Dilluns:

En el Reich:

Durant un míting multitudinari en el Freiburg de Baden, Joseph Goebbels va protestar, al·ludint els comentaris del Vicecanceller Franz von Papen a la Universitat de Marburg el dia anterior, on va criticar el caràcter arbitrari i autoritari del règim, contra el fet de que “la gent de que el 1918 havia demostrat no ser apte pel lideratge ara s’agrupés al seu costat i tingués la més benèvola disposició de governar”.

---

Hermann Göering va transmetre un informe elaborat pel general de les SS Kurt Daluege en el qual s’havien reunit totes les proves de la culpabilitat de les SA i la seva voluntat d’apoderar-se del poder. En realitat les proves eren poc consistents, però l’informe contenia diverses còpies de cartes, així com el registre de trucades enregistrades. Els caps de les SA no deien res concret, es burlaven d’Adolf Hitler i dels seus ministres. Hitler va llegir aquell informe i al final del dia va rebre un informe del seu representant personal en el Ministeri d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop. Aquest s’havia entrevistat aquella tarda a París amb el president del Consell francès i va senyalar que el President l’hi havia confirmat la seva impressió de que els mitjans governamentals francesos estaven fermament convençuts de les dificultats econòmiques i que coneixien la política interior d’Alemanya i, que, de moment, desitjaven esperar a que la situació evolucionés. Von Ribbentrop li deia per acabar que “l’actitud negativa i rígida del govern francès cap a ells estava fonamentada en l’opinió de que eren imminents a Alemanya dificultats internes”. Hitler, tot i els informes, no va prendre cap decisió.

---

Davant d’aquell ambient pre-bèl·lic, Gregor Strasser va escriure una carta a Rudolf Hess per demanar-li protecció i consell després de “tants anys de sacrifici, lleialtat i activitat en el partit nazi” perquè tenia la impressió de que molt membres del Partit eren hostils amb ell.

Diumenge:

En el Reich:

Franz von Papen va fer un polèmic discurs a l’Auditorium Maximum de la Universitat de Marburg. Aquest discurs, que es faria famós pel seu contingut, va ser escrit pel seu ajudant Edgar Jung. Jung va tenir la precaució de revisar el discurs abans d’entregar-lo a Von Papen, fet que va provocar que vicecanceller no tingués temps de corregir-lo, tot i que més tard va eliminar alguns punts que no li semblaven gaire clars. Von Papen estava decidit a llegir aquell discurs que seria crític amb el govern, però tenia por de la reacció d’aquest i es va mirar amb cara de preocupació al seu secretari Tschirschky. En el moment del discurs, a última hora del matí, l’aula magna estava plena de gent, i quan el vicecanceller va entrar a la sala tots els presents es varen posar dempeus. Quan va començar a parlar es va fer un silenci a la sala i el vicecanceller va engegar el seu discurs parlant del seu paper en la supressió del règim prussià de Weimar, i va deixar entreveure que si fos per ell restauraria la monarquia. Von Papen va recordar que sinó fos pels conservadors Adolf Hitler no hagués arribat mai al poder i es va queixar de les ansietats i la sensació d’inseguretat que viva el país per culpa de les tensions del règim amb el seu grup paramilitar, les SA, a qui les va criticar de voler fer una altra revolució dins del règim i els va titllar d’irresponsables i de marxistes. Seguidament va explicar la mala pràctica que es feia del sistema de propaganda i va afirmar que la grandesa dels homes no la feia la propaganda sinó la Història. Un dels temes que més va indignar als nazis va ser que àmplies seccions del discurs estaven dedicades als problemes de la vida intel·lectual en el govern nazi. Els professors en aquell moment estaven sorpresos i plens d’estupor però, segons va afirmar Von Papen més tard, varen escoltar en silenci les seves acusacions. Després de reconèixer la democràcia directe que representava el partit nazi, Von Papen va dir que era l’hora de substituir la seva posició monopolista per una societat orgànica basada en estaments. Llavors, després de defensar la llibertat com un valor alemany natural, va defensar el caràcter de la seguretat i la llibertat de tots en els sectors privats de la vida. Un cop va acabar el discurs, el públic de la Universitat no va parar d’aplaudir-lo i els periodistes varen trucar de seguida a les seves redaccions per explicar les paraules del vicecanceller. Tschirschky es va inclinar davant d’ell i els professors no varen dubtar en encaixar-li la mà. Entre ells hi havia Konrad Henlein.

