Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va cancel·lar les ordres d’evacuació de Crimea emeses per Paul Ewald von Kleist. Per aquesta cancel·lació, el general Ruoff es va veure obligat a organitzar la defensa i mantenir sota les seves ordres a 7 divisions romaneses atrapades juntament amb els alemanys. Hitler sostenia que la defensa de Crimea era vital per defensar els pous de petroli de Ploesti. Per altra banda, el mariscal Albert Kesselring li va proposar per Itàlia organitzar les defenses alemanyes en contraposició a la idea d’Erwin Rommel de retirar-se fins la línia del riu Po, o inclús en els Alps. Aquesta disputa va acabar amb la destitució de Rommel.

A França:

La Gestapo va arrestar al president del Consistoire i amic de Philippe Pétain, Helbronner, per haver defensat als jueus francesos.

A Itàlia:

A Villa Feltrinelli, a Gargano, el Consell de Ministres va aprovar el decret que creava un Tribunal Extraordinari per jutjar als membres que havien traït a Benito Mussolini en el Gran Consell del 25 de juliol. Per altra banda, l’assemblea del feixisme bolonyès va votar una ordre del dia que demanava que la Constituent considerés a Victor Manel III culpable de cop d’Estat i com a conseqüència demanaven la pena de mort i la confiscació dels béns de tots els membres de la casa de Saboia, a excepció de la família del duc d’Aosta. També és demanava la condemna a mort i la confiscació dels seus béns de Pietro Badoglio, Vittorio Ambrosio, Rotta i els demés general i almiralls que havien participat en la caiguda de Mussolini.

A les Illes Salomó:

El batalló de paracaigudistes dels marines va tornar a ser utilitzat com a infanteria de marina i va desembarcar a l’illa Choiseul, realitzant una maniobra de distracció sobre la verdadera ofensiva que en breu es produiria contra Bougainville.

Dimecres:

En el Reich:

El ministre Joseph Goebbels va mantenir una conversa privada amb Adolf Hitler. El ministre es va alegrar de veure que Hitler gaudia de bona salut, tot i que no amagava cert desgast de la vida que duia en els quarters generals. Els dos varen parlar del problema que suposava per Alemanya mantenir la guerra amb dos fronts oberts. Hitler era de l’opinió que era més fàcil arribar acords amb Iosif Stalin, ja que era un dictador, i, a més, l’admirava. Però per Goebbels era més fàcil arribar a un acord amb Winston Churchill perquè era anticomunista i creia que junts podrien lluitar contra el comunisme de Stalin. El ministre va anotar aquell dia en el seu Diari, que estaven en contacte amb els dos països per arribar a acords. Segons Goebbels, mantenien contacte amb la Gran Bretanya a través d’un empresari molt important i amb els soviètics a través d’Ankara i dels japonesos. El que tenien clar era que els Estats Units perdrien l’interès per la guerra a Europa.

En un altre punt del dia, davant de l’escassetat de personal, Hitler va ordenar que 200.000 homes abandonessin la indústria i s’incorporessin a la Wehrmacht. Aquests obrers havien de ser substituïts per mà d’obra forçada dels països ocupats, tot i que el ministre Albert Speer s’hi oposava. També, el líder alemany va retirar les exempcions per fills únics de dones viudes.

En el front oriental:

A Ucraïna:

A Crimea, davant la imminent atac soviètic, el mariscal Paul Ewald von Kleist va ordenar l’inici de l’evacuació del 17º Exèrcit alemany perquè prestés millors serveis en altres sectors.

A Itàlia:

El Consell de Ministres va aprovar el decret sobre l’organització militar del nou Estat.

A la Gran Bretanya:

Churchill va enviar un nou telegrama a Franklin Delano Roosevelt per demanar-li una nova reunió per parlar dels moviments dels seus exèrcits perquè preveia un 1944 mogut i ple de perills, fet pel qual es podrien produir diferències entre ells i podrien prendre decisions equivocades. Per això, el primer ministre avocava a la bona sintonia i confiança que es tenien ells i els seus estats majors perquè es produís tal reunió.

En el Pacífic:

A Rabaul, la gran base aeronaval japonesa a l’illa de Nova Bretanya, els neozelandesos es varen aproximar una mica més a l’illa en desembarcar a les Illes Mono i Stirling, del grup de les Treasure, propers a l’illa de Bougainville.

