Dijous:

En el Reich:

Aquell dia era el 15è aniversari del Tractat de Versalles, firmat el 28 de juny de 1919, i totes les banderes dels edificis oficials estaven a mig pal en senyal de dol. Poc abans de les nou del matí, Adolf Hitler, que el dia anterior havia tornat de Baviera, va arribar a l’aeroport de Tempelhof de Berlín per dirigir-se a Essen acompanyat per Hermann Göering i Viktor Lutze per assistir al casament del gauleiter local Josef Terboven. Aquest viatge no entrava en l’ordre normal de les coses perquè Terboven no era un personatge tant important com perquè Hitler assistís al seu casament. Abans de marxar cap a Essen, Göering i Heinrich Himmler varen ordenar a la Gestapo i a les SS que estiguessin a punt per atacar a les SA. Rudolf Diels es va dirigir a Essen per reunir-se amb Göering i saber les últimes ordres. Després de la boda, Hitler s’havia de reunir amb els empresaris Gustav Krupp von Bohlen i Fritz Thyssen. Abans de pujar a l’avió, que portava escrit en caràcters negres el nom del president Paul von Hindenburg, va començar a ploure. Göering lluïa el seu uniforme de gala de general i una capa sobre les espatlles, mentre que Hitler portava el seu abric de cuir i la seva camisa blanca. Després de sortir del vehicle, el canceller es va apropar a la tripulació, que l’esperava a l’entrada de les escales de l’aparell, per saludar-los mentre Göering parlava amistosament amb el pilot. A les nou, el mateix moment que la pluja s’intensificava, varen pujar a l’aparell que els portaria a l’aeroport d’Essen-Mülheim.

La boda del gauleiter Terboven va mobilitzar tota la ciutat. En arribar a la ciutat, Hitler i Göering varen ser aclamats pel públic al davant de l’Hotel Kaisehof, on s’allotjarien, i estaven acompanyats per l’ajudant de camp Wilhelm Brückner, el doctor Otto Dietrich i el Oberführer Julius Schaub. Quan varen abandonar l’Hotel per traslladar-se a l’Ajuntament d’Essen varen tenir que avançar a poc a poc amb els vehicles per la Huysenalle perquè la gent s’havia concentrat al voltant de l’avinguda. En aparcar davant de l’edifici municipal, la multitud va cridar en veure al canceller. La cerimònia oficial va començar amb la marxa nupcial del Lohengrin, i després es va celebrar la cerimònia religiosa. Dos nens, un nen i una nena, amb uniformes de les Joventuts Hitlerianes llançaven roses i sostenien l’enorme cua del vestit de seda de la núvia, Ilse Sthal, que portava una diadema en el cabell i un ram de roses a les mans. Al seu costat hi havia el nuvi, que anava vestit amb l’uniforme de gauleiter amb un braçal amb la creu gamada en el braç esquerre i la Creu de Ferro penjada en el pit. Entre els presents a l’acte hi havia el líder de les SA Karl Ernst, que l’endemà havia de marxar de Lluna de Mel a Madeira i després de la boda va tornar tant tranquil a Berlín per preparar l’equipatge. Ilse Stahl i el gauleiter Terboven estaven immòbils en aquell moment davant del doctor Reismann-Grone, l’alcalde de la ciutat, que va fer un discurs per la parella. Un cop l’alcalde va començar a parlar, tots els presents estaven asseguts als seus llocs amb les mans col·locades una sobre l’altra. Hitler i Göering seien de costat mentre a fora l’Ajuntament la multitud cridava i es podien sentir els crits entusiastes dels joves de les Joventuts Hitlerianes i el de les sirenes que anunciaven un canvi de torn de les fàbriques que rodejaven la ciutat. En acabar el discurs, Hitler i Göering es varen aixecar i varen inaugurar el nou llibre d’or de la ciutat. Després, el seguici es va dirigir a la catedral per la cerimònia religiosa. Davant del temple, en l’Adolf-Hitler-Platz, els nois de les Joventuts Hitlerianes no deixaven de cridar entusiasmats per veure al canceller.

Després de la cerimònia religiosa, en un immens saló es va fer el banquet i allí es varen deixar els regals. Göering va fer l’ús de la paraula i es varen llançar Sieg Heil!. Després del banquet es va fer el ball i Hitler i Göering ho van aprofitar per reunir-se en la suite imperial per parlar de la possible revolta de les SA. Schaub, que vigilava la porta a on estaven reunits, no parava de rebre missatges de Reinhard Heydrich que explicaven detalls de la rebel·lió de les SA i indicava on eren els seus membres. Llavors, Hitler va rebre un missatge de Himmler que deia que Oskar von Hindenburg havia accedit a concretar una trobada entre el seu pare i el vicecanceller Franz von Papen. Sabent que havia d’actuar ràpid, Hitler va abandonar la recepció nupcial i va tornar al seu Hotel.

A les cinc de la tarda, un cop acabat tot el festeig, Hitler, acompanyat per Brückner i els Oberführer Dietrich i Schaub, varen visitar l’empresa Krupp. En el vestíbul d’honor de l’edifici administratiu principal, Von Bohlen und Halbach i la seva esposa Imgard von Bohlen varen rebre el canceller. Un tècnic de la fàbrica li va ensenyar a Hitler la fàbrica visitant les fargues, els tallers, les plantes de laminació i la fàbrica de camions. Llavors, Krupp li va mostrar en el canceller una placa commemorativa on s’hi podia llegir:

En memòria dels camarades de l’empresa caiguts el 31 de març de 1923, en aquest mateix lloc, sota les bales franceses.

