18 de gener de 1940

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Després de detenir al líder d’uns associació juvenil clandestina de Varsòvia, Andrzej Kott, la Gestapo va arrestar a 255 jueus a l’atzar per dur-los als boscos de Palmiry, a les afores de la capital polonesa, per afusellar-los.

En el conflicte europeu:

Dinamarca, Noruega i Suècia varen confirmar la seva neutralitat.

En la guerra finlandesa:

Després de destruir les divisions soviètiques 163º i 44º, els finlandesos varen atacar a la 9º Divisió per després atacar a la 54º Divisió sota el comandament de Vasili Chuikov.

16 de gener de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler, en veure que els documents del Pla Groc, la invasió a França, havien caigut en mans aliades l’11 de gener de 1940 per un greu error i, ajudat pel mal temps, va ordenar modificar els plans de la invasió que havia de començar aquell hivern i va anul·lar momentàniament l’ofensiva fins la primavera. El dictador va declarar en els seus homes que si no podien tenir vuit dies de bon temps es suspenia l’operació fins la primavera.

A Polònia:

Heinrich Himmler va continuar la seva visita oficial a Lódz.

15 de gener de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Bèlgica i Holanda, que coneixien els plans d’Alemanya d’atacar-los, varen suspendre els permisos de tots els membres dels seus exèrcits. A més,  Bèlgica va prohibir a les tropes aliades passar pel seu territori per dirigir-se a la frontera alemanya. Quan Joseph Goebbels va saber el què estava passant va creure que els governs dels dos països estaven sondejant el terreny. A la tarda, el ministre va visitar a Adolf Hitler. El dictador va justificar un cop més l’aplaçament de la campanya occidental pel mal temps.

A la nit, l’Estat Major de Berlín va començar a dubtar de que el major Reinberger, el responsable que els Aliats tinguessin els plans d’atac de Hitler després d’haver patit un accident el dia 10, realment hagués destruït els comprometedors documents tal hi com havia afirmat.

A Polònia:

Heinrich Himmler va estar de visita oficial a Lódz. A la vegada, el Govern va aprovar un segon decret en que aprovava l’espoli del conjunt del patrimoni artístic pública i privat polonès.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va apuntar en el seu Diari, que Benito Mussolini estava decebut per l’estat en que es trobaven les forces armades italianes. El dictador, segons el ministre i gendre de Mussolini, estava tan defallit que sentia els símptomes d’una úlcera d’estómac.

14 de gener de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler estava preocupat després d’endarrerir tres dies l’ofensiva a Occident un cop s’havien descobert les seves intencions. Aquell dia, el líder alemany va visitar al ministre Joseph Goebbels a la casa d’estiu dels Goebbels a Schwanenwerder per parlar sobre aquest tema. Segons sembla, el ministre no estava el corrent dels últims fets.

Precisament, l’ambaixador alemany a Brussel·les va enviar un altre missatge al seu govern amb la màxima urgència per comunicar que els belgues acabaven de decretar la Fase D, el penúltim pas abans de la mobilització.

A la Gran Bretanya:

Encara amb el rebombori per haver descobert els plans dels alemanys a Occident, Guy Liddell del MI5 va escriure que els papers que s’havien trobat al pilot alemanya que havia aterrat a Bèlgica el dia 10 i que indicaven un atac previst per part dels alemanys sobre Bèlgica i Holanda, semblava part de l’esquema d’una guerra de nervis. Curiosament, els britànics no varen donar molta importància a aquesta descoberta que tan preocupava al dictador alemany.

En la guerra finlandesa:

Els soviètics varen bombardejar 35 pobles finlandesos.

A Japó:

L’almirall Mitsumasa Yonai va formar un nou govern després de la dimissió del gabinet del primer ministre Nobuyuki Abe. Però la jerarquia militar, amb intencions bèl·liques, es va oposar al govern de Yonai.

