Dilluns:

A Itàlia:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini a Brenner, els Alps, a la frontera entre Alemanya i Itàlia. Quan els trens dels dos dictadors varen entrar a la petita estació fronterera estava nevant. En el vagó especial del dictador italià, Hitler li va explicar que el pacte que havia obtingut amb la Unió Soviètica era purament tàctic, tot i que satisfactori, i que solament Itàlia era la seva aliada. Tot i això, li va lamentar que Itàlia no hagués amenaçat a les forces aliades perquè creia que hagués pogut evitar la guerra, però entenia que el país encara no estava preparat per entrar en un conflicte d’aquelles característiques. Li va afirmar que la sort d’Itàlia estava lligada a la d’Alemanya i, per aquest fet, li va demanar la seva ajuda per aniquilar a la Gran Bretanya. Per Mussolini l’oferta era molt interessant, però volia conservar la seva posició neutral ja que havia rebut pressions per part dels britànics i del president Franklin D. Roosevelt. A continuació, Hitler va informar-lo de que estava preparant un atac als Països Baixos i a França i li va demanar el seu suport. Mussolini va acceptar-ho i li va dir que comprenia la impossibilitat de continuar neutral fins el final de la guerra. A canvi, però, va demanar que ajudés a Itàlia en la seva industria militar, ja que per culpa d’això no li podia posar una data en que entraria en la guerra i li va preguntar si podia diferir l’ofensiva. Hitler li va contestar que acabaria els preparatius militars en tres o quatre mesos, però li va assegurar que quan hagués aixafat els seus enemics seria el moment per Itàlia d’intervenir activament a França i a canvi li garantia convertir-se en l’amo del Mediterrani. També preveia que Gran Bretanya es veuria obligada a negociar la pau. Mussolini li va contestar que quan Alemanya hagués fet un avanç victoriós, ell intervindria immediatament, però el va avisar de que si l’avanç alemany era lent ell hauria d’esperar. Hitler durant la reunió li va descriure amb tot detall la seva victòria sobre Polònia.

Tot i la bona sintonia entre els dos dictadors, Hitler li va amagar el seu pla de conquerir Escandinàvia i el seu desig de conquerir l’est d’Europa. Mussolini, que va sortir disgustat de la reunió perquè havia pensat dir-li moltes coses i en canvi havia estat callat tota l’estona, li va exagerar el potencial i l’efectivitat del seu Exèrcit, que en realitat era bastant més dèbil del que va exposar en aquells moments. El dictador italià, que va tornar immediatament a Roma un cop acabada l’entrevista, va dir en privat que els alemanys eren insuportables. Hitler, per la seva part, va tornar a Berlín.

En el Vaticà:

Aquell dia es va celebrar una reunió entre el Papa Pius XII i el representant de Roosevelt a Europa, el sots-secretari d’Estat Sumner Wells, on varen veure clarament que la pau no era possible a Europa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va firmar un acord entre França i la Gran Bretanya per col·laborar amb l’administració de les seves respectives colònies.

---

Winston Churchill es va queixar en el Gabinet de Guerra que en el país es tenia la sensació de que mentre els alemanys llançaven bombes ells llançaven pamflets.

Diumenge de Rams:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va posar en marxa un nou Ministeri per Armament i Producció Bèl·lica sota el càrrec del ministre Fritz Todt.

---

En els centres oficials es va emetre un comunicat de guerra en el qual es va afirmar que la Luftwaffe havia atacat i danyat la passada nit a tres cuirassats britànics a Scapa Flow. Els alemanys també varen admetre que havia bombardejat la bases britàniques de Stromness i Kirkwall.

---

El Frankfurter Zeitung, sota la ploma del seu director Kircher, va afirmar que la Luftwaffe encara no havia fet servir tot el seu potencial perquè els Aliats no havia aconseguit atrapar-los i, a més, ells havien augmentat els últims mesos la seva superioritat aèria.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava buscant una justificació per dur a terme l’Operació Weser. Per no tenir encara una excusa vàlida de dur a terme l’ocupació de Noruega i Dinamarca, una part de la cúpula militar va tornar a alçar la veu contra aquesta Operació. Erich Raeder va preguntar si era necessari seguir pensant en una guerra preventiva a Noruega.

