9 de desembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Theodor Morell va apuntar que Adolf Hitler patia flatulències, halitosis i malestar en general. 

A Alemanya:

Un SS-Obersturmbannführer va informar al seu superior de que havia arribat recentment un tren a Kiev de Prezmsyl carregat amb 319 treballadors ucraïnesos, però es va queixar de que 81 d’ells tenien tracoma, una malaltia ocular infecciosa, 54 patien tuberculosi i 5 estaven cecs. El que li molestava realment a l’oficial de les SS era que algú se les havia arreglat per declarar a aquella gent apte pel treball, fent perdre així el temps administratiu i el transport per portar-los fins al Reich, d’on havien tingut que enviar-los de retorn perquè no eren útils per treballar.


Encara fent referència a les manifestacions jueves del 2 de desembre, Joseph Goebbels va reconèixer que els jueus de tot el món s’estaven mobilitzant contra ells i els va acusar d’amenaçar-los a ells amb un terrible càstig per les atrocitats (ell va posar suposades atrocitats) que s’havien comès a Polònia. El ministre, tot i això, creia que aquestes amenaces no es traduirien en fets perquè, en les seves paraules, els jueus europeus no tenien res que anunciar.

A França:

El Commissariat Général va ordenar a Lambert que acomiadés a tots els jueus estrangers que encara treballaven per la UGIF (aproximadament una quarta part del personal) i va assegurar que pagant aquest preu evitaven la deportació dels treballadors francesos. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació era molt precària pels soldats del 6º Exèrcit alemany, que feia dies que estaven envoltats a Stalingrad i rebien pocs subministraments del pont aeri. De seguida es va fer patent que no hi havien suficients queviures i aquell dia varen morir per primer cop dos soldats per inanició. Des de fora es varen enviar 157 aparells amb queviures per ajudar al 6º Exèrcit, però cap va aconseguir aterrar dins la bossa. 

A Tunísia:

Hans-Jurgen von Arnim va ocupar el càrrec del recent 5º Exèrcit cuirassat juntament amb el general Ziegler, el seu substitut permanent.

En els Estats Units:

Un informe nord-americà del Economic Warfare Division havia arribat a la conclusió de que per causar greus danys a Alemanya s’havia de bombardejar algunes indústries indispensables, sobretot les indústries de carburant i les centrals elèctriques. El pla es va acceptar i es va tirar endavant el 1944.

A Itàlia:

La RAF va bombardejar la ciutat de Torí.

A Guadalcanal:

El general Alexander Patch va substituir al tinent general Alexander Vandegrift com a comandant d’operacions a Guadalcanal. La 1º Divisió de Marines va ser substituïda pel 14º Cos nord-americà.

A la Nova Guinea:

Els australians varen vèncer l’última resistència japonesa a la zona de Gona. 

8 de desembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va enviar equips d’hivern, sobretot roba d’abric, als soldats alemanys del front nord i central del front oriental. Els alemanys no volien que es tornés a produir les catàstrofes de l’hivern anterior, on el fort fred va obligar-los a retrocedir de Moscou.


El Ministeri de Propaganda va demanar explícitament ordres de no parlar en cap cas dels moviments de les institucions jueves en que es denunciava les matances de jueus europeus per tal d’evitar possibles represàlies contra els seus interessos i s’anés sabent el destí final dels jueus.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va rebre a una delegació de líders jueus. Tot i que la conversa només va durar mitja hora, el President va afirmar que sabia perfectament què estava passant amb els jueus a les mans dels alemanys.

A Guadalcanal:

La 1º Divisió del Cos de Marines del general Alexander A. Vandergrift, considerat l’heroi de Guadalcanal, va ser rellevada pels regulars de l’Exèrcit del general de divisió Alexander M. Patch perquè expulsessin els soldats japonesos de l’illa. Aquell mateix dia, els japonesos varen intentar enviar més reforços tant a Guadalcanal com a Nova Guinea i en els dos intents els nord-americans varen contrarestar-los.

7 de desembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys continuaven buscant als jueus amagats a la zona de Parczew i aquell dia varen entrar en el poble de Bialka i varen assassinar a 96 polonesos per ajudar als jueus.


En una sessió del govern del districte de Lublin, Richard Wendler va exigir cautela en els seus homes per tal com tractaven a la població polonesa perquè considerava que només es podrien contenir als grups resistents, a qui va definir com a bandes, si la pròpia població col·laborava. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys varen aconseguir aterrar dins de la bossa en que estava envoltat el 6º Exèrcit a 135 aparells que portaven 362 tones de queviures. Aquest va ser el màxim d’aparells en un dia que va socórrer al 6º Exèrcit.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va parlar amb el rei Victor Manel III, que es va mostrar favorable a traslladar el Comandament Suprem de Roma, per evitar el bombardeig dels Aliats a la ciutat. Ciano li va prometre que traslladaria la seva proposta a Benito Mussolini.

