18 de maig de 1933

Dijous:

En el Reich:

Els diaris alemanys varen sortir editats amb el discurs d‘Adolf Hitler del dia anterior, el Discurs de la Pau, i cròniques entusiastes que explicaven que el Zentrum aprovava les paraules del canceller.


L’alcalde de Frankfurt li va escriure en el president del govern i ministre d’Afers Religiosos i Educació de Hesse, que el dia 10 d’abril havia sol·licitat retirar l’estàtua de Heinrich Heine, que l’estàtua de bronze havia sigut arrencada del seu pedestal la nit del 26 d’abril i que ara es trobava emmagatzemada en el subterrani del Museu Etnològic.

17 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En un discurs al Reichstag, Adolf Hitler va declarar que només hi havia una feina per fer; preservar la pau mundial. El líder alemany va explicar que els problemes actuals s’havien de resoldre a través de la raó i de forma pacífica, ja que qualsevol acció violenta a Europa no podria tenir un efecte favorable per l’economia i la política. Tot i això, el Canceller es va queixar de que Alemanya continués sent menyspreada de forma injusta, i va advertir de que si ells s’havien desarmat complint les clàusules dels tractats, les altres nacions també ho havien de fer, sinó, va amenaçar de marxar de la Societat de Nacions, de qui es va lamentar que l’havien creat les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial per “executar les injustícies dels acords de pau de 1919 (el Tractat de Versalles)”.

Aquell discurs es va conèixer com el Friedensrede o discurs de la pau. Els diaris berlinesos varen sortir aquella tarda amb el titular: Hitler dirigeix la paraula al món. Membres del Zentrum eren presents a aquell acte i, sota la influència de l’antic canceller Heinrich Brüning, varen celebrar el discurs del canceller entre aplaudiments i varen votar a favor de la declaració de Hitler. Per sorpresa, els socialdemòcrates, dirigits per Paul Löbe, també varen donar suport al govern perquè pensaven que serien titllats d’antipatriòtics si votaven encontra. Hermann Göering, com a president del Parlament, va proclamar que el món havia sigut testimoni de la unitat del poble alemany quan estava en joc el seu destí internacional. Però el vot afirmatiu dels socialdemòcrates va portar greus conseqüències pel propi partit que, ja debilitat per les moltes detencions, es va acabar d’enfonsar després de la sessió del Reichstag perquè aquella decisió no va agradar gens als exiliats a Praga dirigits per Otto Wels. Aquell mateix dia, el redactor en cap del Vorwäts, Endavant, Friedrich Stamper, va emigrar a Praga.


El govern alemany va suprimir el dret a la vaga.


A la matinada, el doctor Fritz Gerlich, l’editor del setmanari catòlic Der Gerade Weg (El camí recte), que estava detingut des del 9 de març de 1933, va rebre la visita de dos membres de les SA que el volien interrogar. Primer el varen dur pel passadís de la presó fins a les oficines del centre, on li varen tapar els ulls i li varen fer baixar i pujar unes quantes escales per impedir que sabés a quina habitació l’estaven portant. Un cop varen arribar a una habitació li varen destapar els ulls i li varen posar uns reflectors dirigits cap a ell perquè el molestessin. Darrere seu hi havia gent asseguda a la que no podia veure, i un d’ells li va preguntar d’on sortia la informació de la Casa Parda?. El doctor Gerlich li va respondre en veu baixa que només ell era el responsable dels seus articles. Llavors, després d’una pausa, varen agafar el doctor i el varen tirar sobre una taula i li varen clavar 25 cops de porra. Un cop varen acabar d’estomacar-lo el varen tornar a fer seure a la cadira i li varen tornar a fer preguntes, però el doctor va continuar callant. Després de veure que no contestava les preguntes li varen tornar a clavar uns altres 25 cops i després li varen tornar a preguntar si volia confessar. Però el doctor, immòbil a la seva cadira, no va respondre. A continuació varen treure un revòlver i li varen ordenar que es disparés, però el doctor els va contestar que no ho faria perquè era catòlic i es va agenollar al terra i va començar a resar. Els membres de les SA varen parlar entre ells, però no es varen atrevir a matar-lo. Finalment el varen tornar a la seva cel·la.


