Divendres:

En la crisi polonesa:

Adolf Hitler va celebrar una conferència amb Carl J. Burckhardt, l’Alt comissari de la Societat de Nacions per Danzig, i Albert Forster, el gauleiter de la ciutat de Danzig. Al matí, Burckhardt i Forster varen agafar un avió a Danzig per dirigir-se cap a Salzburg. Forster estava tant animat per aquella reunió que no parava d’explicar historietes de baralles de cerveseries durant l’època que intentaven pujar al poder. Quan varen aterrar varen picar una mica de menjar i després varen agafar un cotxe que els va dur cap al Niu de l’Àguila, l’espectacular Casa de Te recentment construïda. En arribar al Niu es varen trobar amb Hitler. Només començar la conferència, Burckhardt li va preguntar si havia de deixar els seus fills a Danzig, i Hitler li va contestar que estarien millor a Suïssa. Durant la reunió, el dictador els va explicar que estava decidit a entrar en guerra i va cridar que eliminaria Polònia del mapa i va acusar a la Gran Bretanya i a França de posar-se en els seus assumptes quan havia presentat unes propostes “raonables” per Polònia. Hitler els va declarar que si els polonesos feien qualsevol temptativa contra ells, cauria sobre els polonesos la terrible potència d’armes que disposava i de les que els polonesos no es podien fer ni la més mínima idea de què podien fer. El dictador també els va anunciar que tant li feia fer la guerra avui o l’endemà i que no la dirigiria a la manera de l’Alemanya de Guillem II, de qui va dir que sempre havia tingut escrúpols a recórrer a totes les seves armes, i que combatria sense pietat fins els últims límits.

Després de la reunió, Burckhardt es va dirigir a la seva casa de Basilea, Suïssa, on es va reunir amb els representants de la Gran Bretanya, Roger Makins, i de França, Pierre Arnal, i els va transmetre el missatge de Hitler de conquerir Polònia.

---

Molt a prop d’on eren ells, al migdia Bernardo Attolico i el traductor Paul Schmidt, que s’havien reunit el dia anterior, es varen dirigir al palau que el ministre Joachim von Ribbentrop tenia a la riba del Fuschlsee, el Kehlstein, a prop de Salzburg. El comte Galeazzo Ciano, vestit implacablement, també es va dirigir al palau de Salzburg per informar-se de les intencions de Hitler respecte a Polònia i per dir-los en els alemanys (a Von Ribbentrop) que evitessin qualsevol conflicte armat per Polònia i apostessin per una conferència internacional. El ministre alemany va informar del desig d’Alemanya d’entrar en guerra i va afirmar que la conquesta de Polònia seria imminent. El comte Ciano li va preguntar si volien Danzig o tot el corredor polonès, i Von Ribbentrop li va respondre que ho volien tot i que desitjaven la guerra. Arrel d’aquesta conversa, Ciano va saber per primer cop de que Hitler havia decidit declarar la guerra a Polònia i que estava esperant el moment oportú.

Després de dinar es varen tornar a reunir, i Ciano li volia fer veure a Von Ribbentrop el punt de vista del dictador Benito Mussolini de dialogar amb les potències occidentals, però el ministre ni el va escoltar, ja que volia la guerra a qualsevol preu, i li va explicar que si atacaven Polònia, tant França com la Gran Bretanya no farien res i romandrien neutrals. Amb un somriure a la boca, li va assegurar que seria una guerra molt petita i localitzada, en la qual no hi hauria perill per ells. Ciano no opinava el mateix i li va expressar els seus sentiments. Després d’una llarga discussió, Von Ribbentrop va veure que no podia convèncer al ministre italià i li va proposar una aposta; si França i la Gran Bretanya continuaven com a països neutrals li hauria d’entregar una valuosa pintura italiana, però si les dues potències ajudaven a Polònia li va prometre que li donaria una col·lecció completa d’armes antigues. Després, els dos ministre varen anar a sopar junts a la Posada del Cavall Blanc, a Saint-Wolfgang, però no es varen dir cap paraula perquè desconfiaven l’un de l’altre.

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

La Policia va dictar una ordre que obligar en els jueus de les ciutats menors del Protectorat a dirigir-se a Praga. Uns 8.000 jueus varen anar a la capital txecoslovaca fent augmentar el número de residents a la ciutat de 35.435 membres a 46.170.