A la Gran Bretanya:

A la nit, tres torpedes humans italians varen intentar entrar en el port de Gibraltar. Tres dels sis homes varen morir en combat, dos varen caure presoners i un va tornar a la seva embarcació.

6 de desembre de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Stary Ciepilow, les SS varen tancar a 13 polonesos en una casa de camp i a 10 més a un graner i els varen cremar vius per ser sospitosos d’haver donat refugi a jueus. Aquell mateix dia, els alemanys varen buscar a més de 1.000 jueus que s’havien que estaven amagats.

A Itàlia:

August von Mackensen va demanar al comte Galeazzo Ciano que Benito Mussolini es traslladés a Alemanya per entrevistar-se amb Adolf Hitler. Von Mackensen li va dir que Pierre Laval també assistiria a l’entrevista, però només a la segona part.

A Tunísia:

Les forces blindades alemanyes varen travessar les posicions nord-americanes a El Guettar.

4 de desembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Clandestinament, a Varsòvia, un grup de cristians, liderats per dues dones, Zofia Kossak i Wanda Filipowicz, varen crear oficialment un Consell per ajudar als jueus polonesos. Aquesta organització va estar activa del 1942 al 1945.

A Bèlgica:

A Brussel·les, membres de la resistència belga varen assassinar a tres a un membre de les SS belga.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soviètics varen atacar el Kessel (la bossa on estaven envoltats els alemanys) des del nord i el nord-oest. La 44º Divisió alemanya va rebre la principal envestida de l’atac soviètic i el cos de bombers de la 14º Divisió Panzer va córrer d’immediat a ajudar-los. Enmig de la boira i d’un intens fred, els alemanys varen perdre més de 500 homes, un sol regiment alemany, i centenars d’alemanys varen patir congelació degut a les baixes temperatures.

A Itàlia:

En un atac a Nàpols, els britànics varen enfonsar el creuer lleuger Muzio Attendolo i varen matar a 159 italians. 

A Tunísia:

Els alemanys varen contraatacar i varen destruir 25 carros de combat britànics i varen fer 400 presoners


Les operacions aèries a Tunísia tampoc anaven molt bé per als Aliats i, aquell dia, James Doolittle, el comandant de l’Aire, es va queixar a Dwight D. Eisenhower que l’Eix tenia radars i ells no, que els seus avions no estaven en bones condicions i que tenien que volar llargues distàncies per arribar a uns objectius que la Luftwaffe tenia a prop. Ike, de malhumorat, li va contestar que aquest problema el tenia que solucionar ell.

3 de desembre de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler li va ordenar a Arthur Greiser, tal i com havia opinat el professor doctor Blome el 18 de novembre, que busqués un lloc apropiat per enviar-hi als malalts incurables de tuberculosis per deixar-los morir.

A Tunísia:

El general Hans-Jurgen von Arnim va ser retirat del front oriental per rebre el comandament del recent creat 5º Exèrcit cuirassat que havia de lluitar a Tunísia per ordres d’Adolf Hitler.


Els All American varen ser atacats pels caces de l’Eix quan sobrevolaven Bizerta. Els seus escortes, els P-38, varen quedar destrossats; set dels quals varen ser destruïts a l’aire.

2 de desembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Dos transports varen arribar al camp d’Auschwitz. El primer, amb 826 jueus, provenia del camp de Westerbork. Després de la selecció, 77 homes varen ser registrats. Les 749 persones restants varen ser assassinades a les cambres de gas. El segon, amb 1.000 jueus, provenia del gueto de Grodno. Després de la selecció, 178 homes i 60 dones varen ser registrades. Les 762 persones restants varen ser assassinades també a les cambres de gas.

Precisament, les institucions jueves de diferents països varen organitzar una jornada de dol i de resar en 30 països, entre ells Estats Units, per denunciar els assassinats massius dels jueus europeus. A la vegada, a partir d’aquell dia les ràdios britàniques varen difondre que els jueus “desapareixien en massa” i que hi havia rumors que parlaven d’afusellaments massius, fam, tortura i gasificació.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El comandant Wolfran von Richtofen no va poder disposar fins aquell dia de 200 avions de transport per ajudar a les tropes del 6º Exèrcit alemany atrapat a dins la ciutat de Stalingrad. Mentrestant, els soviètics varen fer un intent per atacar en el perímetre sud del Kessel, la bossa de Stalingrad.