Més tard, Joseph Goebbels va fer prohibir les publicacions del discurs a la premsa nacional i va fer retirar i destruir les copies preparades per la difusió. Però la reacció de Goebbels arribava massa tard i la notícia es va divulgar ràpidament, ja que la Frankfurter Zeitung va tenir temps de publicar alguns extractes en la seva edició de la tarda, tot i que la policia tenia ordres de retirar els diaris on hi havia el text de Von Papen. Jung va intentar de totes totes que el discurs fos escotat més enllà dels alumnes de la Universitat i va enviar texts complets del discurs a l’estranger. Les premses del diari Germània, molt proper a la ideologia de Von Papen, varen imprimir també versions íntegres que varen ser remeses secretament als representants diplomàtics i corresponsals estrangers, a qui el vicecanceller havia subministrat còpies per avançat.

Aquell discurs va donar molta feina en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse, la seu de la Gestapo. Hi va haver reunions i es va trucar al palau presidencial de Hermann Göering. Reinhard Heydrich va ordenar intervenir tota la correspondència sospitosa, sobretot aquella que provingués dels serveis del vicecanceller i que tingués com a finalitat el discurs de Marburg. Agents del SD i de la Gestapo varen transmetre les corresponents consignes a les oficines postals.

Mentrestant, Adolf Hitler havia de fer un  discurs en el congrés del NSDAP del districte de Turíngia celebrat a Gera acompanyat per dirigents del partit nazi. A un quart de nou del matí, el canceller va arribar a l’aeroport de Munic i allí l’esperava un D-260 reservat pels desplaçaments interiors. Tothom que va veure al canceller va notar que estava molt malhumorat i ningú sabia el per què. El motiu era que les reunions dels dies anteriors a Venècia amb el dictador Benito Mussolini havien anat francament malament per Hitler perquè el dictador italià l’havia fet sentir com un ninot que no estava a l’altura del càrrec que ocupava. Deu minuts més tard, l’avió es va enlairar i a un quart d’onze d’aquell matí, amb alguns dèbils bancs de núvols, varen aterrar a l’aeroport de Leipzig, on l’esperava un automòbil. Els vehicles oficials es varen endinsar per la vall del Elster fins arribar a Gera, ciutat d’importants fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. Des de primera hora d’aquell matí, les SS s’havien desplaçat fins allí en autocars i milers de persones estaven al carrer cantant alegres esperant que sonés l’hora de la concentració. El vehicle del canceller, que va ser aclamat per la gent, es va aturar a l’Hotel Victòria, situat a prop de l’estació, i va ser rebut pel gauleiter Fritz Sauckel. Després de saludar a la multitud, Hitler va entrar a l’hotel, on estava previst que parlés amb els comandaments del partit.

A la una del migdia, Hitler va aparèixer mentre començava una desfilada per la ciutat. Goebbels i Robert Ley estaven al seu costat en aquells moments. Sauckel desfilava al capdavant d’una formació composta per SA, Joventuts Hitlerianes, RAD, Motor-SA…. Uns 200.000 homes en total que desfilaven entre crits de Heil Hilter!. Totes les unitats es varen dirigir llavors a la Schützenplatz, on s’hi havien concentrat 70.000 persones. Unes salves de canó varen anunciar l’arribada del canceller i, entre aclamacions, va sonar la Badenweilermarsch. Pocs minuts després va aparèixer Hitler, que estava molt enfadat perquè l’acabaven d’informar del discurs de Von Papen. El líder alemany va dir que el vicecanceller era com el pigmeu que s’imaginava capaç de parar amb unes quantes paraules la renovació gegantesca de la vida d’un poble. Passant a l’insult personal, Hitler va titllar de nan i de petit cuc al seu vicecanceller i el va amenaçar dient que tot aquell que critiqués, encara que tímidament, al govern es trobaria amb el puny de tot un poble. Sobre les seves paraules es podien sentir crits de Heil, Sieg Heil!. A continuació, les bandes varen tocar els seus himnes. En el seu torn de paraula, Goebbels va atacar als alarmistes burgesos conservadors com Von Papen.