A la Unió Soviètica:

El ministre Viatxeslav Mólotov va fer saber que existia la possibilitat d’un acord entre Alemanya i la Unió Soviètica.

Dijous:

En la crisi polonesa:

Reinhard Heydrich va citar al sturmbannführer de les SS, Alfred Helmut Naujocks, al seu despatx de la Prinz-Albrechtstrasse per ordenar-li que estudiés una simulació d’un atac a l’estació de ràdio alemanya a prop de Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, molt a prop de la frontera amb Polònia. L’objectiu era fer veure que l’atac l’havien efectuat les forces poloneses per llavors poder declarar la guerra a Polònia. Heydrich li va dir que necessitaven proves materials d’aquesta agressió polonesa per la premsa estrangera i la propaganda alemanya. Llavors, Naujocks va escollir a sis homes del SD per dur a terme aquella operació, l’anomenada Operació Himmler. L’atac simulat s’havia de produir just al moment en que les forces alemanyes ataquessin Polònia perquè volien mostrar en el món que havien sigut els polonesos qui havien començat l’atac i que ells només s’estaven defensant. Com encarregat d’executar l’operació, Heydrich va escollir a l’expert ex cap de policia i general de les SS, Heinrich Müller, que tenia que elegir a un parell de dotzenes de presoners dels camps de concentració per disfressar-los de membres de les SS per assassinar-los per alemanys disfressats de policies polonesos per tal de fer veure que havien sigut els polonesos qui havien assassinat aquells falsos SS. Heydrich li va dir que l’atac a Polònia es produiria els següents dies i que la paraula clau d’aquesta operació seria Conserves.

Naujocks va marxar aquell mateix dia cap a Glewitz amb cinc dels seus homes de la seva unitat més un intèrpret i es varen allotjar en dos hotels. Naujocks va reservar una habitació en el Haus Oberschlesien. Després va estudiar el terreny i va localitzar l’emissora que havia de ser atacada. Es trobava a fora la ciutat, en la carretera de Tarnowitz, darrere un filat de dos metres, i estava poc vigilada. 

---

L’intèrpret Paul Schmidt va ser cridat urgentment quan estava de permís a Norderney i un avió especial el va passar a recollir. El pilot no sabia a on havien d’anar i va informar a Schmidt que rebrien instruccions en ple vol. El JU-52 en que anaven va aterrar finalment a l’aeròdrom de Salzburg, on s’havia de produir una reunió entre el ministre Joachim von Ribbentrop i Galeazzo Ciano l’endemà. Un automòbil va traslladar el doctor Schmidt a l’hotel Osterreichischer Hof, on l’esperava Bernardo Attolico. L’ambaixador li va dir que podien estar segurs de que la Gran Bretanya i França aquest cop estarien disposades a entrar en guerra en el cas que Alemanya volgués ocupar Polònia. Schmidt li va respondre que ja ho sabia.

Abans de que el seu ministre marxés a Salzburg, Benito Mussolini va redactar personalment un projecte sobre l’entrevista que havia de tenir lloc amb Von Ribbentrop. El dictador italià va insistir en resoldre la qüestió polonesa amb unes conversacions internacionals. Abans de marxar, Mussolini li va repetir a Ciano que insistís perquè els alemanys evitessin un conflicte armat per Polònia perquè sinó esclataria una guerra mundial. 

---

A Danzig, Albert Forster va trucar a Carl Burckhardt, l’Alt Comissionat de la Societat de Nacions a Danzig, per comunicar-li que Adolf Hitler el volia veure a Obersalzberg a les quatre de la tarda del dia següent i li va posar a disposició un avió per l’endemà a primera hora.

---

El govern polonès va respondre a l’amenaça del dia anterior del govern alemany anunciant que reaccionarien a tota temptativa alemanya de voler comprometre els drets i interessos de Polònia a la Ciutat Lliure de Danzig i que tota intervenció del govern alemany seria considerada com un acte d’agressió.

---

La premsa alemanya continuava escalfant l’ambient i creant un clima hostil contra els polonesos. El Der Führer de Karlsruhe va afirmar que: Varsòvia amenaça amb bombardejar Danzig. Increïble agitació de la bogeria polonesa.

