Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els nazis varen executar als primers opositors del règim nazi a la presó de Plötzensee acusats el dia anterior d‘haver participat en el complot del 20 de juliol de 1944. Entre els executats hi havia l’ex general Erich Hoepner, que va ser penjat per ordres d’Adolf Hitler, l’ex mariscal de camp Erwin von Witzleben, Helmuth Stieff i Peter Yorck von Wartenburg després de ser jutjats aquell mateix dia. El comte Von Wartenburg va confessar davant del Volksgerichsthof, el Tribunal del Poble, que havien intentat realitzar negociacions tant amb els anglosaxons com amb els soviètics. Tots els diaris del dia anunciaven a primera pàgina que el mariscal de camp Witzleben, el tinent general Paul von Hase, el comandant general Stieff, el comte Von Wartenburg i altres, en total vuit, havien sigut expulsats de l’Exèrcit per ser jutjats en el Tribunal Popular.

Els vuit acusats varen ser empesos a una petita habitació d’on en penjava del sostre vuit ganxos de carnisseria. A tots ells els varen despullar fis la cintura i després els varen penjar passant-los en el voltant del coll un nus corredor fet amb una corda de piano que penjava dels ganxos. Un equip del Ministeri de Propaganda va gravar amb una càmera les execucions. El ministre Joseph Goebbels tenia la intenció de distribuir la pel·lícula, titulada Traïdors davant el Tribunal del Poble, però ell mateix no va poder veure-la perquè el va impactar la crueltat en la que eren assassinats els colpistes. Es diu que es va tapar els ulls amb les dues mans per no veure les imatges. En la majoria de les escenes es pot veure com els condemnats són penjats amb ganxos per penjar carn i moren lentament estrangulats, amb els pantalons abaixant-se. Al final, només un petit grup de caps del NSDAP va poder veure la pel·lícula. L’anunci estava encapçalat amb les paraules: Alta traïció. Aquella mateixa nit el film va ser enviat a Hitler perquè el pogués veure amb les fotografies del procés.

Goebbels aquell dia va comunicar en els dirigents del NSDAP, que el complot del 20 de juliol explicava per què els exèrcits alemanys havien operat d’una manera deficient al llarg dels últims mesos.

Precisament, aquell dia Erwin Rommel, que seria acusat de participar en el complot, va ser traslladat a la seva casa de Herrlingen, a prop d’Ulm, després de recuperar-se de les ferides ocasionades al juliol passat en un accident de transit quan eren empaitats per un bombarder Aliat. Encara tenia molt afectat l’ull esquerre i tenia els pòmuls enfonsats, però estava de bon humor per tornar amb la seva esposa i el seu fill.

---

Segons un informe del règim nazi, a part d’un petit marge de la població i dels activistes del NSDAP, ja ningú creia en la victòria. En l’informe s’explicava que la ciutadania deia solament que un miracle podia salvar Alemanya, però s’afirmava que creure en miracles ja era cosa del passat.

---

El general Hans Kammler va ser elegit encarregat pel desenvolupament i la construcció de noves armes secretes, bàsicament els míssils V-2.

En el front occidental:

A França:

Al migdia, durant un dinar a prop de la carretera de racions K a tocar de Coutances, el comandant Dwight D. Eisenhower, que estava recorrent el camp de batalla de Pickard Clipper amb el seu xofer Kay Summersby, va analitzar la batalla amb Omar Bradley. El comandant de Missouri li va proposar reduir la gegantesca operació començada pel general George Patton. Volia que el 1º i el 3º Exèrcit posessin rumb al nord, girant cap a l’esquerra, direcció a Le Mans, recorrent prop de 100 quilòmetres fins a Alençon i Sées. Els canadencs, segons el pla de Bradley, havien de continuar avançant uns altres 35 quilòmetres per Falaise i Argentan per reunir-se amb els nord-americans, tancar la bossa i atrapar en ella a més de 20 divisions alemanyes. Sent-li del seu gust aquell pla, Eisenhower va trucar al comandant Bernard Law Montgomery per aconseguir el seu suport. Montgomery va fer pública una directiva oficial ordenant als canadencs assegurar Falaise i va continuar amb la seva ofensiva contra el seu flanc nord amb el 1º Exèrcit canadenc, sota les ordres del general Harry Crear, que avançava direcció a Falaise. Però quan se li va comunicar el pla en el general Patton, aquest es va mostrar més reticent i va defensar per telèfon continuar cap a l’est per atrapar als alemanys entre el riu Sena i París i el riu Loira i Orleans. Davant la insistència de Bradley, Patton va cedir i va ordenar en el seu 15º Cos del 3º Exèrcit que girés cap al nord des de Le Mans. El 15º Cos d’exèrcit del 3º Exèrcit de Patton arribaria aquell dia a Le Mans i La Fleche, conquestes que els permetien realitzar una maniobra que acabés provocant l’enfonsament de tot el 7º Exèrcit alemany, obrint la ruta cap al cor de França, tal i com defensava Patton. Per enfonsar al 7º Exèrcit alemany, la RAF va contenir el contraatac alemany ordenat pel mariscal Günther von Kluge a Mortain. Els canons alemanys varen estar funcionant les 24 hores del dia.

A la vegada, prop de 500 bombarders pesats de la 8º Força Aèria nord-americana varen atacar a la zona canadenca per tal de que aquesta arribés a la població de Breteville. Els alemanys es varen veure obligats a refugiar-se a la línia del riu Laison, entre Potigny i Maisieres.

---

Uns carros de combat Sherman Firefly varen sorprendre a camp obert a diversos tancs Tiger, entre els quals hi havia el del famós as Michael Wittman, que va morir avui juntament amb els seus companys.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, l’artilleria i l’aviació alemanya varen bombardejar els nuclis de la resistència polonesa i, llavors, destacaments alemanys varen atacar als polonesos amb carros de combat i amb llança-flames. Bombes incendiàries varen destruir l’Església de Sant Jacob i part del Palau Episcopal. Tropes d’enginyers varen començar a destruir sistemàticament totes les cases de la capital polonesa. Els alemanys varen aconseguir dominar l’artèria oest-est, l’avinguda de Jerusalem, avinguda 3 de Maig i el pont Poniatowski.

