Dissabte:

En el Reich:

A Iugoslàvia:

En el camp de concentració de Sajmiste, els alemanys varen assassinar a les dones i els nens jueus de la ciutat de Sajmiste, així com els pacients i el personal de l’hospital jueu de Belgrad.

A França:

A la nit, tres agents francesos, que tres dies abans s’havien llançat en paracaigudes, varen destruir el transmissor principal de Ràdio París, situat a prop de Melun, i el varen deixar sense servei durant dues setmanes.

En el Mediterrani:

Els britànics varen engegar una segona operació per ajudar Malta, l’Operació Plantació, que consistia en que dos portaavions, el britànic Eagle i el nord-americà Wasp, transportessin 62 caces fins a 1.100 quilòmetres de l’illa. Tots varen arribar al seu destí. Durant aquell dia i varen haver nou atacs aeris alemanys i italians contra Malta, però tots varen poder ser interceptats.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va informar a l’almirall Chester W. Nimitz de que la flota japonesa començaria una gran operació el dia 21, però va afegir que desconeixia el destí d’aquesta força. El comandant en cap va arribar a especular davant la possibilitat de que els japonesos volguessin llançar un nou assalt sobre Pearl Harbor o inclús contra la Costa Oest dels Estats Units. La Hypo va arribar a pensar que els japonesos podrien fer fins a dos assalts a gran escala.

En el Mar del Corall:

Aquell dia va acabar la Batalla aeronaval començada el 6 de maig de 1942 entre les forces japoneses i nord-americanes.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Només feia tres mesos que Albert Speer ocupava el càrrec de ministre d’Armament i Munició del Reich, i ell mateix va demanar que un cop acabés la guerra pogués tornar a la seva feina d’arquitecte. Dins del govern hi havia diferents personalitats que qüestionaven que Speer pogués ocupés aquell Ministeri, entre ells Alfred Rosenberg, el ministre dels Països Ocupats del Reich, que li va expressar a Adolf Hitler la seva preocupació perquè Speer ocupés aquell càrrec tan important. Hitler el va tranquil·litzar dient-li que quan es firmés la pau Speer deixaria el Ministeri per ocupar-se un altre cop en construir les grans obres que tenien pensat fer i que només ocupava aquell càrrec per l’emergència que hi havia en aquells moments de guerra.

---

Hermann Göering va rebre els documents d’un judici contra un malversador anomenat Pieper. Els documents no serien rellevants sinó fos perquè hi apareixia en freqüència el seu cognom i el del seu cosí, Herbert Göering. Part de la defensa de Pieper deia que el seu client havia actuat d’enllaç entre diferents empresaris i Göering per fer-li regals en el ministre per tal de guanyar-se la seva bona voluntat. Veient la importància d’aquell papers, Göering va guardar-los sota clau durant un any i el ministre de Justícia Franz Schlegelberg li va prometre que destruiria tots els documents que havia guardat.

---

A Berlín, en el Lustgarten, el Ministeri de Propaganda va inaugurar l’exposició el Paradís soviètic, on es va exhibir enormes ampliacions fotogràfiques en les que es retratava la pobresa de la Unió Soviètica i el terror polític dels comunistes en tot detall. En el primer mes, més de 750.000 persones varen anar a l’exposició.

---

El doctor Borcher, el conseller escolar, va donar una conferència davant una assemblea de directors d’escola a Erfurt sota el lema ¿Què tenim que saber sobre el bolxevisme per poder ensenyar-lo als nens?. Borcher va parlar de la “penetració” dels jueus en totes les nacions “civilitzades” i va anar exposant una suposada conspiració jueva fins arribar al bolxevisme, el mitjà per destruir els Estats. El conseller va afirmar que Hitler havia sigut el primer en reconèixer el nexe entre el bolxevisme i els jueus i que havia sigut com adoptar a temps una política per eliminar-los.

---

Werner Schellenberg va rebre al SS Bernhard Krüger en el seu despatx de la Berkaer Strasse de Charlottenburg per ordenar-li que fabriqués lliures angleses falses en el que es coneixeria com l’Operació Bernhard en honor seu. Heinrich Himmler li va proporcionar una impremta secreta en el camp de concentració de Sachsenhausen. L’objectiu era llençar aquestes lliures falses a Gran Bretanya per tal de debilitar l’economia britànica.