Durant la visita, Krupp es va queixar de que els seus treballadors tenien que abandonar massa sovint els seus llocs de treball per efectuar marxes i exercicis militars. Hitler li va respondre que tenia tota la raó i li va prometre que aviat acabaria amb aquelles marxes. Quan va abandonar la fàbrica, el canceller semblava preocupat. Els vehicles oficials varen avançar ràpidament cap al centre de la ciutat, a l’Hotel Kaiserhof, on tenien que allotjar-se aquella nit. En el gran saló de l’Hotel, transformat en despatx de treball, Hitler va repassar els missatges que li enviaven. Himmler era el que més en va enviar advertint-lo del putsch per part de les SA. A més, no parava de rebre trucades en que se l’informava de que les SA volien atacar-los. Llavors, Hitler va reunir als seus col·laboradors i en aquell moment el SD de Renània va donar una nova informació: les SA havien causat molèsties a un diplomàtic estranger en la regió del Ruhr. Tot i que la informació no era precisa, Hitler va esclatar en còlera i va sol·licitar que el posessin en comunicació amb la pensió Hanselbauer, a Bad Wiesse, on estaven reunits els principals membres de les SA. El canceller va parlar amb Ernst Röhm i li va demanar explicacions. En la conversa, Hitler li va confirmar que el 30 de juny a les 11 del matí estaria a Bad Wiesse per reunir-se amb ell. Röhm no sospitava res de res i en el seu entorn va dir que havia encarregat un gran banquet en l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic i que hi hauria un menú vegetarià en honor al canceller. Röhm es va passar la resta del dia enviant telegrames dirigits als Obergruppenführer de les SA per citar-los a la reunió del dissabte. Sense saber-ho, Röhm va ser expulsat de la Lliga Alemanya dels Oficials sota la pressió del ministre Werner von Blomberg i el general Walther von Reichenau, que havien declarat la situació d’alerta màxima en l’Exèrcit. Després de penjar el telèfon, Hitler es va tranquil·litzar i va explicar que ell personalment aniria a Bad Wiessee i a Munic per sufocar la revolta, i que Göering i Himmler s’encarregarien de Berlín. Després de l’entrevista, Göering va tornar a Berlín i Hitler es va quedar a l’Hotel per reposar per l’endemà ser present a unes reunions. En acompanyar al ministre Göering fins al vehicle, Hitler va ser aclamat per la gent que el va veure.

---

L’Exèrcit va rebre ordres de posar-se en estat d’alerta, però el caos era absolut dins de les files de les forces armades. Els oficials de la 7º Regió militar de Baviera es preguntaven si Hitler donaria suport a la Reichswehr o es posaria al costat de les SA. A dos quarts de cinc de la tarda, el general Ludwig Beck, el cap del Truppenamt, recordava en els seus oficials que tenien que tenir una arma al seu abast. Des de la Bendlerstrasse es varen donar telefònicament les últimes ordres als Estats Majors de diferents regions militars per està en alerta. Dos oficials de l’Estat Major varen llegir per als demés oficials un text del ministre Von Blomberg que havia de sortir editat l’endemà en la Völkischer Beobachter, on remarcava la seva fidelitat cap al canceller. A la nit, l’oficial Stapf de la Reichswehr va rebre l’ordre de que cap oficial podia sortir del quarter general.

Josef Dietrich va rebre l’ordre d’agafar un avió per dirigir-se a Munic. En la capital bavaresa, Hitler li va ordenar que es traslladés a Bad Godesberg, on allí se li va ordenar que es traslladés a Kaufering, a prop de Landsberg, per agafar un comandament militar el 30 de juny.

---

Robert Ley va ser convidat en l’últim consell del Rin.

---

El ministre d’Economia, Kurt Schmitt, va patir un greu atac de cor que el va fer abandonar el càrrec el 3 d’agost pel banquer Hjalmar Schacht, tot i que no va deixar el Ministeri oficialment fins el 30 de gener de 1935.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va tornar a Berlín des de Munic i es va reunir amb el ministre Werner von Blomberg, el general Walther von Reichenau i el líder de les SA Viktor Lutze. Von Blomberg i Von Reichenau li varen mostrar les proves que tenien contra les SA. En aquestes proves s’afirmava que estaven preparant un atac contra la Reichswehr. Per calmar-los, el líder alemany els va confirmar que detindria als líders de les SA en una conferència a Bad Wiesse, en el Tegernsee, a uns 75 quilòmetres al sud-est de Munic, on hi descansava des de feia dies Ernst Röhm amb els seus homes.

A continuació, Hitler va oferir un te d’honor en algunes personalitats del règim i diplomàtics estrangers. El dictador també va comunicar el seu desig de reforçar la unitat de la Leibstandarte SS-Adolf Hitler amb joves de 17 anys pertanyents de les Joventuts Hitlerianes que tenien que fer com a mínim 1,77 metres d’altura.

Franz von Papen va tornar en avió a Berlín des de Westfàlia després de que el dia anterior li comuniquessin que el seu secretari Edgar Jung havia sigut detingut per la Gestapo. Von Papen es va posar en contacte amb la Cancelleria per demanar parlar amb Hitler, però des de la Cancelleria li varen dir que el canceller acabava de tornar de Munic i que en aquells moments estava descansant. També va demanar veure’s amb Hermann Göering, però li varen dir que aquell dia era a Colònia per pronunciar un discurs. Llavors va decidir dirigir-se al número 8 de la Prinz Albrechtstrasse i va poder parlar amb Heinrich Himmler. El vicepresident va protestar per la detenció del seu secretari, però Himmler li va dir que l’havien detingut sota acusació de contactes il·legals amb potències estrangeres i que s’estava realitzant una investigació. El cap de les SS li va assegurar que no li podia donar més detalls i li va prometre que en breu seria alliberat. Sense més a discutir, Von Papen va tornar al seu domicili berlinès mentre Jung estava als subterranis de la Prinz Albrechtstrasse. Amb el vicecanceller fora, Himmler va celebrar una reunió de treball en el seu despatx amb els líders del SD. El cap de les SS els va advertit de que l’acció estava programada per molt aviat. Llavors, cadascun dels líders del SD va exposar el seu pla i va concretar amb Himmler les últimes consignes. Himmler els va demanar que seguissin cada pas dels caps de les SA i tinguessin informada la central del SD sobre qualsevol moviment sospitós.

L’operació per desarticular els comandants de les SA es va posar en en marxa des d’aquell mateix dia. Josef Dietrich va arribar a un acord amb la Reichswehr en una reunió en la Bendlerstrasse per agafar les armes que fossin necessàries per una missió del Führer secreta i molt important. Von Blomberg ja sabia quina era la missió. Mentre tot això passava, a la nit les SA varen celebrar una festa en la residència berlinesa de Röhm per celebrar la boda del líder de les SA Karl Ernst i que el tinent Scholz havia aconseguit parella. Els policies vigilaven davant de l’edifici.