---

El general japonès Jinichi Kusaka va informar al seu cap de la Flota Combinada, que les seves forces aèries acusaven de fatiga per les ofensives i contraofensives, que s’havien vist obligades a mantenir des del desembarcament dels nord-americans a Guadalcanal, a l’agost de 1942, i que ara només li quedaven 116 avions entre caces i bombarders, una xifra absolutament insuficient per contenir els atacs nord-americans. Davant d’aquesta urgència va demanar l’enviament de 4 divisions de caces i 3 de bombarders en picat.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Emilio Esteban Infantes amb els seus col·laboradors varen arribar al quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler. En el quarter, Esteban Infantes va dinar en companyia del tinent general Walther Buhle, el representant de Wilhelm Keitel i que precisament aquell dia era el seu aniversari. A les 15:40, lEsteban Infantes va ser traslladat en el barracó de Hitler. Després de passar pels guàrdies es varen aturar a una plaça del quarter rodejada de barracons de fusta i a continuació es varen dirigir en el barracó més aïllat de tots, el de Hitler. Un cop varen entrar al barracó, un tinent coronel els va rebre afectuosament i els va obrir una porta on els esperava el dictador en una habitació austera. Un cop es varen saludar, el líder alemany li va entregar un pergamí amb el nomenament de Cavaller de la Creu de Ferro i, gràcies a un intèrpret, varen poder intercanviar-se quatre paraules. Esteban Infantes es va sorprendre en veure a un Hitler molt demacrat, semblava cansat amb bosses als ulls inexpressius. Seguidament varen presentar a Esteban Infantes a Keitel, i es varen asseure a les cadires que rodejaven la taula central. Després d’un llarg silenci, Hitler va començar a parlar de la situació en el front oriental i va acusar a les potències occidentals de no veure els perills que representaven els soviètics. En el moment de l’acomiadament, Hitler li va dirigir unes quantes paraules de forma freda i, seguidament, Keitel li va demanar si sabia els detalls sobre la configuració de la Legió Blava, però l’espanyol no va saber que respondre-li.

A França:

El secretari general de la societat Ahnenerbe, Wolfram Sievers, va assegurar que la col·lecció de cadàvers de la Universitat d’Estrasburg havia sigut dispersada. La informació era falsa perquè quan la 2º Divisió blindada francesa va alliberar la ciutat d’Estrasburg el 1944 varen trobar aquesta col·lecció que servia per fer experiments científics.

A Turquia:

L’albanès Elyesa Bazna, un ajudant de l’ambaixador britànic a Ankara, Sir Hughe Knatcbull Hunessen, va dirigir-se a l’Ambaixada alemanya en el bulevard Ataturk per oferir-los dos rotlles de pel·lícula que contenia secrets militars britànics i una llista dels noms dels agents britànics a Turquia, que fotografiava d’amagat traient-los de la caixa forta del seu cap. El Ministeri d’Afers Exteriors va acceptar entregar 20.000 lliures per aquesta primera entrega i unes altres 15.000 per cada rotlle en les següents després de que Bazna els amenacés de vendre els seus documents a qui pagués millor. Els alemanys trobaven exagerat el preu, però no varen tenir més remei que pagar. El nou agent alemany va rebre el nom clau de Ciceró i es va convertir en un dels espies més famosos de la Segona Guerra Mundial, arribant a vendre al voltant de 80 rotlles.

En el Pacífic:

Al nord de les Salomó, tropes neozelandeses i nord-americanes es varen apoderar de les illes del Tresor.

Dilluns:

A Itàlia:

Després de dures negociacions es va firmar un acord entre els alemanys i els italians feixistes per establir una contribució trimestral, d’octubre a desembre, de 21.000 milions de lires per totes les necessitats de les organitzacions alemanyes a Itàlia. Els alemanys, a més, es comprometien a retirar els Reichsmarks d’ocupació, pagar les requises efectuades, reemborsar les sumes cobrades en els instituts de crèdit i abstenir-se de qualsevol ulterior retir de moneda italiana.

En el Reich:

A França:

Els Aliats varen bombardejar una estació elèctrica a la localitat de Caen. En aquest atac hi varen participar per primer cop els nous caça-bombarders fabricats per l’empresa Hawker, els Typhon, que a més estrenaven els coets per atac a terra. Aquests aparells varen resultar terribles per les forces alemanyes en la resta de la guerra.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les tropes soviètiques comandades pel comandant Rodion Malinovski varen ocupar finalment la ciutat de Dnieperopetrovsk després de que les forces del 8º Exèrcit alemany abandonessin la ciutat, i els exèrcits soviètics 28º i 51º varen sortir a camp obert.

