Dilluns:

En la crisi polonesa:

A les tres de la matinada, Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama molt urgent de l’ambaixador Werner von Schulenburg en que li anunciava que el telegrama d’Adolf Hitler del dia anterior que els havia anunciar Ernst von Weizsäcker encara no havia arribat. L’ambaixador li va recordar que aquests missatges tardaven quatre o cinc hores en arribar des de Berlín a Moscou i que a més s’havia d’afegir el temps que es tardava en desxifrar-los.

A un quart d’onze del matí, Von Ribbentrop li va enviar un nou telegrama urgent a Von Schulenburg per demanar-li que fes tot el possible per assegurar-se que el seu viatge a Moscou fos concretat en la mateixa data que havia posat Hitler en el telegrama. Poc després del migdia, l’ambaixador li va anunciar que tenia que veure a Viatxeslav Mólotov a les tres de la tarda.

A dos quarts de sis de la tarda, el comte Galeazzo Ciano va trucar a Joachim von Ribbentrop per demanar-li que es reunís amb ell a Brenner. Ciano s’havia reunit aquell matí amb Benito Mussolini i li havia dit que no estava d’acord amb ell en voler seguir els alemanys en la qüestió polonesa i li va recordar que l’última entrevista que havia tingut amb els alemanys a Salzburg, aquests s’havien comportat prepotentment i li va suplicar que trenqués el Pacte d’Acer, que el llencés a la cara de Hitler, ja que havien sigut els alemanys qui l’havien violat. Al final d’aquesta entrevista, es va decidir que Ciano es posés en contacte amb Von Ribbentrop per advertir-lo de que Itàlia es quedaria fora de qualsevol conflicte provocat per un atac alemany a Polònia. Ciano va necessitar unes quantes hores perquè el ministre alemany es posés al telèfon. Quan Ciano li va explicar que Itàlia no entraria en guerra, Von Ribbentrop li va dir que no el podia contestar perquè estava esperant un important missatge de Moscou després de que el dia anterior haguessin enviat un telegrama a la capital soviètica demanant un dia perquè es pogués reunir amb Iosif Stalin. El ministre li va assegurar que el trucaria més tard.

A dos quarts d’onze de la nit, Hitler estava sopant a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, quan va rebre una nota per tèlex. Hitler la va llegir ràpid i, de cop, va saltar content i va donar un cop de puny a la taula amb tanta força que les copes de la taula es varen moure, i va exclamar eufòric:

Els tinc! Els tinc!

Ningú dels presents va gosar dir-li res i el sopar va continuar. Un cop va acabar l’àpat, Hitler va demanar que els homes del seu cercle més íntim es reunissin amb ell en privat i que es portés xampany, que ell no va tocar com a abstemi. Un cop reunits, els va explicar que havia arribat a un pacte amb Stalin de no agressió i els va ensenyar el tèlex del propi dictador soviètic en el que confirmava el pacte i acceptava que Von Ribbentrop es dirigís a Moscou el 23 d’agost de 1939. El tèlex, que havia arribat a Berlín a les 21:35, anava dirigit personalment a Hitler i era l’acord d’unió amistosa. La carta deia:

21 d’agost de 1939.

Al Canceller del Reich alemany, senyor A, Hitler.

Li agraeixo la seva carta.

Confio en que el Pacte germànic-soviètic de no agressió signifiqui un canvi en el sentit de millor les relacions polítiques entre els nostres països.

Els pobles dels nostres països desitges sostenir amigables relacions. L’assentiment del Govern alemany respecte al Pacte de no agressió ha llançat els fonaments per la liquidació de l’antiga tensió política i pel ressorgiment de la pau de la pacífica col·laboració entre els nostres països.

El Govern soviètic m’ha encarregat que els comuniqui que està disposat a rebre al senyor Ribbentrop a Moscou el dia 23 d’agost.

J. Stalin.

Un cop varen comentar la jugada varen projectar una pel·lícula que mostrava desfilades de l’exèrcit soviètic davant de Stalin. Hitler va mirar la pel·lícula satisfet pensant que aquell exèrcit poderós era ara un seu aliat. Mentre els homes estaven reunits, les senyores dels convidats a la casa estaven apartades de la reunió però de seguida varen saber la gran notícia.

A mitjanit, Hitler estava eufòric, no es podia creure que els seus plans de conquesta li anessin tant bé i va sortir a la terrassa del Berghof i va mirar amb els seus convidats un estrany espectacle de la naturalesa, una aurora boreal extraordinàriament intensa. No deixant de mirar-la, Hitler es va dirigir a l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below, i li va dir que significava molta sang i que aquesta vegada no es podria evitar la violència.

A la mateixa hora que arribava el missatge de Stalin al Berghof, a dos quarts d’onze, Von Ribbentrop va trucar a Ciano per dir-li que acceptava entrevistar-se amb ell a Innsbruck, ja que havia de marxar després immediatament a Moscou amb l’objectiu de firmar un acord polític amb els soviètics. En saber la notícia pel seu gendre, Mussolini va quedar tant sorprès com Ciano.

Per la seva part, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va aturar el programa musical de la ràdio alemanya i va difondre a les onze de la nit en una roda de premsa retransmesa per totes les emissores de ràdio alemanyes la notícia del pacte, i va ordenar a totes les redaccions dels diaris que publiquessin la notícia a primera pàgina. Hitler li va demanar per telèfon que l’informés de les reaccions dels representants de la premsa estrangera. Goebbels li va explicar que les campanes de les esglésies de l’exterior havien començat a repicar, i que el representant de la premsa britànica creia que era un dia fúnebre per l’Imperi britànic.

---

A la base de Wilhelmshaven, en el Mar del Nord, varen salpar el cuirassat Admiral Graf Spee, acompanyat del petrolier Altmark i el Deutschland, i el Westerwald, encarregat d’aprovisionar-lo de combustible, per dirigir-se a l’Atlàntic Central. Un tercer cuirassat, el Admiral Scheer, va quedar-se al port a l’espera de que el remodelessin.