---

Hermann Göering va decretar que tots els ciutadans alemanys havien d’entregar-li qualsevol article de coure, bronze, zinc, llautó, plom o níquel.

---

Les autoritats alemanyes varen executar a dues persones per “danyar els interessos del poble” i un tercer va ser condemnat a mort pel mateix càrrec.

A la Gran Bretanya:

Al matí, després de que el dia anterior acabés la guerra finlandesa, el Gabinet de Guerra va decidir suspendre per complet el seu pla per desembarcar a Narvik. Winston Churchill va protestar enèrgicament.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler volia donar l’ordre per començar l’Operació Weserübung, l’ocupació de Noruega i Dinamarca, però volia buscar una justificació per justificar l’atac. Segons Alfred Jodl, el dictador encara l’estava buscant amb insistència. Des del Ministeri d’Afers Exteriors va interessar que l’ordre sortís fora. El baró Von Stumm va confessar-li al periodista nord-americà William Shirer que Hitler havia informat a Oslo i Estocolm de que si les tropes aliades posaven un peu a Escandinàvia envairia el nord immediatament.

---

Només arribar a Berlín del seu viatge a Roma, Joachim von Ribbentrop va trucar a Galeazzo Ciano per demanar-li que la trobada que havien de fer Hitler i Benito Mussolini a finals de març fos avançada al 18 de març, precisament el dia de l’aniversari del comte italià. En saber la notícia, Mussolini va exclamar que els alemanys eren insuportables. Tot i les seves crítiques va acceptar la data. Segons Ciano, Mussolini després de saber la notícia estava molt nerviós perquè fins llavors havia cregut que la guerra no es desencadenaria. 

---

Rudolf Hess va dirigir una disposició als Reichsleiter, gauleiters i alts funcionaris del Partit per donar-los instruccions per tal de que tots els funcionaris del NSDAP instruïssin a la població perquè capturessin o eliminessin a tots els aviadors enemics que s’haguessin vist obligats a fer un aterratge d’emergència. Hess també va ordenar que es donessin aquestes ordres per via oral i no escrita perquè no volia que quedés constància de que es donaven aquests tipus d’instruccions.

---

A Coblença, Heinrich Himmler es va dirigir a un grup de generals, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb, i els hi va comentar que ell mai havia presenciat cap excés dins de l’exèrcit alemany i va assegurar que ell mai feria res del que Hitler no fos informat prèviament. Himmler va elogiar les mesures dures que havien pres per aixafar la resistència en els territoris ocupats i va defensar que el programa racial del règim era necessari per garantir el futur del Reich. 

---

Otto Meissner feia 60 anys i ho va celebrar amb una recepció en el Castell de Bellevue. Entre els convidats hi havia Erhard Milch i l’explorador suec Sven Hedin. Meissner, Hedin i Milch es varen reunir en privat. Milch estava feliç pel final de la Batalla per Finlàndia i va donar les gràcies a l’explorador pels consells que havia donat els últims dies. Hedin va dir-li que ell no havia fet res important i que les seves converses no eren suficientment pròximes a Moscou perquè haguessin pogut influir. Milch li va respondre que era cert, però li va explicar que tenien bons contactes amb l’Ambaixada soviètica. El Generaloberst li va confessar que aviat rebria informació molt important, però que ara no estava autoritzat per explicar-li. 

En la guerra finlandesa:

A Moscou, el govern finlandès i el govern soviètic van firmar el Tractat de Moscou que posava fi a la guerra entre els dos països. Mentre es firmava el tractat, a Finlàndia les tropes soviètiques i finlandeses estaven combatent cos a cos en el centre de la ciutat de Viipui però, a les 11 del matí, els combats varen cessar en tots el fronts. Els 105 dies de guerra deixaven entre les files finlandeses 25.000 morts i uns 43.000 ferits i, entre les files soviètiques, 250.000 morts i 400.000 ferits. Més del 50% del milió de soldats mobilitzats. Un dels artífex perquè es firmés aquest Tractat va ser el mariscal Carl Mannerheim, que va convèncer en el seu govern de la necessitat d’acceptar les condicions dels soviètics. Pràcticament tot l’istme de Carèlia i els territoris finlandesos de més el nord varen caure en poder dels soviètics.

---

A Helsinki, tal i com va informar la BBC, les banderes onejaven a mig pal.

