18 de juliol de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, durant el sopar, Adolf Hitler va insistir en construir una xarxa d’autopistes en els països ocupats d’una amplada mínima d’11 metres per tal d’encabir-hi tres carrils en la mateixa direcció. El dictador va criticar que en les pel·lícules cinematogràfiques no s’hi veiessin les noves autopistes i va afirmar que les autopistes esborraven les antigues fronteres, tot el contrari del ferrocarril. També va recordar una conversa que havia tingut amb David Lloyd George i els va dir que l’antic primer ministre havia quedat molt sorprès per com s’ho havia fet ell per construir i finançar aquestes carreteres, fins al punt que ell mateix havia volgut verificar el gruix del ciment. Tot i això, va lamentar que per culpa de la guerra les autopistes havien tingut que deixar el seu color blanc pel color negre per camuflar-se de l’aviació aliada. 

Després de sopar, Hitler els va confessar en els seus convidats que havia demanat a Otto Dietrich que li preparés una entrevista amb un periodista estranger per parlar de la guerra a l’Est per tal de desarticular l’obertura d’un segon front que demanava la premsa britànica. Hitler volia impressionar als britànics, fent-los veure que els soldats britànics no estarien preparats per lluitar contra ells. A més, volia que l’entrevistador fos una persona que els caigués “simpàtica”.

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar per segon cop i últim dia el camp de concentració d’Auschwitz  i va ascendir al comandant del camp Rudolf Hoess. El cap de les SS va veure el camp càstig per als polonesos i va demanar que li ensenyessin algunes pallisses per poder determinar els seus efectes. A continuació es va dirigir al camp de dones i va conversar i discutir amb unes Testimonis de Jehovà sobre les seves creences. Al final de la seva visita, va insistir perquè s’ampliessin els barracons a Birkenau i la indústria d’armament dins del perímetre del camp, on es poguessin posar a treballar als deportats. Després, Himmler i el seu grup es varen dirigir a Katowice per volar cap a Lublin, on es varen trobar amb el SS-Brigadeführer Odilo Globocznik i el SS-Sturmbannführer Walther Schellenberg per planificar com continuar l’Operació Reinhard.

A Alemanya:

Els alemanys varen fer un vol de proves amb el nou caça Messerschmitt Me-262 i varen aconseguir fàcilment fer-lo arribar a una velocitat de 856 quilòmetres per hora.

A França:

A París, la policia francesa va donar per finalitzada la batuda començada el 16 de juliol, on varen detenir a 30.000 jueus, 4.000 d’ells nens, que varen ser traslladats al camp de Pithiviers. Allí es varen separar els fills dels pares i varen ser enviats als camps d’extermini.

A Rússia:

Els alemanys varen assassinar a 600 jueus a Szarkosczysna, tot i que 900 varen aconseguir escapar als boscos propers. 

En els Estats Units:

Els Estats Units varen declarar la guerra a Hongria, Bulgària i Romania.

A la Gran Bretanya:

A Londres va arribar-hi una delegació política i militar nord-americana encara més poderosa de la que havia arribat a l’abril d’aquell any per reunir-se amb el govern britànic. Harry Hopkins i George Marshall varen arribar acompanyats per l’almirall Ernest Joseph King. Els nord-americans pressionaven per dur a terme algun tipus d’invasió a França aquell mateix any.

17 de juliol de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler li va ordenar a Heinz Linge que li portés un joc d’escriptori, un estoig de dibuix, un atles, una lupa i un mapa dels recursos naturals de la Unió Soviètica. Un cop va tenir-ho tot, Hitler va senyalar la ciutat de Rostov i es va dirigir al coronel Rudolf Schmundt i li va assegurar que un cop conquerissin aquelles terres ja no s’haurien de preocupar de la guerra. A continuació, Hitler va senyalar la ciutat d’Astrakà, a prop del mar Caspi, i va afirmar que tallaria el nervi vital de Rússia i seria el final del conflicte. 

Durant el migdia, Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics havien canviat a la seva població les ràdios per radio-transmissors per tal de que no escoltessin les emissores estrangeres, i va lamentar i criticar que Joseph Goebbels, com a ministre de Propaganda, no hagués aplicat aquesta mesura a Alemanya, ja que creia convenient canviar les ràdios per radio-transmissors.

En el sopar, Hitler va criticar que els italians s’atribuïssin tots els mèrits sense realitzar les gestes apropiades i va posar l’exemple de la campanya de França, que segons varen dir els italians gràcies a la seva no bel·ligerància havien mobilitzat com a mínim a 60 divisions franceses quan els arxius de l’Estat Major francès es deia que només havien traslladat a set divisions a la frontera. 