Dimecres:

En la crisi polonesa:

El govern alemany va advertir a Polònia de que, si renovava el seu ultimàtum dirigit a Danzig, provocaria una agravació de les relacions entre els dos països de la que el govern alemany tindria que declarar-se totalment lliure de responsabilitat. L’endemà va replicar el govern polonès.

La premsa es va afegir a escalfar encara més aquest tema. El B.Z va sortir amb el titular: Polònia? Aneu amb Atenció! Responem a Polònia, la fera desatada contra la pau i el dret d’Europa.

---

Joachim von Ribbentrop li va confirmar a Galeazzo Ciano que havia aprovat la seva idea de reunir-se. El ministre italià es va preparar per l’endemà marxar a Salzburg.

---

Muntant amb alferes les defenses antiaèries de la Luftwaffe, Hermann Göering els va prometre que el Ruhr no rebria cap bomba i els va deixar anar la seva famosa frase que se li acabaria girant encontra:

Si un bombarder enemic aconsegueix algun cop volar sobre el Ruhr, el meu nom no serà ja Hermann Göering i em podrien anomenat Meier.

Meier és un nom típicament jueu.

Dimarts:

La crisi polonesa:

En el Berghof, Adolf Hitler, juntament amb Joachim von Ribbentrop, es va reunir amb el comte Csaky, el ministre d’Afers Exteriors hongarès. El dictador li va explicar que l’havien sorprès les dues cartes del comte Teleki, el president del Consell hongarès, que primer li va prometre que l’ajudarien en les seves reivindicacions per Polònia, però que després es va fer enrere, i li va dir que mai havia comptat amb l’ajuda hongaresa per aquest conflicte. Llavors li va recordar que gràcies a la “generositat” d’Alemanya, Hongria havia pogut recuperar un territori que formava part de l’Estat txecoslovac i li va augurar que si Alemanya queia derrotada, Hongria seria aixafada automàticament. El dictador li va assegurar que Polònia no presentava per Alemanya cap problema militar, tot i que li va confessar que comptava, des del principi, amb una guerra en dos fronts. Després de dir-li que no temia les demés potències, el líder alemany li va prometre que el govern soviètic no intervindria en un possible conflicte, ja que confiava que els soviètic intentessin enriquir-se a expenses dels Estats bàltics i de Polònia sense cap acció militar. Després d’una breu pausa es varen tornar a reunir i llavors el comte Csaky li va pregar que considerés les dues cartes de Teleki com a no rebudes i li va prometre que també faria el mateix amb Benito Mussolini, que també havia rebut les dues cartes del president del Consell d’Hongria.

---

Després de la reunió del dia anterior a Sönke Nissen Koog, Hermann Göering va convidar a l’industrial suec Birger Dahlerus a l’illa de Sylt, on hi passava uns dies de vacances, per continuar debatent la forma com es podia evitar la guerra. Al mateix temps, Karl Bodenschatz va volar a Berchtesgaden per informar a Hitler sobre aquella reunió del dia anterior.

En el Reich:

A Àustria:

Els alemanys varen obrir el camp de concentració de Mauthausen.

A Alemanya:

Rudolf Hess va rebatejar l’antiga escola privada de les SA, l’Institut Nacionalsocialista del llac Starnberger, com Escola del Reich Feldafing del NSDAP, que per llavors s’havia convertit en la de més èxit de les escoles de l’elit nazi. Dividida en 40 mansions, algunes d’elles confiscades als seus propietaris jueus, l’escola estava sota el control de la Lliga Nazi de Mestres, i tots els alumnes i professors es convertien automàticament en membres de les SA.