A Heidelberg va tenir lloc aquell dia la crema de llibres. Centenars d’estudiants varen desfilar amb torxes enceses, acompanyats per membres de les SA, les SS i els Cascs d’Acer, i varen llançar, a més de llibres, símbols comunistes i socialdemòcrates. L’acte va ser acompanyat per l’himne Horst-Wessel-Lied i l’himne nacional i es varen pronunciar discursos en el que es va qualificar l’acció contra un cop contra l’esperit anti-alemany representat per escriptors com Emil Julius Gumbel.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exteriors, John Simon, va presentar en el gabinet britànic un sumari d’idees del seu Ministeri que sostenien que Gran Bretanya havia de posar al descobert el joc alemany i insistia que Hitler havia de cedir. Simon afirmava que només s’havia d’agafar la línia dura contra Alemanya s’hi fallaven les conversacions de desarmament. 

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs aquella mateixa tarda per fer una declaració amistosa cap a Alemanya.

16 de maig de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el físic Max Planck, que aquest li va recriminar que molts jueus científics emigressin perquè considerava que els necessitaven. Hitler li va contestar que si la ciència no podia prescindir dels jueus haurien de prescindir de la ciència.


Constantin von Neurath, que no volia perdre competències del seu Ministeri i que passessin al Ministeri de Propaganda, va enviar negociadors a reunir-se amb Joseph Goebbels. Aquests varen aconseguir ben poca cosa davant a determinació i capacitat del ministre de Propaganda.


Després de que el dia anterior aprovessin la seva dissolució, les membres de la Federació d’Associacions de Dones Alemanyes varen ser obligades a incorporar-se al Front de Dones Nacionalsocialistes.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatges als caps de 44 nacions en el que dibuixava els plans i esperances dels Estats Units a favor del desarmament i de la pau, i aconsellava l’abolició de totes les armes ofensives: bombarders, tancs i artilleria pesada.

15 de maig de 1933

Dilluns:

En el Reich:

El Govern va publicar una llei sobre la transmissió hereditària de granges, la Reichserbhofgesetz.


Reinhard Heydrich va arribar a Hamburg per inspeccionar el servei local del SD en plena organització. Quan Karl Oberg va saber que Heydrich estava a la ciutat es va presentar davant d’ell en busca d’un nou càrrec. Després de la trobada, Oberg va ingressar al SD i es va convertir en funcionari professional.


La Federació d’Associacions de Dones Alemanyes, de caràcter feminista i local i que estava sent pressionada pels nacionalsocialistes, va votar oficialment a favor de la seva dissolució definitiva. L’endemà els seus membres serien obligats a ingressar al Front de Dones Alemanyes.

A França:

Thomas Mann va escriure una missiva a Albert Einstein per mencionar-li el dolor que sentia amb l’exili.

11 de maig de 1933

Dijous:

En el Reich:

La Neue Zürcher Zeitung va publicar una ressenya sobre els autos de fe del dia anterior que deia:

Cap a mitjanit, els berlinesos varen assistir a un dels espectacles més estranys que podria oferir el segle XX. En el mateix centre de la ciutat es varen elevar les flames d’una pira formada per 20.000 llibres.


L’ambaixador britànic Horace Rumbold es va reunir amb Adolf Hitler. Després de la reunió, l’ambaixador va enviar una carta al ministre d’Afers Exteriors del seu país, John Simon, per dir-li que Hitler s’alterava quan parlava dels jueus i que afirmava que no tenia problemes en reconèixer que els jueus havien de patir i que ell mateix s’ocuparia de perjudicar els jueus a Alemanya s’hi intentaven un boicot contra els productes alemanys. L’ambaixador li assegurava que Hitler era el responsable de la política antisemita del govern alemany perquè era un fanàtic.

A la Gran Bretanya:

Tement un rearmament alemany, lord Hailsham , el secretari d’Estat per la Guerra, va avisar públicament de que qualsevol intent d’Alemanya per arribar a un rearmament seria el tractament del tractat de pau i que es contestaria amb les sancions establertes en tal tractat. A Alemanya es va creure que les sancions implicarien una invasió armada.