A Kiev es va jugar un segon partit amistós de futbol entre un combinat de soldats alemanys i els antics jugadors del Dinamo de Kiev després de que en el primer partit, celebrat el 12 de juliol, els ucraïnesos guanyessin per 4 a 1. Tot i que els alemanys s’havien reforçat amb soldats d’altres divisions, els ucraïnesos varen tornar a vèncer per 6 a 0. Els alemanys varen demanar una altra revenja, però aquest cop varen recórrer a un equip hongarès, el MSG Wal. El partit es va celebrar dos dies més tard i de nou els ucraïnesos varen guanyar per 5 a 1. Els hongaresos també varen exigir una revenja i el 26 de juliol es va jugar un quart partit. Els locals es varen tornar a imposar, però aquest cop ho varen fer per 3 a 2. Es veu que el mateix Hitler va tenir coneixements d’aquests partits de futbol, tot i que ell no era gens amant d’aquest esport, i es va sentir humiliat davant d’aquestes derrotes. Les autoritats militars destinades a Kiev varen voler acabar amb l’assumpte d’una vegada per totes i varen demanar un nou partit, però aquesta vegada varen cridar al gruix de l’equip de futbol alemany del Falkelf, que llavors jugava a la primera divisió. Els alemanys, ara sí, varen dur a terme intensos entrenaments i es varen estudiar tot tipus de tàctiques. El partit es va celebrar el 9 d’agost.

A Polònia:

Des del Feldkommandor Hochwald, Heinrich Himmler, que el dia anterior havia visitat a Hitler en el seu quarter, va escriure que el dictador opinava que no havien d’incorporar visiblement els territoris del Caucas a l’esfera alemanya, sinó només assegurar militarment les fonts de petroli i les fronteres. A continuació, acompanyat per Josef Kiermaier, el SS-Obersturmbannführer Werner Grothmann, Walther Würst i el doctor Felix Kersten, es va dirigir a l’aeroport de Lötzen i a un quart de quatre de la tarda aterraven a l’aeroport de Katowice, al sud de Polònia. Allí va ser recollit en cotxe per tres persones, un d’ells Rudolf Hoess, que va dur a Himmler a visitar Auschwitz.

El líder de les SS, que abans havia volgut observar alguns dels seus projectes agrícoles, va comunicar en els oficials de les SS del camp que la massacre a gran escala dels jueus europeus ja formava part de la política del Reich. A continuació va inspeccionar les diferents etapes del procés que es feia a Auschwitz. En aquells moments varen arribar els 2.000 jueus procedents d’Holanda (es tractava del primer transport de jueus d’aquest país) i va observar la selecció que es feia de les víctimes a la rampa. En total varen seleccionar a 1.531 persones per anar a treballar com esclaus i, d’immediat, varen ser tatuats a l’avantbraç i després varen ser enviats als barracons de Birkenau. Els 449 jueus restants (la majoria gent gran, nens i malalts) varen ser enviats a la cambra de gas del Búnquer 2 i es varen incinerar els cadàvers. Segons Hoess, Himmler va romandre en silenci tota l’estona i, mentre es gasejava, observava sense dir res. Més tard va donar ordres com incinerar els cadàvers, augmentar la capacitat de treball dels supervivents, impedir les evasions.

Després de veure l’operació, Himmler va ordenar el reassentament de més d’un milió de jueus del Govern General per finals de 1942. A la nit, el grup de Himmler es va dirigir a casa del gauleiter d’Oberschlesien, Fritz Bracht. Hoess, invitat juntament amb la seva esposa, va observar que Himmler estava de molt bon humor i es mostrava molt sociable, especialment amb les dones. Segons el comandant d’Auschwitz, el líder de les SS va parlar-los de l’educació dels nens, dels nous edificis, de llibres i quadres… Himmler, segons el relat de Hoess, es va beure durant la velada unes quantes copes de vi negre i va fumar-se una cigarreta. 

A Alemanya:

Una secció del NSDAP de Düsseldorf va enviar un informe a l’oficina local de la Gestapo per avisar de grups de joves dissidents tornaven a actuar, sobretot després de l’últim bombardeig a la ciutat, i els varen qualificar com a elements perillosos.  

A França:

A la nit, els policies francesos varen continuar com el dia anterior buscant a la regió parisenca el màxim número de jueus per detenir-los per després portar-los a l’antic velòdrom d’hivern en l’operació Vent printanier (Vent primaveral). En aquells moments n’havien detingut 13.152, però en total en varen detenir 30.000 jueus, 4.051 d’ells nens, que després varen ser separats de les seves famílies i deportats als camps d’extermini, entre altres el d’Auschwitz.

En la vida privada de Hitler:

Eva Braun va tornar a Alemanya després d’estar quatres setmanes a Itàlia de vacances.

En el front oriental:

En el sector sud:

En l’ofensiva d’estiu alemanya, els alemanys varen capturar la ciutat de Vorochilovgrad.

A Líbia:

Cap a les quatre de la tarda es varen reunir Albert Kesselring i el mariscal i comte italià Ugo Cavallero amb l’Estat Major de l’Afrikakorps per parlar de l’ofensiva del nord de l’Àfrica. Cavallero no feia cas a les queixes alemanyes de les dificultats que tenien en els proveïments, i el mariscal italià va prometre que els proveïments a l’Exèrcit arribarien aviat per barques i que pròximament es tornaria a posar en servei el ferrocarril que proveiria el front. A més, va assegurar que rebrien reforços per part de les unitats italianes. Però els alemanys no es varen creure les paraules de Cavallero perquè sabien que no era de fiar i preveien que els italians no complirien les seves paraules.

