Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va explicar en els seus convidats que els fumadors no entraven a casa seva i els va comentar que una vegada li havia preguntat a Hermann Göering si creia que l’afavoriria s’hi el retrataven amb una pipa a la boca. El dictador també va assegurar que era fals que el soldat no podria suportar la vida sense el tabac i els va confessar que un cop tornés la pau suprimiria el tabac i que començaria la reeducació en aquest tema per als més joves. Recordant la seva joventut, els va dir que a Viena havia viscut a la misèria, vivint de llet i pa dur, però que es gastava 30 kreuzers al dia en cigarretes. Segons Hitler, un dia va veure que amb cinc kreuzers podia comprar mantega per posar-la sobre el pa i immediatament va llançar les seves cigarretes al Danubi i des de llavors va assegurar que no havia tornat a fumar. Estava convençut de que s’hi hagués continuant fumant no hagués resistit la vida de preocupacions que tenia i va culpar el tabac de la mort del seu pare, Alois Hitler, de Dietrich Eckart i de Paul Ludwig Troost i va senyalar a Heinrich Hoffmann, present entre els convidats, com el següent a la llista que moriria per culpa de les cigarretes. Canviant radicalment de tema, el dictador va assegurar que la nova Berlín, Germània, produiria una impressió que evocaria a l’antic Egipte i que seria molt superior a Londres i París.

---

En una reunió amb els funcionaris administratius, Hans Frank els va explicar que apartar a polonesos i ucraïnesos del territori del Govern General per una recolonització d’alemanys portaria encara diverses dècades.

A Alemanya:

El bisbe de Berlín, Konrad von Preysing, va enviar una carta pastoral al govern queixant-se de que estaven requisant edificis eclesiàstics sense motius.

---

Joseph Goebbels va rebutjar una proposta del SD segons la qual els jueus als que se’ls permetia utilitzar el transport públic tenien que dur una insígnia especial. El ministre va suggerir que a aquests jueus se’ls donés un permís especial que havien de presentar al revisor o a qualsevol oficial de l’Exèrcit o càrrec del NSDAP.

A França:

L’advocat Heinrich Heim, l’encarregat d’escriure les conversacions privades de Hitler, va ser enviat en missió especial a París durant quatre mesos. El doctor Henry Picker el va substituir. Heim va tornar a escriure les conversacions l’1 d’agost.

A les Filipines:

Douglas MacArthur va ser obligat per Franklin Delano Roosevelt a abandonar Filipines davant l’arribada de les tropes japoneses, que estaven a Luzon, i es va dirigir amb un bot torpeder a Mindano per després dirigir-se a Austràlia. Mentre MacArthur pujava a l’embarcació va dir la seva celebra frase:

Me’n vaig, però tornaré.

En els Estats Units:

Parlant dels incompliments dels britànics cap als soviètics, Roosevelt li va dir a Henry Morgenthau que no volia trobar-se en la mateixa situació que els britànics perquè havien sigut incapaços de complir ni una sola paraula de les que havien fet. El President va assegurar que el pitjor que els podria passar era que els soviètics caiguessin derrotats i que abans preferiria perdre Nova Zelanda, Austràlia o qualsevol altre indret.

A Birmània:

El general nord-americà Joseph Stilwell va assumir el comandament dels Exèrcits 5º i 6º xinesos a la província oriental de Shan i la ciutat de Mandalay. El seu objectiu era protegir la ruta de Birmània a la Xina. Les forces terrestres aliades comptaven amb el suport d’un esquadró de la RAF i de fins a 30 avions Tigres Voladors pilotats per una força voluntària nord-americana.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i va assegurar-los que l’enveja era en la dona una reacció de defensa i creia que era perquè antigament la dona no podia “prescindir de la protecció de l’home”. Llavors els va narrar uns episodis de gelosia que havia vist entre Eva Chamberlain i Winifred Wagner i entre Elsa Bruckmann i una dona de l’alta societat de Munic que, segons paraules de Hitler, s’havia fixat amb ell i per això la senyora Bruckmann mai més la va tornar a convidar. En conseqüència, el dictador va afirmar que l’univers de l’home era extens comparat amb el de la dona, dient que l’univers de la dona era l’home i que la intel·ligència no era en la dona una cosa essencial. Va posar l’exemple de la seva mare, Klara Hitler, que segons ell només vivia pel seu marit, Alois Hitler, i els seus fills. Continuant amb el seu discurs masclista, el líder alemany els va confessar que trobava inadmissible que una dona pogués ser cridada a declarar en un judici sobre qüestions d’ordre íntim perquè no suportava als delators. Recordant el seu passat juvenil, Hitler els va assegurar que en aquella època era una persona solitària que prescindia de la societat, però que ara havia canviat i preferiria abans que està sol sopar en companyia d’una dona bonica o anar a menjar al Osteria Bavaria de Munic per trobar-se amb algú. Canviant de tema, els va confessar que no li agradaven les novel·les i llavors els va dir que la Augsburger Abendzeitung era el diari més vell d’Europa i que per això trobava correcte que Max Amann l’hagués deixat subsistir, ja que considerava que sempre s’havia de conservar les coses antigues.