A la Gran Bretanya:

Quan els britànics varen tenir notícia de que havia acabat la guerra finlandesa es varen replantejar el seu pla per desembarcar en els ports noruecs. 

---

A la nit, a Londres, Mohamed Singh Azad va matar d’un tret a Micharl O’Dwyer, qui havia sigut temps enrere el vicegobernador del Punjab, i va tenir part de responsabilitat en la matança d’Amritsar el 1919, en la qual el general Reginald Dyer va matar a sang freda a 1.500 indis. Aquest assassinat el va aprofitar la premsa alemanya com el Nacthausgabe, que l’endemà va definir a l’assassí com un indi que lluitava per al llibertat i que havia disparat contra un opressor.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Colin Ross, expert alemany en assumptes nord-americans, que acabava de tornar d’Estats Units després de participar en una sèrie de conferències polítiques. Ross li va explicar que a Estats Units hi havia una tendència imperialista. Interessat en el tema, Hitler li va preguntar si aquesta tendència podria reforçar el desig nord-americà d’un Anscluss de Canadà, fet que els provocaria a enfrontar-se amb els britànics. Ross també li va comentar que molts nord-americans odiaven a Alemanya perquè a Estats Units hi havia molts jueus que lluitaven contra tot el que era alemany i nacionalsocialista. A continuació, l’expert alemany va parlar amb comentaris despectius de Franklin Delano Roosevelt. En acabar la reunió i amb Ross fora, Hitler va senyalar que Ross era un home molt intel·ligent amb grans idees.

---

Alfred Jodl va anotar en el seu diari que la justificació per ocupar Noruega i Dinamarca era ara més complicada per culpa de l’acord de pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, ja que tot i que privava a Gran Bretanya de tota raó política per ocupar Noruega també els privava en ells.

---

El Gruppenführer Gottlob Berger va fer constar que l’actitud del cap de les SA Viktor Lutze era cada cop més perillosa tant per les SS com pel Partit. Berger l’acusava de col·laborar amb la Wehrmacht per fer propaganda contra les SS i va sol·licitar vigilar-lo.

A Polònia:

Els alemanys varen donar per acabada la deportació de jueus alemanys des del port de Stettin i l’antiga ciutat fronterera de Schneidemühl, al nord-est de Berlín, cap al districte de Lublin en vagons de càrrega precintats. Els deportats eren obligat a emprendre una marxa a peu de 14 hores cap al districte polonès. 72 dels 2.000 deportats varen morir de fred.

A Itàlia:

A Roma, Joachim von Ribbentrop es va reunir un cop més amb Benito Mussolini. Abans de la trobada, el ministre alemany li va enviar un telegrama a Hitler pe dir-li que havia sigut incapaç d’obtenir un indici de les intencions del dictador italià. En la reunió, Mussolini li va dir que havia decidit entrar a la guerra al costat d’Alemanya i que només quedava fixar la data, tot i que el va avisar de que la qüestió era extremadament delicada perquè estaven en una situació financera delicada i no tenien mitjans per gastar 1.000 milions de lires diàries com feien França i Gran Bretanya. Von Ribbentrop, però, va insistir en obtenir una data per l’entrada d’Itàlia a la guerra, però Mussolini no es va voler comprometre i només li va dir que el moment arribaria quan les relacions d’Itàlia amb França i Gran Bretanya estiguessin trencades. Von Ribbentrop llavors va proposar una trobada entre ell (Mussolini) i Hitler en el Brenner a finals de març. Mussolini va acceptar. Galeazzo Ciano va escriure després de la reunió, que si Von Ribbentrop volia reforçar l’Eix ho havia aconseguit.

Però en el moment que Von Ribbentrop abandonava Roma en el seu tren especial, Mussolini, segons Ciano, es va inquietar perquè creia que havia anat massa lluny. El que realment desitjava era dissuadir a Hitler perquè no llencés la seva ofensiva i esperava aconseguir-ho en la seva entrevista a Brenner.