A Itàlia:

La ciutat de Roma va ser bombardejada per les forces aliades. El Papa Pius XII es va queixar furiós a l’ambaixador britànic al Vaticà, Arcy Osborne, de que no podria quedar impassible davant la destrucció de la Ciutat Eterna. Osborne li va contestar que Roma, a més de ser la ciutat dels catòlics, era la seu del Comandament Suprem italià.


Benito Mussolini va pronunciar un discurs on va fer un repàs de la història de Roma amb la intenció d’exaltar la figura italiana i els italians poguessin veure que estaven destinats a un “nou horitzó”. El dictador va explicar que Roma s’havia proclamat invicta després de la batalla de Sama, però que només havia sigut gran després de la batalla de Cannes. Llavors, va prosseguir dient que estava segur de que eren el poble on en les seves venes corria més sang de l’Antiga Roma, però que per desgràcia a partir de l’Edat Mitjana s’havia estès per tot el món el clixé d’una Itàlia arcàdica, en la que tot eren balls i cançons, i a on els italians només es dedicaven exclusivament al pinzell, el cisell i els instruments musicals. Volent deixar clar els seus pensaments, el dictador va exclamar que preferia menys estàtues a Itàlia, menys quadres de museus i més banderes arrabassades als seus enemics. Exaltant-se en referir-se que volia victòries, Mussolini va assegurar que un gran poble com l’italià no podia està indecís en aquell temps, ja que tenien l’orgull de participar en una lluita de ciclops que estava destinada a modificar la configuració geogràfica, política i espiritual del món. Per acabar, va deixar clar que mai la humanitat havia viscut un drama semblant, drama en el que va assegurar que els italians representaven un dels principals papers.

En els Estats Units:

A Chicago, a la tarda, en un frontó situat sota la tribuna del camp de futbol de la Universitat de Chicago, el Stagg Field, un grup d’investigadors i científics del Met Lab de la Universitat, dirigits per l’italià Enrico Fermi, varen experimentar amb un dispositiu rudimentari la reacció nuclear en cadena de certa duració amb l’objectiu de construir la primera bomba atòmica. En aquesta reacció, els neutrons de la divisió dels àtoms d’urani es varen desprendre en altres àtoms d’urani alliberant ràpidament una enorme energia en forma d’explosió massiva. En acabar l’experiment, Leo Szilard i Fermi es varen encaixar les mans davant els reactors mentre, en vasos de plàstic amb Chianti, tots varen brindar a la salut de l’expatriat italià. Però Szilard no era feliç en aquell moment perquè era conscient de la potència destructiva d’aquella arma i li va dir a Fermi que aquell 2 de desembre passaria a la història com “el dia més negre de la història de la humanitat”.

1 de desembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A la nit, l’Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per parlar de la Batalla de Stalingrad. Enmig de la reunió, Hitler va rebre una trucada del general Kurt Zeitzler, que el va informar de que la situació en el front oriental era satisfactòria, però que el Grup d’Exèrcits del Centre havia sol·licitat retrocedir uns quants quilòmetres, cosa que Hitler havien desestimat. Després de la trucada, Hitler va tornar a la reunió, on Wilhelm Keitel li va parlar del problema que suposaven els partisans. El dictador alemany li va dir que tenien que tenir l’objectiu d’eliminar els partisans, i va ordenar que si un oficial o un suboficial tenia davant una dona o un nen i tenia la possibilitat de disparar sense escrúpols ho fes. Aquell dia, per ordres d’en Hitler, es varen començar a enregistrar les transcripcions literals per conservar per la posteritat les paraules pronunciades en les conferències militars.

A Itàlia:

Roma, Hermann Göering es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini per explicar-li que Alemanya enviaria tres divisions blindades; la Adolf Hitler, la Hermann Göering i la Deutschland al nord de l’Àfrica. Göering li va prometre que les tropes alemanyes arribarien en tres mesos a Marroc i que la lluita a la Unió Soviètica acabaria satisfactòriament.

A la Gran Bretanya:

A Tunísia, després de diversos combats, les unitats de la 10º Panzerdivisionen tenien ja la suficient potència per llançar la seva primera ofensiva amb tres atacs convergents sobre Tébourba. Varen destrossar al Grup Blade nord-americà i varen pressionar els Aliats fins Medjez el Bab.

