Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un home de negocis de Munic que havia treballat com expert en diferents casos d’arianització va escriure una carta en termes molt durs a la Cambra de Comerç i Indústria local. En la carta començava dient que ell era un nacionalista, membre de les SA i admirador d’Adolf Hitler, però, tot i això, afirmava que estava molt disgustat pel mètodes brutals i d’extorsió utilitzats contra els jueus. L’home deia que no podia quedar-se amb els braços creuats mentre veia la manera com molts homes de negocis aris intentaven apoderar-se de botigues i fàbriques jueves a preus ridículs.

A Itàlia:

A Roma es va firmar un acord entre Itàlia i la Gran Bretanya pel Mediterrani.

A Txecoslovàquia:

A Praga, a la nit, el periodista William Shirer va reunir en una emissió per Estats Units al president Eduard Benes i a Alice Masaryk per parlar de la qüestió alemanya. Però l’entrevista amb el president txecoslovac no es va poder emetre per problemes tècnics. Shirer va desconfiar dels alemanys i va trucar a Berlín per preguntar què havia passat. Els alemanys li varen respondre que l’error havia estat a Praga i no a la capital alemanya. Els txecoslovacs varen negar-ho.

Divendres:

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes colpistes, provinents d’Aragó i Castelló, varen arribar a la Mediterrània. Per dificultar encara més les coses per les forces republicanes, el nou govern francès d’Edouard Daladier va tancar de nou la frontera.

A França:

La Je suis partout va publicar el primer dels seus números especials sobre els jueus. Es demanava aplicar en els jueus francesos l’estatut d’estrangeria.

Dimecres:

En el Vaticà:

El Vaticà va publicar, com a rescripte de la Congregació d’Estudis a les universitats i facultats catòliques, el Syllabus, que contenia vuit tesis amb sentències sobre el racisme. Aquestes vuit tesis es varen batejar al cap de poc amb el títol de Syllabus contra el nacionalsocialisme, que més endavant es va anomenar Quaderns mensuals contra el nacionalsocialisme.

A Suïssa:

El Departament de Policia i Justícia de Suïssa va escriure a la seva delegació de Berlín sol·licitant que no es concedís passaports alemanys als emigrants austríacs, fent referència clara als jueus austríacs que volien fugir del Reich. A partir de llavors, els alemanys aris no varen tenir que demanar un visat per entrar a Suïssa, però sí els jueus que tinguessin el passaport austríac.

Diumenge:

En el Reich:

El referèndum sobre la unió d'Àustria al Reich:

Aquell diumenge es va celebrar un referèndum, on els votants només podien votar sí o no a la llista d’Adolf Hitler. El referèndum es va celebrar perquè Hitler “volia tenir” l’aval popular de la unió d’Àustria al Reich. Però aquell referèndum era un altre frau. A les persones que se sabia que votarien en contra se’ls va detenir o se’ls va impedir votar. A Àustria, els que s’oposaven estaven a la presó de Viena, esperant ser enviats als camps de concentració. El resultat, com era previsible, va ser favorable a la unió amb un 99,08% (el 99,75% a Àustria). En les regions on es va votar menys sí es varen amagar els resultats. El menor índex va ser del 68% en una circumcisió.

Durant el plebiscit, el SD de Kochem va redactar un informe en el que es va incloure un annexa amb les persones que havien votat negativament o sense valor a Kappel. En l’informe s’explicava que per dur a terme tal control havien marcat amb números totes les paperetes i que aquestes s’entregaven als votants per ordre numèric, de tal forma que després era fàcil descobrir qui havia votat No o havien emès vots nuls. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, a Hyde Park, es va produir una manifestació en contra de la no intervenció britànica a la Guerra Civil espanyola. Unity Mitford hi va fer acte de presència vestida amb la seva camisa negra i la seva creu gamada. Un manifestant li va arrencar i un grup d’homes i dones la va increpar proporcionant-li tota classes d’insults i amenaces.  La varen empènyer cop a la Serpentina fins que tres policies la varen escortar cap a Park Lane. Quan la jove aristòcrata va pujar a l’autobús per fugir del lloc, un grup de manifestants la va perseguir. 

A França:

El govern de Leon Blum va caure després de només estar un mes en el poder. Eduard Daladier va ser nomenat nou primer ministre. 

A Romania:

El govern romanès va reconèixer el govern del general colpista Francisco Franco a Espanya. 

En el Vaticà:

En una audiència privada, el jesuïta Tachhi-Venturi, el mediadors del papa Pius XI davant de Benito Mussolini, va informar al Papa del desig de Mussolini de que es procedís des de la cúria amb més decisió contra Hitler. El dictador italià havia proposat l’excomunió del dictador alemany. 

