Dijous:

En el Reich:

Després de que es publiqués en la Neue Weltbühme, l’òrgan de les SS Das Schwarze Korps va publicar un article de Kurt Tucholsky, que s’havia suïcidat a Suècia el desembre passat, titulat Juden und Deutsche (Jueus i alemanys). En ell expressava el seu allunyament tant del judaisme com de l’emigració.

A França:

El parlament francès va ratificar, amb 353 vots a favor i 164 encontra, el Tractat d’Amistat entre França i la Unió Soviètica firmat el maig de 1935. El Tractat encara l’havia de ratificar el Senat francès. Més tard, el diari París-Midi va publicar una entrevista del seu corresponsal a Berlín amb Adolf Hitler en la que el dictador deia que desitjava arribar a un acord amb França. Aquella publicació no li va gens de gràcia a Hitler perquè coincidia amb la firma del tractat entra França i la Unió Soviètica.

A Japó:

El cop d’Estat d’un grup de militar a Tòquio del dia anterior continuava. L’emperador Hirohito va ser informat de que efectivament el seu primer ministre Okada continuava viu, tot i que els rebels l’hi havien ocupat la residència hi havien matat a diverses persones, i va demanar veure’l com més aviat millor. Fumio Goto, el primer ministre interí, va acusar a Okada d’haver permès el cop d’Estat i va demanar que no fos rebut més com a primer ministre.

Durant aquell matí, el príncep Chichibu, del qual l’emperador desconfiava, va arribar a Tòquio procedent de Honshu, al nord. Hirohito volia saber si el seu germà tenia alguna cosa a veure en el cop d’Estat. Tot i que va prometre que havia sigut lleial, hi ha la sospita de que va col·laborar amb els colpistes. Finalment, l’emperador va ordenar aplicar la llei marcial aprovada el dia anterior i va ordenar desarmar als colpistes. Tot i que el seu intermediari amb el rebels, Honjo, va demanar ser indulgent amb els copistes, Hirohito es va mostrar ferm en castigar-los i es va irritar amb els seus generals per la seva incapacitat per actuar. L’emperador també estava molest amb els seus ministres perquè havien redactat les seves cartes de dimissió quan ell els hi havia demanat que no ho fessin. És més, sospitava que el ministre de Guerra estava conjurat amb els rebels.

A porta tancada en el seu despatx, Hirohito va reunir la seva família i els va demanar lleialtat i confiança cap a la seva persona. Per segona nit consecutiva, l’emperador va dormir en el llit improvisat del seu despatx.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Fred Oechsner i Roy Howard.

---

Es va inaugurar la fàbrica Volkswagen, que donaria origen a una de les empreses automotrius més conegudes del món per la gran quantitat dels seus automòbils.

A Japó:

En el curs de l’incident 2.26, oficials joves de l’Armada Imperial Japonesa dels regiments 1è i 3è d’Infanteria de la 1º Divisió que havien de ser enviats a Manxúria es varen amotinar de matinada a favor d’una política exterior agressiva de Japó. Els líders dels colpistes estaven reunir a l’Hotel Sanno de Tòquio i tenien com a objectiu assassinar als principals membres del govern japonès, entre ells el primer ministre Keisuke Okada. Molts oficials que simpatitzaven amb els colpistes no es varen atrevir a actuar en un sentit o en un altre fins que varen veure clarament que el cop resultaria fallit.

Els colpistes varen atacar al primer ministre quan aquest tornava a casa, però Okada va aconseguir escapar de la mort, no així el seu ajudant, en amagar-se al lavabo. Els colpistes per error varen assassinar el cunyat d’Okada. El comte Nobuaki Makino també va escapar d’una mort segura pels errors dels colpistes.

Quan Hirohito es va llevar al matí encara no sabia res del que havia passat, tot i que a poca distància hi havia carrers bloquejats. Poc després va ser informat sobre els fets, que només abastaven la ciutat de Tòquio. Ràpidament va ordenar a tota la seva família que es presentés a palau, sobretot el seu germà Chichibu, de qui desconfiava. A la primera persona que va rebre l’emperador durant aquell matí va ser el ministre de Guerra, Yoshiyuko Kawashima, que l’hi havien ocupat la residència un grup de colpistes i arribava directament de la residència del primer ministre Okada, també ocupada. Els colpistes volien negociar amb l’Emperador, però Hirohito tenia clar que no ho faria. Hirohito va nomenar a Fumio Goto, el seu ministre de l’Interior, nou primer ministre pensant que Okada havia mort a mans dels colpistes, però poc després va ser informat de que era viu. Durant les següents hores, els generals no varen saber com reaccionar. Finalment, a les tres de la tarda, varen anunciar que Tòquio seria col·locada sota la jurisdicció de la 1º Divisió. Però a Hirohito no li varen acabar de convèncer les decisions dels militars perquè donaven la impressió que estava a punt de rendir-se.

A la nit, el Gabinet, reunit a palau, es va posar d’acord en anunciar una reunió amb l’Emperador per aplicar la llei marcial i la seva dimissió. Hirohito va acceptar la instauració de la llei marcial, però va demanar en els seus ministres continuar amb els seus càrrecs. Aquella mateixa nit, els ministres varen redactar les seves cartes de dimissió. Hirohito, que sabia que arribaven reforços, va dormir en el seu despatx amb l’uniforme posat. El cop d’Estat serà conegut de forma eufemística com l’incident del 26 de febrer.

Dissabte:

En el Reich:

L’ambaixador alemany a Londres, Leopold von Hoesch, va comunicar a Constantin von Neurath en un informe, que era indiscutible que lord i lady Londonderry, que havien passat uns dies a Alemanya a finals de gener i principis de febrer, estaven extraordinàriament satisfets de la seva estada a Alemanya i havien retornat amb les impressions molt favorables.

