Dimarts:

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va dictar l’Ordre 227, la coneguda ordre Ni un pas enrere!. El dictador soviètic no volia que els alemanys arribessin a la ciutat de Stalingrad i estava disposat a fer tot el que calgués per aconseguir-ho, però veia com l’exèrcit soviètic només s’estava retirant davant la superioritat alemanya. Per evitar que els seus soldats i els seus generals es rendissin o fugissin, Stalin va dictar aquesta Ordre que portava penes de mort a qui fugís o es rendís sense una ordre seva. En els primers dos mesos que va estar en funcionament aquesta Ordre es varen afusellar a 1.000 persones. Però aquella Ordre també va portar confusió dins l’exèrcit soviètic. El comandant Nikolai Tomskuschin, que s’ocupava de la protecció del quarter general del 62º Exèrcit a Stalingrad, el 15 de juliol l’hi havien ordenat que en cas de quedar envoltat pels alemanys pensés primer en la vida dels seus homes. Quan va sentir aquell dia per Radio Moscou i per boca de Stalin aquesta nova Ordre va quedar confós sobre què havia de fer en cas de quedar atrapat pels alemanys.

---

A Moscou es va rebre un document del NKVD des de Londres que confirmava que els britànics no obririen el segon front durant aquell any.

---

En el port d’Arcàngel va arribar el comboi PQ17 després de que aquest hagués sigut assetjat pels alemanys. 24 de les 35 embarcacions que havien començat el viatge havien sigut enfonsades, 120 homes varen morir i es varen perdre 210 avions, 430 tancs Sherman, 3.350 vehicles i pràcticament 100.000 tones de càrrega.

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, en el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va demanar que les 100.000 tones de cereals (dos milions de sacs) obtingudes a Morosovkaya es transportessin a Alemanya perquè se’n beneficiessin els obrers de la indústria pesada.

---

A les cinc de la matinada, Heinrich Himmler va tornar al Feldkommando Hegewald de veure a Hitler el dia anterior. El líder de les SS va escriure en el SS-Hauptamt, Gottlob Berger, el cap de l’Oficina Central de les SS, per comentar-li que s’estaven “netejant” de jueus les zones ocupades de l’Est i que Hitler l’hi havia carregat sobre les seves espatlles la implantació d’aquesta ordre tan complexa. També va comentar que havia discutit la partició de la Rússia europea després de la victòria i va anunciar que el dictador estava totalment convençut de que tota resistència russa seria anul·lada.

A continuació, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar com havia anat la reunió amb el dictador i li va dir que la terra fèrtil d’Ucraïna seria repartida únicament entre els membres de les SS. La resta de les forces armades no rebrien res, ja que creia que no havien fet prou per la victòria. Himmler li va oferir en el doctor una casa en aquelles terres, però Kersten la va rebutjar dient que no volia viure en terres russes, ja que un cop acabés la guerra volia tornar a Finlàndia i comprar-hi una illa. Parlant de Finlàndia, Himmler li va comentar que Hitler desitjava enviar els jueus finlandesos a Polònia, concretament a Maïdanek, ja que creia que la guerra acabaria aviat i, per això, volia afanyar-se en eliminar als jueus. Per tal de col·laborar amb els finlandesos, li va explicar que estaven disposats a enviar gra a Finlàndia davant l’escassetat que patia el país d’aquest producte agrícola, però sempre hi quan entreguessin els jueus.

Kersten, segons sembla i el que va dir ell més tard, hauria comunicat la notícia a l’ambaixador finlandès, Kivimäki, que aquest l’hi hauria suplicat que convencés a Himmler de que renunciés a aquest viatge i, en cas de no aconseguir-o, que com a mínim ell, el doctor, l’acompanyés. Continuant amb la versió de Kersten, aquest, en el següent tractament a Himmler, l’hi hauria aconsellat que no fes aquell viatge per qüestions de salut. El cap de les SS va replicar-li que l’exigència de Hitler feia imprescindible que fes aquell viatge, a més de que volia inspeccionar les unitats de les Waffen-SS situades al nord de Finlàndia. Tot i això, va acceptar que Kersten l’acompanyés per continuar amb el tractament. Himmler també el volia perquè fos intèrpret durant la visita.

A tres quarts de quatre, Himmler i el seu entorn varen viatjar en avió cap a Finlàndia, però abans el cap de les SS tenia prevista una visita a Estònia i fer nit a Reval (Tallin) perquè havia quedat amb el Obergruppenführer Karl-Siegmund Litzmann, el comissari general d’Estònia. Himmler es va allotjar en el petit castell de Katarinenthal, mentre que la resta del seu grup es va allotjar a l’Hotel León Dorado. El grup del cap de les SS estava format pel SS.Obergruppenführer Karl Wolff; Grothmann, el seu consell militar; el doctor Kersten i el conseller de justícia Kirrmayer. Durant el sopar que es va fer en honor al cap de les SS en el castell, on es va servir de primer truites amb patates, de segon filets de porc amb guarnició i bombe glacée de postres, Himmler li va dir a Litzmann que havien d’exigir més treball al poble estonià per enviar més aliments a Alemanya. Litzmann creia que no era possible, ja que havien arribat al seu límit. Himmler no hi va estar d’acord i li va assegurar que Hitler tenia pensat desplaçar el poble estonià a Arkhangersk. Heinrich Möller, el cap de les SS i de la policia d’Estònia a Reval, va entrar en la conversa i va donar tota la raó a Himmler, a més de que li va dir que els estonians s’havien mostrat contraris als alemanys. Quan va arribar la senyora Litzmann i es va asseure al costat de Himmler la conversa va canviar radicalment i Wolff i Möller es varen asseure en una cantonada per continuar amb la seva conversació.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Dachau es va dur a terme un experiment mèdic que consistia en provar a quina altura bullia la sang d’una persona. Segons l’informe d’aquell dia, s’arribava a la conclusió de que a 21 quilòmetres d’altura encara no es produïa l’ebullició. Per dur a terme l’experiment, uns presoners varen ser forçats a entrar en un vehicle d’experiments estacionat entre el bloc 5 i la barraca del costat. El vehicle consistia en una caixa alta i tancada sobre rodes, en la que s’hi havien muntat aparells per mesurar la pressió, la temperatura i l’altura. Un electrocardiògraf indicava l’activitat del cor de la víctima. Després de que els presoners morissin en l’experiment se’ls procedia immediatament l’autòpsia. El doctor Sigmund Rascher va poder comprovar un cop realitzada l’autòpsia que el cor del mort encara bategava i, a partir de llavors, va organitzar tota una sèrie d’experiments mortals per saber quant de temps continuava actiu el cor després d’haver provocat la mort.

