Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va dir en un ministre italià que l’havia anat a veure, que els britànics podrien anunciar el que volguessin, però que la situació de Londres era espantosa i el convidada a esperar dos o tres mesos per veure l’aspecte de la capital britànica.

A Itàlia:

Benito Mussolini continuava molt enfadat amb els alemanys per haver envaït Romania el 12 d’octubre sense avisar-lo i va decidir que conqueriria Grècia en dues setmanes sense avisar als alemanys. Però el mariscal Pietro Badoglio li va explicar que si volia atacar Grècia necessitaria més de 20 divisions i que la campanya duraria més de tres mesos.

---

A Torí, els italians varen fer volar el prototip Fiat G-12, un avió de transport civil que seria modificat per complir missions militars.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Coventry i en menys intensitat la ciutat de Londres. En la capital britànica, una bomba va explotar a la calçada, al costat de l’estació de metro de Balham. Poc després, l’autobús 88, que circulava sense visibilitat, no va poder evitar caure en el cràter.

A Japó:

L’almirall Isoroku Yamamoto en una conversa va descriure com a terrible la possibilitat d’una guerra entre Japó i Estats Units, però entenia que la Marina tenia que elaborar els seus plans en cas de guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va convidar al ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, a Berlín per negociar l’entrada dels soviètics al Pacte Tripartit. Mólotov va acceptar la invitació i va viatjar a la capital alemanya el 12 de novembre de 1940.

Joachim von Ribbentrop va enviar una carta a Iosif Stalin recordant-li que feia més d’un any que s’havia revisat l’actitud entre els dos països i que havien firmat el Pacte de no agressió i amistat i que estava convençut que aquella entesa era molt profitosa per les dues parts. A continuació, el ministre li va explicar que per tractar els problemes del futur seria necessari que Mólotov visités Berlín el pròxim novembre. Von Ribbentrop també li anunciava que no tindria problemes per tornar a Moscou per parlar amb ell i el representants japonesos i italians de les opinions del govern alemany. Stalin va acceptar la invitació feta a Mólotov.

En la vida privada de Hitler:

Sofie Stork, una amiga d’Adolf Hitler i Eva Braun, a qui se li concedia favors empresarials, va preguntar a través de Martin Bormann si el seu representant comercial podia utilitzar pel viatge al nord de França uns avions que pertanyien a la flota de Hitler.

A Itàlia:

Durant aquella jornada, Benito Mussolini va ordenar la invasió de Grècia pel dia 26 d’octubre.

A la Gran Bretanya:

En el castell de Windsor, a la nit, les princeses Elisabet i Margaret varen intervenir en el programa L’hora dels nens de la BBC. La futura monarca va pronunciar un discurs en el que va recordar en els infants que quan arribés la pau el futur seria d’ells (dels més petits) i, juntament amb la seva germana, els va desitjar bona nit.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar en una directriu d’alt secret a la Wehrmacht que intentés donar la impressió de que efectuarien la invasió a la Gran Bretanya amb l’objectiu de mantenir una pressió política i militar sobre els britànics, tot i que s’havien abandonat tots els preparatius. El dictador va dir que la invasió es produiria a la primavera si la Gran Bretanya encara no s’havia rendit pels atacs aeris i el bloqueig i va avisar de que es donarien a temps les ordres per reprendre els preparatius operacionals. En canvi, les tropes alemanyes varen intervenir pacíficament a Romania, on ja hi havien entrat el 7 d’octubre de 1940 per controlar el petroli de Ploesti. Aquella invasió va treure de polleguera a Benito Mussolini perquè no havia sigut informat prèviament. El dictador italià estava decidit a fer-li pagar a Hitler amb la mateixa moneda i va afirmar que li faria saber pels diaris que havia ocupat Grècia. Galeazzo Ciano li va preguntar si Pietro Badoglio estava al corrent de l’ofensiva que volia fer, i Mussolini li va contestar que no i que abans deixaria de ser italià que permetre que algú s’oposés a que lluités contra als grecs.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen començar a establir el perímetre del gueto de Varsòvia i varen anunciar a través d’altaveus la divisió de la ciutat en tres parts; una alemanya, que incloïa el centre amb Nowy Swiat, una altra polonesa i una altra jueva. Precisament, els alemanys varen dur a Adam Czerniaków davant diversos oficials alemanys per comunicar-li que s’establiria el gueto. Li varen donar un mapa i li varen anunciar que fins el 31 d’octubre el reassentament seria voluntari, però que llavors seria obligatori. Tots els mobles havien de quedar on estaven. 