---

A la Gran Bretanya, el govern britànic va rebre un missatge críptic d’Alemanya indicant que Hermann Göering volia visitar el país i entrevistar-se amb Neville Chamberlain. Es va concretar en secret que volés el dimecres 23 d’agost i que fos dut a la mansió de Chequers, la casa de camp oficial dels primers ministres britànics. Göering mai va volar a la Gran Bretanya.

---

Eduard Daladier va enviar un telegrama al general Doumenc, que es trobava a Moscou per negociar un pacte militar amb els soviètics, per autoritzar-lo a firmar un acord amb la Unió Soviètica en les millors condicions possibles, sota la reserva, però, de l’aprovació ulterior del govern francès. El general rebria el telegrama fins a mitjanit. L’ambaixador francès a Moscou, Paul-Émile Naggiar, va rebre al mateix temps de Georges Bonnet l’ordre de prevenir a Mólotov de que França consentia en principi el pas de tropes soviètiques a través de Polònia en cas d’agressió alemanya.

Precisament, aquell matí s’havien reunit a Moscou els delegats militars francesos i britànics amb el mariscal Kliment Vorochilov, que aquest ara va demanar-los un endarreriment indeterminat de les conversacions perquè els seus companys estaven molt ocupats amb les maniobres de tardor. Els britànics i els francesos varen protestar, ja que sabien que no hi havia temps a perdre. El mariscal els va intentar tranquil·litzar en dir-los que les intencions de la delegació soviètica eren arribar a un acord sobre l’organització de la cooperació militar de les forces armades de les tres potències, però també els va senyalar que com que no tenien cap frontera comuna amb Alemanya no els podrien ajudar si les tropes soviètiques no obtenien el dret a pas a través dels territoris polonesos i romanesos. El mariscal els va avisar de que no entenien com els governs i els Estats Majors dels dos països que representaven havien pogut reunir-se amb ells sense donar-los directrius sobre un problema “tan elemental” i que per aquest fet dubtaven de que volguessin una cooperació seriosa i efectiva amb ells.

Diumenge:

En la crisi polonesa:

En el Berghof, després de rebre de l’ambaixador Werner von Schulenburg el dia anterior de que Joachim von Ribbentrop podria viatjar a Moscou per firmar un pacte de no agressió la setmana següent, Adolf Hitler, que volia que aquesta reunió fos com més aviat millor, va enviar personalment un telegrama a Iosif Stalin a través de l’Ambaixada alemanya a Moscou demanant-li que rebés a Von Ribbentrop el 22 o el 23 d’agost. Aquest telegrama va ser enviat a Moscou a tres quarts de set de la tarda i es va demanar a l’ambaixador que el fes arribar immediatament a Viatxeslav Mólotov. El telegrama deia:

Senyor Stalin, Moscou

He sabut amb sincer plaer de la conclusió del nou acord comercial germànic-soviètic, en el que veig el primer pas cap a una millora de les relacions entre els nostres dos països.

La conclusió d’un pacte de no agressió amb la Unió Soviètica representa per mi la instauració d’una política de llarg abast. Alemanya torna a prendre així una orientació que va ser benèfica pels nostres dos països en el curs dels segles passats (…).

Accepto el projecte de pacte de no agressió proposat pel seu ministre d’Afers Exteriors senyor Mólotov, però considero que és urgent clarificar el més aviat possible les qüestions relacionades amb ell.

La preparació del protocol addicional reclamat per la Unió Soviètica pot efectuar-se, estic convençut d’ell, en el més breu termini possible, a condició de que un home d’Estat alemany responsable pugui anar personalment a Moscou per negociar. Si no, el govern del Reich no veu com podria ser preparat i establir el protocol addicional en un curt termini. 

La tensió entre Alemanya i Polònia s’ha fet intolerable (…) Una crisi pot produir-se en qualsevol moment. Alemanya està resolta a protegir els interessos del Reich amb tots els mitjans que disposa.

Sóc de l’opinió de que a causa de les intencions expressades pels nostres dos països d’establir entre ells una nova forma de relacions, no hi ha temps a perdre. Proposo, doncs, de nou, que vostè rebi al meu ministre d’Afers Exteriors el dimarts 22 d’agost o, com a molt tard, el dimecres 23 d’agost. El ministre d’Afers Exteriors del Reich tindrà tota classe de poders per preparar i firmar el pacte de no agressió, així com el protocol. La seva estada a Moscou no podrà excedir d’un o dos dies, a causa de la situació internacional. Em sentiré feliç si rebo de vostè una resposta aviat.

Adolf Hitler. 

A la nit, Hitler va trucar a Hermann Göering per comunicar-li les seves inquietuds sobre la forma en que Stalin reaccionaria al seu missatge i es va lamentar dels endarreriments de Moscou. Aquella hora els soviètics encara no havien llegit el missatge de Hitler.

Per la seva part, el Govern va anunciar un nou acord comercial entre la Unió Soviètica i Alemanya. La premsa es va posar del costat del Govern i va defensar aquell acord, tot i que des de feia temps havia condemnat amb fermesa el bolxevisme.

---

Preparant la invasió de Polònia, el cuirassat alemany Schleswig-Holstein va abandonar Kiel per dirigir-se a Danzig amb la missió d’atacar les fortificacions de la Westerplatte el 26 d’agost, tot i que ho acabaria fent l’1 de setembre.

---

L’atac ja estava preparat i el Oberführer de les SS, Mehlhorn, es va reunir amb els homes que havien d’assaltar l’estació radiofònica de Gleiwitz en una sala de l’escola del SD i va dirigir-los unes paraules sobre el caràcter secret de l’operació, l’Operació Himmler. Després, els homes varen tornar en camions militars tancats als seus llocs. 

El comte Massimo Magistrati, el cònsol italià a Berlín, va visitar a Ernst von Weizsäcker en el Ministeri d’Afers Exteriors i li va mostrar l’estat d’ànim del govern italià, que no volia que hi hagués guerra. El secretari d’Estat va escriure un memoràndum confidencial a Von Ribbentrop de les paraules del cònsol. Magistrati li va explicar que Alemanya semblava desmerèixer la clàusula del Pacte d’Acer que estipulava un estret contacte entre els aliats i preveia consultes mútues en les qüestions importants. També li va dir que com que Alemanya considerava les seves diferències amb Polònia com un problema exclusivament alemany, renunciava a la vegada a l’ajuda armada italiana. A més, el va advertir de que si la qüestió polonesa acabava en una guerra general, Itàlia donaria per fer de que s’havien realitzat les condicions prèvies de l’aliança.   

