Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de feia dies es feia una col·lecta de donatius voluntaris de metall en ocasió de l’aniversari d’Adolf Hitler i es va decretar aquell dia que qui s’enriquís amb la col·lecta seria condemnat a mort pel delicte contra la guerra d’alliberació de la Gran Alemanya.

Hitler, per la seva part, va ordenar que les entregues de material de guerra als soviètics tingués prioritat inclús sobre les que es feien a les forces armades alemanyes.

---

El Ministeri d’Afers Exteriors va publicar un nou Llibre Blanc integrat per 16 documents presumptament descoberts pel Ministeri a Varsòvia. Joachim von Ribbentrop va manifestar que eren informes secrets de diversos enviats polonesos i que els més importants eren els dels ambaixadors polonesos a Londres, París i Washington. En ells, segons el ministre, quedava comprovat que els ambaixadors nord-americans Joseph Kennedy, William Bullit i Biddle havien estat dirigint conspiracions per forçar la guerra contra Alemanya.

A la tarda, la premsa alemanya va comunicar que la publicació d’aquests documents havia caigut com una bomba a Estats Units i més concretament al seu president, Franklin Delano Roosevelt. La premsa de Nova York va afirmar que aquests documents eren falsos i el secretari Cordell Hull va desmentir oficialment aquests documents. Davant del desmentiment del secretari d’Estat, el DNB va publicar que Hull havia desautoritzat als ambaixadors nord-americans i es va afirmar el senador Rush Holt estava d’acord amb el Llibre Blanc.

A la Xina:

A Nankin es va formar un govern xinès controlat pels japonesos amb Wang Ching-wei com a president.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Jodl va observar que alguns oficials de la Marina es mostraven contraris a l’operació d’ocupació a Noruega i creia que necessitaven ser motivats perquè en breu haurien d’ocupar el país.

A Polònia:

El Diari de Lódz va publicar un article en el qual s’afirmava en to burlesc que “Edward Smigly-Rydz no els hi havia ensenyat res als jueus, mentre que l’estimat Hitler els havia ensenyat a treballar”.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Paul Reynaud va viatjar a Londres per exigir en el govern britànic que es llancés una operació per ocupar Noruega. En aquella mateixa trobada varen arribar a un acord per no firmar la pau o un armistici per separat. Neville Chamberlain va demanar valor i determinació per adoptar mesures actives. La seva primera proposta va ser llançar mines al riu Rin perquè flotessin aigües avall. La seva segona proposta va ser que es prenguessin mesures per impedir que Alemanya obtingués mineral de ferro de Suècia. Creia que s’havia de bloquejar la ruta en un moment determinat amb un camp de mines, fet que obligaria a les embarcacions carregades de mineral sortir a mar obert, on es trobarien una esquadra naval britànica. Chamberlain, com també havia fet Reynaud, va proposar atacar els camps petrolífers soviètics de Bakú per tal de que Alemanya no hi pogués accedir. Les tres propostes varen ser aprovades.

A França: 

El govern francès va expulsar l’ambaixador soviètic del seu país perquè havia enviat un telegrama de felicitació a Iosif Stalin per l’acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, i per haver qualificat de bel·licistes als francesos i els britànics.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va parlar amb Adolf Hitler de la invasió a Noruega. Raeder estava convençut que els britànics no tenien previst una invasió imminent a Noruega i li va demanar actuar en la pròxima Lluna plena. Hitler va estar d’acord amb els plans de Raeder i va decidir començar la campanya a Escandinàvia.

A Polònia:

El SS-Brigaderführer Ludwig Leist va ser nomenat governador plenipotenciari de Varsòvia.

A la Gran Bretanya:

Els Estats Majors varen informar al Gabinet de Guerra que estaven considerant la qüestió d’interrompre el comerç mineral de ferro des de Gällivare a través de determinades operacions navals. Aquestes operacions, segons varen declarar les autoritats britàniques, suposarien la violació de les aigües territorials tant noruegues com sueques.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya: 

EL DNB va anunciar que en alguns llocs de l’Alt Rin el dia anterior s’havien produït en el bàndol francès manifestacions contra la guerra i, per tant, segons el diari, era una mostra que els francesos havien sigut arrossegats a la guerra per culpa de “les intrigues britàniques”.

