Divendres:

A Albània:

A la matinada, Itàlia va envair militarment Albània. Els exèrcits italians, dirigits pels generals Alfredo Guzzoni i Giovanni Messe, varen començar la invasió que va acabar en dos dies dies. El rei va exiliar-se a Grècia.

Dijous:

A Egipte:

Joseph Goebbels, continuant amb el seu viatge, va viatjar al El Caire, seguint un programa turístic en què va visitar el Museu Nacional, la ciutadella i les piràmides de Gizeh.

En la crisi polonesa:

La Gran Bretanya va firmar un pacte d’ajuda mútua amb Polònia, tot i l’obsolet exèrcit i les forces poloneses i la temeritat dels seus líders militars. L’encarregat de firmar aquell pacte per part dels polonesos va ser el ministre Josef Beck, que des del 4 d’abril s’havia reunit amb Neville Chamberlain a Londres per parlar d’aquell pacte. Aquest tractat, deia en el comunicat oficial mateix publicat aquella nit, s’havia de convertir en un conveni permanent.

Al mateix temps, el coronel Sword, l’agregat militar britànic a Varsòvia, i l’agregat de l’Aire britànic a Varsòvia, el coronel Vachell, varen enviar un informe pessimista sobre la capacitat militar polonesa. Vachell va explicar que en el curs dels pròxims 12 mesos l’Exèrcit de l’Aire polonès no tindria més de 600 aparells, molts d’ells incapaços de lluitar contra la Luftwaffe. Sword senyalava que l’Exèrcit i l’Aviació polonesa no tenien material modern i que només podrien oferir una resistència limitada a un atac dels alemanys. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’aconseguir el divorci, Hermann Esser es va tornar a casar. Entre els convidats a la boda hi havia Adolf Hitler, Eva Braun, Martin Bormann, Gerda Bormann, Theodor Morell i la seva esposa, i Franz Xaver Schwarz i la seva esposa.

---

Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten a la seva casa de Gmund, a la riba del Tegernsee. Després de dos dies de tractament, en el cap de les SS li varen desaparèixer totalment els dolors intestinals.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Constantin von Neurath va ser nomenat Reichsprotektor del Protectorat de Bohèmia i Moràvia, tot hi haver rebut una freda rebuda a la capital. Un boicot silenciós es va estendre per la ciutat i es varen veure escasses manifestacions d’alegria.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Bad Godesberg, els Cristians Alemanys varen publicar una declaració, coneguda com la Declaració de Bad Godesberg, que precisava la política del règim en relació amb l’Església protestant. En la declaració s’afirmava la responsabilitat de l’Església per mantenir el poble alemany racialment pur. “obeint” les normes divines de la creació. A més, la declaració deia que el nacionalsocialisme constituïa una continuació fidel de la Reforma luterana perquè es declarava, igual que el reformador, la preferència nacional en matèria de fe, ja que predicava un cristianisme heroic a Alemanya, alliberat d’elements estrangers, sobretot dels jueus, i perquè proclamava com a dogma absolut la diferència entre cristianisme i el judaisme. La declaració prohibia qualsevol tipus de relació amb les demés Esglésies de l’estranger, afirmant que les relacions internacionals eren contràries a l’ordre de la creació.

---

Davant dels insistents rumors de la dissolució del SD, Walter Schellenberg va escriure que aquests rumors feien témer una imminent dissolució del SD o la seva absorció per la Policia de Seguretat, el que significaria, segons ell, que tots els membres del SD, sense professió reconeguda per l’Administració pública i sense formació jurídica, perdessin la feina. 

---

El cap de la policia li va entregar a Eva Braun un document especial d’identitat que el 29 d’abril de 1945 li va servir per casar-se amb Adolf Hitler.

En la crisi polonesa:

Joseph Beck va arribar a Londres per parlar amb el primer ministre Neville Chamberlain sobre un acord d’ajuda mútua en cas d’atac d’una potència europea a Polònia. Tot i les súpliques de Chamberlain i de Lord Halifax, el ministre polonès es va negar a que la Unió Soviètica formés part de l’acord que tenien i a oferir assistència a Romania si Alemanya l’atacava.