A Finlàndia:

Aquell va ser l’últim dia de la guerra entre els soviètics i els finlandesos, ja que aquella nit es va firmar el Tractat de Pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, on el govern soviètic va imposar unes condicions molt dures per als finlandesos. Abans de que es firmés el Tractat, l’exèrcit finlandès es va retirar en perfecte ordre i va tornar a restablir la continuïtat de la defensa per protegir la capital i impedir un avanç dels soviètics cap al nord-oest. Al vespre, en el front principal, que anava de Carèlia a la costa nord del llac Ladoga i del golf de Finlàndia, els intents soviètics de trencar el front per poc va fracassar, però en aquell moment el mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim va exigir en el seu govern que acceptés les condicions de la Unió Soviètica per un armistici. Per culpa d’aquell conflicte varen morir 200.000 soldats soviètics, la majoria pel fred, i 25.000 soldats finlandesos.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra va decidir que no es comuniqués en el govern noruec la intenció de desembarcar una força militar a Narvik fins que les embarcacions no arribessin al port.

---

A la tarda, Winston Churchill li va dir a Sumner Welles, que portava uns dies al país, que era necessari posar fi a la guerra.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Ministeri de Propaganda, Joseph Goebbels es va reunir amb l’explorador suec Sven Hedin. Només asseure’s, el ministre li va preguntar la seva opinió sobre Finlàndia, país pel qual Hedin hi tenia simpaties, i l’explorador li va respondre que a Suècia tots feien el possible per ajudar als finlandesos sense sortir de la neutralitat perquè no desitjaven entrar en guerra amb la Unió Soviètica. Quan Hedin li va voler fer veure que si no ajudaven a Finlàndia els finlandesos anirien a buscar ajudar als països occidentals, Goebbels va exclamar amb ironia que recordava les promeses que havien fet els occidentals als polonesos i va dir-li que els finlandesos el que tenien que fer era buscar una pau amb els soviètics per molt horrorosa que fos. El ministre li va confessar que ell personalment no odiava al bolxevisme, tot i que va afirmar que a Alemanya l’havien eliminat. A continuació, Hedin li va preguntar que en el cas de que Alemanya vencés a les potències occidentals i dominés Europa, si atacaria a la Unió Soviètica. Goebbels, rient, li va contestar que no podia parlar d’aquest tema. Hedin li va replicar que per aquest motiu, el d’una Alemanya governant Europa, s’havia de salvar Finlàndia de les urpes soviètiques. Goebbels, després d’escoltar els beneficis que tindria intervenir en la guerra finlandesa al costat dels finlandesos, li va confessar que el Pacte amb la Unió Soviètica era de més gran importància. En seguit, el ministre li va explicar els plans de futur d’Alemanya: una Europa dominada pels alemanys i sense guerres i amb la Gran Bretanya tal i com era abans de la guerra. Després d’assegurar-li que buscaven justícia i no venjança es varen acomiadar.

---

El periodista nord-americà William Shirer va entrevistar al responsable del petroli i dels automòbils, el general Von Schell, que li va assegurar que hi hauria petroli suficient per una guerra de deu anys i que les seves fàbriques produïen a màxima intensitat.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va tornar a entrevistar amb Joachim von Ribbentrop. El dictador italià li va explicar que desitjava que la Gran Bretanya i França fossin destruïdes i li va prometre que Itàlia estava al costat d’Alemanya i, per això, estaven treballant per augmentar el seu armament militar. El ministre alemany, per la seva part, li va ensenyar uns quants missatges de diplomàtics polonesos procedents de les capitals occidentals per demostrar-li que Estats Units també tenia la culpa de la guerra i li va dir que aquests documents posaven en evidència el paper dels ambaixadors nord-americans William Bullit, Joseph Kennedy i Drexel Biddle, i va acusar al president Franklin Delano Roosevelt d’estar controlat per “una camarilla jueva plutocràtica”. Von Ribbentrop també li va senyalar que Japó constituïa el contrapès que impediria que Estats Units es llencés a la guerra, tal hi com havia fet el 1917. A continuació, Von Ribbentrop va exaltar el destí comú de les seves dues nacions i va insistir en que Adolf Hitler atacaria aviat a l’Oest, derrotaria a l’exèrcit francès a l’estiu i expulsaria als britànics del continent abans de la tardor. Mussolini va romandre callat durant gran part del monòleg del ministre alemany fins que aquest va assegurar que Iosif Stalin havia renunciat a la idea d’una revolució mundial. escèptic, Mussolini li va preguntar si es creia aquesta afirmació. Von Ribbentrop es va limitar a contestar-li que no hi havia cap soldat alemany que no estigués convençut de que la guerra es guanyaria aquest any. Mussolini només hi va afegir que aquesta observació era extremadament interessant. Von Ribbentrop va sortir de la reunió molt content pensant que Itàlia entraria a la guerra al costat d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Després de la declaració de principis del dia anterior, el Gabinet de Guerra britànic va donar autorització formal pel desembarcament militar a Narvik. Quan es rebés la notícia de que havia sigut un èxit s’hauria de desembarcar a Trondheim una segona força. Altres forces es mantindrien a punt per desembarcar a Stavanger i Bergen.

