25 de setembre de 1938

Diumenge:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En els jardins de la Cancelleria del Reich, en una tarda calorosa, Adolf Hitler passejava amb Joseph Goebbels per parlar de què tenien que fer amb Txecoslovàquia. El líder alemany li explicava que en vuit o deu dies estaria tot a punt per atacar des de les fronteres alemanyes. Sorprenentment, Wilhelm Keitel continuava de cacera de cérvols a prop de Berlín

A la Gran Bretanya:

Eduard Daladier, acompanyat pel ministre d’Afers Exterior francès, Georges Bonnet, Alexis Léger i el general Maurice Gamelin, va arribar a Londres per reunir-se amb Neville Chamberlain per tornar a parlar de la qüestió txeca i per saber els resultats de la reunió entre Chamberlain i Hitler del 22 i 23 de setembre de 1938 a Bad Godesberg. Abans de sortir cap a Londres, Daladier va presidir aquell matí una reunió del Consell de Ministres i es va mostrar partidari de resistir als alemanys i no negociar amb ells. 

Daladier li va dir en el primer ministre que era de l’opinió d’intentar una ofensiva terrestre contra Alemanya i més tard intentar atacar amb avions els importants centres militars i industrials alemanys. Chamberlain li va contestar que no sabia què s’hauria de fer si Alemanya ocupava Txecoslovàquia, però el va advertir de que França no tenia una gran aviació i que els alemanys podrien atacar els principals centres industrials, les bases militars i els camps d’aviació francesos amb molta facilitat. Mentre les dues delegacions estaven reunides, el govern txec va rebutjar formalment les propostes de Hitler de Bad Godesberg. Després, tot i el mal temps, Daladier i Bonnet varen tornar en avió cap a París disgustats amb el primer ministre perquè creien que no volia fer res contra Alemanya. Quan varen aterrar a la capital francesa, l’avió va quedar envoltat de periodistes que volien conèixer de primera mà la reacció de Daladier. Quan el president francès va baixar de l’avió va dir que la guerra semblava inevitable. Davant de l’imminent guerra, a París les autoritats franceses varen distribuir màscares antigues entre la població civil, a Berlín provaven les sirenes anunciant els exercicis de protecció anti-aèria, tot i que molts berlinesos varen anar als llacs i als boscos de prop de la capital per refugiar-se de la calor. A Londres Chamberlain es va passar la nit molt nerviós preparant un discurs al Parlament. El primer ministre també va fer trucar a Ian Masaryk per preguntar-li si el seu govern consentiria en que certes negociacions fossin confiades a una conferència internacional en la que podrien participar Alemanya, Txecoslovàquia i altres potències. L’endemà el govern txec va acceptar aquest suggeriment. 

En la reunió del Gabinet de dos quarts de dotze del migdia, el primer ministre els va anunciar que havia enviat a Horace Wilson a Berlín perquè intentés convèncer a Hitler de que acceptés observadors internacionals en el traspàs territorial dels Sudets. Si Hitler s’hi negava, Wilson l’hi hauria de comunicar que es posarien al costat de França. També varen parlar de la possibilitat d’establir contactes amb els emissaris alemanys que volien conspirar contra el règim com Ewald von Kleist o Hans Oster. Lord Halifax, per la seva part, els va comunicar en els seus companys que ara existien diferències entre ell i Chamberlain, i els va informar sobre el seu canvi de postura sobre la qüestió txecoslovaca. Fins llavors havia aprovat arribar a acords amb els alemanys i pressionar al govern txecoslovac perquè acceptés l’autodeterminació del territori dels Sudets. El ministre d’Afers Exteriors els va assegurar que ara desitjava la destrucció del nazisme perquè sinó perillava la pau i es va disculpar davant del primer ministre per aquell canvi d’opinió tan brusc i li va confessar que no havia dormit per culpa de l’afer txecoslovac. El primer ministre es va limitar a contestar-li que les conclusions nocturnes normalment no es prenien des de la perspectiva correcte. Però altres ministres, com Alfred Cooper, seguien donant suport a Chamberlain. A la nit, Chamberlain va reunir de nou al seu Gabinet i els va comunicar que els francesos estaven decidits a donar suport als txecoslovacs

24 de setembre de 1938

Dissabte:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Tot i que semblava que la guerra seria imminent, Wilhelm Keitel, el cap de l’Estat Major, se’n va anar en cotxe de cacera de cérvols com a convidat del director general de la companyia general elèctrica A.E.G., Luenisch. A més, aquell dia es va casar Walther von Brauchitsch amb Charlotte Schmidt. Era el segon matrimoni per al comandant.


