Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va decretar la prohibició d’oferir residència als jueus polonesos i va ordenar que en el termini de tres dies aquests havien d’abandonar el Reich.

A Àustria:

Complint les ordres de Himmler, Adolf Eichmann va recórrer totes les províncies austríaques per informar als caps del SD de cada regió de que amb l’ajuda dels quarters de la Gestapo aconsellaven als jueus o bé que abandonessin el país abans del 15 de desembre de 1938 o bé que es traslladessin a Viena abans del 31 d’octubre de 1938, tot i que segurament volia dir el 31 de desembre de 1938.

Dimarts:

A Polònia:

L’ambaixador britànic a Varsòvia va enviar un informe a lord Halifax per dir-li que Hermann Göering havia negociat amb l’ambaixador polonès a Berlín, Josef Lipski, sobre la possibilitat de que la zona dels Carpats-Ucraïna, que formava part d’Eslovàquia i que limitava amb la frontera sud de Polònia, fos cedida a Hongria per temor a un aixecament comunista. Precisament, Göering i Lipski ja varen parlar d’aquesta possibilitat el 21 d’octubre.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va demanar-li en el ministre Joachim von Ribbentrop que comencés conversacions amb Polònia sobre la possibilitat de construir una carretera i una via de tren que s’anomenaria el corredor polonès perquè així Alemanya pogués controlar el port de Danzig, cedit el 1919 a Polònia.

Von Ribbentrop es va reunir aquell mateix dia amb l’ambaixador polonès Josef Lipski en un dinar de tres hores en el Gran Hotel de Berchtesgaden per parlar de la qüestió i perquè la transmetés al seu ministre d’Afers Exteriors Josef Beck les seves peticions. El ministre li va explicar que el territori de Danzig havia de tornar a Alemanya i li va confessar que volien construir a través del Corredor polonès una autopista i una doble via ferroviària que uniria Alemanya amb Danzig i Prússia Oriental. A canvi del corredor, Von Ribbentrop li va garantir que el Tractat entre els dos països seria renovat per un termini de 25 anys i es garantiria les fronteres poloneses. El ministre li va suggerir que informés a Beck de forma oral per evitar indiscrecions, sobretot per part de la premsa. Lipski es va mostrar desconfiat i li va contestar que informaria a Beck, però el va advertir de que no veia cap possibilitat de que acceptessin un retorn de Danzig a Alemanya. A més, li va recordar les dues ocasions en les que Hitler havia assegurat personalment als polonesos que mai prestaria al seu suport a una modificació de l’estatut de Danzig. Von Ribbentrop li va replicar que no desitjava tenir ara la resposta, però li aconsellava que reflexionessin sobre la qüestió i li va demanar que convidés a Beck a Alemanya.

---

Wilhelm Brückner va comunicar-li a Hans Heinrich Lammers que Hitler no estava en condicions d’escoltar a Obersalzberg les explicacions del ,ministre Walther Funk, que havia fet un llarg viatge a Iugoslàvia, Turquia i Bulgària i esperava poder informar-lo sobre la seva ofensiva comercial en el sud-est, i li va dir que rebria al ministre quan tornés a Berlín.

---

En un hospital de Rostock va morir d’un atac de cor l’escultor expressionista Ernst Barlach, que feia temps que arrossegava una depressió després de que els nazis el perseguissin, l’assenyalessin, l’insultessin, el consideressin un artista degenerat, li retiressin les seves obres, el fessin dimitir de l’Acadèmia Prussiana de les Arts i li prohibissin exhibir les seves obres.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Per intentar solucionar la crisis del matrimoni Goebbels, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph i Magda Goebbels. Després de que el dictador deixés clar que volia que el matrimoni es mantingués per raons de política d’Estat, Magda, que continuava ressentida per l’aventura del seu marit amb l’actriu Lídia Baarova, va acceptar ara un període de tres mesos de prova amb la condició de que el seu marit mostrés una absoluta bona conducta. En el cas de que es produís una reconciliació entre Joseph i Lídia, hauria de renunciar del seu càrrec de ministre.

En el Vaticà:

El papa Pius XI es va reunir amb el pare jesuïta Pietro Tacchi-Venturi, proper a Benito Mussolini, per pregar-li que demanés a Mussolini que s’oposés a la qüestió de la raça. El jesuïta li va explicar que el Ministeri de Cultura havia prohibit a tots els diaris italians reproduir els atacs de l’Osservatore Romano al racisme italià i alemany. El Papa es va enfadar i li va exigir a Venturi que li digués ara a Mussolini que s’avergonyia com a italià d’aquesta norma i que no tindria por en parlar públicament del què en pensava.

Dissabte:

En el Reich:

En els Sudets:

El Govern va aprovar una ordenança, molt semblant a la del 18 de març, en la que es definien les competències de la Policia en els Sudets i es donaven poders a Heinrich Himmler com a cap de les SS i a Wilhelm Frick com a ministre del Ministeri de l’Interior perquè prenguessin les mesures necessàries que permetessin el manteniment de la seguretat i la preservació de l’orde, inclús fora dels límits establerts per la llei.

