6 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar una llei on es va introduir per primer cop el concepte pràcticament desconegut fins llavors de vacances pagades. Es varen duplicar els dies festius i es va començar a desenvolupar el turisme familiar. L’objectiu era que qualsevol família obrera tingués dret a gaudir d’unes vacances dignes i així es va acabar amb l’antic sistema de la República de Weimar. Aquell dia també es va aprovar la Llei del matrimoni que definia el matrimoni com la unió entre dues persones sanes, de la mateixa raça i de sexes oposats, unides per un bé comú i amb el propòsit de tenir fills “sans”. Des de bon principi, l’Estat nacionalsocialista va promoure la família i va tractar pitjor a la gent soltera o els adults sense fills. A més, es varen aprovar normes sobre el divorci amb les qual els motius de divorci vigents fins llavors varen perdre la seva validesa i varen ser substituïts per uns altres que basaven el valor d’un matrimoni en una significació per la comunitat nacional. En aquest sentit es varen admetre com a motius de divorci la negativa de reproducció i la infertilitat, i una separació de tres anys. A més, els legisladors nacionalsocialistes varen introduir per primer cop en l’article 55 del Codi Civil com a nous fets delictius el trencament general de la convivència, que en la pràctica volia dir que un matrimoni es podria dissoldre al cap de tres anys de separació. El cònjuge que no volia separar-se tenia dret a recórrer, però al final eren els jutges qui decidien si el manteniment del matrimoni estava moralment justificat. A part, segons la nova Llei, les persones de sang alemanya casades amb jueus podien sol·licitar l’anul·lació del matrimoni només per motius racials.

A més a més, el govern va aprovar una altra llei que estenia l’estructura educativa de Prússia, establerta el 1927, al conjunt d’Alemanya, i que es basava en l’ensenyança obligatòria a vuit anys. Aquesta Llei era un pas endavant respecte de Baviera, que fins aquella data només requeria set anys d’ensenyança obligatòria, però un pas enrere respecte de Schleswig-Holstein, on el mínim era tradicionalment de nou anys. Aquesta Llei també incloïa un currículum comú en el que s’hi havia d’incloure l’educació racial per tots els alumnes. El govern també va aprovar una llei que establia una llista detallada dels serveis comercials que a partir de llavors estarien prohibits pels jueus, entre els quals s’incloïa la informació sobre crèdits, el corretatge de béns immobles…

A França:

Per iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt es varen reunir els representants de 32 països en la ciutat d’Evian, a la costa francesa del llac Leman, per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. El govern alemany no va participar-hi al·legant que els emigrants jueus eren un assumpte intern. La conferència va intentar posar normes de conductes comunes, especialment davant de la possible expulsió de centenars de milers de jueus de Polònia i Romania. El rumb de la Conferència va quedar marcat des del principi pel discurs del cap de la delegació nord-americana Myron Taylor, que va reconèixer la gravetat del problema, però es va negar, en nom del seu país, a elevar la xifra de refugiats a Estats Units per sobre dels 27.000 l’any. Tots els demés delegats varen opinar bastant el mateix al·legant tota classe de raons per no admetre els jueus als seus països, excepte la República Dominicana. Finalment varen confirmar la negativa de la comunitat internacional a incrementar les quotes d’immigració jueva. Aquella reunió, que va finalitzar el 14 de juliol, es va conèixer com la Conferència d’Evian.

A la Gran Bretanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors va saber per fonts secretes, que els comandants de companyia alemanys romanien tancats en els seus quarts des de mitjans de mes de juny. S’esperava que es decretés l’estat d’alarma indefinit per aquestes dates. 

A la Xina:

L’Exèrcit de Kwantung va desxifrar un missatge enviat pel comandant rus a la regió de Posiet, Manxúria, controlada pels japonesos, al seu quarter general de Jabarovsk en el que recomanava l’ocupació i fortificació d’alguns cims estratègics en una secció mal delimitada de la frontera soviètica-manxuriana. Com a conseqüència d’aquest missatge, diversos milers de soldats soviètics varen arribar als turons de Changkufeng i varen començar a cavar trinxeres i instal·lar obstacles. 

28 de juny de 1938

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va assistir a maniobres militars a prop de la frontera txeca.


Herbert Hagen va escriure en el seu cap Adolf Eichmann per comentar-li que el redactor del Der Stürmer, Hiemer, li havia dit després d’explicar-li amb rancor el retorn de molts jueus vienesos al seu judaisme, que una religió que acatés els preceptes del Talmud toleraria tots els crims imaginables contra les persones no jueves. Hagen li va explicar que quan sentia tals barbaritats es posava les mans al cap i li va dir, amb un to irònic, que potser el Der Stürmer encara posaria una solució més radical amb el tema jueu com decapitar-los per tal de que no poguessin reafirmar la seva vocació judaica.