En els Estats Units:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va enviar en el seu govern un memoràndum confidencial en que declarava que James D. Mooney, el vicepresident de la General Motors i que s’havia reunit amb Hitler el 4 de març, era més o menys pro-alemany. Thomsen també va informar que Mooney havia informat a Roosevelt sobre l’entrevista que havia mantingut amb Hitler i de que el dictador estava desitjós de pau i volia evitar un vessament de sang en una campanya a la primavera.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A les dotze del migdia es va celebrar el Dia dels Herois en el Lichthof de l’Ajuntament de Berlín. A la primera filera de l’acte hi havia Adolf Hitler, Rudolf Hess, Joseph Goebbels, Sven Hedin, Otto Meissner, Erhard Milch, Heinrich Himmler i Julius Dorpmüller. Després, Hitler va pronunciar un discurs en el patí de la Zeughaus, el Museu de la Guerra, en el qual va prometre que el final de la guerra li donaria a Alemanya el triomf més gran de la seva història.

Gerd von Rundstedt va escriure en el Völkischer Beobachter que pensaven molt en els difunts, però que no els ploraven. Destacat en tinta vermella, de costat a l’altra banda de la pàgina, i havia el titular: Endavant per sobre les tombes!.

---

Una editorial en primera pàgina del Lokal Anzeiger deia que no era el moment de posar-se sentimentals i que hi havia molts homes que estaven morint per Alemanya dia i nit i que no era qüestió preguntar-se el per què un queia o resultava ferit.

A Itàlia:

Joachim von Ribbentrop va arribar a Roma per parlar amb el dictador Benito Mussolini i entrevistar-se amb el Papa Pius XII. En el Palau Venècia i amb el comte Galeazzo Ciano, Von Ribbentrop li va entregar en el dictador italià la carta de Hitler del 8 de març i li explicar que el dictador alemany no creia que hi hagués pau a Europa i que estava decidit a atacar França aquell mateix any. Hitler volia atacar els francesos i els britànics amb 205 divisions. Però Von Ribbentrop sabia que els italians estaven preocupats pel pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica i va explicar-los que gràcies aquell pacte la Unió Soviètica no era un perill ni per Itàlia ni per Alemanya, ja que i tenien un acord comercial i d’amistat. Mussolini, per la seva part, li va assegurar que el seu lloc era al costat de Hitler, en la línia de foc. Von Ribbentrop llavors li va transmetre la preocupació de Hitler per les recents mesures britàniques de bloquejar el transport per mar del carbó alemany a Itàlia i li va preguntar quines eren les necessitats que tenien d’aquell mineral. Mussolini li va replicar de 500.000 a 700.000 tones mensuals. El ministre alemany li va respondre que estaven disposats a proporcionar un milió de tones al mes i li va prometre que procuraria la majoria dels vagons necessaris pel seu transport.

A la Gran Bretanya:

Sumner Welles, que havia visitat a Roma, Berlín i París i que s’havia reunir amb Hitler el 2 de març, va arribar a Londres per trobar-se amb el primer ministre Neville Chamberlain i lord Halifax per presentar-los les seves propostes de pau. Welles demanava el desarmament progressiu dels països bel·ligerants. Quan aquesta proposta va arribar a oïdes dels diferents ministres, aquests varen exclamar que no es podia confiar en Hitler.

---

El Gabinet de Guerra, presidit pel primer ministre, va decidir enviar una força britànica al port noruec de Narvik per apoderar-se d’un milió i mig de tones de mineral de ferro que esperaven allí per ser enviades a Alemanya i per ocupar els jaciments de mineral de ferro de Gällivare. A més d’aquesta operació a Narvik, que va rebre el nom clau de Wilfred, les forces britàniques també havien de desembarcar en els ports de Trondheim, Stavanger i Bergen per tal d’aturar un contraatac alemany.