---

Karl Brandt va ser nomenat plenipotenciari dels Serveis Mèdics i de Salut del Reich amb la missió de coordinar els serveis mèdics civils de Leonardo Conti amb els militars de Siegfried Handloser.

---

A la ciutat de Detmold es va produir la deportació dels jueus de la ciutat. Els jueus varen ser reunits davant del mercat de Lemgo abans d’agafar el transport que els havia de conduir a l’Est, però allí mateix s’hi varen concentrar una part important dels ciutadans, alguns inclús membres del partit nazi, per criticar tal deportació.

A Rússia:

A la regió de Leningrad, els pagesos russos locals i els partisans varen matar a Adolf Beck, un funcionari alemany, i varen cremar els seus graners. La mort de Beck va aixecar la moral dels partisans en tota la regió de Dno i de Pskov.

A Bielorússia:

El Batalló policial 322 va assassinar als jueus de la ciutat de Minsk. Entre aquest dia i el 30 de juliol varen assassinar a més de 9.000 persones.

A Polònia:

Després de diversos intents durant la primavera, en el gueto de Varsòvia es va establir una Organització Combatent Jueva (Zydowska Organizacia Bojowa o ZOB) formada per homes i per dones per tal d’evitar les deportacions al camp d’extermini de Treblinka.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 6º Exèrcit del general Friedrich Paulus va arribar a la corba oriental del Don i tenien previst dur a terme aviat l’atac a Stalingrad pel nord, però la 4º Divisió de Panzer, que havia creuat el Don al sud de Rostov i havia entrat a la ciutat de Bataisk, estava massa lluny d’on estava el 6º Exèrcit per ajudar-los.

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, durant el sopar, Walther Hewel va informar a Adolf Hitler de que acabava de saber per un comissari de la població veïna de que nombrosos russos es presentaven al seu despatx per demanar-li salconduits per dirigir-se a Crimea. L’ambaixador li va relatar que la majoria d’aquestes persones eren dones i nens provinents de Leningrad. Hitler es va indignar perquè havia sigut informat per pura casualitat i perquè el que ell desitjava era buidar Crimea per omplir-la de colons alemanys i no omplir-la de russos. Hitler els va dir que la majoria d’aquella gent que fugia es dirigia a Crimea per l’atractiu que exercia el sud, amb unes temperatures més altes. quan va saber que els caps alemanys que lluitaven a Crimea mantenien contactes amb la població autòctona. Per Hitler aquella gent eren uns inútils, uns nòmades incultes, i creia que no valia la pena mantenir-hi contactes.

Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar sobre la divisió de la Rússia europea després de la victòria. El dictador li va assegurar que la resistència soviètica ja estava derrotada i que ara havien de planificar la divisió de la Unió Soviètica.

A Alemanya:

Des de Tòquio es va informar a l’ambaixador Hiroshi Oshima de que no atacarien a la Unió Soviètica. Oshima havia contemplat aquesta possibilitat.

---

El doctor Theodor Gazenmüller, el secretari d’Estat del Ministeri de Transports, va informar a Karl Wolff que des del 22 de juliol un tren amb 5.000 jueus viatjava diàriament des de Varsòvia a Treblinka passant per Malkinia. Per facilitar la deportació dels jueus de Varsòvia, els alemanys varen aprovar un decret en el qual prometien en els deportats rebre tres quilograms de pa i un altre de melmelada si s’oferien voluntaris per la deportació. A més, dos cops per setmana un tren amb 5.000 jueus viatjava des de Przemysl a Belzec. Wolff li va respondre el 13 d’agost en nom de Himmler dient-li que el cap de les SS estava molt feliç per aquesta informació. 

Al mateix temps, Arthur Sommer, un membre de la divisió econòmica de la Comandància Suprema del OKW, va comunicar-li al professor suïs d’economia, Edgar Salin, que a l’Est s’estaven preparant camps en els que tots els jueus europeus i gran part dels presoners de guerra russos serien gasificats i li va demanar que enviés aquesta informació a Winston Churchill i a Franklin Delano Roosevelt en persona. Salin va transmetre aquesta informació a un conegut nord-americà, Thomas McKittrich, un agent dels serveis d’informació nord-americans, que va afirmar després de la guerra que havia transmès el missatge a la Casa Blanca, tot i que no hi ha cap prova que consti que així ho va fer.

---

Alfred Rosenberg va elaborar un memoràndum de 15 pàgines titulat Über die Gestalung Kaukasiens (Sobre la configuració del Caucas), que seria entregat a Hitler el 2 d’agost. En ell, el ministre assegurava que els armenis havien estat vinculats durant anys i anys als jueus, als britànics i als nord-americans, però en si, eren diligents pagesos. Per aquest fet, demanava dominar Ucraïna per garantir el subministrament d’aliments a Alemanya i a Europa, així com el proveïment de matèries primes al continent, fet pel qual la missió del Caucas era de caràcter fonamentalment polític i suposava la decisió sobre de l’avanç de l’Europa continental liderada per Alemanya. Rosenberg acabava el seu memoràndum assegurant que conquerir petits pobles musulmans sota l’administració alemanya era la millor opció per influir a tots els musulmans.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats soviètics varen tenir que fugir dels voltants de la ciutat de Rostov quan els soldats alemanys varen creuar el riu Don al sud de Rostov i varen entrar a Bataisk.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler va indicar sobre uns grans mapes l’avantatge que suposava que els soviètics haguessin organitzat la prospecció i l’extracció sistemàtica del petroli del seu territori i es va lamentar que a Viena no s’havia preocupat a temps de la seva explotació. Tot i això, es va mostrar partidari de la utilització del carbó per mitjà de gasògens com a combustible perquè preveia que el carbó tard o d’hora s’acabaria i perquè era més barat.

