Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar un decret redactat per Joseph Goebbels, Hans Heinrich Lammers, Martin Bormann i Albert Speer en el que s’exigia a tots els homes, dones i nens que es mobilitzessin obligatòriament per fer tasques de defensa. Sobretot es demanava a les dones d’entre 17 i 50 anys que es presentessin per al seu desplegament en l’esforç bèl·lic. Tot i firmar el document, que mai es va publicar, Hitler no va nomenar encara als membres de la comissió tripartit que s’havia de crear per aquesta mobilització.
A la una, pocs minuts abans de començar la junta informativa, Hitler va entrar a la sala de reunions des de les seves habitacions. L’acompanyaven Otto Günsche i el seu pastor alemany, la Blondi. Uns segons més tard varen entrar Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Kurt Zeitzler, Walter Warlimont, Walther Buhle, Karl Hans Jeschonnek, Karl Bodenschatz, Theodor Krancke, Eckhard Christian, Walter Hewel, Walter Scherff, Rudolf Schmundt, Nicolaus von Below, Gerhard Engel, i Karl Jesko von Puttkamer. Hitler només va saludar amb una encaixada de mans a Zeitzler. Els ajudants de Hitler varen estendre sobre la taula tres mapes que havia portat Zeitzler on es senyalava les posicions del Grup d’Exèrcits del Sud, Centre i Nord en el front oriental. El dictador es va posar les ulleres i es va inclinar sobre els plànols. Zeitzler va començar a presentar la situació de Stalingrad i va explicar que el 6º Exèrcit es trobava en una posició molt delicada. Hitler va intentar corregir a Zeitzler, però Christian se’l va avançar i va comentar que el subministrament des de l’aire estava sent obstaculitzat per culpa de les males condicions meteorològiques. Davant d’aquell comentari, Zeitzler va continuar les seves explicacions i va comunicar que Friedrich Paulus demanava a Hitler que li permetés trencar el cercle soviètic amb les unitats del seu Exèrcit que encara quedaven en condicions d’entrar en combat. Hitler es va posar fet una fúria i Keitel li va fer senyals a Zeitzler perquè callés. Però el dictador no es va poder contenir, va llançar les seves ulleres sobre la taula i va vociferar de que encara podien conquerir Stalingrad amb les divisions procedents de l’oest. Keitel, per intentar calmar els ànims, va posar la mà sobre el mapa i va comentar que s’havia de mantenir Stalingrad costés el que costés i va recordar-los que durant la Primera Guerra Mundial ja havien hagut de viure molts contratemps. Amb les paraules de Keitel, Hitler es va relaxar i li va demanar a Zeitzler que li ordenés a Paulus la seva decisió inamovible. Erhard Milch i Hans-Valentin Hube serien enviats a Rostov, on s’encarregarien d’assegurar-se de les provisions de l‘Exèrcit de Terra des de l’aire. Jodl va agafar llavors la paraula i va desplegar sobre la taula alguns mapes del front occidental i els va explicar que els anglosaxons de moment es mantenien passius en la seva lluita. Jodl va parlar a poc a poc sobre la situació a França, Noruega i els Balcans.
A Auschwitz, durant aquell dia varen arribar tres transports amb jueus. De 1.210 persones que provenien de Berlín varen quedar registrats 127 homes. La resta, 1.083, varen ser enviats a les cambres de gas. Dels jueus del camp de Westerbork, 88 homes i 101 dones varen quedar registrats i 561 varen ser enviats a les cambres. Al voltant de 2.000 persones més varen ser deportades del gueto de Zambrów. Després de la selecció, 148 homes i 50 dones varen quedar registrades, i unes 1.802 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.