En el Mediterrani:

En les aigües de Malta, els britànics varen guanyar una batalla naval contra els italians.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill es va retirar a la casa de camp dels primers ministres a Chequers. Prenent el te amb John Colville sobre l’amenaça que representaven els feixistes britànics per l’esforç de guerra i dels nous i durs procediments que utilitzaven per controlar tota activitat subversiva, el primer ministre li va confessar:

Em desagrada molt empresonar a la gent i suspendre el habeas corpus. En realitat aquesta maleïts comunistes són més perillosos que els feixistes.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs a Dayton, Ohio, on va dir que el camí dels nord-americans era clar i que seguirien augmentant la defensa i els seus armaments i continuarien resistint l’agressió i mantenint els agressors lluny del país. Parlant dels Blitz, Roosevelt va dir que els homes i dones de la Gran Bretanya havien demostrat com defensar els pobles lliures i que seria una prova perpètua del poder de la democràcia. Les seves paraules, textualment, varen ser aquestes en una part important del discurs:

Ens estem armant per defensar-nos. Aquesta nació desitja allunyar la guerra d’aquests dos continents. Perquè nosaltres, tots nosaltres, estem ferms a fer tot el que estigui en les nostres mans per mantenir la pau en aquest hemisferi. Ja no es pot qüestionar-se que les forces del mal, decidides a conquerir el món, destruiran tot el que puguin destruir. Ara sabem que si intentem apaivagar rebutjant ajuda a qui s’interposen en el seu camí, no estarem fent una altra cosa que accelerar el dia en que ens ataquin a nosaltres.

Divendres:

A França:

En un missatge a la premsa francesa, el govern de Vichy va explicar en el poble francès la seva nova política exterior dient que respondrien i posarien al seu lloc el “nacionalisme verdader” per aconseguir la col·laboració internacional. En el missatge també deien que Alemanya, després de la victòria a la Batalla de França, havia de ser ella com a guanyadora la que havia de buscar una pau generadora de benestar per tothom, però també varen deixar clar que el vencedor havia de dominar la seva derrota. En acabar, Philippe Pétain va anunciar una revolució oposada en tot a la de 1789 i als seus principis.

En els Estats Units:

En una reunió a la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt li va confessar en el seu secretari d’Estat adjunt, Breckinridge Long, que no es trobaven més a prop de la guerra del que ho estaven sis anys enrere.

A Birmània:

Aquell dia es va reobrir la carretera de Birmània per poder enviar subministraments a la Xina.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Justícia va desestimar jutjar al granger i líder local de les SA d’Eberstadt, Adolf Heinrich Frey, per haver assassinat a sang freda a Susannah Stern, una viuda jueva de 81 anys, al matí del 10 de novembre de 1938.

A França:

L’Armada Britànica va bombardejar Cherbourg.

---

Jimmy Langley, un jove oficial de l’exèrcit britànic capturat a Dunkerque amb ferides greus, va fugir de l’hospital de Lille. Poc després va passar a la França de Vichy i, a continuació, va tornar a la Gran Bretanya, on va treballar en la direcció del perillós treball de fuga, evasió i retorn a Gran Bretanya de milers de centenars de presoners de guerra i aviadors.

