Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berchtesgaden, Adolf Hitler, acompanyat per Wilhelm Keitel, Karl Döenitz, Heinrich Himmler i el general Günther Korten, el cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, va agafar un avió a l’aeròdrom de Salzburg per volar cap al seu quarter general de Rastenburg. El mariscal de camp Walter Model i el general Johannes Friessner, recentment nomenat comandant del Grup d’Exèrcits del Nord en substitució del general Georg Lindemann, es varen reunir amb ells. Les converses es varen centrar principalment en els plans per crear diverses divisions noves per reforçar el front oriental i aturar l’avanç soviètic cap a Prússia Oriental. Model i Friessner semblaven optimistes. Adolf Heusinger va presentar la situació en la zona central del front oriental i va anunciar que, tot hi haver concentrat importants forces procedents de les divisions d’altres sectors del front i haver realitzat importants contraatacs, no havien aconseguit aturar les tropes soviètiques i Minsk havia caigut. L’oficial va afegir que no veia possible aturar els soviètics més enllà de les fronteres de Prússia Oriental. 

Hitler també va aprofitar la seva estada a Rastenburg per verificar el seu nou búnquer. El dictador va donar l’ordre d’assegurar l’entrada amb un gruixut mur de formigó i posar metralladores entre el mur i l’entrada per si els soviètics els atacaven amb paracaigudistes. Al mateix temps, va ordenar instal·lar en el sostre nius de metralladores per protegir els accessos. A la tarda, Hitler va tornar cap al Berghof.

---

En el seu habitual article en la Das Reich, titulat aquest cop: Britànics, uniu-vos a nosaltres, perquè Rússia també us atacarà a vosaltres!, el ministre Joseph Goebbels va afirmar que després de tants revessos i tantes retirades, ara estaven més experimentats que en l’època de les grans victòries. El ministre va parlar del provenir de la humanitat occidental i del perill de la massificació. En la frase final de l’article, Goebbels va dir que qui travessava la cinta d’arribada només un cap per davant dels demés, aquest aconseguiria la victòria.

A França:

Cäesar von Hofacker, l’assistent del comandant alemany al càrrec de la França ocupada, Karl-Heinrich von Stulpnagel, que formava part del cercle dels conspiradors, va fer una visita a Erwin Rommel. No tenim constància de què es varen dir, però és molt probable que parlessin de l’atemptat que es produiria el 20 de juliol. Segons sembla, Rommel li va demanar que redactés un escrit per als Aliats en nom seu on digués que l’Exèrcit occidental alemany suspendria les hostilitats per ell mateix i es retiraria al Reich.

A Polònia:

Les deportacions de jueus hongaresos a Auschwitz, que havia començat el 15 de maig, va acabar aquell dia quan varen sortir els últims trens d’Hongria plens de jueus. En total varen ser enviats uns 438.000 jueus hongaresos en aquell camp i només un 15% varen ser enviats a treballar. El 85% varen ser assassinats.

A Hongria:

Raoul Wallenberg va arribar a Budapest per continuar evitant possibles deportacions de jueus a Auschwitz i continuant la feina feta pels diplomàtics suecs, que va permetre salvar ala vida de milers de jueus.  

En el front occidental:

A França:

Les forces aliades van alliberar la ciutat de Caen després de dures batalles amb els alemanys. Els Aliats varen acabar amb la resistència alemanya després del bombardeig britànic del dia anterior, que havia deixat en ruïnes la ciutat després de llançar-hi 6.500 quilograms de bombes en 45 minuts. Tot i això, els alemanys varen resistir en els suburbis sud de la ciutat.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes soviètiques de Leonid Govorov varen llançar una poderosa ofensiva sobre Finlàndia i varen travessar el Vuksi.

A l’illa de Saipan:

Els marines de la 4º Divisió nord-americana varen arribar a l’extrem septentrional de l’illa, al cap Marpi, i les tropes japoneses varen cessar tota resistència. D’aquesta manera pràcticament va acabar la conquesta de l’illa. 30.000 soldats i 22.000 civils japonesos varen morir pel combat o es varen suïcidar en els combats. 3.000 nord-americans varen morir i 10.000 més varen ser ferits en menys d’un mes. Fins llavors, els nord-americans no havien patit tantes baixes en el Pacífic com en aquella Batalla.