Després de sopar, Hitler li av preguntar a Martin Bormann si s’havia fet el necessari per impedir que els diputats al Reichstag formessin part de l’administració. Bormann li va respondre que l’execució d’aquesta ordre s’havia aplaçat pel final de la guerra i que li havia proposat a Hans-Heinrich Lammers que fes una exposició concreta de l’assumpte en el seu pròxim informe. Hitler es va sorprendre i va exclamar que cap servidor de l’Estat hauria de tenir dret a tenir accions perquè el poble no el creuria quan digués que tenia bones intencions, i va exigir que cap dirigent del partit nazi, del Parlament o qualsevol servidor de l’Estat es veiés involucrat en algun consell d’administració. Fent referència al seu cas, els va dir que l’havia encertat en escollir la casa del Berghof com la seva segona residència enlloc d’elegir una finca agrícola a Steingaden perquè llavors el cèlebre formatge de la zona hagués augmentat de preu i s’hagués especulat que tenia un especial interès que augmentés el preu del formatge. Per ajudar a la seva tesi, Wilhelm Keitel li va explicar que Alfred Hugenberg havia donat molt suport a una campanya a favor del consum de llet, però que s’havia descobert que els seus camions transportaven la llet i el poble havia vist llavors el motiu d’aquesta campanya. Hitler li va dir que aquesta pràctica era inadmissible per un funcionari de l’Estat i va afirmar que d’aquesta manera començava la corrupció. Per aquest motiu volia que els funcionaris de l’Estat invertissin els seus diners en valors de l’Estat com s’havia aplicat en l’exèrcit imperial. L’almirall Theodor Krancke va preguntar quin havia de ser el tracte que hauria de rebre un servidor de l’Estat que realitzés un invent. Hitler li va respondre que si es tractava d’un invent de gran abast, l’Estat li donaria una remuneració adequada en bons de l’Estat. Llavors Krancke va preguntar què passaria amb els oficials deslligats de les seves obligacions militars que volguessin entrar a la indústria privada. Hitler va contestar-li que dubtava molt de que un comandant alliberat de les seves obligacions tingués les qualitats necessàries per triomfar en el comerç. A partir d’aquesta pregunta va defensar que no hi haguessin monopolis en l’economia privada perquè creia que d’aquesta manera s’impedia que els funcionaris poguessin algun dia passar-se a la indústria privada. També creia convenient que en les grans transaccions de l’Estat fos més acceptable que la decisió depengués d’un consorci amb uns membres que es canviessin constantment. En quan a les comissions de compra de l’Exèrcit, apostava per oficials cridats especialment del front i que estiguessin lliures de tot contacte amb la indústria. En cas de que hi haguessin dubtes se l’hauria de canviar immediatament. Llavors, els va confessar que uns industrials l’havien temptejat a ell en persona per utilitzar el seu nom a canvi d’un paquet d’accions. En contraposició, els va dir que Erich Ludendorff sí que s’havia venut als “especuladors”. També els va explicar que el ministre Hanns Kerrl s’havia deixat enganyar per uns industrials que l’hi havien volgut vendre un invent que pretenia fabricar gasolina tractant el carbó amb aigua i que inclús havien volgut estafar a Heinrich Himmler, però que aquest “més hàbilment” havia vist l’engany i els havia enviat a un camp de concentració per “continuar tranquil·lament amb les seves investigacions”. Bormann va intervenir-hi ara en la conversa per dir que si aquí es produïen aquestes estafes a Estats Units n’hi haurien d’haver un munt. Hitler li va contestar que per aquest fet els homes d’Estat, de l’Exèrcit i del NSDAP havien d’estar allunyats del comerç o la indústria.

---

Heinrich Himmler va visitar el seu nou quarter general de campanya a Zhitomir anomenat Hegewald. Des d’allí Himmler va escriure, en resposta a un intent d’Alfred Rosenberg d’interferir en la qüestió jueva, que els territoris orientals ocupats quedarien lliures de jueus perquè Hitler li havia ordenat i, en conseqüència, no permetria intromissions de ningú. El cap de les SS va rebutjar els intents de Rosenberg de donar una definició de “jueu” en els territoris ocupats de l’Est.

A Alemanya:

Adolf Eichmann va explicar a la vegada per carta a Heinrich Himmler i al Ministeri d’Afers Exteriors a l’acord que havien arribat el dia 22 amb el govern romanès per deportar als 340.000 jueus romanesos als camps de l’Est que preveia que es podria fer a partir del 12 de setembre. Només quedarien fora d’aquesta deportació als jueus que visquessin en parelles mixtes i els que tinguessin ciutadania dels països neutrals o Aliats. La carta de Himmler es va conservar i en ella es va comunicar que els jueus deportats serien enviats a Lublin, on la part apte per treballar seria sotmesa al treball mentre que la resta rebria “el tractament especial”. La carta a Afers Exteriors era una sol·licitud perquè s’aprovés les deportacions, però Martin Luther va allargar l’afer fins a mitjans d’agost.

---

La RAF va bombardejar la ciutat d’Hamburg.

A Àustria:

Un contundent telegrama enviat des del Vaticà en el comissari del Reich Arthur Seyss-Inquart protestava per les deportacions. El telegrama va ser llegit en totes les esglésies del país. Però la protesta no va tenir l’èxit esperat i, en conseqüència, centenars de jueus que s’havien batejat en l’Església catòlica varen ser deportats durant els següents 15 dies a Auschwitz.

