Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Hans Posse va rebre l’encàrrec d’Adolf Hitler de construir un Museu del Führer a Linz. El dictador va crear la Comissió Especial de Linz integrada per “experts en art” que tenien com a missió examinar els museus i col·leccions particulars d’Europa i requisar tota obra d’art que creguessin que pogués interessar en aquest futur museu.
Dilluns:
En la crisi polonesa:
L’Alt Comandament de l’Exèrcit va advertir al Ministeri d’Afers Exteriors de que 168 oficials de l‘exèrcit alemany havien sigut autoritzats a circular amb vestit civil per l’Estat Lliure de Danzig per dur a terme un viatge d’estudis.
Dissabte:
En el Reich:
A Danzig:
Joseph Goebbels va arribar a la ciutat de Danzig amb unes divisions Panzer. El ministre va recórrer els engalonats carrers i va ser rebut entre els crits alegres de la població d’origen alemany.A la tarda, en el balcó del Teatre Nacional, Goebbels va pronunciar un discurs, on va culpar als polonesos de voler atacar als alemanys en una futura batalla a prop de Berlín mentre la Gran Bretanya els oferia a canvi “un xec en blanc” i intentava encerclar el Reich i a Itàlia. En parlar de “l’inevitable retorn de Danzig al Reich”, Goebbels va dir:
La vostra resolució de tornar a la nostra mare pàtria és irrevocable i invencible. Només un món malèvol, envejós i incapaç de comprendre pot voler intentar oposar-se a aquesta atracció irresistible de poble a poble.
El discurs va ser interromput per prolongats crits preparats que clamaven:
Un poble, un Reich, un Führer! Volem tornar a la pàtria, al Reich!, Alemanya, Alemanya, per sobre de tot! Els jueus i els polonesos volen quedar-se amb Danzig!
A continuació, Goebbels va afegir-hi:
La vostra ciutat s’ha convertit de cop en un problema internacional.
Acte seguit, el ministre va carregar contra les aspiracions territorials del govern polonès, assegurant que reclamaven Prússia Oriental i Silèsia i, amb certa ironia, va preguntar per què no demanaven a Alemanya que els donés també l’Elba o, inclús, el Rin, on podrien trobar-se el seu nou aliat, la Gran Bretanya. Però Goebbels els va assegurar que això no passaria perquè el Reich tenia l’exèrcit més poderós del món. En acabar el discurs, va dir textualment:
Danzig és una ciutat alemanya i vol tornar al Reich. El món ho haurà de comprendre.
A França:
Aquell dia es va produir l’última execució per guillotina a França. La persona executada va ser Eugen Weidmann, que va assassinar, violar i d’esquarterar a sis dones en pocs mesos. Per la crueltat dels fets va rebre la pena de la guillotina, sentència que es va aplicar a Versalles. Una quantitat limitada de persones, en general familiars de les víctimes, varen poder accedir a la seva execució.
A Polònia:
Tot i que havia sigut detingut per la Gestapo i s’havia lliurat de la mort de miracle, un tribunal polonès va declarar culpable de traïció i col·laboració amb Alemanya a Jurik von Sosnowski, que va rebre una pena de 15 anys de presó.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Walther von Brauchitsch va aprovar el seu pla confidencial per dur a terme les operacions militar contra Polònia. En el pla va constituir dos grups d’Exèrcits: l’Exèrcit del sud, compost pels Exèrcits 8º, 10º i 14º, i l’Exèrcit del nord, compost pels Exèrcits 3º i 4º. L’Exèrcit del sud sota el comandament del general Gerd von Rundstedt i partint de les seves bases de Silèsia, hauria d’atacar direcció Varsòvia, dispersar a les forces poloneses i ocupar com abans millor el Vístula des dels dos costat de la capital per tal d’eliminar les forces poloneses en cooperació amb l’Exèrcit del nord. Aquest tenia per missió essencial establir l’enllaç entre el Reich i Prússia Oriental, avançant a través del Corredor.
