Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A les onze del matí, el general Nikolaus von Falkenhorst es va reunir amb Adolf Hitler per parlar d’una futura invasió a Noruega. El general li va tenir que relatar les seves operacions militars a Finlàndia el 1918. Un cop acabat el seu relat, els dos es varen aixecar i Hitler el va dur a una taula coberta de mapes i li va confessar que havien sabut que els britànics tenien la intenció de desembarcar a Noruega. El dictador li va afegir que l’Exèrcit posaria a la seva disposició a cinc divisions.

Una hora després li varen ordenar que es tornés a reunir amb el dictador a la tarda per presentar-li un pla d’atac contra Noruega. El general d’infanteria es va dirigir a una llibreria i va comprar una guia Baedeker de turisme i es va tancar a l’habitació del seu hotel fins a les cinc de la tarda estudiant la configuració de les ciutats i el traçat de comunicacions de Noruega. Quan va tornar al despatx de Hitler ja tenia preparat el seu projecte d’invasió: necessitaria cinc divisions d’infanteria, una per cada un dels grans ports noruecs (Oslo, Bergen, Trondheim, Narvik i Kristiansant) i tenia previst ocupar Dinamarca, tot i el pacte de no agressió firmat el 31 de maig de 1939. Hitler, entusiasmat, va aprovar el pla i li va concedir dues divisions de tropes alpines i va exigir discreció. Von Falkenhorst treballaria amb la unitat del capità Theodor Krancke.

Però quan Von Falkenhorst va tornar a les oficines del OKW va veure que només li podien proporcionar la 3º Divisió de Muntanya del general Eduard Dietl i quatre d’infanteria: les 69º, 163º, 181º i 196º. Unes unitats molt de segona classe. La resta estaven situades a la frontera francesa i a Polònia.

A Polònia:

Richard Glücks, cap del Cos d’Inspectors dels Camps de Concentració, va informar a Heinrich Himmler després d’una inspecció a prop de Cracòvia, que havia trobat un lloc adequat per un nou camp de quarantena, en el qual s’hi podria retenir als polonesos, castigar-los i fer-los treballar, per qualsevol delicte de rebel·lió o desobediència. Es tractava d’uns antics quarters de la cavalleria austro-hongaresa, una sèrie d’edificis de totxo sòlids a les afores de la ciutat polonesa d’Oswiecim, perduda enmig de pantans, on a més hi havia algunes fàbriques. una petita ciutat de 12.000 habitants. Els alemanys varen començar ràpidament a construir en aquella zona el que seria el camp de concentració d’Auschwitz.

A Itàlia: 

Benito Mussolini va accedir a enviar a Alemanya 3.500 tones de coure.

A Suïssa:

A Arosa, Ulrich von Hassell va reunir-se amb Lonsdale Bryans per parlar de com reaccionarien els britànics si Hitler era desposseït del càrrec i hi havia un nou govern.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, totalment convençut de que el pla per ocupar Noruega i Dinamarca que li havia exposat Erich von Manstein el 17 de febrer triomfaria, va ordenar que s’ajustessin tots els detalls. Hitler va convocar al general Nicolaus von Falkenhorst per parlar de la invasió i poc després va firmar la directiva Weserübung per envair al mateix temps Noruega i Dinamarca.

---

A Berlín, Hermann Göering va mostrar el seu desacord per la posició neutral italiana a la guerra a l’agregat militar italià.

En els Estats Units:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va informar en el seu govern de l’arribada del baró Konstantin von Maydell, un bàltic alemany, que havia dit a l’Ambaixada alemanya de Washington que estava en missió de sabotatge encarregada per l’Abwehr.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg per discutir com havien d’actuar a Noruega. El Reichsleiter apostava perquè el govern noruec els demanés protecció. A continuació, Hitler va pressionar enèrgicament a la seva cúpula militar perquè acabés els plans de l’Operació Weseruebung i va demanar que equipessin les naus i tinguessin a punt les unitats militars. Alfred Jodl li va recordar que havia arribat el moment de nomenar a un comandant en cap cap i el seu Estat Major. Wilhelm Keitel va proposar a un oficial que havia combatut en la divisió del general Von der Goltz a Finlàndia al final de la Primera Guerra Mundial.

---

Joseph Goebbels va donar instruccions a la premsa de concentrar tota la polèmica de l’Altmark, que havia sigut detingut a aigües noruegues el 16 de febrer, en un únic cas de manera “que el mar traïes escuma”.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va parlar de la favorable impressió que l’hi havia causat el dia anterior el pla de l’Erich von Manstein per envair França.

