Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Benito Mussolini va enviar una carta a Adolf Hitler per criticar-li durament el pacte amb la Unió Soviètica. En seguit, Hitler va convocar als ministres Joachim von Ribbentrop i Hermann Göering, que aquell dia va assumir el control de la indústria de guerra a Alemanya, per discutir durant diverses hores una resposta davant d’aquelles crítiques.
A Berlín va tenir lloc una reunió entre Reinhard Heydrich i Adolf Eichmann per determinar l’objectiu de les deportacions del Warthegau. Els dos mandataris varen creure que haurien de deportar a 200.000 jueus i 80.000 polonesos. Però les coses no serien tan senzilles com anhelaven els alemanys. El Consell Jueu de la ciutat d’Auschwitz es va queixar a l’oficina ubicada a Amsterdam de l’organització que ajudava als jueus, el Comitè de Distribució de la Junta Americana, per no enviar els fons necessaris per l’emigració.
El doctor Albert Widmann va realitzar un experiment amb gasos tòxics en un centre d’eutanàsia de la ciutat de Brandenburg. El procés es va realitzar en una sala enrajolada amb el sostre ple de falses canonades d’aigua. Un autobús gris va traslladar a Brandenburg a un grup d’uns 30 pacients malalts des del centre psiquiàtric de Waldheim, a prop de Potsdam. En els pacients se’ls havia dit que havien de treure’s la roba fora d’una sala en la que es tenien que dutxar. Abans varen ser examinats pels metges, que varen anotar el que posteriorment dirien sobre la causa de la mort de cadascun segons el seu estats. A més, varen marcar amb una creu a qui portava dents d’or. Un cop tancats dins de la suposada sala de dutxa, Widmann en persona va girar la vàlvula que alliberava el gas de les botelles de monòxid de carboni, que els seus tancs es trobaven a la sala del costat. El gas va fluir cap a l’interior i va matar als pacients en deu minuts. Un cop assassinats, la sala es va ventilar, Widmann va entrar ràpidament cap dins seguit de la resta de metges i els cossos varen ser retirats per la seva incineració en dos forns crematoris acoblats a la xemeneia. Els qui havien sigut marcats se’ls va arrencar les dents d’or. Entre els presents que varen contemplar aquest assassinats hi havia els doctors Karl Brandt, Leonardo Conti, Viktor Brack, Linden, Blankenburg, Vorberg, Von Hegner, Bohne, Werner Heyde, Philipp Bouhler, Hefelmann, Nitsche, Schumann, Bauhmhard, Widmann, Becker i Wirth. No es va obligar a cap metge a participar en aquest projecte. Brack estava tan satisfet pels resultats i va dir que aquesta operació només havia de ser conduïda per metges. Els familiars de les víctimes varen rebre tres cartes. En la primera se’ls notificava el trasllat del pacient “per importants mesures relacionades amb la guerra“. En la segona se’ls informava del seu bon estat de salut i de que en aquell moment degut a la defensa del Reich i a l’escassetat de personal degut a la guerra feien impossibles les visites o respostes a preguntes de qualsevol tipus, tot i que s’assegurava que rebrien informació immediata de qualsevol canvi en la salut del pacient. La tercera, firmada per un suposat Departament de Condol, comunicava la mort del familiar degut a la falsa malaltia que abans havien anotat els metges, i els deien que la institució s’havia vist obligada a incinerar el cadàver per evitar la propagació d’infeccions. Per últims, se’ls donava la possibilitat de recollir una urna amb les cendres. Pràcticament sempre les cendres no eren del familiar i se’ls entregava una barreja de les cendres de diversos cadàvers.
A França:
Winston Churchill va viatjar a França per reunir-se durant quatre dies i mig amb el govern francès. Aquell dia es va reunir amb François Darlan, després va inspeccionar un tram de la Línia Maginot i una unitat de la RAF abans de passar la nit amb el comandant John Gort en el quarter general de la Força Expedicionària Britànica.
A la Gran Bretanya:
Després de que Unity Mitford arribés el dia anterior al port de Folkestone procedent de Calais, els diaris varen sortir editats aquell dia amb fotografies de la noia amb un rostre inexpressiu, pràcticament amagat sota una gruixuda manta. El pare de la noia, lord Redesdale, va parlar amb la premsa i els va comunicar que no es sentia avergonyit per la seva filla. També els va confessar que l’hi havien ofert 5.000 lliures per explicar la seva història, però els va dir que ni per 25.000 ho explicaria. Només el Evening Standard es va atrevir a mostrar la seva indignació pels fets del dia anterior i va mostrar la seva sorpresa per donar tanta importància a una noia pel simple fet d’haver sigut l’amiga de Hitler i la filla d’un lord.
Durant aquell matí, una ambulància es va aturar a l’hotel on s’allotjava la família Mitford. Unity, amagada sota una manta de quadres, va ser traslladada a Old Mill Cottage, la casa de High Wycombe.
Diari del Tercer Reich 