En el Vaticà:

Fent referència a la deportació dels jueus italians del 16 d’octubre, un article del diari oficial del Vaticà, L’Osservatore Romano, afirmava que el Papa Pius XII no havia desitjat utilitzar tots els mitjans en el seu poder per alleugerir el patiment per als més desvalguts i que a partir d’ara la caritat universal i paternal del Papa es tornaria encara més actiu. Ernst von Weizsäcker va enviar una traducció de l’article a Berlín amb una nota que deia que el Papa no s’havia deixat empènyer a comentaris efusius sobre la deportació dels jueus de Roma i que havia fet tot el possible per no malmetre les relacions amb el govern alemany i amb les autoritats alemanyes a Roma i creia que no s’havia d’esperar cap reacció en contra d’aquesta declaració.

A Suècia:

A Estocolm, Felix Kersten va tornar a quedar amb el ministre d’Afers Exteriors suec, Christian Günther, per dir-li que tenia una millor idea per alliberar als set suecs que estaven empresonats pels alemanys a Varsòvia. Primer consolidaria la idea de la seva innocència entre diversos col·laboradors del ministre Heinrich Himmler i després en parlaria amb el propi ministre. Quan aquest ho consultés amb alguns dels seus col·laboradors sabria que serien innocents i no tindria més remei que alliberar-los. Günther li va preguntar si els podia ajudar a alliberar presoners escandinaus en els camps i presons alemanyes. Kersten li va prometre que faria tot el que estigués en les seves mans per ajudar-los i que en parlaria amb el propi Himmler.

A Birmània:

La línia de ferrocarril entre Birmània i Siam va ser completada pels presoners de guerra Aliats i els treballadors forçats autòctons. El projecte japonès de construir una via a través dels densos boscos de la selva es va aconseguir amb un alt cost humà. Una cinquena part dels 61.000 presoners Aliats que varen treballar en el projecte hi varen morir com a resultat d’accidents, maltractaments, malalties i fam. Aquest va ser el projecte més gran del Japó a Àsia.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a atacar la base japonesa de Rabaul, Nova Bretanya, amb 61 bombarders pesats B-24 escortats i 81 caces P-38. Els japonesos varen aconseguir destruir un dels B-24 i en varen danyar uns quants, mentre que varen perdre 20 avions i 18 més varen resultar danyats, quedant la pista de Lakunai tancada pels danys causats per les bombes. A més, vuit embarcacions japoneses varen quedar tocades en el port.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Davant la gravetat de la situació en el front oriental, Adolf Hitler li va demanar en el mariscal Ion Antonescu que enviés tropes a defensar les províncies frontereres romaneses de Bessaràbia i Transnístria.

---

Heinrich Himmler va rebre un missatge del seu metge Felix Kersten, aquest instal·lat des de feia setmanes a Estocolm, en que l’informava que ara tenia com a pacient un nord-americà anomenat Abram Stevens Hewitt, que estava en contacte estret amb el govern nord-americà, i que amb aquest havien elaborat una propostes per constituir la base per unes negociacions de pau. Kersten li va demanar que enviés una persona de la seva màxima confiança a la capital sueca per poder-li presentar a Hewitt. El doctor inclús li va proposar que aquesta persona fos Walter Schellenberg. Kersten va enviar aquest missatge a través i d’acord amb la diplomàcia finesa.

El doctor li va adjuntar la llista de les set propostes que havien elaborat: Evacuació dels territoris ocupats pels alemanys i el restabliment de la seva sobirania, supressió del partit nazi i eleccions democràtiques sota la supervisió nord-americana i britànica, la caiguda de Hitler, restabliment de les fronteres alemanyes de 1914, reducció de l’Exèrcit i de l’Aviació alemanya, control de la indústria armamentista alemanya per part dels nord-americans i els britànics i destitució de tots els caps nazis, que haurien de comparèixer davant d’un tribunal de justícia encarregat de jutjar-los per crims de guerra.

Himmler no va gosar contestar tal carta, però sí Schellenberg, que dies més tard es va reunir amb Hewitt en un dels hotels d’Estocolm per intentar negociar. Però de seguida Schellenberg s’adona que tal operació és impossible amb Hitler al poder i tampoc va veure possible que els Aliats volguessin negociar amb Himmler després de la caiguda del dictador.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Klaus Heydrich anava en bicicleta juntament amb el seu germà Heider Heydrich en el patí del palau Jungfern-Breschan, a 14 quilòmetres de Praga, quan un camió carregat de fruites i hortalisses se’l va emportar per davant matant al fill de Reinhard Heydrich i Lina Heydrich. El camioner va ser interrogat per les SS i poc després va desaparèixer. Molt probablement va acabar en un camp de concentració.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les tropes soviètiques del 3º Front Ucraïnès dirigides pel comandant Rodion Malinovski varen pressionar a les tropes alemanyes per ocupar Dnieperopetrovsk i durant aquella jornada varen obrir una bretxa de 150 quilòmetres en les defenses alemanyes situades en el riu Dnièper, entre les localitats de Kremenchug i Dnieperopetrovsk. Al mateix temps, el general Fiodor Tolbujin va fer que el seu 4º Front Ucraïnès continués el seu avanç cap al estuari del Dnièper després d’haver ocupat Melitopol, tancant d’aquesta manera el tancament de l’istme de Perekop i el cercle del 17º Exèrcit alemany a Ucraïna.

