Dimecres:

A Itàlia:

De retorn de la Conferència de Teheran, el president Franklin Delano Roosevelt va fer escala a Sicília, on es va reunir amb el general Dwight D. Eisenhower i va rebre la notícia de que el general George S. Patton, tot i la seva polèmica de les bufetades, pretenia obtenir el comandament d’un Exèrcit en la pròxima invasió a França.

Per altra banda, el govern d’en Benito Mussolini va instituir la Guardia Nazionale Repubblicana, on els feixistes més fanàtics varen poder obtenir un lloc de primer línia en la lluita contra la causa aliada.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el tinent general Carl A. Spaatz va obtenir la direcció del comandament de bombardeig estratègic de l’exèrcit nord-americà a Europa.

En el Pacífic:

A Bougainville, a les Illes Salomó, els nord-americans varen fer entrar en servei l’aeroport de Torokina, tot i que els combats contra els japonesos encara no havia cessat. A part, aquell dia es va estrenar el caça F4U, el Corsair.

Dimarts:

En el Reich:

Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu metge Felix Kersten.

A Itàlia:

A la costa de l’Adriàtic, després d’haver patit moltes baixes i d’haver fracassat en ocupar la localitat d’Orsogna, un poble clau de la línia defensiva alemanya Bernhard-Gustav, la 2º Divisió neozelandesa va ser enviada a descansa sent substituïts per la 1º Divisió canadenca, que estava molt motivada ja que encara no havia participat en cap combat a part del desastre de Dieppe. Els canadencs varen travessar el riu Moro i varen avançar cap a Orsogna per fer-se amb el seu port, que era fonamental pel subministrament de les forces aliades a la costa de l’Adritàtic.

A Egipte:

A El Caire va acabar la segona Conferència Sextant entre Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt en la que es va decidir prioritzar el desembarcament en el sud de França.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va ser informat de la proposta del doctor Carl d’atacar a través de la Luftwaffe contra punts estratègics de la Unió Soviètica. El líder alemany va inspeccionar tota la informació que tenia i va trobar encertat el pla, tot i que no li va semblar tant bé la proposta de la Luftwaffe de dividir l’atac en tres accions independents. Les unitats que havien de fer aquell atac ja s’havien concentrat a prop de Bialystok, Polònia, i el ministre de l’Aire, Hermann Göering, des del 26 de novembre de 1943 havia fet reforçar els seus bombarders per aquell atac.

En el front oriental:

En el sector sud:

A l’oest del riu Dnièper, tres divisions blindades alemanyes, entre elles la Leibstandarte, varen creuar la carretera Zhytomir-Korosten i varen atacar durament a les forces soviètiques. L’atac va tenir gran èxit en part gràcies a la destresa d’alguns asos com el comandant de Tiger Michael Wittmann, que va destruir diversos carros de combat i peces antitancs soviètiques.

---

A la república soviètica de Txetxènia, els soviètics varen capturar l’última unitat de partisans pro-alemanys que operaven a la regió. Tots seran deportats i assassinats.

A la Gran Bretanya:

La London Controlling Section va rebre l’ordre de dissenyar un programa de frau per confondre els alemanys perquè concentressin les seves tropes a les zones on menys poguessin interferir en les operacions previstes a França i en el front oriental.

En el bàndol Aliat:

Les potències aliades varen transmetre un comunicat oficial que senyalava la decisió militar d’accelerar la conclusió de la guerra. En el comunicat no es feia referència a què li passaria a Polònia després de la guerra.

---

La premsa aliada continuava informant sobre la ja celebrada Conferència de Teheran i varen relatar com en motiu del 69è aniversari de Winston Churchill, el primer ministre havia regalat a Iosif Stalin l’Espasa de Stalingrad perquè l’entregués als stalingradesos. A canvi, Stalin va proposar un brindis per Churchill.

A Itàlia:

En el municipi del Camino es varen produir durs combats entre el 5º Exèrcit Aliat i les tropes alemanyes.

---

Benito Mussolini va enviar un telegrama als caps de les províncies per manifestar-los el seu desacord amb l’actitud dels diaris del partit i els externs per les seves idees violentes i incontrolades.

---

Com el dia anterior, la policia local de Venècia va continuar detenint jueus. En total va arrestar a 163 jueus (114 dones i nenes, i 49 homes i nens) en les seves cases o a l’Asil d’Ancians.