Dissabte:

En el Reich:

A Hongria:

Amb els soviètics a prop de la frontera, el regent Miklos Horthy va ordenar que s’aturés la deportació de jueus hongaresos al camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz. Tot i això, Adolf Eichmann va aconseguir els següents dies emportar-se del país dos transports més al camp polonès.

A Polònia:

Per quart cop, avions Aliats varen aconseguir fotografiar el camp d’Auschwitz.

En el front occidental:

A França:

El 12º Cos alemany va abandonar les armes després de perdre 28 de les seves 40 divisions i 350.000 soldats. A Caen, on els alemanys estaven atrinxerats, els Aliats varen efectuar un bombardeig amb 500 bombarders pesats de la RAF amb el suport d’un bombardeig naval dut a terme des de les embarcacions de guerra Rodney, Roberts i Belfast, així com els artillers de terra. En total varen llençar més de 7.000 tones de bombes, que varen aniquilar les posicions alemanyes. A part, els nord-americans atacaven per la carretera Bolleville, just al nord-oest de La Haye Du Puis, a Normandia. Tot i el triomf de les forces aliades, les batalles eren molt sagnants i només aquell dia la 3º Divisió canadenca per perdre 1.200 homes entre ferits, morts (que en varen ser 330) i desapareguts.

---

Bernard Law Montgomery va contestar la nota del comandant Dwight D. Eisenhower del dia anterior, en què li demanava que passés a l’atac enlloc de ser tan prudent, per dir-li que personalment estava bastant satisfet de la situació i que creia que la batalla estava anant bé, ja que els alemanys estaven sent atacats amb contundència al llarg de la línia. El comandant britànic li va assegurar que no hi havia cap estancament per part dels seus homes. Montgomery va organitzar durant aquella jornada un atac contra Caen.

En el Front oriental:

En el sector nord:

Les puntes de llança soviètiques varen rodejar la ciutat de Vilnius, on varen trobar una forta resistència alemanya.

En els Estats Units:

A Washington es varen tornar a reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el líder francès Charles de Gaulle.

En el Pacífic:

Les tropes nord-americanes varen ocupar definitivament l’illa de Saipan després de frenar els atacs suïcides japonesos i d’aguantar 25 dies de matances. En aquesta última batalla, uns 8.000 soldats japonesos es varen veure rodejats pels nord-americans i la majoria es va suïcidar per no ser fets presoners. Tot i la victòria, les operacions de netejar de l’illa varen durar encara un any més.

A Japó:

Kido, assessor de l’emperador Hirohito, es va reunir amb el príncep Fuminaro Konoye per parlar d’un nou govern que acabés amb la guerra. Kido, però, ja li va comunicar que tant l’Exèrcit com l’Armada insistien en continuar amb el conflicte sense tenir en compte les baixes. Però per ell, igual que per Konoye, era imprescindible que l’actual govern dirigit per Hideki Tojo caigués i es formés un de transició liderat per un general de confiança per més endavant formar un govern encapçalat per un príncep que acabés amb la guerra. A continuació varen parlar de les responsabilitats de l’Emperador. Kido va insistir en que Hirohito acceptés la responsabilitat dels fets, encara que això acabés comportant la seva abdicació.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els especialistes de la Luftwaffe, que li volien fer canviar la seva opinió sobre el nou avió a reacció que volia construir, ja que desitjaven que aquest aparell fos més lleuger per ser més ràpid per tal de defensar-se millor. Hitler no opinava igual; el volia més potent, i va ordenar que aquests avions dugessin més bombes i, per tant, els volia més pesats. Els va explicar que no necessitaven defensar-se amb aquests avions perquè creia que els caces enemics no el podrien destruir. La realitat era que Hitler no entenia massa bé com funcionaven aquells nous aparells. Al final de la reunió es va determinar que de moment aquests aparells només farien vols rectes i a gran altura. Un dels homes que va ser present a la reunió va ser el coronel Claus von Stauffenberg, que va ser el primer dia que va veure en persona a Hitler. En aquells moments el coronel estava preparant un complot per acabar amb la vida de Hitler.

---

El doctor Gerhard Klopfer, el subsecretari de Martin Bormann, va afirmar que Bormann deia molt sovint que Albert Speer era un enemic declarat del NSDAP i que inclús aspirava a succeir a Hitler.