La Creu Roja polonesa va aconseguir evacuar a milers de civils, però varen deixar a la ciutat 250.000 persones. Els generals Konstantin Rokossovski i Gregori Zhukov varen presentar un pla a Iosif Stalin per tornar a començar una ofensiva sobre Varsòvia per ajudar als polonesos que s’havien revelat contra els nazis, però el dictador soviètic no tenia cap intenció d’ajudar-los perquè aquests eren afins al govern exiliat.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar en el general Dietrich von Cholitz que es dirigís d’immediat al quarter general de Rastenburg per rebre noves ordres. Quan es varen reunir, el líder alemany estava nerviós; el seu braç no parava de moure’s i tenia la mirada perduda. En seguit, li va ordenar que defensés París casa per casa, reprimint amb la màxima severitat el terrorisme i la traïció. Quan Von Cholitz es va dirigir a la capital francesa es va trobar amb una ciutat tranquil·la i tot funcionava amb certa normalitat.

---

En el gueto de Lódz des de mitjans de juliol s’havia interromput la deportació al camp de Chelmno, però aquell dia es va iniciar de nou la deportació ara cap al camp d’Auschwitz amb vagons de bestiar.

A Alemanya:

A Berlín, el Tribunal del Poble va celebrar el primer judici contra els opositors al règim nazi. El procés d’aquell dia va anar dirigit contra el mariscal Erwin von Witzleben, el tinent coronel Peter Yorck von Wartenburg, el capità general Erich Hoepner, el tinent general Paul von Hase, el general de divisió Helmuth Stieff, el capità Karl Friedrich Klausing, el tinent Robert Bernardis, i el tinent Albrecht von Hagen. Aquell judici va ser una estafa, ja que les sentències estaven escrites.

Cada un dels acusats anava escortat per dos policies en una sala de justícia engalonada amb esvàstiques i amb uns 300 espectadors seleccionats. Inclosos els periodistes varen ser elegits pel ministre Joseph Goebbels. Allí, els jutjats varen ser humiliats i insultats pel jutge Roland Freisler, que anava vestit amb una toga vermella i estava assentat sota un bust de Hitler. Els acusats tenien marques visibles de tortures patides en la presó. Per humiliar-los encara més, anaven vestits de forma molt simple, sense coll ni corbates, i els varen dur encadenats fins que es varen asseure en el banc dels acusats. Von Witzleben ni tant sols portava cinturó, pel que es tenia que aguantar els pantalons amb una mà. Tampoc portava la dentadura perquè l’hi havien pres.

En començar el judici no es va permetre en els acusats ni explicar les seves motivacions, ja que Freisler els interrompia insultant-los a crits, anomenant-los canalles, traïdors i covards assassins. A Hoepner el va ridiculitzar dient-li porc, i quan l’acusat va demanar que li digués burro abans de porc, Freisler li va respondre que no ho faria perquè un burro tenia discapacitat intel·lectual i un porc qualificava en el seu diccionari un caràcter defectuós. Quan s’adonava de que algun dels acusats s’estava humiliant o estava dient mentides, l’interrogava amb més suavitat perquè continués. S’havia donat l’ordre de que es filmés el judici amb la intenció de mostrar extractes en els noticiaris i en un documental titulat Traïdors davant del Tribunal del Poble. Freisler cridava tan fort que els reportes de les càmeres el varen tenir que avisar de que estava arruïnant el so de les gravacions. 

Alguns dels acusats varen intentar sense èxit salvar-se. El capità Von Hagen va afirmar que no sabia res del complot i que havia aconseguit la bomba només a petició dels seus superiors. Si no els havia delatat, va dir, havia sigut per lleialtat personal. Altres, com Von Hase, Hoepner, Bernardis i Klausing varen demanar perdó. L’únic que es va mantenir ferm va ser Von Wartenburg. Quan Freisler li va preguntar per què no s’havia unit al partit nazi, ell va respondre que mai seria un nazi. Llavors li va preguntar per què no era un antisemita i Von Wartenburg li va respondre no podia creure en un Estat totalitari. El jutge el va tallar en sec.

En les seves conclusions finals, l’advocat de Von Witzleben, Arno Weissmann, va admetre que el tribunal només tenia un sol deure: confirmar i executar la sentència al peu de la lletra. Tots varen ser condemnats a mort. En sentir la sentència, Von Witzleben va exclamar:

Pot entregar-nos al botxí. En tres mesos el poble furiós li demanarà comptes i l’arrossegarà pels carrers. 

---

Un informe secret del NSDAP comunicava que a Prússia Oriental s’havien de fer esforços per traslladar com més aviat millor a la població de la zona i als berlinesos allí evacuats cap a l’interior del Reich i per posar en bon port els seus béns.

En el front occidental:

A França:

A l’oest de França, els Aliats varen aconseguir utilitzar per primer cop el port de Cherbourg després de que els alemanys el destruïssin el 27 de juny.

---

Poc després de la una de la matinada, a la ciutat de Mortain, a 50 quilòmetres de la costa atlàntica, a la Bretanya, sota una intensa boira, uns piquets nord-americans varen informar de que havien sentit fusells i panzers. Eren les tropes del mariscal de camp Günther von Kluge que, seguint les ordres de Hitler, varen llançar un contraatac a l’estret corredor d’Avranches amb sis malmeses divisions blindades que varen tenir que lluitar contra les forces nord-americanes de la 30º Divisió del 3º Exèrcit del general George Patton. Tothom creia que els alemanys es retirarien al Sena, fins i tot el propi Von Kluge creia que s’havia de fer així, però Hitler anava necessitat d’una victòria. En successives ràfegues, els alemanys varen atacar als nord-americans amb 26.000 homes i 120 tancs tripulats per homes vestits amb uniformes negres. Però els nord-americans, gràcies als missatges interceptats de l’Enigma, estaven al corrent de l’ofensiva i van preparar una trampa per als tancs, i l’atac alemany va fracassar aquell mateix dia retirant-se caòticament per evitar un desastre més gran. L’ala dreta ocupada per la 116º Divisió Panzer en prou feines es va moure del seu punt d’inici de la contraofensiva. El 1º Batalló del 117º Regiment d’Infanteria va patir 350 baixes i es va retirar a un vessant d’un turó, a un quilòmetre a l’oest de Saint-Barthelemy. Només a Abbaye Blanche els nord-americans varen destruir 60 vehicles alemanys. Una de les claus del fracàs alemanys va ser que dels 300 caces de la Luftwaffe que s’havien promès pel combat no varen aparèixer.