En el Pacífic: 

La flota que havia de desembarcar a Guadalcanal a l’agost, amb 75 embarcacions de transport en les que hi viatjava la 1º Divisió de marines al comandament del general Vandergrift, es va reunir a Fiyi sota les ordres del vicealmirall Fletcher, que dirigia l’Operació Watchtower, la invasió a Guadalcanal, des del portaavions Saratoga.

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el Feldkommando Hegewald, a les nou del matí, Heinrich Himmler va rebre el seu habitual tractament del doctor Felix Kersten abans de que anés a veure a Adolf Hitler. Himmler li va explicar en el doctor que havia decidit que viatjaria a Finlàndia, tal hi com Hitler volia, per ajudar aquell país. El cap de les SS volia que el doctor, ja que era finlandès, l’acompanyés i el pogués ajudar amb els seus contactes. Kersten li va remarcar que Finlàndia tenia que continuar sent un país independent, però Himmler no era de la mateixa opinió i el va advertir de que la independència només duraria fins que Hitler pensés que ja no els era útil. Després de la guerra, Finlàndia formaria part del Reich, va afirmar. Quan el doctor li va recordar que encara no havien guanyat la guerra i que els Estats Units disposaven de grans reserves i d’una indústria molt potent, Himmler li va assegurar que els nord-americans no feien treballs de qualitat i li va afirmar que ells només volien que els nord-americans entreguessin els jueus. A continuació, Himmler li va explicar que Hitler creia que la guerra ja estava guanyada tant en la teoria com a la pràctica. Després de parlar un altre cop de Finlàndia, Himmler li va dir que Hitler es lamentava de no haver conquerit Suècia quan Noruega havia sigut envaïda. En l’opinió del cap de les SS, la campanya contra Suècia hagués durat deu dies i la Luftwaffe hauria llançat tantes bombes sobre Estocolm que hagués quedat reduïda a cendres. Himmler creia que seria senzilla una operació com aquesta perquè gran part dels socialistes suecs estaven del bàndol alemany. Quan va acabar el tractament, el doctor es va atrevir a preguntar-li què passaria amb la població de les noves zones de l’Est, i Himmler li va explicar que segurament anirien a l’interior de la Unió Soviètica i els que es volguessin quedar no tindrien problemes perquè es convertirien en ciutadans alemanys, però no serien admesos com a ciutadans del Reich. Els que es volguessin quedar, a més, haurien de ser avaluats per un comitè especial de la raça i ciutadania, va dir-li en el doctor.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Ravensbrück, Karl Gebhardt i el seu ajudant, Fritz Fischer, varen arribar-hi en cotxe per començar diversos experiments mèdics amb els presoners. Les primeres víctimes varen ser 15 homes transferits des del camp de Sachsenhausen. Gebhardt els va fer una incisió en les cuixes d’uns 10 centímetres i, després, els va infectar les ferides amb una barreja de bactèries subministrada per l’Institut d’Higiene de les SS de Berlín. Les ferides es varen tractar amb diferents sulfamides.  

A la Unió Soviètica:

Per tal d’aixecar els ànims de la població, els soviètics varen fer desfilar per Leningrad a diversos presoners de guerra alemanys. 

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va aprovar, després de discutir-ho amb el primer ministre Winston Churchill, l’Operació Torch, el desembarcament Aliat al nord de l’Àfrica que s’efectuaria el 8 de novembre de 1942. Alguns col·laboradors del President es varen oposar al pla perquè el veien massa arriscat.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Durant el sopar, Adolf Hitler va afirmar davant dels seus convidats que els holandesos podien pertànyer perfectament dins les SS. A continuació, el dictador va explicar-los que l’antiga aristocràcia alemanya havia sigut oblidada molt ràpidament i sense problemes i va criticar durament la monarquia holandesa, titllant-la de podrida i cretina. Aprofitant aquesta crítica a l’aristocràcia, Hitler va tornar a lloar a Benito Mussolini, dient que el dictador italià havia creat noves indústries, construït escoles i hospitals. Per Hitler, el gran mèrit de Mussolini era que havia sigut el primer en combatre contra el bolxevisme i havia tornat el sentit nacional al seu poble. Pel que feia a la seva figura, creia que algun dia es reconeixeria que havia preservat a Europa de la invasió asiàtica. Tot i aquestes lloances a Mussolini, Hitler va afirmar que el dictador italià estava lligat per culpa de la monarquia italiana. També va criticar les elits empresarials italianes per no donar més suport a Mussolini.

---

Heinrich Himmler, acompanyat pel doctor Felix Kersten, entre altres, va viatjar de Berlín a Zjitomir, el nou quarter general de Himmler. Aquest quarter havia sigut abans una acadèmia militar soviètica, a certa distància de la ciutat i a uns 110 quilòmetres al nord de Vinnitsa. El quarter va ser anomenat Feldkommando Hegewald.

A Alemanya:

Gustav Krupp von Bohlen und Halbach va enviar una missiva a Hitler per comunicar-li que la nova arma que havia demanat, l’enorme canó Gustav, li regalava per demostrar el seu i el de la seva esposa compromís amb l’esforç de guerra.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, el Consell Jueu va redactar un document que afirmava que la població “no productiva” era deportada als territoris de l’Est.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits A alemany va conquerir la ciutat de Rostov.

En el Mediterrani:

Les forces de l’Eix varen acabar amb els bombardejos a l’illa de Malta, bombardejos que havien començat l’1 de gener. Ara l’illa ja la tenien sota el seu control.

A la Gran Bretanya:

Britànics i nord-americans varen acordar la idea de Winston Churchill del 20 de juliol d’una invasió al nord de l’Àfrica sense descartar una futura invasió a Europa per l’any següent. L’Estat Major Conjunt va elaborar un pla bàsic per tal operació en el continent africà.