---

Al matí, el cap de l’Estat Major polonès, Stachiewicz, va fer saber a l’agregat militar britànic a Varsòvia que mai es permetria l’entrada de les tropes soviètiques a Polònia. Aquella mateixa nit, el ministre Josef Beck va rebutjar oficialment la petició francesa-britànica per arribar a un pacte militar amb els soviètics que permetria l’entrada soviètica a Polònia. En saber la resposta del ministre polonès, lord Halifax, per boca del seu ambaixador a Varsòvia, de demanar-li que reflexionés perquè estava destrossant les conversacions militars amb Moscou. Beck li va declarar a l’ambaixador francès Léon Nöel, que no admetia que es pogués discutir la utilització d’una part del seu territori per tropes estrangeres i que ells no tenien cap acord militar amb la Unió Soviètica i no el volien tenir mai.  

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering i Alfred Rosenberg es varen reunir durant tres hores. El ministre havia llegit l’assaig de Rosenberg sobre la concepció del món i la religió i volia parlar amb ell d’aquell tema. El Reichsleiter li va explicar el per què havia escrit aquell assaig i li va ressaltar que tenien que oposar-se a qualsevol intent per part de les esglésies d’equiparar les seves confessions amb la fe a Déu. A continuació li va entregar diversos pamflets que havia aconseguit a través d’un regiment de la defensa aèria i li va llegir alguns d’ells. Rosenberg no volia que es denegués el consol de l’església a qui el necessités. També li va dir que creia que el cristianisme estava arribant al seu final. Göering li va prometre que informaria a Hitler sobre aquest tema. En arribar al final de l’entrevista, Rosenberg el va convidar a passar una nit a la seva nova casa de Dahlem i Göering ho va acceptar. El ministre també li va comunicar que volia que ingressés en el Consell de Defensa del Reich i que l’hi havia presentat a Hitler el seu text sobre el discurs que Joseph Goebbels havia pronunciat contra Winston Churchill. Rosenberg ho va aprofitar un cop més per atacar a Goebbels. 

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir de nou amb Benito Mussolini per analitzar el conflicte polonès. El dictador ara creia que era convenient col·locar-se al costat d’Alemanya en el conflicte. Mussolini també es va reunir durant aquell dia amb Bernard Attolico, que havia tornat de Berlín per ser consultat. L’ambaixador li va explicar que ara feien tard si es volien desentendre del Pacte amb els alemanys, ja que tota la premsa mundials els acusaria de covarda. Ciano va intentar discutir aquesta afirmació, ja que volia evitar com fos una guerra, però Mussolini no el va voler escoltar. 

Dissabte:

En la crisi polonesa:

Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un acord comercial en què s’atorgava a Alemanya accés a productes agrícoles i al petroli soviètic, i a la Unió Soviètica se li concedia accés a moderns equipaments militars i maquinària alemanya. Després de que es firmés l’acord, en el Berghof, Adolf Hitler va demanar de nou si el ministre Joachim von Ribbentrop es podia dirigir a Moscou per negociar un acord de no agressió i, just en aquell moment, va arribar un teletip que anunciava que el dictador Iosif Stalin estava disposat a firmar un pacte de no agressió. Però Stalin no volia pactar amb els alemanys per només ajudar-los. Aquell dia va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors on va dir que estaven plenament convençut de que Alemanya no ocuparia Polònia si els polonesos firmaven un pacte amb la Gran Bretanya i França. Stalin els va explicar que si pactaven amb els alemanys i Alemanya atacava a Polònia, França i la Gran Bretanya entrarien en el conflicte. El dictador soviètic va afirmar que preferia pactar amb els alemanys perquè creia que els deixaria aïllats del conflicte i podrien esperar el seu torn. Stalin desitjava la guerra, i volia que durés molts anys perquè els altres es desgastessin mentre ells es prepararien per quan acabés la guerra.

Des de la casa de muntanya de Hitler, Von Ribbentrop va enviar un nou telegrama molt urgent a l’ambaixador Werner von Schulenburg insistint de que transmetés per telègraf tot el que pogués dir-li Viatxeslav Mólotov i tots els indicis de les intencions soviètiques. Durant aquell dia, Hitler i Von Ribbentrop varen rebre el text de l’agència Tass que negava que les negociacions entre les delegacions militars soviètiques i franceses i britàniques haguessin arribat a un carreró sense sortida. A les 19:10, finalment, varen rebre el missatge de l’ambaixador a Moscou. En ell, Von Schulenburg els comunicava que el govern soviètic acceptava reunir-se amb Von Ribbentrop a Moscou la setmana següent i que Mólotov li havia entregat un projecte de pacte de no agressió. L’ambaixador també els va comunicar que s’havia reunit dos cops aquell dia amb el ministre soviètic. La primera entrevista havia tingut lloc en el Kremlin a les dues de la tarda hi havia durat una hora, però no va anar gens bé per als interessos alemanys. En un primer moment no estaven molt d’acord en rebre a Von Ribbentrop a Moscou i Mólotov l’hi havia comunicat que encara no era possible determinar la data del viatge , ja que necessitaven temps per preparar el pacte. Segons va relatar Von Schulenburg, mitja hora més tard de que acabés la primera reunió va rebre una nota de Mólotov en que li demanava que tornés a veure’l al Kremlin a dos quarts de cinc de la tarda. En aquesta segona entrevista seria quan li hauria comunicat que Von Ribbentrop podria viatjar a Moscou el 26 o el 27 d’agost i no li hauria comunicat el seu canvi brusc d’opinió. Von Schulenburg, segons el seu relat, va insistir-li a Mólotov de que l’entrevista tingués lloc com més aviat millor, però el ministre soviètic no s’hauria deixat persuadir.