A més, quan es va aixecar el dia i la boira, quatre divisions blindades alemanyes (de nord a sud, la 116º Panzer, la 2º Panzer i la 1º i 2º SS Panzer) ja eren visibles pels nord-americans. En seguit, més de 1.000 caça-bombarders Typhoon varen atacar als alemanys entre Caen i Bretteville amb 2.000 coets i bombes de canó de 20 mil·límetres i, darrere d’ells, varen atacar en successives onades els Thunderbolt i els Hurricane. Ràpidament, els alemanys varen baixar dels vehicles i varen abandonar la carretera per amagar-se en els camps. Tot i el pànic dels alemanys, només unes desenes de tancs i camions varen ser destruïts des de l’aire. Els alemanys estaven bloquejats, menys la 2º Divisió Panzer, que va aconseguir avançar uns sis quilòmetres pel nord. També la 2º Divisió SS Panzer, la Das Reich, havia capturat Mortain. Però els nord-americans atacaven sense descans des del Turó 314 i varen paralitzar la Divisió Das Reich, varen impedir que la 17º Divisió SS-Panzergrenadier escalés el turó i varen frenar l’enfonsament del flanc sud de la 30º Divisió. Les bombes de fòsfor varen obligar als alemanys a sortir a camp obert i després les bombes detonant els va destrossar.

Al vespre, l’ofensiva alemanya s’havia estancat per complet; cinc divisions havien sigut incapaces d’obrir-se pas a través d’una sola divisió nord-americana que tenia menys de 6.000 soldats d’infanteria. D’aquesta manera, els nord-americans varen controlar Bretanya. La 83º Divisió d’infanteria nord-americana va entrar aquell dia la ciutat de Breton, on varen combatre contra els alemanys.

---

Des del seu flanc esquerre, el comandant Bernard Law Montgomery va llançar el 1º Exèrcit canadenc del comandant canadenc Harry Crear en una ofensiva al sud-est cap a Falaise amb una força de xoc afegida que incloïa 1.500 bombarders i 750 tancs. Els alemanys es varen defensar amb els seus canons antitanc de 88 mil·límetres d’aquella ofensiva, i els britànics i els canadencs a més varen tenir que patir la seva pròpia aviació aliada, que va causar 300 baixes a les seves files per error. Moltes d’aquestes baixes provenien de la 1º Divisió blindada polonesa.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen rebre considerables reforços i varen llençar un atac contra les tropes soviètiques, situades a l’est de la ciutat, i les fan recular. El comandant Konstantin Rokossovski, en veure que per darrere també arribaven els alemanys, es va veure obligat a agrupar les seves forces i a abandonar els territoris de Gora-Kalwaria i Grojec, a la riba esquerra del Vístula. Els alemanys també varen atacar amb força a les forces de la resistència polonesa, guanyant terreny en els ravals del barri de Praga, i varen cremar importants edificis com el Museu Nacional, l’hospital de la Creu Roja i el teatre de l’Ateneu. A més, varen tornar a llençar proclames per als varsovians en que demanaven que cessessin els combats. El general Bór-Komorowski va sol·licitar que li enviessin més armament i que l’aviació aliada bombardegés les posicions alemanyes que rodejaven Varsòvia i els trens blindats alemanys.

A Itàlia:

Les tropes alemanyes varen abandonar Florència després de que les tropes aliades ataquessin a la Línia Gòtica.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A tres quarts de dotze del migdia va sonar un altre cop l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Al cap de mitja hora va cessar l’alarma i un cop més la ciutat no va ser atacada.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, com el dia anterior, varen continuar els durs combats entre l’exèrcit alemany i l‘Exèrcit Clandestí polonès, i durant aquelles batalles varen continuar canviant de mans els ponts del Vístula i l’estació central. Els alemanys, però, varen actuar encara amb violència que els dies anteriors i varen incendiar carrer darrer carrer. La resistència polonesa, per la seva part, va conquerir el quarter general de les SS, situades en l’antic gueto, i es varen apoderar de diferents armes i equips militars.

En el front occidental:

A França:

Els nord-americans varen assegurar la zona des de Rennes fins el mar, tallant d’aquesta manera la península, mentre la 5º Divisió d’Infanteria va arribar al Loira, entre Nantes i Angers. A la vegada, el 15º Cos del 3º Exèrcit va ocupar les ciutat de Mayenne i Laval.

A la Gran Bretanya:

A la nit, Bletchley Park va desxifrar una comunicació procedent de la Luftwaffe que revelava les intencions alemanyes d’avançar en bloc, amb casi tot els carros de combat, cap a ponent fins arribar a la platja d’Avranches.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Ion Antonescu per intentar que les tropes romaneses continuessin lluitant en el front oriental. Amb el dictador l’acompanyaven Wilhelm Keitel, Joachim von Ribbentrop i Heinz Guderian. Hitler, que no estava gens content amb Antonescu perquè havia renunciat a la seva política de deportar els jueus, va advertir-lo de que si Romania era derrotada no podria esperar que els jueus romanesos la defensessin o fessin una altra cosa que no fos instaurar un règim comunista. El dictador li va explicar que la lluita que ell havia dut a terme contra els jueus a Alemanya i li va assegurar que si algú pensava que salvant als jueus un podria esperar que es convertiria en defensor de la nació amfitriona si era derrotat s’equivocava com, en la seva opinió, demostraven els fets de Baviera i Hongria després de la Primera Guerra Mundial. Antonescu no li va fer ni cas, tot i que li va garantir la fidelitat incondicional del seu poble i el seu exèrcit al Reich.

---

A Varsòvia, les lluites entre els alemanys i l’Exèrcit Clandestí polonès varen continuar amb molta violència i els ponts del Vístula i l’estació central varen canviar de mans diversos cops tant aquell dia com el dia següent. Cinc divisions alemanyes que intentaven arribar a la capital varen ser aturades, mentre altres forces atacaven per fer-se amb el control de l’avinguda Jerusalem, l’artèria més llarga de Varsòvia i que era el camí més curt per trobar-se amb l‘exèrcit soviètic. En el seu avanç per aquesta avinguda, els alemanys varen incendiar les cases situades als dos costats. Els morts entre la població civil varen ser considerables.