---

Hans Frank, que es penedia ara de la seva declaració i acceptació de culpa de corrupció el 5 de març, va enviar-li a Hans Heinrich Lammers una missiva en la que es retractava de tot el que havia dit aquell dia i li va assegurar que en el Govern General hi havia ordre estatal, econòmic i social dels alemanys. Frank li deia a més que podria justificar-ho les seves accions, tot i les acusacions que patia de corrupció, sobretot la seva esposa Brigitte Frank. 

A França:

Els alemanya van celebrar una cerimònia fúnebre a la Plaça de la Concòrdia de Paris per les víctimes dels bombardejos a la capital francesa del 3 de març. L’objectiu de la cerimònia no era altra que propagandístic.

A Ucraïna:

Els alemanys varen iniciar la deportació dels jueus de Lvov, que va durar fins l‘1 d’abril.

A la Unió Soviètica:

Lavrenti Beria va escriure-li en el dictador Iosif Stalin per posar-lo al corrent de les últimes notícies sobre les investigacions nuclears que duien a terme els britànics. Aquestes informacions varen ser corroborades pel físic soviètic Gueorgui Fliórov el mes de maig.

A la Gran Bretanya:

El The Times va informar sobre l’assassinat massiu de jueus a les cambres de gas. Aquesta va ser la primera notícia que es va donar sobre aquella manera d’assassinar a través del gas.

A Birmània:

Davant l’avanç japonès, 300 milicians sikh i 23 oficials britànics, reforçats per un destacament gurkha, es varen replegar a la península d’Arakan.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar a Buka, a les Illes Salomó. 

Reinhard Heydrich va obtenir un permís per la Gestapo per empresonar a tota aquella persona que volgués amb l’excusa de protegir l’interior del Protectorat de Bohèmia i Moràvia.

Als Estats Units, l’almirall Harold Stark va substituir al vicealmirall Robert Ghormley com a comandant naval dels Estats Units en aigües europees.

A Birmània, a la tarda, es va confirmar l’ocupació japonesa de la ciutat de Rangun. A Java, els japonesos varen ocupar Bandung després de que les hostilitats es donessin per acabades. L’illa ja estava sota el poder japonès després de que el dia anterior les forces aliades capitulessin i acceptessin la rendició incondicional. La conquesta d’aquestes zones riques en recursos i Malàisia permetia a Japó considerar ofensives contra l’Índia i Austràlia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar amb 211 bombarders la ciutat alemanya d’Essen i la fàbrica Krupp.

A Java:

A la una del migdia varen començar les conversacions de pau. El comandant de les forces armades neerlandeses, el general Ter Porten, els britàniques, els nord-americanes i els australianes no varen tenir més remei que capitular i acceptar la rendició incondicional. D’aquesta manera, les Índies Orientals varen passar a mans dels japonesos.

A Birmània:

Els japonesos varen ocupar la ciutat de Rangun i van capturar 100.000 tones de provisions que els britànics havien abandonat dos dies abans. D’aquesta manera, els japonesos impedien l’arribada de reforços a la Xina i aconseguien amenaçar la Índia.

A Nova Guinea:

Els japonesos varen desembarcar al nord-est i varen ocupar Lae i Salamaua. 