A Espanya:

El govern espanyol va aprovar la Llei de Constitució de les Corts Espanyoles, que serien convocades el 17 de març de 1943.

16 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va abandonar el seu quarter general de Rastenburg per dirigir-se a un nou quarter general a prop de Vinnitsa, Ucraïna. Aquest nou quarter, que era més a prop de la línia de combat, es va conèixer amb el nom clau d’Home Llop, Wehrwolf. 16 avions amb els motors engegats varen esperar al dictador a la pista de Rastenburg per dur-lo a ell i els seus col·laboradors en el seu nou entorn. Després d’un viatge de tres hores de vol, en aterrar a terra varen agafar els cotxes i per carreteres plenes de sots varen arribar finalment en els barracons humits del quarter, on els esperava el coronel Thomas. Hitler no s’hi va sentir mai a gust en aquella zona, ja que feia molta calor i hi havia moltes mosques i mosquits, però les condicions de vida eren millors que a Rastenburg perquè els barracons eren de fusta enlloc de formigó. Franz Halder va agrair aquell canvi per la distribució del nou quarter, però les secretàries estaven menys contentes amb les seves habitacions més petites. Pel dictador la rutina va ser la mateixa que a Rastenburg.

Juntament amb Thomas, Heinz Linge i Rudolf Schmundt, Hitler va entrar a l’avantsala de la seva nova vivenda. Allí penjava un mapa pintat sobre fusta que representava la part europea de la Unió Soviètica. Les posicions on havien arribat estaven marcades amb fletxes. El dictador es va apropar al mapa i va indicar amb el dit la ciutat de Rostov i Stalingrad i li va dir al coronel Thomas que en breu hauria d’introduir-hi correccions. A continuació, el coronel li va ensenyar les instal·lacions del quarter general i les mesures de seguretat que s’havien implantat.

La primera visita que Hitler va rebre en el nou refugi va ser la del cap de les SSHeinrich Himmler, i varen parlar de conquerir els pous de petroli del Caucas i, per tant, de la ciutat de Stalingrad. En privat, Himmler va comentar que acabava de viure el dia més feliç de la seva vida per haver pogut parlar amb Hitler sobre “l’exemple més gran de colonització que el món hagués vist mai i sobre el seu propi paper en aquesta empresa”.

En rebre tractament del doctor Felix Kersten, Himmler li va confessar alegre que en la reunió amb Hitler, el dictador s’havia mofat dels juristes. Opinava que haurien de ser rebatejats amb el nom de protectors de juristes. Himmler li va explicar que a ell no li agradaven els advocats perquè els considerava uns lladres, atracadors i bandits emparats per la lleis, i li va dir que, si fos per ell, prescindiria dels juristes. Quan el doctor li va voler fer veure que no es podia viure sense juristes, el líder de les SS li va explicar que després de la guerra canviarien les lleis i el llenguatge jurídic de tal manera que qualsevol pogués entendre-ho fàcilment i no calguessin advocats. Himmler també li va explicar que Hitler havia mogut al seu quarter general a Vinnitsa, i que havien quedat que ell traslladaria el seu quarter general a Zjitomir, a certa distància al nord de Vinnitsa. Himmler hi viatjaria en breu i li va demanar en el doctor que l’acompanyés.

Després de reunir-se amb el viceministre de Justícia, Himmler va sopar amb el seu doctor i li va insistir en parlar del tema d’eliminar els juristes de l’Estat. Quan el doctor li va preguntar què en farien dels actuals juristes, Himmler li va explicar que el procés ja estava en marxa i li va assegurar que havien acabat amb el monopoli dels juristes. Després de discutir-se de si eren necessaris o no, Rudolf Brandt va entrar a la sala amb uns documents que Himmler havia de firmar. El líder de les SS es va retirar a treballar i Kersten es va quedar amb Brandt per continuar parlant del mateix tema.

A Alemanya:

En ple debat sobre què fer amb Mischlinge alemanys (deportar-los o deixar-los al Reich però esterilitzant-los) el secretari d’Estat Alfred Meyer es va dirigir a través d’una carta al Ministeri d’Afers Exteriors en el que els va informar que a ell no l’importava el destí dels Mischlinge alemanys, però sí que considerava que els Mischlinge de primer grau dels territoris ocupats de l’Est havien de patir la mateixa sort que els jueus (la deportació i la mort) perquè els considerava poc fiables i perillosos per la dominació alemanya en els territoris de l’Est.

A França:

París, a les quatre de la matinada, 4.500 policies francesos varen dur a terme durant dos dies una gegantesca batuda en la regió parisenca per detenir a tots els jueus francesos en una operació anomenada Vent printanier (Vent primaveral). Cap unitat alemanya va participar en els arrests. En total varen detenir a 3.031 homes, 5.802 dones i 4.051 nens, que varen ser traslladats a l’antic velòdrom d’hivern i després d’uns quants dies les famílies varen ser separades i deportades als camps de Beaune-la-Rolande i de Pithiviers abans de ser transferits a Drancy i, des d’allí, als camps d’extermini. Entre els detinguts hi havia Aly Herscovitz, una antiga xicota de l’escriptor empordanès Josep Pla. Moltes possibles víctimes, sobretot homes, varen aconseguir amagar-se.