---

1.129 bombarders nord-americans varen atacar la zona de Leizpig i tenien com objectiu les fàbriques d’avions i els dipòsits de petroli. Per aquell atac, d’un quart de deu del matí fins a un quart d’onze va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que un cop més no va ser atacada.

A Hongria:

Miklos Horthy, pressionat pel seu propi poble i per la crida de Pius XII del 25 de juny, la de Gustau V de Suècia del 3 de juliol i la del govern nord-americà, va ordenar aturar les deportacions dels jueus hongaresos a Auschwitz tot i l’oposició del seu govern. Adolf Eichmann va aconseguir enviar dos trens més carregats de jueus aquell mateix mes.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats varen utilitzar per primer cop des de que havien desembarcat a Normandia bombarders pesats. Prop de 450 Lancaster i Halifax de la RAF es varen enlairar per llançar un atac sobre Caen, on es concentraven el gruix de les unitats mecanitzades alemanyes. L’atac va ser dissenyat per ajudar a les tropes canadenques i britàniques, que es trobaven aturades davant una sèrie de pobles fortificats al nord de la ciutat. Però, degut al temor de que estiguessin massa a prop de la línia del front, els bombarders varen atacar objectius emplaçats en els ravals del nord de Caen. Per culpa d’aquest temor, el bombardeig va tenir poques repercussions en les defenses alemanyes i, de fet, va fer tot el contrari del que es volia. Els britànics varen complicar els atacs Aliats quan varen intentar passar per les ruïnes que els bombarders havien deixat. Immediatament després del bombardeig dels bombarders pesats, les forces britàniques i canadenques varen començar la Batalla de Caen.

A la nit, 330 bombarders pesats de la RAF varen atacar just a l’entrada d’accés al magatzems de míssils V-1 de Saint-Leo d’Esserent. Gràcies a que volaven molt avall, diverses bombes varen penetrar a l’interior de la cova, provocant l’explosió dels V-1 que s’ho trobaven. A més, l’entrada va quedar totalment impracticable i la via ferroviària destruïda.

---

Dwight D. Eisenhower estava cansat de que el comandant britànic Bernard Law Montgomery es quedés molt de temps contemplant la idea de començar una batalla de desgast i li va escriure una nota per dir-li que coneixia perfectament el seu pla de resistir amb l’ala esquerra per atreure als alemanys, però que havien d’utilitzar tota l’energia possible en un decidit esforç per evitar que es produís un estancament. El comandant nord-americà li va deixar clar al final de la nota que tindria tot el seu suport en qualsevol esforç que decidís dur a terme amb l’objectiu d’evitar que arribessin a un punt mort. L’endemà, Montgomery li va respondre la nota.

---

En el bosc de Fontaineblau, la milícia col·laboracionista va assassinar a l’ex ministre francès Georges Mandel després de treure’l del camp de Buchenwald.

A Finlàndia:

Els finlandesos continuaven replegant-se per culpa de les fortes ofensives soviètiques.

A la Gran Bretanya:

En tenir coneixement de la idea del Congrés Jueu Mundial de destruir les cambres de gas, Winston Churchill li va escriure a Anthony Eden per tal de que reunís tot el que pogués de la Força Aèria de la RAF i invoqués a la seva autoritat si era precís per tal de realitzar aquella acció. Eden va preguntar al seu homòleg Archibald Sinclair si amb incursions de bombardeig es podria aturar l’assassinat massiu dels jueus hongaresos. Al cap de poc es va descartar la proposta de bombardejar Auschwitz.

En el Pacífic:

A Saipan, les tropes japoneses varen llançar una desesperada contraofensiva contra les tropes nord-americanes, però varen patir 2.000 baixes i varen tenir que desistir de la seva ofensiva. Tot i això, l’ofensiva japonesa va malmetre dos batallons d’infanteria de l’exèrcit nord-americà i tres batallons d’artilleria de la infanteria de la Marina i varen assassinar a molts civils.

En els Estats Units:

A Washington es varen reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el coronel Charles de Gaulle.