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Hitler els va dir en els seus convidats que no tenia la intenció de convertir l’illa de Creta en un cap de pont alemany perquè podria portar un conflicte amb Turquia que no els interessava pel control dels Dardanels. El dictador va demanar que l’illa fos un centre per l’organització La Força de l’Alegria.

A la tarda, a Hitler li va cridar l’atenció sobre el fet de que el Parlament britànic hagués tingut ja una vintena de sessions secretes i els va dir en els seus invitats que fins el moment res positiu havien sabut del curs d’aquestes sessions i per ell era una mostra del poder britànic i del sentiment de solidaritat que vinculava als britànics.

---

En el gueto de Varsòvia circulava el rumor de que l’exèrcit soviètic havia recuperat Smolensk i Khàrkiv, que 43.000 soldats alemanys havien mort en el llac Ilmen, al sud de Leningrad, que havien destituït a Benito Mussolini i que Franklin Delano Roosevelt havia donat un termini fins el 15 de maig en el poble alemany perquè es rendís.

---

Una unitat policial alemanya va arribar a Szczebrzesyn i va començar a obrir foc contra els jueus.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, a la península de Kerch, Erich von Manstein va llançar la Wehrmacht, amb 51 divisions del 11º Exèrcit, en la segona ofensiva d’estiu, la Fall Blau (Pla Blau), l‘Operació Caça, Trappenjagd, per ocupar els territoris del sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’apoderar-se dels jaciments petrolífers i els ports de muntanya que obrien la ruta en el Golf Pèrsic. L’ofensiva va agafar un altre cop desprevingut als soviètics.

A França:

El govern de Vichy va reconèixer davant de tothom que havia perdut l’illa de Madagascar el 5 de maig de 1942.

En el Mar del Coral:

Les forces nord-americanes i japoneses es varen continuar enfrontant a 1.300 quilòmetres al nord-est de Queensland. Els nord-americans, amb els portaavions Lexington i Yorktown, es varen enfrontar als dos portaavions japonesos, el Shokaku i el Zuikaku, a una distància entre si superior a 150 quilòmetres. El dia anterior els nord-americans havien enfonsat el portaavions lleuger japonès, el Shoho, que havia bolcat després de rebre l’impacte de 13 bombes, 7 torpedes, i l’impacte d’un bombarder. A les nou del matí, els avions nord-americans varen sortir dels portaavions per començar l’ofensiva. Quan varen descobrir els portaavions japonesos varen descendir en picat per atacar-los i varen causar greus desperfectes en el Shokaku, però el Zuikaku i el seu vaixell escorta varen escapar. Per contrarestar l’atac, els japonesos varen llançar 70 bombarders i es varen dividir per atacar al Lexington i al Yorktown, que s’havien separat. El Yorktown es va escapar dels torpedes i només va patir danys de poca importància, però quan podia haver sigut perseguit l’almirall Isoroku Yamamoto va creure erròniament que havia sigut enfonsat i el va deixar estar. Per la seva part, el Lexington no va poder escapar i no podia reembarcar els seus avions. Al vespre, el Lexington va ser greument atacat i la tripulació va començar a abandonar l’embarcació. A la nit, un destructor nord-americà el va enfonsar perquè no caigués en mans japoneses. Abans d’explotar es va donar l’ordre d’evacuar-lo i d’aquesta manera van sobreviure 2.735 membres de la tripulació, més del 90%. Tot i la victòria japonesa, i tot hi que ells es pensaven que l’èxit era més gran perquè creien que havien enfonsat el Yorktown, els japonesos varen renunciar als seus plans d’ocupar Port Moresby, a Papua Nova Guinea, des d’on volien atacar Austràlia.

A les Filipines:

El general Jonathan Wainwright, que s’havia rendit el 5 de maig davant dels japonesos a Corregidor, va ordenar en un missatge radiat, sota pressió japonesa, a Sharp, que les tropes que estaven lluitant a Mindanao tiressin les armes. El comandant Douglas MacArthur el va contradir i va prohibir la rendició.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler no va acceptar la proposta de Joseph Goebbels de disminuir considerablement el racionament dels diplomàtics.