---

Unitats alemanyes varen començar a desplaçar-se cap a la frontera polonesa. Es varen mobilitzar un total de 5.000 trens carregats amb tropes destinades a l’Est. Aquell mateix dia, el OKW va traslladar una ordre de Hitler a la inspecció del VT, on deia que les unitats armades de la reserva estratègica de les SS, les VT, quedarien subordinades amb efectes immediats al comandament suprem de l’Exèrcit i que les seves missions serien ordenades pel comandant suprem d’acord amb les seves recomanacions.

---

Els capitans dels submarins alemanys van rebre un missatge sobre la data d’una reunió d’oficials. Es tractava d’una ordre en clau perquè prenguessin posicions al voltant de la Gran Bretanya i esperessin una acció imminent. Des del port de Wilhelmshaven va salpar el U-39, un submarí oceànic del tipus IXA, el més gran dels fabricats. S’havia de situar a mar obert, pròxim a les illes britàniques, i allí tenia que esperar instruccions.

---

L’empresari suec Birger Dahlerus, que feia d’intermediari entre britànics i alemanys, es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per posar-lo al corrent sobre les seves últimes informacions.

A Polònia:

L’ambaixador francès, Léon Nöel, i l’ambaixador britànic varen tornar a pressionar al ministre Josef Beck perquè considerés les propostes soviètiques per tancar un pacte militar amb els soviètics. El ministre va continuar rebutjant tal pacte, ja que permetria l’entrada de les tropes soviètiques a Polònia, però va prometre donar la seva resposta oficial l’endemà.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre l’informe de l’ambaixador Werner von Schulenburg sobre com havien anat la reunió amb Viatxeslav Mólotov, que es mostrava disposat a negociar un tractat de no agressió, Joachim von Ribbentrop va insistir en que acordés una data per una reunió entre ell i el seu homòleg a Moscou. Des del Berghof va sortir aquella nit un nou telegrama molt urgent dirigit a l’ambaixador, que el rebria a tres quarts de sis del matí del dia següent, en que se li ordenava que organitzés immediatament una nova entrevista amb Mólotov i fes tot el possible perquè tingués lloc com més aviat millor. Von Ribbentrop li va ordenar que li digués a Mólotov que estaven disposats a procedir al reajustament de les relacions entre els dos països per via diplomàtica i que les relacions alemanyes-poloneses estaven cada dia més tenses. Von Ribbentrop li va exigir que li comuniqués que s’havien d’afanyar perquè tot podia canviar d’un dia per l’altre i que li podia confirmar que estaven disposats a firmar un protocol especial que regulés els interessos de les dues parts respecte a certes qüestions de política exteriors, com per exemple la repatriació de les zones d’influència en la regió del Bàltic. Per acabar el telegrama, el ministre li va demanar un cop més que concretés com més aviat millor el seu viatge a Moscou perquè era molt probable que en breu la qüestió polonesa esclatés.

---

El Comitè Secret del Reich pel Registre Científic de Malalties Hereditàries i Congestives Greus va aprovar una circular secreta als governs de cada Estat en que obligava en els metges i infermeres de pediatria a denunciar al Comitè del Reich per Assumptes de Salut Hereditària els nens que nasquessin amb alguna “anomalia”. Estaven inclosos els nens petits amb síndrome de Down, microcefàlia, sense un membre o afectats per deformitats en el cap o la columna vertebral, paràlisis cerebral i estats similars, així com malalties poc precises. Tots ells moririen. La circular també notificava de fer saber l’obligació de tot metge a la cura de qualsevol nen de fins a 3 anys que presentés els trastorns indicats de notificar aquests casos a les autoritats sanitàries. El Ministeri de Salut s’havia d’encarregar d’enviar a tots els metges del Reich uns qüestionaris elaborats amb aquest propòsit que, un cop plens, havien de ser remesos a l’oficina de Hefelmann que, a la vegada, els enviava a Catel, Heinze i Wentzler.

A Polònia:

El ministre d’Afers Exteriors, Josef Beck, va declarar-li a l’ambaixador francès, Léon Nöel, que els soviètics no tenien cap valor militar i no permetria la seva entrada al seu país per ajudar-los a defensar-se contra una invasió alemanya. El general Stachiewicz, el cap de l’Estat Major polonès, va afirmar que no veia cap avantatge en la presència a la presència de l’exèrcit soviètic a Polònia.

A Itàlia:

Al matí, Galeazzo Ciano es va tornar a reunir amb Benito Mussolini. El dictador creia encara possible de les democràcies occidentals no s’unissin, però temia la còlera d’Adolf Hitler si no l’ajudava en la campanya polonesa. Creia que una denúncia del Pacte d’Acer pogués incitar a Hitler a abandonar la qüestió polonesa per arreglar les seves comptes amb Itàlia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop varen esperar amb impaciència la resposta de Moscou sobre si estaven disposats o no a negociar un tractat de no agressió a la capital soviètica. Al migdia, Von Ribbentrop va enviar-li a Werner von Schulenburg un altre telegrama molt urgent exigint un informe telegràfic sobre l’hora en que havia entregat la seva petició a Viatxeslav Mólotov i l’hora en la que havia fixat l’entrevista. A l’hora de sopar, l’ambaixador va respondre, també per telegrama molt urgent, que no havia rebut les instruccions del ministre fins les onze de la nit del dia anterior, massa tard per entaular negociacions diplomàtiques, i que el seu primer moviment havia sigut pel matí d’aquell mateix dia havia sigut fixar una entrevista amb Mólotov per les onze de la nit.

---

L’almirall Wilhelm Canaris, preocupat per si les potències occidentals anirien a la guerra, es va reunir amb el general Wilhelm Keitel, que li va dir que estava absolutament segur de que Gran Bretanya es mantindria al marge del conflicte. Canaris no s’ho va creure i li va indicar els riscos especialment els riscos d’un bloqueig britànic. Precisament, aquell dia la 2º Divisió de Seguretat del OKW va escriure en el seu Diari que havien rebut una ordre de Hitler que deia que havia donat les instruccions a l’almirall Canaris perquè entregués 250 uniformes polonesos per una operació de Heinrich Himmler. En preguntar-li per aquesta Operació, Keitel li va contestar que no creia en aquesta operació, però li va declarar que no h havia res a fer perquè l’ordre l’havia donat el propi Adolf Hitler. Tot i que no hi estava d’acord, Canaris es va sotmetre a les instruccions i va entregar els uniformes a Reinhard Heydrich.