A la Gran Bretanya:

Duncan Sandys va insinuar en el govern britànic que els alemanys podrien començar a llançar coets contra la Gran Bretanya aviat i va dir que podria ser que per Nadal ja haguessin llançat 10.000 tones d’explosius. Pocs el varen creure perquè les seves afirmacions no tenien fonaments.

En el Pacífic:

Durant aquella jornada va continuar l’ofensiva aèria aliada contra la gran base aeronaval japonesa de Raubal. En aquest atac hi varen participar 62 bombarders B-25 i 54 caces pesats P-38, dels quals varen resultar destruïts 2 bombarders i 1 caça, contra la pèrdua per part japonesa de 8 caces Zero i 2 bombarders G4M, a més de que varen provocar danys en 6 caces i 5 bombarders, a part d’altres 27 bombarders G4M que varen ser tocats lleugerament.

 

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen deportar 1.800 jueus polonesos des de Bergen-Belsen a Auschwitz. Tots els retinguts tenien passaport que els permetia emigrar cap a Sud-Amèrica. Les SS els varen enviar a les cambres de gas immediatament després de la selecció. Els homes varen ser dirigits cap al Crematori III i les dones al Crematori II. Però quan estaven en l’habitació per treure’s la roba del Crematori II a Birkenau, a l’avantcambra de la cambra de gas, una de les dones  va tenir el pressentiment del seu destí final i en veure que els guàrdies Josef Schillinger i Quackernack l’estaven mirant, ella es va treure la roba de forma provocativa per distreure’ls. En el moment que es descalçava, va agafar una de les sabates amb tacó i li va clavar al front de Quackernack. Aprofitant que l’altra quedava astorat, li va robar la pistola i li va disparar un tret ferint-lo greument i va disparar a un altre membre de les SS, Wilhelm Emmerich. Aquest fet va provocar que les demés dones també ataquessin als guàrdies de les SS. Però les SS varen aixafar la rebel·lió ràpidament i totes les dones, unes 400, varen ser assassinades. Schillinger va morir més tard a l’hospital de Katowice. Emmerich va sobreviure però va quedar discapacitat. La identitat de la dona que va robar la pistola no se sap del cert, però es creu que podria ser Franciszka Mann.

A Alemanya:

Monsenyor Bernhard Lichtenberg va acabar la seva condemna de dos anys a la presó a Tegel i per tant quedava lliure en principi. Però quan anava a buscar els seus efectes personals, la Gestapo no el va voler deixar lliure i se’l va endur al camp de concentració de Dachau en qualitat de subjecte perillós per la seguretat pública. El bisbe Konrad va intentar sense èxit alliberar-lo, però monsenyor no va arribar mai al camp pel seu dèbil estat de salut i va morir el 5 de novembre quan era traslladat.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les tropes soviètiques del 3º i 4º Front Ucraïnès comandades pel comandant Fiódor Tolbujin varen ocupar Melitopol després de deu dies de combats. Aquesta ciutat era molt important per tenir accés a la península de Crimea, on el 17º Exèrcit alemany estava immòbil per ordres de l’Adolf Hitler.

---

El cap de l’Estat Major alemany Kurt Zeitzler va escriure fent referència a Stalingrad que els soviètics ja no disposaven de reserves dignes de mencionar ni eren capaços de llançar ofensives a gran escala.

En el bàndol Aliat:

Winston Churchill li va escriure una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que la futura Operació Overlord era amb diferència la missió més gran que mai havien intentat.

A l’Atlàntic:

A Terranova, el submarí alemany U-537 va tornar a la seva base després d’haver instal·lat la base secreta Kurt, dedicada a l’observació meteorològica. Aquest tipus d’observatoris en el nord de l’Atlàntic i en les zones properes al Pol Nord varen ser fonamentals per predir el temps per planificar les operacions bèl·liques.

