11 de maig de 1934

Divendres:

En el Reich:

El president Paul von Hindenburg va firmar secretament el seu testament polític dividit en dos documents on expressava la seva voluntat de restaurar la monarquia. El primer document estava dirigit al poble alemany i el segon a Adolf Hitler.


En un discurs en el Palau d’Esports, Joseph Goebbels va començar una campanya informativa, preparada des de feia temps, contra els alarmistes i els crítics. El ministre va exigir en el seu discurs de dues hores la lluita contra els detractors de l’Estat. Goebbels va declarar que en un any el nou govern havia reduït a la meitat la xifra dels obrers en atur forçat, havia destruït els partits polítics, havia aniquilat al marxisme i havia canviat el to de la política internacional alemanya, però va afirmar que tot i així encara hi havia detractors i crítics. A continuació, el ministre va denunciar als jueus i les esglésies com els culpables d’aquelles crítiques que rebien. Goebbels va amenaçar als jueus dient-los que s’equivocaven si creien que podien passejar tranquil·lament per la Kurfürstendamm i va afirmar que no havien escatimat mitjans per alliberar el poble alemany d’ells. A més, va amenaçar a l’Església dient que el nacionalsocialisme no estava disposat a tolerar que el pupitre servís per fer propaganda política.


Walter Darré es va manifestar encontra dels propietaris de grans propietats, els anomenats junkers, que, segons va afirmar, venien destruint des de feia segles al pagès de l’est del Elba i havien reduït a molts petits pagesos a la categoria d’obrers sense terra. Darré va declarar que era hora de tornar als pagesos les terres que els junkers els hi havien robat. Darré no va poder imposar les seves mesures.

10 de maig de 1934

Dijous:

En el Reich:

En el primer aniversari dels autos de fe de Berlín, el SDS (Schutzverband deutscher Schriftsteller, Associació protectora dels escriptors alemanys) va crear la biblioteca de llibres cremats, anomenada també biblioteca de la llibertat. La iniciativa va venir, entre altres, de Romain Rolland, Thomas Mann, Lion Feuchtwanger, H. G. Wells i Lucien Lévy-Brühl. Es va partir de la idea de que feia falta constituir un centre de documentació que reunís tots els llibres cremats a Alemanya, però al cap de poc es va augmentar el projecte amb la inclusió d’articles i retalls de diaris sobre la situació política i cultural d’Alemanya.

4 de maig de 1934

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir durant una hora i mitja amb Alfred Rosenberg, que aquest li va exposar el treball que s’estava realitzant a Moscou i en el Ministeri d’Afers Exteriors. Hitler li va preguntar per què creia que podrien tenir els francesos acorralats a la tardor, què podrien oferir ells a Polònia com unió i li va plantejar si podrien mostrar-se més a favor dels japonesos. Rosenberg li va explicar que ara que els britànics encara estaven indecisos, un apropament obert a Japó podria incitar-los a posar-se del costat de França, ja que pels britànics, segons el Reichsleiter, Tòquio era més perillós que Moscou. Rosenberg també li va explicar que la confiança dels britànics cap a ells s’havia vist malmesa per culpa del comte Albrecht Bernstorff. Hitler li va declarar que si es demostrava tal acte imposaria un sever càstig a Bernstorff. Tot i dir-li que continuava confiant en Constantin von Neurath, Hitler li va assegurar que considerava que en el Ministeri d’Afers Exteriors estava ple de conspiradors. En parlar de política colonial, Hitler va estar d’acord amb Rosenberg de que no podien fer veure que aspiraven a una nova política colonial.


Joseph Goebbels es va dirigir a la nació per dir que els delegats de la propaganda del NSDAP havien decidit desencadenar una campanya enèrgica contra els professionals de la crítica i els propagadors de falses notícies, contra els provocadors i els sabotejadors. Dit això, Goebbels va anunciar que des dels primers dies de maig fins al 30 de juny es celebrarien reunions, demostracions i manifestacions en aquest sentit i que servirien per posar al poble alemany en alerta. A més, va afirmar que era imprescindible que desapareguessin els seus enemics. El ministre va acabar la seva frase dient que utilitzarien mètodes ja experimentats per fer desaparèixer aquella amenaça.


Otto Abetz va assumir les seves funcions a Berlín com a nou agent de Reinhard Heydrich. Abetz va viure en dues habituacions situades a pocs metres de la seu de la Gestapo en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse i disposava de dues mecanògrafes i quatre inspectors de la policia. La seva primera missió era vigilar el vicecanceller Franz von Papen, cada cop més crític contra el règim.