---

A Berlín es va celebrar una nova festa de l’aire a l’aeròdrom de Tempelhof. Milers de persones es varen reunir a l’aeròdrom, on el ministre Göering havia decidit oferir un immens glòbuls lliure a la ciutat. Com que era a Turíngia, Göering va delegar els seus poder en el Obergruppenführer SA Karl Ernst. Entre músiques i aclamacions, Ernst va batejar el globus amb el nom de Hermann Göering i seguidament va pujar a la barqueta per pilotar-lo. Centenars de mocadors i de braços fent la salutació alemanya varen saludar aquell vol.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va marxar de Venècia, on s’havia reunit amb el dictador Benito Mussolini des del 14 de juny,  per tornar a Alemanya. Hitler va pujar al seu avió particular, el Immelmann, pilotat pel pilot Hans Bauer i que estava decorat amb els colors alemanys i italians, i s’entremesclaven en ell la creu gamada i els símbols feixistes. Després de que sonessin les bandes musicals a les 7:50 del matí, els avions es varen enlairar i dues hores més tard aterraven a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld. Allí també varen sonar les bandes, que interpretaven el Deutschland über alles i, com de costum, la Badenweilermarsch, la banda favorita del Canceller. Hitler estava cansat, nerviós i decebut per tal i com havia anat la trobada. Els diaris, com el dia anterior, anaven plens de notícies sobre la trobada a Venècia. El Canceller es va instal·lar a la Casa Parda, on va ser informat sobre el procés dels assassins del màrtir Horst Wessel, Sally Epstein, de 27 anys, i Hans Ziegler, de 32. L’altre assassí, anomenat Höller, ja havia sigut assassinat per les SA. Però Hitler es va inquietar de cop quan li varen comunicar que l’ambaixador francès André François-Poncet acabava de marxar de Berlín per passar dues setmanes a París. Creia que l’ambaixador estava preparant un complot juntament amb les SA i diferents generals alemanys com Kurt von Schleicher. Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich no paraven d’enviar-li comunicacions perquè es posés en guàrdia contra les SA.

Dijous:

A Itàlia:

Adolf Hitler va viatjar amb el seu avió personal a Venècia per reunir-se per primer cop amb el dictador italià Benito Mussolini. Aquell també va ser el seu primer viatge del canceller alemany a l’estranger A les 8:10 Hitler va arribar a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld, amb el seu Mercedes negre. Poc després, Wilhelm Brückner, Otto Dietrich, Julius Schaub i Heinrich Hoffmann, la seva vella guàrdia de Munic, varen baixar d’uns altres vehicles oficials. A l’aeroport ja els esperaven el ministre d’Afers Exteriors alemany, Constantin von Neurath,  l’ambaixador alemany a Itàlia Ulrich von Hassell, el Ministerialrat Thompson, el Legionsrat Von Kotze i el Oberführer que dirigia el servei de premsa de Baviera. El canceller va parlar amistosament amb el seu pilot particular, Hans Bauer, i després es va dirigir cap al seu avió personal, el Immelmann, amb matrícula 2.600. A les 8:20 l’avió es va enlairar seguit per un segon aparell que pilotava el pilot Schäbele i en el que viatjaven diferents experts alemanys. Hitler, com de costum, es va asseure al costat del pilot.