13 de gener de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’ambient dins la Cancelleria era molt tens perquè sabien que els Aliats tenien en el seu poder el pla de l’atac alemany a Occident juntament amb els mapes. Adolf Hitler, Hermann Göering i Wilhelm Keitel es varen reunir per determinar què podien saber els Aliats. Segons el general Kurt Student, mentre Göering estava molt irritat per aquell afer, Hitler va mantenir la calma. Göering també es va reunir durant aquell matí amb el seu agregat de l’Aire a Brussel·les, que havia agafat aquell mateix dia un avió per dirigir-se a Berlín, i l’oficial superior de la Luftwaffe, per discutir l’afer.

A la tarda, Hitler va decidir posposar l’ofensiva tres dies més, per al dia 20, però el dictador ho va fer per la boira que hi havia en aquells moments a la zona d’atac i no per l’incident. Alfred Jodl va rebre poc després una ordre del general Franz Halder per telèfon en que l’indicava que s’havien d’aturar tots els moviments militars.

A la nit es va saber que els belgues i els holandesos havien mobilitzat els seus homes. L’ambaixador alemany a Brussel·les va informar al seu govern de considerables moviments de tropes belgues a conseqüència de les noticies alarmants que havien rebut per l’Estat Major belga.


El comandant Hans Oster, sots-cap del Servei Secret, va transmetre els detalls de l’imminent atac a l’agregat militar holandès a Berlín, el coronel Goethals, que va enviar d’immediat un missatge clau a Brussel·les.


En el seu diari de guerra confidencial, l’Estat Major de la Kriegsmarine va assegurar que la divisió operacional marítima no creia que una ocupació imminent de Noruega per part dels britànics fos probable. No obstant, considerava que una ocupació de Noruega per part d’Alemanya, des del moment que no es veiés clara una agressió britànica, seria una campanya perillosa. En conseqüència, l’Estat Major de la Kriegsmarine creia que la millor solució era mantenir el statu quo que permetés continuar transportant minerals per les aigües territorials noruegues en perfecte seguretat.

A Holanda i a Bèlgica:

Arran d’aquells documents es va produir la mobilització general a Bèlgica i a Holanda.

A Suècia:

El govern suec, tot i l’enèrgica protesta soviètica, va accedir a la sol·licitud britànica de deixar passar voluntaris a través de Suècia, sempre i quan viatgessin desarmats, sense uniformes i sense estar al servei actiu dels exèrcits aliats.

12 de gener de 1940

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Jodl va considerar que la situació seria catastròfica si es confirmava que els Aliats tenien una còpia del Pla Groc, la invasió a França, després de reunir-se amb Adolf Hitler per analitzar la situació. De fet, els Aliats tenien les còpies des del dia anterior, però l’Alt Comandament Aliat va considerar que es podia tractar d’una operació de desinformació alemanya.

Aquella mateixa nit, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama alt secret a l’Ambaixada alemanya a Brussel·les demanant un informe immediat sobre la destrucció de l’equipatge del correu del 10 de gener. Els alemanys encara no sabien que pràcticament tots aquells documents s’havien salvat i no havien sigut destruïts al foc, tal hi com va afirmar Reinberger.


Alfred Rosenberg va prohibir a la premsa que prestés atenció a que aquell dia era el seu aniversari. Tot i això, el Reichsleiter va rebre un munt de cartes.

A Polònia:

Els Einsatzgruppen varen assassinar als 420 interns de l’hospital de Chelm, proper a Lublin.

11 de gener de 1940

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Adolf Hitler li varen comunicar que el dia anterior els belgues s’havien fet amb els documents del Pla Groc, la invasió alemanya a França. Irritat, Hitler va exclamar:

Són coses així les que ens poden fer perdre la guerra!

Tot i l’incident, Hitler va confirmar aquella mateixa tarda en una reunió amb els militars la invasió a l’Oest per al 17 de gener. Per si de cas, va ordenar que a partir de llavors en tots els quarters militars ningú podria saber més sobre una qüestió secreta del que no fos absolutament imprescindible que sabés. 