El Der Angriff va publicar que Adolf Hitler i Neville Chamberlain estaven treballant per la pau dia i nit fent referència a la reunió de Bad Godesberg de 22 de setembre.

A Gran Bretanya:

A Londres, a dos quarts de sis de la tarda, Chamberlain va reunir el seu Gabinet en el 10 de Downing Street perquè aprovessin les propostes de Hitler del 22 de setembre, ja que tenia clar de que si no ho acceptaven el dictador aniria a la guerra. Els va prometre que aquesta seria l’última reclamació territorial de Hitler i per aquest fet els va dir que no podien perdre l’oportunitat d’apropar-se a Alemanya. Però el primer ministre no ho va tenir fàcil. Duff Cooper s’hi va oposar, igual que lord Halifax, que varen reclamar una mobilització general. Chamberlain va rebutjar la petició de reforçar les defenses, tot i que no es va negar a que el Gabinet reconsiderés l’assumpte l’endemà. A la nit, quan tornava en cotxe del seu Ministeri del Foreign Office a casa seva, lord Halifax va parlar de la qüestió txecoslovaca amb Alexander Cadogan.

A França:

El govern francès va ordenar la mobilització parcial del país davant d’una imminent guerra i va rebutjar el memoràndum de Bad-Godesberg. En total varen ser mobilitzats més de 753.000 reservistes.

23 de setembre de 1938

Divendres:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

La situació a Txecoslovàquia es va complicar encara més quan el govern txec va dir que no estava disposat a acceptar el dret d’autodeterminació dels alemanys dels Sudets i va mobilitzar el país. La mobilització militar txecoslovaca va començar a dos quarts d’onze de la nit. Llavors, Adolf Hitler, des de Bad-Godesberg, va declarar, després d’entrevistar-se el dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain, que estava disposat a seguir amb l’operació militar a Txecoslovàquia l’1 d’octubre de 1938. Al vespre, Hitler i el seu entorn, entre ells Wilhelm Keitel, varen volar cap a Berlín tot i les tempestes que s’apropaven.

El Govern temia el que pogués dir la premsa estrangera d’aquella trobada i, aquella matinada, Joseph Goebbels en persona, acompanyat de d’Eugen Hadamovsky, es va reunir amb els periodistes William Shirer i Jordan per advertir-los que no podien emetre res que no fos una altra cosa que la lectura del comunicat oficial. Després, Goebbels es va reunir al vestidor de l’Hotel Dreesen per picar alguna cosa juntament amb Joachim von Ribbentrop, Hermann Göering i Keitel, entre altres.

Mentre Chamberlain volava cap a Londres, Neville Henderson, l’ambaixador britànic, estava profundament deprimit i es va agenollar en el vast buit de la catedral de Colònia per resar.

A la Gran Bretanya:

Lord Halifax, desafiant ara a Chamberlain, va enviar aquella tarda una nota a Basil Newton, el representant britànic a Praga, perquè invalidés el consell que havien donat al govern txecoslovac perquè no es mobilitzessin. A la vegada, i amb el suport de Sam Hoare, va enviar un telegrama al primer ministre per avisar-lo de que la població estava cada cop més irritada per la situació i que ja havien arribat al límit de concessions a Hitler.


El ministre soviètic, Maxim Litvinov, li va dir a Rab Butler que si els britànics estaven decidits a oposar-se a la invasió alemanya de Txecoslovàquia havien de reunir-se amb els francesos i amb ells (els soviètics) per coordinar un pla d’acció per demostrar-li a Hitler que anaven seriosament.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar crear institucions d’escoles elementals per a nens jueus per tal d’excloure’ls dels altres nens.


Benito Mussolini va dubtar del triomf del general colpista Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola.

22 de setembre de 1938

Dijous:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

El primer ministre britànic Neville Chamberlain va agafar un avió a Londres per entrevistar-se amb Adolf Hitler a Bad-Godesberg per parlar sobre el territori dels Sudets, territori que el líder alemany volia annexionar al Reich alemany. L’acompanyaven Horace Wilson, William Strang i William Malkin. Abans de sortir de Gran Bretanya, Chamberlain va ser escridassat perquè no entenien que negociés amb Hitler. Per la seva part, el dictador estava molt nerviós per aquella entrevista i, al matí després d’esmorzar a la terrassa de l’Hotel, va anar a caminar per inspeccionar el seu iot, el Grille, que estava amarrat a la riba del riu. William Shirer, que havia arribat per cobrir la conferència, va afirmar que es veia el dictador molt demacrat.