---

Al mateix temps, lord Londonderry va escriure una carta dirigida a Erich Gritzbach, el cap personal de Hermann Göering, lamentant que tot pel qual havia treballat els últims tres anys s’havia anat a norris per l’acció d’Adolf Hitler a Txecoslovàquia i li va dir que es sentia totalment impotent. Londonderry va escriure una segona carta per al doctor Silex, el director de la Deutsche Allgemeine Zeitung en el que l’indicava el complicat que havia sigut sempre per ell justificar la política alemanya a la Gran Bretanya, però que ara, després de la invasió a Txecoslovàquia, no podia trobar cap raó que el satisfés i que s’havia vist obligat a guardar silenci.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de criticar Gran Bretanya i Polònia, va ordenar en el OKW que preparés a la Wehrmacht per envair Polònia amb el nom clau de Cas Blanc, Fall Weiss, en un atac que havia de ser per sorpresa. La directiva de la Fall Weiss ja estava preparada aquell dia i se’n havien escrit cinc exemplars. Al cap de vuit dies va ser promulgada.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va avisar de que el curs de la política exterior britànica iniciava un nou moment molt allunyat respecte a la tradicional idea de la política britànica. Durant el debat hi va intervenir l’antic primer ministre David Lloyd George, que va declarar que si es comprometien a ajudar als polonesos sense el suport dels soviètics, anaven de dret a una trampa, ja que considerava que la Unió Soviètica era l’únic país que podia intervenir militarment a Polònia. L’ex primer ministre, després de dir que no entenia per què no s’havien assegurat prèviament l’adhesió de la Unió Soviètica en un pacte amb els polonesos, va dir que si la Unió Soviètica havia sigut apartada perquè els polonesos no volien els soviètics a la seva casa, els corresponia a ells posar unes condicions per poder proporcionar una ajuda eficaç i que si els polonesos rebutjaven tals condicions seria responsabilitat d’ells el que passés a partir de llavors.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar l’Administrative Reorganitzation Act (Llei de Reorganització Administrativa) que incrementava el poder i l’eficiència del càrrec presidencial. L’ordre executiva 8.248 ampliava el número de col·laboradors del president Franklin Delano Roosevelt.

Diumenge:

A Polònia:

Enmig de les tensions amb els alemanys, els polonesos varen intentar mostrar la seva força militar a Varsòvia organitzant aquella tarda una exhibició aèria, que va quedar bastant deslluïda perquè només es varen enlairar mitja dotzena de caces moderns.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va presentar a Erich Raeder, recent ascendit a Grossadmiral, com a nou cap de la Kriegsmarine a Wilhelmshaven, el dia que varen llançar al mar el cuirassat Tirpitz davant d’una forta multitud de gent. El dictador va pronunciar un discurs que en l’últim moment es va prohibir la retransmissió en directe per la ràdio per si de cas i es va difondre més tard a través de gravacions. Hitler va pronunciar el seu discurs darrere d’un vidre blindat. Com a curiositat, quan la retransmissió a la xarxa radiofònica nord-americana es va interrompre al començament del discurs del dictador, per Nova York va córrer el rumor de que Hitler havia sigut assassinat. Un quart d’hora més tard, la CBS va trucar des de Nova York al corresponsal William Shirer perquè comprovés aquest rumor. Shirer s’havia queixat de que li tallessin la seva transmissió. Aquell matí, el corresponsal de la CBS va marxar a Varsòvia per saber l’opinió dels polonesos davant les amenaces alemanyes.

En el discurs, Hitler va assegurar que si els Aliats occidentals creien que Alemanya es mostraria pacient fins l’últim moment mentre ells creaven Estats satèl·lits per llençar-los contra Alemanya, era degut a que confonien a l’Alemanya actual amb l’Alemanya d’abans de la Primera Guerra Mundial. Hitler també els va amenaçar declarant de que qui volia treure les castanyes del foc d’aquestes potències, havien de comprendre que es cremarien els dits. En acabar el discurs, Hitler va afegir que quan aquests països declaraven que s’armarien i que continuarien armant-se, ell només els contestaria que no es cansessin perquè estava decidit a continuar amb el mateix camí que havia començat a caminar.

Durant aquell dia, Hitler va batejar el pròxim Congrés de Nuremberg amb el nom de Congrés de la Pau i va ser fixat per la primera setmana de setembre. El 15 d’agost seria anul·lat secretament davant la imminent guerra.

---

Després de que la Gran Bretanya i França prometessin a Polònia que si era envaïda entrarien en guerra contra Alemanya, el OKW va començar a treballar en preparar la invasió a Polònia en el Cas Blanc.

---

Prop de 15.000 de les 39.000 empreses jueves que encara quedaven a l’abril de 1938 varen ser liquidades; unes 6.000 havien sigut ariantzades, 4.000 ho estaven sent en aquell moment i unes 7.000 es trobaven sota investigació amb el mateix propòsit.

A Espanya:

El general Francisco Franco va anunciar la derrota de la República espanyola i d’aquesta manera es va acabar la Guerra Civil espanyola. Més de 200.000 persones havien perdut la vida en el camp de batalla i més d’un milió, d’una població de 25 milions, havien sigut morts, torturats o empresonats. Molts varen fugir a l’exili i uns 20.000 republicans varen ser executats després d’acabar la guerra.