---

Els nord-americans varen decidir comunicar als soviètics que Joel Brand, el líder jueu de Budapest, s’havia reunit amb Eichmann el 25 d’abril i que aquest li havia proposat salvar a un milió de jueus a canvi de 10.000 camions.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar unes quantes reunions amb els seus principal caps militars. En una de les reunions celebrada a la sala d’estar del Berghof hi havia present el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, el general Friedrich Fromm, el coronel Claus von Stauffenberg, que per primer cop estava present en una reunió amb Hitler, i altres oficials, a més del ministre d’Armament Albert Speer. En la reunió, el coronel Von Stauffenberg va explicar el pla de l’acció de l’Operació Valquíria, que consistia en fer servir els soldats que es trobaven de permís a Alemanya perquè anessin a lluitar. Hitler el va escoltar atentament i va acceptar la majoria de propostes del coronel. Al final de la reunió es va decidir que en cas de que hi haguessin accions bèl·liques dins del territori del Reich els comandaments militars tindrien un poder executiu il·limitat per sobre dels poders dels departaments polítics, i aquests només actuarien com a assessors. En aquella reunió Von Stauffenberg va pensar en dur a terme el cop d’Estat contra Hitler; portava un paquet de dinamita que li havien enviat els seus companys, però va abandonar el pla perquè volia eliminar a altres membres del NSDAP, entre ells el ministre Heinrich Himmler.

---

En el camp de concentració de Dachau va arribar-hi un comboi amb 2.521 presoners que havia sortit de Compiènne, França, el 2 de juliol. Les males condicions del trajecte varen provocar la mort de 984 presoners.

A Hongria:

Miklos Horthy va proclamar en els alemanys que no toleraria més deportacions. Es varen aturar les deportacions, però més de 437.000 dels 725.000 jueus hongaresos havien mort a les cambres de gas. 

En el front occidental:

A França:

El general nord-americà George Patton va arribar a Normandia com a nou comandant i va pronunciar un discurs a les seves tropes. El comandant californià va dir-los que havien d’arribar com fos a Berlín i els va prometre que ell mateix li dispararia un tret al cap de Hitler.

En el front oriental:

A Lituània:

Membres de la resistència polonesa del AK varen participar activament en l’alliberació de Vilna.

En els Estats Units:

A Washington, influenciat pel primer ministre Winston Churchill, va arribar-hi el coronel Charles de Gaulle per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt per intentar millorar les relacions entre ells dos.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar que en les primeres setmanes del nou atac alemany, 2.754 V-1 havien causat 2.752 morts. A part, el primer ministre va tornar a insistir en que es valorés la possibilitat d’utilitzar gas verinós per acabar amb la guerra, servint de pas per atacar els objectius previstos per l’Operació Crossbow. Churchill va afirmar que seria absurd posar per davant qüestions morals en aquest tema perquè el gas ja s’havia utilitzat en la Primera Guerra Mundial sense “que es queixessin els moralistes de l’Església“.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que els alemanys continuaven esperant que les tropes del general Patton duguessin a terme un segon desembarcament en la zona del Canal de la Mànega. Molts alemanys continuaven pensant que es produiria un desembarcament en el Pas de Calais.

A les Filipines:

Davant de la imminent desfeta japonesa, l’almirall Nagumo es va treure la vida.

Dimecres:

Preparant el putsch del 20 de juliol:

La Gestapo va detenir als opositors civils del règim nazi Julius Leber, que havia de ser ministre de l’Interior en el govern posthitlerià, i Adolf Reichwein, professor d’Història que tenia que ser ministre de Cultura, quan aquests buscaven contactes amb l’oposició comunista per efectuar un cop d’Estat. Claus von Stauffenberg, que el dia anterior s’havia compromès a tirar endavant el putsch, va quedar molt consternat quan va saber que havien detingut el seu amic Leber.

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb en Werner von Best, que no acatava les ordres del dictador de reprimir a la Resistència danesa. Hitler li va tornar a repetir les seves ordres sobre el contra-terror i li va recalcar que no tenia cap atribució per practicar la seva pròpia política. Quan Best el va intentar replicar, Hitler li va cridar que no volia sentir res més i va ser convidat a abandonar la sala. Hores més tard, Joachim von Ribbentrop li va dir que fes el considerés més just i recomanable, però que obeís les ordres d’en Hitler.

---

A Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten i li va tornar a parlar de que tenia jueus a l’estranger que treballaven pels seus interessos. Himmler li va confessar que aquell tema havia portat algun maldecap en els caps de la Gestapo perquè no entenien aquella decisió.