El capità soviètic Kalugin, oficial d’enllaç del comandant Konstantin Rokossovski, va enviar un telegrama a Iosif Stalin en el que li va confirmar que havia parlat amb els comandants de la resistència polonesa i li va demanar que els hi entregués armes automàtiques.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Ravensbrück varen arribar-hi transports amb presoners, dones i nens, que havien estat detinguts massivament a Varsòvia.

En el front oriental:

A Ucraïna:

En el sector de Donetsk, l’ofensiva del comandant Gregori Zhukov del 3 d’agost va aconseguir a la tarda penetrar les defenses alemanyes i, al vespre, ja es trobaven a 60 quilòmetres al darrere de les tropes alemanyes. Al mateix moment, els soviètics varen ocupar la ciutat de Belgorod.

En el front occidental:

A França:

Els nord-americans es varen apoderar de Villers-Bocage. 

A Itàlia:

A les set del matí, el contraalmirall Don Moon, que el dia anterior havia demanat no tirar endavant l’Operació Dragó, el desembarcament al sud de França, va cridar des de la seva cabina per demanar un suc de taronja. Quinze minuts més tard, un cambrer va entrar a l’habitació, va descórrer les cortines i va trobar el contraalmirall amb calçotets i camisa, assegut en el sofà amb un revòlver del 45 a la mà dreta, els ulls oberts i un raig de sang que li sortia de l’orella. La bala utilitzada va ser trobada a la dutxa. El contraalmirall va deixar una nota que deia:

Estic fora de polleguera… El cap em dóna voltes i sovint passo per períodes lúcids, als que succeeixen altres completament al revés…. Què us estic fent, a tu, meva esposa, i a vosaltres també, fills meus? Estic malalt, molt malalt.

La investigació que es va dur a terme i que va acabar al migdia va concloure que la mort s’havia produït durant un període que havia perdut la raó. No era la primera vegada que el contraalmirall Moon havia patit un atac de depressió aguda; el 6 de juny, el Dia D, va intentar convèncer al comandant Joe Collins de que suspengués els desembarcament a la platja de Utah i el metge de l’embarcació Catoctin el va tractar per un atac de depressió aguda. El contraalmirall va ser enterrat a les cinc de la tarda en el cementiri militar de Nàpols.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va demanar uns informes per ser informat sobre la possibilitat de procedir a una guerra química amb gasos verinosos contra Alemanya.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va celebrar una reunió a la sala de projeccions del quarter general de Rastenburg on hi varen ser presents els caps regionals i també el ministre d’Armament Albert Speer, que provenien d’una altra reunió celebrada a Poznan el dia anterior. Hitler els va parlar de les conseqüències que havia tingut el complot del 20 de juliol de 1944, i va atribuir els fracassos que havia patit la Wehrmacht amb els conspiradors i es va mostrar més confiat de cara al futur perquè creia que havia eliminat els obstacles. Hitler, a la vegada, els va dir que si el poble alemany perdia la guerra seria únicament perquè era massa dèbil. Però el dictador va sorprendre a tothom quan enmig del seu discurs va destacar la importància i els mèrits del treball de Speer, que fins llavors se’l continuava relacionant amb el complot i la gent desconfiava d’ell. Gràcies a la confiança que li va donar un cop més, Speer va tornar a recuperar el poder i el crèdit que havia perdut per part del jerarques.

Al mateix temps, seguint les ordres de Hitler, es va reunir per primer cop el Tribunal d’Honor de la Wehrmacht, el Ehrenhof, sota la presidència de Gerd von Rundstedt, Heinz Guderian, Wilhelm Keitel i altres dos generals per expulsar de l’exèrcit alemany als resistents detinguts per posar-los sota la jurisdicció del Tribunal del Poble. Von Rundstedt va obligar al personal militar implicat en l’atemptat a treure’s els uniformes i deixar-los a continuació en les mans dels botxins.

A Holanda:

A Amsterdam, per culpa d’una delació, Anna Frank i la seva família varen ser descoberts per les autoritats holandeses liderades pel policia alemany Karl Silberbauer. Els col·laboradors holandesos varen obligar a Kraler, que era el propietari de la finca, que revelés l’entrada de l’amagatall. Els diaris d’Anna varen caure al terra i es varen salvar del saqueig de diners i joies. Anna i la seva família varen ingressar en una presó d’Amsterdam abans de ser deportats. Els delators, Kraler i Koophuis, no varen evitar ser arrestats.

A Itàlia:

Les tropes aliades occidentals varen avançar d’Ancona a Pesaro per arribar a la Línia Gòtica, i el 2º Cos nord-americà i els cossos britànics números 13º i 10º varen entrar a Florència, que seria abandonada pels alemanys el 7 d’agost.

---

Preparant l’Operació Dragó, la invasió aliada al sud de França, el contraalmirall Don Moon, que havia estat al comandament de les forces navals a la platja de Utah i que havia de supervisar l’ala dreta dels desembarcaments de la futura Operació, va demanar-li en el vice-almirall Henry Kent Hewitt que aplacés la invasió. Durant unes quantes hores va estar discutint la situació i sostenia que les forces nord-americanes havien arribat massa tard a Nàpols per dur a terme els preparatius que necessitaven. L’endemà el contraalmirall es suïcidaria.

En els Estats Bàltics:

Les forces soviètiques varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva que havia començat el 10 de juliol de 1944.

A Finlàndia:

Carl Gustav Emil Mannerheim va substituir a Risto Ryti com a cap d’Estat i va iniciar conversacions amb els soviètics per negociar la pau. Mannerheim va deixar clar en els alemanys que no estava lligat a les promeses que Ryti els hi havia fet.

En el front oriental:

A Polònia:

L’artilleria soviètica va continuar bombardejant el barri de Praga de Varsòvia, mentre en els altres carrers de la capital polonesa la lluita entre alemanys i la resistència polonesa continuava. En aquesta ocasió els bombarders soviètics no varen aparèixer, tot el contrari dels de la Luftwaffe, que es varen mostrar molt actius provocant greus incendis en diferents punts de la capital polonesa. Els alemanys, a més de bombes, varen llençar octavetes fent-se passar pels Aliats en el que es demanava a la població varsoviana que deixés de combatre.

