Dijous:
La crisi txecoslovaca:
A Alemanya:
A les vuit del matí, el primer ministre britànic Neville Chamberlain va pujar a bord d’un avió especial, un Lockheed bimotor, a l’aeròdrom de Heston, Londres, per reunir-se amb Adolf Hitler a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de Txecoslovàquia. Una comitiva reduïda el va anar a acomiadar a peu de pista. Entre ells hi havia lord i lady Halifax, Alexander Cadogan, Theodor Kordt, el president i el director de Britsch Airways i lord Brocket, que acabava de tornar de Nuremberg. També hi havia lord Londonderry, que acabava d’arribar amb el seu propi aeroplà. Abans de pujar a l’aparell i després de deixar-se fotografiar pels fotògrafs, el primer ministre es va dirigir a la premsa i els va dir que anava a la trobada amb Hitler perquè considerava que una conversa entre ells dos podia ser molt útil i els va assegurar que la seva política era sempre la de buscar la pau. La multitud el va ovacionar tres cops.
El vol de moment havia sigut plàcid gràcies al bon temps. Quan varen arribar a l’altura de França, el primer ministre i Horace Wilson varen prendre un aperitiu a base d’entrepans de pernil i whisky. Però quan es varen aproximar a Munic una tempesta els va enxampar i l’aparell va començar a moure’s. Després de cert nerviosisme va aparèixer un avió alemany que els va guiar fins l’aeroport.
Poc després de les dotze, l’avió del primer ministre va aterrar a l’aeroport de Munic, que estava adornat amb banderes alemanyes i britàniques. A la pista l’esperaven el ministre Joachim von Ribbentrop i una trentena d’alts funcionaris del NSDAP i del Ministeri d’Afers Exteriors, entre ells el baró Alexander von Dörnberg, Ernst von Weizsäcker i l’ambaixador Herbert von Dirksen, a més d’una Companyia d’Honors i de l’ambaixador Neville Henderson. Després de saludar-se varen pujar als automòbils de la marca Mercedes per dirigir-se a Munic. Les multituds varen aclamar a Chamberlain quan el varen veure en el cotxe descapotable. A un quart de dues varen arribar a l’estació principal de Munic, on varen agafar un tren especial que havia posat Hitler per dirigir-se a Berchtesgaden. Quan el tren va arribar a Rosenheim es varen creuar amb un comboi que transportava artilleria, tancs i soldats que es dirigien cap a la frontera txecoslovaca. En arribar a l’estació de Berchtesgaden es varen trobar amb una multitud de curiosos que volien veure a Chamberlain. El ministre d’Estat, el doctor Otto Meissner, va acompanyar a Chamberlain al Gran Hotel, que havia sigut adornat per l’ocasió. Al cap d’una hora, Chamberlain va sortir de l’Hotel i es va dirigir cap a Obersalzberg.
A les quatre de la tarda, quan l’automòbil del primer ministre va arribar al Berghof, Hitler, vestit amb l’uniforme nazi, va sortir a la terrassa per rebre’l, tot i la pluja i el cel amenaçador. Els núvols i la boira amagaven les muntanyes alpines. Hermann Göering també es trobava a la casa de muntanya del dictador, però es va quedar amb Von Ribbentrop a una altra sala i no va intervenir en la conferència que es produiria. Hitler va baixar les escales que conduïen a la casa envoltat dels seus ajudants Wilhelm Brückner i Rudolf Schmundt, així com Walter Hewel. Després de presentar-se, els dos caps d’Estat varen pujar les amples escales. A l’entrada, una secció de les SS els esperaven amb els tambors. Els dos caps d’Estat varen passar revista a la guàrdia d’honor i Chamberlain els va saludar amb el barret. A continuació varen entrar a la casa i Hitler el va conduir fins al guarda-roba per després acomodar-se en el vestíbul. Després de parlar vint minuts i de prendre el te, Hitler li va preguntar si volia parlar a soles o en presència dels seus consellers Strang, Wilson i Neville Henderson. Chamberlain li va respondre que a soles. Henderson així li havia demanat en el primer ministre perquè no volia que Von Ribbentrop fos present a la reunió. Llavors, Hitler el va portar al seu despatx del pis superior acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt, mentre que els col·laboradors de Chamberlain es varen acomodar al jardí d’hivern, on els varen servir cafè.
