Diumenge:

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un tractat econòmic, que estaria vigent durant 18 mesos, per un valor mínim de 640 milions de Reichsmarks. Els soviètics havien d’entregar aliments, petroli i matèries primes, sobretot productes agrícoles, a canvi d’armes, productes manufacturats i els projectes més avançats en armament naval, com el creuer Lützow i els plànols del Bismarck, així com els prototips dels últims avions, a part de 30 avions de guerra, artilleria antiaèria, bombes i carros de combat, a més de maquinària per les seves indústries elèctriques i petrolieres, locomotores, turbines, generadors, motors dièsel, eines mecàniques…

En la guerra finlandesa:

La 123º Divisió soviètica va trencar la Línia Mannerheim, a prop de Summa.

A Finlàndia, Simon Timochenko va decidir atacar tota la Línia Mannerheim ja que els finlandesos s’estaven començant a quedar sense munició i es veien obligats a utilitzar les seves bateries només en casos d’emergència. Tot i això, en intentar superar la Línia pel Golf de Finlàndia i el gelat llac Ladoga, els finlandesos varen situar gran part de les seves bateries cap a aquesta banda i varen disparar contra el gel. Milers de soviètics es varen enfonsar en les gelades aigües del llac.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A Lowicz, els alemanys varen atrapar a artesans jueus que treballaven com a sastres, sabaters… per fer treballs forçats.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va decantar formalment per aliar-se amb el règim nazi i es va negar a vendre armament a la Gran Bretanya.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractaments del seu metge Felix Kersten. El cap de les SS li va assegurar que Adolf Hitler seria rebut en breu a Londres, en visita oficial pel rei Jordi VI, per pactar una pau justa per “protegir la raça germànica de tot el món”.

A Polònia:

A Lódz, els guàrdies alemanys varen començar a aixecar les barreres per acordonar el futur gueto de Lódz. A Varsòvia, es va publicar en un diari el decret que prohibia en els jueus viatjar en tren amb l’objectiu d’evitar el contraban i les epidèmies. Per fer un viatge, ara es necessitava un permís especial de les autoritats. A la vegada, augmentaven els atacs gratuïts a la comunitat jueva per part dels polonesos.

A la Unió Soviètica:

A la nit, en el Kremlin, en una reunió secreta, Iosif Stalin va demanar en els alemanys que proposessin preus raonables i no els forcessin, com ja havia passat. Per posar exemples, el dictador soviètic va mencionar els preus totals de 300 milions de Reichsmarks pels avions i l’estimació del creuer Lützow en 150 milions de Reichsmarks pels alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Aprofitant la reacció defensiva dels Aliats en conèixer els plans d’atacar França, es va presentar una idea alternativa desenvolupada per Erich von Manstein per envair el país gal. El cap de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits A havia defensat des del primer moment que era impossible mantenir una victòria total en un únic cop pel gran número de forces que disposaven els Aliats, i s’oposava a la idea de llançar l’atac principal contra França per l’ala dreta per no repetir la mateixa estratègia que el 1914. La seva idea, l’Operació Sichelschmitt, consistia en envoltar els francesos amb els blindats. Segons Von Manstein, s’havia de fer un decidit atac de blindats des del bosc de les Ardenes, al sud de Bèlgica, per capturar els ponts sobre el riu Mosa i, després, franquejar la Línia Maginot per avançar direcció a Sedan i a la costa del Canal de la Mànega, la zona on s’acabaria tallant les línies franceses en el nord. El pla de Von Manstein no va ser ben vist per l’Alt Comandament de les Forces Armades perquè consideraven que era impossible travessar les Ardenes amb les unitats blindades.

Preparant aquesta ofensiva, a Coblença es va fer un simulacre de combat. Després d’aquest entrenament, el general Heinz Guderian es va mostrar partidari de que el 19º Cos blindat creués el riu Meuse el cinquè dia de l’ofensiva. El seu pla va ser criticat per molts companys seus, com el general Franz Halder, que creien que no es podia creuar el riu fins al novè o el desè dia.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen prohibir en els jueus accedir a la plaça de Krasinskich, en un tram concret, al costat dels jutjats, i tampoc varen tenir dret a utilitzar la Biblioteca Pública, que havia sigut construïda per filantròpics jueus. A la vegada, com el dia anterior, varen agafar per la força a dones jueves per obligar-les a netejar el terra amb la seva roba interior, que després ‘s’havien de tornar a posar.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va explicar en el seu Gabinet de Guerra els acord que havien arribat a París, en el Consell Suprem de Guerra reunit el dia 5 de febrer. Ajudarien a Finlàndia en la seva guerra contra els soviètics i ocuparien els ports noruecs per tal de tallar la via de subministraments d’Alemanya a Suècia, d’on els alemanys obtenien ferro. Chamberlain va assegurar que si el pla començava el 20 de març, França i Gran Bretanya estarien segures d’avançar-se als alemanys. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, just quan el metge Felix Kersten estava a punt de començar el seu tractament a Heinrich Himmler a Berlín, Reinhard Heydrich va entrar a la sala amb un informe per al cap de les SS. L’informe explicava que un funcionari del Ministeri de l’Interior que semblava que estava disposat a treballar per als serveis de seguretat, havia redactat les conversacions privades que havia mantingut amb Heydrich i les havia enviat al ministre Wilhelm Frick. Himmler ho va trobar una vergonya aquella deslleialtat i va exclamar que hi posaria remei.

