Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Joseph Goebbels va viatjar de Berlín a Lódz, on va ser rebut per Hans Frank i Arthur Seyss-Inquart. Poc després varen passejar en cotxe pel gueto de la ciutat. El ministre va baixar del vehicle per inspeccionar-lo amb els seus propis ulls. Goebbels va assegurar que aquelles persones, referint-se als jueus, ja no eren persones i per tant no tenia sentit “tractar-los de forma humanitària, sinó quirúrgica”. Considerava que havien de practicar-hi una incisió radical perquè si no actuaven d’aquesta manera Europa moriria per “la malaltia jueva”.

Aprofitant el viatge de Goebbels, Frank va afirmar que pels polonesos les úniques oportunitats educatives que els hi serien permeses serien aquelles que els mostressin la falta d’esperança del seu destí racial.

A Holanda:

Walter Schellenberg, que utilitzava el sobrenom del capità Scharmmel per negociar amb els britànics, es va dirigir a La Haia, on va rebre un aparell emissor i receptor de ràdio per comunicar-se segurament amb els agents del Intelligence Service a Holanda, amb qui s’havia reunit el 21 d’octubre, així com una clau especial per trucar a un número de telèfon secret a La Haia.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va admetre en un discurs davant d’una sessió extraordinària del Consell Suprem de la Unió Soviètica, que s’havia conquerit Polònia i va exclamar, referint-se a Polònia, que ja no quedava res “d’aquell monstre bastard nascut del Tractat de Versalles”. També va declarar que Alemanya era un país que buscava la pau, tot el contrari, segons la seva opinió, que Gran Bretanya i França, a qui va titllar d’imperialistes. El ministre va afegir que sempre havien considerat necessari una Alemanya forta.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Preparant l’ofensiva contra França, Adolf Hitler va suggerir que s’afegís un cos blindat a les forces que havien d’avançar a través de les Ardenes.

---

Heinrich Himmler va ordenar “netejar” de jueus els territoris que s’incorporessin entre novembre de 1939 i febrer de 1940.

---

El Govern va decretar que només un 5% de la població tenia dret a comprar aquest hivern noves sabates d’aigua o botes. Les existències disponibles a partir de llavors varen ser racionades per proveir primer als carters, els nois que venien diaris i els escombriaires.

---

La Gestapo va disparar contra dos homes que havien posat resistència. Un d’ells, segons la versió de la policia secreta, havia intentat induir a alguns treballadors a organitzar una vaga en una important fàbrica d’armes.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Turek, els alemanys varen obligar a uns quants jueus a entrar a les sinagogues i els varen fer arrossegar pels bancs, cantant, mentre els homes de les SS no deixaven de fustigar-los. A continuació, els varen fer baixar els pantalons per poder colpejar-los les natges. A un d’ells, que per terror, es va defecar als pantalons, el varen obligar a empastifar amb els seus excrements la cara d’un seu company. El general Johann Blaskowitz va estar al corrent d’aquells fets i, horroritzat, va informar a la Cancelleria d’aquell incident. Però incidents com aquells es produïen cada dia. Aquell  mateix dia, oficials de l’Exèrcit varen començar a endur-se diner en efectiu i joies de les cases jueves de la ciutat de Zamosc.

A la Unió Soviètica:

La Unió Soviètica va annexionar oficialment els territoris que havia ocupat a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors, Viatxeslav Mólotov, va explicar en un discurs davant del Consell del Soviet Suprem la repartició de Polònia i la despesa reduïda que havia suposat per ells en vides humanes. El ministre soviètic va llançar lloances cap al pacte amb els alemanys i va atacar verbalment als Estats Units, a la Gran Bretanya i a França. Preparant el conflicte amb Finlàndia, va assegurar que aquests països no tenien pretensions sobre els territoris finlandesos, tot i que va dir que ells només demanaven una diminuta extensió d’algunes desenes de quilòmetres de territori finlandès. A canvi, la Unió Soviètica estava disposada a cedir una extensió el doble de gran als finlandesos. Mólotov va criticar que es digués des del “bàndol enemic” que ells tenien intenció de sovietizar els països bàltics.