Divendres:

En el Reich:

El corresponsal a Berlín del diari Paris-Midi, Bertrand de Jouvenel, va entrevistar a Adolf Hitler. El dictador li va dir que desitjava arribar a un acord amb França i va parlar tota l’estona en termes amistosos cap als francesos. També li va explicar que s’havia dit que els seus èxits es devien a la sort, però va dir-li que en el passat, quan el poble alemany no havia pogut fer front als problemes, ell havia preferit deixar aquests problemes als polítics professionals perquè se’n en sortissin, simplificant els problemes fins a reduir-los a termes més senzills. Llavors va ser quan les masses se’n varen adonar i el varen seguir, va afegir-li.

A la Gran Bretanya:

A Londonderry House, lord Londonderry va enviar-li una carta a Joachim von Ribbentrop per agrair-li l’hospitalitat i l’acollida amistosa que havia sentit a tota Alemanya, especialment per part d’ell, del ministre Hermann Göering i Hitler. Londonberry li va dir en la carta que havia comprés la raó de la política interior alemanya en contra dels jueus i dels seguidors de la confessió cristiana. Per acabar, el lord el convidava a visitar Londres i confiava que ell pogués tornar a Berlín ben aviat. 

Dijous:

A Japó:

Els japonesos homes majors de 25 anys varen ser cridats a les urnes i, tot i la propaganda nacionalista, els petits grups d’esquerra i els més moderats varen ser els triomfadors d’aquella nit. El partit Minseito va guanyar clarament les eleccions, mentre que el partit de dretes Seiyukai va patir una considerable derrota.

Dimecres:

En el Reich:

L’ambaixador alemany a Roma, Ulrich von Hassell, va ser cridat a Berlín per demanar-li que intentés saber quina seria la reacció de Benito Mussolini si Alemanya decidís entrar a la zona desmilitaritzada de Renània. En una reunió amb Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop, Von Hassell li va dir que pels inconvenients que havia trobat Itàlia a Abissínia i el final de les sancions petrolíferes reduïen les possibilitats d’un suport italià. Hitler li va insistir en els inconvenients d’endarrerir l’acció i va dir que “l’atac era la millor estratègia”.

A Espanya:

Després de que el Front Popular vencés en les eleccions del 16 de febrer, Manuel Azaña es va veure obligat a acceptar aquella nit la presidència abans de l’obertura de les Corts degut al temor a una possible revolta de grups reaccionaris conservadors i d’extrema-dreta.

Angela Raubal, després de fer comentaris despectius cap a Eva Braun, va ser obligada per Adolf Hitler a abandonar la casa del Berghof, a Obersalzberg, després d’estar-hi vivint set anys cuidant i conservant la casa. Sembla ser que Angela va tornar en el Berghof algun cop de visita.

Diumenge:

En el Reich: 

A Garmischt-Partenkirchen varen acabar els Jocs Olímpics d’Hivern començats el 6 de febrer de 1936, i on hi varen acudir mig milió de persones com a espectadors. Durant aquella última jornada es va disputar la final d’hoquei sobre gel, on va guanyar la Gran Bretanya.

A la nit es va celebrar un sopar de gala i un ball rematat amb focs artificials per sobre de les muntanyes, focus militars i bateries de metralladores de 7 mil·límetres, que disparaven des d’una posició amagada a mitja altura dels turons.

A Espanya:

Aquell diumenge es varen celebrar unes noves eleccions parlamentàries i el Front Popular socialista va guanyar-les amb 256 dels 473 escons del Parlament, tot i que en vots les va vèncer per una diferència més petita. Aquesta victòria va induir a l’alliberació dels polítics empresonats pel govern del bienni negre.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ser present a l’enterrament del cap de districte del partit nazi, Wilhelm Gustloff, assassinat a Davos per un estudiant iugoslau jueu, David Frankfurter. A Schwerin, Hitler va pronunciar un discurs contundent, on va qualificar a Gustloff com el primer màrtir conscient del nacionalsocialisme a l’estranger i va responsabilitzar al poder dels jueus, a qui va qualificar d’un enemic mogut per l’odi que els volia esclavitzar, i va recordar l’armistici de novembre de 1918. Joseph Goebbels es va ocupar de que aquestes paraules es poguessin sentir per totes les emissores alemanyes per transformar-les en mesures directes. Després, Hitler va tornar a Berlín.

Poc després d’arribar a la Cancelleria, va arribar en automòbil el cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch. Hitler li va explicar que havia pres la decisió de restablir la sobirania alemanya en el marge esquerre del Rin, o sigui l’ocupació de Renània. El general, que no li desagradava la idea, el va advertir que no podien entrar en guerra i que s’havia de solucionar el conflicte a través de negociacions. Hitler li va confirmar que no entraria en cap guerra perquè sortiria massa car, però també li va dir que unes negociacions es podrien retardar mesos. A continuació varen començar a estudiar com enviarien les tropes a la zona desmilitaritzada de Renània. Immediatament després de la conversa amb Fritsch, Hitler es va dirigir a Garmisch-Partenkirchen per assistir als últims dies dels Jocs Olímpics d’Hivern. Hitler va ordenar que l’anés a visitar Werner von Blomberg per parlar de la invasió a Renània. El ministre de Defensa li va dir que el problema seria a Itàlia, perquè si França ataqués, buscaria la protecció de la Gran Bretanya i Itàlia.

A la Càmara de Diputats de França es va començar a discutir per ser aprovat el Tractat entre França i la Unió Soviètica.