Dijous:

En el Reich:

El govern va aprovar per llei que cap jueu o amb ascendència jueva no podia formar part de l’exèrcit alemany. Però molts oficials tenien ascendència jueva, ja que la gran part de la noblesa contava entre els seus avantpassats amb familiars jueus.

Dimecres:

En el Reich:

A Barmen, Westfàlia, va continuar la primera sínode nacional de la Lliga Pastoral d’Emergència i es va rebutjar l’església unificada i l’autoritat del bisbe del Reich, Ludwig Müller, i es va establir la línia a seguir a partir de llavors de l’Església de la Confessió, Bekennende Kirche, que va publicar una declaració teològica rebutjant la idea de que la religió havia de subordinar-se al règim.

Dimarts:

En el Reich:

A Barmen va començar el primer sínode nacional de l‘Església de Confessió per establir una línia a seguir. La declaració teològica que en va sortir d’aquesta trobada, que va acabar el 31 de maig, va constituir la base teològica a partir de la qual l’Església podia dur a terme la seva lluita d’oposició al règim. La declaració teològica va ser acceptada per unanimitat per tots els membres i expressava la ferma voluntat de no cedir davant les pressions dels Cristians Alemanya i del govern.

A la Unió Soviètica:

El Politburó va decidir que es declaraven incondicionalment a favor de França i actuar de manera hostil davant Japó, juntament amb Estats Units.

Dissabte:

En el Reich:

El diari Fränkische Tageszeitung va informar de que el dijous a les cinc de la tarda s’havia hissat l’esvàstica a la propietat de l’últim jueu que encara quedava a Hersbruck, Francònia. En el diari s’afirmava que la població estava agafant la consciència del fet amb satisfacció i orgull, i deia que esperaven que seguissin l’exemple i que no quedés lluny el dia en que tota la Francònia quedés lliure de jueus, així com en un futur en el conjunt d’Alemanya.

Dilluns:

En el Reich:

Werner von Blomberg li va explicar a Joseph Goebbels que Franz von Papen seguia ambiciosos objectius i que volia substituir a Paul von Hindenburg com a president quan morís. Goebbels es va indignar per aquest fet i va anotar en el seu Diari que quan morís el President es “faria una verdadera netejar”.

Aquell dia es va fundar l’Associació del Moviment Religiós Alemany, el Arbeitsgemeinschaft der Deutschen Glaubensbewegung.

Adolf Hitler va convidar a l’actriu Anny Ondra i el seu marit, l’ídol alemany de la boxa Max Schmeling, a prendre el cafè a la casa de Franz Xaver Schwarx, en el llac Tegersee, juntament amb Eva Braun, Heinrich Hoffmann, Julius Schaub i Wilhelm Brückner. Eva parlava amb Hitler amb fluïdesa i de forma familiar, però a Schmeling li varen explicar que era una simple treballadora.

Segons uns informes dels nazis, a les zones rurals de Brandenburg s’afirmava entre la població que en cas de celebrar-se un altre plebiscit escriurien a la papareta: Per Adolf Hitler, si, però mil vegades no pels llepaculs dels caps del partit.

Dimecres:

En el Reich:

A Bad Nauheim es va celebrar una conferència d’alts oficials de l’Exèrcit, sota la presidència del comandant en cap de l’Exèrcit, el coronel general Werner von Fritsch, amb l’objectiu de discutir el problema de successió del president Paul von Hindenburg. Tothom va donar suport el punt de vista del ministre de Defensa, Werner von Blomberg, de que fos Adolf Hitler qui ocupés el càrrec de President després de saber les condicions del Pacte del Deutschland de l’11 d’abril.

Un membre de l’Estat Major de la Reichswehr va parlar amb un diplomàtic xinès a Berlín per proposar-li que l’exèrcit xinès trobés llocs per alguns joves oficials jueus acomiadats de la Reichswehr. El secretari de l’ambaixada Tan va manifestar el seu interès personal, però no va creure que es pogués dur a terme. Membres del NSDAP en saber la proposta varen intercedir-hi i es varen posar en contacte amb el govern xinès per prohibir-los contractar oficials jueus alemanys amb l’excusa de que els jueus no eren representatius del poble alemany.

Ernst Röhm va donar instruccions als seus caps locals perquè anotessin totes les queixes i atac dirigits contra les SA.

Alfred Rosenberg va assistir a una conferència a la Universitat de Leipzig davant tots els dirigents estudiantils de l’Alemanya central.

Dimarts:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va entregar el seu breu memoràndum sobre una futura entesa amb els britànics i el seu extens memoràndum sobre la política d’expansió de Japó. El canceller li va demanar a Wilhelm Brückner que deixés l’informe a la seva tauleta per poder-lo llegir més tard. A continuació, Rosenberg li va entregar la carta del coronel britànic Graham Seton Hutchison relativa al comportament del comte Albrecht Bernstorff, que havia malmès les relacions entre els dos països. Hitler es va mostrar frustrat en veure que no podia actuar contra el comte, ja que sabia que li portaria una disputa amb Paul von Hindenburg, tot i que va expressar de que tenia ganes de detenir-lo. El Reichsleiter llavors el va informar sobre un article del Times del 9 de maig en que se’l criticava (a Rosenberg). En acabar l’entrevista, Rosenberg es va reunir a la sala d’espera amb el ministre Hanns Kerrl sobre els càrrecs dins del partit nazi i de l’Estat.

A les nou de la nit, Rosenberg va assistir a un acte de Walter Darré per la delegació agrícola polonesa.

El govern va obrir el primer tram d’una xarxa d’autopistes de 6.500 quilòmetres.

El govern va aprovar la Llei del Teatre on entregava en el Ministeri de Propaganda la potestat d’autoritzar sales i representacions, incloses les de companyies d’aficionats, i va limitar les prerrogatives d’altres institucions, com la policia, en aquests assumptes. A part, el govern va aprovar una llei que obligava a tots els treballadors a presentar expedients amb dades sobre la seva formació, qualificacions i trajectòria laboral. Aquestes dades eren arxivades a les oficines de treball, on podien ser consultades quan el govern necessitava treballadors per assignar-los nous treballs. Aquesta Llei el que va acabar restringint encara més la llibertat de l’obrer per canviar el seu lloc de treball.

Dilluns:

En el Reich:

En les presons i penitenciaries de l’Estat es varen imposar noves normes que unificaven les anteriors diferències locals i regionals, eliminaven els privilegis i introduïen nous càstigs per als presoners més refractaris.

En el Vaticà:

En un memoràndum sobre el govern alemany, el cardenal i secretari d’Estat Eugenio Pacelli va criticar la totalitat del règim alemany, a qui va qualificar de bàrbar, pel seu pensament racial i la seva proclamació com a substitut de la religió. Pacelli també va criticar que es vengués la imatge d‘Adolf Hitler com un nou Messies.