1 de maig de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Per celebrar el Dia del Treballador, convertida ja en la Festivitat Nacional del Poble Alemany, la cúpula nazi va celebrar un gegantesc espectacle en el Tempelhofer Feld de Berlín. Per l’ocasió, Albert Speer va instal·lar una tribuna gegantesca de tres immenses banderes de l’altura d’un edifici de sis pisos, una de les quals, la del mig, estava adornada amb una creu gamada. Entre els convidats hi havia Sigfrid von Laffert, una dona que representava al règim en públic i que, segons alguns rumors, era una amant d’Adolf Hitler.


El ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, va ordenar la incorporació de l’esvàstica als uniformes de les forces armades. Per altra banda, Henning von Tresckow va ser ascendit d’oficial d’escorta a capità i, a més, a partir de llavors va tenir el dret a sotmetre’s a un examen i a realitzar la instrucció corresponent per pertànyer a l’Alt Comandament dels generals.


El ministre d’Educació, Bernhard Rust, va entrar a formar part del Gabinet del Govern quan va assumir el Ministeri de Ciència i Educació del Reich. D’aquesta manera, un altre nazi va entrar a formar part de les reunions del Gabinet deixant ara els conservadors en minoria.


El director d’emissions del Reich, Hadamovsky, va explicar davant la plantilla de la Radiodifusió del Reich, la RRF, que havien de treballar perquè la ràdio del moment i del futur fos l’avantguarda de la revolució nacionalsocialista.


El Der Stürmer va publicar un número especial sobre “l’assassinat ritual jueu“. El titular de la portada era:

Descobrim el complot assassí dels jueus contra la comunitat alemanya.

A mitja pàgina hi havia el dibuix de dos jueus d’aspecte fastigós que subjectaven un recipient per recollir la sang que brollava dels cossos nus de diversos nens cristians que acabaven d’assassinar. Un dels jueus tenia un ganivet ple de sang a la mà. 

A Àustria:

Aquell dia va sortir una corrent fundada pel règim feixista austríac coneguda sota el nom de Ständestaat, que demanava un Estat corporatiu i fort. El canceller Engelbert Dollfuss va proclamar una nova Constitució que feia d’Àustria un Estat autoritari, sense eleccions, cristià i gremialista imitant el model del dictador Benito Mussolini, amb qui Dollfuss tenia amistat.

30 d’abril de 1934

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb José Antonio Primo de Rivera, que anava acompanyat del funcionari Arnold von Engelbrechten.


Bernhard Rust, el cap de districte de Hannover, va ser nomenat ministre de Ciència, Educació i Formació Popular. El seu Ministeri va estar sota la subordinació de Joseph Goebbels, que havia sigut alumne de Rust quan aquest treballava de de professor.


Dos grans diaris varen suspendre “voluntàriament” la seva publicació: La Deutsche Tageszeitung, de Berlín i òrgan agrari, i el conservador protestant de Frankfurt, la Frankfurter Nachrichten.

A Àustria:

El govern austríac va aprovar una Constitució d’Estat Corporatiu.

24 d’abril de 1934

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, el Govern va instituir per una llei excepcional el Tribunal del Poble, el Volksgerichtshof, com l’encarregat únic de jutjar els delictes d’alta traïció o a tots aquells que suposessin una amenaça per l’Estat. El seu objectiu era veure els delictes polítics amb més rapidesa i d’acord amb els principis nacionalsocialistes. Fins llavors l’encarregat exclusiu de jutjar aquests delictes era el Tribunal Suprem del Reich.

El Govern també va aprovar la introducció de les normes d’Amann, en honor al banquer Max Amann, que permetien la revocació de la llicència dels diaris que oferien competència “deslleial” o ocasionessin un “perjudici moral” als lectors. Després d’aquesta introducció, la premsa del NSDAP va millorar les vendes, però bàsicament perquè havien eliminat la competència.


Aquest dia es va crear oficialment l’anomenada Dienstselle Ribbentrop, l’oficina de Joachim von Ribbentrop.


Un membre de les Joventuts Hitlerians de Genhühlsen, un petita ciutat de la zona nord de Renània, va informar a la Gestapo de que el seu professor, el capellà catòlic Joseph Broch, els havia demanat a ell i als seus companys de que no s’afiliessin a cap organització que no els deixés assistir als serveis religiosos. La Gestapo immediatament va obrir una investigació.