A les deu del matí els dos avions alemanys varen aterrar a l’aeroport Sant Nicolo, on els esperava Mussolini en companyia del seu gendre, el comte Galeazzo Ciano, el subsecretari d’Estat i secretari d’Estat de Premsa i Propaganda a més de membre del Gran Consell Feixista, Fulvio Suvich, i l’ambaixador d’Itàlia a Berlín, Vittorio Cerutti. Mussolini anava vestit amb un elegant uniforme i, en canvi, Hitler es va presentar amb un senzill impermeable i un barret de color crema. El dictador italià li va ensenyar a en Hitler la ciutat de Venècia.  A continuació, Mussolini i Hitler es varen embarcar en una llanxa motora escortada per una petita flota, i les embarcacions varen penetrar en la llacuna entre el soroll de les sirenes i els crits de la multitud que els va voler rebre. Unes llanxes torpederes varen rendir honors als dos caps d’Estat. Després de fer el Gran Canal es varen aturar en el Gran Hotel i els dos líders es varen reunir durant dues hores en la vila Pisani Di Stra. El dictador italià el va pressionar sobre el tema d’Àustria, on les intrigues dels nazis havien provocat molts problemes al país, i volia que els nazis no es fiquessin amb el seu país veí i aliat. Després li va aconsellar que frenés l’ala socialista del seu partit, fent referència a les SA. Hitler estava deprimit perquè pensava que Mussolini l’havia alliçonat, cosa que no suportava, i sabia que s’havia mostrat com un líder dèbil davant del dictador que més admirava. Per la seva part, Mussolini va sortir de la trobada decebut perquè pensava que havia fet com de professor i creia que Hitler no donava la talla pel càrrec que ocupava. A la nit es va donar un gran concert en el Palau dels Dogos de la ciutat italiana i el públic que va assistir a l’acte va ovacionar al dictador italià mentre ignoraven al canceller alemany.

En el Reich:

Davant el creixement de la deute externa, mentre les reserves d’or i de divises queien de manera imparable, el Reichsbank va imposar una moratòria de sis mesos en el pagament del deute extern a llarg i mitja termini.

Dilluns:

En el Reich:

La protesta dels membres dels Cascs d’Acer contra les SA del dia anterior a Halle es varen traslladar a Berlín. Però l’incident més greu va passar durant aquell dia a la ciutat prussiana de Magdeburg quan els membres dels Casc d’Acer es varen reunir per rebre al seu antic president, el ministre de Treball Franz Seldte. Quan el ministre va arribar a la ciutat només el varen rebre els Cascs d’Acer i els representants de la Reichswehr. Quan es dirigia per parlar en el gran saló de la ciutat, situat a prop de la Domplatz, varen intervenir les SA per boicotejar l’acte i el varen detenir durant unes hores. Els Cascs d’Acer i els membres de la Reichswehr varen intentar alliberar-lo a través del cap de la policia de la ciutat, Schragmuller, però aquest era un general de les SA i no va fer res per al ministre. Hores més tard, Seldte va ser alliberat. Tot i les greus desavinences entre les SA, el Govern i la Reichswehr, el periodista Erich Seipert, que era un home ben informat i que generalment donava l’opinió del Govern, va publicar un article titulat: Sturmabteilung i desarmament, que donava a entendre que les relacions entre les SA, la Reichswehr i el NSDAP eren excel·lents i que tot anunciava a un període de pau per Alemanya.

---

En el camp de concentració d’Oranienburg hi va morir l’escriptor Erich Mühsam.

---

El pastor Paul Schneider va protestar contra un SA que havia dit durant un servei fúnebre per un membre de les Joventuts Hitlerianes que el màrtir Horst Wessel tenia seguidors celestials. La Gestapo en rebre un informe d’aquestes crítiques el va arrestar i enviar a una presó. Poc després va ser alliberat per la pressió dels parroquians locals.