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que l’idioma anglès no servia per expressar pensaments que anessin més enllà de l’ordre de les coses concretes, tot el contrari de l’alemany, que per això creia que Alemanya era el país dels pensadors. De l’italià va afirmar que era l’idioma dels músics. Llavors el dictador va explicar-los que a Alemanya hi faltaven poetes i es va queixar de que l’idioma alemany estigués limitat a les vocals a, e i i, i tingués masses consonants sibilants, tot i que va demanar no modificar l’idioma amb paraules de fora.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va llegir un informe del SD i de la policia respecte el tema de la Solució Final. El ministre, que sabia que a Europa encara quedaven 11 milions de jueus, va creure que aquests haurien de ser concentrats immediatament en els camps de concentració i que després de la guerra, els supervivents, s’hi n’hi havia, havien de ser enviats a una illa llunyana com Madagascar. Però en qualsevol cas estava convençut que havien d’eliminar els jueus del continent. Goebbels va escriure en el seu Diari:

La situació és propicia per una solució definitiva de la qüestió jueva. Les generacions posteriors ja no tindran ni la força de la voluntat ni l’actitud d’alerta instintiva. Per això estem treballant bé en procedir de forma radical i coherent. La missió que assumim avui serà una avantatge i una gran ajuda pels nostres descendents.

Goebbels afegia que tots els jueus serien deportats del Govern General a l’Est en un procediment bàrbar que no es podia descriure en detall. El ministre assegurava que es liquidaria a un 60% dels jueus, mentre que un 40% seria utilitzat pel treball. Goebbels afirmava que era una lluita a vida o mort entre la raça ària i els jueus, a qui va definir com a microbi, i que Hitler era el pioner impecable i el portaveu d’aquesta solució radical. Admetia a la vegada que gràcies a la guerra podien actuar d’aquella manera, ja que en temps de pau se’ls faria impossible dur a terme tal operació i va culpar als jueus del conflicte.

A Ucraïna:

A Lvov, les autoritats alemanyes varen exigir la deportació de 33.000 persones jueves, una tercera part de la població jueva. Els alemanys varen començar les batudes basant-se en la llista de les persones sense feina. Una comissió jueva es va encarregar de la selecció de les persones capturades.

A Croàcia:

A Zagreb, l’arquebisbe Stepinac va escriure en el ministre de l’Interior de Croàcia sobre els rumors sobre imminents arrests massius de jueus que havien de ser enviats a camps de concentració. L’arquebisbe li va afegir que si aquests rumors eren certs li donava llibertat per tal de que ho impedís perquè ho considerava un atac contra ciutadans innocents. L’apel·lació de l’arquebisbe no va servir per res.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va comunicar-li a Franklin Delano Roosevelt que estava disposat a sacrificar els estats bàltics per tal de mantenir a Iosif Stalin al seu bàndol. El primer ministre li va confessar que la gravetat de la situació l’havien dut a considerar que els principis de la Carta Atlàntica no havien d’interpretar-se de manera que neguessin a la Unió Soviètica les fronteres que havia ocupat quan els alemanys els havien atacat. Per aquest fet, va demanar donar llibertat total per firmar el tractat que Stalin desitgés com més ràpid millor. També li va augurar que els alemanys passarien a l’ofensiva aquella primavera i que ells tenien molt poc a oferir a l’únic país que estava lluitant contra els soldats alemanys.

En la mateixa direcció que Churchill, Stafford Cripps, l’ambaixador britànic a Moscou, va concedir una entrevista al Daily Mail, que més tard va ser publicada per la revista Life, en la qual va afirmar que per defensar Leningrad era essencial que els soviètics controlessin el golf de Finlàndia i la costa bàltica. L’ambaixador va assegurar que estava plenament convençut que el govern soviètic no exigiria més expansió territorial i que no desitjaven posar-se en els assumptes interns dels altres països. En aquesta defensa del govern soviètic, va afirmar que la Unió Soviètica era l’únic poble d’Europa que havia pogut oferir resistència a les tropes alemanyes.

A Birmània:

El 15º Exèrcit japonès va ocupar Rangun, la capital, després de l’evacuació dels britànics per la selva ordenada el dia anterior pel general Alexander.

