Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va firmar com a Plenipotenciari del Pla Quadriennal unes directives que donaven instruccions per l’organització econòmica dels nous territoris orientals. En la directiva s’incloïa la completa incorporació de la indústria polonesa en el sistema econòmic d’Alemanya i la requisició de totes les matèries primes i maquinària que necessitava l’economia de guerra alemanya. Göering va declarar que les empreses que no fossin absolutament necessàries per la subsistència bàsica de la població polonesa serien transferides a Alemanya.

---

A Berlín, Joseph Goebbels va mencionar l’informe Anderson, que explicava definitivament, segons els alemanys, el secret del Athenia, enfonsat el 3 de setembre de 1939. Segons l’informe quedava demostrat que Winston Churchill l’havia enfonsat. Hores més tard, Goebbels va rebre instruccions d’Adolf Hitler sobre com tractar aquell cas. El dictador estava content per haver sigut capaç d’haver enfonsat aquella embarcació.

---

En el camp de presoners de Stalag VII varen arribar els primers presoners. La gran majoria d’ells eren polonesos i ucraïnesos.

---

Ulrich von Hassell va explicar que havia sentit parlar “d’espantoses brutalitats de les SS, especialment contra els jueus“.

---

A Munic es va celebrar el Dia de l’Art Alemany, el Tag der Deutschen Kunst. Com a curiositat, Inga Ley va fer la salutació alemanya amb el braç equivocat, l’esquerra, en arribar a la tribuna.  

En el bàndol Aliat:

Gran Bretanya i França varen firmar un Tractat d’Assistència Mútua amb Turquia.

---

Austen Butler va exposar de que amb les negociacions entre el govern polonès i el govern britànic de l’abril passat que havia conduït a la firma del Tractat, s’havia establert que únicament entraria en vigor en cas de que Polònia fos atacada per Alemanya. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar la Directriu Número 7 en la que autoritzava en els submarins alemanys atacar a les embarcacions de passatgers que viatjaven en combois o sense llums. Wilhelm Keitel va transmetre aquell mateix dia la nova Directriu. A continuació, Hitler es va reunir amb Walther von Brauchitsch per parlar del futur de Polònia. El dictador li va reconèixer que no tenia cap intenció de reconstruir Polònia i li va explicar que tenien que impedir que la classe intel·lectual polonesa s’enfortís per tal de que no es convertís en el futur en un nou estament de lideratge. Per aconseguir tal objectiu volia que es mantingués un nivell de vida baix i li va assegurar faria abandonar els polonesos dels territoris alemanys i donaria plens poders al governador general de la zona. Després d’aquesta trobada, Von Brauchitsch li va explicar a Franz Halder el contingut de la conversa.

---

Els alemanys van modificar la data de l’Operació Cas Groc, la invasió a França, per al 12 de novembre de 1939. Pràcticament tots els alts comandaments alemanys pensaven que era massa d’hora per dur a terme una campanya com aquella.

---

A Berlín, a la tarda, en el Ministeri de Propaganda, el tinent Gunther Prien, acompanyat per la seva tripulació, va donar una conferència de premsa per als corresponsals per explicar com el 14 d’octubre de 1939 havia enfonsat al Royal Oak i havia burlat les defenses britàniques. Prien va ser presentat pel cap de premsa, el doctor Otto Dietrich, que va maleir als britànics i va descriure a Winston Churchill com un mentider. El tinent no va explicar gran cosa sobre la seva gesta, però va dir que no havia trobat dificultat en sortejar la barrera que protegia la badia.

---

Els noticiaris alemanys varen tornar a emetre imatges de jueus polonesos. Part d’aquest material va ser incorporat més tard en la pel·lícula Der ewige Jude.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Ostrava va sortir un tren amb més de 900 jueus per ser deportats a Polònia.

A Polònia:

Els polonesos varen presentar-li en el governador Hans Frank una proposta per intentar preservar el Palau Reial de Varsòvia, molt danyat per les bombes alemanyes. El Governador va prohibir fer tal obres de reparació i va ordenar cavar unes mines per fer-lo explotar amb dinamita.

---

A Varsòvia, uns quants membres de les SS varen treure per la força del restaurant jueu Astòria a un centenars de jueus per colpejar-los brutalment. Mols d’ells varen morir. Els supervivents varen ser enviats a un camp de concentració i tan sols alguns varen aconseguir salvar-se gràcies als suborns.