A l’Atlàntic:

La Força Aèria Hondurenya, la FAH, va veure un submarí alemany i el va atacar amb bombes de 60 lliures. Aquest és l’únic enfrontament registrat oficialment entre un país centreamericà i les forces de l’Eix.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la matinada, Adolf Hitler va assegurar que els soviètics li haguessin ocasionat molts problemes s’hi enlloc d’armar-se haguessin apostat per vendre un eslògan pacifista. Per aquest fet creia que havia sigut necessària la seva acció perquè sinó els soviètics haguessin acabat dominant Europa i, per tant, era una  prova del seu triomf. Tot i això, el dictador va lloar la figura de Iosif Stalin dient que el considerava un home intel·ligent, i creia que els seus plans econòmics eren molt millors que els dels països capitalistes. En aquells moments va entrar a la sala Martin Bormann, que acabava de tornar d’una visita als koljosos, propers al quarter de Vinnitsa. El secretari de Hitler va explicar-los que els nens i les nenes eslaus eren molt macos perquè eren rossos i amb els ulls blaus i els va dir que el sorprenia no haver vist a gaires homes. Bormann va assegurar que aquells nens estaven molt ben alimentats i va afirmar que en un futur els podrien suposar un problema, ja que considerava que eren més durs que ells i per aquest fet demanava colonitzar ràpidament aquella zona amb alemanys. Referint-se al tema, Hitler els va explicar que no feia gaire que havia llegit un article escrit per un doctor que demanava que es prohibís la venda d’anticonceptius en els territoris ocupats i va afirmar que si mai algú proposava aquesta idea li faria tallar el cap. Temia que gràcies a la intervenció alemanya a la zona, la població millorés les seves condicions de vida i per tant tingués encara més fills i va demanar trobar una solució al que considerava un problema. Per això no volia que es vacunés aquella població i també no volia que se’ls ensenyés a ser orgullosos i va exigir a més que l’escola fos de pagament. Textualment, va dir:

Els cartells tenen que ser amb alemany, i si algú no sap què diu el cartell i travessa una via de tren i es mata per no llegir que el cartell posa no travessar la via, a nosaltres què ens importa!.

Hitler volia que aprenguessin alemany a l’escola per dominar-los millor i va demanar eliminar l’escriptura russa per imposar la llatina. Tampoc en cap cas volia que els alemanys que anessin a viure a Ucraïna per colonitzar-la tinguessin relacions ni contacte amb la població autòctona. Per això desitjava que els alemanys visquessin aïllats en cases que no tinguessin res a veure arquitectònicament amb les cases russes o ucraïneses. Hitler, que va criticar la centralització de l’Estat, va defensar que totes les ordres que es donessin a l’Est sortissin precisament de Berlín i volia que no existís cap reglamentació local en aquelles zones.

De dia, Hitler estava convençut que era més fàcil atacar al sud de la Unió Soviètica i va ordenar posar en marxa la Directriu número 45, l’Operació Brunswick, en què s’ordenava que de forma simultània s’ataqués la ciutat de Stalingrad i el Caucas, direcció al camp petrolífer de Grozny. L’Exèrcit, amb 180.000 soldats, es va repartir en dos grups:

• El Grup d’Exèrcits A, sota la direcció del mariscal de camp Wilhelm List, que estava llançat en una operació per conquerir els camps petrolífers russos de Maikop, Grozni i Baku, se li va donar l’ordre d’ocupar el Mar Negre, des de Novorossiysk fins a Batum, abans que la flota soviètica. List es veurà obligat a dividir les seves forces en dos: una columna cap al Craspi i una altra cap al Mar Negre.
• El Grup d’Exèrcits B, format pel 6º Exèrcit de la Wehrmacht, amb l’ajuda del 4º Exèrcit Panzer i les tropes de subministraments romaneses, van rebre ordres d’atacar Stalingrad i arribar al Volga.

La nova Directiva, que era una continuació de l’Operació Blau, començava dient que en una campanya de poc més de tres setmanes s’havien aconseguit els objectius generals establerts pel flanc sud del front oriental i que només les debilitades forces soviètiques dels exèrcits del comandant Simon Timochenko havien aconseguit escapar del moviment en pinça i havien arribat a la ribera sud del Don. Tot i això, s’advertia de que tenien que tenir en compte que podien rebre reforços en la zona del Caucas. Però Hitler anava massa confiat en la victòria i va enviar les cinc divisions del mariscal de camp Erich von Manstein del nord de Crimea a Leningrad i va desplaçar dues divisions blindades, la Leibstandarte i la Grossdeutschland, a França perquè tenia por que es produís una invasió aliada a través del Canal de la Mànega.

El cap del Estat Major del OKH, Franz Halder, el va informar de que els soviètics evitaven deliberadament tot contacte al llarg de la línia del front. Hitler va saltar enfurismat davant d’aquesta frase i li va dir que era una tonteria perquè els soviètics estaven fugint a la desbandada, ja que estaven derrotats pels cops que els hi havia donat els últims mesos.

Després, Halder va escriure en el seu Diari que Hitler explotava sovint en un atac de ràbia i que criticava amb duresa l’Estat Major subestimant la capacitat dels seus enemics de forma intolerable i poc seriosa. Halder, després d’escriure que el lideratge del dictador es basava en les reaccions patològiques a les impressions del moment, va afirmar que Hitler s’estava convertint en un autèntic perill per la falta de comprensió en la maquinària de comandament.

---

Per encàrrec de Hitler, Bormann va informar en una carta a Alfred Rosenberg classificada com a secret del Reich sobre vuit principis de la qual seva consideració i aplicació havia d’ocupar-se el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est. La carta tractava del fonament dels avortaments i l’ús de mètodes anticonceptius, de mesures sanitàries mínimes, i de la formació i d’altres iniciatives d’assistència a la població dels territoris ocupats de l’Est. Bormann també li comunicava que tots els eslaus havien de treballar per ells i, qui ja no pogués havien de morir. Tampoc era important per Bormann que els eslaus fossin educats, ja que ho considerava perillós perquè es podrien convertir en perillosos perill per un futur. En canvi deixarien que practiquessin la religió lliurement, però això sí només els hi permetrien com un mitjà de diversió. En el tema alimentari, Bormann declarava que s’havia de donar estrictament l’indispensable i que se’ls havia de recordar que ells (els alemanys) eren els amos i serien els primer en ser alimentats.