10 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En el primer Congrés de Treballadors a Berlín, Adolf Hitler va explicar en el seu públic que havia crescut amb la gran massa del poble, entre la gent, perquè havia sigut obrer durant molts anys i que s’havia hagut de guanyar el pa com ells. Recordant el passat, els va dir que durant la Gran Guerra havia lluitat com un simple soldat, entre les masses, i els va prometre, després d’honrar als treballadors, que aboliria la lluita de classes. No volent-se comparar amb el comunisme, va dir que la dictadura de la burgesia deixaria pas a la dictadura del proletariat, però que aquell canvi era simplement un canvi de dictadura i, que, en canvi, ell representava la dictadura de la nació, la dictadura de la comunitat, que representava a milions de persones del poble alemany i tornaria la convicció de que l’Estat no representava als interessos d’un sol grup o classe. Hitler també els va prometre que el Govern i era per administrar els assumptes de tota la comunitat.

Continuant amb les celebracions d’aquell dia, en una reunió del gabinet presidida per Hitler es va crear el Front Obrer Alemany, el Deutsche Arbeisfront (DAF), sota la direcció de Robert Ley, amb l’objectiu de posar fi a la lluita de classes i crear una única cooperació que organitzés les escales salarials, les condicions de treball i el temps lliure. Per a les dones, el govern va crear el Frauenfront a petició de Ley, una organització nacionalsocialista que ensenyava a les noies joves els valors nacionalsocialistes. Per a les Forces Armades, Hitler va crear el Ministeri d’Aviació sota la direcció de Hermann Göering, que havia sigut pilot de caces durant la Primera Guerra Mundial.

Aquell mateix dia, Hitler es va reunir a la Cancelleria durant més de mitja hora amb Ferdinand Porsche. L’empresari el va convèncer perquè destinés una subvenció estatal al desenvolupament d’un cotxe de carreres que havia dissenyat amb Adolf Rosenberg. 


Göering va ordenar l’ocupació de les oficines del Partit Socialdemòcrata i es varen prohibir els seus diaris i es varen confiscar els seus fons i els seus valors gràcies a una ordre judicial justificada pel fiscal de l’Estat de Berlín per un suposat desfalc dels fons sindicals pel líder sindicalista Leipart i altres. Alguns líders socialdemòcrates, com Otto Wels, es varen traslladar a Praga per organitzar la resistència, però altres, com Karl Severing, es varen retirar de la política.
DSCF1493

La crema de llibres:

A la tarda, un grup de nazis van recórrer les biblioteques públiques i privades per llançar al carrer de les principals places de 19 ciutat universitàries tots els llibres que el ministre Joseph Goebbels havia senyalat que eren perjudicials per a Alemanya.

A Berlín, un grup de nazis varen recollir els llibres que havien llançat per apilar-los a la Opernplatz, a l’actual Bebelplatz, a la Plaça de l’Òpera, davant de la Universitat Frederic Guillem, on els cremarien. El president dels estudiants, amb uniforme nazi, va pronunciar un discurs on va convidar als seus companys a “protegir la puresa de la literatura alemanya” A la nit es van encendre amb gasolina tots els llibres, uns 20.000 volums, entre ells els de l’autora nord-americana, Helen Keller, Bertold Brecht, Albert Einstein, Lion Feuchtwanger, Sigmund Freud, Maxim Gorki, Heinrich Heine, Franz Kafka, Erich Kästner, Werner Hegemann, Jack London, Joseph Roth, Thomas Mann, Karl Marx, Erich Marie Remarque, Kurt Tucholsky, Voltaire, Herbert George Wells, Emile Zola…

Els estudiants universitaris, mobilitzats pel ministre Goebbels, van ballar danses índies al voltant de les flames mentre sonava l’himne nacional i es cantava després l’himne del Partit. A mesura que es llançaven llibres a la pira, la gent mencionava en veu alta els noms dels autors. Al cap d’uns minuts, una caravana de cotxes va arribar a la plaça. En un dels vehicles hi viatjava el ministre Goebbels, que no estava gaire entusiasmat, acompanyat pel seu guàrdia. El ministre de dret es va posar davant d’un micròfon per explicar que l’època de l’intel·lectualisme jueu havia acabat com la República de 1918 i va assegurar que començava el triomf de la Revolució alemanya d’un munt de cendres. El ministre va anomenar a 24 escriptors alemanys que havien de desaparèixer. Un dels 24 escriptors, Kästner, va ser testimoni de l’acte i va poder escoltar com el ministre l’anomenava. El ministre, entre altres coses, va dir:

En els últims catorze anys en els que vosaltres, estimats estudiants, heu tingut que suportar en silenci la deshonra i la humiliació de la República de Weimar, les biblioteques s’han omplert de llibres bruts i immunds dels literats d’asfalt…!