Un cop asseguts, Hitler li va expressar la seva voluntat de fer-se amb al control dels Sudets, i Chamberlain li va dir estava disposat a cedir perquè no volia entrar en guerra amb Alemanya, però li volia fer prometre que aquella seria l’última invasió que faria. Hitler li va justificar la seva acció dient-li que havien sigut els txecs qui s’havien armat i va assegurar que ell encara no ho havia fet, i que estava disposat a negociar un referèndum popular per la qüestió dels Sudets. Chamberlain li va respondre que abans de contestar-li tenia que parlar-ne amb el seu gabinet i que després es tornarien a reunir per discutir-ho. Enmig de la reunió, en el vestíbul va arribar un telegrama de la Premsa en el qual s’informava de que en els Sudets havien mort quaranta alemanys. Henderson, estranyat de que arribés aquella notícia en aquell precís moment, va fer-se informar sobre el què havia passat i va saber que només havia mort un alemany en un accident aïllat. Al final de la reunió, els dos caps d’Estat varen aconseguir aparentment els seus objectius: Chamberlain va calmar el desig de Hitler d’entrar amb les seves tropes a Txecoslovàquia i Hitler li va prometre que no hi haurien més invasions a partir de la invasió dels Sudets.
Quan s’acomiadaven després de tres hores de reunió, Hitler li va assegurar que no utilitzaria la força contra Txecoslovàquia. Però, tot i que la reunió va anar aparentment bé, Von Ribbentrop, enfadat perquè el primer ministre s’havia volgut reunir a soles amb Hitler, es va negar a entregar-li una còpia de les notes de Schmidt de la conversació de tres hores. Immediatament després de que el primer ministre marxés, Hitler, acompanyat de Hewel, li va explicar a Von Ribbentrop i a Ernst von Weizsäcker com havia anat la reunió. Va afirmar que havia manipulat a Chamberlain fins aconseguir arraconar-lo perquè li cedís els Sudets i Hewel va explicar que el govern britànic s’havia sobresaltat amb el to militant en el Congrés de Nuremberg. Per la seva part, quan Chamberlain va tornar a la Gran Bretanya després de passar la nit al l’hotel Österreichischer Hof, li va escriure a la seva germana, Ida Chamberlain, que, tot i la duresa i la falta d’escrúpols de Hitler, es podia confiar amb la seva paraula.
En el moment que el primer ministre va abandonar la casa, Eva Braun i les seves amigues varen sortir de les habitacions. Heinz Linge li va comunicar en aquell moment que el sopar ja era a punt i Hitler es va dirigir al menjador. En entrar al menjador va saludar a Margarethe Speer i a Gerda Bormann, que es varen presentar de les seves respectives mansions. Hitler va acompanyar a la senyora Speer fins a la taula. Els seguien Bormann i Eva Braun. Les dones, que havien vist des de la finestra al primer ministre, es varen burlar d’ell dient-li antiquat perquè no s’havia separat en cap moment de paraigües. Hitler, acompanyant a les dones, els va explicar que era el primer cop que el primer ministre agafava un avió i els va prometre que aviat seria el blanc de les seves burles.
Precisament aquell dia, després de passar la frontera alemanya, a Eger, Konrad Henlein va escriure una carta secreta per Hitler. En ella, el líder sudet l’informava de que el dia anterior havia informat a la delegació britànica, Runciman, de que qualsevol altra nova negociació només podria basar-se sobre el principi de l’annexió al Reich de la regió dels Sudets i que era probable de que Chamberlain proposés aquesta annexió. En el transcurs d’aquell dia, Henlein va publicar una proclama en la qual va exigir l’Anschluss i després va fugir cap a Alemanya. El govern txecoslovac en va demanar la seva detenció per traïció.
El general Erwin von Witzleben li va declarar en el coronel Friedrich Hossbach que els preparatius militars per un putsch contra Hitler estaven a punt i que només tenien que esperar l’ordre final d’envair Txevcoslovàquia. El cop d’Estat, que havia sigut planificat des del 4 de setembre, preveia el control immediat de totes les unitats de la Gestapo, de les SS i de la Policia, i l’ocupació de les emissores de ràdio, així com les instal·lacions telefòniques. Després s’havien d’ocupar els ministeris, la seu central del NSDAP i la Cancelleria del Reich. En les províncies, cada comandant d’un Wehrkreis regional seria informat de les administracions que hauria d’ocupar i de les persones que hauria de detenir. Durant les operacions insurreccionals es decretaria i imposar l’estat d’emergència.
Paul Schmidt va informar a Erich Kordt, que ja hagués actuat contra Hitler el dia anterior si no hagués viatjat al Berghof enlloc de Berlín, que Hitler continuava decidit en apoderar-se de tot Txecoslovàquia i que havia sotmès a Chamberlain a unes exigències impossibles de satisfer. Alarmat, Kordt es va posar en contacte amb Hans Oster aquella mateixa nit i va decidir tornar a posar en marxa el seu projecte per detenir a Hitler un cop tornés a la capital. Oster va remarcar-li que l’operació només tindria èxit si Hitler tornava a Berlín.
A Alemanya, a la nit, els agents de la Gestapo varen detenir a 150 ciutadans txecs.
A la Gran Bretanya:
Lord William Beaverbrook li va escriure una carta per a lord Halifax per comunicar-li que ell i els seus socis desitjaven ajudar al primer ministre i va demanar designar a algun ministre del Gabinet perquè mantingués informat a la premsa dels passos previstos pel Govern.
Diari del Tercer Reich 