A Suïssa:

A Lugano, l’oficial del servei d’intel·ligència francès, el coronel Henri Navarre, es va reunir amb Hans Tilo Schmidt, conegut sota el nom clau de H.E. o Asche al bar de l’Hotel Eden. Schmidt li va dir que el seu germà Rudolf havia assistit a una reunió de Hitler amb els seus generals el 17 de febrer en el qual s’havia aprovat una ofensiva militar a Occident que consistiria en atrapar als Aliats dins de Bèlgica.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta per Benito Mussolini, que Joachim von Ribbentrop li entregaria en el dictador italià personalment el dia 10. Hitler en la carta li va defensar el seu pacte amb els soviètics, l’abandonament dels finlandesos i la no evacuació de Polònia. Li va assegurar que si hagués retirat les tropes del Govern General no hagués portat la pacificació de Polònia. En parlar-li de la reunió que havia mantingut amb Sumner Wells el 2 de març, Hitler li va prometre que res havia canviat, que seguia convençut d’atacar a l’Oest en una batalla a mort. A continuació, el dictador li va dir que no tenia cap dubte de que aquesta guerra decidiria el futur d’Itàlia perquè algun dia ell, Mussolini, hauria de combatre contra els mateixos enemics d’Alemanya, ja que el destí de les seves dues nacions estaven lligats. Per aquest fet no dubtava de que aviat hauria de combatre junts i li va prometre fidelitat.

---

El OKW va delinear el que seria més endavant l’Arma SS amb un estàndard personal, les tres divisions, els estàndards calavera, les unitats de reserva i les escoles de cadets.

---

El Govern, a través de Reinhard Heydrich, va promulgar una sèrie de decrets per la Gestapo, coneguts com els decrets sobre els polonesos, on es “reconeixia la inferioritat racial” dels polonesos a Alemanya i diferenciava les competències entre l’Exèrcit, la Justícia i el Ministeri d’Armament sobre el tracte que s’havia de tenir amb aquests ciutadans. En aquell temps hi havia molts presoners polonesos treballant als camps alemanys i no volien que els alemanys hi tinguessin contacte. Tots aquests “treballadors” polonesos havien d’estar immobilitzats i confinats. Els articles del 1 al 4 reduïen la seva llibertat de moviments a pràcticament cap i se’ls prohibia abandonar el seu lloc de treball i utilitzar els transports col·lectius. Segons els articles 6 i 7, se’ls indiciava els seus propis restaurants, bars, cinemes i se’ls prohibia assistir en els mateixos serveis a l’església que els alemanys. En l’article 7 es prohibia qualsevol relació sexual entre alemanys i estrangers sota pena de mort. Els articles, 5 i del 8 al 10, recollien intencions i mesures sobre el sabotatge i les faltes de disciplina, que serien castigades amb la màxima severitat. També es mencionava que els únics que tindrien pa i un “salari” serien per als qui treballessin satisfactòriament. Per tal d’identificar-los ràpidament se’ls va obligar a dur una placa amb la lletra P a la roba. Aquests decretes portaven la firma de Heinrich Himmler.

El Govern també va aprovar un decret en el qual ordenava a totes les persones i empreses que tinguessin metall o ferralla de ferro entregar-lo a l’Estat.

---

A Dresden, els nazis varen destruir la xarxa de resistència Schulze-Stein.

A Polònia:

Hans Frank va explicar en els seus caps de secció que no existia en el Govern General una autoritat superior en rang més forta que la del governador general, la seva. Frank va afegir que la Wehrmacht, la policia i les SS no exercien cap poder de comandament o d’autoritat, i va afirmar que només es limitaven a les seves funcions militars i de seguretat. També va explicar que només ells eren els únics representant d’Adolf Hitler i del Reich.

---

A Cracòvia, la Gestapo va matar d’un tret en ple carrer a un obrer polonès al que un membre de la Gestapo havia sentit taral·lejar la melodia de l’himne nacional polonès.