Unes hores més tard, a les 12:36 del migdia, l’avió del primer ministre va arribar a l’aeroport alemany de Colònia. Chamberlain va ser rebut a l’aeroport per una banda de músics que tocaven el God save the King i un comitè de recepció, entre ells Neville Henderson i Ivone Kirkpatrick, li va entregar flors i regals. El primer ministre anava a la trobada disposat a entregar-li a Hitler el territori dels Sudets, però el líder alemany volia tota Txecoslovàquia. Amb el seu paraigües a la mà va passar revista a la secció de les SS Leibstandarte Adolf Hitler. Chamberlain, que semblava està d’un excel·lent humor, va recórrer en automòbil els carrers de la ciutat renana per dirigir-se a l’Hotel Petershof, situat damunt d’un turó a l’altra banda de la riba del Rin. Per ordre de Joachim von Ribbentrop es varen comprar mobles, fruita, cigarretes i aigua de colònia per fer més agradable l’estada del primer ministre. Els carrers per on va passar el primer ministre estaven adornats amb banderes amb la creu gamada juntament amb la Union Jack.

A la tarda, Chamberlain es va dirigir en transbordador al luxós Hotel Dreesen, on Hitler l’esperava ansiós. L’Hotel havia sigut decorat amb nous mobles i catifes en honor als britànics. Amb el primer ministre el varen acompanyar Von Ribbentrop, vestit amb un senzill vestit i una camisa bruna, i el baró Alexander von Dörnberg. En arribar a l’Hotel, una formació de soldats de les SS els varen saludar i els tres varen entrar a l’establiment per pujar al primer pis, a l’habitació més gran, on els esperava Hitler

Assegut a una còmode butaca, el primer ministre va agafar la iniciativa de la paraula i li va dir que estava disposat a acceptar les seves condicions. Estranyat, Hitler li va preguntar s’hi havia entès bé que el govern francès, britànic i txecoslovac acceptaven la incorporació dels Sudets al Reich, i Chamberlain li va respondre amb un sí rotund. A continuació, Hitler li va exclamar que a conseqüència dels últims fets no podia acceptar el seu projecte i exigia que la zona dels Sudets fos ocupada immediatament per Alemanya i que s’atenguessin les exigències de Polònia i d’Hongria. Sense perdre ni un minut, el dictador va posar la mà sobre un mapa i li va senyalar els territoris que havien de ser abandonats immediatament. Chamberlain, que sobre aquelles exigències hi havia reflexionat tota la nit anterior, va proposar que els alemanys dels Sudets s’ocupessin de fer respectar la llei i l’ordre en la seva zona fins que fos transferida al Reich, però Hitler no en va ni voler sentir a parlar de la nova proposta i li va respondre que tot el que havia passat era per culpa dels txecs que maltractaven als alemanys. Llavors, Chamberlain li va demanar que exposés les seves noves exigències per escrit i que les acompanyés d’un mapa, i en qualitat de mediador ell les faria arribar a Praga. Un cop va acabar l’entrevista, Chamberlain li va dir que ja no tenia sentit que es quedés més a Alemanya i que marxava a la Gran Bretanya. El primer ministre va marxar en automòbil per agafar un transbordador que el va portar de nou al seu Hotel, a la riba oposada del Rin.

Per intimidar al primer ministre, les SS no varen parar de passejar-se pels passadissos de l’Hotel. Walter Hewel es va dirigir a Wilhelm Brückner i a Heinz Linge per explicar-los el contingut de l’entrevista i els va dir que tant Hitler com Von Ribbentrop sabien com s’havia de tractar als britànics, però que a Londres només els importaven els negocis i no estaven interessats en temes morals.

En aquells moments que els dos caps d’Estat estaven als seus respectius hotels i va haver un intercanvi de notes entre l’Hotel de Hitler i el de Chamberlain, mentre la premsa mundial estava ansiosa davant la falta de notícies. Un dels que també estava ansiós era lord Halifax, que es trobava a Londres consternat després de saber que paramilitars alemanys dels Sudets havien creat la frontera des d’Alemanya ocupant les ciutats d’Asch i Eger. Ràpidament, el ministre britànic va enviar un telegrama a Chamberlain per comunicar-li què havia passat. Chamberlain, que sabia que Hitler no es faria enrere, li va demanar que fes tots els possibles per convèncer als txecoslovacs perquè no es mobilitzessin.