Al mateix temps, la BBC britànica va assegurar que existia una col·laboració entre la resistència polonesa i l’exèrcit soviètic.

En el front occidental:

A França:

A la platja Utah de Normandia va acabar el desembarcament de La Nueva, la famosa companyia de la Divisió Leclerc, composta pràcticament en la seva totalitat per republicans espanyols. El 24 d’agost de 1944 varen ser els primers en entrar a París. A Bretanya, la 4º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton va alliberar la ciutat de Rennes. Ràpidament varen sortir cap a Nantes.

---

Els britànics varen alliberar Villers-Bocage, localitat convertida en runes, i varen recórrer ràpidament quinze quilòmetres direcció a Vire, al costat del 5º Cos del 1º Exèrcit nord-americà. A la vegada, els nord-americans varen alliberar Evrecy i Esquay. A la nit, l’Estat Major es va fer càrrec de les operacions del 4º Batalló francès de paracaigudistes.

A Austràlia:

En el camp de presoners de guerra de Cowra, situat a la vall Lachlan de Nova Gal·les del Sud, a 300 quilòmetres de Sidney, durant la nit 1.104 presoners japonesos es varen llençar contra les tanques per saltar-les i fugir. En veure les intencions, les metralladores instal·lades a les torres varen matar a 231 japonesos i en varen 107 més. Els presoners italians no es varen voler afegir a la fuga i es varen posar ràpidament sota el control dels vigilants. Els japonesos que es varen veure atrapats pel foc de les metralladores varen atacar a la desesperada als guàrdies utilitzant les seves pròpies mans i varen aconseguir matar-ne a quatre d’ells i ferir-ne quatre més. Finalment, 324 presoners japonesos varen escapar, però en els següents dies tots ells varen ser capturats de nou. 25 d’ells es varen treure la vida abans de caure presoners.

Per tal d’evitar possibles represàlies contra els soldats australians que estaven reclosos en camps japonesos, les autoritats australianes varen decidir declarar secreta aquesta fuga. Els informes de la fuga de Cowra no varen ser desclassificats fins l’any 1950. En la mateixa localitat s’hi va inaugurar el 1970, amb motiu de 35è aniversari, un jardí japonès que commemorava aquell intent de fuga. En l’actualitat, el Cementiri Japonès de Cowra alberga les tombes de 522 soldats japonesos, entre ells els 231 soldats als que varen abatre durant la fugida.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va fer una crida al poble a través del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel per reivindicar la Guerra Total. El dictador va explicar que només seria possible comptar amb líders polítics conscients de les seves responsabilitats i que el gran èxit d’aquesta estratègia havia quedat demostrada a l’Est.

Hitler va rebre aquell dia a deu membres de la Luftwaffe, entre ells Erich Hartmann.

---

El ministre d’Armament, Albert Speer, va encapçalar una reunió amb els gauleiters a Poznan. Els assistents a la reunió encara estaven impactats pel complot del 20 de juliol de 1944 i es miraven a Speer amb cautela, ja que hi havien rumors de que era un traïdor. Fins i tot el ministre Joseph Goebbels, que estava present a Poznan, tampoc confiava massa en aquells moments amb la lleialtat del ministre d’Armament. Tot i aquell ambient, Speer estava relaxat i va explicar que la producció d’armament anava per bon camí i va demostrar que la Wehrmacht disposava de grans reserves que no eren utilitzades. Quan li va tocar el torn de Goebbels, el ministre va parlar de les mesures per aplicar la Guerra Total i va explicar que el 20 de juliol significava el punt més baix de la crisi bèl·lica que patien. Llavors va anunciar que s’ajustarien comptes sense indulgència amb els traïdors. Heinrich Himmler, en un discurs semblant al ministre de Propaganda, va anunciar que eliminaria sense compassió a qui dubtés de la victòria final. Parlant de les represàlies que patien els familiars i amics dels conjurats, Himmler va dir:

Que ningú vingui a dir-nos que el que estem fent és bolxevisme. No, no és bolxevisme, sinó una antiquíssima tradició germànica (…) Quan un home era proscrit, es deia: aquest home és un traïdor, la seva sang és dolenta, entranya traïció i, per tant, serà exterminat. Eliminarem, doncs, als Stauffenberg, fins el vincle més remot (…)

Quan va acabar la reunió tots els presents es varen dirigir cap al quarter general de Rastenburg, on l’endemà celebrarien una altra reunió amb Hitler.

---

A Varsòvia es varen produir durs combats entre els alemanys i l‘Exèrcit Nacional Clandestí Polonès, que volia alliberar la ciutat aprofitant l’arribada dels soviètics a la zona. Els alemanys varen disparar sense contemplacions als ciutadans i els rebels polonesos mentre avançaven pel viaducte Poniatowski. Els alemanys varen utilitzar 100 polonesos per protegir als seus tancs. Alguns insurrectes varen llençar botelles de gasolina contra els vehicles alemanys. Els alemanys també varen fer entrar en acció els tancs, l’artilleria i els llança-flames en altres barris i la Luftwaffe va llençar les seves bombes. En el comunicat oficial de la resistència polonesa d’aquella nit ja es va avisar de que els alemanys havien llençat una gran quantitat de bombes sobre la ciutat i que s’havien produït greus incendis.

Mentrestant, a última hora de la tarda, la 28º Brigada soviètica va començar a bombardejar el barri de Praga, a la vegada que els insurrectes polonesos es varen apoderar de les estacions de Vilna i de l’Est, situades en aquest mateix barri. Un oficial d’enllaç del comandant Konstantin Rokossovski, el capità Kalugin, es va presentar davant l’Estat Major de l’Exèrcit Nacional Clandestí Polonès.

---

A partir d’aquell dia es va ordenar que en el gueto de Lódz es congreguessin cada dia 5.000 jueus a l’estació de ferrocarril amb la promesa de que els allotjarien en un lloc amb millors condicions. Tots els trens es varen dirigir als camps d’extermini.  