En els Estats Units:

Després de navegar sense escorta, el transatlàntic RMS Aquitania va atracar en el port de Nova York. Entre els passatgers hi viatjaven dos científics d’incògnit; sota els noms Nicholas Baker i James Baker, hi havia els científics danesos i pare i fill, Niels i Aage Bohr, científics de renom pels seus estudis en l’energia nuclear. Només atracar al port, els serveis de seguretat varen anar a buscar als Bohr. Tot i que l’arribada dels danesos havia de ser un secret, la premsa ja havia i continuarà informant de l’arribada dels Bohr.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín va arribar la notícia de que a Teheran Winston Churchill havia pactat amb Iosif Stalin l’entrega de l’orient d’Alemanya a Polònia com a compensació per la part reclamada per la Unió Soviètica.

A Polònia:

Les forces alemanyes varen dur a terme una operació que duraria una setmana per liquidar el gueto de Bialystok. Uns quants jueus varen aconseguir escapar després de que sabessin que serien deportats als camps d’extermini per ser executats en massa. Tot i que 700 persones varen morir en resistir-se, 10.000 varen ser deportats i repartits entre els camps de Treblinka, Maïdanek i Auschwitz.

A Itàlia:

A Venècia, la policia local va arrestar entre aquell dia i l’endemà a 163 jueus (114 dones i nens, i 49 homes i nens) en les seves cases o a l’Asil d’Ancians.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt, sota pressió de Stalin, va decidir que Dwight D. Eisenhower dirigís l’Operació Overlord.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de la nit anterior, la ciutat de Leipzig estava patint un fort bombardeig aeri. El centre de la ciutat va quedar pràcticament destruït, pràcticament tots els edificis oficials varen resultar destruïts o afectats, i entre 150.000 i 200.000 persones es varen quedar sense casa. Per culpa d’aquell atac, a la ciutat de Dresden va sonar l’alarma antiaèria en veure els bombarders.

---

Un memoràndum de Inland II va confirmar que les mesures antisemites preses a Itàlia de feia unes setmanes no havien tingut massa èxit, ja que els jueus havien tingut temps d’amagar-se en els pobles petits.

---

Heinrich Himmler va estar de visita a la ciutat de Weimar.

A Itàlia:

La batalla es va intensificar en tot el front, però especialment els combats es varen intensificar en el sector dels Abruzos i a l’entrada de la vall de Cassino.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, l’atrapat 11º Exèrcit alemany va realitzar un intent fallit per eliminar els caps de pont soviètics a l’àrea de Kerch.

A Iugoslàvia:

Aquell dia es va constituir en el territori iugoslau alliberat un govern provisional dirigit pel dirigent comunista Josip Broz, Tito.

A Egipte:

En el Caire es varen reunir el primer ministre Winston Churchill, el president Franklin Delano Roosevelt i Ismet Inönü.

A la Gran Bretanya:

El comitè Crossbow va acordar que les desenes de misterioses estacions d’esquí construïdes pels alemanys en el Pas de Calais i altres llocs de la França septentrional estaven dissenyades per llançar aparells de vol no tripulats. Es va arribar a la conclusió de que aquesta estacions, així denominades per la similitud amb les rampes de salt d’esquí, havien de considerar-se un dels objectius prioritaris pels bombarders de la RAF i de la USAAF.

En el Pacífic:

Després de les operacions de cobertura dels desembarcaments a les Illes Gilbert, els nous portaavions nord-americans es varen retirar cap a Pearl Harbor, tot i que abans de marxar varen bombardejar les bases japoneses de les illes Wotje i Kwajalein. Els japonesos varen contraatacar sense èxit amb els seus avions.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després del bombardeig de la nit anterior a Berlín, el periodista nord-americà Edward R. Murro, que havia presenciat l’atac juntament amb dos companys que varen morir, va escriure aquell dia una crònica radiofònica de l’atac, on va destacar el gran dany causat a la capital.

A la nit, 527 bombarders de la RAF (307 Lancaster i 220 Halifax) varen atacar la ciutat de Leipzig. Pràcticament varen destruir tot el centre de la ciutat.

En el bàndol Aliat:

Tot i que ja s’havia celebrat, aquell dia es va informar per primer cop que s’havia celebrat la Conferència de Teheran entre Winston Churchill, Iosif Stalin i Franklin Delano Roosevelt.

En els Estats Units:

A les set del matí, el RMS Andes, després de navegar sense escorta, va abandonar les aigües de l’Atlàntic i es va endinsar a la desembocadura del riu James, a la badia de Chesapeake, sota una forta tempesta, per dirigir-se a Newport News, Virgínia, Estats Units, on hi atracarien aquell mateix matí. L’embarcació portava els científics que haurien de construir la bomba atòmica com el químic Christopher Frank Kearton, el matemàtic Tony Skyrme i tres alemanys: Rudolf Peierls, Otto Frisch i Klaus Fuchs. En baixar de l’embarcació, els científics varen agafar un tren direcció a Washington

---

Els nord-americans varen anunciar que el mes de novembre havien produït 8.789 avions, tot un rècord, el que significa un cada poc més de cinc minuts.