A Bèlgica:

El govern belga, que posseïa des del dia anterior la còpia dels documents alemanys, va enviar als agregats militars francesos i britànics una sinopsis de dues pàgines, però es van negar a explicar d’on havien sortit els documents. A Vicennes, la seu de l’alt comandament francès, un diplomàtic va entregar en el comandant Maurice Gamelin un resum dels papers requisats. Però aquells documents no varen ser entesos com els havien d’haver entès perquè no hi varen donar massa importància. El general en cap holandès, Izaak Herman Reijders, no va acabar de creure-s’ho. Gamelin no va pensar que Alemanya pogués iniciar una ofensiva a l’hivern, però sí que va ordenar que el 1º Cos de l’Exèrcit, a les ordres del general Gaston Billotte, i el 3º Cos es dirigissin a la frontera belga per si de cas.

10 de gener de 1940

Dimecres:

A Bèlgica:

De bon matí, a Münster, el comandant Helmuth Reiberger, responsable d’organitzar la 7º Divisió Aerotransportada, va sortir amb un Messerschmitt Bf 108 taifun direcció a Colònia per assistir a una reunió acompanyat pel comandant Erich Hoenmanns, cap de la base aèria de Loddenheide, que volia anar a la ciutat alemanya per veure a la seva esposa. Però per culpa de la boira es varen allunyar de la ruta prevista per Hoenmanns i el pilot va decidir dirigir-se a l’oest per creuar el Rin, que l’havien sobrepassat sense veure-ho. Quan varen deixar Alemanya el pilot va reconèixer el Mosa, en la zona fronterera entre Bèlgica i els Països Baixos, i, en aquell moment, a dos quarts de dotze, el motor de l’avioneta va començar a fer un soroll estrany i es va parar, obligant a Hoenmanns a fer un aterratge d’emergència a la localitat belga de Mechelen-sur-Meuse. L’avió va quedar destrossat; les ales es varen trencar en passar entre dos arbres i el motor, arrancat, va travessar el morro, però els dos homes varen sortir il·lesos.

Llavors, Hoenmanns es va apropar a un agricultor que se’l va mirar estranyat per preguntar-li a on estaven. Aquell home els va contestar que estaven a Bèlgica, país neutral en aquell moment. Tot i que no hi havia perill, el comandant Reinberger es va preocupar perquè a dins de l’avió hi portava una copia del Pla Groc, la invasió a França i a Bèlgica, i va córrer cap a les restes de l’avió per localitzar la seva cartera groga per destruir aquells importants documents. Mentre intentava cremar-los varen arribar dos guàrdies fronterers, el sergent Frans Habets i el soldat de segona classe Gérard Rubens. Aquest, alarmat pel fum, es va llançar a pels documents i els va robar a Reinberg, que encara no els havia acabat de cremar.

Els dos alemanys varen ser portats a la caserna militar més propera i Reinberger, en un gest desesperat, es va apoderar dels papers mig cremats que un oficial belga havia deixat damunt d’una taula i els va llençar a una estufa encesa. L’oficial belga els va treure ràpidament. Més tard, Reinberger va informar de seguida al quarter general de la Luftwaffe a Berlín, a través del seu ambaixador a Brussel·les, que havia aconseguit cremar els papers fins a reduir-los a fragments insignificants de la mida del palmell de la mà. D’aquesta manera els Aliats varen aconseguir els plans d’Adolf Hitler, que es va veure obligat a posposar l’operació per la primavera d’aquell any. 

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler, que encara no sabia res d’aquell incident, es va reunir amb els seus comandants en cap i va fixar la data del 17 de gener, quinze minuts abans de la sortida del sol, a les 08:16, per atacar Occident. El bombardeig de saturació dels aeròdroms francesos començaria el 14 de gener. Dos milions de soldats alemanys ocuparien els seus llocs, al llarg de la frontera amb Holanda, Bèlgica, Luxemburg i França. 


En una conferència a la Cancelleria del Reich, Hermann Göering va pressionar als empresaris de Renània perquè destinessin tots els seus recursos en l’economia de guerra alemanya.

A Itàlia:

Novament, Benito Mussolini es va reunir amb els generals Favagrossa i Pietro Badoglio, que li varen desaconsellar que entrés en la guerra. Favagrossa li va apuntar que si aconseguien reunir totes les matèries primes necessàries i tenien totes les fàbriques treballant a dos torns, només així podrien el mes d’octubre de 1942 disposar d’una preparació acceptable. Badoglio es va limitar a dir-li que el 1942 només podrien actuar defensivament, però que en cap cas podrien aconseguir operacions ofensives. 