En el Reich:

Davant dels problemes que tenien l’administració d’en Hans Frank a Polònia per rebre els jueus deportats, en Hermann Göering va anunciar la prohibició temporal sobre la deportació de jueus al Govern General. Es va anunciar a l’Arthur Greiser que no s’havia de deportar als jueus al Warthegau fins l’agost.

Per altra banda, una instrucció secreta naval va ordenar que totes les embarcacions alemanyes que participaven en l’operació contra Noruega es fessin passar d’entrada per embarcacions britàniques. A més, totes les comunicacions en Morse provinents d’embarcacions noruegues havien de rebre resposta en anglès i amb un text com aquests: Amb rumb a Bergen per una breu visita. Sense cap propòsit hostil. En cas de que els disparessin un salva de canó d’advertència, l’ordre dels comandants navals era: Alto el foc. Embarcació britànica. Amic.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Quan varen arribar informes de més morts de jueus durant els trasllats, Hermann Göering va decretar que s’havien de suspendre, tot i que Arthur Greiser, governador del Warthegau, si va oposar al·legant que se li havia promès l’evacuació de 200.000 jueus de Lódz i va afirmar que la suspensió de Göering no entraria en vigor fins el maig.

---

A Varsòvia, en el carrer Leszno i a la plaça de Zelazna Brama, on els jueus eren obligats a treure la neu, un grup de nens de vuit a deu anys varen començar a increpar-los amb tota la impunitat.

A Alemanya:

El Govern va anunciar que totes les campanes de bronze de les esglésies havien de ser despenjades i fosses per fer canons d’elles. L’Exèrcit, per la seva part, va ordenar a tots els propietaris de cotxes que tinguessin automòbils retirats de la circulació per la normativa per temps de guerra entreguessin les seves bateries.

Divendres Sant:

En el Reich:

A Polònia:

En el camp de concentració de Stutthof els alemanys varen afusellar a 65 presoners de guerra.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Heinrich Himmler va rebre a l’explorador suec Sven Hedin en el Prinz Albrechtstrasse 8. El cap de les SS va començar la conversació parlant-li de l’expedició del jove Dr Schäfer al sud del Tibet, que acabava d’acabar, i li va explicar que tenia un film de l’expedició que volia que veiés amb ell. Hedin li va prometre interessar-se pels treballs del jove expedicionari i varen parlar una llarga estona del Tibet, de les expedicions a Àsia i sobre l’obra de Colin Ross, Das Neue Asien. Canviant radicalment de tema, Hedin li va preguntar si no creia que Alemanya guanyaria més prestigi si demostrava clemència cap als polonesos i els jueus deportats a Polònia. Himmler, sense alterar-se, li va contestar que els polonesos havien comès greus crims contra Alemanya i li va assegurar que les xifres que tenia de jueus deportats a Stettin, 1.200, eren exagerades. També li va assegurar que durant el trajecte només havia mort una dona gran per apoplexia. Per justificar-se, li va afirmar que tenia mala fama a la premsa estrangera. Acabada la reunió, Hedin es va acomiadar ràpidament de Himmler i es va dirigir cap a la Wilhelmstrasse 68 per reunir-se a les cinc de la tarda amb Rudolf Hess, on tindria una reunió sense cap tipus de transcendència.   

---

L’oficial de l’Exèrcit, Hans Meier-Welcker, va escriure en el seu diari que entre els alemanys corrents es creia que a l’estiu la guerra ja hauria acabat. 

---

El Govern va enviar els corresponsals nord-americans a la base aèria de Sylt perquè comprovessin amb els seus propis ulls que les instal·lacions no havien sigut danyades arrel del bombardeig britànic del 19 de març tal hi com ells afirmaven, desmentint els britànics que asseguraven que havien produït greus danys.

A Polònia:

Hans Frank va publicar un decret sobre la creació d’una oficina d’Administració de productes de pell i cuir en el Govern General. 