En el front oriental:

Els soviètics varen acabar de reconquerir la ciutat de Minsk, capital de Bielorússia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va explicar en la Cambra dels Comuns que les primeres 2.574 bombes V-1 alemanyes havien matat a només 2.752 persones.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Per iniciativa d‘Albert Speer, uns 200 empresaris es varen reunir amb Adolf Hitler a l’Hotel Platterhof d’Obersalzberg. El dictador, en un discurs d’una hora, els va explicar que els generals que lluitaven en front oriental no comprenien la importància que tenia per la indústria alemanya la conca del Donets o els minerals de magnesi de Nikopol perquè només prestaven atenció a l’aspecte estratègic i militar. Tot i això, Hitler els va indicar que tot i la pèrdua de matèries primes en els territoris russos, no s’havien detectat problemes rellevants en la producció armamentista. El dictador els va prometre que un cop acabada la guerra, la Wehrmacht estaria equipada esplèndidament amb tot tipus d’armament.

Durant la reunió militar d’aquella jornada, Erich von Manstein li va exigir a Hitler la retirada del front a la zona del riu Dnièper per evitar una altra catàstrofe militar. El dictador es va alterar tan que va requerir tractament del doctor Theodor Morell, que li va posar una injecció d’Eukodal perquè es calmés.

---

Heinrich Himmler es va dirigir a Berchtesgaden per passar-hi uns dies, però per la nit va notar dolors estomacals i va cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés a les deu de la nit.

Preparant el putsch del 20 de juliol:

Els opositors al règim nazi, que s’estaven preparant per dur a terme un cop d’Estat contra la vida de Hitler, varen firmar un jurament en una celebració en la que Claus von Stauffenberg i Rudolf Fahrner varen explicar els seus objectius polítics després del cop d’Estat. Els objectius principals eren crear un nou ordre per Alemanya més just, amb més drets per al poble i en col·laboració amb occident. Davant del professor Fahrner i del seu germà Berthold, Von Stauffenberg es va comprometre a realitzar l’atemptat i a dirigir el putsch des de l’OKH de Berlín.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el Bàltic, els soviètics varen començar una ofensiva per ocupar els Estats bàltics. Es varen utilitzar tres fronts soviètics per aquesta ofensiva: 1º, 2º i 3º Bàltics. Els Estats del Bàltic tenien una importància molt gran per Alemanya perquè eren una font d’aliments i permetien als alemanys bloquejar la flota russa i mantenir obertes les rutes de subministraments cap a Suècia i Finlàndia.

En el sector central:

En l’Operació Bagriation, l’exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Minsk, la capital de Bielorússia.

En el Pacífic:

A Saipan, després de perdre Garapan, la capital de l’illa, els japonesos varen atacar als nord-americans a pit descobert i en els següents dies varen atacar amb ofensives suïcides.

A Japó:

Davant d’un nou desastre militar (Saipan), Kido, assessor de Hirohito, va enviar un missatge al príncep Fuminaro Konoye per comunicar-li que estava d’acord en gran part del seu pla per acabar amb la guerra. Konoye considerava que Hideki Tojo havia de dimitir i formar-se un nou govern presidit per un membre de la família imperial per tal de negociar la pau.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler vivia envoltat amb el seu cercle més íntim, però sabia que les coses no anaven gens bé i va decidir substituir al general Gerd von Rundstedt, que havia sigut destituït el 29 de juny per haver demanat la pau amb els britànics, com a cap de les forces occidentals pel general Günther von Kluge. Von Rundstedt va rebre aquell dia una nota manuscrita en que se’l destituïa per raons de salut. El dictador, pessimista tot aquell dia, va intentar demostrar la confiança i la seguretat que tenia en la victòria amb les senyores de la casa. Fins a altres hores de la nit es va passar el dia en el saló del te escoltant discs i explicant històries al costat de la llar de foc.

En el front oriental:

 En el sector nord:

El general alemany Johannes Friessner va rellevar a Ernst Lindemann com a cap del Grup d’Exèrcits Nord.

A Bielorússia:

En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va recuperar la ciutat de Minsk, la principal base alemanya del front central, on 100.000 soldats alemanys del Grup d’Exèrcits Centre varen quedar envoltats per les tropes soviètiques. Al mateix temps, unitats escalonades varen reduir les bosses alemanyes en la rereguarda. A més, les avantguardes soviètiques varen travessar per primer cop l’antiga frontera polonesa amb la Unió Soviètica, penetrant novament en la zona oriental de Polònia.