---

Göering, com ja s’ha mencionat, es trobava a Colònia per parlar davant de milers d’homes i dones. Des de mig matí la ciutat estava paralitzada per les desfilades, les recepcions i els actes d’honor del ministre sense cartera, que havia arribat a la ciutat renana a les 13:20 a bord d’un Junker de color vermell. Les SS formaven un cordó de seguretat davant de les sessions de l’Ajuntament. Allí, el Oberbürgermesiter, el doctor Reisen, li va oferir una espasa celta de 3.000 anys d’antiguitat i varen dinar en la Muschel Saal (La Sala de les Rocalles) abans de ser presents a la desfilada davant de l’Òpera. Durant aquell acte varen desfilar forces de la policia, de les SS, de les SA, de les motoritzades SA i membres del RAD de les Joventuts Hitlerianes. Tots ells portaven centenars de banderes amb la creu gamada mentre Göering els observava des de la tribuna amb un somriure de satisfacció. Al vespre, la multitud continuava concentrada en el saló d’actes de la fira per escoltar el discurs de Göering, que va dir que ningú podia pensar, a l’estranger o a Alemanya, que aquí passaven coses a causa d’un règim de sagnant terror.

---

Des de les nou de la nit, la Huysenalle (l’avinguda) d’Essen estava tallada per homenatjar al gauleiter Josef Terboven, que el dia següent s’havia de casar. Nois que portaven torxes en honor al gauleiter varen passar per l’arc de triomf de davant del Parkhotel per després seguir cap a la Holzstrasse i l’Adolf-Hitler-Strasse acompanyats per bandes de música de les Joventuts Hitlerianes, el SA Standarte 58 i el Cos de Gendarmeria, que marcava el pas, seguits d’altres unitats de les SA i, després, per una formació de la Sturmbann SS número 1 vestits amb els seus uniformes negres i els seus guants blancs. El gauleiter es mirava la cerimònia al costat de la seva futura esposa mentre la població aplaudia sense parar. La desfilada va durar de les 22:10 a les 23:15.

---

Una carta pastoral del clergat va criticar durament l’Estat nazi. Aquella carta va indignar al ministre Joseph Goebbels, que va demanar actuar per acabar amb les crítiques.

---

Tot i els moments convulsos que vivia el país, els mitjans de comunicació intentaven vendre una altra història; el National-Zeitung va anunciar que la situació de l’economia alemanya era radiant amb el titular de que l’Alemanya del Tercer Reich triomfava sobre la misèria i l’atur, i deia que s’havia d’agrair a Hitler perquè donava treball a tots. Pels micròfons de Ràdio Berlín, Alfred Rosenberg es va dirigir als escolars i els alumnes de segona ensenyança per afirmar que Alemanya es trobava immersa en un combat polític que era al mateix temps un combat espiritual sense precedents de la història alemanya i va insistir en que havien d’estar units. A les classes, els professors varen comentar amb els alumnes el discurs pronunciat per Rosenberg.

A Itàlia:

Clara Petacci, l’amant de Benito Mussolini, es va casar amb Ricardo Federicci a l’església de Sant Marc. El matrimoni només va durar dos anys.

Dimarts:

En el Reich:

El culte a la figura d’Adolf Hitler va començar a ser obsessiu per una part de la població alemanya. Prova d’això són els informes que tenia el govern que explicaven que la gent arrencava trossos de fusta de la reixa del jardí de la casa de Hitler a Obersalzberg, i es deia que fins i tot una dona havia recollit terra que el canceller havia trepitjat quan es dirigia al Berghof. Segons uns altres informes, l’admiració cap a Hitler havia arribat a les classes treballadores, però també apuntava que el poble s’havia adonat de que Hitler no volia dirigir-se cap al socialisme. En aquells moments Hitler es trobava a la seva casa de muntanya i aquell dia va rebre als delegats dels pobles veïns de la zona i va jugar amb els fills dels habitants d’aquelles muntanyes.

---

Els comandaments militars varen tenir a les seves mans uns documents que demostraven que Ernst Röhm havia armat il·legalment les SA per preparar un atac contra la Reichswehr. Aquests documents havien aparegut misteriosament en el despatx del cap de l’Abwehr. El capità Conrad Patzig Patzing va advertir als seus superiors i, poc després, el general Walther von Reichenau va entrar en el despatx del cap de l’Abwehr per llegir-li el document i li va exclamar que aniria a veure a Hitler. Von Reichenau es va dirigir a la Cancelleria, però com que el canceller encara era al Berghof no el va poder veure i va tornar a la Bendlerstrasse. Llavors, l’Abwehr li va ensenyar un altre informe que deia que en un dels edificis assignats a les SA, la seu del Reiterstandarte número 28, situat al davant del domicili d’un diplomàtic francès, els membres de les SA feien diàriament exercicis de tir amb metralladores pesades. Els dispars, es deia, es podien sentir des del carrer i havien començat feia menys d’una setmana. Era una prova més de que les SA s’estaven preparant per un putsch.

Per posar més llenya al foc, Josef Dietrich es va presentar en la Bendlerstrasse i va demanar veure a un oficial del gabinet del ministre Werner von Blomberg per fer-li entrega d’un document confidencial obtingut d’un líder de les SA, que estava indignat amb les seves SA. En llegir el pla, el ministre Von Blomberg es va irritar en veure l’Estat Major de les SA tenia previst liquidar a tots els oficials superiors de la Reichswehr. El text deia que s’havia de treure als conservadors de l’Exèrcit per substituir-los per oficials revolucionaris; com a primeres víctimes es designava d’una manera molt especial als generals Ludwig Beck i Werner von Fritsch.

---

Hermann Göering va parlar a Hamburg davant d’un auditori molt divers amb alguns grans industrials de la indústria marítima i alguns nazis. A diferència del seu discurs del dia anterior a Nuremberg, el president del Parlament va tenir un to més calmat i no va insultar als conservadors, és més, els va convidar a unir-se al canceller. Göering va afirmar que Hitler era l’únic home capaç de tornar la força a Alemanya i va dir que tenien que alegrar-se de tenir al capdavant a Hitler.

---

Franz von Papen, després d’assistir al casament de la seva neboda el dia anterior, va decidir passar el dia a Westfàlia. Però a la tarda el seu secretari Tschirischky el va trucar per dir-li que el seu secretari Edgar Jung havia sigut detingut per la Gestapo. L’assistenta de Jung havia sigut qui havia donat l’alarma quan va arribar a les nou del matí el domicili d’aquest. Pel terra de l’edifici hi havien tirat la roba del secretari i el despatx estava totalment regirat amb els mobles moguts de lloc i el llit desfet. L’assistenta va trucar primer als amics del secretari abans que a la policia. Jung s’havia quedat sòl unes hores a la seva casa de Munic i en tornar la seva esposa va veure que el seu marit ja no hi era i, buscant per la casa, únicament va descobrir la paraula Gestapo gravada pel seu marit a la paret dels quarto de bany. El seu cadàver va ser trobat el 30 de juny en una fosa de la carretera d’Orianenburg. Més tard es va saber que abans de morir en una cel·la de la presó de Munic havia sigut sotmès a un llarg interrogatori on havia sigut torturat. Von Papen va decidir tornar immediatament a Berlín per intentar salvar al seu secretari, però allí li varen dir que no estava visible en aquells moments.