A continuació, el cap de les SS va rebre tractament del seu metge i li va comentar que Adolf Hitler havia rebut molt bones notícies sobre les disposicions del poble britànic. Segons Himmler, tot acabaria amb un acord de pau i li va prometre que Hitler no tenia cap interès en debilitar Gran Bretanya perquè no es podria justificar des d’un punt de vista germànic.

A Polònia:

Hans Frank va concedir una entrevista en el corresponsal Kleiss del Völkischer Beobachter. Kleiss li va preguntar quina diferència hi havia entre Protectorat i el Govern General. Frank li va contestar que no li podia oferir una diferència pràctica, però va posar l’exemple de que a Praga es penjaven cartells vermells per anunciar que aquell dia havien sigut executat set txecs, i que si ho haguessin de fer a Polònia haguessin hagut de penjar un cartell vermell per cada polonès que fossin afusellats, i no tindrien suficients boscos d’aquell país per subministrar tot el paper necessari. Frank va admetre que les mesures que havien de prendre eren dràstiques.

---

El capità general Johann Blaskowitz, que havia criticat els crims que es cometien en territori polonès, va fer una recopilació de tots els crims que s’havien comès a Polònia per part de les SS i va afirmar que els soldats veien amb repugnància i odi el que feien les SS i la Policia, que considerava que s’estava estenent “com una plaga entre excel·lents unitats de combatents”. El capità general va afirmar que assassinar a uns 10.000 jueus i polonesos no acabarien ni amb el nacionalisme polonès, ni amb els jueus i va dir que aquells crims comesos per ciutadans alemanys avergonyien i fastiguejaven als soldats.

En el bàndol Aliat:

El Consell de Guerra francès i britànic va decidir desembarcar a Noruega.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va dictar una directriu per a tots els capitans dels seus submarins segons la qual qualsevol vaixell, fos neutral o no, que navegués en zona de guerra controlada pels britànics, com el Canal de la Mànega, havia de ser enfonsat sense previ avís.

A França:

A París, el Suprem Consell de Guerra Aliat, on hi havien els primers ministres Neville Chamberlain i Eduard Daladier, va acordar una intervenció militar a Finlàndia. Chamberlain va assegurar que no havien de deixar que Finlàndia desaparegués del mapa, ja que en aquells moments estava sent atacada pels soviètics. A més, basant-se en els moviments de tropes alemanyes a Noruega, varen decidir, sota la presidència del comandant Maurice Gamelin, preparar de tres a quatre divisions, uns 15.000 homes, per ser destinades al nord d’Europa. La seva missió seria desembarcar als ports noruecs de Stavanger, Bergen i Trondheim, apoderar-se de Narvik, l’únic port de tota la costa que sempre estava lliure de gels, tallar el ferrocarril que transportava ferro a Alemanya i ocupar les regions mineres sueques de Kiruna, Gällivara i Zuela després d’ocupar Narvik, que estava a poca distància de les mines. Winston Churchill, també present a aquesta conferència, va assegurar més tard que ell havia decidit controlar la mina de ferro de Gullivare. Aquesta estratègia requeria la cooperació de les neutrals Noruega i Suècia i estava prevista que es dugués a terme el 20 de març.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquell dia va acabar la prohibició del 3 de gener que prohibia en els jueus comprar carn o verdura.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va ordenar que durant l’any següent s’aconseguís la màxima producció d’armament.

---

El Govern va ordenar que els nadons a partir de llavors també haurien de tenir cartilla de racionament per la roba.

---

Alfred Jodl va anotar en el seu Diari que, tal hi com l’hi havia expressat Rudolf Gerke, hi havia dubtes sobre la capacitat de les vies de tren per manejar missions a gran escala de manera efectiva. També hi havia problemes en la disponibilitat de locomotores i vagons de tren. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre un cop més tractament del seu doctor Felix Kersten a Berlín i li va explicar que Adolf Hitler havia rebut bones notícies de la Gran Bretanya. Himmler creia que els britànics estarien disposats a negociar la pau i li va comentar que el dictador tenia en molt bona consideració als britànics, ja que el considerava un poble germànic.

A Polònia:

El general Ulex, comandant en cap del sector fronterer Sud de Polònia, va escriure en el general Johann Blaskowitz que els actes violents per part de les forces de la policia havien crescut els últims temps i que mostraven una falta incomprensible de sentiments humans i morals. El general va arribar a afirmar que aquells actes tacaven l’honor del poble alemany i va demanar que s’acabessin d’immediat i que es dissolguessin aquestes unitats.

A Iugoslàvia:

A Belgrad va començar la Conferència de Pau dels estats bàltics.

A la Unió Soviètica:

Les autoritats soviètiques varen executar als dos líders soviètics Koltsov i Meyerhold. Els dos, després d’haver patit durant setmanes fortes tortures, haurien confessat haver espiat al govern soviètic per altres potències estrangeres com la britànica o la japonesa.