---

A Poznan varen ser condemnats a mort tres polonesos per suposadament haver assassinat a un alemany.

A França:

Paul Reynaud va constituir un nou govern com a president del Consell de Ministres després de la dimissió del dia anterior d’Edouard Daladier. Després, Reynaud i Winston Churchill varen obligar en el Consell de Guerra Aliat a aprovar el pla Wilfred, l’ocupació de Noruega, sobre el que s’estava portant mesos treballant. La data elegida per l’inici de l’Operació va ser el 5 d’abril, amb una fase prèvia en la que es minarien les aigües noruegues per impedir que intervingués l’Armada alemanya. L’Operació s’iniciaria amb un desembarcament de tropes a Narvik, que després es dirigirien cap al sud pel ferrocarril de Kiruna, Gallivare i Lulea amb l’objectiu d’establir un front que impedís qualsevol intent d’ocupació alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va aprovar un nou decret en que ordenava el tancament temporal dels negocis i oficines que no fossin essencials per poder aconseguir la mà d’obra per l’esforç bèl·lic.

---

Bernhard Rust i la seva esposa varen convidar a prendre el te a l’explorador suec Sven Hedin. El ministre li va explicar que veia impossible la pau sense que prèviament la Gran Bretanya fos vençuda “a cops”. Rust li va assegurar que eliminarien França i la Gran Bretanya des de l’aire, destruint les fàbriques d’armament, dipòsits, ports vehicles i altres objectius militars. Tot i que no tindrien contemplacions, li va confirmar que dictarien posteriorment una pau humana i justa, ja que només els interessava allunyar els britànics d’Europa i no destruir el seu Imperi. En preguntar-li l’explorador pel Pacte amb els soviètics, Rust li va recordar que Adolf Hitler havia combatut durament contra el bolxevisme durant molts anys.

---

Els diaris alemanys varen mencionar en grans titulats l’atac el dia anterior a la base alemanya de Sylt amb titulars com aquest: Els britànics bombardegen Dinamarca!. El 12-Uhr Blatt també va mencionar el discurs de Neville Chamberlain la nit passada a la Cambra dels Comuns, el qual va qualificar ple de mentides i va afirmar que el primer ministre havia confessat “el seu crim contra els neutrals”.

A Polònia:

Els alemanys varen deportar als jueus de Sierpiec, Rypin i d’altres ciutats petites cap a Grudziadz. Però allí no hi havia allotjament suficient per tots ells i varen tenir que retornar-los. Un cop varen retornar a les seves ciutats, les seves llars havien sigut ocupades i els jueus varen tenir que ser ubicats en un camp.

A França:

A París, a les quatre de la matinada, va acabar el debat de l’Assemblea Nacional sobre el fracàs de la diplomàcia francesa al Bàltic i 300 diputats varen votar en blanc per donar la seva confiança al govern francès. De dia, Edouard Daladier va presentar la seva dimissió com a president de la República per la seva falta de suport a Finlàndia i va ser substituït l’endemà per Paul Reynaud.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

50 bombarders britànics varen travessar el Mar del Nord i varen llançar durant set hores les seves bombes sobre la base aeronàutica de Hornum, a l’illa de Sylt. Tot i que varen dir que havien tocat el seu objectiu, i així també ho va afirmar la BBC, el vol de reconeixement d’un caça britànic va confirmar després les afirmacions alemanyes de que no s’havia produït cap dany. Al vespre, Neville Chamberlain va pronunciar un discurs en la Cambra dels Comuns per anunciar aquest atac.

A França:

A París va començar un debat a l’Assemblea Nacional per parlar del fracàs diplomàtic en el Bàltic. L’endemà, Edouard Daladier presentaria la seva dimissió com a president de la República.

---

El servei d’intel·ligència militar francès li va presentar a Maurice Gamelin les seves conclusions sobre les informacions que tenien sobre un possible atac alemany que començaria a Bèlgica, concretament a les Ardenes, amb la voluntat d’envoltar-los allí. Els oficials de l’Estat Major no varen creure possible aquesta ofensiva.