1 de febrer de 1940

Dijous:

En el Reich:

Segons les autoritats alemanyes, aquell dia havien sigut descoberts a Polònia més de 1.300 alemanys assassinats durant el conflicte del setembre-octubre.

A Finlàndia:

Sota el comandament del general Simon Timochenko, els soviètics varen llançar una ofensiva contra les principals defenses soviètiques, la Línia Mannerheim. A un ritme d’uns 400 projectils per minut, les bateries soviètiques varen llançar sobre les posicions finlandeses més de 300.000 obusos. Després, les tropes d’assalt varen intentar obrir pas entre els filats, camps de mines i obstacles antitancs. Varen capturar algunes posicions, però els finlandesos de seguida els varen tornar a fer retirar.

30 de gener de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió, Hermann Göering li va dir en el general Georg Thomas, cap del Departament Econòmic i d’Armament del OKW, que Adolf Hitler esperava ocupar França, Bèlgica i Holanda en breu i que, per tant, haurien d’explotar al màxim tot el que tenien el 1940, i que no s’havien de preocupar perquè en els següents anys explotarien les reserves de matèries primes a càrrec seu.


A Berlín, en una altra reunió, aquesta dirigida per Reinhard Heydrich, es va establir un nou departament governamental a la capital, el IV-D-4, que tenia la missió de completar els plans de deportació dels jueus i gitanos a les regions annexionades de l’oest de Polònia i encarregar-se de qualsevol deportació futura de jueus i gitanos, fos quina fos la seva procedència i el seu destí. Però en la reunió es varen sentir els primers rumors de queixa per part del Govern General polonès pel número de desterrats deportats del Warthegau a la frontera. En aquesta reunió hi havia, entre altres, Adolf Eichmann.

29 de gener de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar del seu esborrany, que finalment el mateix dictador acabaria rebutjant després de veure el rebuig que tenia per part del seu propi govern. Ja en aquesta reunió, Hitler hi va mostrar certa discrepància amb alguns punts, sobretot els que parlaven de ciència. Rosenberg es va defensar dient que ell sempre havia apostat per una investigació lliure. A continuació, Rosenberg li va entregar un esborrany en el que s’ordenava els treballs preparatoris per l’Escola Superior i, sense pensar-s’ho, Hitler els va firmar. D’aquesta manera, Rosenberg es convertia en el responsable dels preparatius per la creació d’una Escola Superior per la cultura nacionalsocialista. L’edifici es va construir a Fràncfort del Main i havia de servir per després de la guerra, tot i que es va inaugurar el 26 de març de 1941. L’Escola havia de tractar especialment la qüestió jueva amb una secció d’investigacions i arxius, i amb una important biblioteca.


El doctor de Heinrich Himmler, Felix Kersten, va examinar al ministre Joachim von Ribbentrop, el qual la seva salut era una assumpte d’Estat. Després de la consulta, el doctor va informar a Himmler de que Von Ribbentrop patia forts dolors de cap que li provocaven marejos i pèrdua de l’equilibri, forts dolors estomacals i trastorns a la vista. També li va indicar que el ministre tenia ocasionalment pèrdues de memòria i no estava capacitat per ocupar el càrrec de ministre.

A Polònia:

A través d’un decret governamental, el territori de Posnània va rebre la denominació de Wartheland i es va incorporar territoris de la Polònia central. 


A Varsòvia, els alemanys varen condemnar a mort a 26 persones, cinc de les quals eren cristianes. Els condemnats varen ser enviats a Palmiry, una petita població a les afores de la capital, per ser ajusticiats. 

A Suïssa:

A Berna, la delegació alemanya va protestar contra la difusió del llibre Conversacions amb Adolf Hitler de l’escriptor Hermann Rauschning en llengua anglesa i francesa, així com contra la publicació del llibre d’en Rauschning Revolució del nihilisme, on es descrivia l’essència del nacionalsocialisme.