Tot eren especulacions dins de la cúpula militar. Franz Halder va escriure aquesta nota xifrada aquell dia:

Canaris… Dept.I, Himmler, Heydrich, Obersalzberg. Cent cinquanta uniformes polonesos amb accessoris… Alta Silèsia.

El missatge significava que sabia per l’almirall Canaris els plans d’Adolf Hitler, que Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler s’havien reunit amb Hitler a Obersalzberg per parlar de la qüestió, que es duria a terme a l’Alta Silèsia i requeria 150 uniformes polonesos.

---

El ministre de Cultura Hanns Kerrl va declarar que no existia una filosofia cristiana i tampoc una moral cristiana.

A la Unió Soviètica:

El ministre Viatxeslav Mólotov va presentar a l’ambaixador alemany a Moscou, el comte Friedrich von Schulenburg, l’esborrany d’un tractat de no agressió en un protocol polític secret.

Als Estats Units:

El sotssecretari d’Estat nord-americà, Sumner Welles, va confessar-li a l’ambaixador britànic a Washington els suggeriments fets per Mólotov a Von Schulenburg.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 6:40, el Ministeri d’Afers Exteriors va informar telefònicament a Joachim von Ribbentrop, que encara es trobava a la seva residència de Fuschl, l’informe de l’ambaixador alemany a Moscou, el comte Werner von de Schulenburg, amb el ministre Viatxeslav Mólotov. Von Ribbentrop es va dirigir al Berghof per reunir-se amb Adolf Hitler per tal de rebre noves ordres. A primera hora de la tarda ja tenien una resposta per Mólotov, que va ser retransmesa per teletip a Berlín, amb ordre d‘Ernst von Weizsäcker de telegrafiar-la a Moscou. En aquesta ordre, el ministre li va proposar a l’ambaixador fer una visita a Moscou per intentar negociar un pacte entre els dos països que durés 25 anys i els prometien garantir els Estats bàltics conjuntament amb la Unió Soviètica i a intentar que milloressin les relacions soviètiques-japoneses. Von Ribbentrop també deia en el telegrama que Hitler era de l’opinió de que a causa de la situació i del fet de que podien sorgir greus fets d’un dia per l’altra, demanava aclarir les relacions entre els dos governs. Per tots aquests motius, Von Ribbentrop proposava viatjar en avió a Moscou en qualsevol data a partir del 18 d’agost. A la part final del comunicat, Von Ribbentrop li va demanar que llegís aquestes instruccions paraula per paraula a Mólotov i li demanés que li donés ràpidament l’opinió del govern soviètic. Mólotov va parlar d’aquesta visita i no en va fer gaire cas a la proposició dels alemanys perquè entenia que era inconcebible una aliança entre el bolxevisme i el nacionalsocialisme. En aquell moment semblava que no hi hauria possibilitat d’un pacte, però Iosif Stalin va ordenar a Mólotov que comuniqués a l’ambaixador alemany que el seu govern estava disposat a rebre a Von Ribbentrop per arribar a un pacte.

A Polònia:

A Varsòvia va tenir lloc una reunió entre Edward Smigly-Rydz, Josef Beck i els generals per ordenar en els soldats polonesos que disparessin a l’acte a tot aquell que creués la frontera de Danzig després de que aquell dia haguessin disparat a un soldat polonès.

A la Gran Bretanya:

El mariscal de l’Aire, sir Charles Burnett, va comunicar des de Moscou, que veia que la política del govern soviètic era fer prolongar les negociacions si no aconseguiren fer acceptar un tractat a la seva mida.

---

El Servei Secret polonès va entregar al Servei Secret britànic l’últim model d’una màquina Enigma reconstruïda.

A Suïssa:

A Ginebra es va celebrar el 21è Congrés Sionista, que va ser interromput per l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop i Annelise von Ribbentrop varen arribar al Berghof per reunir-se amb Adolf Hitler. El ministre seria l’encarregat de reunir-se amb els soviètics a Moscou per negociar un pacte entre els dos països.

---

Alfred Helmut Naujocks, l’home encarregat de dur a terme l’Operació Himmler provocant un incident a la frontera polonesa per tal de tenir un justificant per atacar Polònia, es va dirigir a Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, a prop de la frontera polonesa, per esperar un missatge xifrat de Reinhard Heydrich per desencadenar l’agressió. Naujocks sabia que per l’atac li posarien a les seves ordres uns alemanys disfressats amb uniformes polonesos.

Davant la imminent guerra i el possible temor de que Occident intervingués, Franz Halder, opinant aquest cop igual que Hitler, va anotar en el seu Diari que estava segur de que Gran Bretanya i França no intervindrien tampoc en “aquesta aventura”.

---

Ernst Weizsäcker es va reunir amb els ambaixador Robert Coulondre i Neville Henderson en el Ministeri d’Afers Exteriors i els va comunicar que estava segur de la Unió Soviètica acabaria participant en el repartiment de Polònia. En acabar la reunió, els dos ambaixadors varen informar als seus governs de les paraules del secretari d’Afers Exteriors. Coulondre va demanar a més en el seu govern que anessin ràpid en aconseguir un acord militar amb els soviètics.

---

Ulrich von Hassell es va entrevistar amb el doctor Hjalmar Schacht en la seva residència de Berlín. L’ex ministre acabava de tornar d’un viatge de sis mesos a l’Índia i a Birmània. Schacht li va dir que era de l’opinió de que ells, els opositors militars i diplomàtics a Hitler, podien fer una altre cosa a més de vigilar i esperar a que es dugués a terme la guerra. Aquell mateixa dia, Von Hassell li va declarar a Hans Gisevius que de moment ell era partidari a endarrerir qualsevol acció directa contra Hitler i els seus plans bèl·lics.

---

La Kriegsmarine va anunciar que els cuirassats Graf Spee i Deutschland estaven a punt per salpar a les seves bases de l’Atlàntic.