En el front occidental:

A França:

El 7º Cos nord-americà va llançar una ofensiva contra Saint Lo per avançar cap al sud. L’atac no va començar sent un èxit perquè Omar Bradley va tornar a dispersar les seves forces en un front massa ample. Al mateix temps, la 16º Divisió GAF alemanya va arribar al front de Normandia després de sortir de La Haia el 18 de juny.

---

Els Aliats durant aquell dia varen aconseguir traslladar grans quantitats de gasolina al front a través d’uns oleoductes instal·lats des d’una embarcació fins els centres de magatzematge a terra.

---

En el Bolletí de la Wehrmacht s’anunciava que en el sud de França diversos grups terroristes havien sigut obligats a combatre i havien sigut aixafats.

A Itàlia:

El general Edgard de Larminat es va apoderar de Siena prenent tota precaució per no danyar la ciutat.

A Suècia:

El rei Gustau V va enviar una carta a Miklos Horthy en el que l’instava a posar fi a les deportacions de jueus.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de la reunió amb Adolf Hitler del 29 de juny, Gerd von Rundstedt va deixar de ser el comandant de l’Exèrcit Occidental per les discrepàncies que tenia amb el dictador alhora de dur l’estratègia militar.

---

En el seu editorial en la Das Reich titulat aquest cop Estem fent una guerra total?, Joseph Goebbels va dir que cada individu tenia que sentir-se en perill de mort, ja que l’enemic volia exterminar als alemanys. Per això, deia el ministre, cada individu tenia que donar-ho també tot, renunciar a tot, viure com els damnificats dels bombardejos, sense miraments. Goebbels va admetre que els seus enemics eren més forts en número i en material, però va explicar que ells eren millor raça i que ho tenien que aprofitar més racionalment. En el mateix número hi sortien dues fotografies; el castell alemany d’Ordensburg i la fortalesa eslava d’Ivangorod, amb un text a sota on s’insistia en la superioritat racial alemanya: el gòtic de l’edifici germànic, superior, i l’obra eslava, sense el geni de la creativitat nòrdica, es deia. El text continuava explicant que les SS defensaven l’occident germànic contra l’orient eslau.

A França:

Un comboi amb 2.521 presoners va sortir de la localitat de Compiègne direcció al camp de concentració de Dachau. Les condicions a dins del comboi varen ser infernals; es varen donar casos de bogeria entre els presoners per la calor, la falta d’aigua i la desesperació de partir en el moment que l’alliberació francesa semblava pròxima. Durant aquell trajecte de quatre dies varen morir 984 presoners. Ja a pocs quilòmetres de Compiègne hi havia diversos morts en cada vagó.

---

En el Bolletí de la Wehrmacht es va explicar que en diverses accions en terreny francès havien sigut liquidats 80 “terroristes”.

A Hongria:

Els nord-americans varen bombardejar Budapest.

A Itàlia: 

El 6º Cos nord-americà va arribar a Cecina. A la Toscana, el 13º Cos britànic va ocupar la ciutat de Foiano, al nord-oest del llac Trasimeno, completant d’aquesta manera la ruptura de la Línia Albert alemanya.

A l’Atlàntic:

A l’altura de les Açores, els destructors nord-americans USS Inch i USS Frost varen enfonsar amb les seves càrregues de profunditat el U-154.

En el Pacífic: 

Les forces amfíbies nord-americanes varen envoltar Noemfoor.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ser nomenat cap de l’Estat Major del comandant de l’Exèrcit de l’Interior del general Friedrich Fromm i va ser ascendit al rang de coronel. D’aquesta manera va tenir accés a reunions informatives relacionades amb l’Exèrcit interior i amb Adolf Hitler. Per altra banda, en el Berghof, Kurt Zeitzler, que ja havia sigut rellevat del seu càrrec com a cap de l’Estat Major, va abandonar la casa de muntanya després de patir una crisi nerviosa pels constants enfrontaments amb Hitler. Mai més va tornar a parlar amb el dictador i el mateix Hitler va ordenar el gener de 1945 que fos expulsat de l’Exèrcit i li varen negar el dret a dur uniforme. Heinz Guderian el va substituir el 21 de juliol.

---

El desaparegut Eduard Dietl, mort el 23 de juny de 1944, va rebre a títol pòstum una condecoració per part del govern alemany.