A Java:

Després d’haver ocupar les illes Christmas amb un intens bombardeig naval, la força japonesa va tornar a Kendari. Les restes de l’esquadra holandesa es va establir a Ceilan. Els japonesos també varen ocupar l’illa de Tjebia, coneguda com l’illa de les febres, davant les costes de Sumatra.

Els japonesos anaven de victòria en victòria i el comandant en cap japonès va sol·licitar una entrevista amb el comandant en cap holandès perquè les forces australianes, holandeses, britàniques i nord-americanes firmessin la capitulació a les Índies Orientals Holandeses sota amenaça de bombardejar Bandung s’hi no acceptaven les seves condicions. Els holandesos es varen rendir i 100.000 soldats holandesos, britànics i nord-americans varen caure presoners.

A Japó:

Mentre continuaven lluitant a les Índies Holandeses i seguien avançant per Birmània, el general Moritaki Tanabe, en representació de l’Exèrcit, i l’almirall Takasumi Oka, de l’Armada, es varen reunir per preparar l’estratègia a seguir en el futur. L’Exèrcit volia continuar atacant el continent asiàtic, però l’Armada preferia atacar Austràlia, i durant uns quants dies varen debatre les futures operacions.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre els informes de les baixes en el front oriental des de que havia començat l’any. Les xifres eren terribles, fins al 20 de febrer de 1942 havien mort 199.448 soldats, 708.351 havien quedat ferits, 44.243 havien sigut declarats desapareguts i 112.637 havien patit congelació (14.357 de tercer grau). Després de veure aquestes xifres, Goebbels va decidir no publicar-les. Per altra banda, un informe del SD advertia de que els partisans controlaven grans zones de la Unió Soviètica, i que la situació alimentària en les zones ocupades de l’Est era molt complicada i que milers de persones morien de gana.

A continuació, el ministre va revisar la premsa britànica i després un informe sobre l’estat de l’opinió a França, un informe d’Afers Exteriors sobre les relacions entre el règim de Vichy i el règim alemany, un altre informe sobre un atemptat contra Franz von Papen a Turquia i sobre un projecte d’atemptat contra el dictador portuguès Antonio de Oliveira i Salazar, un informe del Ministeri de Justícia i finalment un informe intern que resumia el to de les cartes que es rebien en el Ministeri de Propaganda. Després, Goebbels es va dirigir en cotxe, tot i la neu que hi havia a la carretera, a Brandenburg per pronunciar un discurs de més de dues hores davant dels militars. No va ser fins a mitjanit que va tornar a casa.

---

Aquell dia va sortir a la mar el cuirassat alemany de 42.000 tones Tirpitz, bessó del Bismarck, amb l’objectiu d’atacar la ruta aliada de Murmansk, que era per on els Aliats occidentals enviaven subministraments a la Unió Soviètica. El cuirassat va ser sorprès pel cuirassat britànic King George V i el portaavions Victorious obligant-lo a tornar a West Fiord.

---

En el quarter general de la RSHA, Adolf Eichmann els va dir en els caps de la Gestapo que s’havia de deportar a 55.000 jueus més des del Reich, el Protectorat de Bohèmia i Moràvia i la Marca Oriental (Àustria) cap a l’Est. Aquesta vegada la majoria de jueus vindria de Praga i Viena. Eichmann va demanar que les autoritats locals de la Gestapo anessin en compte de no incloure entre els deportats a ancians per evitar noves queixes i volia que aquests fossin enviats a Theresienstadt. A més, Eichmann els va comentar de que a partir d’ara no avisarien als jueus de les deportacions per avançat i que l’oficina local de la Gestapo seria informada de la data de sortida només sis dies abans per tal d’evitar rumors i qualsevol acció de la població per tal d’evitar tals deportacions. A continuació, Eichmann els va parlar de les dificultats del transport, ja que els únics trens disponibles eren els Rusenzüge, que portaven als treballadors de l’Est i tornaven buits. Aquests tren no podien transportar a tanta gent.