---

Lina Heydrich va donar llum a una nena, Marte Heydrich.

A Polònia:

Aquell dia es va posar en marxa el camp d’extermini de Treblinka, on varen morir un total de 800.000 persones. El camp estava a prop de la principal línia ferroviària d’accés a Varsòvia. Aquell mateix dia es varen posar en marxa les cambres de gas del camp.

---

En el gueto de Varsòvia, a la tarda, com que la policia jueva no va aconseguir la quota de jueus que havien de ser deportats estipulada el dia anterior, les unitats de policia auxiliar varen començar la seva pròpia batuda sense tenir en compte cap excepció. A la nit, les SS varen cridar de nou al president del Consell jueu del gueto, Adam Czerniaków, i li varen dir que l’endemà tenia que enviar a uns 10.000 jueus a la Umschlagplatz. El president va tancar la porta de l’edifici del Judenrat, va escriure una nota d’acomiadament al Consell i una altra a la seva esposa i es va empassar una càpsula de cianur. Czerniaków no va poder moralment proporcionar una llista de 6.000 persones destinades a morir en els camps d’extermini i volia prendre part en un transport de nens. Al costat del seu cadàver es va trobar la nota destinada al Consell que deia:

S’exigeix de mi que mati amb les meves pròpies mans als infants del meu poble. No em queda res més que la mort.

Czerniaków va ser substituït com a president del Consell Jueu per Marek Lichtenbaum, que va seguir amb les deportacions que demanaven els alemanys.

A Alemanya:

El grup masculí de la Rosa Blanca va agafar un tren per dirigir-se al front oriental. D’aquesta manera, les fulles de la Rosa Blanca es varen deixar de distribuir durant uns mesos.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup A va travessar el Dönets i va reconquerir Rostov. Els alemanys tenien ocupat tota la zona que anava des de Voronezh, al nord de Khàrkiv, fins a Rostov del Don, a la costa meridional.

A la Gran Bretanya:

L’Ambaixada nord-americà a Londres va enviar a les autoritats britàniques un informe sobre unes informacions secretes d’alt nivell que asseguraven que els alemanys tenien una planta d’energia nuclear a gran escala que els permetria dur a terme un imminent atac contra Estats Units amb productes de fissió radioactiva. Aquest missatge va dur una gran preocupació als britànics.

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler va assegurar que els habitants de les illes del Canal de la Mànega que ocupessin serien dependents del Reich i no de la Gran Bretanya i que fortificaria aquestes illes perquè no tornessin a caure en mans britàniques. També va dir que després de la guerra formarien part del programa de la Força de l’Alegria com a lloc per estiuejar A continuació, va criticar que els soldats italians ja no eren lluitadors perquè no havien ocupat Xipre en el moment que havien entrat en la guerra i va afirmar que s’havien convertit en uns vividors, tot el contrari del que pensava dels soldats caucàsics.

Durant el sopar, Hitler va criticar un cop més als juristes dient que no volia que posessin les seves lleis en els territoris ocupats de l’Est i va criticar que ell, com a canceller, no havia pogut firmar el seu testament sense la firma d’un notari. El dictador va afirmar que eren una màfia i va assegurar que eren iguals els juristes del moment que els de la República de Weimar i per aquest fet demanava sanejar aquesta professió i controlar-la rigorosament. 

A Polònia:

Els alemanys varen començar el trasllat dels jueus del gueto de Varsòvia als camps d’extermini, tot i que el dia anterior un oficial de les SS li havia dit en el president del Consell Jueu, Adam Czerniaków, que no es cregués els rumors de les deportacions. Els alemanys varen decidir aquesta data perquè la vigília del Nou d’Av, la commemoració de la destrucció del Temple. L’especialista en deportacions de les SS a la zona, Hermann Höfle, va cridar a Czerniaków i als demés líders jueus que quedaven per una reunió. L’entrada a l’edifici del Consell va quedar bloquejada per uns quants cotxes de les SS. En la trobada, un jove intèrpret jueu de Czerniaków, Marcel Reich-Ranicki, mecanografiava l’acte mentre sonava el vals El Danubi blau de Richard Strauss, que les SS feien sonar a través d’un gramòfon portàtil situat en el carrer. Els alemanys li varen ordenar a Czerniaków que entregués a les quatre de la tarda a 6.000 persones. Si no complia, el varen amenaçar de que la seva esposa seria la primera en ser afusellada. Czerniaków l’endemà es suïcidaria.

Al mateix temps, les SS ucraïneses varen rodejar els murs del gueto i varen col·locar cartells amb la següent notificació:

Tots els jueus que no treballen en indústries alemanyes, industries d’armament o en l’administració del gueto, hauran d’abandonar-lo.

Molts jueus varen intentar amagar-se perquè sabien el què els esperava. Les dones, la gent gran i els nens varen ser els primers en ser seleccionats.  

A Alemanya:

Otto Thierack, que volia ser nomenat ministre de Justícia, va convidar al ministre Joseph Goebbels a pronunciar una conferència davant els membres del Tribunal Popular, en la que es va criticar que els jueus poguessin continuar seguint apel·lant a un tribunal. Després de la conferència, el ministre va anunciar la deportació dels 40.000 jueus que vivien a Berlín. Aquell mateix dia, els alemanys varen deportar jueus de Düsseldorf a l’Est. 

A França:

Els arquebisbes i cardenals francesos, que s’havien reunit el dia anterior per debatre si tenien que denunciar o no la deportació dels jueus a l’Est, varen enviar una carta escrita pel cardenal Emmanuel Suhard de París a Philippe Pétain per criticar el maltractament dels presoners de guerra, especialment en el Vél d’Hiv. Aquesta va ser la primera protesta oficial de l’Església catòlica de França en relació amb la persecució dels jueus.  

---

De França va sortir un tren amb deportats francesos direcció al camp d’Auschwitz.

A Romania:

El Obersturmführer Gustav Richter va arribar a un acord amb Ion Antonescu per deportar els 340.000 jueus romanesos als camps de l’Est.