Al mateix temps, la Pariser Zeitung va sortir amb un article que avisava als familiars masculins més pròxims, germans polítics i cosins dels agitadors contraris a l’ocupació alemanya que haguessin complert els divuit anys de ser afusellats. Totes les dones unides als culpables pels mateixos graus parentius serien condemnades a treballs forçats, i els fills menors de 18 anys de totes les persones que haguessin condemnades per aquests delictes serien ingressats a una casa de correcció.

En els Estats Units:

El War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) va dividir el Little Steel en un esforç per controlar la inflació salarial mentre durés la guerra.

15 de juliol de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre de nou tractament del seu metge Felix Kersten, que aquest tenia ganes de tornar a parlar de la qüestió religiosa. Kersten li va preguntar per què un oficial de les SS s’havia manifestat en contra del cristianisme en l’enterrament d’un soldat mort. Himmler li va confessar que la majoria dels homes de les SS eren immadurs i li va explicar que la majoria de la gent creia que hi havia alguna cosa després de la mort. A continuació, el cap de les SS li va preguntar si s’havia adonat de que naixien més nenes que nens durant els temps de guerra. Entenent la pregunta, el doctor li va preguntar si creia en la reencarnació dins del propi grup, i Himmler li va respondre que no necessàriament, però que la idea de tornar a néixer dins del propi grup la trobava bonica. Per refermar-se, li va posar els exemples de Wolfran Goethe, Richard Wagner, Friedrich Hölderlin o Arthur Schopenhauer, que en algun moment de les seves vides havien parlat d’aquest tema, segons Himmler.


Els alemanys estaven enfurismats perquè a les províncies franceses no entregaven els jueus apàtrides que havien demanat. El Obersturmführer Heinz Roethke va anotar les paraules d’Adolf Eichmann en les que deia que li semblava molt lamentable la situació francesa i que s’havia de reflexionar si s’havia d’ocupar tot França. Precisament, aquell dia varen començar les detencions de jueus apàtrides a França i la policia francesa havia recorregut als arxius recopilats amb anterioritat per identificar i començar les detencions de 27.000 refugiats jueus a la regió de París

A França:

En les detencions ja mencionades, segons un informe del cap de policia de Loire Inférieure, els gendarmes francesos varen acompanyar als soldats alemanys quan anaven per arrestar als jueus en el departament. Segons un altre informe, les autoritats franceses varen proporcionar oficials de policia per custodiar a 54 jueus a petició del cap de les SS de Saint-Nazaire. Els jueus detinguts a l’oest del país, entre ells uns 200 detinguts a Tours, varen ser conduïts aquell mateix dia a un punt de reunió a Angers, on alguns d’ells varen ser seleccionats en camps francesos. Uns pocs dies després un tren es va emportar a 824 d’ells directament d’Angers a Auschwitz

A Holanda:

Els alemanys varen deportar els primers 2.000 jueus holandesos a Auschwitz. Els alemanys els varen dir que anirien a prestar servei treballant a Alemanya

A Rússia:

Els alemanys varen assassinar a un miler de jueus a Berza Kartuska. 

En el front oriental:

El mariscal Fedor von Bock va ser substituït com a comandant del Grup d’Exèrcits B en el front oriental pel capità general Maximilian von Weichs per ordres d‘Adolf Hitler per no haver seguit avançant després d’haver conquerit Voronezh.

En el sector sud:

El 5º Exèrcit blindat del general Aleksandr Liziukov, que havia atacat al 4º Exèrcit alemany a Voronezh, es va haver de retirar a les seves posicions de sortida amb pràcticament la meitat de les baixes, abandonant d’aquesta manera Millerovo, sobre la línia ferroviària de Voronezh a Rostov, i Kamensk, on la línia ferroviària creuava el riu Donets. Preveient que els alemanys atacarien Stalingrad, li varen ordenar en el comandant Nikolai Tomskuschin que destinés el seu regiment d’artilleria de l’estepa de la ciutat a la protecció del quarter general del 62º Exèrcit. El seu superior li va dir que en cas de que quedessin envoltats salvés als seus homes abans que el seu equip.

A la Gran Bretanya:

Els criptògrafs britànics varen ampliar els seus coneixements sobre la clau Enigma del front oriental en descobrir la clau utilitzada per les unitats antiaèries alemanyes pels seus missatges més secrets, que va rebre el nom en clau de Mostela.

14 de juliol de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar de la qüestió jueva, ja que després de la reunió el cap de les SS va ordenar accelerar el programa de matances.


En el camp de concentració de Maïdanek, a la nit, 86 presoners de guerra de l‘exèrcit soviètic varen córrer cap a la tanca perimetral del camp i la varen saltar. Només dos presoners varen ser interceptats pels guàrdies; la resta va aconseguir escapar i mai se’ls va capturar. El comandant Karl-Otto Koch va intentar amagar “l’incident” i va ordenar afusellar a dotzenes de presoners soviètics sota la falsa acusació d’haver participat en l’escapada. Himmler va acabar sabent el què havia passat i va destituir de forma fulminant a Koch, que era acusat de corrupció. 