A Espanya: 

El govern del dictador Francisco Franco es va instal·lar a Madrid.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel, Hans Frank, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, Wilhelm Frick i Wilhelm Stuckart. El dictador va deixar clar que el Govern General seria autònom respecte al Reich i que els nous territoris del Reich havien de ser eliminats de jueus, polonesos i el què quedés de l’antiga Polònia, i va dir que l’Exèrcit, que havia mostrat més d’una crítica sobre com es duia a terme la conquesta, havia d’estar content de veure’s lliurat de la responsabilitat administrativa. Sabent el què volia del nou país conquerit, va deixar clar que del Govern General només volia obtenir-ne mà d’obra i va assegurar que no hi destinarien recursos, tot hi que va dir que s’havia de deixar que prosperés l’economia polonesa des del punt de vista militar, mantenint el transport i les comunicacions. Mostrant el menyspreu que sentia per aquella gent, va advertir que els mètodes no serien compatibles amb els principis normals i va parlar d’una dura lluita racial que no permetia cap tipus de restriccions legals i obediència a principis d’una altra mena. Per acabar, el dictador va concloure que la intel·ligència i la duresa en aquesta lluita ètnica s’hauria d’efectuar en els camps de batalla de Polònia, que la va descriure com: 

L’obra del diable.

Seguint les ordres de Hitler, el Departament Central del Reich, que depenia de Himmler, va programar la liquidació de tots els elements polonesos que havien ocupat un càrrec de responsabilitat en el passat i que poguessin liderar un moviment de resistència. Per actuar amb més eficàcia a Polònia, Hitler va separar les SS i la policia de demarcació dels jutjats militars a Polònia per la falta d’entesa amb la Wehrmacht respecte a certes mesures com les d’enviar els jueus a guetos.

A la nit, Keitel va parlar dels nous plans amb un coronel de l’Exèrcit que havia arribat a la Cancelleria sobre la reunió que havien tingut amb Hitler. Li va comentar que els mètodes que s’utilitzarien a partir de llavors serien irreconciliables amb tots els principis que tenien.

Per mentre alguns s’il·lusionaven per la nova ofensiva, altres la rebutjaven categòricament. Ernst von Weizsäcker es va reunir amb Ulrich von Hassell i li va dir que l’única possibilitat que tenien era dur a terme un cop d’Estat. El problema que tenien era que no sabien com s’havia d’actuar i quan hi havien de fer.  

---

El Govern va aprovar un decret en que es deixaven els camps de concentració fora de l’escrutini i la jurisdicció dels tribunals civils. A partir de llavors, els camps no haurien d’informar al Ministeri de l’Interior de les morts que s’hi produïen.

---

En el port de Wilhelmshaven, a les onze del matí, va arriba-hi el U-47, que havia enfonsat el 14 d’octubre de 1939 el Royal Oak a Scapa Flow. Tots els mariners del port sabien la gesta que havien acabat d’aconseguir els seus companys i varen rebre’ls amb la salutació romana. Karl Döenitz va condecorar a tota la tripulació un cop varen atracar. Aquella gesta va ser utilitzada per la propaganda alemanya.

A Polònia:

A Lublin va arribar el primer tren carregat de jueus austríacs i txecs. Però Hitler va prohibir aquestes deportacions tan cap a l’est perquè no volia que quan envaís la Unió Soviètica aquella zona estigués plena de jueus.

A Suïssa:

El govern suïs va aprovar un decret que ordenava que es retornés als refugiats que entraven a Suïssa de manera il·legal. 

En el front occidental:

Les tropes franceses es varen replegar en el Mosel·la.

En els Estats Units:

El Saturday Evening Post va treure un article del periodista Milton Mayer sota el títol : Crec que aquesta vegada m’abstindré, on va reafirmar la seva idea de que els Estats Units no havien de participar en la guerra. 

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va explicar en el general Walther von Brauchitsch que havia perdut tota esperança en arribar a un acord amb Occident. Li va dir que els britànics només estarien disposats a parlar després de la derrota i que per tant els havien d’atacar com més aviat millor. Va calcular la data entre el 15 i el 20 de novembre per produir l’atac.