A Croàcia:

Antre Pavelic va condecorar amb la medalla de plata de la corona del rei Zvonimir, amb Fulles de Roure, a cinc oficials alemanys, entre ells Kurt Waldheim, un dels oficials que va col·laborar en la deportació dels jueus. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 4º Exèrcit Panzer va creuar el riu Don i va conquerir la ciutat de Rostov. A Crimea, els soviètics varen començar una ofensiva amb el suport de tancs lleugers BT-5.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar al nord-oest de Nova Guinea per Gona i Buna. El seu objectiu era avançar cap al sud i ocupar Port Moesby per la pista de Kokoa.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Roamar. 

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va emetre la Directriu número 44, les Operacions en el Nord de Finlàndia. L’objectiu era tallar la ruta del nord que unia la Unió Soviètica amb els britànics. A més, Hitler va ordenar que es preparés una ofensiva per la tardor amb el 20º Exèrcit de Muntanya i la 5º Flota Aèria.

Durant el sopar, Hitler va afirmar davant dels seus convidats que una característica del francès era ser burgès, oficial, artista famós o polític destacats i posseir una casa confortable situada en un petit parc. Per aquest fet creia que a cada poble de França i podien trobar cases modestes que pertanyien a algun advocat, pintor o fabricant tèxtil. Hitler va lloar aquesta manera de pensar perquè creia que no es perdia els llaços amb la terra.  

A Polònia:

Un oficial de les SS li va dir a Adam Czerniaków, el president del Consell Jueu del gueto de Varsòvia, que podia tranquil·litzar a la població del gueto perquè, segons l’oficial, les històries de les deportacions no tenien fonament. Mentia descaradament i aquell mateix dia la Policia de Seguretat va començar a detenir en presència de Czerniaków a integrants del Consell i a altres representats per mantenir-los com ostatges perquè tots els demés col·laboressin. L’esposa de Czerniaków havia de ser una de les persones que havien de ser arrestades, però va aconseguir quedar-se amb el seu marit a la seva oficina. 

A Alemanya:

Igual que el dia anterior a la Universitat de Munic i continuant irritat perquè havia sigut declarat culpable de corrupció el mes de març, Hans Frank va fer ara un discurs a la Universitat de Heidelberg on va defensar l’eliminació dels estats policials. Frank va dir que sempre protestaria contra la detracció del Dret i del jurisconsult i que l’indignava que es degenerés i s’ataqués a una professió per pura malvolença i permanent crítica. Estava buscant que l’acomiadessin com a governador. 

A Bielorússia:

A Nieswiez, els jueus varen aixecar-se contra les forces alemanyes per tal de no ser assassinats. Pràcticament tots varen ser abatuts. Un dels que va escapar, Shalom Cholawski, va arribar als boscos i va establir un campament familiar de jueus i va crear una unitat de partisans jueus per atacar les línies de comunicacions alemanyes. 

A França:

Els cardenals i arquebisbes francesos es varen reunir per si havien de denunciar o no les deportacions de jueus. Només una minoria es va mostrar a favor d’una protesta i al final la majoria, liderada per l’arquebisbe de Lille Achille Lienart i el cardenal Emmanuel Suhard de París, va decidir no fer res i es varen limitar l’endemà a enviar una carta a Philippe Pétain per criticar el maltractament dels presoners. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, preveient que serien atacats, els soviètics varen organitzar a tota la població en un frenètic esforç per construir un anell defensiu fortificat al voltant de la ciutat mentre la Stavka intentava reforçar la petita guarnició militar.

---

Els alemanys varen bombardejar durant diverses hores la ciutat de Rostov.

En els Estats Units:

L’almirall William Leahy es va convertir en el cap de l’Estat Major personal del president Franklin Delano Roosevelt. En aquest càrrec va prendre importants decisions militars.

En el Pacífic:

A la nit, les forces japoneses varen envair el nord de Nova Guinea i varen establir fortificacions al llarg de la costa en els pobles de Buna, Gona i Sanananda després de desembarcar 16.000 homes.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va firmar una ordre en que ordenava marcar amb un ferro candent als presoners de guerra soviètics que “s’obstinaven a sobreviure”. La marca havia de tenir la forma d’un angle d’uns 45 graus hi havia de ser marcada sobre la natja esquerre, aproximadament a una mà del recte. També es va fer amb bisturí i tinta xinesa.

---

Theodor Dannecker va trucar a Adolf Eichmann perquè li digués què tenia que fer amb els nens jueus francesos. Eichmann li va contestar que els nens també se’ls podia deportar cap a l’Est, però només quan s’hagués resolt el tema del transport.

---

Hans Frank va pronunciar un discurs a la Universitat de Munic, on va dir que també era important en la guerra el postulat de la cultura jurídica pel desenvolupament de l’ordre nacional i va afirmar que seria erroni jutjar per les aparences, com si el Dret no tingués protecció en l’Estat. Frank va voler deixar clar que el Dret era la guàrdia personal del poble, no únicament la força. Ell mateix havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot la seva dona, Brigitte Frank, i estava indignat de que l’haguessin declarat culpable. 

---

El jutge del districte d’Oberhausen, una ciutat industrial de la zona del Ruhr, Paul Schlemann va ser obligat a deixar de presidir el tribunal de tutela responsable d’emetre ordres de custòdia infantil. El jutge havia sigut denunciat per la Gestapo per negar-se  emetre una ordre de tutela infantil per dos nens que els seus pares eren Testimonis de Jehovà.  

A Polònia:

A Lublin, Heinrich Himmler, que tenia previst en breu tornar a Berlín, va sopar amb el seu doctor Felix Kersten i li va explicar que Vidkun Quisling l’havia informat de que la unitat de les SS noruegues havien sigut batejades amb el nom de SS germàniques noruegues. A més, Quisling l’hi havia dit que l’únic manera de preservar la llibertat de Noruega i la seva existència era com a part de la comunitat germànica mundial. Segons Himmler, Adolf Hitler s’havia posat molt content en sentir tot allò. Quan Kersten li va preguntar si aquest imperi seria governat des de Berlín, Himmler li va contestar que no i li va afirmar que Hitler tampoc ho volia. El líder de les SS li va indicar que es governaria a través de les Waffen-SS.