En aquell moment, Von Dörnberg, que s’allotjava a l’Hotel dels britànics, va informar de que acabava d’arribar l’ambaixador Henderson. Al cap de poc, Henderson va dirigir-se a l’Hotel de Hitler per arribar a un acord. L’ambaixador es va reunir amb Hitler i Von Ribbentrop a l’habitació del dictador, però no es va arribar a cap acord. Un cop l’ambaixador va ser fora, Hewel va ser cridat a entrar a l’habitació de Hitler i li varen demanar que portés una secretària per redactar les exigències que demanarien als txecoslovacs. Friedrich Gaus, el director de la secció jurídica del Ministeri d’Afers Exteriors, va participar en la redacció de les demandes. Ràpidament es varen escriure les exigències a Txecoslovàquia i Hewel les va portar a Hitler perquè els corregís i després a Von Ribbentrop. Però Hitler sembla ser que no va acabar del tot satisfet i va cridar a Linge perquè li ordenés a Hewel que tornés a portar l’última part del text. Un cop acabat, les exigències varen ser traduïdes pel traductor Paul Schmidt, que va ser l’encarregat d’anar a l’Hotel on s’allotjaven els britànics per entregar-li personalment a Chamberlain les propostes de Hitler. El primer ministre va llegir els quatre papers que l’hi havia portat el traductor de Hitler amb molta calma i fins al cap de dues hores no va donar la seva resposta a Von Ribbentrop. Es va oferir per presentar les noves demandes als txecoslovacs i va demanar un memoràndum.

Des de l’Hotel, a les 19:20, Wilhelm Keitel va trucar al quarter general de l’Exèrcit per comunicar que la data de la invasió no podia ser precisada encara i demanava continuar els preparatius segons el pla. Keitel els va avisar de que si es posava en marxa la situació d’emergència, seria després del 30 de setembre, ja que si s’havia d’actuar abans hauria que improvisar.

A les onze de la nit, Chamberlain va tornar per últim cop a l’Hotel Dreesen per rebre el memoràndum que Schmidt estava traduint a l’anglès. El memoràndum exigia una retirada completa de l’exèrcit txecoslovac dels territoris senyalats en un mapa, que havien de ser cedits a Alemanya abans del 28 de setembre. El primer ministre es va reunir amb Hitler, Von Ribbentrop i Schmidt. En llegir la nota, Chamberlain es va desesperar; va aixecar les mans en senyal de protesta després de queixar-se de que era un ultimàtum i va acusar a Hitler de no desitjar la pau. En aquell moment, Hitler li va ordenar a Schmidt que llegís a Chamberlain un document que deia que Eduard Benes havia anunciat per ràdio la mobilització general de les forces armades txeques. Durant uns moments es va fer un llarg silenci fins que Hitler li va dir a Chamberlain que tot i aquella provocació mantindria la seva paraula i no atacaria Txecoslovàquia. Durant l’entrevista es varen necessitar mapes de Txecoslovàquia que Hewel es va encarregar de dur. Volent “demostrar” que tenia bona voluntat, Hitler va canviar la data d’evacuació dels txecs per l’1 d’octubre de 1938, i ell mateix va corregir amb llapis la data. Llavors, Chamberlain va accedir a dur el memoràndum als txecoslovacs i la reunió va acabar amb certa bona sintonia. Hitler i Chamberlain varen baixar les escales i allí el vestíbul es varen trobar amb el fotògraf Heinrich Hoffmann, que va immortalitzar el moment.

En tornar al seu Hotel, ja a les dues de la matinada, un periodista li va preguntar en el primer ministre si era desesperada la situació. Chamberlain li va respondre que la decisió corresponia als txecs.

Aquella mateixa nit, el general Carl Heinrich von Stülpnagel, per ordres directes de Wilhelm Keitel, va trucar a Berlín des de Bad-Godesberg per dir que els preparatius per atacar Txecoslovàquia havien de continuar segons el pla. Keitel durant aquell dia va trucar a Alfred Jodl perquè li aclarís la situació amb l’agregat militar a Praga.

A Txecoslovàquia:

Tal hi com ja s’ha mencionat, milícies sudets amb el suport de les SS varen ocupar les ciutats d’Asch i Eger, ciutats frontereres txeques que formaven una falca en territori alemany. A part, a Hongria, el govern hongarès, tal hi com havia fet el govern polonès el dia anterior, va exigir en el govern txec que independitzés la zona de Txecoslovàquia on hi havia una minoria hongaresa.

Per la seva part, el gabinet txecoslovac va dimitir i el general Jan Sirovy, inspector general de l’Exèrcit, es va convertir en el cap d’un nou govern de concentració nacional.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va reunir a uns quants diputats de la seva corda per advertir-los de que si Hitler rebutjava la proposta anglesa-francesa d’acceptar un referèndum d’autodeterminació dels Sudets hi hauria guerra. Clement Attlee va trucar al diputat conservador per dir-lo que el Partit Laborista estaria disposat a unir-se als conservadors contraris a la política d’apaivagament del primer ministre.