Dijous:

En el Reich:

Berlín va patir un altre bombardeig per part de la RAF amb 458 avions (425 Lancaster, 15 Halifax i 18 Mosquit) carregats amb 15.000 tones de bombes. Els britànics varen perdre 40 avions en aquell atac i varen morir, a més de pilots, dos periodistes, el capità Grieg, del Daily Mail, i en Norman Stockton, del Sydney Sun.

A Itàlia:

El port italià de Bari, en el mar Adriàtic, s’havia convertit en un centre logístic vital per l’ofensiva aliada cap a la Línia Gustav, però degut a la creixent superioritat aèria aliada va dura un excessiu relaxament en la defensa antiaèria, fet que va permetre aquell dia a la Luftwaffe dur a terme un atac per sorpresa amb 105 bombarders Ju-88 que, amb una única baixa, varen bombardejar sense problemes el port i varen provocar una destrucció de tal calibre que alguns comentaristes varen arribar a considerar l’atac com un segon Pearl Harbor. Els alemanys varen enfonsar a 28 embarcacions (1 creuer, 1 dragamines, 3 patrullers, 23 vaixells de càrrega i 1 veler) i, a més, altres 12 embarcacions varen resultar danyades (1 destructor, 1 patruller i 12 vaixells de càrrega). A part, 2.000 persones varen perdre la vida, de les que aproximadament la meitat eren militars.

Hi varen haver tantes baixes per fet de que una embarcació de transport nord-americana de tipus Liberty John Harvey transportava un carregament de munició juntament amb una càrrega secreta de 2.000 obusos amb gas mostassa a la bodega que havien de ser emmagatzemats a Itàlia per respondre, suposadament, l’ús d’armes químiques per part dels alemanys. Les municions del John Harvey varen detonar, polvoritzant el port i alliberant a l’aire i les aigües del port el gas, generant una contaminació que va provocar molts morts no només en el moment del bombardeig, sinó durant dècades, ja que fins al 1967 no va ser desclassificat l’assumpte i les autoritats no varen dur a terme mesures correctes per procedir a la descontaminació. L’explosió de la càrrega d’un segon transport d’explosius va contribuir a la devastació. Els metges que assistien a les víctimes del bombardeig només podien constatar com patien una estranya malaltia que els portaria a la mort. El tractament que es va donar anys més tard a les futures víctimes va servir per conèixer el tractament de quimioteràpia.

A Egipte:

Després de la conferència de Teheran, en Winston Churchill va volar a El Caire, on es va allotjar a la vila del polític australià Richard Casey, que havia substituït a l’Oliver Lyttelton com a ministre resident britànic al Pròxim Orient.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Segons un informe sobre la indústria del Reich, els alemanys utilitzaven 1.160.000 obrers de l’Europa Occidental, 1.800.000 d’Europa Oriental i 600.000 italians.

A Polònia:

El cap del camp de concentració d’Auschwitz, Rudolf Hoess, va deixar el seu càrrec de comandant del camp per ser nomenat cap del Cos d’Inspectors dels Camps de Concentració. És creu que Hoess va portar a la mort a uns dos milions i mig de persones a Auschwitz i més de mig milió de persones els va fer morir de gana o els va deixar morir perquè estaven malalts. Aquestes xifres les va donar ell mateix en els Judicis de Nuremberg.

A Itàlia:

El 10º Cos britànic, que formava part del 5º Exèrcit nord-americà, va creuar el riu Garellano per intentar trencar la fèrria defensa de la Línia Gustav. Els nord-americans només varen aconseguir ocupar la disputada localitat de Camino quan els alemanys varen saber que tenien línia de defensa amb noves posicions.

A Iran:

Aquell dia va acabar la Conferència de Teheran entre Iosif Stalin, Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt. Els Tres Grans varen publicar abans de marxar que havien vingut amb l’esperança i determinació, i que marxaven com amics en acció, en ànim i en propòsit.

A la Gran Bretanya:

A Anglaterra es va instal·lar el 9º Comandament de caces, equipat amb nous caces de llarg radi d’acció P-51B, que arribarien al més profund d’Alemanya per combatre sense desavantatge tècnica contra els FW-190 i els Me-109.

