Dimecres:
A Bèlgica:
De bon matí, a Münster, el comandant Helmuth Reiberger, responsable d’organitzar la 7º Divisió Aerotransportada, va sortir amb un Messerschmitt Bf 108 taifun direcció a Colònia per assistir a una reunió acompanyat pel comandant Erich Hoenmanns, cap de la base aèria de Loddenheide, que volia anar a la ciutat alemanya per veure a la seva esposa. Però per culpa de la boira es varen allunyar de la ruta prevista per Hoenmanns i el pilot va decidir dirigir-se a l’oest per creuar el Rin, que l’havien sobrepassat sense veure-ho. Quan varen deixar Alemanya el pilot va reconèixer el Mosa, en la zona fronterera entre Bèlgica i els Països Baixos, i, en aquell moment, a dos quarts de dotze, el motor de l’avioneta va començar a fer un soroll estrany i es va parar, obligant a Hoenmanns a fer un aterratge d’emergència a la localitat belga de Mechelen-sur-Meuse. L’avió va quedar destrossat; les ales es varen trencar en passar entre dos arbres i el motor, arrancat, va travessar el morro, però els dos homes varen sortir il·lesos.
Llavors, Hoenmanns es va apropar a un agricultor que se’l va mirar estranyat per preguntar-li a on estaven. Aquell home els va contestar que estaven a Bèlgica, país neutral en aquell moment. Tot i que no hi havia perill, el comandant Reinberger es va preocupar perquè a dins de l’avió hi portava una copia del Pla Groc, la invasió a França i a Bèlgica, i va córrer cap a les restes de l’avió per localitzar la seva cartera groga per destruir aquells importants documents. Mentre intentava cremar-los varen arribar dos guàrdies fronterers, el sergent Frans Habets i el soldat de segona classe Gérard Rubens. Aquest, alarmat pel fum, es va llançar a pels documents i els va robar a Reinberg, que encara no els havia acabat de cremar.
Els dos alemanys varen ser portats a la caserna militar més propera i Reinberger, en un gest desesperat, es va apoderar dels papers mig cremats que un oficial belga havia deixat damunt d’una taula i els va llençar a una estufa encesa. L’oficial belga els va treure ràpidament. Més tard, Reinberger va informar de seguida al quarter general de la Luftwaffe a Berlín, a través del seu ambaixador a Brussel·les, que havia aconseguit cremar els papers fins a reduir-los a fragments insignificants de la mida del palmell de la mà. D’aquesta manera els Aliats varen aconseguir els plans d’Adolf Hitler, que es va veure obligat a posposar l’operació per la primavera d’aquell any.
En el Reich:
A Alemanya:
Hitler, que encara no sabia res d’aquell incident, es va reunir amb els seus comandants en cap i va fixar la data del 17 de gener, quinze minuts abans de la sortida del sol, a les 08:16, per atacar Occident. El bombardeig de saturació dels aeròdroms francesos començaria el 14 de gener. Dos milions de soldats alemanys ocuparien els seus llocs, al llarg de la frontera amb Holanda, Bèlgica, Luxemburg i França.
En una conferència a la Cancelleria del Reich, Hermann Göering va pressionar als empresaris de Renània perquè destinessin tots els seus recursos en l’economia de guerra alemanya.
A Itàlia:
Novament, Benito Mussolini es va reunir amb els generals Favagrossa i Pietro Badoglio, que li varen desaconsellar que entrés en la guerra. Favagrossa li va apuntar que si aconseguien reunir totes les matèries primes necessàries i tenien totes les fàbriques treballant a dos torns, només així podrien el mes d’octubre de 1942 disposar d’una preparació acceptable. Badoglio es va limitar a dir-li que el 1942 només podrien actuar defensivament, però que en cap cas podrien aconseguir operacions ofensives.
Diari del Tercer Reich 