Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

L’empresari suec Birger Dahlerus va arribar a Berlín amb l’objectiu d’arribar a un acord amb el govern alemany perquè no comencés la guerra. Només arribar a l’Hotel Esplanade es va posar en contacte amb el Ministeri de l’Aire en la Leipziger Strasse per concretar una reunió amb el ministre Hermann Göering.

---

El govern alemany va ordenar que els jueus alemanys ja no podien ser funcionaris. El govern, també, com el 6 de juny, va promulgar noves regulacions que ordenaven la detenció en un camp de concentració pels treballadors txecs a Alemanya que haguessin robat, saquejat, s’haguessin implicat en activitats polítiques, haguessin mostrat una actitud hostil cap al règim o no volguessin treballar. A més, el govern va aprovar el 10è decret suplementari de la Llei de Ciutadania que constituïa plenament la Reichsvereinigung. L’article 2 deia que l’objectiu de l’organització era afavorir l’emigració jueva.

En els Estats Units:

El nebot d’Adolf Hitler, William Patrick Hitler, va dir en una entrevista a la revista Look que els anys que havia passat a Alemanya no havien sigut una pèrdua de temps, ja que li varen oferir la possibilitat de veure que darrere la imatge difosa a través de la propaganda hi havia la verdadera imatge de Hitler i del seu règim. William va acusar al seu oncle de viure rodejat de luxes extravagants.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Rechlin, Adolf Hitler va assistir a una exhibició de totes les novetats de la Luftwaffe i va contemplar el canó MK-101 muntat en un caça bimotor ME-110.

---

A la tarda, el suec Briger Dahlerus va sortir de Londres per dirigir-se a Berlín amb l’objectiu d’arribar a un acord per Polònia i evitar la guerra.

A la Gran Bretanya:

El Daily Telegraph va sortir editat amb un editorial de dues columnes en que reclamava que s’inclogués a Winston Churchill en el Govern després de que no hagués sigut nomenat ministre de Proveïments.

A la tarda, el rei Jordi VI va presenciar una desfilada militar que va posar de manifest la deficiència de l’armament britànic.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de que Adolf Hitler hagués decidit el dia anterior trencar les conversacions amb els soviètics, el Ministeri d’Afers Exteriors va enviar un telegrama a l’Ambaixada alemanya a Moscou per comunicar que eren de l’opinió de que, políticament, s’havien dit masses coses esperant noves instruccions i que, de moment, no els corresponia a ells reprendre les entrevistes amb els russos. També s’anunciava que no s’havia arribat a cap conclusió respecte a les relacions econòmiques eventuals amb els soviètics i es demanava no prendre cap iniciativa nova i esperar noves instruccions.

---

La galeria Fischer de Lucerna va posar a la venta 125 obres d’art d’autors considerats degenerats com Ernst Barlach, Marc Chagall, Otto Dix, Paul Gauguin, Vincent van Gogh, George Grosz, Ernst Ludwig Kirchner, Paul Klee, Max Liebermann, Henri Matisse, Amedeo Modigliani, Pablo Picasso, Maurice Vlaminck, entre altres. La transacció va ser una de les més sonades que es varen fer durant aquella època, ja que totes les obres, excepte 31, varen trobar comprador. Part dels beneficis varen anar a parar als museus i galeries d’on s’havien confiscat les obres.

---

En un informe sobre la població rural del districte bavarès d’Ebermannstadt es deia que el desig de pau era més gran que el desig de guerra i que la majoria de la població només es mostrava a favor de la solució de la qüestió de Danzig si aquesta es resolia sense cap basament de sang, com havia succeït en les anteriors annexions.

A la Gran Bretanya:

El primer Defiant f. Mk I de sèrie va realitzar el seu vol inaugural. Les primeres entregues del que serien l’esquadró 264º varen començar el desembre d’aquest any.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler va decidir interrompre les conversacions amb els soviètics per apropar postures. Immediatament es va enviar una carta a les persones afectades en que s’informava que Hitler havia decidit informar als soviètics de que havien comprès per la seva actitud que volien subordinar la continuació de les conversacions a que ells acceptessin les demandes russes i que de moment no tenien cap interès en reprendre les discussions amb els russos. 