Divendres.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els bombarders britànics varen atacar amb molta duresa i exactitud la ciutat de Kassel. Els avions Pathfinder varen marcar l’objectiu amb tanta exactitud que el 86% dels avions atacants varen llançar les seves bombes dins d’un radi d’entre quatre i cinc quilòmetres del blanc. L’objectiu era la fàbrica d’avions Fiesler i les factories Hanrschel, La concentració de bombes va provocar una segona tempesta de foc; les ruïnes seguien fumejant set dies més tard. Varen morir més de 10.000 persones i les àmplies destruccions varen deixar el 63%  de les llars destruïdes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes soviètiques varen començar a creuar el riu Dnièper.

En el bàndol Aliat:

El Comitè de Defensa Nacional francès va aprovar el pla proposat pel general Bouscat de construir 30 grups d’aviació per la primavera de 1944, ja que pràcticament no quedaven avions francesos ni a Argèlia, ni Marroc ni a Tunísia.

A Sud-Àfrica:

El comandament de submarins alemanys, després d’haver sigut derrotats a l’Atlàntic, buscaven nous objectius menys defensables. En aquesta línia, el submarí U-68 va enfonsar l’escorta HMS Orfasy i, després d’haver fallat diversos intents amb els torpedes, varen enfonsar l’embarcació cisterna Litiopa.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Herbert Linden es va queixar al rector de la Universitat de Jena de que el seu personal estava sent excessivament franc en quan a la continuació del programa d’eutanàsia infantil. Linden li va dir que era precís posar fi a aquesta falta de rigor.

---

Un tribunal especial va multar amb 2.000 Reichsmarks al pastor protestant Wilhelm Kenath per haver fet comentaris subversius sobre l’esforç bèl·lic. Per fortuna del pastor, va evitar una pena de presó. 

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi del camp de presoners de Westerbork un comboi carregat de 1.007 presoners. Després de la selecció es varen registrar en el camp a 347 homes i 107 dones per treballar. Els 409 restants varen ser executats a les cambres de gas. A part, des d’Itàlia aquell dia va sortir un comboi carregat amb 1.000 jueus romanesos amb destí a Auschwitz.

A Bielorússia:

Els alemanys varen acabar amb el gueto de Minsk, assassinant als seus últims habitants jueus.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va morir l’almirall britànic Dudley Pound víctima d’un tumor cerebral. Al mateix temps, l’almirall John Cunningham va ser nomenat comandant de les forces navals britàniques en el Mediterrani després de que l’almirall Andrew Cunningham fos nomenat ministre de Marina.

Dimecres:

En el Reich:

A quarts de nou de la nit va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac.

En el front oriental;

Les tropes del general Nikolai Vatutin varen ser rebutjades amb greus pèrdues per les defenses alemanyes construïdes amb poc temps al voltant del cap de pont de Bukrin. Tot i que les forces motoritzades alemanyes corrien d’una banda a l’altra per contenir als soviètics en els múltiples punts de la línia defensiva, el problema que tenien els alemanys era que no disposaven de suficient infanteria per formar una sòlida línia defensiva.

A la Gran Bretanya:

A la localitat de Chobham va arribar-hi el tanc Tiger capturat en la Batalla de Tunísia el passat més de maig. Era el famós Tiger 131, que va acabar sent peça de museu.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Odilo Globocznik va ordenar la dissolució de tots els camps de l‘Operació Reinhard.

A Itàlia:

Els britànics que lluitaven al sud d’Itàlia varen aturar el seu avanç a les ribes del riu Volturno per culpa del mal temps.

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen arribar-hi els diplomàtics Anthony Eden i Cordell Hull per conferenciar amb Viatxeslav Mólotov fins al 30 d’octubre. En aquestes reunions es va començar a parlar de la rendició sense condicions en que volien sotmetre als països de l’Eix, així com també de la voluntat de fundar una organització internacional per salvaguardar la pau.

En el Vaticà:

El papa Pius XII es va reunir amb l’enviat nord-americà Harold Tittman, que el va informar de l’avanç d’un transport de deportats jueus en cada etapa del seu viatge a Auschwitz. En aquell moment aquest transport es trobava a Viena. Tittmann li va demanar que l’assumpte fos tractat pels Aliats al seu degut temps, però el pontífex el va avisar de que els alemanys havien respectat la Ciutat de Vaticà i els propietaris de la Santa Seu a Roma, i que el general que comandava les forces alemanyes a Roma semblava ben disposat cap al Vaticà.

En el Pacífic:

L’aviació nord-americana va continuar realitzant atacs contra els aeròdroms japonesos a Bogainville. Aquest cop no varen causar danys.