Durant el sopar, Hitler i el seu entorn varen ser informats d’una última notícia de l’agència Reuter que acabava d’anunciar la pèrdua del creuer britànic de 10.000 tones Edimburgh. El dictador es va alegrar de que els britànics que haguessin anunciat la notícia d’una derrota seva i els va acusar d’hipòcrites. 

---

Friedrich-Wilhelm Krüger va ser nomenat secretar d’Estat per la seguretat del Govern General. 

A Alemanya:

El Govern va firmar el Reglament número 4 sobre l’allistament, la vigilància, l’allotjament, l’alimentació i el tractament dels treballadors estrangers dels dos sexes per la mobilització de mà d’obra. 

A França:

Es varen tornar a produir atemptats contra els alemanys. Per evitar més atacs, els alemanys volien requisar totes les bicicletes perquè la majoria dels atemptats els efectuava una persona que disparava des d’una bicicleta.

---

Reinhard Heydrich va visitar, en companyia de Karl Oberg, París i es va reunir amb el cap de la policia, René Bousquet, que aquest li va demanar permís per deportar a l’Est a 5.000 jueus més des del camp de trànsit a Drancy. Heydrich va concedir-li el permís condicionat a la disponibilitat de transport. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes alemanyes varen començar l’atac a Crimea amb l’objectiu de conquerir la península.

En el mar del Coral:

Aquell dia va començar la Batalla del mar del Coral entre les forces nord-americanes i japoneses a 1.300 quilòmetres al nord-est de Queensland. Al matí, un avió de reconeixement nord-americà del Yorktown va senyalar la presència de dos portaavions japonesos, el Shokaku i el Zuikaku, i quatre destructors pesats. Immediatament, Fletcher va fer sortir 93 avions dels portaavions Yorktown i Lexington per atacar als japonesos. Però quan el pilot de reconeixement va aterrar a la seva zona va descobrir que havia comès l’error en codificar el missatge, ja que en realitat havia vist a dos creuers pesats i dos destructors.

A les onze del matí, un cop els nord-americans varen descobrir amb seguretat la posició del Soho, un portaavions lleuger, varen començar a atacar-lo, però el comandant japonès va aconseguir evitar els atacs nord-americans i es va preparar per llançar els seus avions. Tot i l’aferrisada defensa, en un atac dels avions del portaavions del Yorktown es va aconseguir enfonsar el Soho, que prèviament havia quedat en flames. Amb un portaavions menys, l’almirall Inoue va ordenar que tornés el comboi a Raubal i va suspendre la marxa cap a Port Moresby, fins que Takagi aconseguís neutralitzar les forces de Fletcher.

Localitzats els japonesos, els pilots del Yorktown varen atacar al Shokaku, que va ser tocat per dos impactes directes, que el varen deixar incapacitat per llançar més avions. Per la seva part, els avions japonesos no varen descobrir als portaavions nord-americans i només varen destruir un destructor i un petrolier. A la tarda, l’almirall Takagi, impacient per descobrir la posició dels nord-americans, va enviar els seus 27 avions en busca dels seus enemics. A causa del mal temps i de la foscor es varen apropar als portaavions nord-americans confonent-los amb els seus i per aquest fet varen ser atacats pels avions nord-americans d’aquests portaavions. Una gran part de l’esquadrilla japonesa va ser destruïda o es va perdre en la foscor. Dels 27 aparells només en varen tornar sis.

Dimarts:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler els va comentar en els seus invitats que la nit passada havia llegit l’obra de Petri, Germanisches Volkserbe in Wallonien und Nordfrankreich i els va confessar que aquesta obra havia reforçat la seva convicció de que Valònia i el nord de França eren antics territoris germànics i va defensar el dret dels alemanys de reclamar-los.

