18 d’octubre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va arribar-hi Rodolfo Graziani per demanar-li a Adolf Hitler que alliberés als soldats italians que estaven retinguts en els camps de concentració. Quan es varen reunir, el líder alemany li va dir que sentia molt que fos ell qui tingués que portar aquelles negociacions. Graziani, en nom de Benito Mussolini, li va demanar que s’alliberessin els soldats italians que estaven en els camps per reconstruir les divisions italianes, però Hitler es va mostrar contrari a la petició perquè pensava que no podia confiar amb aquells homes. Llavors, Graziani va insistir en visitar aquells camps camps, però se li va denegar dient-li que encara s’estaven construint. Insistent, Graziani va demanar que tornessin a Itàlia els que estiguessin disposats a lluitar, però l’Estat Major alemany va proposar alliberar només un cert número d’oficials i suboficials.


Els alemanys varen deportar jueus romanesos a Auschwitz. També aquell dia varen arribar els 1.030 jueus italians que havien sigut arrestats a Roma el 16 d’octubre després d’haver sigut transportats a l’estació de Tiburtina. La majoria dels deportats varen ser enviats directament a les cambres de gas, 196 varen ser elegits pel treball i només 15 varen sobreviure la guerra.

A Alemanya:

A Berlín varen caure tres bombes minuts abans de que sonessin les bombes antiaèries.

A Dinamarca:

En una carta Karl Werner Best va reconèixer obertament que no existia cap prova concreta que relacionés als jueus danesos amb els sabotatges o els atemptats com sí deien alguns dirigents alemanys com el propi Hitler. Best entenia que només era una justificació per deportar-los.

A la Unió Soviètica:

El general John R. Deane va ser nomenat cap de la Missió militar nord-americana a Moscou, càrrec que va ocupar fins al 31 d’octubre de 1945.


A Moscou es varen reunir Anthony Eden i Viatxeslav Mólotov.

En el Pacífic:

Els Corsair de la Marina varen atacar un cop més les bases aèries japoneses a Kahili, Bougainville. Dels 22 caces Zero que es varen enlairar per defensar-se, els nord-americans varen dir que en varen destruir 14, tot i que en realitat només en varen destruir 5, més 3 que varen resultar danyats.


A la gran base de Rabaul, els nord-americans varen danyar amb els seus bombarders a un caça-submarí i una embarcació de transport, a més de destruir 11 Zeros. Durant l’operació d’atac varen perdre bastants més bombarders i es varen iniciar investigacions per depurar responsabilitats.

A la Xina:

A la capital de la Xina Nacionalista, Chiang Kai-Shek es va entrevistar per primer cop amb lord Lluís Mountbatten, que des de l’Índia tenia com a missió reconquerir els territoris conquerits pels japonesos a Birmània, Malàisia i Singapur.

17 d’octubre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Com el dia anterior, l‘Església de la Confessió va celebrar el 12è Sínode Confessional Prussià a Breslau, on es va atacar de manera explícita la política d’extermini del govern alemany.

A Itàlia:

A Roma, els alemanys varen continuar com el dia anterior capturant els jueus de la capital per traslladar-los a un col·legi militar del centre per després deportar-los a Auschwitz

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va creuar el riu Dnièper per dos punts: Per Bielorússia, a Loiev, al sud de Gomel, i per Ucraïna, a prop de Kremenchug.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge a Franklin Delano Roosevelt per comunicar-li que a menys que caigués Alemanya, la campanya de 1944 seria amb diferència la més perillosa que haguessin fet i que personalment estava més intranquil pel seu èxit que els anys 1941, 1942 o 1943.

En el Pacífic:

L’aviació japonesa amb base a Rabaul va tornar a intentar atacar els transports Aliats a Oro Bay. 56 caces Zero es varen enfrontar a 43 caces P-38 i 3 P-40. 8 Zeros varen ser destruïts per 4 P-38 i 1 P-40.


L’aviació nord-americana també va tornar a atacar la base japonesa de Kahili, a Bougainville, on 30 caces Zero varen enlairar-se per defensar l’illa. Els nord-americans varen dir que havien destruït nou Zeros quan en realitat en varen destruir dos, mentre que els japonesos varen dir haver destruït tres aparells nord-americans quan en realitat varen ser dos.