Goebbels va acabar al seu discurs cridant Heil Hitler!. Entre els assistents a l’acte hi havia uns quants corresponsals estrangers que varen quedar desconcertats pel què estaven veient. 


A Munic, la crema va tenir lloc en el patí central de la Universitat Ludwig Maximilian una Festa de la Revolució Nacional, succeïda d’una gran desfilada amb entorxes alçades per estudiants fins la Königsplatz. Mentre es llançava llibres de marxistes, jueus, pacifistes… s’anaven mencionant els autors menyspreats. Les obres de l’escriptor muniquès Oskar Maria Graf no es varen cremar per error dels iniciadors de l’espectacle perquè varen interpretar malament les seves idees. Graf, llavors a l’exili, va sol·licitar de manera provocadora, des de les pàgines del diari vienès Arbeiterzeitung, que rectifiquessin l’error: Cremeu-me. 


Abans de la crema de llibres, Goebbels es va reunir amb altres dirigents i ministres nazis per aconseguir més competències pel seu MinisteriConstantin von Neurath va ser dels que va lluitar més enèrgicament per no perdre competències i podria ser que per això Goebbels anés mig desanimat o cansat a l’Opernplatz. En el seu diari, el ministre va escriure:

Llavors, per la tarda nit discurs en l’Opernplatz. Davant de la foguera en la que els estudiants cremen la bruta i pecaminosa literatura. Estic en perfecte forma. 

L’escriptor Stefan Zweig li va escriure a posteriori a un amic de Leipzig que no li agradava que ara a l’estranger el consideressin un heroi o un màrtir perquè no s’hi considerava i li va dir que estava desconcertat, ja que no pensava que a l’estranger aquest petit assumpte hagués pogut despertat tanta atenció. 

A la Gran Bretanya:

El brigader A. C. Temperley, un dels delegats britànica a la Conferència de Desarmament que es celebrava a Ginebra, va enviar en el Ministeri d’Afers Exteriors un memoràndum en que demanava en el seu govern abandonar de desarmar-se i instava a demanar explicacions a Alemanya pel seu exèrcit il·legal. El brigader va afirmar que Alemanya no complia amb el Tractat de Versalles. L’única solució que hi veia era un canvi de govern a Alemanya, que preveia que seria en cinc anys, o la guerra. Robert Vansittart del Ministeri d’Afers Exteriors va estar completament d’acord amb Temperley.  

9 de maig de 1933

Dimarts:

En el Reich:

El Govern va aprovar estendre la Llei del 7 d’abril d’acomiadar als jueus dels llocs de treball de responsabilitat als cossos reconeguts legalment com a públics i institucions equivalents i empreses de pompes fúnebres.


Wilhelm Frick va fer aprovar una directriu que deia que “la Història tenia que ocupar una posició dominant en les escoles”.


El president de l’Alta Silèsia, Wilhelm Brückner, va pronunciar un discurs a Beuthen atacant violentament als grans industrials i els va definir com “uns provocadors per la seva manera de viure”.


Després de que el dia anterior Hans Beimler aconseguís escapar del camp de concentració de Dachau després de retirar un panell de fusta que hi havia sobre la finestra de la seva cel·la i col·lar-se per l’obertura, els guàrdies varen dur a terme registres i varen interrogar als presoners. Estaven segurs de que estava amagat encara dins de les instal·lacions de Dachau. Es varen utilitzar gossos per buscar-lo i es va posar un anunci en el diari local, Amper-Bote, on s’oferia una recompensa de 100 Reichsmarks per portar-lo. Beimler, tot i ser buscat, va aconseguir fugir d’Alemanya.

7 de maig de 1933

Diumenge:

En el Reich:

A Kiel, Adolf Hitler, en un discurs dirigit a les SA, els va dir que havien sigut fins llavors la guàrdia de la revolució nacional, i que la victòria seria finalitzada quan el poble alemany quedés reeducat en la seva escola. Entre els presents a aquell acte hi havia Ernst Röhm.


Ernst Oberfohren, que havia sigut cap del grup de diputats del DNVP en el Reichstag i que estava sent investigat i perseguit pels nazis perquè acusava als nazis de l’incendi del Reichstag i que ja havia sigut expulsat dels seus càrrecs, va ser trobat mort. La versió oficial afirmava que havia sigut un suïcidi, però molts companys seus es varen negar a creure’s la versió.


Max Liebermann va dimitir de l’Acadèmia de Belles Arts.