2 d’abril de 1937

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler continuava molt enfadat amb el Vaticà per la seva encíclica del dia 21 de març en la qual criticava al règim nazi.

En la Guerra Civil espanyola:

Hugo Sperrle i Wolfram von Richtofen es varen reunir amb el general Emiliano Mola per recriminar-li el lent avanç sobre el País Basc. El general colpista els va demanar si podien destruir les indústries de Bilbao. Els alemanys li varen dir que només podien acceptar ordres de Francisco Franco i li varen demanar en el Generalíssim si tenia intenció d’atacar les indústries basques. Franco va acceptar parcialment les ordres de Mola.

1 d’abril de 1937

Dijous:

En el Reich:

Theodor Eicke, en qualitat de director de tots els camps de concentració, va donar instruccions per fer fora als membres dels Esquadrons de la Calavera de les SS que fossin incapaços d’obeir les dures ordres que se’ls donava en els camps de concentració.

En la Guerra Civil espanyola:

A les 17:20, sis Ju-52 protegits per alguns caces varen bombardejar la ciutat de Jaen llançant un total de 150 tones de bombes. L’atac va produir 155 morts i nombrosos ferits. En represàlia, les autoritats republicanes varen afusellar a 128 presoners escollits entre conservadors i propietaris empresonats des del principi de la guerra a la presó provisional i a la Catedral.

A la Gran Bretanya:

Ernst Hanfstaengl, desitjant fugir el més lluny possible del règim nazi, va agafar un ferri a Calais i, a un quart de dues, va arribar a Dover amb un permís per estar a Gran Bretanya durant tres setmanes per visitar uns amics. Ràpidament es va dirigir a Londres, on es va allotjar a l’Hotel Bayswater.

29 de març de 1937

Dilluns:

En el Reich:

En el barri obrer de Wiesbaden es va celebrar el funeral de l’activista del KPD Adam Schäfer, assassinat per un SS al camp de concentració de Dachau el 24 de març. Unes 800 persones varen presentar als seus respectes a l’activista, entre ells un infiltrat agent de la Gestapo. En el seu informe va apuntar que un 75% dels presents eren antics membres coneguts del Partit Comunista. Un activista local del KPD va deixar una enorme corona a la tomba. Poc després la Gestapo el va detenir.

21 de març de 1937

Diumenge de Rams:

En el Reich:

Joseph Goebbels es va queixar de que la intervenció d’Alemanya a la Guerra Civil espanyola costava molts diners, material i nervis.


El papa Pius XI va publicar l’encíclica Mit brenender Sorge en que qüestionava la col·laboració acordada amb el règim alemany el 1933, i criticava l’actitud anticristiana del règim i els excessos del nazisme. El Papa, en un llenguatge teològic difícilment comprensible pel poble, va demanar a tots els catòlics alemanys que es reafirmessin en la veritat i la justícia. L’encíclica va ser llegida en totes les esglésies alemanyes. El document va ser imprès en secret en dotze impremtes diferents i distribuït entre els sacerdots per nois que es desplaçaven a peu o en bicicleta. Part d’ell va ser redactat pel bisbe Michael von Faulhaber.


La Direcció general del SD va donar instruccions a tots els sectors del SD que havien de vigilar l’activitat de certs grups aïllats afectats a la Societat sionista d’Alemanya, la ZVfD, en diverses localitats del Reich. La Direcció demanava observar amb molta atenció a cada un dels seus membres i vigilar el seu correu i les seves conversacions telefòniques.

20 de març de 1937

Dissabte:

En el Reich:

El Ministeri d’Educació va racionalitzar per llei el sistema d’ensenyança secundària, una antiga demanda dels professors que ja havia sigut projectada durant la República de Weimar, en tres tipus bàsics d’escoles dividides en llengües modernes i humanitats, ciència i tecnologia, i cultura clàssica.


El govern alemany va firmar amb l’Espanya de Francisco Franco un tractat comercial. 


El NS-Kurier va informar amb ràbia que la casa de modes Roschschild de Munic, propietat jueva, havia presentat els seus dissenys a l’Hotel Marquart i que algunes dones alemanyes riques havien acceptat la invitació. 

A Suïssa:

L’agent Karl Bodenschatz va ser enviat pel ministre Hermann Göering a Zuric, on s’amagava Ernst Hanfstaengl del règim nazi. La fuga de Hanfstaengl amoïnava al règim perquè temien que expliqués a la premsa internacional detalls incòmodes del Tercer Reich i de la vida privada d’Adolf Hitler. Bodenschatz va intentar convèncer a Hanfstaengl de que si tornava a Alemanya se’l deixaria lliure i no hi hauria represàlies ni per ell ni per la seva família. Però l’antic cap de premsa estrangera no se’l va creure i estava convençut de que només trepitjar Alemanya seria detingut i assassinat, i va decidir quedar-se a Suïssa.

En la Guerra Civil espanyola:

Franco va ordenar un gran atac sobre el País Basc.