Hores més tard, Martin Bormann els va dir que a cada nova visita de Benito Mussolini es veien al seu voltant diferents persones, fet que li semblava demostrar que renovava sovint als seus col·laboradors. Hitler li va afegir que si el dictador italià feia això era perquè no disposava d’un número suficient d’homes de categoria pels llocs importants i perquè els membres més qualificats del partit feixista eren proposats regularment pel càrrec de prefecte. Hitler els va confessar que aquest mateix problema també el tenia ell i que per aquest fet li costava molt trobava gent qualificada per als alts càrrecs i va posar l’exemple de les SA, que des de que Viktor Lutze se’n havia fet càrrec havia anat en decadència. En contraposició va lloar la figura de Baldur von Schirach com a líder de les Joventuts Hitlerianes (càrrec que ja no ocupava), a Arthur Axmann, a Lauterbacher i a Josef Terboven. Després de criticar una vegada més als juristes, Hitler en va excloure a Hans-Heinrich Lammers, de qui va dir que era una persona de gran vàlua amb una base jurídica per afirmar les decisions de l’Estat.

Reinhard Heydrich es va reunir amb el cap de la policia francesa René Bousquet, i aquest va accedir, a condició de que la policia alemanya no intervingués en els serveis de la policia francesa francesa, que les dues organitzacions poguessin operar separadament.

A Polònia:

Arthur Greiser va comunicar-li a Heinrich Himmler que el número de polonesos amb tuberculosis era d’uns 230.000 i d’aquests, uns 35.000, patien la malaltia clarament.

---

Bühler va informar en els seus caps de la seva administració que segons les últimes informacions s’havia planejat dissoldre els guetos jueus, mantenir als jueus capaços de treballar i deportar a la resta més a l’est. Els qui es quedarien per treballar serien reclosos en nombrosos i grans camps de concentració que s’estaven construint.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes que estaven atrapades a Kholm des del gener varen ser alliberades.

A Noruega: 

Les forces alemanyes varen afusellar a divuit homes acusats de ser espies britànics.

A la Unió Soviètica:

Es va informar al comissari ucraïnès Nikita Jruschov que els civils varen quedar desmoralitzats per la retirada de l’exèrcit soviètic i el regne de terror alemany, mentre que certs estrats de la població, així com alguns pobles i llogarets ucraïnesos, es varen alegrar de l’arribada de les tropes alemanyes i demostraven hostilitat cap als partisans i el règim soviètic.

A Madagascar:

A trenc d’alba, la Força 121 britànica, liderada pels Reials Infants de la Matina i que incloïa dues brigades de la 5º Divisió i una brigada de comandos, va desembarcar a l’illa de Madagascar, que estava fins llavors sota el control del govern de Vichy. Ràpidament varen destruir dues bateries costeres. Després es varen unir al gruix de les tropes, que havien establert un cap de platja a Courier Bay, a la punta nord de l’illa, per capturar la base d’Antsiranana, i es varen apoderar de l’important port de Diego Suárez.

A Líbia:

Els britànics van anunciar que havien estat a punt de capturar al mariscal Erwin Rommel.

A Birmània:

Els japonesos varen destruir la ciutat de Mandalay.

A les Filipines:

En el Corregidor, després de que el dia anterior els japonesos desembarquessin a l’illa, el general nord-americà Wainwright va decidir capitular en veure que no es podien defensar.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant el sopar, Adolf Hitler els va confessar en els seus invitats que havia dit que el pagament de les deutes no representava cap problema perquè els territoris ocupats representarien un increment de la riquesa nacional i perquè l’arribada de mà d’obra estrangera seria un gran estalvi per l’Estat. El dictador els va confessar que l’hi havia tingut que explicar al propi Walther Funk que el nivell de vida del poble alemany havia augmentat a conseqüència d’aquesta mà d’obra i va afirmar que mai cap poble en la història s’havia arruïnat pels seus deutes.

Després de retirar-se, Hitler va llegir amb interès l’obra de Petri, dos volums que el periodista Frentz havia posat a la seva disposició, titulada: Germanisches Volkserbe in Wallonien und Nordfrankreich (l’herència nacional alemanya de Valònia i el nord de França).

---

El govern alemany va negociar amb el govern francès perquè Henri Giraud tornés a Alemanya com a presoner, o que com a mínim demanaven que donés la seva paraula d’honor de que mai es posaria a disposició de Charles de Gaulle.