Precisament, aquell dia varen fracassar les negociacions per arribar a un acord entre la Unió Soviètica, França i la Gran Bretanya per fer front a Alemanya. En un article del diari Pravda firmat per Andrei Zhdanov afirmava que els governs britànic i francès no volien un tractat que concedís la igualtat de dret a la Unió Soviètica. 

---

Des d’Àustria, més de 4.000 dones gitanes varen ser deportades al camp de concentració de Ravensbrück.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar normes per a l’exercici de la professió per part dels ciutadans jueva.

 

 

Dimecres:

A la Unió Soviètica:

A Moscou es varen reunir Werner von der Schulenburg i Viatxeslav Mólotov en una llarga entrevista per millorar les relacions entre els dos països.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va aprovar la creació de la Woman’s Auxiliary Air Force, la WAAF, un cos femení de l’aviació britànica que, tot i no ser independent, tampoc estava completament integrat dins de la RAF.

Dimarts:

A la Unió Soviètica:

Werner von der Schulenburg va informar al seu govern de que el Kremlin estava convençut de que en insistir per un acord comercial, els alemanys desitjaven senzillament trencar les negociacions soviètiques amb Gran Bretanya i França. L’ambaixador va afegir que els soviètics temien que en quan haguessin trencat les negociacions deixarien que les conversacions s’enfonsessin.

A la Xina:

La 2º Brigada de la Força Aèria japonesa va bombardejar amb èxit l’aeròdrom que els soviètics tenien a Tamsak-Bulak, Mongòlia. Després de l’atac, el govern japonès va ordenar a les seves forces aèries no fer més atacs contra les bases soviètiques.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar-li a l’historiador d’art i director del Museu de Dresden Hans Posse que fes una col·lecció per un museu amb seu a Linz.

---

L’expert amb la Unió Soviètica del ministre Joachim von Ribbentrop en el departament de comerç del Ministeri d’Afers Exteriors, Karl Schnurre, va senyalar a l’encarregat de negocis soviètic Georgi Astajov, i al representant comercial Evgeny Barbarin, que el pacte comercial que havien firmat amb Alemanya podia anar acompanyat d’una entesa política entre els dos països que tingués en compte els seus interessos territorials mutus. La primera resposta va ser evasiva.

---

Els alemanys varen engegar la primera fase per desplegar les seves forces militars a la frontera amb Polònia. En total, nou divisions varen ser traslladades a l’est.

---

Martin Bormann va informar a Heinrich Himmler, que Hitler s’havia sentit molt ofès per l’informe del dirigent de les SS, el baró Hermann von Schade, que havia llegit davant dels delegats italians, els representants de la Wehrmacht i l’Estat. Segons Bormann, el dictador estava tan enfurismat que hauria dit que s’avergonyia de totes les SS. Bormann li va ordenar castigar al baró Von Schade per tal informe i que no succeís al Obergruppenführer Karl Friedrich von Eberstein, com tampoc havia de ser cap de la Policia enlloc. Només volia que treballés en la seva oficina. Himmler va sancionar a Von Schade amb menys força de la que Hitler havia exigit, ja que va continuar sent dirigent de l’Estat Major del Reichsführer i inspector del Servei de Seguretat a Düsseldorf, al mateix temps que assumia la direcció d’una fàbrica a Turíngia. 

---

El Govern va promulgar noves regulacions que ordenaven la custòdia preventiva en un camp de concentració per als treballadors txecs a Alemanya que havien robat, saquejat, s’haguessin implicat en activitats polítiques, haguessin mostrat una actitud hostil cap al règim o no volguessin treballar.

---

Joachim Peiper, ajudant de Himmler, es va casar amb una de les secretàries del seu cap, Sigurd Hinrichsen, que era a la vegada íntima amiga de l’amant de Himmler, Hedwig Potthast. 