Dissabte:

A Itàlia:

Adolf Hitler va fer l’última visita a Roma abans de tornar a Alemanya, però abans aniria aquella nit a Viena per ser present a l’últim míting de la campanya electoral, ja que l’endemà es celebraria un plebiscit per preguntar als austríacs si estaven d’acord amb l’Anschluss. Hitler marxava content de la visita a Itàlia perquè Benito Mussolini li havia promès que es mantindria al marge de qualsevol solució que Alemanya donés a la qüestió txeca.

---

A Roma va arribar-hi el nou ambaixador alemany, Hans-Georg von Mackensen, fill del mariscal de camp Eberhard von Mackensen i gendre de Constantin von Neurath.

En el Reich:

A Viena, al migdia, Joseph Goebbels va proclamar des del balcó de l’Ajuntament vienès el dia del Gran Reich Alemany i després va organitzar per la nit un gran míting a l’estació del nord-oest per al plebiscit de l’endemà. Allí, 20.000 persones esperaven al ministre, i Goebbels els va parlar d’una unitat política, va atacar l’època de l’anterior sistema i als vells partits, i va afirmar sobre el plebiscit que no es tractaven d’unes eleccions comunes perquè els alemanys de tot el país no tenien elecció davant la pregunta que se’ls plantejava. Goebbels els va ordenar que votessin sí a la unitat amb Alemanya. Després del discurs va continuar el ritual festiu posat en escena pel ministre amb els acords d’òrgan i la simfonia coral de Beethoven Els cels canten. Abans de que comencés una marxa a l’entrada del Tannhäuser wagnerià, es varen entonar als himnes nacionals i, finalment, va aparèixer Hitler davant la multitud, on els va pronunciar un discurs. El dictador va lamentar haver perdut vuit dels seus millors anys de la vida en la batalla per al poder. Com en les demés festivitats de la nació, varen sonar en tot el Reich les campanes de les esglésies.

Dijous:

A Itàlia:

Benito Mussolini es va reunir amb el jesuïta Tacchi-Venturi, el mediador entre el dictador italià i el papa Pius XI, per dir-li que volia esperar un bon moment per tal d’emprendre mesures contra Adolf Hitler, com per exemple la seva excomunió. El jesuïta es va reunir amb el Papa el 10 d’abril per formular-li aquesta proposta.

Dimarts:

En el Reich:

Joseph Goebbels va aprovar les disposicions pel dissabte abans de les eleccions del diumenge 10 d’abril per votar sobre la unificació d’Àustria al Reich. El ministre llavors va fer un discurs a la ciutat de Dresden davant de 20.000 persones. Els diaris varen relatar la visita del ministre com un goig delirant. Però el que no varen relatar els diaris és que enmig d’un silenci un home va cridar:

Sabeu què sou? Sou tots uns canalles, tots vosaltres sou uns canalles!.

Llavors dos homes se’l varen endur a batzegades.

Dilluns:

En el Reich:

A Àustria:

A Klagenfurt, Adolf Hitler va pronunciar un discurs propagandístic previ a la consulta popular sobre l’annexió d’Àustria. Al mateix temps i amb el mateix propòsit, Baldur von Schirach va pronunciar un discurs on va declarar Braunau com a lloc de pelegrinatge.

Preparant-se pels nous comicis, el SD d’Erfurt va ordenar en els seus homes que tota persona domiciliada en el seu districte de la qual es cregués que votaria un rotund no comparegués davant del SD.

A Alemanya:

La Gestapo va emetre una directiva que ordenava que tots els homes convictes d’homosexualitat fossin tancats en camps de concentració.

A la Gran Bretanya:

En un discurs a la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va defensar la política exterior del seu Govern, fortament criticada per l’oposició i per de l’opinió pública per no actuar en l’agressió alemanya a Àustria.

A Chemnitz, Adolf Hitler va dir que l’home havia crescut en constant lluita i que qualsevol meta que l’home aconseguís es devia a la seva originalitat i brutalitat. Seguidament, va explicar que tota la vida es podia resumir en tres tesis: la lluita es la font de totes les coses, la virtut radica en la sang i el lideratge es lo primari i lo decisiu.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Wilhelm Adam va substituir a Wilhelm Ritter von Leeb com a comandant en cap del 2º Grup d’Exèrcits.

---

Segons un estudi, a Berlín només quedaven 3.105 negocis jueus. El 1933 n’hi havien més de 6.000.

A Àustria:

Des d’una estació de Viena va sortir per primer cop un tren en direcció al camp de concentració de Dachau. En acabar l’any, prop de 8.000 austríacs varen ser enviats a Dachau.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador britànic a Berlín, Neville Henderson, va enviar-li una carta a lord Halifax en el que li assegurava que Adolf Hitler només buscava completar l’obra que Frederic el Gran i Otto von Bismarck no havien acabat i que no es podia imagina com podien impedir la unitat d’Alemanya durant aquest segle, o la unió del Deutsches Volk. Per acabar, l’ambaixador va menysprear Txecoslovàquia afirmant que d’aquest país no se’n podia dir que era un Estat.