Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering, en qualitat de primer ministre de Prússia, va aprovar una llei, coneguda com la Llei fonamental de la Gestapo, en la que s’alliberava a la Gestapo del control judicial i permetia a la policia secreta, el SD, decidir què constituïa un delicte penal, qui eren delinqüents polítics i si havien de ser detinguts de forma preventiva. Amb aquesta nova Llei, elaborada per Karl Werner Best i el seu equip administratiu, la Gestapo tenia poders il·limitats, dret d’establir i administrar camps de concentració, dret d’arrestar i interrogar sense problemes, dret de posar als individus en presó preventiva per temps il·limitat i dret a poder establir qualsevol tipus de càstig sense tenir que passar comptes als tribunals excepte als seus superiors. L’article 1 de la nova Llei deia que la Gestapo tenia la missió de descobrir totes les intencions que podien posar en perill la seguretat de l’Estat i lluitar contra elles. Per aclarir el paper que li corresponia a la Policia governativa, l’article 5 deia que els oficials superiors de la Policia governativa quedaven subordinats simultàniament als respectius governadors civils. L’article 7 deixava clar que la Gestapo quedava fora del control dels tribunals administratius. Un dels paràgrafs més destacats indicava que la Gestapo administraria els camps de concentració. El decret d’aplicació d’aquesta Llei es va publicar aquell mateix dia sota la doble firma de Göering i de Wilhelm Frick. D’aquesta manera a Prússia els assumptes del SD no estaven subjectes a l’examen dels tribunals administratius.

---

Wilhelm Grau va escriure en el secretari d’Estat per Educació, que l’hi havien demanat que avalués una tesis doctoral sobre la història dels jueus d’Ulm durant l’Edat Mitjana que havia entregat un jueu de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Berlín. Grau li va explicar que no trobava adequat deixar que els jueus poguessin obtenir un doctorat en una universitat alemanya amb tals temes històrics. També es va queixar que un jueu ortodox anomenat Heller obtingués el passat mes d’octubre el seu doctorat a la Universitat de Berlín amb una tesis sobre els jueus a la Unió Soviètica, en la qual intentava negar tota contribució jueva al bolxevisme.

Dissabte:

En el Reich:

La Gestapo va prohibir totes les lligues juvenils burgeses. L’ordre es va tenir que emetre diversos cops, ja que algunes formacions juvenils com la bündisch, especialment aquelles de caràcter catòlic, es varen resistir a la nova norma.

Dijous:

En el Reich:

A Garmisch-Partenkirchen varen començar els Jocs Olímpics d’hivern amb 28 nacions com a participants. Adolf Hitler va arribar en un tren especial a la cerimònia d’inauguració acompanyat per Wilhelm Frick, Adolf Wagner, el Führer d’Esports del Reich, Hans von Tschammer und Osten, així com de l’alcalde de Garmisch-Paretnkirchen i de membres del patronat del Comitè Olímpic Alemany. Entre els convidats hi havia Eva Braun, que precisament aquell dia era el seu aniversari, que es va asseure durant la cerimònia a darrera de Hitler sense aixecar sospites. Heinrich Hoffmann es va encarregar de tirar les fotografies de la inauguració. A través de la neu va aparèixer una processió liderada per l’equip grec. Del braser emergia una flama envoltada de neu i de les torxes olímpiques en els turons.

Entre els convidats també hi havia lord Londonderry, que aquella jornada va agafar des de Berlín un avió personal de Hermann Göering per volar cap a la mansió del ministre alemany a Berchtesgaden. Després es varen traslladar a Munic per a continuació arribar a Garmisch-Partenkirchen.

Dimecres:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va oferir un banquet a la seva casa de Dahlem de Berlín, on hi varen ser convidats lord Londonderry i la branca alemanya de la Germandat Anglesa-alemanya.

En els Estats Units:

Es va estrenar una de les pel·lícules més brillants realitzades per l’actor Charles Chaplin, Temps moderns, que causaria furor en una època on la crisi dels 30 encara presentava greus seqüeles als sectors més baixos i mitjans del país. La pel·lícula es reconeguda com l’última pel·lícula del cinema mut.