A Alemanya:

Al matí, el doctor Felix Kersten estava a punt per marxar de Hartzwalde, on hi tenia una casa, per viatjar en cotxe a Berlín per quedar amb Himmler. Una estona abans de marxar va arribar un missatger en motocicleta amb un missatge important per al doctor. La carta estava escrita per Walter Schellenberg i li deia que Ernst Kaltenbrunner havia ordenat posar un lloc de control en una zona boscosa propera a Rupin, en el camí a Berlín, i que era la zona per on passava sempre el doctor. S’havien donat instruccions a la Gestapo de parar el cotxe i després matar tant al xofer com al passatger que viatjava en el seient de darrere. Després emetrien un informe que diria que el cotxe no s’havia aturat davant el seu senyal, fet que els hauria obligat a disparar. Kaltenbrunner anunciaria amb gran tristesa que la persona morta del seient de darrere era el metge personal de Himmler, Felix Kersten. Schellenberg li demanava que destruís aquella carta un cop l’hagués llegit, però el doctor la va doblar i se la va guardar. Kersten no les tenia totes, no tenia clar que no fos una maniobra del mateix Schellenberg perquè canviés de camí per assassinar-lo en un altre lloc i li va demanar en el xofer que agafés un tercer camí, el més llarg de tots. Quan va arribar a la capital i es va trobar amb el ministre de l’Interior li va explicar ràpidament que havia rebut un avís de Schellenberg que deia que Kaltenbrunner el volia assassinar. Himmler no s’ho va poder creure, però quan va llegir la carta va trucar a Rudolf Brandt perquè investigués el cas. Unes hores més tard es va saber que Kaltenbrunner havia planificat assassinar al doctor i Himmler va demanar una reunió amb ell. Quan Kaltenbrunner es va topar amb el doctor li va parlar amb tota normalitat i, fins i tot, li va preguntar com es trobava. Himmler el va amenaçar dient-li que si li passava alguna cosa en el seu doctor, ell tindria greus problemes de salut i segurament no sobreviure unes hores més. La resposta de Kaltenbrunner va ser un somriure forçat.

En el front occidental:

A França:

Les tropes nord-americanes de la 4º Divisió blindada del 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton varen entrar a Rennes, ciutat que alliberarien l’endemà. L’operació a la Bretanya semblava tan senzilla que el comandant Bernard Law Montgomery li va demanar a Patton que alliberés Bretanya amb una força mínima.

---

Tot i això, dues divisions Panzer de les SS varen recuperar Vire, perdut el dia anterior per la 11º Divisió Blindada del 8º Cos.

A Birmània:

Després d’onze setmanes de combat, els japonesos varen abandonar la ciutat de Myitkyina.

A Espanya:

El ministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Gómez Jordana va morir després de patir un accident de caça el 23 de juliol de 1944.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, a la nit, amb l’orde de Rudolf Hoess d’eliminar les famílies gitanes, els nazis varen gasejar a 2.800 persones després de repartir-los menjar i comunicar-los que els deportarien en un altre camp. La resta dels gitanos, uns 800, la gran majoria nens, varen ser traslladats a Buchenwald per ser eliminats a principis d’octubre.

---

Els alemanys varen anunciar la re-ubicació del gueto de Lódz.

A Alemanya:

Turquia va anunciar que trencava relacions amb Alemanya. Des del punt de vista econòmic, això significava pels alemanys perdre els subministraments de crom. Franz von Papen es va veure obligat a tornar.

---

Wilhelm Keitel va escriure el seu primer testament. En la seva última voluntat va establir que Helmscherode, la seva principal finca, passés al seu fill gran i mencionava el regal de 20.000 lliures esterlines que Adolf Hitler l’hi havia fet pel seu 60è aniversari, una suma que havia dipositat intacte en un banc de Berlín.

---

Felix Kersten estava a punt de deixar la seva casa de Hartzwalde per dirigir-se a Berlín quan va rebre una carta de Walter Schellenberg. En ella, el líder del SD l’avisava de que Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller l’estaven vigilant de prop després del cas Langbehn i li va aconsellar que portés sempre una arma de foc al damunt i desconfiés dels “estranys”. També li va recomanar que parlés de l’assumpte amb Heinrich Himmler i que avisés als Testimonis de Jehovà que havia alliberat i que ara treballaven en la seva propietat. A part, el missatge li va confiar que Schellenberg li aconsellava que agafés un camí diferent per anar a Berlín. Per si de cas, el doctor li va dir en el seu xofer que escollís la ruta que passava per Templin enlloc de per Oranienburg. Mai més va tornar a agafar el trajecte que havia fet fins llavors.

En el front oriental:

A Polònia:

A l’est del Vístula, quatre Panzerdivisionen varen començar un contraatac alemany. Per altra banda, a l’ala esquerra del 1º Front Bielorús soviètic, els soviètics varen establir dos caps de pont a través del riu Vístula, al sud de Varsòvia.

A Varsòvia, la insurrecció de la resistència polonesa continuava i aquell dia varen treure un comunicat oficial que anunciava que la lluita continuava agafant l’aspecte d’una acció general en tota la ciutat.

En el front occidental:

Per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va formar el 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat.

A França:

A Normandia, tancs British Sherman i armes antitancs 6-PDR de la 11º Divisió blindada varen travessar la vila de St. Charles-de-Percy i varen penetrar per Vire. A la vegada, la 4º Divisió Blindada es trobava als suburbis de Rennes i la 6º Divisió Blindada va arribar a Dinan després de superar Saint-Malo.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill, menystenint als soviètics, va dir en to burlesc a la Cambra dels Comuns que els russos havien tingut l’ajuda estratègica del caporal Adolf Hitler, i que fins i tot els militars més ignorants veien els seus defectes.

A Itàlia:

El 5º Exèrcit va creuar l’Arno.

---

Rodolfo Graziani va tornar a Itàlia després de visitar les divisions italianes a Alemanya i va assumir el comandament d’un exèrcit italià i alemany sense abandonar el càrrec de ministre de les forces armades.

A l’Atlàntic:

En el nord, el submarí U-804 va enfonsar l’escorta USS Fiske després de partir-lo per la meitat amb els seus torpedes.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va ordenar detenir als familiars dels colpistes del 20 de juliol de 1944 en una norma de responsabilitat familiar. En total, 5.000 persones varen ser víctimes d’aquella ordre i es va fixar la data del 7 d’agost de 1944 per celebrar els primers judicis contra els opositors. Un dels que va ser detingut aquell dia va ser el coronel Günther Smend.