---

Joseph Goebbels, després de saber que el 16 de febrer de 1940 l’Altmark havia sigut capturat a aigües noruegues, va donar instruccions al seu aparell de Propaganda de disparar amb tots els canons propagandístics contra els britànics amb el propòsit de fer esclatar la indignació entre el poble.

A la Gran Bretanya:

El Manchester Guardian va informar en un dels seus articles que les humiliacions i tortures que s’infligien en els treballadors jueus polonesos, de qui deien que eren obligats a ballar i cantar i a despullar-se mentre treballaven i, inclús, a colpejar-se a si mateixos, no havien minvat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Erich von Manstein va ser convocat en un dinar organitzat per Rudolf Schmundt, en el que es presentarien els nous generals en cap a Adolf Hitler. En la reunió també varen ser convidats Geyr, Von Schwppenburg, Rudolf Schmidt, Georg-Hans Reinhardt, Glumme, Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i Erwin Rommel. Després de dinar, Hitler es va reunir en privat amb Von Manstein perquè li expliqués els seus plans per l’ofensiva contra França. Era el primer cop que es varen trobar. Von Manstein li va explicar que pensava que quan ataquessin Bèlgica pel nord amb el Grup d’Exèrcits B del general Fedor von Bock, compost per 4 exèrcits i 43 divisions, 10 d’elles blindades, havien de dirigir un exèrcit de tancs pel sud per atrapar als Aliats dins del país i deixar el camí lliure per França. Segons Von Manstein, per triomfar s’havia de transferir el pes principal de l’atac al Grup d’Exèrcits A del general Gerd von Rundstedt, que s’encarregaria de l’atac sorpresa per l’ala esquerra a través de les Ardenes. Per això, creia que es necessitaria que el Grup A formés tres exèrcits, el 2º, el 12º i el 16º, i forts elements blindats. El 12º creuaria Bèlgica i es dirigiria cap a la costa del Canal de la Mànega atrapant per la rereguarda a les forces aliades enfrontades amb el Grup B. El 2º creuaria el Mosa i es dirigiria cap al sud-oest per fer front a qualsevol contraofensiva aliada contra el flanc sud, i el 16º ocuparia posicions davant el nord de la Línia Maginot. Von Manstein va comprovar amb gran sorpresa que cap de les seves notes que havia enviat perquè les estudiés Hitler no li havien sigut transmeses i, per tant, li va tenir que resumir amb tots els detalls de l’operació, ja que el dictador desconeixia els seus plans. A Hitler no li varen enviar els plans de Von Manstein perquè l’Alt Comandament de les Forces Armades creia que era impossible travessar les Ardenes amb blindats. Després d’estudiar el pla, Hitler va sortir molt content de la reunió.

---

Un decret del Ministeri de l’Interior autoritzava la formació de dones jueves com a tècniques sanitàries o ajudants mèdiques, però només per institucions jueves. En aquestes professionals no se’ls permetria entrar en contacte en els laboratoris de bacteris vius. 

---

Després d’escoltar un informe de Carl Goerdeler sobre un viatge a Polònia, on va dir que uns 1.500 jueus havien sigut traslladats en uns vehicles amb la càrrega oberta fins que havien mort tots i que a uns 200 pagesos se’ls havia ordenat cavar una enorme fosa comuna per als jueus i que després els havien disparats també a tots ells, Ulrich von Hassell va escriure en el seu Diari que el caràcter desastrós del règim, sobretot en termes ètnics, era cada cop més clar. Hassell va mencionar que una viuda alemanya, que el seu marit havia mort en la campanya polonesa, havia protestat davant Hermann Göering per aquelles atrocitats. Hassell creia que Göering havia quedat impressionat.  

---

Leonardo Conti va enviar un escrit de protesta a la Prefectura Sanitària del Heer per l’ús massiu de la pervitina entre els soldats alemanys. 

A Finlàndia:

Els finlandesos es varen començar a retirar després de l’ofensiva soviètica.

A Noruega:

Després de l’incident del dia anterior a aigües noruegues amb el petrolier alemany Altmark, el govern noruec va protestar enèrgicament davant Gran Bretanya contra la violació de les seves aigües territorials. Neville Chamberlain va contestar des de la Cambra dels Comuns afirmant que Noruega havia violat les lleis internacionals en permetre en els alemanys utilitzar les seves aigües territorials per transportar presoners britànics a una presó alemanya. 