A Birmània:

Els presoners britànics que construïen el ferrocarril des de Tailàndia fins a la frontera índia, varen connectar en la zona de Las Tres Pagoda les dues seccions de via que estaven en construcció. Molts d’ells varen ser enviats després a Japó en considerar que la seva feina havia acabat.

16 d’octubre de 1943

Dissabte:

A Itàlia:

A primera hora del matí, les SS de Theodor Dannecker varen començar una ràtzia contra el gueto de Roma per traslladar-los a un col·legi militar situat al centre de la capital per després deportar-los a Auschwitz. En total varen capturar 1.259 jueus, entre ells 200 nens de menys de 10 anys, tot i que esperaven deportar als 8.000 residents jueus de la capital. La majoria dels detinguts eren dones. Els detinguts varen ser concentrats als quarters de Via della Lungara, davant del Vaticà. El Obersturmführer i agregat policial Herbert Kappler, que havia dirigit l’acció, va telegrafiar que la població italiana havia mostrat una resistència passiva i que els ciutadans antisemites no s’havien deixat veure durant l’operació. Després de deixar en llibertat a 29 dels detinguts per no ser italians o per ser de raça mixta o està casats amb no jueus, Dannecker els va enviar a Auschwitz. Només 15 d’ells varen sobreviure la guerra

El papa Pius XII va veure aquella escena impotent des de la seva finestra a la Collegio Militare de la Vida della Lungara després de que una seva amiga, la comtessa Enza Pignatelli, l’informés dels fets, i només va donar la seva aprovació a obrir els convents perquè si refugiessin els jueus. Ràpidament, el secretari d’Estat del Vaticà, Maglione, va convocar a Ernst von Weizsäcker i li va mencionar la possibilitat d’una protestat papal si continuava la batuda. Weizsäcker i alguns diplomàtics alemanys es varen reunir amb el rector de la congregació alemanya a Roma, Alois Hudal, i el varen convèncer perquè escrivís una carta al comandant de les forces alemanys a Roma, el general Stahel, en la qual es mencionés la possibilitat d’una protesta pública del Papa. Hudal va acceptar. Poques hores després, Weizsäcker va enviar per telegrama el missatge de Hudal a Berlín i va afegir els seus comentaris personals a Joachim von Ribbentrop. Weizsäcker el va informar que la carta del bisbe representava la reacció del Vaticà a aquella deportació, però que la Cúria estava preocupada perquè la batuda havia tingut lloc sota les finestres del Papa. Li va recomanar utilitzar aquests jueus detinguts en treballs al país perquè els cercles hostils a l’ocupació alemanya utilitzaven aquell fet per pressionar al Vaticà i el va avisar de que la propaganda aliada a l’estranger intentava malmetre les relacions entre el Vaticà i ells.  

En el Reich:

A Alemanya:

L’Església de la Confessió va celebrar el 12è Sínode Confessional Prussià a Breslau, on es va atacar de manera explícita la política d’extermini del govern alemany. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces del general Nikolai Vatutin varen iniciar la ruptura de les línies alemanyes al voltant del cap de pont de Bukrin, a la riba occidental del Dnièper i a prop de Kiev.

A la Gran Bretanya:

Els nord-americans varen començar la instal·lació del quarter general de la 9º Força Aèria a Watford. Es tractava d’una força aèria tàctica proveïda de caces i bombarders mitjans que tindrà la missió de tenir el domini aeri i aplanar el camí de la 8º Força Aèria, a més d’atacar les defenses alemanyes durant la invasió a França.

En el Pacífic:

La 13º Força de la USAAF va continuar amb la seva campanya de bombardejos contra totes les bases aèries i navals dels japonesos en els últims dominis de les Salomó i a prop de Nova Guinea. Durant aquell dia varen atacar Wewak i Boram.

15 d’octubre de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Després de la revolta del dia anterior a Sobibor, els alemanys varen afusellar als presoners que havien atrapat en el bosc després de la fuga.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes del general Gotthard Heinrici es varen mantenir a l’est del Dnièper i en retirar-se varen destruir la presa més gran de la Unió Soviètica, que l’Organització Todt havia acabat de reconstruir el passat mes de juliol.