El govern alemany va promulgar una llei que eliminava els límits per l’emissió de moneda, ja que es tenia por, tal hi com deia l’anterior ministre Hjalmar Schacht, que l’economia alemanya s’apropés a una època inflacionista.
El Untersturmführer Herbert Hagen va senyalar que s’havia de fomentar l’emigració jueva com fos, ja que cada vegada tenien més problemes perquè marxessin els jueus. Hagen va dir que era precís promoure tots els plans d’emigració. Segons un informe del SD d’aquell dia, a Alemanya a finals de desembre de 1938 encara hi vivien 320.000 jueus. Aquesta xifra era falsa, ja que vivien menys jueus del que es deia, però provocava que creixés la necessitat de fer alguna cosa.
Julius Schnurre, l’especialista alemany en qüestions econòmiques d’Europa Oriental, va advertir de que trencar les relacions amb els soviètics provocaria un fracàs econòmic i polític per part d’Alemanya.
Dimecres:
A la Unió Soviètica:
El diplomàtic William Strang va arribar a Moscou per millorar les relacions entre el seu país amb la Unió Soviètica. No va tenir l’èxit esperat.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va prohibir l’ús del terme Tercer Reich en els documents oficials, ja que no era molt popular.
Dilluns:
A la Gran Bretanya:
L’ambaixador Ivan Maisky li va dir a lord Halifax que seria una bona idea que el secretari del Foreign Office anés a Moscou quan les coses anessin millor per millorar les relacions entre els dos països, però el ministre va insistir de que de moment li era impossible deixar Londres.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
La revista de Paul Rosbaud , Naturwissenschaften, va treure un article de Siegfried Flügge en el qual es preguntava si podia l’energia contingut en el nucli atòmic explotar a través d’alguna tècnica. Flügge, que creia que sí, va calcular que un metre cúbic d’òxid d’urani contenia suficient energia per elevar un quilòmetre cúbic d’aigua a 27 quilòmetres d’altura. Els seus càlculs eren inexactes.
Dijous:
En el Reich:
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
La Gestapo va detenir a tot el consell municipal de la comunitat minera de Kladno després de l’assassinat d’un policia alemany. Els seus membres varen ser maltractats brutalment i alguns varen morir.
A la Gran Bretanya:
Lord Halifax li va confiar a l’ambaixador soviètic Ivan Maisky que ell havia pensat suggerir-li a Neville Chamberlain que anés a Moscou per millorar les relacions entre els dos països, però que li era en aquell moment impossible marxar.
Dimarts:
En el Reich:
A Berlín es va fer una desfilada militar presenciada per l’Adolf Hitler per festejar el retorn de la Legió Condor de la Guerra Civil espanyola. Uns 20.000 soldats alemanys varen passar per davant d’en Hitler a l’avinguda Est-Oest. A causa del important paper que havien jugat les formacions de la Luftwaffe, Hermann Göering les va rebre primer en l’esplanada del Lustgarten. Després de rendir homenatges als seus morts, Göering els hi va dedicar unes paraules on va dir que posseïen un poderós Exèrcit dins d’una Alemanya poderosa perquè la Providència els havia donat un líder com Hitler. A continuació, Hitler els va dirigir un discurs on va dir que estava orgullós d’ells i va atacar durament les democràcies occidentals. A partir d’aquell dia Hitler va deixar de banda els seus atacs caps als bolxevics i els va centrar cap a les democràcies occidentals. El dictador va acabar el seu discurs cridant:
Visca el poble espanyol i el seu líder Francisco Franco!, Visca el poble italià i Benito Mussolini! Visca el nostre poble i el Gran Reich alemany!.
Després, Hitler va entregar una insígnia especial als legionaris de la 53º Esquadrilla aèria, al 9º Regiment de la D.C.A. i al 3º Regiment d’enllaços aeris que s’havien distingit de manera rellevant en els combats.
Diari del Tercer Reich 