A Polònia:

A Auschwitz, a Birkenau, els alemanys varen fer les primeres seleccions per tal d’exterminar als presoners. Aquell va ser l’inici dels gasejaments massius. Al mateix temps, 10.000 jueus del Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia varen ser deportats des del gueto de Lódz als camions de gas de Chelmno.

En el Pacífic:

A davant de Guadalcanal, a Tulagi, on els japonesos hi havien desembarcat el dia anterior, l’aviació del portaavions Yorktown va aconseguir enfonsar alguns transports japonesos com el destructor Kikusuki.

---

Els japonesos varen enviar un comboi d’invasió cap a Port Moresby, però va ser descobert i atacat pels avions del Lexington, que els varen causar notables danys.

A les Filipines:

En el Corregidor, 2.000 japonesos varen desembarcar a l’illa amb uns quants carros de combat per lluitar contra les tropes nord-americanes, que de seguida es varen quedar col·lapsades ja que no tenien recursos per combatre.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Heinrich Himmler.

Al migdia, Hitler va recordar en els seus convidats que els dos atemptats que havia patit contra la seva vida s’havia pogut salvar per l’atzar i no per la intervenció policial. Els va rememorar que en l’atemptat del 9 de novembre de 1939 s’havia pogut salvar perquè havia d’abandonar la sessió abans del previst per anar a Berlín i que el ciutadà suïs que el volia disparar havia sigut enxampat perquè no duia un bitllet vàlid del trajecte Berchtesgaden–Munic i després havia confessat els seus plans d’assassinar-lo. Hitler va afirmar que la millor manera per evitar atemptats era no tenir masses costums regulars i per aquest fet havia advertit a Ratenhuber i a Erich Kempka mantenir en secret les seves sortides. També els va recordar que en un viatge per carretera de Viena a Nicolsburg després de l’Anschluss havia tingut que modificar l’itinerari perquè no hi havia suficient seguretat policial. El dictador els va avisar de que no sempre es podria evitar un atemptat contra la seva persona per part d’algun “fanàtic o patriota d’un país ocupat”, tot i que va assegurar que l’única manera d’evitar-los era no portant una vida regular. Per aquest fet, quan viatjava en cotxe ho feia a hores irregulars i improvisades i sense avisar a la policia. Els va explicar que havia pensat molts cops que un atemptat contra ell es podria cometre de nit, mentre viatgés en cotxe, i per aquest fet els va dir que havia fet instal·lar un far en la part posterior del seu automòbil per si s’havia d’enlluernar al vehicle que els perseguís. Hitler, però, considerava que el número de “fanàtics idealistes” que el volien assassinar havien disminuït sensiblement.