També en la mateixa reunió varen parlar de què havien de fer amb les persones de raça mixta. La solució que posaven era que patissin el mateix destí que els jueus o bé aprovar les dues propostes que havia donat Wilhelm Stuckart el 16 de febrer d’esterilitzar els mestissos de primer grau i que es dissolgués obligatòriament els matrimonis mixts després de donar temps suficient al cònjuge ari perquè és divorciés voluntàriament. Aquesta reunió es va conèixer més tard com la conferència de la segona Solució Final, tot i que el ministre en funcions de Justícia, Franz Schlegelberg, hi va posar objeccions. En la discussió que va seguir a continuació, ja que es considerava contraproduent deportar-los a l’Est com els jueus, es va arribar a plantejar la possibilitat de deportar-los a un gueto com el de Theresienstadt sense esterilització, això sí separats per sexes. L’informe de la reunió va sol·licitar en els participants que fessin arribar les seves últimes observacions en quinze dies i es va deixar més o menys clar que una altra reunió no era útil.

A més, el govern va prohibir en els jueus utilitzar el tramvia perquè, segons ells, els jueus tenien una reiterada falta de disciplina en el tramvia. Tot i això, se’ls permetia utilitzar aquest transport per anar i tornar del treball.

A Rússia:

A Klintsy, els alemanys varen transportar a 270 jueus i 30 gitanos en camions a una tanca de les afores de la ciutat, on els varen ordenar despullar-se i els varen matar a trets.

A Indonèsia:

A Java, els japonesos van ocupar Batàvia, la capital de les Índies Orientals holandeses, avui Indonèsia, sense trobar resistència i van capturar a 100.000 holandesos que es van veure abocats a una captivitat espantosa.

A Birmània:

El general Alexander, davant l’amenaça japonesa després de que les tropes índies no aconseguissin tornar a obrir la carretera entre Rangun i Pegu, capturada pels japonesos el dia anterior, va decidir abandonar Rangun.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar que es paralitzés les obres que s’estaven fent a Obersalzberg pels problemes del Reich per finançar la guerra, que no havien previst que fos tan llarga, ja que volia que tota l’economia anés dirigida al conflicte armat. Hitler va fer enviar una carta al secretari Martin Bormann, que s’ocupava dels temes d’Obersalzberg, perquè paralitzés les obres, però aquest no va fer cas d’aquelles ordres i va continuar les obres de remodelació de la zona. Per Bormann aquelles ordres no venien de Hitler, sinó que tenia clar que eren del ministre Albert Speer, el seu enemic, i per tant no veia motius per acatar aquelles ordres. Les obres a Obersalzberg es varen paralitzar definitivament el 8 de setembre de 1944.

Per altra part, Speer i el ministre de Transports, el doctor Julius Dorpmüller, es varen reunir amb Hitler en el quarter amb l’objectiu de parlar dels problemes del transport. Speer li va explicar tots els problemes que generava, sobretot en els països ocupats, el seu pla d’augmentar la producció bèl·lica, però Hitler va creure que exagerava i pensava fermament que no era un problema tan greu com els hi semblava.

---

Hans Frank, que estava sent acusat per Heinrich Himmler, Martin Bormann i Hans Lammers de corrupció com a governador del Govern General, va ser convocat al tren de Lammers per fer front a les acusacions. Himmler va actuar com a fiscal i va acusar a la dona de Frank, Brigitte Frank, d’haver adquirit deu abrics de pell a preus d’ocasió, igual que les plomes, els anells i els braçalets d’or que eren dels jueus. També el varen acusar de rebutjar l’arribada de més jueus al Govern General i d’haver facturat per la seva finca de Schobernhof el comboi d’aliments i llençols. Frank, derrotat, va tenir que admetre al HSSPF Krüger com a secretari d’Estat en el Govern General, tolerant que Himmler li donés instruccions, i la promesa de rellevar al governador de Lublin, Zoerner, que s’havia mostrat contrari a les SS.

A Alemanya:

El Govern va emetre una circular en la que prohibia en els jueus la correspondència “innecessària”, comprar o abonar-se a revistes i setmanaris, utilitzar cupons de racionament sense la J, de jueu i limitava la compra i emmagatzematge de medicines, com l’ús dels aparells elèctrics.

---

Himmler, irritat perquè la seva Arma SS estava tenint vida pròpia i no seguia la conducta de les SS, va escriure aquell dia que allí hi veia un gran perill perquè l’Arma SS havia agafat el lema “necessitats de guerra” com havia fet la Wehrmacht sota el lema mesures per la defensa nacional. 