A la Gran Bretanya:

Els caps dels Estats Majors britànics varen revelar en un informe secret que, dels 352 canons antiaeris destinats al Cos Expedicionari britànic a França, només havien arribat 152. Dels 48 canons antiaeris lleugers que necessitava la Força Avançada d’Atac Aeri britànic a França, no n’havia pogut arribat cap. Per la defensa pròpia del país, dels 1.870 canons antiaeris que es consiraven el mínim per la defensa aèria, només n’hi havia 108 en el seu lloc, que s’havien concentrat al voltant de les bases navals i les estacions de radar.

A França:

Eduard Daladier es va queixar als finlandesos per no haver demanat oficialment tropes aliades i fer saber que les forces serien enviades sense tenir en compte les protestes noruegues i sueques.

A Finlàndia:

Carl Mannerheim va aprovar enviar immediatament a Moscou una delegació de pau.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Margarete Himmler, l’esposa de Heinrich Himmler, va escriure després de viatjar a Poznan, Lódz i Varsòvia, que la majoria dels jueus no tenien aspecte d’ésser humans i que seria una missió impossible posar ordre allà, L’esposa del cap de les SS reflexionava fredament que el poble polonès no es moria tan fàcilment amb les malalties infeccioses.

A Alemanya:

Els britànics varen tornar a llançar pamflets a la zona del Ruhr.

A la Unió Soviètica:

El primer ministre finlandès, Risto Ryti, va arribar en avió a Moscou per negociar amb els soviètics la pau entre els dos països. Tot i les negociacions a prop de Vyborg varen continuar els combats, on els soviètics portaven la iniciativa.

A la Gran Bretanya:

El general William Ironside va informar en el mariscal Carl Mannerheim de que una força expedicionària aliada de 57.000 homes estava a punt per ajudar-los, i que la primera divisió de 15.000 homes podria arribar a Finlàndia cap a finals de març, sempre hi quan els noruecs i els suecs permetessin el seu pas per les seves aigües neutrals.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar a la Cancelleria del Reich una gran conferència militar per examinar el pla per la invasió de França, Holanda i Bèlgica. Els representants del Oberkommando varen defensar cadascú el seu pla i, com que Erich von Manstein no era a la reunió, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian varen defensar els seus propis plans.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir per dinar amb Joseph Goebbels i Alfred Rosenberg i tots tres varen arribar a la conclusió de que algunes parts de la litúrgia eclesial no havia de prohibir-se, encara que lloessin als jueus. Rosenberg, a part, el va posar al corrent de que l’Estat Major francès havia enviat una delegació francesa a Oslo, però també li va dir que Vidkun Quisling havia aconseguit expulsar-los. Després de dinar, Rosenberg li va enviar a Hitler un detallat informe estadístic sobre Noruega amb les seves necessitats de carburant i de cereals. 

---

En el Carinhall, Hermann Göering i la seva esposa Emmy varen convidar a esmorzar a l’explorador suec Sven Hedin i la seva germana. Mantega, formatge gruyère, caviar, llagosta, espàrrecs frescs, guisats i dolces de tot tipus composaven el menú. La filla dels Göering, Emmy, de només 19 mesos, va entrar a la sala donant saltirons i va saludar amb molts modals a la parella sueca. Hedin, per la seva part, estava molt preocupat com a suec per la Batalla de Finlàndia i li va preguntar per aquell tema en el ministre. Göering li va respondre que tenia que entendre que l’amistat amb els soviètics era per ells el tema principal perquè creia que no podien lluitar en una guerra amb dos fronts oberts. 

En la Batalla de Finlàndia:

Una comissió finlandesa es va traslladar a Moscou per negociar la capitulació. Les exigències russes coincidien amb el traçat de les fronteres instaurades per la pau de Nystad, firmada el 1721 amb l’imperi suec. Finlàndia hauria de cedir tota Carèlia, les seves possessions costeres en el llac Ladoga, una franja de terreny a Salla, Koivisto, Suursaari, Haapassari i la península d’Hanko. En total, 40.000 quilòmetres quadrats que deixaven a més de mig milió de persones sense llar ni propietats. Iosif Stalin només va renunciar a les mines de níquel de Petsamo, que pertanyien a una societat anònima que estava en mans del britànics, encara que en un principi havien sigut reclamades pel seu ministre Viatxeslav Mólotov. El final no es va tirar endavant per no provocar a la Gran Bretanya.