---

Hermine Braunsteiner va assumir les seves funcions com Aufseherin (guàrdia femenina) en el camp de concentració de Ravensbrück. 

A Itàlia:

Benito Mussolini estava convençut de que hi hauria guerra a Europa i creia que Itàlia no estava preparada per entrar en l’hipotètic conflicte al costat d’Alemanya i, per això, va prendre la decisió de no lluitar amb els alemanys, tot i que va demanar no trencar les relacions entre els dos països.

A la Unió Soviètica:

A les vuit del vespre, l’ambaixador Werner von Schulenburg, seguint les instruccions que havia rebut del Ministeri d’Afers Exteriors, va entrevistar-se amb Viatxeslav Mólotov i li va llegir el telegrama urgent de Von Ribbentrop declarant que el ministre alemany estava disposat a anar a Moscou per definir les relacions entre els dos governs. Segons un telegrama molt urgent, confidencial, que l’enviat alemany va dirigir a Berlín més tard aquella mateixa nit, el ministre soviètic va rebre aquesta notícia amb gran interès i va acollir amb bon humor les intencions alemanyes de millorar les relacions amb la Unió Soviètica.

---

El govern soviètic va ordenar secundar al negociador francès per aconseguir un pacte militar en entre els dos països, Domenec, per conduir les conversacions militars a una conclusió com més aviat millor.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, Adolf Hitler va convocar als comandant generals, entre ells Walter von Brauchitsch, i a Hermann Göering, Erich Raeder i Fritz Todt, en una conferència de guerra. El líder alemany els va anunciar que ” el gran drama havia arribat al seu apogeu” i va afirmar que els líders britànics no eren del calibre necessari per la guerra, que Polònia havia de ser derrotada en el termini d’una setmana i que la Unió Soviètica estava interessada en la delimitació de les esferes d’interès. Segons Hitler, a diferència de 1914, no cometrien l’error de llançar-se a una guerra durant els pròxims anys, ja que no comptava amb mitjans per participar en una guerra mundial. El dictador també els va assegurar que era improbable que els Occidentals ataquessin el Mur de l’Oest i els va prometre que un avanç cap al nord a través de Bèlgica i Holanda no els proporcionaria una victòria ràpida i, per tant, creia que els Estats Major britànic i francès es mostrarien prudent respecte a un conflicte armat i el desaconsellarien. Hitler els va explicar que Polònia seria vençuda en una o dues setmanes i els va prometre que la Unió Soviètica no estaria interessada en interferir en l’assumpte. Parlant dels soviètics, el dictador els va narrar sobre els contacte que tenien amb Moscou, començant per les negociacions comercials i els va dir que haurien d’enviar a Moscou a un persona de primera línia. Hitler els va assegurar que la Unió Soviètica no sentia cap obligació cap a l’Oest i que els soviètics comprendrien que era precís destruir Polònia.

Hans Bernd Gisevius va posar al corrent a Ulrich von Hassell del contingut d’aquesta entrevista per si tenien que actuar o no encontra del dictador. Després, Von Hassell va dinar amb Ludwig Beck, que tampoc sabia què tenien que fer, tot i que estava fermament convençut de la nocivitat del Tercer Reich. Franz Halder, que també volia actuar contra els plans del dictador, va escriure en el seu Diari, que precisament va començar aquell mateix dia, que considerava molt poc probable una ofensiva francesa i estava segur de que l’exèrcit francès no faria moviments a través de Bèlgica contra els desitjos de Brussel·les. 

---

L’ambaixador a Moscou, Friedrich Werner von der Schulenburg, va enviar un telegrama a Ernst von Weizsäcker per prevenir-lo de que Viatxeslav Mólotov era un home estrany i d’un caràcter complicat, i que era de l’opinió de que s’havia d’evitar tota precipitació en les relacions amb els soviètics.

Per aconseguir arribar a un acord amb els soviètics, a les 22:53 des de Füschl, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama molt urgent al seu Ministeri perquè s’enviés després a l’ambaixador a Moscou perquè aquest entregués al nou ministre d’Afers Exteriors soviètic una proposta alemanya per la delimitació de les esferes d’influència entre el mar Bàltic i el Mar Negre. En ella s’al·ludia a l’oposició comú contra les democràcies capitalistes occidentals i es prometia a la Unió Soviètica un enorme botí. Von Ribbentrop li demanava que li comuniqués de que les diferències passades podrien acabar per sempre més i que Alemanya no tenia cap intenció agressiva contra la Unió Soviètica. Von Schulenburg també havia de dir que Von Ribbentrop estava disposar a fer una curta visita a Moscou per exposar en nom de Hitler a Iosif Stalin els seus punts de vista. En acabar les seves ordres, el ministre li va demanar que donés aquestes instruccions a Mólotov verbalment i no per escrit i que quan s’entrevistés amb Mólotov sol·licités en el seu nom una entrevista amb Stalin.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, en una reunió amb els negociadors militars francesos i britànics per establir un pacte militar, el mariscal Kliment Vorochilov els va preguntar si els Estats Majors francès i britànic opinaven que l’exèrcit soviètic podria passar per Polònia i, en particular, per la bretxa de Vilna i per Galítzia per establir contacte amb els alemanys i va exigir respostes clares a les seves preguntes. Drax i Doumenc varen afirmar la seva convicció de que els polonesos i els romanesos reclamarien l’ajuda soviètica en quan fossin atacats. Drax, però, li va augurar que, ja que Polònia era un Estat sobirà, el govern polonès sancionaria l’entrada de les tropes soviètiques en el seu territori.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir de nou amb Benito Mussolini durant sis hores per decidir què feien en cas de guerra. El dictador es va mostrar inquiet durant tota l’entrevista perquè sabia que no podia ajudar a Hitler, però tampoc volia trencar relacions amb els alemanys. Mussolini tenia cada cop més clar que les democràcies occidentals lluitarien en cas d’invasió a Polònia i sabia que no podia lluitar contra elles.  