Dimarts:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler, vestit amb l’uniforme del NSDAP, es va reunir a la Cancelleria amb lord Londonderry, que aquell dia havia visitat un aeròdrom i la fàbrica Junkers de Dessau, juntament amb Paul Schmidt, Rudolf Hess i Joachim von Ribbentrop. El líder alemany el va avisar de la caiguda d’Europa per culpa de la Unió Soviètica i el va advertir de que Alemanya estava en perill per culpa de les idees bolxevics i de les febleses d’uns governs insegurs. El dictador va deixar clar que l’inquietava el poder que estava agafant la Unió Soviètica, amb el seu extens territori i la seva indústria. Quan Londonderry li va suggerir que la solució passava per la Societat de Nacions, Hitler va menysprear la idea, dient que la Societat es convertiria en una il·lusió sobre paper representada per uns quants mecanògrafs. A més, el va advertir de que admetre la Unió Soviètica a la Societat era un greu error que a la llarga passaria a ser un cop mortal per la pròpia organització. Londonderry li va senyalar que a la Gran Bretanya no es donava tanta importància a l’anomenada amenaça bolxevic i llavors varen parlar de les relacions angleses-alemanyes. El lord britànic li va relatar el nerviosisme que causava a la Gran Bretanya el rearmament alemany i els perills d’un xoc per la qüestió colonial. Hitler va insistir en que Alemanya demanava la paritat absoluta amb les demés nacions i que volia evitar una guerra pel tema de les colònies i desitjava una estreta aliança d’amistat amb la Gran Bretanya per impedir que es repetís “la bogeria” de que els alemanys i els britànics es tornessin a enfrontar com en la Primera Guerra Mundial. Tot i això, Hitler va expressar el seu disgust de no poder disposar de les antigues colònies i li va dir que esperava que el tema es pogués abordar i arreglar en algun moment com a part de l’amistat activa amb Alemanya. La trobada va acabar amb una fotografia per la premsa. Havia durat dues hores. Després de la reunió, Hitler va oferir-li en el seu convidat un banquet organitzat pel ministre Constantin von Neurath.

A Suïssa:

David Frankfurter, un estudiant de Medicina iugoslau i jueu, va assassinar al cap del grup nacionalsocialista d’alemanys residents a Suïssa, Wilhelm Gustloff. Hitler en persona va demanar-li a Rudolf Hess no actuar contra la comunitat jueva pensant en els Jocs Olímpics d’Hivern, que tindrien lloc al cap de dos dies. 

Diumenge:

En el Reich:

Joachim i Annelise von Ribbentrop varen oferir un sopar amb més de 25 invitats a la seva mansió de Dahlem, Berlín. Entre els convidats hi havia Rudolf Hess, Paul Schmidt i lord Londonderry, que varen parlar durant una llarga estona de qüestions polítiques i es va manifestar el desig d’arribar a un acord bilateral entre Gran Bretanya i Alemanya. Els alemanys li varen comunicar al lord britànic que esperaven un retorn de les colònies alemanyes i la necessitat que tenia Alemanya d’expandir-se cap a l’Est.

Dissabte:

En el Reich:

L’antic alcalde de Braunschweig Karl Gebensleben va morir d’un atac de cor el dia que es jubilava.

Divendres:

En el Reich:

Hermann Göering es va endur a lord Londonderry a la seva finca del Carinhall per caçar. Vestit amb un extravagant vestit verd de caçador de mànigues amples i blanques, jaqueta de cuir i un barret de plomes, Göering va matar a un immens bisó de la seva finca. Londonderry va matar a un cérvol i Göering li va regalar com a record els dents i la cornamenta. L’esposa i la filla del lord britànic varen matar aquella tarda una daina cada una.

Després del te i en companyia del doctor Paul Schmidt, lord Londonderry i Göering es varen asseure en els enormes seients de fusta de la gran taula que dominava la sala per parlar de política. Göering va insistir en el seu desig d’arribar a un acord bilateral entre Alemanya i Gran Bretanya, però va destacar la necessitat alemanya d’expansió cap a l’Est i el dret a tenir colònies. Londonderry va assegurar-li que les seves reclamacions eren legítimes, però el va avisar de que França s’hi oposaria i li va suggerir un gest cap als francesos acceptant la zona desmilitaritzada i que França pogués establir una zona similar. Göering va transmetre el suggeriment a Adolf Hitler. El lord britànic també li va expressar el seu desig de que Alemanya agafés el paper rector en la política de limitació d’armes.

Quan la premsa es va fer ressò de l’entrevista entre Göering i Londonderry va circular el rumor de que s’estava discutint un pacte aeri i la qüestió de la zona desmilitaritzada de Renània.

Dijous:

En el Reich:

Per celebrar el tercer aniversari de la pujada al poder, a la Wilhelmstrasse de Berlín va tenir lloc una immensa desfilada amb torxes de desenes de milers de guàrdies d’assalt que havien vingut de tot el país.

Entre els convidats a la Cancelleria per observar aquella desfilada hi havia lord Londonderry, que havia estat aquell dia observant les instal·lacions de la Luftwaffe a les afores de la capital. El lord britànic va passar la resta de la nit com a convidat de Hermann Göering i la seva esposa Emmy en el palau del president del Reichstag, on els varen obsequiar amb un banquet, un recital de Richard Wagner i una pel·lícula que mostrava la força militar d’Alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

Lord Londonderry va pujar a un Junker 52 que el va traslladar de Croydon a Berlín, creuant el Mar del Nord amb escales a Amsterdam i Hannover. Un cop a la capital alemanya va ser rebuts i escortat pels representants de Hermann Göering. Londonderry, que es va allotjar a l’Hotel Adlon, es volia reunir amb els jerarques nazis per arribar a un acord.