Divendres:

En aigües noruegues:

A la nit, a Jösing Fjord, just al sud d’Egersybd, el cap del 2º Sector de defensa costera noruega, l’almirall Carl Tank-Nielsen, embarcat en el destructor Garm, es va dirigir al seu govern sol·licitant informació en veure un petrolier alemany. Es tractava de l’Altmark, el vaixell petrolier del Graff Spee, que tornava a casa de l’Atlàntic sud. El govern li va ordenar que deixés passar l’embarcació alemanya, però volia que l’escortessin. Poques hores més tard, tres destructors britànics, el Cossak, el Intrepid i el Ivanhoe, que havien violat les aigües noruegues, varen perseguir l’Altmark, que fugia per l’estret de Skagerrak fins el Bàltic en veure’s perseguit. Sense que els bucs noruecs ho impedissin, un piquet d’abordatge del Cossak, amb trenta homes, i tres oficials varen pujar a l’Altmark. Després d’un enfrontament cos a cos en el que varen morir quatre alemanys i altres cinc varen resultar ferits, els britànics varen rescatar a 299 presoners britànics, que estaven tancats en els sollats i en un dipòsit de petroli buit per evitar que els noruecs els descobrissin. Després varen tornar cap a la Gran Bretanya. El capità del Cossak, Philip Vian, va rebre l’Ordre al Mèrit Distingit.

Aquella acció de Noruega, que era un país neutral, no va agradar gens a Adolf Hitler, que va decidir que envairia al país justificant que Gran Bretanya planejava accions militars a Noruega. Abans de prendre la iniciativa, Hitler va comentar-ho amb el general Nikolaus von Falkenhorst, que era partidari d’atacar.

En el Reich:

A Polònia:

Odilo Globocznik va declarar que els jueus evacuats havien d’alimentar-se per si mateixos i ser recolzats pels seus propis compatriotes, ja que, en la seva opinió, aquests jueus tenien bastant menjar. Globocznik amenaçava de que si això no es complia se’ls deixaria morir de gana.

A Suïssa:

Després de moltes protestes de la delegació alemanya, el govern suïs va prohibir el llibre de Hermann Rauschning, Conversacions amb Adolf Hitler, en llengua anglesa i francesa.

En la guerra finlandesa:

Les tropes finlandeses estaven exhaustes i havien esgotat les seves reserves, tot el contrari que l’exèrcit soviètic.

A Japó:

Richard Sorge va aconseguir enviar a Moscou informació sobre la fabricació japonesa de municions, avions i camions, juntament amb un informe sobre les seves fàbriques i sobre la producció japonesa de ferro i d’acer.

Dijous:

En el Reich:

Johann Blaskowitz, que els últims dies havia criticat l’actuació de la policia alemanya en territori polonès, va reiterar els seus càrrecs en una carta dirigida al general Walther von Brauchitsch. Blaskowitz va condemnar la mort de desenes de milers de jueus i polonesos i va escriure que aquest fet danyaria la reputació d’Alemanya a l’exterior i enfortiria el sentiment nacional polonès i donaria més força a la resistència polonesa i jueva. Von Brauchitsch va fer cas omís a les queixes del seu subordinat.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen posar en funcionament el Air Transport Auxiliary (A.T.A.), un servei britànic dedicat al transport d’avions.

En la guerra finlandesa:

Els soviètics varen trencar la línia Mannerheim.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Preparant la invasió a França, les forces alemanyes varen continuar exercitant simulacres de combat. Però, com el 7 de febrer, varen sortir discrepàncies entre els generals Franz Halder i Heinz Guderian per quan haurien de creuar el riu Meuse. Guderian creia que seria qüestió de cinc dies i el general Halder considerava que es tardaria més dies.

A Polònia:

A les tres de la tarda, a Varsòvia, en el jardí del Seim (Parlament) del carrer Viejska, uns quants agents de la Gestapo varen escortar a una dotzena de jueus carregats amb pales a les mans. Allí els varen obligar a cavar nou foses comunes. Un cop acabada la feina els varen acomiadar de molt males maneres. Pocs instants més tard varen arribar nou condemnats, un dels quals portaven un uniforme de funcionari polonès de Duanes i uns altres dos l’uniforme de la policia polonesa. Un militar els va llegir la seva sentència (pena de mort) i ràpidament els varen col·locar en grup de tres. Sis agents alemanys es varen apropar als tres primers i els varen executar amb les pistoles. Un cop tots nou morts, els jueus que havien cavat les fosses varen tenir que tornar al jardí per enterrar a les víctimes.