---

A les dotze del migdia es va presentar a la Cancelleria del Reich l’explorador suec Sven Hedin, que s’allotjava a l’Hotel Kaiserhof des de feia un parell de dies. En entrar a la Cancelleria va ser rebut pel Secretari de l’Estat Otto Meissner, que el va conduir cap al saló de recepcions. Poc després va ser rebut per Hitler, que es va asseure després de saludar-lo en una butaca. A la reunió també hi eren presents Meissner i Walther Hewel. Hedin el va avisar només seure a la butaca que existia a Suècia una inquietud cada cop més gran davant l’interès de la Unió Soviètica cap a Finlàndia. Hitler li va contestar que tant Finlàndia com Suècia no havien de patir pels soviètics i li va assegurar que els russos feien comèdia en les seves exigències. L’explorador llavors li va preguntar què faria en cas de que els soviètics ataquessin als finlandesos i Hitler li va respondre que continuaria neutral. Canviant de tema, el dictador va dur la conversa cap a Àsia i li va preguntar la seva opinió sobre el Japó i la seva guerra amb Xina, així com les intencions de Japó en relació amb la Gran Bretanya. Hedin li va exposar algunes de les seves vivències a Japó de l’any 1908 i després li va parlar de l’Índia. Hitler en aquest punt va ser molt dur amb el govern britànic, i els va acusar de creure’s que podien guanyar a Alemanya. El líder alemany li va assegurar que aquesta vegada no els faltava de res i que no caurien en les fams de la Primera Guerra Mundial. Li va assegurar que amb els U-Boots i els avions aixafarien la Gran Bretanya cop a cop. A continuació, Hitler li va confessar que no entenia per què els britànics lluitaven contra Alemanya, ja que ells no desitjaven res d’Occident, tot i que després va dir-li que el domini britànic sobre Europa havia acabat. L’explorador li va preguntar pel paper dels Estats Units en aquesta guerra i Hitler li va respondre que no els hi donaria temps a entrar-hi. El dictador li va afegir que estava disposat a negociar la pau amb els britànics i, en aquell moment, Hedin li va preguntar si consideraria la possibilitat de participar en una conferència de pau promoguda pel rei de Suècia. Hitler li va respondre que sí, tot i que li va assegurar que creia que no tindria èxit i que hi hauria una guerra llarga en la qual ells estaven preparats tant militarment com econòmicament. Abans d’acabar la reunió, Hedin li va explicar que un jove britànic que l’havia visitat a Estocolm li havia proposat que ell, Hitler, viatgés a Londres. Rient, el dictador li va dir que no es posaria a la boca del llop. Quan s’aixecaven, Meissner li va preguntar a Hitler com volia que s’informés a la premsa d’aquella trobada i el dictador li va preguntar a l’explorador suec si no l’importava que es publiqués una nota d’aquella entrevista. Hedin li va contestar que no tenia problemes que es publiqués i va marxar cap al despatx de Meissner per redactar una carta per al rei de Suècia on recollien totes les opinions que s’havien dit a l’entrevista.

Hitler també es va reunir amb Joseph Goebbels, que aquest li va mencionar com anava la producció de la pel·lícula antisemita Der ewige Jude. El dictador va mostrar gran interès en el projecte.

A Polònia:

Els alemanys varen ordenar a tots els polonesos que abandonessin el port i la ciutat de Gdynia.

---

Ludolf von Alvensleben, assistent de Heinrich Himmler, va assegurar en els seus homes d’una milícia de les SS que actuava a Polònia, que ara eren aquí (Polònia) la raça dominant i els va ordenar que fossin implacables. Von Alvensleben va demanar eliminar tot el que no fos alemany i dificultés el treball de construcció.

A França:

L’Alt Comandament francès va ordenar en els seus soldats del 4º Exèrcit que abandonessin el Sarre per refugiar-se darrere la seguretat de la Línia Maginot.

A Itàlia:

A la tarda, Benito Mussolini es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la situació de les forces armades italianes. El dictador els va confirmar que no existia cap possibilitat d’entrar en el conflicte abans de finals de juny o de juliol, i que llavors, com a màxim, només tindrien reserves per tres mesos.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va tornar a demanar, igual que el 3 de setembre, tirar endavant seu pla d’una guerra submarina contra la Gran Bretanya i l’enfonsament sense previ avís dels vaixells mercantils britànics i dels països neutrals.

---

En el camp de concentració de Buchenwald varen arribar-hi 181 polonesos. Més de la meitat d’ells moririen els següents 10 dies pels maltractaments de les guàrdies de les SS.