Diumenge:

En el Reich:

Hermann Göering va elaborar un festa d’inauguració, que no va ser l’única, de la seva nova casa de muntanya, el Carinhall, en la que hi varen assistir unes quaranta persones, incloent-hi els ambaixadors britànic, sir Eric Phipps, i nord-americà. Arthur Nebe va rebre l’ordre de protegir la mansió mentre s’efectuava la inauguració. Göering va arribar tard al lloc de quedada en la zona boscosa i quan va arribar amb el seu cotxe de competició anava vestit d’aviador amb les botes altes i amb un gran ganivet de caça. Primer va donar una conferència davant d’un micròfon sobre la fauna i la flora dels boscos alemanys i després va intentar que un dels seus bisons mascles fes una demostració d’aparellament amb algunes femelles, però va resultar un fracàs. Llavors, Göering va marxar deixant que els seus convidats anessin al Carinhall, on va tornar a rebre’ls però aquest cop els va rebre vestit amb calçat de tennista, pantalons blancs d’esport, camisa de franel blanca, jaqueta de cuir verda i amb el mateix ganivet de caça, i els va portar a la casa. Emmy Sonnemann, la parella d’en Göering, va estar present a la festa i estava asseguda en el lloc d’honor del banquet. Göering la va presentar com la seva secretària privada. Posteriorment, Göering els va ensenyar la casa i la cripta on hi havia la tomba de la seva primera esposa, la Carin, i allí mateix els va dir que en un futur reposarien les seves restes.

---

El Frankfurter Zeitung va publicar un comunicat de l’Ernst Röhm a les SA que deia que esperava que a l’agost les SA estarien preparades per complir amb les noves missions que el poble i la pàtria els demanessin. Seguidament va explicar que els enemics de les SA tenien esperances que desapareguessin, però va assegurar que rebrien la contestació adequada i va acabar el seu comunicat dient que eren i seguirien sent el destí d’Alemanya.

---

En el centre de la ciutat de Halle, al costat de la Universitat, es va inaugurar el museu de la Revolució nacionalsocialista.  Grups d’ex-combatents de l’organització nacionalista dels Stahlhelm, els Cascs d’Acer, es varen concentrar a l’entrada de l’edifici. En les escales de l’entrada, les SA, formats en dues fileres, varen prohibir l’entrada al museu de tots aquells que portessin insígnies que no fossin les del NSDAP. Llavors, els ex-combatents varen protestar, però les SA es varen mantenir fermes, tot i que els Stahlhelm els varen intentar apartar fins que va començar una baralla. Els Cascs d’Acer varen tenir que retrocedir finalment.

Dissabte:

En el Reich:

Gran part del poble alemany estava molt cansat d’alguns membres del partit nazi perquè els veien com a homes corruptes que aprofitaven els seus càrrec per treure’n profit personal. Però aquest desànim no es veia reflectit amb la figura de l’Adolf Hitler i el poble creia sincerament que les qüestions desagradables se li amagaven i estaven convençuts de que si en Hitler sabés el què passava actuaria per beneficiar al poble.

---

El govern va aprovar una disposició, firmada per en Rudolf Hess, que deia que el SD seria l’únic organisme de la policia secreta de l’Estat. El SD va passar de ser un servei de seguretat de les SS a ser l’únic servei d’infomació del Partit.

---

Els diaris no varen donar cap tipus d’informació pel fet de que el dia anterior el Ministeri de Guerra en el Bendlerstrasse es va posar en estat d’alerta davant del perill d’un cop d’Estat de les SA. Durant aquell matí es varen retirar els cordons de soldats de l’edifici. Tot i que es va amagar a l’opinió pública el què estava passant, es varen produir baralles entre oficials de l’Exèrciti les SA.

En els Estats Units:

En el cinemes nord-americans va estrenar la primera pel·lícula de l’Ànec Donald.

Dijous:

En el Reich:

Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen estudiar com havien d’actuar contra les SA ara que Ernst Röhm havia anunciat oficialment que s’agafava un temps de vacances per una malaltia que l’hi havien diagnosticat els metges i es retirava a Baviera. Durant la nit es va transmetre a la seu de la Gestapo el text d’un comunicat de l’Estat Major de les SA que es publicaria el 10 de juny que deia, entre altres coses, que les SA formarien part del destí d’Alemanya. Heydrich va ser el primer en veure que podrien treure partit d’aquella proclama. Minuts més tard, els vehicles negres de la Gestapo es varen aturar davant la residència del ministre Hermann Göering. Himmler i Heydrich es volien reunir amb ell i li varen dur el text de la proclama del cap de les SA. Llavors es va advertir a la Bendlerstrasse i després a la Cancelleria. Adolf Hitler un cop més va callar. Aquesta actitud va portar incertesa a la Bendlerstrasse i es varen comunicar amb la seu de la Gestapo. El general Walther von Reichenau es va reunir amb Viktor Lutze i amb Himmler, que amb aquest últim ja s’hi havia reunit aquell dia en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse.