---

En el gueto de Varsòvia, el Consell de jueus va rebre l’ordre de seleccionar a 60.000 compatriotes que havien de ser destinats a batallons de treball amb l’objectiu de “lliurar el gueto de tots els elements improductius”. Aquell dia varen arribar a Varsòvia, sota el comandament del cap superior d’assalt de les SS Trumann, companyies de les SS Reinhard Heydrich procedents del camp d’extermini de Lublin per tal de desmantellar el gueto.

A Holanda:

Tot i que les autoritats alemanyes l’havien advertit que no ho fes, l’arquebisbe d’Utrecht Johannes de Jong va fer que la seva carta pastoral es llegís a tot Holanda. La carta es referia directament a la persecució dels jueus i afirmava que les esglésies holandeses es sentien profundament commocionades per les accions dutes a terme contra els jueus en els Països Baixos. L’arquebisbe va afirmar que els havien prohibit participar en la vida normal de la societat i que, a més, havien tingut notícies de deportacions al territori alemany i les seves dependències. La carta acabava dient que era una decisió contrària al més sentit moral del poble holandès i va explicar que les esglésies instaven als alemanys a no executar tals mesures.

A Ucraïna:

A Kiev, segons un informe del cap de la Policia de Seguretat i del SD, a primera hora del matí del diumenge havien “netejat” les cases en busca de treballadors i s’havien endut un total de 1.645 persones que no tenien la “documentació en regla”. Tot i que la batuda va permetre detenir a tres polítics que estaven en cerca i captura, no es va aconseguir complir l’objectiu proposat. Finalment només es varen endur a 255 dels detinguts perquè la resta o bé va aconseguir presentar la documentació necessària o estaven massa malalts per treballar.

A Bielorússia:

Els alemanys varen començar l’Operació Àguila contra els partisans de la regió de Chechivichi. 

---

A Kletsk, diversos centenars de jueus que estaven a punt de ser assassinats, varen cremar el seu gueto i varen intentar escapar. La majoria varen ser assassinats pels alemanys amb les seves metralladores. Els que varen poder escapar es varen unir als partisans del líder Moshe Fish. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va convèncer als seus caps de l’Estat Major de que una invasió al nord de l’Àfrica era l’opció més viable en front a la que volien els nord-americans, una invasió a Europa.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va defensar construir petites unitats marítimes enlloc de cuirassats per no perdre tantes vides quan s’enfonsaven. Llavors li va preguntar a Theodor Krancke si li podia explicar l’origen de les expressions: un conte de mariners i filar un conte. L’almirall li va contestar que en els temps de travessies llargues, els mariners passaven les seves hores lliures explicant-se contes que s’allargaven, al mateix temps que feien els fils de les xarxes de pesca. Hitler li va confessar a continuació que havia tingut un criat que havia sigut mariner i que es passava tot el dia explicant-li anècdotes sense cap tipus de sentit. Per aquest fet el va acabar acomiadant. Parlant de les històries de mariners, els va explicar que l’impressionava que es parlés tant de la superstició i els va confessar que ell també ho era i que un dia l’havia aconsellat a Benito Mussolini que no comencés una acció en un dia 13. També els va dir que no trobava indicat botar una embarcació en un divendres. Llavors els va recordar una frase que havia sentit el desembre de 1941, quan s’estaven retirant de les portes de Moscou, que deia que Alemanya havia començat la campanya a Rússia un 22 de juny igual que Napoleó Bonaparte. Hitler va explicar que havia pogut contradir aquella frase fàcilment perquè la campanya de l’emperador cors no va començar fins el 23 de juny. De fet, tenia raó, a les 10 de la nit del dia 23 de juny de 1812 l’exèrcit de Napoleó va creuar el riu Niemen. El dictador també va explicar-los que s’havia de tenir en compte la influència dels horòscops i va afirmar que els anglosaxons se’ls creien fermament.

A Polònia:

De visita a Lublin, Heinrich Himmler va tornar-se a reunir amb Odilo Globocznik per planificar la posada en marxa de l’Operació Reinhard. Himmler va ordenar matar a tots els jueus del Govern General en finalitzar l’any excepte els que estiguessin en condicions de treballar. Això sí, els que estiguessin en condicions de treballar ho haurien de fer a partir de llavors en un camp de concentració. Segons Himmler, era necessari netejar tota la zona perquè era una ordre que Hitler l’hi havia encarregat executar i, aquell mateix dia, li va escriure en el Obergruppenführer SS, Wilhelm Krüger, el cap de la policia en el Govern General, que s’assegurés que el reassentament de tota la població jueva acabés abans del 31 de desembre. Precisament, Adam Czerniaków, president del Consell Jueu del gueto de Varsòvia, va escriure en el seu Diari de que corrien rumors sobre una deportació.

A l'Atlàntic:

A dos quarts de tres de la matinada, el U-564 del capità Teddy Suhren va atacar a dues embarcacions del comboi OS34, que anava de Liverpool a Freetown, a l’Àfrica Occidental, carregat amb subministraments destinats al front del nord de l’Àfrica. El Empire Hawksbill es va desintegrar ràpidament amb els 37 membres de la seva tripulació i nous artillers. Després d’observar les explosions, Suhren va ordenar que el submarí s’allunyés el més ràpid possible. Però poc després el U-564 era perseguit per tres corbetes. Tot i que va ser atacat per càrregues de profunditat, aquestes no varen tocar la nau, que va aconseguir fugir fins que els motors dièsel es varen aturar i va començar a sortir fum negre. Finalment varen resoldre el problema (un drap brut d’oli i grassa abandonat a una de les corbes del tub d’escapament) i varen poder escapar del perill. Suhren, que aquella jornada es va veure en més d’una ocasió mort, va voler celebrar aquella gesta amb una petita celebració, tot i l’escassetat d’aliments, i va pronunciar un discurs.