Durant el sopar, Hitler va insistir en que sempre es respectes l’última voluntat d’un testador sempre hi quan no anés en contra de l’Estat o la comunitat nacional. Els va recordar que l’última voluntat d’Erich Ludendorff havia sigut ser enterrat a Tutzing i no en el Cementiri del Invàlids de Berlín o en el Monument de Tannenberg i que ell ho havia hagut d’acceptar, tot i que no era el que desitjava. Pel mateix concepte, va demanar respectar els drets de propietat i va criticar el ministre d’Educació perquè, segons les seves paraules, no entenia aquesta noció i, per exemple, l’hi havia proposat la supressió de l’Acadèmia de Mines de Leoben per traslladar-la a Linz, ciutat que no tenia mines. També va criticar a Wilhelm Frick perquè privava a la ciutat de Lindau de la seva categoria de capdavantera de partit i els va comentar que si es retirés a la ciutat de Brünswick la categoria de govern provincial sense atorgar-li, a títol de compensació, alguna distinció equivalent, seria condemnar-la a la decadència i, per aquest fet, havia avisat a Hermann Göering perquè no permetés que es modifiqués l’estatus de Brünswick. El dictador els va explicar que per no trastornar l’administració i l’organització de les ciutats l’hi havia demanat a Martin Bormann que prohibís fins el final de la guerra la supressió dels districtes i la seva fusió, i que Berlín no monopolitzés, en determinen de les demés ciutats, els recursos de l’Estat. Per aquest fet el preocupava que quan Linz s’engrandís no omplís els seus museus de les obres d’altres museus. Parlant d’obres d’art, es va refermar en la seva idea de que no s’havien de moure les obres dels museus encara que l’obra no hagués sigut concebuda en la ciutat on hi havia el museu i els va confessar que Benito Mussolini li havia regalat el cèlebre Discòbol. Hitler llavors va avisar dels “perills” que corrien el centres artístics de la burocràcia berlinesa perquè, en les seves paraules, aquesta només pensava en unificar i va defensar la descentralització de l’Estat perquè considerava que d’aquesta manera era més fàcil trobar administradors vàlids en els llocs claus. Per aquest motiu el preocupava que Bayreuth algun necessités finançament de l’Estat i acabés sotmesa a la burocràcia berlinesa, i els va prometre que mentre ell visqués faria tots els possibles perquè la ciutat de Richard Wagner mantingués el “seu prestigi”. Tot i criticar Berlín, va dir-los que la capital complia perfectament el seu paper de metròpoli política i militar i per això creia que no era necessari que cap altra ciutat tingués més habitants que Berlín. Per aquest concepte l’hi havia dit a Christian Weber que no era necessari que la ciutat de Munic adscrivís la ciutat de Starnberg. Tot i defensar de que els congressos del NSDAP s’haguessin pogut celebrar a Munic, Hitler els va dir que sempre havia defensat que fos a una altra ciutat, en aquest cas Nuremberg, per tenir més descentralitzada la zona de poder i, per aquesta raó, també havia rebutjat treure a Leipzig el privilegi d’albergar la seu del Tribunal Suprem del Reich. Parlant de tal Tribunal, el dictador va dir que era necessari instal·lar-ne un altre a Viena i els va prometre que quan acabés la guerra parlaria amb Himmler sobre les facultats de medicina i els centres d’investigació mèdica perquè no volia que aquest sector seguís igual de fragmentat.

---

A Berlín va sortir editat per primer cop el diari espanyol Enlace per als treballadors espanyols que treballaven a Alemanya. La direcció d’aquest diari anava a càrrec de Modesto Suárez.

A França:

Aquell diumenge hi van haver dos nou atemptats contra els soldats alemanys i un sabotatge contra un tren militar que va provocar la mort de 20 soldats alemanys que marxaven de permís. Com a resposta, els alemanys van afusellar a uns quants jueus, comunistes i degaullistes.

A Argentina:

Pels carrers de les ciutats es van celebrar grans manifestacions a favor de la neutralitat argentina.

En el Pacífic:

Una unitat japonesa va desembarcar a Tulagi, davant de Guadalcanal, una petita illa sota la sobirania britànica a les Salomó, per construir una base d’hidroavions. Quan l’almirall Frank Jack Fletcher va rebre la notícia del desembarcament japonès a Tulagi s’hi va dirigir amb el grup del portaavions Yorktown causant greus danys a un destructor japonès, tres dragamines i cinc avions.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquest dia va ser declarat festiu enlloc del dia 1 de maig. Robert Ley va pronunciar un discurs per celebrar l’1 de maig, un discurs que no va ser gens del gust d‘Adolf Hitler perquè pensava que era de baix nivell cultural i va definir-lo com “l’obra d’un mal estudiant”. Ley va pronunciar el discurs en el Saló de Mosaics de la Cancelleria del Reich i va parlar sobre l’actualitat del treball.

---

El Govern va rebre un informe sobre l’actual situació de l’agricultura alemanya on deia que la falta de llavors, mà d’obra, gasolina, cavalls, ramat i bon temps els perjudicava seriosament. Feia dies que no plovia.

A França:

Un grup de francesos contraris a l’ocupació alemanya va atemptar contra interessos alemanys en el metro de Clichy.

En el front oriental:

L’exèrcit alemany va fer una reestructuració: les 158 divisions alemanyes a l’Est varen passar de tenir nou a sis batallons, i el número de soldats per companyia es va reduir de 180 a 80.