---

EL Neue Zürcher Zeitung va criticar el plantejament que Alfred Rosenberg feia de la història de Saxònia, especialment el seu intent d’establir una continuïtat entre els senyors medievals i el nacionalsocialisme.

Dilluns:

En el Reich:

Aquell matí, el cap de la regió militar de Breslau, Paul Ewald von Kleist, va volar cap a Berlín preocupat després de la conversació que havia tingut la nit anterior amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, i es va presentar davant del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch, a la Bendlerstrasse. Von Kleist li va dir que tenia la impressió de que algú tenia interès en enfrontar l’Exèrcit amb les SA i que totes les notícies que rebia venien de la mateixa font, de l’oficina del Reichsführer de les SS, la de Heinrich Himmler, i que pensava que darrere de tot hi havia Reinhard Heydrich. A continuació, Von Fritsch va trucar al general Walter von Reichenau per ser informat sobre què passava. El general, sense mostrar cap tipus de preocupació,  li va respondre que era massa tard i li va aconsellar que prengués precaucions perquè alguna cosa important s’estava preparant. Llavors, Von Fritsch li va preguntar on era Adolf Hitler, i Von Reichenau li va respondre que estaria aviat a Essen i li va donar una llista definitiva que havia sigut enviada per l’Alt Comandament de les SA i a on es llegia que nombrosos generals amb comandament que havien de ser assassinats. Von Fritsch, horroritzat, va rebre després una altra llista del general Von Reichenau. En aquesta es llegia els noms de les persones que havien de ser assassinades per frenar la revolta de les SA. La primera llista va ser escrita a primers de juny i figuraven els noms dels que s’havien d’assassinar el 30 de juny. Aquesta llista també la va rebre el comandant del camp de Dachau i sturmbannführer de les SS, Theodor Eicke. La llista havia sigut preparada per Himmler i Heydrich i havia sigut aprovada per Hermann Göering i el general Von Reichenau, que aquest la va portar al ministre Werner von Blomberg. El ministre de Guerra no va dir-ne res en llegir-la. Després de la reunió amb Von Reichenau, Von Fritsch va posar les forces armades en estat d’alerta ordenant que es cancel·lés les llicències i que no es moguessin del seu lloc. Els destacaments de motocicletes de la NSKK varen ser armats amb carrabines model 17, i els elements d’Infanteria de les SS amb fusells 98, a 120 cartutxos per fusell, facilitats per les armeries de la Reichswehr. Von Reichenau, també, va fer expulsar a Ernst Röhm de l’Associació d’Oficials alemanys per conducte escandalosa.

---

Rudolf Hess va parlar en la ràdio de Colònia en un discurs que va ser retransmès a totes les emissores alemanyes. Aquella visita a la ciutat renana va portar molta polèmica i per això es va organitzar la visita de Hess a corre-cuita. Com que no es va donar gaire marge, es va tenir que córrer per concentrar a un grup d’oficials en el camp d’aviació de Butzweilerhof, on aterraria el lloctinent de Hitler, i es va tenir que localitzar al gauleiter Grohé i al Brigadeführer Hovel per portar-los al camp d’aviació per rebre’l. El lloctinent va dir, al·ludint a les SA, que eren provocadors perquè intentaven instigar a uns compatriotes contra els altres i que encobrien aquest joc criminal amb l’honrós nom de la segona revolució. Després de deixar entreveure que els caps de les SA eren homosexuals, Hess va exclamar que Hitler era el gran estratega de la revolució i que qui no el seguís seria un enemic de la revolució. Va dir que l’única persona que estava per sobre la crítica era Hitler, i que sabien que tenia i tindria raó, i va advertir de que hi havien persones que volien trair la seva lleialtat al canceller i que volien dur accions revolucionàries. Hess va parlar de forma mística sobre la figura del canceller, dient que tenia com a missió forjar els destins d’Alemanya i va tornar a advertir de que només eren vàlides les ordres de Hitler, a qui havien jurat fidelitat. Hitler va escoltar el discurs des del Berghof. Després del discurs a la ràdio, Hess va tornar de dret a la capital alemanya. Els diaris varen publicar el discurs amb el titular:

Només el Führer mana les revolucions.

A Nuremberg, Göering va dir en un discurs que no necessitaven la freda raó sinó a la cremor per actuar, i va avisar de que aviat es veuria com la difamada Alemanya era la més gran de les nacions civilitzades. Göering, parlant indirectament d’una possible revolta, va afirmar que qui toqués la confiança posada cap a Hitler cometria alta traïció, i que qui soscavés la confiança destruiria Alemanya.

Un dels grans senyalats, Franz von Papen, que el dia anterior havia deixat en ridícul al ministre Joseph Goebbels en el Derby d’Hamburg, va viatjar de Berlín a Westfàlia per assistir al casament de la seva neboda. Durant la cerimònia, on hi varen assistir diversos oficials de la Reichswehr, Von Papen es va mostrar distret i inquiet. El vicecanceller sabia que estava sent objecte de crítiques pels membres del govern del qual en formava part. A mitja cerimònia li varen arribar notícies del discurs de Göering i després se li va donar el text del discurs que havia fet el secretari Hess a l’emissora de ràdio de Colònia.

---

En una circular de la direcció d’emissions del Reich, Goebbels va valorar al compositor Paul Hindemith com un dels millors talents de la generació més jove de compositors alemanys, tot i que tingués que rebutjar enèrgicament la posició intel·lectual que expressava en la majoria de les obres que havia realitzat.

A Suïssa:

A Zuric es varen reunir el doctor i ex capità Rudolf Weydenhammer, el Sturmbannführer SS Otto Gustav Wächter i el també Sturmbannführer SS Fridolin Gass amb el seu cap, Theodor Habicht, per ultimar els detalls per eliminar el govern austríac del canceller Engelbert Dollfuss. Segons el pla, Weydenhammer buscaria l’armament necessari i procuraria guanyar-se la confiança de l’ambaixador Anton Rintelen per nomenar-lo canceller. 

A la Gran Bretanya:

La Cambra dels Comuns va promulgar una llei de clearing per regular els préstecs de l’Estat alemany. La llei va ser ratificada el 4 de juliol pel govern i va entrar en vigor l’1 de juliol en vigor un acord de transferència entre els dos governs.