A Suïssa:

El comissari de Danzig, Carl J. Burckhardt, va escriure en el secretari de la Societat de Nacions, que es deia a l’estranger que Joseph Goebbels i Himmler estaven apartant a Hitler, però el comissari li va aclarir que això no era així i que des de la tardor passada, especialment després de la Nit dels Vidres Trencats, Himmler s’havia apropat a Hermann Göering i s’havia enfrontat amb Goebbels, que tenia uns mètodes de propaganda que semblava que no agradaven al cap de les SS, va afirmar el comissari. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En la reunió del Consell de Defensa del Reich, presidida pel ministre Hermann Göering i Heinrich Himmler, es varen convocar a 35 alts funcionaris civils i militars, entre ells Wilhelm Keitel, Erich Raeder, Franz Halder, Georg Thomas i Erhard Milch, a més del ministres Wilhelm Frick i Walther Funk, per aprovar les principals disposicions en vista a la imminència de la guerra. Göering va deixar clar que la guerra era imminent i que el propòsit de la conferència era la mobilització total del país per fer front a l’esforç bèl·lic. El ministre els va informar que Adolf Hitler acabava de decidir la incorporació d’uns 7 milions d’homes.  Funk va quedar a càrrec de determinar el treball que seria confiat als presoners de guerra i als detinguts de les presons i dels camps de concentració. Himmler va intervenir per declarar que s’utilitzarien encara més els camps de concentració en temps de guerra i Göering va afirmar que durant la guerra desplaçarien des de les fàbriques del Protectorat de Bohèmia i Moràvia no lligades a l’economia de guerra a centenars de milers de persones a Alemanya i les posarien a treballar especialment en l’agricultura, allotjats en barraques. Frick va anunciar que procediria a reduccions de personal en l’administració pública i va dir, en to irònic, que sota el règim nazi el número de buròcrates havia augmentat de 30 a 40 i que s’havia creat un comitè encarregat de solucionar aquest augment.  

Finalment varen aprovar l’Operació Himmler, que consistia en provocar un incident a Polònia fent veure que els polonesos estaven atacant Alemanya per així tenir un motiu per atacar i conquerir Polònia. L’Operació va ser liderada per Reinhard Heydrich, que va escollir a un home de confiança, Alfred Helmut Naujocks, perquè reunís a un grup d’homes i dugués a terme aquella missió. Tot i l’optimisme de molts, el coronel Rudolf Gercke, cap del departament de transports de l’Estat Major general, deia que matèria de transports, Alemanya no estava preparada per fer la guerra. 

---

El Ministeri de Justícia va dictar a tots els presidents dels alts tribunals regionals, que l’exclusió dels jueus de l’economia alemanya s’havia de completar segons el pla i les bases que estaven en la base de les regulacions existents i que els negocis i propietats en possessió dels jueus es convertirien en propietat alemanya segons les formes prescrites. El Ministeri també va anunciar que els jueus podrien utilitzar els tribunals per reclamar i que es complissin les lleis al seu favor, però que els resultava indesitjable. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel, ja que aquest volia que s’aprovés un horari preliminar del Cas Blanc. El dictador va estudiar i aprovar en el seu conjunt el Cas, però va ordenar, per tal de no inquietar a les poblacions un cop cridessin a més reservistes que de costum, que a les preguntes que fessin les empreses, els patrons o altres persones privades, es respondria que aquests homes eren cridats per les maniobres de tardor. Hitler va precisar també, que per raons de seguretat, no es realitzaria l’evacuació dels hospitals de la zona fronterera previst per l’Alt Comandament.

---

L’inspector general de les carreteres alemanyes va escriure-li en el ministre de Transports, Fritz Todt, que no estava d’acord en l’assignació de jueus al treball de les autopistes perquè, en la seva opinió, desprestigiava les carreteres d’Adolf Hitler. L’inspector va suggerir que els jueus fossin destinats a treballs només relacionats indirectament amb la construcció o reparació de les autopistes, com les canteres de pedra o similars.