A l’Atlàntic:

En aigües escoceses, en la tercera patrulla, el U-56, comandat pel comandant Wilhelm Zhan, varen veure a unes 45 milles al nord del Cap Wrath, a l’oest de les illes, els cuirassats Rodney i Nelson, el creuer de batalles Hood i una dotzena de destructors. Zahn va disparar d’immediat al Nelson una salva de tres torpedes que varen impactar de ple contra el cuirassat, que es va enfonsar sense explotar.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya: 

Preparant l’ofensiva a Occident, es va retirar la idea de conquerir Holanda. El novembre es tornaria a restablir el pla inicial davant la necessitat d’utilitzar els camps d’aviació holandesos per atacar a la Gran Bretanya.

---

El general Franz Halder va donar la seva aprovació per tornar a actuar contra Adolf Hitler i, perquè no passés com el 1938, va prometre tancar a Walther von Brauchitsch si aquest novament rebutjava actuar.

---

Joseph Goebbels va celebrar el seu 42è aniversari envoltat de la seva família. Com el dia anterior, el ministre va parlar amb el seu fillastre Harald Quandt sobre les vivències del noi a la Polònia ocupada. Aquest cop Goebbels es va preocupar en veure el seu fillastre profundament afectat.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler patia que per culpa de la guerra els seus homes de les SS no tinguessin fills i, per aquest motiu, va afirmar en un decret que totes els membres de les SS i de la policia que el pitjor resultat de la guerra era que no estaven naixent els futurs fills d’Alemanya i els va aconsellar que trenquessin amb les normes socials i que tinguessin fills abans d’anar al front. Els va dir que aquesta missió era legitima inclús fora del matrimoni. Aquesta ordre es va conèixer com el decret de procreació.

---

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que Harald Quandt, que feia de missatger motoritzat a Polònia, havia viscut tota classe de coses a Polònia.

A Bohèmia i Moràvia:

En el dia de la fundació de la República Txecoslovaca es va produir una manifestació massiva a Praga. Molts dels manifestant es varen manifestar encontra de l’ocupació alemanya. La Gestapo i la policia varen intervenir per dissoldre’ls amb violència. Un d’ells, un estudiant, va morir a conseqüència de les ferides rebudes. El dia que el jove va ser enterrat es va produir una altra manifestació, aquest cop d’estudiants, que també va patir la reacció de la Gestapo. Uns 1.200 estudiants varen ser enviats al camp de concentració de Sachsenhausen i nous d’ells varen ser afusellats sense judici previ. Les universitats varen ser tancades per tres anys, tot i que després es varen dissoldre.

A la Gran Bretanya:

Un bombarder alemany va ser destruït quan estava en una missió de reconeixement naval sobre Escòcia, a prop del poble d’Humbie. Aquest va ser el primer aparell alemany destruït en territori britànic. Dos tripulants, Gottlieb Kowalke i Bruno Reimann, varen morir i els altres dos, el capità Rolf Niehoff i el pilot Kurt Lehmkühl varen ser capturats i varen passar la resta de la guerra a la Gran Bretanya i a Canadà.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler, Wilhelm Keitel i Kurt Student varen estudiar els plans per ocupar França. Un dels punts principals per triomfar en aquella operació passava per ocupar la fortalesa belga d’Eben Emael, a la frontera amb els Països Baixos. Pensaven que s’havia de fer amb un reduït número d’efectius, però d’una manera ràpida per, un cop ocupat el fort, controlar els cinc ponts que controlava el fort fins l’arribada de reforços per després seguir avançant cap a Gant.

Hitler sabia que la seva ofensiva a Occident no gaudia de grans aprovacions, sobretot entre la cúpula militar, i per això va concedir-los una cerimònia on es va condecorar a 14 d’ells amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Un cop entregades les insignes els va parlar de l’ofensiva. Però Walter von Brauchitsch li va insistir de que l’Exèrcit no estaria preparat fins com a mínim el 26 de novembre. Hitler li va contestar que era massa tard i va ordenar que l’atac comencés el 12 de novembre. Decebuts i derrotats, Von Brauchitsch i Franz Halder es varen reunir aquella nit per analitzar la situació.