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler descansava a la seva casa del Berghof, tal i com va anunciar la ràdio i la premsa alemanya aquell dia.

---

Des de les 8:40 d’aquell matí, les SA del Ruhr estaven concentrades en el saló número 5 de la fira-exposició d’Essen-Mülheim, entre els obrers de la zona, on diferents líders nazis havien de fer els discursos per celebrar la fira. En el centre de fira s’hi havia deixat un passadís amb seients a una banda i una altra perquè hi passessin els diferents líders. Immenses banderes amb la creu gamada penjaven dels balcons i cobrien la tribuna alçada enmig de la nau. A tres quarts de nou, el cap regional de la Hitlerjung va pujar a la tribuna i va començar l’espectacle amb el seu parlament, on va parlar de la joventut. De cop es varen començar a sentir crits d’eufòria en anunciar-se l’arribada del secretari Rudolf Hess, que es va dirigir a la tribuna per fer també el seu parlament, on va dir bàsicament que la joventut necessitava disciplina. Quan Hess va acabar varen sonar les cançons. Al voltant de les deu varen arribar una sèrie de vehicles descapotables a fora la fira. Entre ells hi havia el d’en Joseph Goebbels, que provenia d’Osnabrück, a prop de la ciutat d’Essen, acompanyat per en Robert Ley. De cop, els crits es varen transformar en salutacions per rebre el ministre. Llavors els dos ministres varen entrar a la fira per fer els seus respectius discursos, on varen demanar disciplina. Goebbels va atacar novament a les classes benestants, que les va considerar enemics del nacionalsocialisme. Les SA presents el varen ovacionar, ja que atacava amb duresa als Junker, als oficials i als intel·lectuals. Goebbels llavors va dir que el poder del govern alemany era il·limitat. En sortir de la sala, les SA i els joves de la Hitlerjung varen acompanyar el ministre fins al seu vehicle.

A les dotze del migdia, Goebbels es va dirigir a Hamburg per ser present a un acte molt conegut a la ciutat, el Derby, unes carreres de cavalls que s’havien creat el 1860 i que atreia a totes les categories socials. Un tren especial havia traslladat des de Berlín a nombrosos diplomàtics que tenien que assistir també a les regates de Kiel. A l’hipòdrom d’Hamburg en aquell dia hi havien presents membres del govern i del govern de Prússia, així com el Reichssportführer Tschammer von Osten. Un dels assistents a l’acte era el vicecanceller Franz von Papen, que apareixia un altre cop en públic després del seu discurs crític amb el règim el 17 de juny de 1934. El vehicle del vicecanceller anava escortat per dos motoristes. Totes les mirades anaven centrades a la seva persona i alguns al varen rebre amb crits de Heil Marburg!. Però en els oficials de les SS aquelles lloances no els va fer gens de gràcia i es miraven al vicecanceller amb menyspreu i alguns membres de les SA varen decidir abandonar la tribuna. En acabar la primera carrera de cavalls es varen escoltar a l’entrada de l’hipòdrom aclamacions per l’arribada del ministre Goebbels, que estava indignat perquè acabava de ser informat de les aclamacions que havia rebut en Von Papen. El ministre es va dirigir a la gespa, entre els treballadors, que el varen aclamar. Von Papen, que tenia ganes de saber la reacció del públic, va seguir a en Goebbels i des de la tribuna el varen aclamar encara amb més força que al ministre, que es va enfadar de cop i va decidir no assistir al banquet oficial i va tornar a la capital alemanya. A Berlín, li va dir en el segon gauleiter de la capital, en Goerlitzer, que el vicecanceller era molt popular i li va demanar que el posés en ridícul des dels seus diaris. Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen ser informats del què havia passat en el Derby. També l’Adolf Hitler va rebre un informe des del Berghof sobre el què havia passat. Von Papen va tornar a la capital hores després del ministre de Propaganda.

---

El general Werner von Fritsch va reunir als oficials superiors presents a Berlín i els va ordenar que es preparessin per fer front a una temptativa de putsch per part de les SA. Von Fritsch va declarar que totes les informacions coincidien en que el putsch era qüestió de dies i es va ordenar als oficials superiors que concentressin als seus homes amb la màxima discreció i les posessin en estat d’alerta. Amb aquestes noves ordres, des d’aquell matí l’Unter den Linden no paraven de passar-hi vehicles de policia, que es trobaven també en estat d’alerta. També preparant-se per l’atac contra les SA, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich es varen reunir amb els caps de les SS de tot Alemanya a la seu de la Gestapo. Heydrich va ser el primer en parlar i els va dir que l’Estat Major de les SA estava preparant un cop d’Estat i els va explicar que la revolta havia de ser reprimida. També va comentar que es perseguirien als còmplices que no fossin de les SA. Els caps de les SS varen escoltar en silenci i varen prendre nota de les paraules del cap del SD, que explicava com havien d’enfrontar-se al suposat putsch.

Però només a la capital es parlava del possible cop d’Estat de les SA. A Breslau, el cap de la regió militar, Ewald von Kleist, va informar a Berlín de que no parava de rebre notícies d’un imminent assalt als quarters generals per part de les SA. Llavors, Von Kleist va ser informat per part del Ministeri de Defensa que mantingués les tropes a disposició de forma discreta. Hores més tard, Von Kleist es va reunir amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, Edmund Heines, que aquest li va prometre que no hi hauria cap atac per part de les SA. A la nit, Heines va trucar al general Von Kleist per informar-lo de que les SA s’agafarien uns dies de vacances i li va dir que per tant no havia de patir. Li va assegurar que ell aniria a Munic en avió per assistir a una reunió dels comandaments.

Mentre tothom pensava en com eliminar-les, els líders de les SA, que no sabien res del que els esperaria uns dies més tard, descansaven tant tranquils a la pensió Hanselbauer de prop de Munic banyant-se en les aigües del llac de Tegernsee, cantant l’himne de Horst Wessel Lied i bevent la suau cervesa muniquesa.

---

L’antic canceller Kurt von Schleicher va tornar en companyia de la seva esposa a Berlín, tot i que l’havien advertit del perill que l’hi esperava. L’antic canceller volia tornar a viure a la seva mansió d’un dels barris residencials de les afores de la ciutat. Des de feia dies corrien rumors que deien que estava passant informació als francesos per tal de que els ajudessin a enderrocar al govern alemany.