A Alemanya:

El govern va decidir que els llocs fronteres del Reich s’havien d’eliminar tots els controls de duanes per tal de que els soldats de la Wehrmacht poguessin dur tota classe d’articles dels territoris ocupats a les seves llars. Hitler veia amb molt bons ulls que un soldat portés coses dels països ocupats a la seva família, i li va explicar a l’almirall Erich Raeder que quan un soldat portava alguna cosa del front oriental era un obsequi que a la pàtria li anava molt bé. A més, el dictador creia que a l’Est poca cosa hi havia de valor i que, per tant, l’únic que portarien els soldats a les seves famílies seria una mica de menjar. D’aquesta manera també augmentaven els saquejos en els països ocupats i empobrien a la població ocupada.


Durant aquell dia ja hi havien arribat obligats més de 1.600.000 obrers de l’estranger gràcies al programa o les ordres de Fritz Sauckel.

A Holanda:

Aquell dia va sortir el primer transport de deportats jueus per dirigir-se a Auschwitz. Al mateix temps els alemanys varen organitzar una inesperada batuda policial a Amsterdam i varen atrapar a 700 jueus més. 

A Ucraïna:

El Batalló policial 320 va assassinar a més de 5.000 jueus a Kostopol.

A França:

Els francesos, obeint una consigna gaullista, varen manifestar en diferents llocs la seva nostàlgia a la llibertat. A Vichy es va fer una cerimònia on hi varen assistir Philippe Pétain i el president Pierre Laval en companyia d’alguns ministres. Però una altra cerimònia, aquesta no prevista en el programa, es va desenvolupar en la mateixa jornada a la capital provisional. Al voltant de l’estàtua de la República es varen reunir 500 persones per manifestar-se contra el govern i el règim.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen enviar a Moscou més detalls sobre els objectius que havien fixat els alemanys per tres dels exèrcits alemanys que estaven a punt d’entrar en acció en el sector sud del front oriental.

13 de juliol de 1942

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector sud:

Adolf Hitler va ordenar atacs simultanis sobre Stalingrad i el Caucas, i va re-orientar al Grup d’Exèrcits B perquè es dirigís a Stalingrad, tot i que el va frenar perquè va enviar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits A de Wilhelm List per atacar al Caucas, en el Don inferior, a prop de Rostov per tal d’aconseguir els jaciments petrolífers de la zona. Hitler creia que el Grup A no seria capaç de creuar el riu Don sense reforços. Coneixent el malestar del comandant del Grup d’Exèrcits B, Fedor von Bock va ser rellevat per Maximilian von Weichs. Von Bock havia criticat les últimes decisions de Hitler dient que els exèrcits alemanys no feien res més que conquerir territoris desèrtics.



Al mateix temps, l’Estat Major alemany va rebre un informe d’un agent d’intel·ligència a Moscou sobre una reunió secreta de la Stavka en que s’assegurava que s’havia decidit evacuar totes les zones industrials importants en els Urals i a Sibèria i retirar totes les forces en el Volga i el Caucas per tal de que s’instal·lessin els alemanys i es veiessin obligats a passar l’hivern en zones inhòspites. Hitler va considerar erròniament aquest informe un engany. A més, aquell mateix dia Iosif Stalin va donar la seva conformitat a un pla elaborat per la Stavka per replegar les unitats soviètiques el més lluny possible del Volga per forçar els alemanys a passar el pròxim hivern a una regió descoberta.

En el Reich:

A Polònia:

En el petit poble de Józefów, a 80 quilòmetres al sud-est de Lublin, els alemanys van assassinar a 1.500 jueus del gueto del poble. 500 membres del Batalló 101 de Reserva de la Policia, que pràcticament havien sigut informats aquell dia sobre la missió i que durien a terme la seva primera gran operació, van agrupar als jueus a les afores del poble, enmig del bosc, en grups de quaranta persones. Tenien ordres de disparar a tot aquell que intentés fugir.

Les víctimes varen ser traslladades en camions cap al bosc, on els esperaven els membres del Batalló, que estaven sota les ordres del capità Julius Wohlauf. Tots varen ser afusellats durant 17 hores amb intervals per fumar cigarretes i un descans al migdia per menjar. Alguns d’aquests jueus que havien participat en la Gran Guerra, i uns quants que havien sigut condecorats, van demanar clemència en record a la camaraderia que havien compartit a les trinxeres, però els alemanys els hi era igual i els van assassinar. Els alemanys es van estranyar de que cap mare estigués disposada a deixar els seus fills i, per tant, els varen matar tots junts. L’operació es va dur a terme de forma caòtica i poc organitzada per la falta d’experiència del Batalló. Molts trets varen fallar al seu objectiu i moltes víctimes varen ser deixades allí al bosc sense enterrar. Només 12 membres del Batalló es van negar a complir les ordres perquè no els hi agradava matar nens. Tot i no complir les ordres aquests no van ser castigats.