---

El Ministeri de Propaganda va informar de que un avió alemany s’havia extraviat mentre sobrevolava la City de Londres hi havia sigut abatut.

---

Una ordenança de les Joventuts Hitlerianes demanava incrementar la freqüència i la complexitat de les competicions de tir per tal fer augmentar en els nois les ganes de tenir un combat real.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de que Ernst von Weizsäcker informés a la cúpula militar de la reacció d’Adolf Hitler al discurs de Neville Chamberlain del dia anterior en el que havia rebutjat la seva oferta de pau, Walther von Brauchitsch i Franz Halder es varen reunir per tal d’evitar una ofensiva contra Occident. Halder, que era partidari d’enderrocar militarment a Hitler, va mencionar que ho bé atacaven a Hitler o bé esperaven que hi haguessin canvis fonamentals. Von Brauchitsch volia esperar, no tenia ganes de dur a terme una rebel·lió que creia que no tindria èxit. Pensava utilitzar generals com Gerd von Rundstedt o Walter von Reichenau perquè fessin canviar d’opinió a Hitler.

A Polònia:

A Szzsebrzeszyn, a prop de Smolensk, a les vuit del matí, tal hi com havien ordenat el dia anterior els alemanys, tots els jueus de la ciutat entre 15 i 60 anys es varen presentar a davant l’Ajuntament amb escombres, cubells i pales per netejar els carrers. Els alemanys els varen tractar amb gran brutalitat; els hi varen tallar les barbes i, inclús, els hi arrencaven el pèl. En els següents dies els maltractaments anirien a més.

A l’Atlàntic:

A les 0:27 de la nit, el submarí alemany U-47 comandat pel capità Günther Prien navegava per l’estret de Kirk a Scapa Flow, Escòcia, i va passar sense problemes les defenses britàniques; dues embarcacions enfonsades i plenes de formigó i diversos destructors. L’objectiu del U-47 era destruir el cuirassat Royal Oak, i es va dirigir cap a l’oest en busca d’ell. Varen recórrer tres milles i llavors varen virar 180º al nord per no topar-se amb les patrulles que cobrien l’estret d’Hoxa. Allí no hi varen trobar res. S’hi haguessin avançat una mica més abans de canviar de rumb haguessin vist quatre creuers lleugers britànics; el Belfast, el Caledon, el Colombo i el Dehli. Portaven minuts donant voltes per Scapa Flow quan a proa va començar a emergir la immensa mola del Royal Oak, i darrere seu hi havia el creuer Repulse. En seguit es varen preparar quatre tubs i, a uns 3.000 metres, a les 0:49, varen disparar dos torpedes contra el Royal Oak, un tercer contra el Repulse, però el quart torpede no va sortir perquè va fallar el mecanisme de disparar.Tots els llançaments varen fallar l’objectiu, però a la 01:04 el Royal Oak va rebre un fort impacte que a bord es va interpretar com una explosió. Aprofitant el desconcert dels britànics, a la 1:27, a 1.500 metres del cuirassat britànic, el capità Prien va ordenar virar per recarregar els tubs de proa i va llançar una nova salva amb tres torpedes des de proa contra el Royal Oak. Aquest cop varen encertar de ple. El primer torpede va tocar el costat d’estribord i va aixecar una gran columna d’aigua. Segons més tard ho varen fer els altres dos torpedes. El cuirassat britànic es va inclinar cap a un costat i i va començar a escorar a babord. En mig del caos els britànics varen encendre tots els reflectors apuntant al cel pensant que estaven sent atacats per bombarders alemanys. Al cap de 15 minuts es va enfonsar provocant la mort dels 833 oficials i mariners. Llavors, el U-47 va fugir amb cinc torpedes disponibles per no ser interceptat per la Marina britànica. A l’estret de Kirk la corrent era adversa i impedia el pas, pel que els alemanys varen utilitzar el canal que es trobava al sud, al costat de l’illa de Lamb, menys profund i més estret. A les 2:15, el submarí es va dirigir a tota màquina cap al Mar del Nord. En el seu interior, com excepció, la tripulació es varen beure unes cerveses per celebrar la gesta que havien acabat d’aconseguir. Pels britànics aquell dia es va recordar com el dissabte negre perquè no es va detectar el submarí alemany i perquè varen badar en no donar l’ordre en els tripulants del Royal Oak d’abandonar el cuirassat quan s’enfonsava. En canvi per Alemanya va ser una gran victòria i per aquella acció se li va concedir al capità Prien la Creu de Ferro.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va dir a Joseph Goebbels que l’Exèrcit a Polònia estava sent massa tou i complaent, i que seria substituït el més aviat possible per una administració civil. Indignat, el dictador va afegir que l’única cosa que funciona amb els polonesos era la força perquè per ell Àsia començava en terres poloneses.

