Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’estar els últims dies a Roma per reunir-se amb el govern italià, Hermann Göering va tornar en tren a Berlín.

---

Per respondre a l’advertència del president Franklin Delano Roosevelt del 15 d’abril, el govern alemany va enviar per telegrama una circular amb dues preguntes personals a cada un dels Estats citats pel president nord-americà, a excepció de Polònia, la Unió Soviètica, Gran Bretanya i França. Les dues preguntes eren: Tenien la impressió d’estar amenaçats per Alemanya? Havien autoritzat a Roosevelt a fer la seva proposta?. Joachim von Ribbentrop va telegrafiar als funcionaris a l’exterior, que no dubtaven de que les respostes serien negatives, però que necessitaven tenir immediatament una confirmació. 

---

Maxim Litvinov va visitar a Ernst von Weizsäcker en el Ministeri d’Afers Exteriors per parlar de les relacions entre els dos països. El ministre li va explicar que la política soviètica havia seguit sempre una línia recta, que no desitjaven cap fricció amb Alemanya i que desitjaven una relació estreta entre els dos països. 

Diumenge:

A Itàlia:

Com el dia anterior, Hermann Göering es va reunir a Roma amb Benito Mussolini per parlar de la possibilitat d’una guerra europea. El ministre alemany també li va voler comentar l’últim discurs de Iosif Stalin en el Congrés del Partit Comunista, ja que l’havia sorprès molt la declaració del dictador soviètic segons la qual els russos no consentirien mai servir de carn de canyó a les potències capitalistes. Göering el va avisar de que preguntaria a Adolf Hitler si no era possible llençar un “prudent globus sonda” per apropar-se als soviètics i li va recordar a Mussolini que no s’havia fet absolutament menció de la Unió Soviètica en els discursos de Hitler. El dictador italià li va semblar bona idea un apropament de les potències de l’Eix a la Unió Soviètica i va declarar que faria falta persuadir als soviètics perquè reaccionessin desfavorablement i sense apressament als esforços britànics, seguint la tendència del discurs de Stalin. A més, Mussolini va dir que en la seva lluita ideològica contra la plutocràcia i el capitalisme, les potències de l’Eix tenien, en certa manera, els mateixos objectius que el règim soviètic.

A la Unió Soviètica:

El comissari soviètic d’Afers Exteriors va rebre a l’ambaixador britànic a Moscou per proposar-li oficialment un triple pacte d’ajuda mútua entre Gran Bretanya, la Unió Soviètica i França. Aquest pacte exigia una convenció militar entre les tres potències i la concessió pels signataris d’una garantia a totes les nacions d’Europa central i oriental que es sentissin amenaçats per Alemanya. En aquest pacte s’hi podia unir Polònia.

Dissabte:

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va organitzar una conferència de premsa a la Casa Blanca en la que va anunciar que havia demanat a Adolf Hitler i a Benito Mussolini que es comprometessin amb una resolució pacífica dels problemes i de que no ataquessin cap més territori d’una llista formada per més de trenta països en la que hi figuraven de Finlàndia a Iugoslàvia, dels Països Baixos a Portugal i de Suècia a Iran.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va rebutjar la crida feta pel president nord-americà de comprometre a Alemanya i Itàlia de no atacar durant els següents 10 anys a una llista de països europeus i respectessin la independència dels Estats europeus.

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering es va reunir amb el dictador Mussolini i varen coincidir, entre altres coses, en que arribar acords econòmics amb la Unió Soviètica era important tant per Alemanya com per Itàlia, i que els dos països havien de concentrar-se en el rearmament. Göering creia que la guerra era inevitable, però esperava posposar-la fins al 1942. Segons Galeazzo Ciano, Mussolini es va negar a llegir l’advertència de Roosevelt i Göering li va aconsellar que no respongués al president nord-americà. Mussolini va qualificar l’advertència d’efecte de la paràlisis progressiva i Göering va expressar la seva impressió de que Roosevelt patia un començament d’una malaltia mental.

Divendres:

A Itàlia:

A Roma, Galeazzo Ciano va rebre a Hermann Göering per parlar d’una possible ofensiva a Polònia.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va dirigir el seu missatge presidencial a Adolf Hitler i a Benito Mussolini i en el que comunicava que Alemanya i a Itàlia en el cas de que generessin un conflicte s’haurien d’enfrontar a més de 30 Estats.

A la Unió Soviètica:

Lord Halifax li va demanar al seu ambaixador a Moscou, William Seeds, que li preguntés a Maxim Litvinov si estarien disposats a fer una declaració prometent la seva ajuda a qualsevol veí occidentals que fos víctima d’una agressió no provocada. El ministre d’Afers Exterior soviètic s’hi va negar, tot i que va proposar un pacte d’assistència mútua entre britànics, francesos i russos, que cobrís tots els Estats entre el Bàltic i el mar Negre. Els britànics varen rebutjar aquesta proposta.

Dijous:

En la crisi polonesa:

Adolf Hitler va afegir a la directriu del Cas Blanc del 3 d’abril noves ordres. En elles, el dictador va ordenar que els preparatius havien de ser portats de tal forma que l’operació pogués ser duta a terme en qualsevol moment a partir de l’1 de setembre. A més, ordenava que l’Alt Comandament del OKW estigués encarregat de preparar un horari precís per l’Operació Cas Blanc i hauria de prendre totes les disposicions amb vistes a una sincronització dels tres elements de la Wehrmacht. També va demanar que els plans dels elements de la Wehrmacht i els detalls del horari fossin sotmesos al OKW abans de l’1 de maig.

---

França, Romania i Grècia varen donar el seu aval per garantir la independència de Polònia. França i Gran Bretanya a més varen oferir garanties a Grècia i Romania davant del temor d’un possible atac per part d’Itàlia. Neville Chamberlain va ser l’encarregat britànic d’anunciar aquest oferiment.

Dimecres:

A Itàlia:

El rei d’Itàlia, Victor Manel III, va ser proclamat rei d’Albània després de que els albanesos renunciessin a la seva independència davant l’amenaça militar italiana. El rei albanès Zogú ja s’havia exiliat dies enrere a Grècia.

En la Societat de Nacions:

Hongria va abandonar la Societat de Nacions.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

Davant la invasió d’Albània per part dels italians, el govern britànic va prometre en el govern grec que els ajudaria en cas d’una invasió militar d’una potència estrangera.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Lina Heydrich va donar llum a la seva filla Silke Heydrich, que es convertiria en la nineta dels ulls de Reinhard Heydrich.

A Albània:

Mentre el rei albanès Zog I marxava a l’exili a Londres amb el tresor reial, l’exèrcit italià va ocupar el país sense grans lluites.

Dissabte:

A Espanya:

El govern espanyol es va adherir secretament al Pacte Antikomintern per un període de cinc anys. Aquesta decisió va satisfer al govern alemany i Joachim von Ribbentrop va enviar una carta d’agraïment al ministre Francisco Gómez Jordana.

A Malta:

A causa de la invasió italiana d’Albània, la Flota del Mediterrani britànica va abandonar el port de La Valetta per dirigir-se a Egipte.