A Alemanya:
En motiu de la commemoració dels 470 anys de la Universitat de Munic, el discurs del gauleiter Paul Giesler en el saló de congressos del Museu Alemany va provocar revoltes i protestes entre els estudiants, on hi havien els membres de la Rosa Blanca. La majoria dels estudiants varen ser col·locats a les galeries, ja que la platea va quedar reservada pels estudiants soldats, veterans, representants del NSDAP, les SS, les SA i de l’Exèrcit, a més d’algun professor. Després de lloar als estudiants que havien estat al front i que aviat haurien de tornar, i als que treballaven en les fàbriques d’armament, Giesler va començar a atacar aquells estudiants “sense talent” i que, segons les seves paraules, treien el lloc als altres, destacant a les dones. El gauleiter va exclamar que ell lloc natural de la dona no era la Universitat, sinó la família, al costat del marit. El públic, indignat, el va escridassar fins al punt de que Giesler va tenir que interrompre el seu discurs. Lluny d’arronsar-se, va dir que les dones havien de donar a llum cada any a un fill, un futur soldat del Führer i va arribar a dir:
… a les estudiants que no siguin suficientment guapes per pescar marit, les poso a la seva disposició a un dels meus ajudants. I us prometo, que seria molt divertit …
Aquestes paraules varen encendre encara més els ànims. Una vintena de noies varen baixar de la galeria, però varen ser detingudes per estudiants uniformats i les SS. Alguns estudiants varen intentar alliberar-se, inclús es varen enfrontar als uniformats. Finalment, els estudiants varen sortir del local i es varen dirigir cap a la Universitat cantant diversos càntics de protesta, fins que varen ser dissolts per la policia.
Alfred Rosenberg va contestar la felicitació de Hitler per al seu aniversari del 12 de gener en el que li va relatar que haver lluitat al seu costat havia sigut l’honor més gran de la seva vida. El ministre li va reafirmar la seva lleialtat cap a la seva figura i a la seva obra i li va dir que esperava veure aviat la victòria.
En el front oriental:
A Stalingrad:
A dos quarts de deu del matí, el 6º Exèrcit va enviar un radiotelegrama per explicar que ja no tenien municions i que les tropes estaven esgotades. Al mateix temps, els soviètics atacaven a l’aeròdrom de Pitomnik, cosa que va provocar que un avió alemany de transport no pogués aterrar i es veiés obligat a volar en cercles esperant que la situació es calmés. Els controladors de terra varen netejar la pista perquè es pogués aterrar. Quan els avions alemanys, els Junkers i els Heinkels, aterraven, els ferits es dirigien cap als avions per poder marxar. Alguns inclús oferien 10.000 Reichsmarks per poder marxar. Entre els que varen marxar hi havia el capità Winrich Behr, que tenia ordres del comandant Paulus perquè li expliqués a Hitler la veritat sobre la situació. Portant el Diari de guerra del 6º Exèrcit, Behr es va enlairar a les cinc de la tarda i al cap d’una hora ja era a Novocherkassk, on va descansar una estona abans de dirigir-se a Rastenburg.
La Batalla de Stalingrad estava perduda per als soldats alemanys del 6º Exèrcit. Vuit divisions, la 3º, la 44º, la 60º, la 76º, la 113º, la 297º, la 376º i la 384º ja havien sigut destruïdes. Només la 29º Divisió Motoritzada conservava algunes forces per combatre en el costat occidental de la bossa. Al vespre, aquesta Divisió només disposava de quatre carros, però això no va fer que no es llancés un atac sota les ordres del general Ernst Leyser. Centenars d’alemanys ferits varen sortir dels seus refugis i varen seguir al general Leyser en un atac contra els sorpresos soviètics, que en un primer moment es varen retirar.
A Nova Guinea:
Els japonesos varen perdre finalment el control del camí de Kokoda, una important ruta a través de la serra d’Owen Stanley que anava fins a Port Moresby, que pretenien utilitzar com a base.
En els Estats Units:
A Waterloo, Iowa, oficials nord-americans varen comunicar a la família Sullivan que els seus cinc fills havien mort després d’un atac japonès el 14 de novembre de 1942 en l’embarcació de guerra a la qual anaven els seus fills, el USS Juneau. A partir d’aquest dia, el govern nord-americà va ordenar de forma taxativa que no hi hagués germans entre la tripulació.
Diari del Tercer Reich 