A Noruega:

El govern noruec va permetre en els oficials Aliats inspeccionar els punts en què preveien desembarcar. D’aquesta manera, avions i naus d’exploració britànics varen violar la zona, endinsant-se tres milles de territori noruec, sense provocar greus conseqüències a part d’algunes simple protestes de la població noruega que creien que la seva presència feia augmentar la possibilitat de que els alemanys els ataquessin. Arrel d’aquesta exploració, un avió de reconeixement britànic va captar l’embarcació alemanya Altmark, que feia ruta cap al sud, direcció a Alemanya.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el governador Hans Frank, que aquest estava preocupat pels informes i les crítiques del capità general Johann Blaskowitz en què criticava l’actuació de les SS i la Policia en territori polonès. Frank va demanar que el destituís, i Hitler, que feia mesos que estava encontra de les opinions del seu capità general, li va prometre estudiar el cas.

A Polònia: 

A la zona de Lublin varen continuar arribant els primers jueus deportats des d’Alemanya, concretament des de Stettin, per fer lloc als alemanys del Bàltic. El cap de la policia del districte de Lublin, Odilo Globocznik, va suggerir que en el cas de que els jueus que arribaven al Govern General no poguessin alimentar-se per ells mateixos o ser alimentats per altres jueus, se’ls deixaria morir de gana.

En la guerra finlandesa:

Un altre atac soviètic va provocar un forat de 800 metres en la segona línia defensiva finlandesa. Les tropes finlandeses enviades al forat, procedents del millor regiment finlandès, el Tavast de Cavalleria Lleugera, va ser aniquilat. A la nit, l’Alt Comandament finlandès va reconèixer en un comunicat públic la pèrdua de les posicions més avançades. 

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Carinhall es va celebrar una conferència del Consell de Defensa del Reich, i Hans Frank va demanar a Hermann Göering i a Heinrich Himmler que es revisessin el calendari de deportacions perquè havien rebut molts jueus de cops en el Govern General i els era complicat organitzar-se. Göering li va demanar a Himmler que aturés momentàniament les deportacions per les històries cruels que explicava la premsa estrangera. El ministre criticava amb duresa les decisions de Himmler sobre el tema dels jueus. Però Himmler no li va fer cas i va suggerir que 30.000 jueus alemanys fossin traslladats fora de Lublin per permetre l’expansió del gueto. Aquella va ser la primera deportació de jueus d’Alemanya. Al final varen arribar a un acord, segons el qual a partir del març no s’enviarien noves deportacions al Govern General sense el consentiment previ de Frank. Precisament, aquell dia a la zona de Lublin varen arribar els primers jueus deportats d’Alemanya. En un altre assumpte, Göering va dir que el reforçament de la capacitat bèl·lica del Reich havia de ser l’objectiu principal de totes les mesures que es prenguessin a l’Est.

A l’Atlàntic:

El submarí alemany U-33 del Kapitanleutnant Hans von Dresky, un submarí tipus VII A que estava col·locant mines magnètiques d’una tona davant l’estuari de Clyde, en l’important zona industrial del port de Glasgow, va ser enfonsat a la costa oest d’Escòcia pel minador britànic Gleaner. Von Dresky tenia por de que per la poca profunditat, 55 metres, en la que s’enfonsaria el U-33 provocaria que els britànics poguessin bussejar fins a l’embarcació i obtinguessin alguna dada i, per aquest temor, va col·locar explosius per destruir el seu submarí i va distribuir les rodes addicionals de l’Enigma entre els seus oficials. Von Dresky va destruir el submarí, però tres dels seus homes no varen llançar els rodets al mar i els britànics varen capturar dues de les rodes addicionals utilitzades per l’Enigma. El capità del Gleaner, el capità de corbeta Hugh Price, va ser condecorat amb l’Ordre al Mèrit Distingit. 

En la guerra finlandesa:

Amb una intensa boira estenent-se pel Golf de Finlàndia, els soviètics varen aprofitar aquestes condicions climàtiques per avançar de nou sense ser detectats. Però, de cop, la boira es va dispersar abans de que arribessin a la riba del llac Ladoga i els finlandesos els varen tornar a vèncer.