A Itàlia:

Benito Mussolini va tornar a Itàlia després de la reunió amb Hitler a Obersalzberg. El dictador italià estava molt satisfet amb els alemanys, ja que creia que eren “una màquina poderosa que aconseguirien els seus objectius”.

En el Mediterrani:

El USS Wasp va salpar per segon cop al Mediterrani després d’haver navegat al fiord de Clyde,

En el Pacífic:

Els japonesos varen desplegar una gran força de portaavions per sorprendre a la Flota del Pacífic nord-americana en el Mar del Corall, com a part del seu pla per establir un control més gran a les illes Salomó. L’objectiu clau era apoderar-se de Port Moresby, a l’illa del Pacífic sud-oriental de Papua-Nova Guinea, el que facilitaria atacs de bombarders a Austràlia i ajudaria a tallar les comunicacions amb els Estats Units.

A les Filipines:

En el Corregidor, els japonesos varen aixafar les últimes bateries costeres dels defensors nord-americans. Després d’aquella ofensiva, els 10.000 ocupants de la fortalesa ja no els quedaven gaires recursos.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler estava molt satisfet amb la reunió que havia mantingut amb el dictador Benito Mussolini el dia anterior a Salzburg. Llavors, el líder alemany va aprovar per telegrama el discurs escrit pel ministre Joseph Goebbels commemorant l’1 de maig, on es feia una declaració concreta i expressiva a favor d’un estat de justícia social.

Al migdia, Hitler els va comentar en els seus convidats que estava molt satisfet amb la transformació del castell de Klessheim que havia fet l’arquitecte Hermann Giesler i que havia inaugurat Mussolini perquè mostrava el seu concepte de grandesa. El dictador va demanar que en tota petita ciutat el representant del NSDAP no només fos el portador de la idea nacionalsocialista, sinó també el punt de convergència de la vida cultural.

---

El Ministeri de Propaganda va rebre un informe d’Ucraïna que explicava que no tenien que esperar gran cosa del país en un futur immediat per culpa de les destrosses de la guerra.

---

Arthur Greiser va enviar una carta a Heinrich Himmler per assegurar-li que matarien a 100.000 jueus a Chelmno en un termini de dos a tres mesos i li va demanar seva aprovació per utilitzar el Sonderkommando, directament després de l’acció jueva, per liquidar a 35.000 polonesos del Gau que patien tuberculosis incurable pel perill que contagiessin a nens alemanys. Greiser li afirmava que en el seu Gau hi havia 230.000 malalts de tuberculosis. L’autorització va ser aprovada en un principi per Hitler, però després la va cancel·lar perquè no volia que s’escampés el rumor de que tornaven a engegar un programa d’eutanàsia. 

A la Unió Soviètica: 

Iosif Stalin va fer el seu tradicional discurs de l’1 de maig i va afirmar que els nazis no eren ni socialistes ni nacionalistes, sinó únicament agressors que lluitaven en benefici dels seus banquers.

---

Els soviètics varen començar una evacuació, que duraria sis mesos, a través del llac Ladoga per traslladar els ciutadans atrapats a Leningrad en un lloc segur. Unes 448.700 persones varen ser evacuades de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, alguns diputats britànics van demanar que s’arribés a un acord amb Alemanya.

A Finlàndia:

El Partit Socialdemòcrata finlandès va organitzar una manifestació per protestar contra un projecte de legislació antisemita. La manifestació va tenir una enorme repercussió en l’opinió pública.

A Birmània:

Els japonesos varen derrotar als britànics i varen ocupar la ciutat de Mandalay, tallant les comunicacions de la Gran Bretanya amb la Xina. Els Aliats estaven en aquells moments en retirada, amb el 6º Exèrcit xinès dirigint-se a la província xinesa de Yunnan, al nord de Birmània, com també ho varen fer les unitats dels exèrcits 5º i 65º. El general Joseph Stilwell va liderar un grup de 100 homes en un viatge de 600 quilòmetres a Imphal, l’Índia.