A Itàlia:

Les forces alemanyes varen ocupar la Línia Bàrbara, entre Isernia i Mondragone, fent que l’avanç Aliat s’estanqués un cop més.

A Finlàndia:

El doctor Felix Kersten va arribar a Hèlsinki des d’Estocolm per informar al nou ministre d’Afers Exteriors finès, Ramsay, de la seva conversa amb un contacte del president Franklin Delano Roosevelt, Abram Stevens Hewitt i li va proposar, ja que era un dels seus pacients, que ell (Kersten) fes d’intermediari entre els Aliats i els alemanys, tot i que li va deixar clar que volia que les negociacions se’n encarregués l’ambaixador finès a la capital sueca, Grippenberg.

A la Gran Bretanya:

A dos quarts d’onze del matí, Alexander Cadogan li va entregar a Winston Churchill, que encara seguia al llit, la carta de Iosif Stalin del 13 d’octubre en la qual criticava la falta de subministraments britànics. El primer ministre una vegada més es va sentir insultat pel dictador soviètic i va amenaçar de deixar d’enviar-hi combois. Churchill no va voler anar tan enllà i va decidir que es tronés la carta a l’ambaixador soviètic Ivan Masiki sense llegir i sense cap resposta.

A Nova Guinea:

Els japonesos i els nord-americans es varen enfrontar amb la seva aviació naval. El Mikado va enviar atacar a Oro Bay 15 bombarders en picat D3A escortats per 39 Zeros, que es varen enfrontar amb 54 caces P-39 i 8 P-40, caient derrotats 14 dels bombarders nipons i 5 dels seus escortes, sense que els transports Aliats a Oro Bay haguessin patit grans danys.

A l’illa de Bouganville:

Els nord-americans varen enviar els seus bombarders contra l’aeròdrom de Kahili, però els caces Corsair varen arribar-hi abans que els bombarders i es varen enfrontar a 22 caces Zero, que s’havien enlairat per defensar la seva base. Només un Zero va ser destruït.

A les Filipines:

A Manila, el govern pro-japonès va proclamar la independència de Filipines i la seva aliança amb Japó. D’aquesta manera es va aprovar la Segona República Filipina sota la presidència de José P. Laurel.

14 d’octubre de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el camp d’extermini de Sobibor s’estava preparant una revolta des del setembre quan varen entrar uns jueus de l’exèrcit soviètic com a presoners per convertir el camp en un magatzem per guardar la munició capturada de l’exèrcit soviètic. Aquests militars estaven ben preparats pel combat i van conservar en el camp la disciplina interna gràcies al seu tinent, Alexander Pecherski, Sacha, amb l’ajuda de Leon Feldhendler.

A dos quarts de tres de la tarda, aquests presoners varen atreure als guàrdies en el taller i Arkadi Vajspapir, en companyia del seu company, Yehuda Lerner, es va amagar darrere d’una cortina i en veure un alemany el varen colpejar amb una destral, tot començament la revolta. Llavors va entrar un altre alemany, que en veure el cadàver del seu company va quedar sorprès, però no va ser temps a reaccionar i també va ser colpejat fins la mort. Llavors varen agafar les pistoles i varen sortir corrents. Al mateix temps, tres companys seus varen atacar a altres tres membres de les SS a la sastreria i després varen tallar els cables telefònics del camp i el subministrament d’electricitat. Just abans de les sis del matí, tots els presoners revoltats varen córrer cap a la porta de sortida i varen tirar a terra la porta, però, en aquell moment, es varen topar amb el Oberscharführer de les SS Karl Frenzel, que els va disparar amb la seva metralladora juntament amb uns altres vigilants ucraïnesos, que els varen disparar des de les torres de vigilància per tal de que no fugissin. En saltar la tanca, aquesta va caure.