A Suècia:

El govern soviètic va iniciar negociacions secretes a Suècia amb el govern finlandès de Risto Ryti per deixar de banda el govern Popular de Finlàndia, compost per comunistes. 

27 de gener de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que comencés a preparar plans per ocupar Noruega i Dinamarca. Wilhelm Keitel va publicar una ordre secreta que deia que Hitler desitjava que l’estudi de la invasió a Noruega continués sota la seva direcció directe i personal. Keitel va afegir que Hitler volia que ell assumís la direcció d’aquests preparatius i que per aquest motiu es crearia un Estat Major que representés el nucli del futur Estat Major destinat a aquesta operació. Keitel va explicar en l’ordre que l’estudi seria continuat sota el nom de Weserübung. Aquesta ordre de Keitel es va emetre perquè Hitler havia sabut que molts dels seus militars, sobretot l’Estat Major de la Kriegsmarine, s’oposava a tal operació.

Al migdia, Hitler va dinar amb el seu entorn, entre altres amb Alfred Rosenberg, Martin Bormann i Rudolf Hess, i, d’un excel·lent humor, li va confessar que David Lloyd George li havia confessar de que Polònia no era més que un pretext per la política bèl·lica britànica. Durant tot l’àpat va parlar de Polònia i els va assegurar que esperava no trobar-hi resistència i, donant-li un copet amistós a Rosenberg, va afirmar que els únics que posaven resistència eren els bàltics. Abans d’acabar el dinar, Rosenberg li va demanar a Hitler que el rebés a ell i a Hans-Heinrich Lammers en privat per presentar-li l’esborrany d’un seu nou projecte. Després varen comentar que en el govern soviètic no hi havia cap jueu.


El diari DNB va avisar als francesos de que qualsevol atac contra ells seria rebutjat immediatament per les tropes alemanyes i va informar que per aquest motiu s’havia obert foc contra els altaveus francesos a Altenheim i Breisach.

A la Gran Bretanya:

A Manchester, Winston Churchill va explicar davant d’un públic que a 100.000 treballadors txecs els havien dut com esclaus a treballar fins a morir a Alemanya. Churchill, però, va afegir que el que passava amb els txecs no era res en comparació amb les atrocitats que s’estaven perpetrant contra els polonesos. Va declarar que a partir de la vergonyosa constància de les execucions massives dels alemanys a Polònia, podrien jutjar quin seria el destí del poble britànic si caiguessin en mans alemanyes, tot i que va afegir que d’aquí en podrien obtenir la força i la inspiració que els impulsés per continuar, sense aturar-se ni descansar, per aconseguir l’alliberació i es fes justícia.

26 de gener de 1940

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Carl-Heinrich von Stülpnagel va organitzar una reunió entre Ludwig Beck i Franz Halder per tal de que es posessin d’acord i dissenyessin una estratègia per enderrocar a Adolf Hitler. Per no aixecar sospites, els dos homes varen passejar junts pels carrers buits del barri de Dahlem de Berlín. Beck li va insistir en que havien d’actuar ràpid perquè considerava que Hitler els portava cap a l’abisme. Halder, però, més reticent, li va senyalar les dificultats que tenien per poder actuar i li va recordar que la nació donava suport al dictador. Beck no es va arronsar i el va titllar de covard. A partir d’aquí la trobava es va enrocar i els dos es varen tirar els plats pel cap. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà va permetre la no renovació del tractat comercial de 1911 amb Japó.