9 de gener de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, el comandant Erich Hoenmanns, cap de la base aèria de Loddenheide, al costat de Münster, pròxima a la frontera entre Bèlgica i Alemanya, va proposar-li en el seu amic, el comandant Helmuth Reinberger, responsable de l’organització de la 7º Divisió Aerotransportada, que el traslladés fins a Colònia amb un Messerschmitt Bf 108 Taifun d’enllaç per poder veure a la seva esposa. Reinberger, que tenia que assistir a una reunió, s’estalviaria de viatjar en tren d’aquesta manera. L’endemà, Reinberger patiria un accident d’avió a Bèlgica i va ser capturat amb els plans d’invasió de Bèlgica.


El Ministeri de Propaganda va emetre la instrucció número 53 en la que criticava l’ampli espai que donava la Völkischer Beobachter als orígens jueus d’estadistes britànics. El Ministeri admetia que la majoria dels detalls eren falsos i assegurava que l’esposa de Duff Cooper no era jueva, tal hi com afirmava el diari, de la mateixa manera que era fals de que l’esposa d’Eduard Daladier era jueva perquè aquesta feia temps que era morta. El Ministeri amenaçava de publicar nou material sobre els orígens jueus d’alguns estadistes britànics.

En l’edició del Der Angriff, el doctor Robert Ley va escriure un article en el qual va afirmar que aquesta guerra era una lluita ideològica contra el judaisme mundial i que Gran Bretanya s’havia aliat amb els jueus contra Alemanya. Ley va afirmar que Gran Bretanya estava espiritual, política i econòmicament vinculada als jueus i, per tant, els dos eren els seus enemics comuns.


En el Ministeri d’Afers Exteriors es va convocar una reunió, on hi era, entre altres Ernst von Weizsäcker, per discutir l’esborrany d‘Alfred Rosenberg titulat Decret del Führer per la institució d’un delegat per l’enfortiment de la concepció del món nacionalsocialista. Aquest decret va portar cert rebuig entre els representants estatals i del partit nazi. Finalment, Adolf Hitler va decidir no firmar tal decret.

A Polònia:

El cap de les SS i la Policia del Gran Danzig-Prússia Occidental, el doctor Richard Hildebrandt, va informar a Heinrich Himmler de que les dues unitats de milicians que tenia a la seva disposició havien dut a terme l’eliminació del voltant de 4.000 pacients incurables dels sanatoris psiquiàtrics polonesos, així com de 2.000 alemanys més que estaven ingressat en un hospital psiquiàtric de Pomerània.

8 de gener de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’ambaixador italià Bernardo Attolico li va entregar a Adolf Hitler la carta del 4 de gener del dictador Benito Mussolini. En ella, el líder italià li preguntava si valia la pena arriscar-ho tot, fent referència a un possible atac a Occident, i sacrificar les generacions alemanyes per accelerar la caiguda de les democràcies europees. Mussolini li va afegir, tot i la primera advertència, que les grans democràcies duien les llavors de la seva decadència. Durant cinc hores, amb Hermann Göering i Joachim von Ribbentrop, va estudiar la carta que no li va fer gens de gràcia. Hitler no li va respondre la carta i va tardar més de dos mesos en tornar-se a posar en contacte amb ell i no li va respondre cap de les seves inquietuds.

A la Gran Bretanya:

El Govern va ampliar el racionament d’aliments que fins llavors es limitava a la carn, la mantega i el sucre. Tot i tenir més restriccions, el poble britànic començava a perdre la por a la guerra i aquell dia varen tornar a les seves llars de Londres els últims dels 316.192 nens que havien marxat de la capital per un possible atac alemany. La meitat d’ells havien sigut evacuats al camp en començar la guerra.

En la guerra finlandesa:

Els soldats finlandesos varen rebutjar l’ofensiva soviètica a Carèlia començada el 2 de gener.