A la tarda, unes 10.000 persones es varen concentrar davant de Whitewall per exigir en el seu Govern de que es mantingués lleial als txecoslovacs. Segons un sondeig que es va fer tant aquest dia com l’anterior, el 67% dels britànics els semblava indignant el tracte que Chamberlain havia donat als txecoslovacs.


El Daily Telegraph va sortir editat amb el titular La Veritat sobre Txecoslovàquia. En l’article que va escriure lord William Beaverbrook es deia que no tenien cap responsabilitat cap a Txecoslovàquia per tenir-la que defensar i va afirmar que era pervers i fals acusar a Gran Bretanya de vendre Txecoslovàquia i de deixar França de banda.

21 de setembre de 1938

Dimecres:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va allotjar al luxós hotel Dreesen, a Bad Godesberg, per reunir-se l’endemà amb el primer ministre Neville Chamberlain. Hitler estava molt nerviós durant aquells dies per aquella trobada amb el primer ministre i per prendre la decisió d’ocupar Txecoslovàquia. Dubtava de si tenia que intervenir militarment o no.

A Txecoslovàquia:

Eduard Benes estava esgotat i cansat, veia com la Gran Bretanya i França el deixaven sol davant dels alemanys i va convocar al seu gabinet, els líders dels partits i l’Alt Comandament de l’Exèrcit per intentar trobar una solució. A la tarda, Benes va dirigir una nota al govern francès i britànic declarant que es veia obligat a acceptar els seus acords del 18 de setembre de cedir els territoris dels sudets a Alemanya perquè havien sigut abandonats. Privadament, Benes va exclamar que havien sigut covardament traïts.

La notícia de la claudicació de Praga ja se sabia amb antelació. Alfred Jodl va escriure en el seu Diari a les onze del matí, que Hitler havia sabut feia cinc minuts que Praga havia acceptat l’acord dels francesos i dels britànics. Una hora més tard, dos caps de servei varen rebre l’ordre de continuar els preparatius militars per si les coses es tornaven a complicar i, per altra banda, també els varen ordenar que prenguessin les mesures necessàries en cas de penetració pacífica. 


Però no només els alemanys volien agafar territori de la feble Txecoslovàquia. Polònia, a instigació del govern alemany, va exigir que els txecoslovacs celebressin un plebiscit en el districte de Teschen, on hi havia una important minoria polonesa, per demanar el retorn d’aquella regió a Polònia. Al mateix moment, els polonesos varen enviar tropes a la frontera d’aquella regió.

A la Gran Bretanya:

A la tarda, el Gabinet es va reunir per discutir quins passos hauria de seguir Chamberlain a Bad Godesberg. Duff Cooper li va aconsellar en el primer ministre que li parlés clar i directe a Hitler de que ja no hi haurien més concessions després d’entregar-li els Sudets. Tots els demés ministre li varen dir que no l’hi havia de permetre a Hitler que invoqués les reclamacions dels hongaresos i els polonesos, que es volien apoderar també de territoris txecoslovacs. 


Els britànics varen redactar oficialment les impressions de Lord Runciman, conseller a Praga, del 16 de setembre de que es transferissin a Alemanya els territoris en que els Sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit. Però no tots els diputats britànics estaven d’acord en cedir els Sudets a Hitler. Winston Churchill va treure un comunicat de premsa que afirmava que la partició de Txecoslovàquia com a conseqüència del pacte anglès-francès equivalia a una rendició completa de les democràcies occidentals a les amenaces dels alemanys. El diputat conservador va assegurar que acceptar les exigències de Hitler implicava deixar-li el camí lliure a Europa.  

A Suïssa:

A Ginebra, el comissari soviètic per Afers Exteriors, Maxim Litvinov, va pronunciar un discurs en el que va reafirmar la promesa de que la Unió Soviètica observaria el tractat que la unió a Txecoslovàquia i va assegurar que estaven disposats a protegir “un dels pobles més antics, més cultes i més treballador d’Europa. Benes va convocar d’immediat a l’ambaixador rus a Praga, el qual va confirmar les paraules del seu ministre. 

A Suïssa:

Davant la Societat de Nacions, Juan Negrín va anunciar la retirada dels voluntaris estrangers a Espanya.  

20 de setembre de 1938

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador polonès, Josef Lipski, i li va dir que estava considerant enviar els jueus a alguna colònia en coordinació amb Polònia i Romania.