Al final, només 300 presoners varen aconseguir fugir corrents a través del bosc i varen creuar el riu Bug. Els alemanys varen aconseguir atrapant-ne a 100, que els varen afusellar al cap d’una estona d’haver-los arrestat. Per aconseguir atrapar-los, els alemanys varen mobilitzar inclús avions de reconeixement. La resta que va fugir a través del bosc tampoc va tenir tanta sort; alguns varen ser capturats de nou pels polonesos de les poblacions veïnes i varen ser retornats als alemanys, d’altres varen fugir durant tota la guerra de l’horror nazi i alguns varen lluitar amb els partisans per sabotejar als alemanys. Però el que més sorprèn és que alguns d’aquells presoners varen ser empresonats més tard en els camps de concentració soviètics pel fet de que els soviètics els acusaven d’haver-se deixat capturar pels alemanys enlloc de suïcidar-se. Com a resultat d’aquella revolta, Heinrich Himmler va ordenar destruir el camp i, a finals d’aquell any, no quedava ni rastre del que havia passat allà. A Sobibor hi varen morir un total de 167.000 persones.


En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el seu ministre d’Armament, Albert Speer, per parlar sobre qüestions d’armament. La reunió es va interrompre quan es va avisar a Hitler de que s’havia de posar al telèfon perquè Hermann Göering li volia donar bones notícies. Quan Hitler es va posar al telèfon, Göering li va dir eufòric que la ciutat de Schweinfurt havia tornat a ser atacada pels nord-americans, però que tot havia acabat sent una victòria per ells gràcies a la seva artilleria antiaèria. A més, li va dir que tots els camps de la ciutat estaven plens de bombarders nord-americans destruïts. Després de penjar el telèfon, Hitler li va explicar a Speer la conversa que acabava de tenir amb Göering, però el ministre, que ja sabia que Göering no era una font fiable per les seves mentides i les seves exageracions, li va demanar ajornar la reunió per posar-se en contacte telefònic amb Schweinfurt. Quan Speer va trucar a la ciutat es va trobar que les línies telefòniques estaven tallades, però gràcies a la policia va poder parlar amb el cap d’un taller d’una fàbrica de rodaments, que li va comunicar una versió diferent a la que explicava Göering. Speer va saber que les fàbriques havien patit greus desperfectes, greus incendis i que la devastació era molt pitjor que la del primer atac. El que encara no sabien ni Speer ni Hitler era que en realitat els nord-americans només havien perdut 60 dels 291 avions que estaven atacant la ciutat. Per tant, estava clar que Göering tornava a mentir per voler quedar bé davant de Hitler i per no quedar com un incompetent. Després d’aquest atac es va decidir traslladar a ciutats més segures la producció d’armament i dispersar-la per evitar nous desastres. Tot i això, aquesta mesura no va agradar a tothom i va patir tot tipus de resistència, ja que la població que els tocava rebre aquella producció no la volien perquè temien que serien atacats pels bombarders Aliats.

Durant aquell dia, Hitler va pronunciar un discurs en el qual va afirmar que tenien el deure de treure els nens germanitzats de l’Est cap aquí, encara que això suposés segrestar-los perquè, en les seves paraules, era una qüestió de sang. El dictador va admetre que això podia ser salvatge de fer, però es va justificar dient que la mateixa naturalesa era salvatge.


Himmler es va reunir amb una sèrie de generals de la Wehrmacht i va parlar molt de passada de la Solució Final. Després de repassar els qui considerava enemics de la nació (entre ells els francmaçons), el ministre va afegir als jueus i va afirmar que algunes persones els deien que no els havien de tractar d’aquesta manera. Per ell estava més que justificat el tracte que els hi donaven perquè, en la seva opinió, durant la Primera Guerra Mundial s’havien enriquit a la seva costa gràcies a que controlaven les indústries de guerra i a més havien precipitat la caiguda d’Alemanya amb l’objectiu de destruir-la.

A Alemanya:

291 bombarders B-17 nord-americans escortats fins a Aachen per caces P-47 varen tornar atacar la ciutat de Schweinfurt, on es concentrava la fabricació de rodaments i boles de coixinet, i Aquisgrà. L’atac va causar més danys que el del 17 d’agost de 1943, però aquest cop l’artilleria antiaèria alemanya, amb una combinació de caces i Flak, va destruir a 60 bombarders i en varen danyar 138. Dels 2.900 tripulants, 650 no varen tornar, 43 varen aterrar ferits i 594 varen ser considerats desapareguts. Per la seva part, els alemanys varen perdre 27 caces i 16 pilots dels 882 avions que varen intervenir en els combats. Després d’aquesta operació, la força aèria del 8º Exèrcit nord-americà va suspendre fins la primavera de 1944 els atacs diürns sense escorta per les altes pèrdues.


Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en una conversació d’un dels seus informants amb el cardenal arquebisbe de París, aquest havia assegurat que el Vaticà era totalment hostil al bolxevisme i que els agradaria arribar a acords amb el Reich.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces soviètiques varen recuperar la zona de Zaporizhia, Ucraïna, un important centre industrial, i varen evitar que els alemanys destruïssin la presa gegant que hi havia a la zona. A Crimea, els soviètics lluitaven per aïllar el 17º Exèrcit alemany.


Walter Nowotny va obtenir sobre la localitat russa de Markovo la seva victòria número 250 en destruir un caça P-40 operat pels soviètics, convertint-se d’aquesta manera en el pilot que més avions havia destruït fins llavors.

A Itàlia:

Els homes d’Alfred Rosenberg varen carregar els llibres de la Biblioteca della Comunità Israelitica, entre ells les obres del rabí i doctor Moses Rieti; manuscrits portats d’Espanya o de Sicília durant l’expulsió dels jueus el 1492; un incunable portuguès de 1494; un escrit matemàtic d’Elia Mizrahi, una edició d’un vocabulari hebreu-italià-àrab publicat a Nàpols el 1488, 21 tractats talmúdics publicats per Soncino a principis del segle XVI i una edició en vuit volums del Talmud de l’impressor venecià del segle XVI Daniel Bomberg, en vagons de ferrocarril per ser enviats a Alemanya.

En el Golf de Siam:

El submarí USS Grayback va enfonsar una embarcació de passatgers en el Mar de la Xina Oriental amb un dels quatre torpedes disparats, mentre que el USS Pompon va perdre quatre torpedes sense tocar a una embarcació cisterna.

13 d’octubre de 1943

Dimecres:

A Itàlia:

Benito Mussolini estava molt encontra de la proposta que li havia fet Erwin Rommel el dia anterior d’abandonar el sud d’Itàlia i la ciutat de Roma, i va escriure una carta a Adolf Hitler per exposar-li la seva opinió. Rodolfo Graziani va ser l’encarregat de dur aquella carta i aquell mateix dia es va dirigir al quarter general de Rastenburg. Albert Kesselring també va donar suport a l’exposició de Mussolini de resistir, que va ser compartida d’immediat per Hitler. D’aquesta manera, les tropes alemanyes no es varen retirar del sud d’Itàlia, on ocupaven la línia del Volturn. 


Pietro Badoglio, a través del seu ambaixador a Madrid, va declarar la guerra a Alemanya.


En la batalla, a la nit, el 5º Exèrcit nord-americà, sota el comandament de Mark Wayne Clark, es va llançar conta la línia del riu Volturn, a prop de Capua. Però la defensa alemanya, a càrrec de la 15º Divisió Blindada, la Divisió Hermann Göering i la 3º Divisió va posar una forta resistència. Mentre resistien, els alemanys s’anaven retirant de la Línia Bernhard fins a la Línia Bàrbara.

En el front oriental:

A Ucraïna:

L’exèrcit soviètic va ocupar Melitopol. Amb aquesta ocupació els alemanys varen quedar pràcticament envoltats a Crimea després d’abandonar Kuban. Amb la consolidació de l’exèrcit soviètic a diversos territoris, Iosif Stalin va enviar 120.000 efectius a les regions de Ingusetia i Txetxènia amb l’excusa de reparar infraestructures, tot i que en realitat volia va fer una important operació policial per assegurar el control d’aquella zona acabada d’alliberar.

A la Gran Bretanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors va rebre una carta de Stalin en la qual mostrava el seu desacord pels enviaments de municions i altres productes militars a la Unió Soviètica i els va retreure que ells havien sigut els únics que havien carregat contra la guerra d’Alemanya.

En el Pacífic: 

Les forces aèries combinades dels Estats Units i d’Austràlia varen començar una nova incursió contra Rabaul amb 270 avions. El mal temps va fer cancel·lar finalment l’operació.