26 de juny de 1938

Diumenge:

A la Gran Bretanya:

Albrecht Haushofer va enviar el seu últim gran memoràndum al seu govern després d’haver parlat amb els funcionaris del Foreign Office. En ell, Haushofer va explicar que els britànics no havien renunciat encara a un eventual acord amb Alemanya, que el sentiment pro-alemany encara no havia desaparegut a la Gran Bretanya, i que el govern britànic considerava que el seu futur estava lligat a l’èxit d’un acord amb Roma i Berlín. Tot i això, el docent va informar de que una entesa entre els dos països era cada cop menys probables perquè els britànics estaven observant que el pangermanisme alemany volia formar un nou imperialisme i va assegurar que la qüestió txecoslovaca seria decisiva per veure com anirien els trets a partir de llavors. Haushofer va avisar de que si la qüestió txecoslovaca es resolia a través de les armes, el govern britànic no tindria més opció que declarar la guerra i va assegurar que el poble britànic donaria suport al seu govern. També va informar de que el govern britànic estava segur de que aquesta guerra la guanyarien amb el suport dels Estats Units. Aquest informe va ser transmès a Adolf Hitler a través de Joachim von Ribbentrop, però el ministre va afegir-hi una anotació en vermell destinada al dictador que deia: Propaganda dels serveis secrets.

25 de juny de 1938

Dissabte:

En el Reich:

Davant les queixes obreres que volien un augment de salaris ja que feien extenses jornades laborals, arribant inclús en algunes empreses a 14 hores al dia, Hermann Göering va permetre als fiduciaris de treball fixar màxims salarials en un esforç per mantenir les despeses sota control. Però el problema que tenien els empresaris, a més de les demandes laborals, era que per culpa de les esgotadores jornades laborals els treballadors eren cada cop menys productius.

24 de juny de 1938

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erhard Milch va inaugurar la conferència anual de la Fédération Aéronautique Internacionale, que controlava l’aviació esportiva, a Berlín, on s’hi celebrava per primer cop des del 1906. La conferència de Milch va tenir lloc en la Haus der Fliger i Hermann Göering va presidir un banquet. 

En la Guerra Civil espanyola:

Els ambaixadors del Vaticà i Portugal varen presentar les seves credencials al general colpista Francisco Franco

En els Estats Units:

De manera insòlita, el president Franklin Delano Roosevelt va manifestar la seva intenció de participar en les primàries del Partit Demòcrata per netejar la formació d’elements reaccionaris del sud.

 

22 de juny de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berchtesgaden, Adolf Hitler va ordenar a través d’un telegrama aturar part dels actes antisemites a Berlín, que s’havien incrementat durant aquell any, sobretot després de l’Anschluss i de les proclames del ministre Joseph Goebbels, perquè, en part, aquesta campanya afectava a molts jueus estrangers detinguts a Berlín en un moment en que les relacions amb altres països estrangers estaven en un punt delicat per culpa de la crisi per Txecoslovàquia. Els atacs antisemites es varen acabar temporalment.

Tot i això, el Ministeri de l’Interior va ordenar que els jueus que ingressessin en els hospitals ho fessin en habitacions especials. 


En el CarinhallHermann Göering es va tornar a reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson. El ministre desitjava resoldre el problema de Txecoslovàquia i sabia de la necessitat que tenien d’arribar a un acord amb la Gran Bretanya. Els dos varen coincidir sobre el “problema txec” mentre recorrien els boscos de la zona en cotxe.

Aquell mateix dia, Göering va promulgar a través de l’Oficina del Pla Quadriennal un decret especial sobre el Deure de Servir que permetia en el president de l’Institut de Treball i Prestacions d’Atur del Reich assignar temporalment mà d’obra en projectes concrets. Gràcies a aquest decret es podia obligar a tots els alemanys a treballar on l’Estat els assignés. Els treballadors seleccionats que no es presentessin el lloc designat sense una bona excusa podien ser castigats amb multes o presó. Aquell decret anava dirigit especialment a Àustria, que tenia un atur elevat. 100.000 treballadors austríacs varen anar a treballar a Alemanya en el següent any per ordres del govern central.

En el Vaticà:

El papa Pius XI li va encarregar en el jesuïta John La Farge que redactés un escrit doctrinal papal contra el racisme

En els Estats Units:

Després del combat boxa del 19 de juny de 1936Max Schmeling es va tornar a enfrontar al boxejador afro-americà Joe Louis. Aquest cop Louis el va noquejar en el primer assalt i no es va deixar sorprendre com en l’últim combat. Com que la victòria de Louis ja es veia a venir, Hitler va ordenar tallar la retransmissió del combat que es donava per la ràdio.

21 de juny de 1938

Dimarts:

En el Reich:

En la festa del solstici de Berlín a l’estadi olímpic, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs antisemita, dient que trobava vergonyós que en els últims tres mesos haguessin immigrat a Berlín 3.000 jueus, i els va aconsellar de que abandonessin la capital alemanya. Goebbels va demanar al públic que protestés davant d’aquella actitud jueva a Berlín. Tot i les proclames antisemites del ministre, aquell mateix dia en una reunió a la que hi varen assistir representants tant de la policia com del NSDAP, es va decidir posposar les propostes restrictives del ministre Goebbels que havia elaborat amb el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf sobre els jueus de la capital.