Diumenge:

La crisi polonesa:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler i el comte Galeazzo Ciano varen mantenir una segona conversació després del dia anterior. El resultat va ser el mateix; Hitler estava decidit a envair Polònia i volia que Itàlia també participés en el conflicte. El comte Ciano estava molt preocupat per les possibles reaccions de França i la Gran Bretanya, però Hitler insistia en que no es preocupés per les potències occidentals perquè creia que no intervindrien. Abans de començar la reunió, Hitler li va demanar a Ciano no publicar un comunicat final de les seves entrevistes.

En un discurs que va durar més d’una hora, el líder alemany li va dir que havia reconsiderat tota la situació i li va explicar dues conclusions que havia arribat: la primera conclusió era efectuar un atac imminent a Polònia i la segona era obligar al govern polonès a definir les seves intencions polítiques si les democràcies occidentals estaven disposades a actuar contra l’Eix. Si s’arribava a la segona conclusió, Hitler el va avisar que no esperaria tres o quatre anys per dur a terme el seu pla. Per ell la millor manera era tancar el tema polonès ràpidament i va explicar que Alemanya tenia que seguia l’antiga ruta alemanya cap a l’Est, que considerava també desitjable per raons econòmiques. Quan Ciano va voler saber quin era el termini més curt per resoldre la situació, Hitler li va contestar que a finals d’agost com a molt tard i li va confessar que creia que amb només 15 dies venceria Polònia.

El ministre Joachim von Ribbentrop va afegir que si resolien els dos problemes mencionats en les conversacions del dia anterior, Itàlia i Alemanya tindrien les espatlles cobertes per lluitar contra Occident. Hitler va dir a més a més que Polònia havia de ser abatuda perquè en els següents 50 anys no estigués en condicions de lluitar. Llavors, Hitler ressaltar la importància d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica, tot i que per Ciano aquell acord era inviable. Quan Hitler va acabar, va ser el torn de Von Ribbentrop, que li va senyalar en el seu homòleg que els soviètics havien sigut informats de les intencions alemanyes respecte a Polònia. Resignat, Ciano els va contestar que des de petit havia somiat amb una aliança entre Alemanya i Itàlia, i que considerava que potser tenien més raó que ells. En aquells moments Ciano li va donar les gràcies per la seva clara exposició de la realitat i va dir que per la seva part no tenia res més que afegir i que li transmetria a Benito Mussolini tots els detalls. Després va demanar informació més detallada sobre un punt concret perquè Mussolini pogués tenir tots els fets davant seu. Quan l’entrevista arribava a la seva fi, Hitler, un cop més, va elogiar a la figura de Mussolini i li va confessar que estava molt agraït de viure en una època en la que viva, a més d’ell, un gran home d’Estat que ocuparia també un gran lloc a la història. El dictador també li va declarar que per pell una font d’alegria ser amic de Mussolini i que sabia que a l’hora de la veritat el tindria al seu costat. Un cop acabada la reunió es va servir te i es va posar música de l’últim disc que havia posat Eva Braun en el gramòfon en la seva última visita al Berghof.

Després de la reunió, el comte Ciano va marxar cap a Roma per explicar-li en el seu sogre els plans de Hitler. Ciano va anotar en el seu Diari que havia tornat a Roma fastiguejat d’Alemanya, de Hitler i de les seves formes. El ministre va escriure que els alemanys els havien mentit i que ara estaven a punt d’arrossegar-los a una aventura per la qual ells no volien lluitar i en la que comprometrien al règim i al país. Un cop a la capital italiana, Ciano li va explicar a Mussolini que els plans de Hitler eren una bogeria, ja que el líder alemany estava disposat a anar a una guerra en 15 dies, i li va demanar que Itàlia es desmarqués de la política militar alemanya. Mussolini, que també opinava com el seu gendre, creia que tenia un pacte d’honor amb Alemanya que l’obligava a estar al costat dels alemanys i pensava que si tot anava bé podria aconseguir una part del botí alemany a Croàcia i a Dalmàcia.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador britànic a Moscou, Seeds, va telegrafiar al seu govern per explicar-los que els caps militars soviètics semblava verdaderament que volguessin “treballar a fons” per arribar a un pacte militar amb ells.

Dissabte:

En la crisi polonesa:

Després de la reunió del dia anterior i d’esmorzar a l’hotel Osterreichischer-Hof, el comte Galeazzo Ciano, Arturo Attolico, Paul Schmidt, Joachim von Ribbentrop, l’intèrpret Eugen Dollmann i l’encarregat de negocis Walther Hewel es varen dirigir a Obersalzberg per reunir-se amb Adolf Hitler. En el gran saló de la casa de muntanya de Hitler, el Berghof, el dictador els va explicar davant d’un mapa estès sobre una enorme taula la situació militar i va posar especial èmfasis en la fortalesa de les fortificacions alemanyes a l’Oest i va exposar la seva decisió d’atacar Polònia. Els va manifestar els seus desitjos de que els països neutrals com els Països Baixos i Bèlgica desapareguessin per poder ocupar aquells territoris que tant desitjava per protegir-se de França i de la Gran Bretanya. El líder alemany li va senyalar de nou la vulnerabilitat de la Gran Bretanya des de l’aire. Respecte a França, Hitler va observar que en un conflicte general després de la conquesta de Polònia, que preveia executada en un termini breu, Alemanya estaria en condicions de reunir 100 divisions en el Mur de l’Oest, que obligarien a França a concentrar en la Línia Maginot totes les seves forces disponibles, fent-les venir de les colònies, de la frontera amb Itàlia i de qualsevol altre part per lliurar la batalla a vida o mort que s’iniciaria llavors. Segons la seva opinió, els francesos no podrien enfrontar-se a les fortificacions italianes amb millor sort que la que tindrien davant del Mur de l’Oest. En aquest punt, el ministre italià va mostrar signes de gran incredulitat i li va assegurar que es guanyaria molt poc per un risc tan immens. Hitler es va girar cap ell i li va dir que ell, com a meridional, no el podia entendre el per què necessitava la fusta dels boscos polonesos.