En el Pacífic:

En el Mar del Corall, la  17º Esquadra nord-americana, amb els portaavions Lexington i Yorktown i els seus creuers de protecció sota les ordres del contraalmirall Frank Jack Fletcher, es varen començar a formar per lluitar contra les tropes japoneses. Fletcher coneixia el projecte japonès d’ocupar Tulagi, davant de Guadalcanal, a les Salomó del sud, per convertir-lo en una base d’hidroavions per atacar Port Moresby.

A les Filipines:

Per desesperació japonesa, els nord-americans encara combatien a Corregidor, Leyte i Minanao.

 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, a Obersalzberg, continuant les conversacions amb la delegació italiana, després de dinar Adolf Hitler va explicar durant 100 minuts les seves reflexions davant del dictador Benito Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, Alfred Jodl i Wilhelm Keitel. Segons va explicar Ciano, com el dia anterior, el discurs va ser molt avorrit i repetitiu i la majoria es va mig adormir: Jodl va caure rendit al sofà, Mussolini no parava de mirar el rellotge de polsera, Ciano pensava en les seves coses i Keitel lluitava per no baixar el cap d’avorriment.

Durant el sopar al Berghof, Hitler va lamentar que Alemanya no tingués més que dos grans tenors i va culpar als directors de les òperes i d’orquestres d’aquest fet i els va confessar que havia encarregat al director artístic de Munic la preparació d’una companyia destinada a la futura Òpera de Linz, d’acord amb principis més “racionals”. El dictador volia acabar amb el sistema dels “artistes convidats” per les actuacions particulars, ja que volia que els actors locals pugessin als escenaris dels seus pobles. També volia formar grans directors d’orquestra i va menysprear al director Bruno Walter i a Knappertsbusch en contraposició a Wilhelm Furtwängler, de qui va dir que gràcies a ell l’Orquestra Filharmònica de Berlín havia superat a la de Viena. També els va explicar que havia demanat a Klemens Kraus que s’encarregués de preparar un músic digne per la futura formació de Linz.

---

Els Aliats varen bombardejar Kiel amb 20 avions dels 35 que varen volar sobre Alemanya. En total varen llançar cinquanta bombes i dues mil d’incendiàries, que per culpa del fort vent varen provocar un l’incendi que va destruir moltes cases.

---

Oswald Pohl, cap de l’Oficina Central d’Economia i Administrativa de les SS, va escriure una carta a Heinrich Himmler per dir-li que la guerra havia canviat l’estructura dels camps de concentració en la utilització dels presoners perquè “l’internament per raons exclusives de seguretat, educació o prevenció ja no tenien sentit. Pohl li va explicar que les necessitats econòmiques feien necessari mobilitzar la mà d’obra dels camps per utilitzar-los com a esclaus per feines relacionades amb la guerra. També li va comentar que el treball havia de ser esgotador per obtenir el màxim rendiment, amb horari il·limitat, i que s’havia de reduir el temps per menjar i descansar. Per tal motiu, Pohl el va avisar de que ja havia transmès als comandants de camp i als caps de totes les empreses de les SS les instruccions sobre el canvi de rumb i que la secció política asseguraria que es seguirien les polítiques relatives als jueus. Pohl li va adjuntar una nota dirigida als comandants dels camps en la que els advertia de que la seva funció era fer treballar exhaustivament als presoners “en el sentit literal del terme exhaustiu”.

---

La Völkischer Beobachter va treure un article del seu corresponsal de guerra Schaal que parlava obertament de les operacions del SD en el front oriental. Schaal afirmava que corria el rumor de que era missió del SD exterminar als jueus en els territoris ocupats. A continuació, el corresponsal relatava que agrupaven a milers de jueus per tirotejar-los i que abans els obligaven a cavar les seves pròpies foses. També va explicar que la duresa de la missió arribava a tal extrem que alguns membres dels Einsatzkommandos havien patit crisis nervioses.  

A Polònia:

Un equip de rodatge format per vuit persones va arribar a Varsòvia per gravar la vida del gueto de Varsòvia. No es coneix del cert qui va encarregar aquest documental, que va acabar de rodar-se el 2 de juny.

A la Unió Soviètica: 

Iosif Stalin va declarar que la Unió Soviètica no tenia ambicions territorials, però sí que volia apoderar-se dels territoris que els alemanys els hi havien pres.