Dilluns:

En la crisi polonesa:

A les vuit del matí, Hermann Göering va arribar des de Berlín a Bredstedt en un tren especial per reunir-se amb set emissaris britànics, tots eren comerciants britànics sota la direcció de Charles Spencer, que ja havien arribat al lloc de reunió, a la finca Sönke Nissen Koog, a Schleswig-Holstein, a prop de la frontera danesa, el dia anterior per negociar una solució a la crisi de Polònia. La finca on es varen reunir era propietat de l’esposa de l’industrial suec Birger Dahlerus, que va ser qui va tenir la idea de celebrar la reunió. El ministre anava acompanyat pel conseller ministerial Goernert, el secretari d’Estat Koerner, el general Karl Bodenschatz i un intèrpret. Dahlerus va ser l’encarregat d’iniciar la conferència, però ho va fer molt tens ja que la nit anterior no havia pogut dormir pels nervis. En seguit, Göering va demanar als britànics que formulessin les seves peticions i els va explicar detalladament perquè tenien la sensació de que la Gran Bretanya els era freda i hostil i no entenia els canvis d’Europa. Els britànics no varen dubtar en dir que l’Imperi britànic ajudaria a Polònia en el cas de que Alemanya intentés ocupar-la per la força i varen criticar l’actitud d’Adolf Hitler alhora de tractar les minories dins d’Alemanya. Göering els va donar la seva paraula d’honor de que faria tot el possible per evitar la guerra. A l’hora de dinar, el ministre va pronunciar un discurs a favor de la pau i varen fer un brindis en honor a la pau. A dos quarts de set de la tarda, Göering va abandonar la finca i els participants britànics varen estar convençuts de que la reunió havia sigut un èxit i que havien aconseguit mantenir la pau, i varen marxar al Foreign Office per exposar les seves impressions. El general d’aviació Bodenschatz es va dirigir a Berchtesgaden, Obersalzberg, per informar a Hitler del resultat de la reunió.

Precisament, aquell dia va arribar a Berchtesgaden Albert Forster per reunir-se amb Hitler. Allí se li varen donar ordres perquè anunciés que a Hitler se li havia acabat la paciència amb els polonesos després de l’incident del 4 d’agost a Danzig.

Diumenge:

En la crisi polonesa:

L’ambaixador alemany a Varsòvia va enviar un telegrama a Berlín per anunciar que no tenia cap dubte de que Polònia combatria en cas de violència dels seus drets a Danzig. Joachim von Ribbentrop va transmetre el missatge a Adolf Hitler.

---

Set emissaris britànics, sota la direcció de Charles Spencer, es varen dirigir amb automòbil des d’Hamburg fins a Sönke Nissen Koog per reunir-se l’endemà amb els seus homòlegs alemanys per intentar negociar una solució a la crisi de Polònia.

---

A Itàlia, Benito Mussolini es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la crisi a Polònia. Els dos estaven plenament d’acord en intentar trobar una solució per no acabar amb una guerra que no desitjaven. Ciano li va dir que la ruta alemanya portava a la guerra i que ells no estaven preparats per entrar en un conflicte d’escala mundial. A continuació li va demanar poder-se reunir amb Von Ribbentrop per intentar frenar l’escalada bèl·lica. Mussolini va acceptar l’oferta del seu gendre.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Festival de Bayreuth, Adolf Hitler va dinar amb les germanes Mitford, Diana i Unity, i les va advertir de que la guerra era inevitable i que començaria en qüestió de setmanes. Seria l’última vegada que es veurien.

---

Un negociador comercial alemany va suggerir la possibilitat d’afegir un protocol polític secret a qualsevol acord econòmic entre Alemanya i la Unió Soviètica. Es va suggerir que es podia adjudicar a la Unió Soviètica una esfera d’interès a Romania, els estats bàltics i Polònia.

---

Georg Elser va viatjar a Munic per dur a terme el seu pla per assassinar a Hitler el novembre i pel qual portava pràcticament un any treballant-hi. El jove va llogar un apartament proper a la cerveseria Bürgerbräukeller.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el castell de Wewelsburg, Heinrich Himmler va condecorar al zoòleg Ernst Schäfer amb l’anell d’honor de les SS pels seus treballs de l’Ahnenerbe al Tibet.

En la crisi polonesa:

Quan els inspectors polonesos es varen dirigir a la duana de Danzig es varen trobar amb un funcionari alemany que no els hi va permetre treballar. Llavors, els inspectors varen amenaçar en tancar el port a l’entrada de productes alimentaris fent esclatar una greu crisi local. Davant d’aquella amenaça, els alemanys varen deixar treballar als inspectors polonesos de mala gana.