En el front oriental:

Els soviètics varen començar una ofensiva entre el Don i el Volga.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen deixar bruscament d’enviar els seus desxifrats dels codis de la Wehrmacht als seus aliats. Fins llavors només havien enviat els codis menys rellevants.

A la Gran Bretanya:

Un informe de l’economista liberal William Beveridge va perfilar els projectes per la Gran Bretanya per després de la guerra. El seu objectiu era donar una pensió de l’Estat i cobertura mèdica per tothom. Aquest informe reflectia les aspiracions de justícia social.

30 de novembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Molts jerarques nazis i funcionaris estaven cansats de que el SD fiqués el nas en els seus assumptes. Aquell dia, el gauleiter Albert Florian va escriure que les seves sospites s’havien confirmat de que el SD es posava en excés en els assumptes del NSDAP i que ell, que havia sigut atacat pel SD, havia tingut que passar-se a l’autodefensa i, per tant, prohibia a partir d’aquell moment a tot funcionari i dirigent polític que agafés encàrrecs del SD mentre no l’autoritzi el cap del seu districte, ja que la seva decisió depenia d’ell mateix, va recalcar. 


Des de Berlín es va enviar una directriu a tots els hospitals psiquiàtrics perquè no tots els pacients rebessin els mateixos aliments. La directriu es justificava dient:

Tenint en compte la situació alimentària relacionada amb la guerra i la salut dels pacients que treballaven, ja no es justificava que tots els pacients rebessin els mateixos aliments. 

Els que eren atesos en manicomis sense realitzar cap treball havien de sotmetre’s a “una dieta especial”.

A Itàlia:

Hermann Göering va viatjar sense avisar ningú a Roma per mirar d’explicar als italians que si Erwin Rommel havia marxat de Líbia era per anar a veure a Adolf Hitler i no per fugir del nord de l’Àfrica ara que era més que evident que caurien derrotats. Però Göering també els va anunciar que no veia possible defensar Tripolitania i volia replegar-se a Tunísia.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació empitjorava per al 6º Exèrcit alemany, ja que no rebia les suficients provisions per mantenir-se ni per resistir els atacs soviètics. Per satisfer aquesta mancança, 40 bombarders He-111 es varen unir als Ju-52 de transport en els vols a Stalingrad per portar provisions. Però l’operació no va ser senzilla perquè varen tardar 50 minuts en creuar els camps nevats de l’estepa i els radiofars de la zona d’aterratge de l’aeroport de Pitomnik, que estava ple de soldats alemanys esperant ansiosos l’arribada d’aquells avions. Anaven tan necessitats de tot, que quan aterraven els mecànics descarregaven ràpidament l’equipatge i extreien la gasolina sobrant dels dipòsits de les ales per proveir de combustibles als vehicles blindats situats dins de la bossa de Stalingrad. Aquell dia varen arribar prop de cent tones de subministraments vitals. Friedrich Paulus va creure erròniament que la Luftwaffe els proveiria les seves demandes que tan necessitaven.

A la Gran Bretanya:

A LondresWinston Churchill ,que celebrava el seu 64è aniversari, va pronunciar un discurs on va amenaçar Itàlia. En una reunió amb el seu Gabinet de Guerra a dos quarts de sis de la tarda, el primer ministre va llegir un missatge que havia rebut de Iosif Stalin del 27 de novembre en el qual accedia a la seva idea de reunir-se junts i expressava la seva satisfacció perquè havien reprès l’enviament de combois a l’Àrtic. Però el dictador va insistir una vegada més que obrissin un segon front a Europa el 1943.

A l’Àfrica:

La Somàlia francesa i l’illa de la Reunió, alliberada pels britànics el 28 de novembre, es varen adherir a la França Lliure.

A Algèria:

Els tres submarins francesos, el Casablanca, el Gorieux i el Marsouin, que havien fugit el 27 de novembre de Toló davant l’ocupació alemanya, varen arribar a Alger i es varen posar a disposició dels Aliats.

A Tunísia:

El comandant de la 78º Divisió britànica, el general Vyvyan Evelegh, que avançava cap a Tunísia va recomanar-li a Kenneth Anderson que aturés el seu atac i esperés a rebre reforços perquè estaven exhausts. Anderson es va veure obligat a obeir.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, vuit destructors del Tòquio Express es varen topar amb cinc creuers i quatre destructors nord-americans i varen començar a la nit la Batalla de Tassafaronga. En la Batalla, els japonesos varen perdre només un destructor, i els nord-americans varen perdre un creuer, el Northampton, amb 58 homes, i tres més, el Pensacola, el New Orleans i el Minneapolis, varen ser danyats.