25 de gener de 1940

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Des del seu quarter general de Cracòvia, Hans Frank va ordenar remodelar l’economia polonesa per reforçar immediatament el poder militar del Reich. A partir de llavors, Polònia va tenir que proporcionar a Alemanya fusta, matèries primes, substàncies químiques i mà d’obra. Frank va anunciar que faria deportar a un milió de treballadors polonesos, tant homes com dones, al Reich per tal de que treballessin com esclaus. Precisament, Hermann Göering, que va ser el primer destinatari del missatge de Frank, va decretar que els nous treballadors per Alemanya sortirien del Govern General

A Alemanya:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va enviar un telegrama al seu govern per informar que havia sabut que un nord-americà d’origen alemany, Von Hausberger, i un ciutadà alemany, Walter, els dos de Nova York, eren sospitosos d’organitzar actes de sabotatge contra la indústria d’armament nord-americana per ordre de l’Abwehr. Segons les informacions de Thomsen, Von Hausberger era acusat d’amagar explosius al seu domicili. Per aquests fets avisava de que la manera més segura de fer entrar Estats Units a la guerra era dur a terme una sèrie d’accions que els portaria a aliar-se amb els mateixos aliats que en la Primera Guerra Mundial. En acabar el seu telegrama, Thomsen va advertir que l’entrada d’Estats Units en el conflicte no perjudicaria en res a les seves indústries de guerra. 

24 de gener de 1940

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Degut a les baixes temperatures i a la falta de carbó, l’alcalde de Berlín va advertir a la població de que no havia d’utilitzar gas per escalfar les habitacions ni aigua. Encara que tinguessin carbó, l’ús de l’aigua calenta va quedar restringit als dissabtes.

A Polònia:

Les empreses jueves del Govern General varen ser col·locades sota fideïcomís, tot i que també podien ser confiscades s’hi ho exigia l’interès públic. Al mateix temps, Hans Frank va ordenar el registre de totes les propietats jueves: les propietats no registrades serien confiscades.

23 de gener de 1940

Dimarts:

A França:

A l’Ambaixada polonesa de París hi va haver la primera reunió del Parlament polonès i es va elegir a Paderewsi com a president.

A la Gran Bretanya:

El MI5 va mantenir una reunió informativa amb l’antic agent del NKVD a Holanda Walter Krivitsky a l’Hotel Langham de Londres. L’ex agent va descriure prop d’un centenar d’agents soviètics a Europa, dels quals 60 treballaven encontra dels interessos britànics i 16 d’aquests estaven dins l’Imperi britànic. Curiosament, el MI5 no va fer gaire cas a aquelles informacions i només va assignar a un oficial perquè investigués les penetracions soviètiques a Europa.

22 de gener de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va explicar els seus plans de futur a la família Goebbels i els va donar a entendre que la guerra amb Anglaterra seria immediata, tant bon punt ho permetés la meteorologia. Per ell, Gran Bretanya s’havia d’excloure d’Europa, i França havia de ser destruïda com a gran potència. Aleshores, Alemanya governaria Europa i hi imposaria la seva pau. Quan aconseguís aquests objectius imperialistes es retiraria, confiaria el seu poder a una altra persona i ell escriuria una espècie de bíblia del nacional-socialisme. Hitler pensava molt sovint en retirar-se de la política per deixar pas a un successor. Pensava retirar-se a Linz, la seva ciutat natal, a part de que tenia el convenciment de que no viuria gaire anys.

En el Vaticà:

Pius XII va llançar un missatge de ràdio on va condemnar els abusos dels alemanys a Polònia dient que l’horror i els excessos comesos contra un poble indefens i sense llar havien quedat demostrats pel testimoni irrefutable dels testimonis presencials. Fins llavors es calculava que 15.000 polonesos havien mort a mans alemanys després de que acabés el conflicte polonès. 

A Japó: 

Yosuké Matsuoka va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors. 

20 de gener de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava molt enfadat perquè per un error els Aliats tenien al seu poder el pla d’atac complet a Occident juntament amb els mapes, i va donar un sever avís sobre seguretat militar als seus comandant, incloent a Hermann Göering.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen comunicar en el Consell Jueu que degut a les epidèmies es prohibien celebrar cerimònies religioses col·lectives.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va declarar que Finlàndia havia deixat al descobert, a la vista de tots, la incapacitat de l’exèrcit soviètic.