A França:

El govern de Vichy va aprovar i publicar un decret sobre l’Estatut dels jueus on es considerava com a jueu tota persona nascuda de pares, avis, besavis de raça jueva o si la seva parella era jueva. El decret francès considerava als jueus com a ciutadans de segona classe i, a partir d’aquest moment, tota persona d’origen jueu va tenir que dur cosida a la roba i de manera visible l’estrella groga de sis puntes. El decret va ser firmat per Philippe Pétain i va ser publicat pel diari oficial de la República francesa.

A Itàlia: 

A petició del ministre d’Agricultura, Benito Mussolini va ordenar, sense consultar a Pietro Badoglio, la desmobilització de 600.000 soldats, la meitat dels 1.200.000 soldats que aproximadament es trobaven llavors a Itàlia, perquè treballessin en treballs agrícoles.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la nit els bombarders de la RAF varen tornar a atacar. Tot i que l’atac va ser de poca importància i va haver un fort tiroteig.

---

Els belgues varen enviar finalment a Berlín l’or de les seves reserves que havien transferit al Banc de França a Bordeus perquè no caigués en mans alemanyes. A la capital alemanya aquest or es va fondre i es va transformar en or del Reich, que va acabar a Suïssa, on es va valorar amb 380 milions de francs suïssos.

A França:

A la premsa francesa es va poder llegir un missatge del govern de Vichy on s’explicava resumidament la nova política francesa. El missatge deia que les exigències del moment no havien de fer perdre els objectius de França en la seva reconstrucció i s’avançava que l’endemà explicarien en els diaris el pla d’acció del govern.

---

L’Agència Central pel Control de les Comunicacions Telefòniques afirmava que entre la població seguia l’hostilitat contra els jueus.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va succeir a Neville Chamberlain com a líder del Partit Conservador. Churchill no gaudia de popularitat dins del Partit Conservador, però el seu lideratge en la guerra feia canviar l’opinió dels seus companys. Chamberlain patia un càncer d’estómac.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va declarar a la premsa que augmentarien les oportunitats de la minoria negra nord-americana, però que de moment només es faria en unitats militars negres. Aquesta seria la postura de la Casa Blanca i de l’Exèrcit durant tota la guerra.

Dimarts:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va bombardejar la ciutat de Londres. Mentre la ciutat era atacada, els civils londinencs es varen tenir que refugiar en els subterranis de les andanes de la ciutat com el de l’estació d’Aldwich.

A França:

Philippe Pétain va pronunciar un discurs per ràdio per exposar en el poble francès les raons per les quals s’havia aliat amb Alemanya i havia canviat la política francesa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va denunciar el pacte tripartit del 27 de setembre de 1940 dient que la guerra es tornaria més bel·ligerant perquè els japonesos atacarien als Estats Units si aquests intervinguessin en la guerra que s’estava desenvolupant a Europa.

A Birmània:

Els britànics varen tornar a obrir la carretera de Birmània per enviar subministraments a la Xina. 

Dilluns:

A Romania:

Les tropes alemanyes varen entrar a Romania amb el pretext d’ajudar a entrenar l’exèrcit de la Guàrdia de Ferro. El principal interès d’Alemanya era ocupar els jaciments petrolífers de Ploesti. Al mateix temps, Joachim von Ribbentrop va encarregar-li a Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis de l’Ambaixada alemanya a Moscou, que li comuniqués a Viatxeslav Mólotov de l’enviament de tropes a Romania per una missió militar.

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder va anotar després d’analitzar un informe de la situació, que el comandament de la Luftwaffe havia subestimat els avions de caça britànics un 100% i que necessitaven quatre vegades més per aixafar als britànics.

---

Hermann Göering va ordenar que en els refugis antiaeris es separessin els jueus dels demés habitants col·locant-los en una zona especial o amb una separació en la mateixa zona.

---

A Berlín, a les deu de la nit els bombarders de la RAF varen atacar a la capital durant cinc hores, sent fins llavors l’atac més llarg. Les sirenes varen sonar en arribar els britànics a la capital. Els britànics varen deixar caure unes quantes bombes que varen provocar diversos incendis. De nou, les bombes varen fer importants destrosses a les vies de ferrocarril al nord de les estacions de Lehrt i de Stettin.