12 d’octubre de 1943

Dimarts:

A Itàlia:

A Gargano, Erwin Rommel va visitar a Benito Mussolini per parlar sobre les qüestions militars a Itàlia. El mariscal li va dir que havien d’abandonar el sud d’Itàlia i la ciutat de Roma per establir una línia defensiva més al nord, però Mussolini no hi va estar d’acord.


En la batalla, davant dels atacs del 5º Exèrcit nord-americà en el riu Volturno, a 15 quilòmetres al nord de Nàpols, va cessar la breu resistència alemanya a la Línia Bernhard, que havia sigut aguantada per preparar millors les posicions defensives de la Línia Bàrbara.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va insistir en el seu Diari que les mesures contra els jueus danesos no eren evitable perquè, en la seva opinió, havien instigat els sabotatges i l’odi contra el Reich.


Aquell dia varen decapitar amb una destral a l’estudiant de Medicina Willi Graf per haver participat en la manifestació contra el Govern el 18 de febrer de 1943 juntament amb els germans Scholl.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Divisió Blava va abandonar la línia de foc en el moment que es complien dos anys de la seva entrada en acció. Els voluntaris espanyols va complir l’ordre de Francisco Franco, que desitjava negociar ara amb els Aliats.

A Portugal:

El govern portuguès va deixar que els britànics establissin bases antisubmarines a les Illes Açores.

En el Pacífic:

Una important força de vuit esquadrons de bombarders nord-americans, escortats per caces pesats australians, va sortir des de Nova Guinea per bombardejar els aeròdroms japonesos de Rapopo, Vunakanau i Tobera. Els Aliats varen perdre en l’acció tres bombarders B-24, un B-25 i un caça Beaufighter australià. Per la seva part, els japonesos varen perdre sis embarcacions de transport i quatre caces Zero, a més de patir danys a nou caces i vuit embarcacions (un transport, una embarcació cisterna, tres destructors i tres submarins), a més de ser destruïts diversos tancs pel magatzem de combustible.

10 d’octubre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Els nord-americans amb la 8º Força Aèria de la USAAF varen tornar a dur a terme un atac a gran escala contra Alemanya, però aquest cop es varen trobar amb molta oposició. Esquadrilles de caces alemanys varen rellevar-se per atacar al primer grup quan es dirigia a l’objectiu i després, quan s’allunyaven, varen destruir la formació que volava a l’avantguarda i que estava integrada pel 100º Grup de bombardeig. Cap dels 12 aparells del grup va tornar a la base. Dels 119 bombarders de la primera onada, els alemanys en varen destruir a 29. Un dels objectius que els nord-americans varen aconseguir atacar amb cert èxit va ser a la ciutat de Münster, on varen destruir e part la seva catedral amb la seva casa episcopal i el seu arxiu.

A Itàlia:

Planificant el seu nou govern, Benito Mussolini, rodejat dels seus col·laboradors més fidels, es va instal·lar a prop del llac Garda i va crear un nou Exèrcit per col·laborar amb els alemanys.

A Espanya:

Francisco Franco va ordenar la retirada de la Divisió Blava, que operava en el sector de Leningrad amb el número 250 de la Wehrmacht.

A la Xina:

El govern xinès va quedar en mans del general Chiang Kai-Shek, per sobre de tots els senyors de la guerra i faccions diverses, ja que l’Exèrcit era l’únic que tenia el suport de les Nacions Unides i, d’aquesta manera, rebien armes nord-americanes.

9 d’octubre de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per parlar de la guerra. Hitler li va assegurar que es decantava per pensar que els Aliats desembarcarien en els Balcans enlloc de desplaçar-se al nord d’Itàlia. Sobre el front oriental, li va dir que estaven resistint, però li va admetre que podrien tenir que retrocedir en el sud, fins a la línia que havien preparat en el Dnièper, i en el nord fins al llarg estret corredor, al costat del llac Peipus. El dictador li va assegurar que la millor tàctica era atacar a les forces nord-americanes i britàniques quan es presentés l’oportunitat per després avançar contra els soviètics.

A Alemanya:

Els nord-americans varen atacar la fàbrica Arado, a Anklam, i la planta Focke Wulf, a Marienburg, a l’interior d’Alemanya. Les dues fàbriques eren molt importants per la fabricació d’avions. La profunditat i la magnitud de l’atac va sorprendre a les defenses alemanyes.


Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en referent a la qüestió jueva, que Heinrich Himmler havia exposat una exposició franca i sense matisos, i que estava convençut de que podien resoldre “el tema” al final de la guerra. El ministre va admetre que la solució era radical i dura: exterminar als jueus, fins i tots els seus fills, tot i que la considerava lògica. Goebbels va afirmar que ho tenien que fer la seva generació perquè les següents no tindrien el valor de fer-ho.

A Dinamarca:

Aquell dia es va acabar l’evacuació dels jueus amb ferri cap a Suècia per escapar de l’Holocaust. Des del 28 de setembre més de 7.000 jueus van ser enviats a Suècia.

A Itàlia:

En contestació del telegrama del 6 d’octubre del representant en funcions del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Eitel Möllhausen, en que es queixava de que volguessin deportar els jueus italians enlloc de fer-los treballar en les obres de fortificació, el Ministeri d’Afers Exteriors li va comunicar, en uns termes poc imprecisos, a Möllhausen que Joachim von Ribbentrop insistia, seguint les ordres de Hitler, en que els jueus de Roma havien de ser deportats i que ell havia de quedar al marge de totes les qüestions relatives als jueus. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Durant aquell dia va arribar a la Plana Major d’Enllaç alemany una carta de Hitler per la Divisió Blava, que estava a punt de ser repatriada a Espanya.

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va acabar la seva marxa de la Península de Taman des del cap de pont de Kuban i en petits grups es va estabilitzar a Crimea. Els soviètics no varen utilitzar la seva flota del Mar Negre per atacar als alemanys que es retiraven perquè tenien por dels atacs de la Luftwaffe amb base a Crimea, fet que va permetre als alemanys fugir amb més facilitat. Tot i això, els soviètics varen arribar a l’estret del Kerch al mateix moment que alliberaven el nord del Caucas. Al voltant de Metiopol, el 4º Front Ucraïnès va llançar un atac a gran escala contra les defenses del 6º Exèrcit alemany. A Moscou es va celebrar l’avanç soviètic i en un comunicat es va comunicar a la població que el Caucas havia quedat lliure d’alemanys.

A Suïssa:

El Banc Nacional Suïs, el BNS, va informar al Consell Federal sobre les consignacions d’or del Reichsbank. El Banc rebia or robat d’Alemanya.

A les Illes Salomó:

Els nord-americans varen ocupar l’aeròdrom de Barokoma, a Vella Lavella, a 560 quilòmetres de Rabaul. Però la victòria nord-americana no va ser completa perquè els japonesos varen aconseguir abans una victòria naval japonesa a Vella Lavella, fet que els va permetre un cop més l’evacuació de la seva petita guarnició. Amb aquella ocupació, la part central de les Salomó es trobava en mans nord-americanes després d’una campanya de quatre mesos.

8 d’octubre de 1943

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar-li a Heinrich Himmler que paralitzés la producció d’armament per les SS i que ajudés a les organitzacions bèl·liques per tal de que els països ocupats pel Reich poguessin produir al mateix ritme que Alemanya. Davant del problema de producció, Hitler va fer cas al seu ministre d’Armament, Albert Speer, d’enfocar la producció només per l’armament de l’Exèrcit.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre el que quedava de la comunitat jueva a Berlín. En l’informe es senyalava que 6.840 jueus no es podien deportar de moment.


Durant el dia, els nord-americans varen atacar les ciutats de Bremen i Vegesack, però l’atac va ser contrarestat pels caces alemanys que varen destruir 30 avions nord-americans i en varen danyar 26 més. Durant la nit, els bombarders britànics varen atacar i destruir gran part del centre de la ciutat de Hannover.


Les autoritats alemanyes varen detenir a Hans Leipelt, que seria condemnat a mort el 13 d’octubre de 1944.

A Birmània:

L’as de caça japonès Satoru Anabuki va aconseguir aquell dia, mentre defensava, Rangun arribar a la xifra de 48 caces destruïts després d’interceptar un caça P-38 i dos bombarders B-24. Tot i això, el japonès va acabar el combat amb ferides greus.