---

Ernst von Weizsäcker es va reunir amb Franz Halder per parlar de com podien evitar que Hitler posés en marxa la seva ofensiva a Occident, que estava prevista en breu i no tenia el suport de la cúpula militar. Els dos pensaven amb la idea d’arrestar-lo després de que ordenés l’ofensiva a Occident.

Però Hitler estava decidit a actuar contra Occident i més després de la declaració de Neville Chamberlain del dia anterior en que va rebutjar la seva “oferta” de pau. Aquell dia va sortir pública una declaració alemanya que anunciava que Chamberlain havia elegit deliberadament la guerra en rebutjar l’oferiment de pau de Hitler.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, el comandant militar alemany li va dir a l’alcalde que segurament es construiria un camp de concentració a Szczebrzezyn, a prop de Zamósc. Precisament a Szczebrzezyn, els alemanys varen difondre normes noves per la població; es va obligar en els jueus d’entre 15 i 60 a presentar-se l’endemà a les vuit del matí davant de l’Ajuntament amb pales, cubells i escombres per netejar la ciutat. També se’ls va prohibir moure’s lliurement per la ciutat entre les sis del matí i les sis de la tarda, i les cases i pisos podrien ser inspeccionats per la policia en tot moment.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra de Comuns, Neville Chamberlain va rebutjar l’oferta de pau de Hitler i va qualificar les seves propostes de vagues i ambigües, ja que no contenien cap al·lusió a com es podria reparar la injustícia comesa contra Txecoslovàquia i Polònia. Aquella declaració no li va fer gens de gràcia a Hitler, que ja va veure que era inevitable aturar la guerra.

A l’Atlàntic:

A aigües escoceses, a les set de la tarda, la tripulació del submarí alemany U-47 comandat per el capità Günther Prien es varen començar a preparar per atacar imminentment després de penetrar la base naval britànica de Scapa Flow amb l’objectiu de destruir tot el que trobessin. A les onze de la nit, el submarí va emergir, però Prien no va veure clar atacar en aquell moment i va decidir tornar-se a submergir. A les 23:31 varen emergir de nou i varen entrar a l’estret de Holm per encaminar -se cap al buit entre el Nunidian i el Seriano, dues embarcacions enfonsades, i en una zona plena de blocs de ciment. Per no aixecar sospites es varen apropar a poc a poc, deixant el Numidian a 15 metres a estribord, però, de cop, el U-47 va fregar el cable de l’àncora del Seriano i es varen tenir que aturar. Per llavors avançar es varen tenir que purgar els tancs i es varen obrir totes les ventilacions. En seguida ja varen veure el port de Scapa Flow.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va aprovar un decret on s’instaurava el marc administratiu dels territoris polonesos annexionats al Reich i es va crear el Govern General, Generalgouvernement, amb capital a Cracòvia, que va quedar sota les ordres del nou governador de Polònia, Hans Frank, que aquest va tenir poders dictatorials en el país ocupat.

A Àustria:

A Viena, els alemanys varen expulsar els jueus de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va rebutjar, igual que el seu col·lega francès Eduard Daladier el dia anterior, la proposta d‘Adolf Hitler del 6 d’octubre de celebrar una Conferència europea per limitar les fronteres europees. El primer ministre va argumentar la seva decisió perquè considerava que les ofertes de Hitler eren vagues i incertes, i va senyalar que no contenien cap oferiment de reparar els danys causats a Txecoslovàquia i a Polònia. Per tant, creia que no es podia concedir cap crèdit a les promeses del govern alemany i va afegir que si aquest volia la pau ho demostrés amb actes i només paraules. Quan Hitler va saber que el primer ministre havia rebutjat la seva proposta es va afanyar a anunciar que la Gran Bretanya havia rebutjat la pau que se l’hi havia ofert i, que, per tant, la guerra continuava.