---

El Dr. Karl Sack va ser nomenat cap del Cos de Justícia de l’Exèrcit. Poc després els nazis el varen detenir.

---

A la nit, els Aliats varen bombardejar Berlín.

A Polònia:

A Auschwitz, a Birkenau, els alemanys varen gasejar Tziganes.

A Holanda:

A Amsterdam, Anna Frank, que estava en el seu amagatall amb la seva família desitjant l’arribada de les tropes aliades, va escriure per últim cop en el seu Diari personal. Al cap de tres dies, el 4 d’agost de 1944, la seva família va ser arrestada per uns soldats nazis holandesos i varen ser deportades en els camps de concentració alemanys.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, a les tres de la tarda va explotar una mina col·locada sota l’edifici ocupat pel comandament alemany. Aquesta explosió va donar la senyal de la batalla de la resistència polonesa. A les cinc de la tarda, en l’anomenada Hora W (Wolnosci, Llibertat), l’Exèrcit Nacional Clandestí polonès, un grup de patriotes polonesos anticomunistes anomenats Armia Krajowa, va iniciar un alçament contra les autoritats nazis amb el general Tadeusz Bór-Komorowski, pseudònim del comte Komorowski, al capdavant. L’objectiu dels polonesos era preparar l’entrada dels soldats soviètics a la capital després de travessar el riu Vístula, ja que sabien que estaven molt a prop i depenien de les tropes de Iosif Stalin per alliberar la ciutat. Però el dictador soviètic va deixar el moviment polonès abandonat a la seva sort, cosa que va provocar milers de morts i deportacions. Quan va començar l’alçament només un 14% dels resistents polonesos estaven armat; disposaven de 108 metralladores, 844 subfusells i 1.386 fusells. Els polonesos varen lluitar contra cinc divisions alemanyes comandades pel general Stahl i pel Obergruppenführer de les SS, Erich von dem Bach. Al principi, els polonesos es varen apoderar de gran part de la ciutat i d’un sector del suburbi de Praga, però de seguida els alemanys varen demanar reforços i no varen tardar gaire en rebre el suport de la Divisió Hermann Göering, provinent de Romania, i de la Divisió de les SS Viking, que estaven de retirada del front de Lublin. Els alemanys, a més, varen actuar amb duresa i no varen tenir manies en agafar la població civil per defensar-se. En el carrer Okopowa, els alemanys varen treure tots els habitants d’una casa i els varen obligar a posar-se davant dels seus tancs, en forma de cortina protectora. Durant la nit, les SS varen afusellar a 800 presoners polonesos de la presó del carrer Rakowiecka i, en un altre punt de la ciutat, varen lligar a 50 persones, entre ells unes quantes dones, en els tancs alemanys i els varen fer desfilar d’aquesta manera per diferents carrers.

De seguida, el general Bór-Komorowski va veure que era impossible que ells sols poguessin alliberar la capital polonesa i va enviar tres missatges a Londres per demanar munició i armes antitancs, a més de que volia que l’exercit polonès de l’interior fos considerat com a part de les forces aliades.

A la nit, els altaveus, instal·lats en els carrers més cèntrics, varen difondre el comunicat de Bór-Komorowski en el que afirmava que quatre barris havien sigut ocupats, entre ells el més cèntric on hi havien nombrosos edificis oficials. També va explicar que s’havien apoderat dels tres barris exteriors de Zoliborz, Colònia Lubrecki i Mokotow, a part de la central elèctrica, defensada per 150 alemanys.

A Lituània:

El 3º Front de Bielorússia, dirigit per Ivan Cherniajovski, va ocupar la ciutat de Kaunas quan es dirigien cap a Königsberg.

A Prússia Oriental:

Quan l’exèrcit soviètic es trobava a només 10 quilòmetres de la frontera oriental de Prússia Oriental, Walter Model va aconseguir, tot i la seva inferioritat en tropes i canons, danyar greument el 2º Exèrcit de Tancs i va forçar als soviètics a retrocedir 50 quilòmetres.

A Finlàndia:

A Helsinki, el president Rytis va deixar el càrrec de Cap d’Estat en substitució de Carl Gustav Emil Mannerheim. A Alemanya es va veure amb preocupació aquell relleu perquè es va pensar que Finlàndia podria deixar l’aliança amb el Reich.

En el front occidental:

A França:

El 3º Exèrcit de George Patton, format per nou divisions integrades en quatre cossos (el 8º, el 12º, el 15º i el 20º), va ser activat finalment per començar una ofensiva cap a la Bretanya, direcció a Brest. Una punta de llança del 3º Exèrcit, la 4º Divisió blindada, va avançar ràpidament prop de 65 quilòmetres al sud d’Avranches cap a Rennes, capturant tots els dics del riu Selune, mentre la 6º Divisió Blindava trencava cap a l’oest direcció Best. Per reforçar al 3º Exèrcit de Patton, la 2º Divisió blindada francesa, que havia desembarcat a la platja de Utah, Normandia, aquell dia, va ser integrada en aquest Exèrcit. Al mateix temps, Omar Bradley va ascendir a comandant en cap del nou 7º Cos d’Exèrcits, que tenia que completar al 21º Grup d’Exèrcits. També durant aquell dia, la 11º Divisió Blindada del 8º Cos es va apoderar de Beny-Bocage.

En el Pacífic:

A l’illa de Tinian, els supervivents japonesos es varen rendir a les forces nord-americanes. La guarnició japonesa al complet, 9.000 homes, va ser liquidada.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler va fer una exposició sobre la situació militar en general a Alfred Jodl. Sense ser conscient de la importància d’haver perdut Avranches el dia anterior, el líder alemany va fer un anàlisis realista perquè sabia que no hi havia possibilitat de victòria. Poc després de la reunió, el dictador li va dir a Nicolaus von Below que necessitava aconseguir un respir en el front occidental. L’ajudant de camp de la Luftwaffe hi va estar d’acord amb els números que l’hi havia acabat de donar per començar una gran ofensiva a Occident, però pensava que era més important atacar als soviètics. Hitler li va respondre que els podria atacar més tard, però li va dir que això no ho podia fer amb els nord-americans ja en el Reich.

