Divendres:
En el Reich:
El Govern va aprovar una llei financera que deia que les despeses i el sou dels funcionaris de la Policia, que fins llavors seguien cobrant amb càrrec dels pressupostos dels Estats, quedaven sota els pressupostos del Reich.
En el Vaticà:
El papa Pius XI va publicar l’encíclica Divini Redemptoris, en la qual va atacar al comunisme.
Dimecres:
En el Vaticà:
Igual com havien fet en posposar la publicació de les seves idees sobre el totalitarisme feixista i nacionalsocialista, ara els cardenals varen decidir posposar la publicació d’un escrit contra el comunisme, però en aquest cas ho varen fer per esperar l’encíclica Divini Redemptoris del papa Pius XI, en la qual atacaria al comunisme.
Dilluns:
En el Reich:
Després de deixar la seva relació personal i professional amb el metge jueu, Martin Marx, la germana d’Eva Braun, Ilse Braun, va començar a treballar com a secretària a l’oficina d’Albert Speer a Berlín.
En la Guerra Civil espanyola:
Després de fracassar en el seu setge contra Madrid, Mario Roatta es va reunir durant aquell matí amb Francisco Franco, Emiliano Mola i Alfredo Kindelán per sol·licitar-los permís per retirar les seves tropes de l’atac per poder atacar més lluny de la capital, en el sentit nord-sud. Franco si va negar rotundament i li va prometre que els republicans estaven a punt de ser derrotats. Roatta es va defensar augurant que les futures accions al voltant de Madrid fracassarien, però Franco va continuar tossut amb el seu argument. Al final varen acordar que els italians descansessin uns dies.
Diumenge:
En el Reich:
L’Església catòlica es mirava em preocupació la pèrdua de poders dins del Tercer Reich, i el papa Pius XI va intervenir-hi amb una encíclica, Mit brennender Sorge, Amb viva preocupació o Amb preocupació ardent, en la qual criticava l’actitud del règim nazi. Els nazis es varen fer els sords davant de la protesta de l’Església.
El diari londinenc The Daily Telegraph va publicar que Ernst Hanfstaengl havia sigut expulsat d’Alemanya i que s’havien desmantellat la seva oficina de premsa estangera. El diari va especular que estava a Espanya o els Alps suïssos.
Dijous:
En el Reich:
El cap de la policia rural del districte d’Esslingen, a Wurtemberg, va escriure una carta a un alt funcionari en el que li proposava una forma de tractar a la població gitana de Stuttgart. Després de descriure el gitano com un paràsit, un lladre i un asocial, el policia va arribar a la conclusió que era necessari exterminar-los a través de l’esterilització o la castració. Per assolir aquest objectiu demanava que s’aprovés una llei que permetés l’esterilització o la castració i afirmava que aplicar-la no costaria gaires diners.
Dimarts:
En el Reich:
Tal i com havia ordenat el cap de la Policia el 23 de febrer, la policia va dur a terme una gran batuda per buscar a delinqüents professionals i perpetradors contra la moral per tot Alemanya. En total varen detenir a més de 2.000 persones que ja havien fixat prèviament les comissaries de la Kripo i varen ser internades en els camps de concentració de Sachsenhausen, Lichtenburg, Sachsenburg i Dachau.
La prefectura nazi de Munic va rebre informació sobre en Heinrich Müller que deia que no era un simpatitzant del moviment nacionalsocialista. Segons les informacions que tenien, Müller havia definit a l’Adolf Hitler com un desertor austríac, pintor de brotxa gorda i rondinaire desocupat. La prefectura no podia comprendre per què en aquest home se li donaven dins del govern càrrecs tan importants quan, a més, s’havia distingit pel seu desig de perseguir nacionalsocialistes.
Dilluns:
En la Guerra Civil espanyola:
El Comitè de No Intervenció a la Guerra Civil espanyola va prendre la decisió d’imposar un control per terra i per mar per impedir l’arribada a Espanya de voluntaris i d’armes estrangeres. La Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia es varen encarregar d’aquest control. Alemanya li va tocar l’obligació de vigilar amb la seva flota la costa espanyola des del Cap de Gata fins el Cap Oropesa.
Les tropes nacionals varen emprendre un avanç cap a Guadalajara, en la que es coneixeria com la Batalla de Guadalajara, que serà un triomf decisiu de les forces republicanes sobre les forces del Cos de Voluntaris italians. La batalla va començar amb una enorme ofensiva italiana amb l’objectiu de poder envoltar Madrid per tal d’acabar amb els republicans, però aquests estaven més preparats que a Màlaga. Les condicions climàtiques, amb neu i vent, tampoc varen ajudar als italians i, a més, els seus tancs es varen mostrar inferiors als T-26 soviètics. Mario Roatta es va queixar a Francisco Franco de que no havien fet prou per ajudar-los.
Dilluns:
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco va acceptar el pla italià d’estrènyer el setge sobre Madrid amb un atac conjunt direcció sud-oest des de Sigüeza cap a Guadalajara. El general colpista li va assegurar a Mario Roatta que les seves forces del Jarama operarien al mateix temps que l’atac italià sempre hi quan fossin reforçades amb una de les brigades mixtes italianes-espanyoles recent constituïdes.
Diumenge:
En el Reich:
A Berlín, en un acte social, Hermann Göering es va queixar davant de l’ambaixador britànic, Neville Henderson, de la manifestació a Londres contra la possibilitat de que ell visités la capital britànica. Més de 3.000 persones s’havien manifestat pels carrers de Londres davant la possible visita de Göering.
Diari del Tercer Reich 