A l’Atlàntic:

A prop de les illes Orcades, a l’extrem nord d’Escòcia, a les deu de la nit el U-47, un submarí del tipus VIIB, va emergir. El submarí, sota les ordres de Günther Prien, tenia ordres de Karl Döenitz d’entrar a Scapa Flow i enfonsar tot el que pogués. Després d’observar la zona, Prien va ordenar entrar per Kirk Sound, al nord de Holm Sound, que estava protegit per dues embarcacions enfonsades plenes de formigó i lligades amb gruixudes cadenes. Un cop varen entrar per una bretxa de 170 metres d’ample i 7 metres de profunditat es varen submergir per descansar.

En la crisi finlandesa:

El govern soviètic va començar a negociar amb Finlàndia per reclamar la cessió dels territoris de gran importància estratègica com l’istme de Carèlia.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de la situació en general. El ministre es va trobar amb un Hitler bastant tranquil i confiat amb ell mateix. Li va afirmar que la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial només s’havia d’atribuir a la traïció i va assegurar que aquest cop no perdonaria als traïdors.

---

Després de que Hitler presentés el dia anterior la Directriu número 6, l’ofensiva a Occident, els alts comandants es varen continuar movent per tal d’evitar aquest atac. Wilhelm Ritter von Leeb va escriure un llarg memoràndum que va enviar a Walter von Brauchitsch. En ell, el comandant afirmava que el món sencer es giraria contra Alemanya per atacar per segon cop en 25 anys a la Bèlgica neutral, tot i que el govern alemany havia assegurat que preservaria i respectaria aquesta neutralitat. Després de donar arguments militars en contra d’aquesta ofensiva, Von Leeb va fer una crida a la pau assegurant que la nació sencera aspirava a la pau.

---

Per Berlín va sortir el rumor de que el primer ministre Neville Chamberlain havia caigut després de que a primera hora una emissió de ràdio de la capital anunciés la caiguda del govern britànic i un armistici immediat. El corresponsal del Herald Tribune va informar que les dones del mercat estaven eufòriques davant d’aquell rumor que no era cert. Segons va veure en primera persona el corresponsal William Shirer, de la CBS, en els mercats les dones grans varen llençar les cols a l’aire i varen tirar les seves cistelles d’alegria per anar-se’n immediatament a la taverna més pròxima per brindar la pau amb schnaps.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys, la majoria eren d’Àustria i alguns de Viena, varen apropiar-se de les cases més grans de la ciutat i varen obligar en els jueus a netejar la ciutat. La població va ser obligada a entregar les seves armes i van haver d’informar si tenien alguna malaltia infecciosa. El toc de queda policial anava de les deu de la nit fins a dos quarts de sis del matí, i les grans restriccions les van patir la població jueva.

A França:

El cap del govern francès, Édouard Daladier, va rebutjar definitivament en un discurs la idea de Hitler del 6 d’octubre de celebrar una Conferència europea per limitar les fronteres.

En els Estats Units:

L’economista Alexander Sachs es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca, i amb una carta d’Albert Einstein (que en realitat havia redactat Leó Szilàrd), amic de l’economista, va explicar-li en el President què era l‘energia atòmica. Sachs li va explicar que aquesta energia podria ser immensament destructible. Roosevelt de seguida li va demanar que hi investiguessin i d’immediat es va formar el Comitè Assessor sobre l’Urani presidit per Lyman Briggs.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el cap de la Kriegsmarine Erich Raeder per parlar de la invasió de Noruega. Des de feia setmanes Raeder tenia informes de l’almirall Wilhelm Canaris que asseguraven que els britànics tenien previst ocupar diverses bases al sud de Noruega, i va informar al dictador de la perillositat que hi havia si els britànics conquerien aquelles bases. Raeder li va demanar que considerés la possibilitat d’envair Noruega, amb l’ajuda de la Unió Soviètica si era necessari, per protegir el transport de mineral de ferro des de les mines de Gällivare, al nord de Suècia, fins Alemanya, i establir una base de submarins a Trondheim. Després de reflexionar-hi una estona i de demanar-li a Raeder que deixés els seus informes per reflexionar-hi, Hitler va decidir ocupar Noruega i va ordenar en el OKW que comencés a planificar una invasió per a finals de gener de 1940. Tenia clar que havia de deixar de banda l’acord que tenia amb el govern noruec sobre la seva neutralitat en la guerra. 