A Txecoslovàquia:

Edvard Benes, davant la pressió alemanya i a la por a represàlies, va abandonar finalment Txecoslovàquia després de romandre els últims dies a la seva finca de Bohèmia del Sud i es va exiliar a Londres.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler i Wilhelm Keitel varen firmar una ordre secreta en que s’ordenava a l’Estat Major de la Wehrmacht que preparés nous plans per la possible ocupació de la resta de Txecoslovàquia sota el pretext d’assegurar les fronteres alemanyes i de protegir-se contra atacs aeris per sorpresa. També es demanava ocupar el territori de Memel, cedit a Lituània el 1919. Però la possible guerra i les noves conquestes tenien molt ocupat al dictador, i cada cop era més difícil accedir a ell i, per aquest motiu, Hans Heinrich Lammers va escriure una carta al guardaespatlles Wilhelm Brückner per explicar-li que des del 4 de setembre no havia pogut parlar llargament amb Hitler i que ara tenia que presentar-li algunes lleis que no es podien posposar més. Lammers li va demanar que poses això en coneixement de Hitler amb tots els respectes i que li demanés aviat una reunió. En una altra carta, Lammers va demanar al ministre Walther Funk que es reunís amb ell aviat perquè després d’un llarg viatge a Iugoslàvia, Turquia i Bulgària s’hauria de reunir amb Hitler. Però no per tothom era difícil reunir-se amb Hitler, ja que el dictador es va reunir aquell dia amb Magda Goebbels per intentar solucionar la crisi que patia el matrimoni Goebbels després de l’aventura del ministre amb l’actriu txeca Lídia Baarova. Tot i que Joseph Goebbels havia trencat, dolorosament per ell, amb l’actriu, Magda continuava ressentida amb el seu marit.

---

Hermann Göering es va reunir amb l’ambaixador polonès Josef Lipski i aquest li va expressar la seva preocupació relativa per la zona dels Càrpats-Ucraïna, un territori d’Eslovàquia, on Polònia temia que hi hagués un aixecament comunista. Lipski volia que aquesta àrea en particular fos cedida a Hongria, però no en el conjunt d’Eslovàquia, que limitava amb la frontera sud de Polònia.

Dijous:

En la Guerra Civil espanyola:

Després de que l’exèrcit republicà aconseguís avançar al sud del riu Ebre, les tropes de Francisco Franco varen contraatacar fent retrocedir als republicans.

En el Tibet:

L’expedició de l’Ahnenerbe dirigida per Bruno Beger es va veure obligada a sortir de Lhasa per retornar a Alemanya després de les tensions internacionals per l’afer de Txecoslovàquia.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va donar instruccions als representants del Ministeri de Propaganda perquè contribuïssin intensament en la popularització de la Wehrmacht. S’havien d’evitar descripcions que mostressin l’horror de la guerra i el patiment de l’individu. En el seu lloc s’havia de destacar l’alegria del combatent per la victòria.

---

El govern també va proposar que Charles Lindbergh fos condecorat amb la Creu de l’Àguila Alemanya amb estrella. El famós aviador va acceptar la distinció.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va acomiadar a l’ambaixador francès, André François-Poncet, que deixava el càrrec d’ambaixador, en una recepció a Kehlsteinhaus. El dictador però no estava de bon humor i li va confessar a l’ambaixador que a Gran Bretanya ressonaven paraules amenaçadores i crides a les armes. En canvi, Hitler li va declarar que França era diferent i li va prometre que desitjava amb ella relacions amistoses i més estretes. Per donar fe de les seves paraules, el líder alemany estava disposat a firmar des d’aquell moment un pacte d’amistat reconeixent les fronteres actuals dels dos països i proposava arreglar tota eventual diferència a través de consultes. Aquest pacte va ser firmat el 6 de desembre.

---

Alfred Rosenberg va rebre a Meczer i a Kálmán Daranyi, que li varen demanar que els donés suport en futurs enfrontaments amb Roma. Rosenberg els va aconsellar que no posessin a un moviment radical la denominació nacionalsocialista perquè creia que cada país havia d’elegir el nom que fos més apropiat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering es va reunir amb Ferdinand Durcansky, el líder eslovac, i Mach, a més de Franz Karmasin, el líder de la minoria alemanya a Eslovàquia, per debatre la institució de la independència d’Eslovàquia a partir de l’autonomia que aquesta regió havia obtingut després dels Acords de Munic. Els dos líders eslovacs li varen dir que desitjaven vincles polítics, militars i econòmics més pròxims amb Alemanya. Després de la reunió, Göering va comentar que un Estat txec sense Eslovàquia estaria a la seva disposició. El ministre tenia clar, i així ho va expressar, que una base aèria a Eslovàquia seria molt important per les seves operacions contra l’Est.

---

A Crössinsee hi va parlar Alfred Rosenberg davant els directors d’instruccions de les regions administratives i els districtes, unes 660 persones. En el seu discurs, Rosenberg va dir que el nacionalsocialisme es trobava fora de la tradició bíblica.

En els Països Baixos:

A Amsterdam va morir-hi a l’exili el filòsof, polític, editor i socialista Karl Kautsky.