A Ucraïna:

A les deu de la nit, uns milicians ucraïnesos de les SS varen envoltar el gueto de Rovno i varen instal·lar-hi al voltant potents reflectors. Els milicians i les SS, dividits en petits grups, varen penetrar per les cases tirant a terra les portes o llançant-hi granades a l’interior quan les portes es resistien, obligant a la gent a sortir al carrer. Per fer-los sortir més de pressa els varen fuetejar i alguns els varen matar. Les dones varen cridar als nens perquè es reunissin amb elles, mentre les criatures cridaven als seus pares. Un cop tots eren fora, els varen fer pujar en els vagons d’uns trens que els esperaven. En varen omplir fins a tres trens. Des de fora als vagons es sentien els crits de les dones i els nens demanant poder sortir i clemència. Uns quilòmetres més endavant el tren es va aturar en un lloc apartat i desèrtic on els alemanys hi havien cavat unes fosses. Amb el tren aturat varen fer baixar a tota aquella gent i els varen concentrar a prop de les fosses. Un cop els varen posar en fila, les SS els cridaven en grups de 20, 50 o 100 persones. Abans de ser executats se’ls obligava a despullar-se i se’ls conduïa al capdamunt de la fossa, on els esperaven uns quants homes de les SS armats per executar-los d’un tret al cap. Quan la fossa estava coberta de cadàvers es cobrien els cossos de terra. En total varen assassinar a 5.000 persones.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen enviar a Moscou material seleccionat dels missatges alemanys d’Enigma que havien desxifrat. En un d’aquests missatges hi havia detalls sobre la línia defensiva que els alemanys pretenien defensar a la regió de Vorónezh, mentre feien avançar les seves forces blindades entre el Donets i el Don. 


Els britànics varen anunciar que en les sis setmanes anteriors, els defensors de Malta havien abatut un total de 693 avions alemanys i italians, mentre que els avions britànics amb base a Malta havien destruït 190 avions alemanys i italians més. 

En els Estats Units:

Edgar J. Hoover va anunciar a la premsa la detenció per part del FBI de 14 persones que havien ajudat als vuit sabotejadors alemanys de l’Operació Pastorius i se’ls va acusar de traïció, conspiració i altres delictes greus. 

12 de juliol de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre al comandant de la Divisió Blava, Augustín Múñoz Grandes, en presència de Joachim von Ribbentrop. La conversa va durar més de dues hores i varen parlar bàsicament de temes polítics. A partir d’aquesta entrevista Hitler va veure a Muñoz Grandes com un possible substitut a Francisco Franco en el govern espanyol.


Franz Halder va advertir que en el front oriental preocupava que els soviètics haguessin reconegut les tàctiques del cercle alemany i estiguessin evitant els combats directes per replegar-se cap al sud. Però Hitler no opinava igual i creia que l’exèrcit soviètic estava al límit de les seves forces i insistia en avançar ràpid.

A Ucraïna:

A Kiev es va jugar un partit de futbol entre els ex jugadors del Dinamo de Kiev i un conjunt de soldats alemanys. Tot i ser un partit amistós, pels ucraïnesos els varen viure com un autèntic partit oficial; les parets de la capital ucraïnesa varen quedar coberts per un cartell en el que es podia llegir: Partit de Futbol. Forces Armades d’Alemanya contra el Start de la Ciutat de Kiev. En la llotja d’honor i va ser el comandant Kurt Eberhard. El partit va acabar amb victòria local per 4 a 1, fet que faria esclatar d’alegria als ucraïnesos. La victòria hagués pogut ser encara més gran, ja que els locals dominaven amb claredat, però l’àrbitre va decidir finalitzar el partit quan encara faltaven cinc minuts. El comandant Eberhard havia marxat prèviament de l’estadi molt enfadat després d’encaixar el quart gol. Els alemanys no es varen prendre gens bé la derrota i varen desafiar als ucraïnesos per un segon partit el 17 de juliol.

Aquest partit inspiraria anys més tard la pel·lícula Espacte to Victory del 1981 protagonitzada per Michael Caine, Max von Sydow, Sylvester Stallone i Pelé.

A la Unió Soviètica:

Andrei Vlasov, que encara lluitava al bàndol soviètic però que després es passaria al bàndol alemany, va escriure aquell dia en la seva famosa Carta Oberta, havia comprès que amb la victòria bolxevic no s’havia aconseguit cap d’aquelles coses que el poble rus havia combatut durant la Guerra Civil. Vlasov va deixar constància de que desapareixien els russos, que eren detinguts i afusellats sense judici.


Iosif Stalin va nomenar en el mariscal Simon Timochenko comandant d’un nou grup d’Exèrcit i li va ordenar la defensa de Stalingrad.

A Papua Nova Guinea:

Les forces australianes que avançaven des de Port Moresby varen arribar a Kokoda per impedir que els japonesos conquerissin més territori a Nova Guinea i ocupessin la ciutat de Bina. 

11 de juliol de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre la Directriu número 43 en la que demanava la continuació de les operacions des de Crimea. Hitler volia que el 2º Exèrcit assegurés la defensa de Crimea i ajudés a preparar els preparatius perquè el Cos principal de l’Exèrcit passés per l’estret de Kerch a mitjans d’agost com a molt tard. L’objectiu d’aquesta operació era dirigir-se al sud-est i a l’est de la Unió Soviètica. L’operació es va conèixer amb el nom de Blücher (secret).