A Birmània:

Bombarders B-24 varen atacar les instal·lacions del port i dels ferrocarrils de Rangun. Els japonesos de seguida varen contraatacar durant més d’un hora amb nombrosos caces japonesos, que varen destruir sis quadrimotors.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de la guerra ili va explicar que creia que els Aliats no estaven tan forts com es deia perquè l’única victòria que havien aconseguit era en el front oriental i veia els britànics i els nord-americans incapaços d’avançar per Itàlia. A més, li va dir que creia que els Estats Units canviarien la seva política i les seves formes perquè Franklin Delano Roosevelt havia de començar l’any següent la campanya electoral per la presidència, i preveia que guanyaria el candidat del Partit Republicà.

---

Ara que la majoria de camps d’extermini havien sigut desmantellats, Heinrich Himmler va donar-li les gràcies per escrit al SS Odilo Globocznik per haver dut a terme l‘Operació Reinhard “en benefici de la nació alemanya”. En total, l’Operació havia costat la vida de 1,7 milions de persones.

---

Ebehard von Thadden va informar a Adolf Eichmann de que el primer ministre eslovac, Tuka, volia reprendre les deportacions de jueus, tot i la forta oposició que tenia dins del seu govern. Per tal de convèncer que deportació no era sinònim d‘assassinats massius, Tuka demanava poder enviar una comissió d’investigació als camps. A Eichmann el va interessar l’interès per deportar i no el d’investigar.

En la Conferència de Teheran:

Després de finalitzar la Conferència Eureka, Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill es varen dirigir a El Caire, on varen seguir amb la Conferència Sextant. Abans, el primer ministre es va reunir amb el líder d’Iran, Mohammad-Reza Shah Pahlavi.

A Itàlia:

El ministre de l’Interior de la República Social italiana va decidir la creació de camps de concentració especials a Itàlia.

En el Pacífic:

A New Hannover, a les Illes Bismarck, l’embarcació de passatgers japonesa Himalaya Maru va ser enfonsada per un hidroavió nord-americà PBY. Molts dels 2.400 passatgers varen morir en el naufragi, tot i que altres embarcacions que formaven el comboi juntament amb l’embarcació enfonsada varen poder rescatar alguns centenars de supervivents.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en el cinema Titania Palast, un dels més grans de la ciutat, Joseph Goebbels hi va pronunciar un discurs per a les Joventuts Hitlerianes.

A la nit, 21 bombarders Mosquits varen bombardejar les ciutats de Bochum, Colònia i Dusseldorf. Els britànics buscaven atacar objectius industrials.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A la ciutat txeca d’Olomouc es va firmar el contracte de compra-venda de l’empresa Heikorn, una de les productores d’oli de taula més importants de Txecoslovàquia, prèviament confiscada als seus propietaris jueus, el matrimoni Adolf i Wilma Heikorn, i els seus fills, per ordre de la Gestapo. L’empresa va acabar a mans del metge Theodor Morell, que la va comprar per 120.000 Reichsmarks per transformar-la en el principal centre de producció d’Hamma, la seva firma.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El general Hasso von Manteuffel, amb el seu grup de blindats, va atacar en una acció sorpresa en ziga-zaga a les tropes soviètiques i va ocupar la ciutat de Zhitomir, a l’oest de Kiev, cosa que va animar a una contra-ofensiva alemanya dels carros blindats d’Erich von Manstein.

A Itàlia:

Les tropes del 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery varen continuar com el dia anterior atacant als alemanys a la variant adriàtica dels Apenins, però una panzerdivisionen va restablir el front defensiu a la línia Gustav.

A Colòmbia:

La premsa colombina es va fer ressò de la declaració d’estat de guerra entre Colòmbia i Alemanya del 27 de novembre per les vulneracions de les aigües territorials colombianes per part dels U-Boots.

En el Pacífic:

A les proximitats de les Illes Marianes, el submarí USS Snook va disparar 26 torpedes contra un comboi japonès. De tots els projectils, només 9 varen tocar el seu objectiu, però va ser suficient per enfonsar un transport de tropes i una embarcació mercantil, a més de danyar una de les embarcacions de guerra que realitzava servei d’escorta.

A l’Oceà Índic:

En el Mar de Java, el transport japonès Suez Maru va ser torpedejat pel submarí USS Bonefish. L’embarcació japonesa transportava a 549 presoners, a més de 200 soldats nipons, sent recollits aquest per una embarcació escorta. La tripulació de l’embarcació va buscar venjança disparant contra tots els britànics i els holandesos que havien sobreviscut al naufragi. Al final només va quedar un supervivent, Kenneth Thomas, que va ser rescatat més tard per un vaixell australià i va donar la notícia de la massacre.