A Polònia:

El cap municipal de la policia estatal de Torun va publicar en els carrers de la ciutat deu punts que contenien instruccions per als ciutadans polonesos. En aquests punts es deia que tots els polonesos tenien que deixar lliure la vorera per als alemanys. En botigues i mercats havia que atendre primer als representants de les autoritats alemanyes i als alemanys pertanyents a l’ètnia local. Els ciutadans polonesos de sexe masculí havien de treure’s el barret davant personalitats importants de l’Estat, el Partit i les Forces Armades. Els polonesos tenien prohibit utilitzar la salutació del Heil Hitler!. Qui molestés o parlés amb dones i noies alemanyes rebria un càstig exemplar. Les dones poloneses que parlessin amb ciutadans alemanys o els molestessin serien enviades als bordells. En l’últim paràgraf d’aquestes normes deia:

Els polonesos que no s’hagin adonat de que ells són els vençuts i nosaltres els vencedors i que actuessin de forma contrària a aquestes normes s’exposa a rebre el càstig més sever.

A més, els alemanys aquell dia varen detenir a l’alcalde de Varsòvia, que seria afusellat més tard. Però la germanització de Polònia i la persecució a l’església polonesa va portar més d’una queixa de l’exterior. Aquell dia una encíclica papal va protestar contra aquesta persecució.

A la Gran Bretanya:

El general canadenc de brigada Harry Crear va arribar a Londres per establir el nucli d’un quarter general de l’exèrcit canadenc.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Mitjançant una sèrie de decrets, Adolf Hitler va posar fi a l’administració política militar de Polònia i la va substituir per un govern civil dirigit per jerarques nazis. Es va crear el Govern General sota la direcció de Hans Frank com a governador general, Albert Forster va ser nomenat cap del nou Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental i Arthur Greiser va ser nomenat Reichsgau de Poznan. En aquest primer dia, Frank va promulgar una ordre en què obligava en els jueus de Polònia a treballs forçats.

---

Joachim von Ribbentrop va accedir a que el SD treballés dins de les ambaixades i delegacions alemanyes. El cap del Servei Informatiu del SD tindria a partir de llavors a cada país immunitat diplomàtica sota el títol d’agregat policial. Com a compensació, el SD va prometre mantenir-se al marge de les qüestions polítiques, tot i que al final no va complir la seva paraula. 

---

La Gestapo va ordenar que en cas de que es produís el trasllat a un camp d’un obrer pel seu comportament hostil contra l’Estat o per haver afectat la moral dels treballadors, s’havia de comunicar a la factoria del fet. La Gestapo va afegir que no s’hauria de comunicar en el presoner la duració de la seva condemna i que se’l podria recloure en un bloc de càstig si es donava el cas.  

A Eslovàquia:

El sacerdot Josef Tiso es va convertir en president d’Eslovàquia. Tiso va constituir un govern que va ser controlat i aliat amb els alemanys.

A França:

A París, una cèl·lula comunista clandestina va iniciar la publicació d’una edició il·legal de l’Humanité, l’antic diari oficial del Partit Comunista. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Tres joves de Hannover varen ser condemnats a mort per robar una bossa de mà a una dona durant una apagada.

A Polònia:

A la nit, a Danzig, Joachim von Ribbentrop va pronunciar un discurs en el qual va declarar que la guerra tindria que continuar fins que tingués un resultat final favorable.

---

En el poble polonès de Wloclawec, les tropes alemanyes varen ordenar que tots els jueus havien de dur un braçal amb l’estrella de David.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La Völkischer Beobachter va sortir editat amb un article a primera pàgina sota el titular que Winston Churchill havia enfonsat el vaixell de passatgers Athenia la nit del 3 de setembre amb una bomba de rellotgeria en la cala de la nau. La realitat era que havien sigut els alemanys qui havien enfonsat aquesta embarcació per error perquè pensaven que era un creuer auxiliar britànic.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Joves estudiants de la Universitat de Praga es varen manifestar contra l’ocupació alemanya.