Adolf Hitler, Benito Mussolini, Pius XII i altres caps d’Estat varen felicitar al dictador Franco. Estats Units també va reconèixer el nou govern franquista.

A Itàlia:

Els italians varen fer volar per primer cop el prototip MM 11479, el futur Caproni CA-311, un bombarder bimotor.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Dirigents nazis varen inaugurar el creuer Robert Ley, que estava destinat als obrers perquè poguessin gaudir d’una activitat d’oci.

En la crisi polonesa:

A Londres, a tres quarts de tres de la tarda, Neville Chamberlain va anunciar a la Cambra dels Comuns que tant França com la Gran Bretanya garantirien la integritat de Polònia. El primer ministre va declarar que si es produís qualsevol acció que amenacés clarament la independència de Polònia i el govern polonès considerés de vital importància resistir amb les seves forces armades nacionals, el govern britànic es sentiria immediatament obligat a proporcionar al govern polonès tot el suport que pogués. Tota la Cambra va aplaudir el discurs del primer ministre, que va afegir que s’hi atacaven Polònia declararien la guerra. Quan Adolf Hitler va saber del contingut del discurs del primer ministre va entrar en còlera i va picar amb el puny a la taula de marbre del seu despatx de la Cancelleria del Reich mentre exclamava irritat que els hi prepararia una poció enverinada. En aquells moments estava amb l’almirall Wilhelm Canaris.

El govern francès, per la seva part, va aprovar la directiva que canviava el suport militar a Polònia. Ara, en cas d’atac alemany, els francesos esperarien que els polonesos aguantessin tres o quatre mesos, temps suficient per preparar una operació adequada. Els polonesos no varen ser informats d’aquest canvi.

A Espanya:

Francisco Franco va firmar el Tractat d’Amistat amb Alemanya en que s’estructurava amb deu articles mantenir contacte en qüestions de política internacional que afectessin els interessos dels dos països. En un d’aquests articles estipulava que Espanya prestaria suport diplomàtic a Alemanya en cas d’un atac exterior.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va marxar de Berlín per viatjar als Balcans. Mentre Goebbels visitava els Balcans, la seva esposa, Magda Goebbels portava tres setmanes recorrent el sud d’Itàlia i Sicília acompanyada per un grup de jerarques nazis. Segons sembla, durant aquell viatge Magda va tenir una aventura amorosa amb Karl Hanke.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet britànic es va reunir d’urgència després de tenir informacions que indicaven que els alemanys atacarien als polonesos en breu. Els ministres varen accedir a que s’enviessin telegrames a Varsòvia i a París per intentar un pacte entre ells.

A Polònia:

A la nit, Josef Beck es va tornar a reunir amb l’ambaixador britànic sir Howard Kennard per parlar d’una proposta francesa-britànica per un pacte d’assistència mútua en cas d’agressió alemanya. l’ambaixador havia rebut abans de la cita un telegrama del seu govern que deia que si per arribar a un acord amb els polonesos havien de prescindir dels russos no hi havia problema. Kennard li va preguntar si no veia objeccions a una garantia unilateral provisional britànica de la independència de Polònia i Beck li va respondre que acceptava l’ajuda britànica sense pensar-s’ho.

Als Estats Units:

Bridget Hitler, l’ex esposa d’Alois Hitler Jr., i el seu fill, William Patrick Hitler, varen arribar als Estats Units amb un visat de turistes després de que William fugís d’Alemanya a la Gran Bretanya, però els britànics l’havien convidat a marxar per estar emparentats amb Adolf Hitler.

Dimecres:

A la Gran Bretanya:

Els diaris britànics publicaven més notícies des de Berlín sobre l’amenaça alemanya a Polònia. Precisament, el corresponsal del News Chronicle a Berlín, Ian Colvin, es va reunir amb lord Halifax en el Ministeri d’Afers Exteriors per advertir-lo amb tot detall de com els alemanys pensaven en breu envair Polònia. El ministre va quedar tan impressionat pel relat d’aquell jove corresponsal de només 26 anys que va decidir portar-lo davant del primer ministre Neville Chamberlain perquè li repetís el que acabava de sentir. Però el primer ministre va dubtar de les paraules de Colvin, tot i que aquell mateix dia havia rebut un missatge de l’agregat militar a Berlín que confirmava la història del corresponsal. Lord Halifax el va pressionar a continuació perquè llencés d’immediat una declaració de suport a Polònia, suggeriment que el primer ministre va acceptar.

Aquell mateix dia, el Gabinet va aprovar doblar els efectius de l’exèrcit territorial.

A Itàlia:

El govern italià va iniciar els preparatius per la invasió militar a Albània, amb la intenció d’annexionar-la a la Corona italiana.