---

A Berlín, 50.000 persones varen assistir a la missa dominical celebrada pel monsenyor Barres en un gran parc de la perifèria sud de la ciutat. Els fidels es varen agenollar sobre la curta i espessa gespa del parc. Entre els que varen parlar a aquella missa hi havia el doctor Klausener, el director general d’Obres Públiques, que apareixia com un líder dels catòlics alemanys. El doctor va elogiar al govern i només va demanar que catòlics poguessin celebrar dignament el seu culte. Klausener va ser aplaudit amb calma i tranquil·litat.

 

Dissabte:

En el Reich:

A última hora de la tarda, el general Friedrich Fromm, cap dels serveis generals de l’Exèrcit, va celebrar una conferència privada en la Bendlerstrasse amb els oficials que estaven a les seves ordres. El general va anunciar que l’hi havia arribat, procedent de fonts dignes, la notícia d’un projecte de cop d’Estat organitzat per l’Ernst Röhm. Fromm tenia aquella informació a través del cap dels serveis d’informació de l’Exèrcit, el capità Conrad Patzig, que s’havia trobat sobre la seva taula una ordre secreta de l’Ernst Röhm dirigida al gruppenführer de les SA en què deia que les SA havien d’armar-se perquè ja havia sonat l’hora. Patzig va traslladar aquell missatge també al general Walter von Reichenau, que no va semblar sorprès davant del que semblava un missatge de revolta. Fromm també els va explicar que donat el cas, les SS es posarien al costat de la Reichswehr i llavors se’ls hauria de facilitar les armes que demanessin.

A més, el ministre Werner von Blomberg va transmetre a la Cancelleria un memoràndum preparat pel general Thomas en el que exigia un dictador econòmic per organitzar el rearmament d’Alemanya.

---

El NSDAP va condecorar amb una condecoració d’or a l’ex militant del partit Gregor Strasser, que s’havia retirat de la política després d’ajudar al canceller Kurt von Schleicher el desembre de 1932.

---

A les dues de la tarda, Joseph Goebbels va aterrar a l’aeròdrom de Duisburg, el gran port del Ruhr, per parlar en la Jornada del NSDAP pel Gau. Abans, el ministre va visitar la fira-exposició d’Essen, on s’hi havien concentrat els membres de les organitzacions femenines del NSDAP sota el lideratge de la seva presidenta, la senyora Gertuld Scholz-Klink. Entre les quatre i les cinc de la tarda, Goebbels va recórrer les negres aigües del port i després es va dirigir a l’estadi de la ciutat per fer el seu discurs. 150 bandes de les Joventuts Hitlerianes varen tocar les seves músiques. Tres minuts abans perquè toquessin les nou de la nit, 1.000 nois i noies de les organitzacions nazis varen entonar càntics i a les nou el dirigent Josef Terboven va ser el primer en parlar. Després de pronunciar unes breus frases va presentar al ministre Goebbels, que va pujar a la tribuna. El ministre va dir que s’haurien de mantenir els salaris baixos perquè havien tingut que donar milions de treballs als aturats i va afirmar que el futur l’haurien de construir la joventut. Aquella frase va ser aplaudida pels més joves. A dos quarts de deu va començar una desfilada mentre es cantava l’himne del Horst Wessel Lied i les 150 bandes varen acompanyar els cants. A les 10:05 es va donar per acabada la festa del solstici d’estiu. A dos quarts d’onze, Goebbels va abandonar l’estadi i va viatjar cap a Osnabrück, on havia de parlar el dia següent. En arribar a la ciutat, el ministre es va trobar molt preocupats els nazis de la ciutat. Des de Quentzin, a prop de Greifenhagen, informaven d’incidents entre les SA i les associacions nacionalsocialistes d’ex combatents. En la festa del solstici de la ciutat, el nacionalsocialista Kummerow es va negar a corejar les frases del cap de les SA Moltzahn, un dels comandants de les SA més veterans de Pomerània, i va amenaçar a les SA. Kummerow havia agafat un punyal d’un membre de les SA i l’havia clavat a en Moltzahn, que va caure malferit al terra. Kummerow va ser detingut i les SA varen exigir la dissolució de les associacions d’ex combatents. Les SA varen agafar aquell afer individual i el varen utilitzar per denunciar al govern alemany. Goebbels va parlar per telèfon amb en Reinhard Heydrich i en Heinrich Himmler sobre aquell incident, i es va intentar posar-se en contacte amb l’Adolf Hitler, que estava de camí al Berghof.

---

El Westdeutscher Beobachter va publicar un article incendiari en que feia responsables a l’antic partit polític Zentrum i al diari del Zentrum, Germània, de l’assassinat del dia anterior del tresorer general del NSDAP anomenat Elshotz, que havia sigut trobat mutilat a Gollmütz, a prop de Schwerin. Els homes del Zentrum varen protestar, però les seves afirmacions no varen ser escoltades. i va créixer la tensió. Durant aquell dia es va celebrar a Potsdam l’enterrament del tresorer. Els nazis varen dissenyar aquell enterrament com un gran acte i es va fer un seguici funerari a la gran avinguda que conduïa a la Nikolaikirsche a la plaça Altmarkt. Al capdavant del seguici hi havia en Robert Ley i el gauleiter Oberpräsident de Berlín, Kube. Després de la cerimònia les personalitat varen tornar a la capital. Ley va dirigir-se a l’aeròdrom de Tempelhof, on l’esperava un Junker, per parlar a primera hora d’aquella tarda a Oberhausen, en el Ruhr, amb els obrers de la zona. Ley els va assegurar que el nacionalsocialisme cuidaria de que tots participessin en els sacrificis necessaris i no toleraria que es tragués beneficis d’ells. Aquesta última frase anava dirigida als conservadors. Els grups nazis el varen aplaudir, mentre que els obrers es varen mostrar més reservats. Continuant, Ley va assegurar que ningú podria viure com abans i que qui esperava el contrari cometia un greu error, va deixar clar.

Divendres:

En el Reich:

De bon matí, l’Adolf Hitler va marxar a l’aeròdrom de Tempelhof i va marxar rumb a Baviera per passar uns dies a Obersalzberg. Abans de marxar, Hitler, sabent que havia d’actuar contra les SA després d’haver-se vist el dia anterior amb el ministre Werner von Blomberg, va trucar al líder de les SA Viktor Lutze, que era dels pocs de les SA amb qui confiava, en el seu domicili de Hannover i li va ordenar que es presentés d’immediat a la Cancelleria. Un cop es varen reunir, Hitler el va dur en el seu despatx i varen acordar sota secret d’eliminar les SA. Ernst Röhm hauria de deixar de ser el líder de les SA. Lutze li va prometre que no acceptaria més ordres de Munic i que a partir de llavors atendria les seves.