A Suècia:

El News Chronicle va sortir editat amb una article on s’explicava el contingut de l’entrevista entre Adolf Hitler i l’explorador Sven Hedin del 16 d’octubre. Però aquella filtració no va agradar gens als alemanys, que varen trucar d’immediat a l’explorador per saber què havia passat. Walther Hewel li va dir que en el contingut de l’entrevista hi havia nombroses informacions falses i que el ministre Joachim von Ribbentrop volia parlar amb ell. El ministre estava furiós i li va dir que el diari estava mentint amb la clara intenció de sembrar desconfiança entre Alemanya i la Unió Soviètica. Von Ribbentrop el va amenaçar de que si no desmentia aquell informació es veuria obligat a publicar el contingut de la conversació. Finalment, el desmentit del govern alemany es va publicar en els diaris d’aquella tarda. 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de donar instruccions el dia anterior per culpar a Winston Churchill per l’enfonsament del Athenia el 3 de setembre, Joseph Goebbels va atacar a Churchill en la Völkischer Beobachter acusant-lo d’haver intentat enfonsar l’embarcació mitjançant una explosió d’una màquina infernal. El ministre va assegurar que si l’atemptat original de Churchill hagués tingut èxit haurien mort 1.500 persones i que esperava que poble nord-americà, enganyat, es dirigís contra Alemanya. A un quart de nou de la nit, sense previ avís, Goebbels va parlar personalment per la ràdio i va acusar a Churchill de l’enfonsament de l’Athenia i ser un mentider.

---

Com ja era costum, aquell dia era el dia del Plat Únic dins de la campanya Socors d’Hivern.

A Polònia:

Els alemanys varen començar a deportar polonesos de Poznan, la ciutat més gran de l’oest de Polònia, amb 250.000 persones. A la ciutat de Zamosc, els soldats alemanys varen utilitzar camions per agafar tot el que varen trobar en els comerços jueus de la ciutat.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler, segur d’ell mateix, es va reunir amb els Reichsleiter i gauleiters per pronunciar-los un discurs de dues hores. El dictador va admetre que la guerra contra occident era inevitable, però els va assegurar que al final ells serien els vencedors. Els va afirmar que llançaria un gran atac contra occident i contra la Gran Bretanya en quinze dies utilitzant tots els mitjans del seu abast, inclús atacs contra ciutats. Després de derrotar la Gran Bretanya i França tornaria a posar els seus objectius cap a l’est, va deixar clar. Va assegurar que els soldats soviètics estaven mal entrenats i mal equipats. Després d’ocupar-se de l’est, va afirmar que es dedicaria a tornar a Alemanya a l’estat que solia estar. Al·ludint al Sacre Imperi Romà Germànic de l’Edat Mitjana, va assegurar que crearia una Alemanya com aquella incorporant Bèlgica i Suïssa.

---

Joseph Goebbels estava ansiós aquell dia per culpar a en Winston Churchill de l’enfonsament de l’Athenia el 3 de setembre de 1939, però estava esperant que l’ambaixada alemanya a Washington confirmés la declaració de l’Anderson a Nova York. Després de que es confirmés, el ministre va autoritzar l’atac contra en Churchill per l’endemà.

A Holanda:

Franz Fischer va organitzar una primera entrevista en el poble holandès de Zutphen per tal d’evitar una guerra a occident. En la trobada s’hi varen presentar Walter Schellenberg, tot i que ho va fer sota el nom fals de capità Schaemmel, del servei de transmissió, agents del OKW, i tres agents britànics d’Holanda: el major Stevens, el capità Payne Best i el tinent Coppens. Els agents del Intelligence Service varen poder comprovar els anuaris de l’exèrcit alemany que els hi va entregar Schellenberg.