A Alemanya:

Martin Bormann va informar als dirigents de les SS que per ordre de Hitler d’ara endavant sempre que es parlés en públic sobre la qüestió jueva s’havia d’evitar tota menció a una futura solució total. Tot i això, es podria parlar del fet de que tots els jueus eren reclosos i destinats a forces de treball obligatòries. 

A Grècia:

Les autoritats militars alemanyes varen imposar treballs forçats a la població jueva masculina. Això va dur a la creació d’un comitè per intervenir entre alemanys i jueus. Un total de 18.000 jueus varen fer treballs forçats.

A Holanda:

Els líders de les esglésies catòliques i protestants varen enviar una protesta conjunta a Arthur Seyss-Inquart per oposar-se no només a l’assassinat dels jueus conversos al cristianisme, sinó també al dels jueus no batejats, la gran majoria. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va ocupar Lisichansk, a la riba del Donets.

10 de juliol de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va sol·licitar en el Ministeri de Propaganda que en els noticiaris dels cinemes es mostressin plànols amb atrocitats soviètiques, concretament va demanar que es veiessin genitals retallats i la col·locació de granades de mà en els pantalons dels presoners. Aquesta sol·licitud del dictador no va tirar endavant.

A la tarda, Hermann Göering es va reunir amb Alfred Rosenberg i varen tornar a parlar, com havien fet el 6 de juliol, de la possibilitat de crear una central d’investigació sobre l’Est. Després, Rosenberg li va parlar de les diferències que tenia amb Joachim von Ribbentrop. Göering li va aconsellar que sol·licités a Hitler que li prohibís a Von Ribbentrop que exercís qualsevol activitat a l’Est. Llavors, Rosenberg li va parlar sobre algunes dades sobre Ucraïna, sobre el treball i sobre l’estat de l’agricultura, i li va explicar de certes aspiracions ucraïneses d’independència.

Després, Rosenberg va tornar al quarter de Hitler, on li va explicar la situació a l’Est en presència de Hans-Heinrich Lammers. Rosenberg va començar la seva exposició amb un detallat informe sobre els seus viatges per Ostland i Ucraïna. Després li va parlar de la mobilització dels holandesos i dels viatges de Rost von Tonningen i a continuació li va descriure com eren les personalitats que havia trobat a cada Comissariat General. A més, el va informar de la seva conversa amb el general Walter Rudolf Moritz von Unruh i de certs problemes amb els comissaris. Hitler li va ser clar i li va dir que havia de cada clar des del principi l’autoritat del Reich. Rosenberg llavors li va demanar que li atorgués plens poders per canviar de destí als comissaris generals. Hitler hi va estar d’acord i li va prometre que ho prepararia tot juntament amb Lammers. El dictador li va explicar que el càrrec de comissari, de protector del Reich o el de governador general eren càrrecs que representaven el final d’una trajectòria política i considerava indispensable incorporar a un secretari d’Estat permanent que assegurés una nova línia. Rosenberg li va prometre que prepararia una evolució en aquest sentit. Després de criticar als comissaris perquè, segons Rosenberg, creien que tenien el mateix poder que un ministre, varen parlar del Caucas i de la Unió Soviètica. Rosenberg li va demanar a Lammers, en qualitat de persona neutral, que informés a Hitler sobre la seva conversa amb Von Ribbentrop del 8 de juliol. Hitler li va dir que no entenia com tres entitats diferents es podien ocupar del “problema del Caucas” i Rosenberg es va queixar de que el Ministeri d’Afers Exteriors no l’informava com tocava. Hitler li va prometre que arreglaria el tema. Llavors, Rosenberg li va parlar de la Comissió de l’Est que volia crear amb Göering i després varen parlar de Crimea i Hitler es va queixar de que es volgués establir un assentament a una regió habitada pels tàrtars. Hitler a continuació va parlar dels armenis i li va confessar que sempre els havia vist com uns traficants, però Rosenberg els va defensa definint-los com a gent treballadora i aplicada. Després de que Rosenberg li demanés que en el Caucas no es fes servir el terme comissari del Reich i es canviés per un altre, Hitler li va mencionar la proposta de crear una lliga d’estats caucàsics. Rosenberg preferia que es digués Lliga de països caucàsics. Per acabar la conversa, Rosenberg li va demanar que s’aplacés un cop més una exposició a Helsinki.


A Auschwitz, els alemanys varen dur a terme els primers experiments per esterilitzar les dones. Les primeres víctimes varen ser 100 dones que varen ser enviades als barracons de l’edifici de l’hospital. Cap d’elles sabia el què els hi feien.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen ocupar Rossosh i varen creuar el Don.

En el nord de l’Àfrica:

Tropes neozelandeses varen atacar a la 621º Companyia de ràdio-escolta alemanya i varen matar o capturar a tot el seu personal.

A la Gran Bretanya:

Dwight D. Eisenhower, ascendit aquell dia a tinent general, va reunir-se amb Alan Brooke, Ismay i Charles Poral. En aquesta entrevista els britànics li varen deixar clar que no era probable una invasió a Europa per la tardor d’aquell any, ja que faltaven embarcacions i creien que si fracassaven com pensaven seria un fort revés per les seves aspiracions futures.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen realitzar el primer vol del bombarder bimotor lleuger fabricat per la companyia nord-americana Douglas Aircraft Company, el Douglass A-26.

