Diumenge:
A Itàlia:
La Gran Bretanya va reconèixer al monarca Victor Manel III com a emperador d’Abisínia.
Categoria: diari
14 d’octubre de 1938
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Munic, Adolf Hitler es va reunir amb el nou ministre d’Afers Exteriors txecoslovac, Frantisek Chvalkovsky, i aquest li va preguntar si Alemanya s’uniria a Gran Bretanya i França per garantir les noves fronteres de Txecoslovàquia. El dictador li va respondre amb cert desdeny que les garanties franceses i britàniques no tenien valor i que l’única garantia efectiva era la d’Alemanya.
A Berlín es va celebrar una conferència d’Estat Major presidida pel ministre Hermann Göering per parlar del rearmament. En la reunió es va acordar concentrar-se en produir més armes ofensives, en incrementar les exportacions, en multiplicar per cinc la força aèria, en armar la Marina i en produir en grans quantitats tancs i artilleria. Per aconseguir aquests objectius es varen aprovar mètodes brutals per augmentar la productivitat, augmentant la jornada laboral, fent entrar les dones en el treball a la indústria i es va acordar que els treballadors que no complissin el seu “deure” podrien ser enviats als camps de concentració. Göering va parlar en la conferència sobre la futura explotació dels Sudets, i va afegir que Txèquia i Eslovàquia es convertirien en territoris alemanys i que s’hauria d’extreure tot el possible d’aquells territoris. El ministre de l’Aire també va anunciar l’arianització dels béns jueus , i d’internar-los en guetos i en camps de treball. Joseph Goebbels, en una reunió confidencial, anant en la mateixa línia que Göering, va anunciar de que havia arribat el moment d’expulsar els jueus de l’economia. Al mateix temps, tal i com havia demanat Hitler el dia anterior, es va publicar el cinquè decret de la Llei de Ciutadania aprovada el 27 de setembre en que prohibia en els jueus a exercir Dret.
13 d’octubre de 1938
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va donar permís per anunciar l’endemà el cinquè decret de la Llei de Ciutadania que havia aprovat el 27 de setembre, en que es prohibia en els jueus a practicar Dret.
A Àustria:
A Viena, El gauleiter Josef Bürckel va culpar en un discurs a l’arquebisbe Theodor Innitzer de l’assalt al palau de l’arquebisbat el 8 d’octubre de 1938, on per molt poc l’arquebisbe va ser salvat de morir assassinat pels assaltants juvenils nacionalsocialistes.
A Txecoslovàquia:
La Comissió Internacional va decidir renunciar als plebiscits per l’Acord de Munic en els districtes disputats en considerar que eren inútils.
12 d’octubre de 1938
11 d’octubre de 1938
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la pregunta d’Adolf Hitler de què necessitaven militarment per envair Txecoslovàquia, Wilhelm Keitel va respondre al dictador amb un telegrama on li deia que amb poc temps i escassos recursos podrien engegar una operació. En la regió dels Sudets ja hi havia 24 divisions, 3 d’elles blindades i 4 motoritzades. El OKW, informava Keitel, creia que seria possible començar les operacions sense reforços, tenint en compte els signes de debilitat que es donaven en la resistència txecoslovaca.
Joseph Goebbels, que intentava refer el seu matrimoni, estava molt preocupat perquè Magda semblava disposada a divorciar-se d’ell. El ministre va reconèixer en el Diari que tot dependria de la decisió final de Hitler.
10 d’octubre de 1938
Adolf Hitler va ordenar als seus generals que preparessin els plans per la destrucció total de Txecoslovàquia.
9 d’octubre de 1938
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
En un discurs a Saarbrücken, Adolf Hitler va dir que el judaisme internacional continuava sent amenaçador des de l’ombra i que ho feia en aquells moments com en el passat i va afirmar que estaven al darrere de la incitació anti-alemanya. El dictador també va acusar als diputats conservadors britànics contraris a pactar amb ell com Duff Cooper, Anthony Eden i Winston Churchill de voler la guerra, i va advertir a Gran Bretanya de que renunciés a l’època del Tractat de Versalles i es mantingués al marge dels seus assumptes.
8 d’octubre de 1938
Dissabte:
En el Reich:
A Àustria:
A Viena, un centenar d’elements juvenils nacionalsocialistes varen assaltar el palau de l’arquebisbe Theodor Innitzer, la catedral de Sant Esteve, trencant les finestres i les portes per accedir a dins el recinte. Els sacerdots de seguida varen portar l’arquebisbe a una petita habitació de la capella i el varen intentar amagar. Els assaltants varen llançar fustes dins la capella i varen destrossar tot el que es trobaven pel camí amb barres de ferro i varen trencar les cadires, les taules, els canelobres, els quadres i les creus cristianes. Quan varen arribar a la capella varen trobar l’arquebisbe amagat i el varen arraconar fins a una de les finestres de l’habitació per tirar-lo. Però en aquells moments va arribar la policia i va fer fora els assaltants. Els policies es varen disculpar per les molèsties ocasionades. Després, un agent de la Gestapo es va disculpar a l’arquebisbe perquè els policies no havien intervingut com calia. Mentrestant, els assaltants que varen poder marxar del palau sense ser arrestats varen assaltar la casa del prebost Krawarik, a la Stefansplatz número 3, i el varen tirar per la finestra. Krawarik va ser traslladat a l’hospital amb una doble fractura de maluc.
7 d’octubre de 1938
Divendres:
En el Reich:
A Àustria:
El bisbe de Viena va oficiar una missa a la catedral de Sant Esteve per recordar la defensa de la ciutat davant dels turcs. Aquesta missa es celebrava des del 1571. Després de la missa, grups de joves catòlics es varen reunir davant del palau del bisbe per protestar contra la política anticlerical del govern alemany. La policia els va tenir que dissoldre a cops.
A Txecoslovàquia:
Aprofitant la crisi que vivia el país després de que Alemanya s’annexionés els Sudets, els dirigents dels partits eslovacs varen establir una regió autònoma dins del que quedava de Txecoslovàquia. Precisament, el doctor Ernst Woermann, el director del Departament Polític alemany d’Afers Exteriors, va escriure un memoràndum en el seu govern per afirmar que una Eslovàquia independent afavoriria la necessitat alemanya de penetració i d’instal·lació a l’Est.
6 d’octubre de 1938
Dijous:
A Txecoslovàquia:
Aprofitant el Pacte de Munic, Josef Tiso va demanar a Presburg la creació d’un govern eslovac autònom, petició que va ser concedida pel govern de Praga.
Després de dimitir el dia anterior com a cap d’Estat, Eduard Benes va abandonar Praga i es va quedar en la seva propietat de Bohèmia i Moràvia.
A Polònia:
Davant l’arribada d’immigrants jueus del Reich, el govern polonès va promulgar un decret en el qual invalidava tots els passaports que no s’haguessin segellat abans de finalitzar el mes amb un segell especial reconegut únicament a Polònia. El Ministeri d’Afers Exterior alemany es va irritar davant d’aquell decret.
A la Gran Bretanya:
El Parlament va finalitzar el debat sobre el Pacte de Munic.
A Itàlia:
El Gran Consell Feixista va aprovar unes lleis racials que s’aplicarien el 17 de novembre.
Diari del Tercer Reich 