---

El gauleiter Grohé, el responsable de les organitzacions nazis, va ser rebut a la Universitat de Bonn. Membres de les Joventuts Hitlerianes, les SS i les SA vigilaven l’entrada, el gran jardí i el darrere d’aquell antic palau d’arquebisbes. Grohé tenia que parlar en l’aula magna i a la primera fila d’aquella sala ja hi havia els professors i els dignataris nazis esperant-lo. En entrar el gauleiter, els estudiants es varen aixecar per saludar-lo. En començar el seu discurs, Grohé va parlar del conflicte que enfrontava a les Joventuts Hitlerianes i a les organitzacions confessionals d’estudiants, i va excusar a les Joventuts dels actes violents dient que aquells actes eren propis de la joventut. De cop, mentre el gauleiter continuava parlant, els representants de la corporació confessional es varen indignar davant d’aquelles paraules perquè es deixava clar que ells eren els violents i no les Joventuts, i es varen aixecar i varen abandonar la sala. Grohe llavors va decidir interrompre el seu discurs i uns minuts més tard va abandonar el palau en un vehicle negre. Estava enfadat amb aquella reacció de la corporació. Els serveis de Berlín varen ser advertits d’aquell incident, i Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen reunir immediatament el seu Estat Major. Era un nou desafiament a l’Estat nazi. El general Walther von Reichenau va ser present a la reunió, que es va celebrar a la seu de la Gestapo. Es va intentar advertir a l’Adolf Hitler, però el canceller ja havia marxat cap a Baviera. Himmler va revelar aquell dia al cap del sector Centre SS, el baró Von Eberstein, que se li havia demanat que vingués urgentment a la capital, que Röhm intentaria un cop d’Estat i li va demanar que comuniqués als oficials superiors de la regió militar, en un estricte secret, i a les seves unitats de les SS que un cop donada la senyal s’haurien de presentar en diversos quarters.

Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va viatjar a la residència del president Paul von Hindenburg a Neudeck per visitar al President, que estava en el seu llit malalt víctima d’un càncer i ja se sabia que no li quedaven gaires dies de vida. Quan Hitler va baixar de l’avió va observar que se li havia negat la recepció que havia de rebre com a canceller i, en aquells moment, es va adonar que s’enfrontava a una greu crisi si el President moria i el seu lloc era ocupat per l’Exèrcit o la monarquia, tal i com volia en Von Hindenburg. A l’entrada de la mansió, Hitler va ser rebut pel secretari general de presidència Otto Meissner, pel comte Werner von Schulenburg i l’Oskar von Hindenburg. Els familiars del President el varen advertir de que les visites tenien que ser breus. En aquells moments, Von Hindenburg dormia i no va poder rebre al canceller fins la tarda. Sabent que havia d’esperar, Hitler va sortir al jardí . Quan pujava les escales de la residència del President el canceller es va topar amb el ministre de Defensa (Reichswehrminister), Werner von Blomberg, que el va avisar de que si no prenia mesures per garantir la pau interna en Von Hindenburg instauraria la llei marcial i deixaria la figura del canceller en una posició dèbil. Hores més tard el President es va despertar i Meissner va avisar al canceller de que es podia entrevistar amb Von Hindenburg uns minuts. El vell mariscal estava assegut a un immensa butaca vestit de paisà. Quan Hitler va entrar a l’habitació, el President es va aixecar, el va saludar amb una inclinació de cap i després va tornar a seure. Hitler va començar l’entrevista explicant la seva reunió amb el dictador Benito Mussolini a Venècia, però Von Hindenburg el va interrompre i li va preguntar per l’Ernst Röhm i la seva segona revolució. Llavors el President li va insistir de que el país necessitava ordre. Donant per acabar la reunió, Von Hindenburg va acompanyar al canceller fins la porta de l’habitació. Després de la visita, Hitler va pujar al seu avió i es va retirar.

---

A Berlín es celebrava el solstici d’estiu del districte del Gran-Berlín a l’estadi de Neukölln, i Joseph Goebbels va ser l’encarregat de fer els discursos. El ministre va cridar a la multitud que els nacionalsocialistes s’havien apropiat del poder perquè no hi havia ningú més que reivindiqués aquest dret. El discurs del ministre va ser interromput en més d’una ocasió pels aplaudiments del públic i, al final, Goebbels va menysprear el món burgès conservador insultant als seus representants i dient que un petit cercle projectava sabotejar l’obra que estaven construint, però va assegurar que passarien per damunt d’ells. Goebbels en aquell discurs no va parlar de les SA, que eren les grans senyalades aquell dia, ja que estava enfadat amb el món conservador. Durant aquell dia, Goebbels es va reunir amb diversos polítics i homes de negocis; entre ells el doctor Julius Dorpmüller, Hjalmar Schacht i el vicecanceller Franz von Papen, que aquest va acceptar la invitació del ministre tot i que l’hi havia censurat el seu discurs a la Universitat de Marburg del 17 de juny. Goebbels va demanar uns moments d’atenció pel doctor Schacht, que volia exposar el problema dels deutes de la Primera Guerra Mundial. El president del Reichsbank va presentar un programa ambiciós, ja que establiria una moratòria que tindria com a resultat la transferència dels interessos als creditors estrangers del Reich i les incitaria a adquirir productes alemanys. D’aquesta manera s’obtindrien matèries primes. Un cop va acabar la reunió, Goebbels es va dirigir a l’aeròdrom de Tempelhof, on l’esperava Rudolf Hess i varen esperar fins que va arribar un Junker gris trimotor. Era en Hitler, que els va explicar la seva entrevista amb el President.

 

Dimecres:

En el Reich.

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va llegir l’article escrit per Alfred Rosenberg en la Völkischer Beobachter, que era una resposta al discurs del vicecanceller Franz von Papen del 17 de juny a la Universitat de Marburg. Hitler va ordenar que els caps del NSDAP ataquessin verbalment al vicecanceller per demostrar-li que no acceptaven les seves paraules. En el moment que Hitler es retirava a una de les seves habitacions particulars, Von Papen va demanar reunir-se amb ell. El vicecanceller va tenir que esperar dues hores per després reunir-se amb el canceller en una reunió molt tempestuosa. Von Papen li va demanar l’anul·lació de l’ordre que impedia publicar el seu discurs del 17 de juny. Hitler s’hi va negar de males maneres i Von Papen es va enfadar i li va dir que podia tolerar tal prohibició d’un ministre recent arribat. Veient que el seu vicecanceller estava molt furiós, Hitler va intentar calmar-lo i li va admetre que Joseph Goebbels s’havia equivocat en anul·lar-li la difusió del discurs, però Von Papen va apujar el to i el va amenaçar amb la seva pròpia dimissió i amb la dels demés membres conservadors del seu Gabinet, Constantin von Neurath i Schwerin von Krosigk, i d’advertir al president Paul von Hindenburg. A més, li va dir que havia parlat com a representant del President. Hitler, que no ho podia permetre per por a perdre el poder, li va dir que l’acompanyaria a Neudeck, a la residència del President, que cada dia es trobava més dèbil degut al càncer que patia. Hitler li va insistir en examinar la situació plegats. Finalment, Von Papen va acceptar la proposta i Hitler li va prometre aixecar la prohibició de publicar el discurs de Marburg.