---

El SS Obergruppenführer Wilhelm Bittrich va criticar-li a Erwin Rommel les decisions que es prenien des del quarter general de Hitler i la seva negativa a reconèixer el desastre que s’apropava en el front occidental. El SS es va mostrar partidari del pla de Rommel d’entaular negociacions secretes amb els Aliats. 

A França:

4.227 bombarders de la RAF varen sortir de les seves bases per destruir un magatzem de míssils V-1 a Saint-Leo d’Esserent. Però gràcies a que s’havia reforçat l’estructura de la cova on hi havia el magatzem, l’atac va ser insignificant. Només l’entrada es va veure afectada per l’atac, quedant tapada per pedres. En menys de 24 hores l’entrada va tornar a ser oberta, ja que els alemanys varen aconseguir treure ràpidament les pedres.

En el front occidental:

A França:

El coronel Keil va ser capturat amb tot el seu Estat Major i va cessar d’aquesta manera tota resistència a l’extrem nord de Cotentin.

---

A prop del riu Odon, gràcies a l’esforç bèl·lic britànic els alemanys varen veure ja impossible dur a terme un atac a gran escala en qualsevol punt.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els caps d’Estat Major britànic i nord-americà per la batalla a Itàlia es varen ampliar, i Winston Churchill li va enviar un telegrama de contestació al president Franklin Delano Roosevelt senyalant-li que “aquells desacords eren el principal error estratègic i polític més important que s’havien enfrontat”. En un altre telegrama enviat al President aquell mateix dia, el primer ministre protestava contra una decisió que tirava per terra les seves esperances de la campanya italiana.

---

Aquell dia va començar la Conferència de Bretton Woods.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen formar la primera unitat d’operacions equipada amb caces a reacció Messerschmitt Me262. La unitat va ser enviada més tard a França.

A Hongria:

De Budapest va sortir un tren carregat amb 1.684 jueus, la majoria de Cluj, direcció a Suïssa després d’aturar-se una bona estona a Bergen-Belsen. Quan el tren es va aturar a Linz, els alemanys els varen fer baixar per una inspecció mèdica i una dutxa. Molts varen creure que moririen en aquell moment, però aquesta vegada els alemanys varen dir la veritat en el tema de les dutxes. Tots els passatgers es varen salvar. Adolf Eichmann va demanar molts diners als Aliats per salvar aquelles persones. Aquest tren va ser conegut com el tren de Kasztner per l’encarregat que va fer possible aquella operació de rescat, Rudolf Kasztner, que precisament era originari de Cluj, d’on varen sortir la majoria dels passatgers, fet pel qual se’l va criticar ja que, per exemple, la seva mare i el seu germà viatjaven en el tren.

Tot i això, els alemanys varen continuar deportant jueus d’Hongria per enviar-los a les cambres de gas. Aquell dia varen ser enviats 41.499 jueus de la zona IV cap a Auschwitz. Segons un informe enviat per Veesenmayer, un total de 381.661 jueus havien sigut deportats a Auschwitz des de les Zones I a IV de les províncies hongareses.

A França:

Del camp de Drancy varen sortir els últims nens i personal de Izieu direcció a Auschwitz. Cap d’ells va sobreviure.

A Polònia:

Davant de l’increment d’atemptats de la resistència polonesa del AK a les línies de ferrocarril, el govern alemany es va veure obligat a crear els Bahnschutz, equips de vigilància armats entrenats per vigilar les vies ferroviàries. Entre altres disposicions, tota persona que s’apropés a una distància de 500 metres de la línia de ferrocarril seria afusellada.

A la Gran Bretanya: 

Una bomba V-1 va matar a 32 persones d’un orfenat a un quilòmetre i mig de Chartwell. Fins aquella data, 2.000 V-1 havien sigut llançades contra la Gran Bretanya, la majoria contra Londres. En resposta, els britànics varen incrementar el número de canons antiaeris, caces i globus de barrera.

---

Winston Churchill, després de rebre el dia anterior un missatge del president Franklin Delano Roosevelt on li demanava consultar amb el dictador Iosif Stalin qualsevol acció al sud de França, suggeriment que sembla que no li va fer gens de gràcia, va redactar un missatge, que finalment no va ser enviat, per al President en què l’amenaçava en dimitir si es realitzava l’Operació Yunque.

A Birmània:

Aquell dia va començar l’evacuació de la 111º Brigada cap a la Índia.