Al mateix temps, el cap de la Gestapo de Karlsruhe va informar a les autoritats regionals de que arribaven jueus austríacs en gran grup a Baden i que sovint no portaven ni passaport ni diners.

La crisi txecoslovaca:

A Txecoslovàquia:

El govern txecoslovac va rebutjar a través d’una nota la proposta del dia anterior dels governs britànics i francès d’entregar el territori dels Sudets als alemanys. En la nota es recordava a França de les seves obligacions en defensar Txecoslovàquia en cas d’un atac alemany, i advertien de que si acceptaven la seva proposta tard o d’hora Txecoslovàquia quedaria sota control alemany. El govern de Praga va proposar sotmetre el conjunt de la qüestió dels Sudets a arbitratge, d’acord amb els termes del tractat germànic-txec del 16 d’octubre de 1925. La nota txecoslovaca va ser mal rebuda tant a Londres com a París. Neville Chamberlain va convocar una reunió del seu Gabinet i va establir contacte telefònic amb París per discutir durant tota la nit amb el president Edouard Daladier i el ministre d’Afers Exteriors Georges Bonnet una sortida a la crisi txecoslovaca. Al final es va convenir que tenien que pressionar al govern txecoslovac perquè acceptés les seves demandes i varen advertir als txecoslovacs de que si es resistien no tindrien el suport de la Gran Bretanya i de França.

Ràpidament hi varen haver protestes pels carrers de la capital txecoslovaca de gent que es manifestava a favor de resistir. A la plaça de Wenceslao va ser a on es varen sentir amb més força les protestes.

A les vuit del vespre, un desesperat Edvard Benes li va encarregar en el doctor Krofta que plantegés a Victor Lacroix, el representant francès, si França faria honor a la seva paraula en cas d’atac alemany o bé s’abstindria. A un quart de tres de la matinada, Basil Newton, el representant britànic, i Lacroix varen aixecar a Benes del llit i li varen exigir que retirés la seva nota de rebuig i varen declarar que, si no donava el seu consentiment i si les proposicions angleses-franceses no eren acceptades, Txecoslovàquia hauria de combatre sola. El President va demanar en e representant francès que formulés la seva comunicació per escrit.

A Alemanya:

Molts militars alemanys, com gran part del poble, no desitjava una guerra i es començaven a moure fils per intentar aturar el que semblava inevitable. A l’apartament de l’oficial Hans Oster es va celebrar una reunió en la que hi varen participar Erwin von Witzleben, Carl Goerdeler i Friedrich Wilhelm Heinz. Von Witzleben va encetar la reunió explicant el seu pla per efectuar un putsch contra el Govern. Ell penetraria la Cancelleria al capdavant dels oficials del seu Estat Major i d’una tropa d’assalt, buscaria a Hitler i el detindria. Al mateix temps, algunes unitats del seu cos de l’Exèrcit ocuparien Berlín i desactivarien la resistència de les SS. També comptava amb una resistència de les SS a l’interior de la Cancelleria. Heinz no va explicar que tenia previst fer assassinar a Hitler provocant un incident, però sí que li va comentar a Oster en privat.

Però la premsa continuava amb la seva tasca d’odi contra el poble txec. La premsa de la tarda va sortir editada amb titular com: Les tropes txeques ataquen a l‘Imperi alemany.

19 de setembre de 1938

Dilluns:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va mostrar a Joseph Goebbels el mapa en el que estarien representades les demandes que li presentaria a Neville Chamberlain per la següent reunió. La idea era obligar-lo a acceptar una línia de demarcació més àmplia donant un termini de vuit dies en els txecoslovacs per evacuar els territoris cedits perquè fossin ocupats per les tropes alemanyes.


La premsa alemanya preparava el poble per mostrar-los que s’enfrontaven a un país agressor. La gran majoria asseguraven que dones i nens alemanys havien sigut abatuts pels blindats txecs i que s’havien produït assassinats d’alemanys comesos pels txecs. El Börsen Zeitung es preguntava:

Atac amb gas verinós sobre Aussig?

i el Hamburger Zeitung afirmava:

Robatori, saqueig, trets. El terror txec en el territori alemany dels Sudets augmenta dia a dia!

A Txecoslovàquia:

El líder del SPD, Konrad Henlein, va fer entrar en acció el Cos franc, un grup d’homes armats de tendència nacionalsocialista, en petits grups de dotze homes amb l’objectiu de provocar actes violents a Txecoslovàquia. En total varen dur a terme més de 300 missions, fent més de 1.500 presoners i causant nombrosos morts i ferits.