---

Davant del Consell d’Estat de Prússia, Hermann Göering va admetre que hi havia un descontent entre el poble i, referint-se a la segona revolució que les SA demanaven, va dir que la primera revolució havia sigut ordenada per Hitler i que ja l’havia acabat, i va afegir que si el canceller volgués una segona revolució estarien preparats en el carrers l’endemà, però que si no la volia aixafarien a qualsevol que intentés revelar-se contra la voluntat de Hitler.

---

Aquella nit, les organitzacions nazis es varen concentrar en els estadis, en les places i en els clars boscos per celebrar la festa del solstici d’estiu. A Verden, una petita població de Westfàlia, Alfred Rosenberg va glorificar la memòria dels 4.500 saxons rebels que l’emperador Carlemany havia fet executar en aquell lloc l’any 782, i va dir que Hitler era per ells el continuador directe de Hermann el Xerusc i del duc Witikindo.

Dimarts:

En el Reich:

Les restes de la Carin Göering, la difunta esposa del ministre Hermann Göering que va morir el 1931, varen ser transportades en un sarcòfag que tenia gravades les armes de les famílies Göering i Fock, fins a la cripta del Carinhall per rebre sepultura. Després d’un senzill servei religiós al cementiri de  Lövoe, Suècia, el taüt de zinc brillant i cobert amb una bandera amb l’esvàstica va ser col·locat en un vagó de tren folrat de rams verds i ple de flors. Les corones de flors procedien de tot Alemanya i de totes les organitzacions del NSDAP. La corona d’en Göering era de roses blanques i portava una targeta en què hi havia escrit: A la meva única Carin. En aquella cerimònia hi ha presents els representants dels tres partits nazis suecs amb les seves banderes inclinades cap al Sol. Abans de marxar amb ferri, a Estocolm la multitud es va apropar a l’andana i els homes, amb el cap descobert, saludaven amb la salutació romana. Custodiat per una guàrdia formada de nazis, el taüt va viatjar amb ferri a Sassnitz. En arribar al port, Göering va sortir de Berlín i a tres quarts de dues del migdia va arribar a Sassnitz. A continuació, el fèretre va ser dut a un vagó de tren especial cobert de florsu varen travessar les poblacions del nord de Prússia; Bergen, Stralsund, Greifswald, Ducherow, Pasewalk i Prenzlau, que declaraven l’estat de dol quan passava el taüt i els representants de diversos moviments nazis inclinaven els seus caps en veure passar el tren. A dos quarts de nou del vespre finalment va arribar a Eberswalde. Els costats del camí hi havia homes del Partit amb el seu uniforme. Göering estava present amb el seu uniforme de gala al costat de la seva cunyada, la comtessa Rosen Villamovitz Mollendorf. Davant l’estació formaven les delegacions de tots els moviments nazis amb crespons negres en les banderes. El príncep August Guillem Hozenzollern, el Obergruppenführer SA i el gauleiter Ober-präsident Kube varen saludar a en Göering i va començar en seguit la desfilada transportar alternativament el fèretre vuit oficials de la policia, vuit caps de l’organització nacional de l’esport aeri i vuit guàrdies forestals. Al llarg de la carretera les dones inclinaven el cap i els homes es treien el barret. A la casa forestal de Döllkranz es va posar el fèretre sobre un carro tirat per sis cavalls, i grups de genets de la policia personal d’en Göering varen obrir i tancar el seguici que avançava cap a la zona boscosa de la mansió.

Poc a poc, els ministres i alts dignataris es varen unir al seguici. Adolf Hitler estava present a la cerimònia seguit del seu guardaespatlles Wilhelm Brückner i d’en Joseph Dietrich. També hi havia l’Otto Meissner, que representava el president Paul von Hindenburg. Llavors varen sonar les trompes de caça i  i una banda militar tocava la Marxa Fúnebre de Sigfrid de l’òpera El Ocàs dels Déus. A continuació es varen sentir els cors cantar la Trutzlied de Luter. Un cop acabats els càntics, el pastor Frendt va dedicar unes paraules. Quan es disposaven a baixar el fèretre a la cripta va aparèixer en Heinrich Himmler, que arribava tard. Estava pàl·lid i nerviós. Durant uns minuts la cerimònia va ser interrompuda perquè Himmler li xiuxiuejava una cosa a en Göering i a en Hitler. Afirmava que havia sigut víctima d’un atemptat i que una bala havia destrossat el parabrises del seu cotxe. Estava il·lès i ningú dels presents va sentir cap tret. Brückner es va apropar a ells i després va ordenar que s’esbrinés què passava. Després, mentre sonaven les trompetes, el sarcòfag va ser baixat a la cripta, on cremaven sis veles. Després de que els portadors sortissin, Göering i Hitler varen baixar les escales per retre homenatge en silenci mentre Himmler parlava ràpidament amb els seus homes de les SS. El líder de les SS exigia represàlies i demanava executar als 40 comunistes de les SA. Alguns es varen apropar al vehicle d’en Himmler per veure que realment estava destrossat. L’ajudant de camp d’en Göering, en Bodenschatz, va examinar el vidre i va veure que una bala no podia haver causat tants pocs danys. Creia que era una pedra. Però va preferir està callat. Després de la cerimònia, Hitler va tornar a Berlín. Aquella cerimònia  teutònica el va impressionar profundament.

---

A través d’un comunicat aparegut en el Völkischer Beobachter, Ernst Röhm va comunicar que concedia un mes de llicència a les SA a partir de l’1 de juliol de 1934, i va prohibir-los tornar a vestir amb l’uniforme mentre duressin aquestes vacances. Röhm es va instal·lar en una petita estació termal de Baviera, a Bad-Wiesse, al sud de Munic.