9 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i va criticar que la premsa alemanya hagués publicat el viatge de Rosenberg a Ucraïna perquè creia que la població alemanya tindria esperances de que gràcies als camps ucraïnesos augmentarien les racions alimentàries individuals. Hitler va culpar als transports per no poder garantir que els productes del camp poguessin arribar a les llars alemanyes i va aprovar que les unitats alemanyes es proveïssin amb aliments. El dictador també li va dir que no l’hi havia agradat gens l’article del comandant Eberhard Cranz perquè incloïa un paràgraf en el que s’advertia del perill de mantenir un optimisme excessiu en relació als proveïments en els pobles europeus. Rosenberg, per la seva part, li va relatar les seves impressions a Ucraïna.  

A la nit, durant el sopar, Hitler els va dir en els seus convidats que si aconseguien ocupar Alexandria o El Caire no hi havia la necessitat de que el Ministeri d’Afers Exteriors s’avancés enviant un resident a Egipte perquè allà hi tenien a Erwin Rommel, a qui va lloar i va definir com una de les figures més destacades. També els va dir que considerava Egipte un feu italià. Parlant de Rommel, Hitler va afirmar que el seu prestigi es devia en part al discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns perquè havia parlat d’ell com un capità genial. Fent referència a una futura ocupació italiana a Egipte, el dictador els va dir que els italians haurien de maniobrar com els britànics en les seves colònies, arribant al punt que els “indígenes” acabessin oblidant que estaven sotmesos, però creia que s’havien d’abstenir de conservar totes les costums del país. Parlant dels territoris ocupats per ells a l’Est, va tornar a manifestar la seva ideologia racista dient que no tenien perquè preocupar-se en l’educació ni en la higiene d’aquestes zones, però sí de construir-hi carreteres que no estiguessin exposades a l’acumulació de la neu.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir també amb Heinrich Himmler i varen parlar de què farien, un cop guanyada la guerra, amb els alemanys del Tirol del Sud italià. Els dos varen estar d’acord en que aquests ciutadans de parla alemanya havia que enviar-los a Crimea perquè colonitzessin la zona. 


Abans de reunir-se amb Hitler, Rosenberg es va reunir amb Martin Bormann per parlar de la relació del ministre amb Robert Ley en matèria d’instrucció, de la relació del seu departament amb la Cambra Principal de Cultura en l’assumpte de la Direcció de la Propaganda del Reich, d’algunes qüestions personals i del tema de la promoció dels antics treballadors de l’APA. A la tarda, Rosenberg es va reunir amb Alfred Jodl per parlar del Ministeri d’Afers Exteriors i la qüestió del Caucas

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Un comboi de jueus alemanys amb una edat avançada va arribar a Theresienstadt.

A Bèlgica:

Werner von Bargen, representant del Ministeri d’Afers Exteriors davant l’alt comandament militar a Brussel·les, va enviar un informe en el seu govern en el que informava de que l’administració militar es proposava dur a terme la deportació sol·licitada de 100.000 jueus i que el cap de l’administració militar es trobava a Rastenburg per discutir el tema amb Himmler. Von Bargen però avisava de que el poble belga majoritàriament no era antisemita i demanava que la mesura fos interpretada com l’inici d’una evacuació obligatòria per realitzar treballs forçats a Alemanya. El representant també els va dir que l’administració militar creia que s’havia d’evitar deportar els jueus belgues i per tant elegir als jueus d’origen polonès, txec, rus…

En el front oriental:

En el sector sud:

El OKH va posar en pràctica els seus plans que tenia dissenyat des de feia temps en què dividia al Grup d’Exèrcits del Sud en el Grup d’Exèrcits B dirigit pel mariscal Fedor von Bock i el Grup d’Exèrcits A dirigit pel mariscal Wilhelm List. El Grup A tenia que creuar el riu Don i avançar en el Caucas.


A Sebastopol, tot hi que feia dies que la ciutat havia sigut ocupada pels alemanys, guerrillers soviètics varen continuar lluitant esporàdicament fins aquell dia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en una conferència de premsa que va organitzar el govern polonès a l’exili i a la que hi va assistir Brendan Bracken, el ministre d’Informació britànic, es va informar en els periodistes de que a Polònia els alemanys estaven duent a terme un pla d’extermini dels jueus.

A l’Atlàntic:

El U-564 del comandant Teddy Suhren va sortir de Brest per dirigir-se al golf de Biscaia amb l’objectiu de creuar l’Atlàntic i el sud del Carib, però abans havia rebut ordres d’interceptar un comboi Aliat. Al vespre varen interceptar el comboi, però el submarí alemany es va tenir que submergir en clissar un avió britànic. En tornar a la superfície ja no hi havia rastre ni de l’avió ni del comboi i varen tornar-se a submergir. Passades la mitjanit, el U-Boot va tornar a interceptar el comboi, però de nou varen tornar a veure els avions britànics i es varen tenir que submergir.