Parlant del tema de Danzig, Hitler li va explicar que era impossible cedir en aquest punt. El comte va respondre a les explicacions del dictador, manifestant la gran sorpresa dels italians davant la inesperada gravetat de la situació. Amb l’ajuda del mapa, Ciano va explicar la posició d’Itàlia en l’inici d’un conflicte general i li va dir que creia que un conflicte amb Polònia no quedaria restringit a aquest país, sinó que evolucionaria cap a una guerra general europea. Hitler li va comentar que no veuria malament que Itàlia pogués conquerir Iugoslàvia. Però el ministre italià es va manifestar contrari a les idees de Hitler i li va dir que la guerra seria terrible per al poble italià. En aquells moments el líder alemany no el va voler ni escoltar, veia que les opinions de l’italià diferien respecte a aquests punt, ja que estava convençut que les democràcies occidentals acabarien fent-se enrere abans de precipitar-se en un conflicte general. El comte es va limitar llavors a replicar-li que esperava que tingués raó, però que ell no ho veia de la mateixa manera. Amb l’ajuda de xifres, el comte va demostrar com havia sigut l’esforç material d’Itàlia, en especial en la Guerra Civil espanyola, per demostrar-li que les existències de matèries primes a Itàlia ara estaven esgotades. En arribar a aquest apartat, Hitler li va fer veure que la Gran Bretanya i França comptarien amb nous cuirassats de 35.000 i 40.000 tones. Llavors, el comte Ciano va insistir en la gran longitud de la costa italiana, que era difícil de defensar, i en les nombroses bases que disposaven les flotes britàniques i franceses, en particular en els ports grecs. En relació amb el projecte de Benito Mussolini d’insistir en que les potències de l’Eix tenien que fer un gest que renovés la voluntat de pau d’Alemanya i d’Itàlia, el comte va explicar que Mussolini pensava en fer una conferència, però que, conscient dels recels de Hitler, pensava en altres suggeriments. Hitler va rebutjar tal idea i va declarar que en les futures reunions no seria possible excloure a la Unió Soviètica. El comte li va replicar que Mussolini entenia que qui triomfés en una conferència seria qui estaria disposat a que aquesta fracassés si era necessari i acceptar la guerra com un resultat possible. Esperant el seu torn de paraula, el dictador li va replicar que no hi hauria temps que perdre per solucionar el problema polonès, que quan més avançat estigués la tardor més difícils serien les operacions militars a l’Europa oriental. Quan Ciano va intentar saber la data de l’atac contra Polònia, Hitler li va replicar que a causa de les pluges de la tardor, que no li permetrien utilitzar les seves divisions blindades i motoritzades en un país que només disposava d’unes poques vies d’asfalt, la resolució amb Polònia havia de dur-se a terme a finals d’agost. Llavors, el comte Ciano va preguntar per quan s’havia d’esperar aquesta mesura contra Polònia per preparar Itàlia. El dictador va afirmar que si els polonesos feien noves provocacions estava decidit a atacar Polònia en 48 hores i per tant es podia  esperar una acció contra Polònia en qualsevol moment. Durant aquest intercanvi de paraules li varen ser entregats a Hitler un telegrama de Moscou i un altre de Tòquio. Llavors la reunió es va interrompre.

El comte Werner von Schulenburg, des de Moscou, havia enviat a Berlín un telegrama on explicava l’arribada dels negociadors francesos i britànics a la capital soviètica i els brindis amistosos que s’havien canviat amb els soviètics. Llavors, des del govern es va enviar a Obersalzberg un teletip relatant els resultats d’uns visita que l’encarregat de negocis soviètic, Astakhov, havia fet aquell dia a Julius Schnurre, un funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors, a Berlín. Astakhov havia anunciat que Viatxeslav Mólotov estava disposat a discutir els punts plantejats pels alemanys, inclosa Polònia i altres qüestions d’ordre polític. El govern soviètic proposava que aquestes conversacions tinguessin lloc a Moscou, però l’encarregat soviètic també els va dir que no havien de córrer perquè el ministre soviètic volia dur a terme les negociacions per etapes. 

Al vespre, el dictador estava nerviós perquè les conversacions amb els italians no anava tal i com ell esperava, a més de que patia molta calor aquells dies d’estiu, cosa que no podia aguantar, i no parava de recórrer els passadissos de la casa amunt i avall. Després de reflexionar-hi una estona, va ordenar que es suspengués el Congrés del Dia del Partit i de la Pau a Nuremberg. Veient que les negociacions no anaven per bon camí, Hewel es va dirigir cap a Von Ribbentrop i li va murmurar alguna cosa. El ministre va mirar sorprès al seu voltant i es va posar al telèfon, on li varen dir que els soviètics estaven disposats a negociar amb ells. Exultant, el ministre va trucar a Hitler, que continuava reunit amb Ciano, per explicar-li la gran notícia. Quan Hitler va tornar a la reunió amb Ciano ho va fer amb un somriure a la boca i va cridar en els seus intèrprets per anunciar-li al comte i a la resta, que els russos havien donat la seva conformitat per negociar un tractat. Els italians varen quedar molt sorpresos davant d’aquell anunci i en un principi no s’ho varen creure. Von Ribbentrop va afegir que els russos coneixien les intencions d’Alemanya respecte a Polònia. En veure la cara d’estranyesa de Ciano, Hitler li va dir en el seu intèrpret que li digués que l’endemà es tornarien a reunir amb ell per parlar de tot i aclarir-ho. En les seves Memòries, Ciano va assegurar que Von Ribbentrop li havia dit que Volien la guerra, però el ministre alemany va rebutjar en les seves Memòries haver dit aquesta frase. En el seu Diari, Ciano va escriure: Ha decidit atacar, i atacarà.

Hitler ja havia fixat el dia 26 d’agost de 1939 com la data més probable de la invasió a Polònia. Per començar a preparar l’atac a Polònia, Erich von Manstein va ser nomenat cap d’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Sud. Per la seva part, militars francesos i britànics varen negociar a Moscou amb el mariscal soviètic Kliment Voroschilov per concretar un pacte entre les potències occidentals i la Unió Soviètica. Els francesos i els britànics desitjaven aquell pacte per protegir Polònia i espantar a Hitler perquè no llancés noves conquestes, però les negociacions varen quedar en punt mort.