Al migdia, els ambaixadors francès i britànic a Praga varen presentar conjuntament les propostes que havien fet els seus governs el dia anterior al govern txecoslovac. Lord Runciman va ser l’encarregat de presentar a Edvard Benes les propostes franceses i britàniques de que els Sudets fossin entregats a Alemanya sense celebrar un plebiscit, a canvi, Gran Bretanya i França garantirien les noves fronteres txeques contra qualsevol agressió no provocada. Els britànics exigien una resposta pel 22 de setembre, però Benes s’hi va negar, tot i que finalment ho va tenir que acceptar el 21 de setembre. Aquella mateixa nit, el Consell de Ministres txecoslovac es va reunir per deliberar què tenien que fer.

18 de setembre de 1938

Diumenge:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar i va senyalar que el 2º, el 8º, el 10º, el 12º i el 14º Cossos de l’Exèrcit serien els que atacarien a Txecoslovàquia. Aquests cinc cossos estaven formats per 33 divisions, tres de les quals eren blindades. El dictador també va confirmar que el comandament dels oficials que estarien al capdavant de deu exèrcits. El general Wilhelm Adam es va conservar com a comandament de les forces de l’Oest, tot i que havia desaprovat el pla. A més, Hitler va nomenar comandant del 1º Exèrcit a Ludwig Beck i al general Kurt von Hammerstein del 4º.

Poc després, Hitler es va reunir amb el ministre polonès d’Afers Exteriors, Josef Beck, que li va reclamar una part de Txecoslovàquia si Alemanya ocupava el país.

A la Gran Bretanya:

A Londres varen arribar-hi el president Edouard Daladier i el seu ministre d’Afers Exteriors, Georges Bonnet, per conferenciar amb els seus companys britànics per trobar una solució al problema txecoslovac. Només començar la reunió, Neville Chamberlain els va llegir un telegrama que acabava de rebre del govern txecoslovac on li comunicaven que aprovarien una mobilització general de la població. A continuació els va relatar com havia sigut la seva reunió amb Hitler del 15 de setembre i els va assegurar que si li negaven en el líder alemany el que demanaven acabarien provocant una invasió immediata. Per aquest fet els va preguntar si estaven d’acord o no en el termini d’autodeterminació. Daladier li va recordar que tenia un pacte amb els txecoslovacs i li va augurar que els alemanys no s’aturarien perquè el seu objectiu era dominar Europa.

Després d’una parada per dinar, on Chamberlain va convidar als seus invitats a Chateau Margaux i un conyac datat de 1865, els francesos varen acceptar negociar. De seguida es varen posar d’acord sobre unes propostes que hauria d’acceptar el govern txecoslovac perquè volien evitar a qualsevol preu una guerra. La proposta que havien d’acceptar els txecoslovac era que tots aquells territoris dels Sudets en els quals la població alemanya fos superior al 50% havien de ser retornats a Alemanya per assegurar el manteniment de la pau i la seguretat dels interessos vitals de Txecoslovàquia. A canvi, França i la Gran Bretanya estaven disposats a participar en una garantia internacional de les noves fronteres contra una agressió no provocada. Tot seguit varen enviar un missatge firmat al president txecoslovac, Eduard Benes, perquè acceptes les seves propostes de retornar els sudets a Alemanya, però Benes s’hi va negar.

Precisament, l’ambaixador txecoslovac, Jan Masaryk, va escriure-li una carta a lord Halifax per fer-li saber que el seu Govern donava per descomptat de que abans de prendre cap decisió sobre el futur de Txecoslovàquia els hi consultarien. L’endemà tindrà la resposta.

A Txeoslovàquia:

El primer ministre Milo Hodza va pronunciar un discurs radiat a la Casa de la Ràdio en el qual va rebutjar la proposta d’un plebiscit argumentant que era inaceptable i que no resoldria res.

A Itàlia:

A Trieste, Benito Mussolini va pronunciar un discurs en el qual va glorificar l’imperi italià, la raça i va defensar la ideologia feixista.

17 de setembre de 1938

Dissabte:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler va designar a un oficial del OKW, el coronel Koechling, perquè ajudés a Konrad Henlein, que s’havia establert en un castell situat a Dondorf, per organitzar un cos franc dels Sudets. Aquestes tropes havien de tenir armes austríaques i la seva missió, determinada per Hitler, era la de mantenir desordres i disturbis amb els txecoslovacs.