A França:

L’Estat francès va deixar sense efecte el decret Crémieux de 1870, en que concedia la nacionalitat francesa als jueus d’Algèria, i amb una nova norma expulsava als nens jueus de les escoles algerianes. Al cap de poc es va aplicar aquesta norma o decret a Marroc i Tunísia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va llençar cinc d’objectius a la seva Luftwaffe per la Batalla d’Anglaterra. Aquests que eren: el control absolut del Canal de la Mànega i de les regions costaneres britàniques, la destrucció progressiva i total de Londres amb els seus objectius militars i industrials, la paralització de la vida civil, tècnica, comercial i industrial de la Gran Bretanya, la desmoralització de la població civil de Londres i les seves províncies, i, per acabar, el debilitament progressiu de la RAF.

Divendres:

L’entrevista entre Hitler i Mussolini:

Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen reunir a Brenner, els Alps, per parlar de la negativa espanyola d’entrar a la guerra i dels nous projectes alemanys de conquesta. Joachim von Ribbentrop, que es trobava malament i no va parlar gaire, i el comte Galeazzo Ciano també estaven presents a la reunió, que va ser cordial. El dictador alemany, que va ser rebut amb tots els honors per Mussolini, li va explicar que era impossible satisfer les peticions espanyoles de cedir el nord de l’Àfrica francesa, Marroc i Orà. A més, no volia que Espanya, que ja tenia un deute de 400 milions de Reichsmarks amb Alemanya, encara tingués un deute més gran i no estava disposat a accedir a les peticions espanyoles de gra i gasolina per entrar a la guerra. Tot i això, encara estava convençut de que podia negociar amb Francisco Franco l’entrada d’Espanya a la guerra, però amb unes condicions molt més baixes de les quals demanava el dictador espanyol, ja que només estava disposat a cedir subministraments bàsics. El líder alemany va dir que l’entrada d’Espanya a la guerra només tenia sentit estratègic en relació a la conquesta de Gibraltar i que l’ajuda militar espanyola era nul·la. La idea de Hitler era crear una coalició continental entre França i Espanya contra la Gran Bretanya. Per la seva part, Mussolini li va comentar que el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer havia estat a Roma els últims dies i que encara manifestava el desig d’intervenir a la guerra. Però Mussolini creia igual que Hitler, que Franco demanava massa per entrar a la guerra pel que ell podia donar a canvi i va estar d’acord en construir una coalició entre França i Espanya. Tot i voler construir aquella coalició, Mussolini va demanar-li a Hitler que França cedís Niça, Còrsega, Tunísia i Djibouti a Itàlia. Cap al final de la reunió, Hitler li va explicar que li diria a Franco que les seves exigències eren massa altes i que no li podria entregar els territoris d’Orà, però que estava disposat a trobar-se amb ell a la frontera entre Espanya i França. El que Hitler no li va explicar a Mussolini era que pensava intervenir a Romania al cap de tres dies. Però Mussolini tampoc li va explicar que tenia previst atacar Grècia el 28 d’octubre. A continuació, Hitler va exposar les noves conquestes que tenia previst fer, però Ciano es va quedar molt preocupat després de sentir-les perquè ja no es parlava d’un desembarcament a la Gran Bretanya i es concedia més importància al sector mediterrani. Segons va anotar el comte al seu diari, Hitler semblava alleugerit de que ja no fos necessari envair Gran Bretanya.

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va cancel·lar els drets que encara els quedaven en els jueus com a creditors en els procediments legals.

A Polònia:

A Varsòvia, els jueus del suburbi de Praga, que estava a l’altra banda del riu, varen ser expulsats de les seves cases i se’ls va ordenar entrar en el gueto. 

A França:

Les autoritats alemanyes varen demanar l’internament als camps de concentració dels gitanos.

A França:

Una nova llei del govern de Vichy autoritzava l’internament dels estrangers de raça jueva si l’administració del seu departament així ho decidia.