---

En la carta pastoral del monsenyor Bertram, aquest es revelava contra les heretgies paganes que el règim volia imposar a Alemanya, contra tots els atacs i acusacions calumnioses realitzats pels neo-pagans contra Déu, Crist i l’Església. La carta havia de ser llegida a les esglésies, però la direcció del clergat va canviar d’idea per por a represàlies.

A la Gran Bretanya:

En el gran auditori d’Olympia, al sud-oest de Londres, Oswald Mosley va protagonitzar un multitudinari míting en el que va criticar als jueus per, segons ell, organitzar atacs contra la seva figura.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va confirmar la creació d’un exèrcit de 21 divisions d’un mida tres vegades més gran que el de les Forces Armades de fins llavors.

---

La Gestapo tenia coneixements de que Ernst Röhm havia comunicat que pensava descansar durant un mes a Bad Wiessee per fer-se una cura termal a causa del seu reumatisme i de les molèsties que li ocasionaven les seves cicatrius. A més, la Gestapo sabia que volia convocar a tot l’Estat Major de les SA a Bad Wiessee abans de que comencés un període de permís per precisar el futur del moviment.

A la Gran Bretanya:

El conservador Neville Chamberlain va escriure en el seu Diari que no podien preparar-se per afrontar a la vegada hostilitats del Japó i d’Alemanya, i que aquest últim era el problema sobre el qual havien de concentrar totes les atencions.

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, el president Paul von Hindenburg va abandonar per últim cop el seu palau. Von Hindenburg sabia que no li quedava gaire temps de vida, la seva salut havia empitjorat de cop quan a finals de maig de 1934 els metges li varen diagnosticar un càncer que per la seva avançada edat feia que li quedés molt poc temps. El President va baixar fins a la última planta amb el nou ascensor que ell mateix s’havia negat a instal·lar pel seu elevat cost. Von Hindenburg va tornar a la seva ciutat natal, Neudeck, per passar els seus últims dies a la seva mansió. Al cap de tres setmanes ja no es podia moure del llit, i només quan estava mitjanament bé el portaven amb cadires de rodes a la terrassa. El 2 d’agost de 1934 moriria. Otto Meissner va trucar a la Cancelleria per informar de la marxa del President i es va comunicar a l’Adolf Hitler que el vicecanceller Franz von Papen l’acompanyaria i es passaria uns dies amb ell a Neudeck. En l’estació central de la capital, la guàrdia va rendir els honors reglamentaris mentre el President pujava el tren.

Sabent que el President no li quedava gaire, Adolf Hitler va convocar una reunió, que va durar cinc hores. amb l’Ernst Röhm. La guàrdia va saludar al cap de les SA a l’entrada de la Cancelleria i després es va reunir amb el canceller. però el contingut de l’entrevista no es coneix del cert. Segons va explicar Hitler més tard, li va implorar a en Röhm que no comencés una segona revolució i li va assegurar que ell no tenia l’objectiu de dissoldre les SA. Llavors li va criticar els escàndols que provocava la seva pròpia conducta i la dels seus col·laboradors més pròxims i el va advertir que havia de moderar el comportament de la seva organització. Röhm, per acabar la conversa, li va assegurar que que faria tot el possible per administrar justícia, tot i que li va voler constatar que els rumors en qüestió eren incerts i exagerats. Cinc hores després, Hitler sortia de la reunió visiblement cansat i Röhm va marxar tot sol cap al seu vehicle. Aquella reunió no va agradar gens a la seu de la Gestapo perquè es temia per un acord entre en Hitler i les SA.