---

A Auschwitz, a la nit, els alemanys, després de diverses revoltes, varen liquidar els gitanos del camp per fer lloc a l’arribada de més jueus hongaresos. 3.000 gitanos varen ser enviats a les cambres de gas. Les víctimes només es varen adonar del seu destí final quan varen ser portats al crematori I.

A França:

En el camp de Drancy, a prop de París, un grup de 1.300 nens jueus amb l’estrella groga de sis puntes varen ser deportats als camps d’extermini alemanys.

En el front oriental:

A Polònia:

El 1º Front de Bielorússia es trobava a tant sols 15 quilòmetres de Varsòvia, i l’artilleria soviètica va disparar contra la ciutat. Les avantguardes soviètiques de Konstantin Rokossovski varen arribar al barri de Praga. Sobre la capital polonesa, els avions soviètics lluitaven contra els avions de la Luftwaffe. Davant del temor de l’arribada dels soviètics, els civils alemanys varen ser evacuats i els diaris alemanys varen ser interromputs. A més, la Gestapo i l‘exèrcit alemany varen ordenar l’evacuació en massa de tota la població polonesa i els reforços alemanys varen començar a arribar des de l’oest. A part, durant el dia, des de Moscou es va fer arribar als varsovians diferents crides en que els prometien que estaven molt a prop d’ells.

A Letònia:

Les forces soviètiques varen arribar al Bàltic, al sud-oest de Riga, i, d’aquesta manera, el Grup d’Exèrcits del Nord es va quedar aïllat del Reich.

En el front occidental:

A França:

Després de que la 4º Divisió blindada alliberés el dia anterior la ciutat d’Avranches, a trenc d’alba els alemanys varen contraatacar, però varen ser contrarestats amb fòsfor blanc i el foc de les metralladores dels P-47 i el dels canons dels tancs Sherman. Amb les posicions assegurades, els nord-americans es varen apoderar dels ponts situats just al sud de la ciutat, com el que creuava el riu Selune, situat a uns sis quilòmetres al sud de Pontaubault. En poques hores els nord-americans es varen assegurar tres ponts més. A la vegada, la 6º Divisió Blindada va reduir als alemanys que encara resistien a Granville.

Durant aquell dia, els camps de presoners del 7º Cos nord-americà varen rebre 7.000 alemanys capturats. A dos quarts d’onze del matí, a Le Mans el comandant Günther von Kluge es va posar a riure quan el varen informar d’una ordre de Berlín en que li exigien crear una altra línia defensiva a Normandia. El comandant alemany va exclamar que allò era un manicomi i va demanar que informessin a Hitler de que si els nord-americans obrien pas a Avranches aquests estarien fora de perill i podrien fer el que volguessin.

---

El 2º Cos canadenc va quedar unit al 1º Exèrcit britànic.

---

El cèlebre escriptor francès de la literatura universal, Antonie de Saint-Exupéry, va morir quan pilotava un Lightning P38 en una missió de reconeixement. A dos quarts de nou del matí, Saint-Exupéry, que formava part del grup de reconeixement 2/33, va abandonar l’aeròdrom de Bàstia amb gasolina per sis hores de vol. Només tenia que arribar a Annecy i tornar, però quan volava a a prop de Marsella va ser atacat per un avió alemany, que el va fer caure al mar fent desaparèixer l’escriptor. El 1998 un pescador de Marsella va treure del mar una polsera de plata amb el nom del escriptor i el de la seva esposa, Consuelo Suncín, i al cap de dos anys uns submarinistes varen trobar les restes de l’aparell. El juliol de 2006, un jubilat alemany anomenat Horst Rippert va assegurar que havia sigut ell qui va havia fet caure l’aparell de l’escriptor i va declarar que havia quedat horroritzat quan va saber a qui havia matat, ja que va assegurar que admirava les obres de Saint-Exupéry.

En el Pacífic:

A l’illa de Tinian, els marines nord-americans varen conquerir les últimes posicions japoneses.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Ursula von Kardorff, la redactora de cultura del diari Deutschen Allgemeinen Zeitung, el DAZ, entre 1939 i 1945, i que treballava al costat d’Ilse Braun, la germana d’Eva Braun, va anotar després d’una visita a Ilse que havia tingut l’oportunitat de veure fotografies de les seves germanes, Eva i Gretl, amb Adolf Hitler en el Berghof, a Obersalzberg, i que pensava que aquesta relació podria ser útil algun dia, en cas de que les coses es posessin difícils.

---

Una ordre emesa aquell dia va obligar a Wilhelm Keitel a prohibir expressament l’aplicació de l’Ordre de Comandos del 18 d’octubre de 1942 als membres de les missions militars aliades que operaven amb grups partisans a les regions militars del sud-est i sud-oest, els Balcans i Itàlia. L’Ordre dels Comandos permetia l’execució de les tropes aliades capturades.

En el front occidental:

A França:

La 4º Divisió Blindada del 8º Cos nord-americà del comandant Middleton va ocupar la ciutat d’Avranches, que s’alça sobre grans penya-segats des d’on es pot vigila la badia del Mont Saint-Michel, després de que a última hora de la tarda una punta de llança de la 4º Divisió blindada entrés a la ciutat sense trobar resistència. Els francesos, contents per la seva alliberació, els varen donar la benvinguda onejant la bandera tricolor. Abans de que entressin els nord-americans, els alemanys varen marxar d’Avranches en camions i en carros tirats per cavalls.

Günther von Kluge, veient que realitat, va enviar una nota al quarter general de Rastenburg per informar-los de que el conjunt del front occidental estava trencat i que el flanc esquerre estava enfonsat.

En el front oriental:

A Polònia:

Les avantguardes soviètiques varen aconseguir arribar al riu Vístula, i el varen travessar per establir un cap de pont. A més, el 2º Exèrcit de tancs va avançar ràpid i en aquell dia ja només es trobava a menys d’onze quilòmetres de Varsòvia. Precisament, l’Associació de Patriotes Polonesos de Moscou va llençar una crida als varsovians en el que es prometien que “l’hora de l’acció havia arribat” i els avisaven de que tot s’hauria perdut si no participaven activament en la lluita.