En el Reich:
L’Adolf Hitler va convocar als ministres i experts en economia a la Cancelleria del Reich i va saber en aquella reunió de que tots menys l’Alfred Hugenberg estaven a favor del programa del Secretari d’Estat del Ministeri de Finances, en Fritz Reinhardt.
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir amb alguns dels líders del DNVP, que es volien queixar de la creixent pressió que patien perquè renunciessin a la seva autonomia. Enrabiat per aquelles queixes, Hitler els va cridar que deixaria que les SA obrissin foc i que organitzaria un “bany de sang que duraria tres dies fins que no quedés res”.
Ernst Röhm va afirmar que l’obligació de culminar la revolució nacionalsocialista encara estava pendent. El líder de les SA demanava una segona revolució. Röhm va afegir que “altres podien celebrar la victòria, però que els soldats polítics que havien lluitat per ella tenien que agafar el control i no deixar-lo”. Aquestes declaracions no varen agradar gens a diferents líders nazis.
Joachim von Ribbentrop va rebre el rang de Standartenführer de les SS i Heinrich Himmler es va convertir en un invitat habitual de la vila del comercial de xampanys, a la Lentze Allee número 9 del districte de Dahlem, a Berlín.
La Conferència Episcopal de Fulda es va reunir fins l’1 de juny. Hi varen ser representades totes les diòcesis alemanyes, incloses les bavareses.
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va presentar en els industrials el seu pla de construcció d’autopistes i, enmig de la reunió, va suggerir que les noves carreteres es tenien que tapar amb cobertes de formigó armat per protegir-les dels atacs aeris dels enemics, i va dir que el paviment havia de ser suficientment valent perquè els tancs i els blindats alemanys anessin direcció al front.
El govern alemany va aprovar la Llei de Confiscació de les Propietats Comunistes i d’aquesta manera varen ratificar legalment l’apropiació dels seus béns del 28 de març de 1933.
Diumenge:
A Txecoslovàquia:
Pràcticament tots els dirigents del Partit Socialdemòcrata alemany es varen traslladar a Praga, on varen reconstruir el comitè directiu del SPD i varen adoptar el nom de SOPADE (Sozial-demokratische Partei Deutschlands) per desmarcar-se dels representants del partit que s’havien quedat a Alemanya.
A la Unió Soviètica:
EL Chekista va ser la primera embarcació que va creuar el Canal del Mar Blanc, recentment construït per presoners.
Dissabte:
En el Reich:
Martin Heidegger va pronunciar el seu discurs inaugural com a rector de la Universitat de Friburg, després de ser-ne elegit el 21 d’abril. Dirigint-se als dignataris nazis i als professors que havien anat a l’acte, va proclamar que la llibertat acadèmica ja no seria la base de la vida en la universitat alemanya, perquè aquesta llibertat no era autèntica, sinó només negativa. Va afegir que era hora de que les universitats busquessin els seus fonaments en la nació alemanya i que participessin en la missió històrica que estava complint en aquell moment. Al final de l’acte es va cantar el Horst-Wessel-Lied i es va fer la salutació romana en el quart vers.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler i Wilhelm Frick varen aprovar una llei per confiscar tots els béns i actius del partit comunista, que varen passar als estats federats. A més, el govern va ratificar la Llei contra les Malalties de Transmissió Sexual dels liberals aprovada l’any 1927. Les esmenes de la nova Llei no només tornava a criminalitzar la prostitució, legalitzada en la pràctica el 1927, sinó que es re-introduïa també la prohibició legal sobre la publicitat i educació sobre l’avortament i a les substàncies abortives.
Els jerarques de l’església evangèlica varen elegir a en Ludwig Müller com a bisbe del Reich. Müller va tenir el suport del sector nazi dels Cristians Alemanys i d’en Hitler, però tots els demés grups el varen rebutjar.
En el Reich:
L’endemà s’havia d’elegir qui havia de ser el nou bisbe del Reich, i l’Adolf Hitler, que volia que en Ludwig Müller fos l’elegit entre els jerarques de l’església evangèlica, li va donar públicament el seu suport i va expressar per ràdio el seu suport als sectors de l’església que es mostressin a favor de les noves polítiques.
Dimecres:
En el Reich:
En una reunió de dirigents nazis per parlar de les competències del Ministeri de Propaganda, que des de feia dies havien augmentat molt per l’ambició del ministre Joseph Goebbels, Adolf Hitler va defensar amb fermesa el criteri de Goebbels i li va donar el càrrec de la propaganda activa a l’estranger, deixant al ministre Constantin von Neurath, amb qui rivalitzava el ministre de Propaganda per les competències, sense aconseguir el seu objectiu de continuar encarregant-se de la propaganda a l’estranger.
El doctor Alfred Strauss, advocat de Munic, va ser assassinat en dos trets a la nuca després d’haver sigut torturat per les autoritats alemanyes. El metge que li va practicar l’autòpsia va observar que el cos presentava senyals de tortura de color negre i blava, així com sorprenents llagues.
La Lliga Gimnàstica Alemanya es va arianitzar per ordres del govern. Per formar part de la Lliga a partir de llavors es tenia que demostrar plena ascendència ària per part dels quatre avis.
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va visitar el port de Kiel, on es construïa la nova flota que havia aconseguit disminuir l’atur al nord d’Alemanya. Els bucs que es construïen o es renovaven eren el Karlsruhe, el Königsberg, el Schlesien, el Hessen, el Schleswig-Holstein i el Leipzig.
Divendres:
En el Reich:
Sota la pressió dels empresaris, el govern alemany va aprovar una llei que posava fi als contractes col·lectius, i es nomenaven dotze comissaris del Treball, sota les ordres del govern, per regular les condicions de la mà d’obra i els contractes laborals en els diversos districtes, i supervisar la fixació dels salaris. La nova llei no comptava amb la participació dels treballadors. Dels dotze comissaris, només dos d’ells pertanyien a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica; cinc eren advocats d’empresa i quatre eren funcionaris.
El Reichstag aquell dia també va aprovar la política estrangera del govern i, sorprenentment, els socialdemòcrates que encara eren lliures hi varen votar a favors.
Els diaris estrangers varen sortir editats fent referència el discurs d’Adolf Hitler del 17 de maig, el Discurs de la Pau, dient que ara s’havien de prendre seriosament al canceller alemany i fer-li les degudes concessions.
Diari del Tercer Reich 