A les onze del matí, el dictador va cridar a set comandants en cap dels cossos de la Wehrmacht i al seu cap Wilhelm Keitel i els va llegir en veu alta el memoràndum que havia escrit el dia anterior sobre la situació bèl·lica mundial, així com la seva Directiva número 6 per l’estratègica bèl·lica a l’Oest. En cas de que la Gran Bretanya i també França no estiguessin disposades a acabar amb la guerra a curt termini, estava decidit a actuar de manera activa i ofensiva. Per la continuació de les operacions militars, Hitler va ordenar preparar una ofensiva a través de la zona belga, luxemburgesa i holandesa per derrotar a les forces armades franceses i guanyar un punt de partida pel desembarcament a la Gran Bretanya. Per justificar la seva acció, Hitler els va recordar que la lluita entre Alemanya i les potències occidentals continuava des de la dissolució del Primer Reich alemany pel tractat de Münster el 1648 i que s’havia d’acabar d’una vegada per totes per les armes o d’una altra forma. Per això els va explicar que tenien la necessitat de continuar combatent i que l’objectiu alemany havia de ser la derrota definitiva de l’Oest. Tot i això, els va advertir de que el temps jugava a favor dels seus enemics i els va avisar que la victòria a Polònia havia sigut possible perquè havien lluitat en un sol front. En aquest sentit va defensar el Pacte amb els soviètics, però els va advertir de que el Pacte no seria per sempre. Hitler els va avisar de que la vulnerabilitat més gran que tenien es trobava en el Ruhr perquè si s’enfonsava conduiria a l’enfonsament de l’economia de guerra i a la capacitat de resistir. També els va avisar de que s’havia d’evitar la guerra de posicions de la Primera Guerra Mundial i considerava que les divisions blindades havien de ser utilitzades en la penetració crucial. En el memoràndum hi va escriure diverses pàgines sobre les noves tàctiques utilitzades pels tancs i els avions a Polònia. Per tal d’evitar una guerra de trinxeres va ordenar que no s’ataquessin a les ciutats i sí als exèrcits Aliats per impedir-los penetracions en massa. Per aquest fet volia que l’única zona d’atac fos per Luxemburg, Bèlgica i Holanda. En parlar de la tàctica a seguir, Hitler els va vociferar de que tenien que improvisar degut a la incertesa de l’atac. En quan a la data que es produiria tal ofensiva, el dictador els va dir que seria en breu, molt probablement aquella mateixa tardor.

A continuació, Hitler es va tornar a reunir, com el dia anterior, amb l’industrial Birger Dahlerus i aquest li va demanar que transmetés a la Gran Bretanya els termes d’Alemanya per acceptar negociar la pau. Els termes varen ser: el dret d’Alemanya a fortificar la seva nova frontera amb la Unió Soviètica i el retorn a Alemanya de les colònies que tenia abans de la Primera Guerra Mundial o territoris substituts adequats. 

En un dinar a la Cancelleria, Hitler va deixar clar a tothom que no sabia com reaccionaria Londres davant la seva oferta de pau del 6 d’octubre. Per ell havien d’esperar i deixar que les coses maduressin. A la tarda, Hitler es va dirigir en un míting popular al Palau d’Esports organitzat pel ministre Joseph Goebbels en motiu de la inauguració de la primera obra de socors hivernal de la guerra. En el discurs, Hitler va demanar per últim cop en els britànics que arribessin a un acord de pau amb Alemanya i va afegir que ells no tenien cap raó per fer la guerra a les potències occidentals.

---

El Gruppenführer SS Paul Hausser va començar a organitzar la divisió motoritzada VT, denominada més tard Das Reich, amb els regiments VT Deutschland, Germania i Der Führer. Al mateix temps, el SS-Obergruppenführer Hans Pfeiffer va ser nomenat oficial d’ordenança de Hitler.  

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys varen obligar en els jueus a netejar la ciutat per humiliar-los. Precisament, Franz Halder, que el disgustaven tots aquells actes, va escriure:

Massacres de jueus… Disciplina!

A la Gran Bretanya:

Guy Liddell del MI5 va anunciar que 17 criptoanalistes polonesos buscaven asil a la Gran Bretanya. Bletchley Park no va fer gens de cas a la demanda polonesa, tot i que sabien que havien resolt alguns codis alemanys i russos.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen arribar a un acord militar amb Lituània segons el qual es permetia l’entrada de tropes soviètiques en territori lituà.