Dijous:

A la Unió Soviètica:

A les 12:58, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von Schulenburg per explicar-li com havia anat la reunió el dia anterior amb Astakhov, en la que li havia expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica. Von Ribbentrop havia demanat de que si Moscou estava interessat en arribar a un acord el ministre Viatxeslav Mólotov es posés en contacte amb l’ambaixador. El ministre li va explicar a l’ambaixador que havia expressat el desig del govern alemany de transformar les relacions entre els dos governs i havia declarat que, des del Bàltic fins el Mar Negre, no era cap problema per ells. 

Una hora més tard, Ernst von Weizsäcker va enviar un nou telegrama a Von Schulenburg per indicar-li que, tot i l’entrevista amb Mólotov, volien continuar les reunions amb el govern soviètic a Berlín i li va explicar que Julius Schnurre s’entrevistaria aquell dia amb Astakhov per anunciar-li que estaven disposats a seguir amb les conversacions amb els soviètics en el sentit indicat. A les 15:47, Von Schulenburg va enviar un telegrama a Astakhov per dir-li que un entesa amb la Unió Soviètica sobre la sort de Polònia estava dins de les possibilitats. 

A la nit, Mólotov es va reunir amb Von Schulenburg i es va mostrar evasiu i una mica negatiu en firmar amb Alemanya un pacte d’entesa entre els dos països. Però Von Schulenburg li va explicar alguns detalls sobre l’acord que Adolf Hitler, Von Ribbentrop i Ernst von Weizsäcker havien arribat a finals de juliol per aconseguir un pacte amb la Unió Soviètica com el del repartiment de Polònia i el dels Estats del Bàltic. Mólotov llavors va passar a l’ofensiva i li va enumerar tots els actes d’hostilitat comesos pels alemanys respecte a la Unió Soviètica: el pacte Anti-Komintern, el suport concedit a Japó contra la Unió Soviètica i l’exclusió dels soviètics a Munic.

Poc després de mitjanit, l’ambaixador va informar en un llarg comunicat en el seu govern, que la reunió havia durant una hora i quart i que Mólotov havia abandonat la seva reserva habitual i s’havia mostrat excepcionalment obert. També va explicar que creia que el govern soviètic estava decidit a concloure un acord amb els britànics i els francesos a condició de que satisfessin les seves exigències i, per aquest fet, demanava fer un esforç per provocar un canvi total de la política del govern soviètic. 

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen dur a terme la segona fase d’enviar forces militars a la frontera amb Polònia. Aquest cop eren 13 divisions i es va vendre com unes habituals maniobres d’estiu.

---

L’encarregat de negocis francès a Berlín, Jacques Tarbé de Saint-Hardouin, va escriure al seu govern per explicar que durant l’última setmana hi havia hagut un canvi d’atmosfera en el govern alemany i que ja no acceptaven una política d’apaivagament. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va comunicar en els alts líders nazis, entre ells Hermann Göering, que esclataria el conflicte entre Alemanya i Polònia.

---

A Berlín, a la tarda Joachim von Ribbentrop li va dir en el delegat comercial soviètic, Gueorgui Astajov, que podien arribar a acords pels interessos d’Alemanya i de la Unió Soviètica des del Bàltic al Mar Negre, ja que des de feia mig any havia canviat el to de la premsa alemanya respecte a la Unió Soviètica. Astajov li va dir que el govern soviètic desitjava dur a terme una política d’amistat i comprensió amb Alemanya. Von Ribbentrop ho va aprofitar per dir-li que si Moscou desitjava una postura amigable no hi hauria cap problema i que en el Bàltic hi havia lloc pels dos Estats i que els interessos russos no xocarien amb els alemanys. El ministre li va posar l’exemple de Japó i li va dir que l’entesa amb el país nipó era duradora. Von Ribbentrop li va dir que si Moscou estava interessat Viatxeslav Mólotov es podia posar en contacte amb l’ambaixador Friedrich Werner von der Schulenburg.

En els Estats Units:

Albert Einstein va enviar una carta al president nord-americà, Franklin Delano Roosevelt, per explicar-li que era probable construir una bomba extremadament poderosa a través d’una reacció nuclear en cadena en una gran massa d’urani, i li va demanar que posés en marxa un programa d’investigació. Einstein també li va explicar que els alemanys s’estaven interessant en construir aquesta nova arma.