En el Carinhall, l’ambaixador britànic, Neville Henderson, es va reunir amb Hermann Göering per demanar-li que apartés a Hitler de les demandes de Joachim von Ribbentrop d’envair Txecoslovàquia. Göering li va parlar de manera general que qualsevol acció seria catastròfica, però estava segur de que Hitler actuaria amb moderació, encara que pensava al mateix sobre Von Ribbentrop. El ministre també va dir que respectava i admirava a Neville Chamberlain.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet es va tornar a reunir per sentir l’informe de Chamberlain. El primer ministre estava segur de que els objectius de Hitler eren molt concrets i limitats, i que deia la veritat quan deia que no volia txecoslovacs en el Reich. A la tarda es varen tornar a reunir i Duff Cooper va discrepar dels seus companys i els va advertir de que ara s’enfrontaven contra el poder més “formidables que havia dominat mai a Europa“, fent referència al Reich. Cooper dubtava de que els Sudets fossin l’última reclamació de Hitler i els va recordar les promeses que havia incomplert el dictador, tot i que també els va dir que no posaria obstacles a que es celebrés un referèndum d’autodeterminació en els Sudets per tal d’evitar una guerra. Lord De La Warr i va donar suport i va declarar que estava disposat a afrontar la guerra per tal “d’alliberar el món de l’amenaça continua dels ultimàtums”. En canvi, lord Hailsham es v posar del costat del primer ministre i volia negociar amb els alemanys, igual que lord Halifax i Sam Hoare.

En el Reich:

A Alemanya:

Ulrich von Hassell va escriure que els discursos de Hitler eren tots demagògics i estaven assonats amb aspres atacs a tota la classe alta. Von Hassell creia que el creixent odi cap a la classe alta s’havia exacerbat amb les advertències contra la guerra dels generals, amb excepció de Wilhelm Keitel. Al mateix temps, Von Hassell veia que hi havia una creixent aversió cap a tots els individus independents.

16 de setembre de 1938

Divendres:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En el Berghof, Obersalzberg, Adolf Hitler va explicar en el seu entorn més íntim la reunió del dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain. El líder alemany continuava pensant en intervenir a Txecoslovàquia, però l’entrevista amb Chamberlain l’havia impressionat i pensava que podia aconseguir les seves reclamacions de manera pacífica. A la tarda, Hitler es va reunir amb el coronel Koechling en una reunió de set minuts. El dictador li va ordenar que s’havia de protegir els sudets alemanys i prevenir possibles atacs de violència per part dels txecs. A continuació, varen acordar allistar a Alemanya cossos de voluntaris amb armes austríaques que haurien de començar a entrar en acció el més ràpid possible.


Joachim von Ribbentrop va enviar diversos telegrames confidencials als seus ambaixadors a Washington i altres capitals per dir-los que el dia anterior Hitler li havia dit a Chamberlain que estava segur de resoldre d’una manera o d’una altra la situació dels Sudets i que actuaria sense pensar-s’ho i que l’objectiu era annexionar la regió al Reich. El ministre assegurava que Chamberlain hi havia donat el seu consentiment i que el gabinet britànic estava en comunicació amb París perquè els francesos també agafessin la mateixa postura. Von Ribbentrop també els va anunciar que es preveia una nova reunió entre Hitler i Chamberlain.


En el CarinhallHermann Göering es va reunir amb el representant hongarès, Sztójy, per criticar-li que Hongria no estava fent suficient en la crisi dels Sudets. El ministre li va etzibar que la minoria hongaresa a Txecoslovàquia estava massa callada. També li va assegurar que Iugoslàvia no començaria accions si Hongria s’unia a un conflicte contra Txecoslovàquia en el tercer o el quart dia després de que Alemanya iniciés una acció contra aquest país.


A la matinada, els agents de la Gestapo varen continuar com la nit anterior detenint a ciutadans txecs que estaven en territori alemany. En total en varen detenir 150.

A la Gran Bretanya:

El The Times va publicar el poema del poeta John Masefield titulat Neville Chamberlain, que el poeta havia escrit en honor al primer ministre per la reunió del dia anterior amb Hitler. Precisament, aquella nit el primer ministre, que havia arribat aquell dia a Londres, va reunir el seu Gabinet per informar als seus ministres de les exigències de Hitler. Chamberlain va assegurar que Hitler esperaria per atacar, però que res el contendria, excepte l’autodeterminació dels alemanys dels Sudets i considerava que ells no tenien que anar a la guerra per anar en contra del principi d’autodeterminació. Lord Runciman va ser cridat perquè tornés des de Praga i se’l va convidar a donar les seves opinions. El Lord aconsellava transferir a Alemanya els territoris en que els sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va visitar per primer cop el Niu de l’Àguila, l’obra realitzada sota les ordres del secretari Martin Bormann. La seva primera impressió no va ser del tot bona, tot el contrari d’Eva Braun.