A Ucraïna:

A la ciutat de Feodosia, a Crimea, com a conseqüència dels atacs dels partisans a la zona, els alemanys varen començar a assassinar a comunistes, partisans, gitanos i asocials. Durant tres setmanes varen morir més de 2.000 persones. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 184 varen morir 678 jueus, 359 funcionaris comunistes, 153 partisans i 810 persones considerades asocials com gitanos, malalts mentals i sabotejadors. 

A França: 

El govern de Vichy va culpar als degaullistes dels bombardejos a París del 3 de març.

A la Gran Bretanya: 

El general Alan Brooke va substituir a l’almirall Dudley Pound com a president del Comitè de l’Estat Major General, responsable del desenvolupament diari de la guerra i de la planificació pel futur. Al mateix temps, el govern britànic va ampliar l’edat de reclutament als homes entre els 41 i els 45 anys.

A Indonèsia:

A Java, mentre les forces aliades intentaven marxar per mar davant la superioritat japonesa, avions de la força d’assalt japonesa varen atacar Tijlatjap, enfonsant 17 embarcacions i varen destruir per complet el port. Els holandesos varen anunciar l’evacuació de Batàvia. 

A Birmània:

Les forces japoneses varen entrar a Pegu, a poc menys de 60 quilòmetres de la capital, Rangun. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’especialista jueu del SD a França, Theodor Dannecker, juntament amb els seus companys de Bèlgica i d’Holanda, es va reunir amb Adolf Eichmann i va rebre instruccions per iniciar els preparatius locals per la deportació dels jueus cap a l’Est. A França hi havia en aquells moments 100.000 jueus.

---

Gerda Bormann va parir el seu novè fill, Fred Hartmut. 

A França:

A París, un guàrdia alemany va ser assassinat a trets enmig del carrer. Com a resposta a aquell atac, el nou comandant militar, Carl Heinrich von Stulpnagel, va fer afusellar d’immediat a vint comunistes i després va publicar els noms de vint comunistes i jueus que pensava afusellar sinó es trobava al culpable. Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que aquest era el mètode que ell proposava i va afegir que si s’aplicava amb rigor els resultats serien visibles. 

---

La RAF va bombardejar sobre la fàbrica Renault.

A Bielorússia:

Els alemanys varen treure a 3.000 jueus del gueto de Baranovichi i els varen matar. 

En els Estats Units:

Tal hi com havia predit l’oficial Joe Rochefort el 2 de març, a la nit dos grans hidroavions japonesos varen atacar Hawaii, però les seves bombes no varen causar danys, ja que les varen tirar en unes muntanyes a uns 15 quilòmetres aproximadament de Pearl Harbor i altres varen caure al mar. Els nord-americans varen reaccionar massa tard i els caces no varen poder aconseguir interceptar als atacants.

En el Mar de Java:

Els quatre vells destructors nord-americans que havien aconseguit escapar indemnes de la Batalla del Mar de Java de finals de febrer, el Edwards, el Alden, el Ford i el Paul Jones, varen arribar a Freemantle, Austràlia. Tot i això, els japonesos varen enfonsar el destructor britànic Stronghold i el balandre australià Yarra; 138 dels seus mariners es varen ofegar. 

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va defensar que els països conquerits no tinguessin un exèrcit propi i va justificar als Tories britànics en aquesta qüestió perquè estava segur que si l’Índia hagués tingut un exèrcit propi ja seria un país independent. Va afirmar que els britànics havien governat bé a l’Índia i que els hindús s’havien beneficiat de ser una colònia britànica. Canviant de tema, Hitler va explicar en els seus convidats el tipus d’ensenyança que volia que tinguessin els russos en un futur. Per ell la solució ideal seria ensenyar-los el més elemental i prou, menys que els sordmuts. No volia que tinguessin edicions amb paper perquè creia que amb la ràdio ja farien, i va explicar que els donaria tanta música com volguessin. L’opinió del dictador era que no se’ls havia de confiar cap treball que suposés el menors esforç mental. Hitler demanava que hi hagués una ensenyança que s’adaptés ” a la realitat actual” i que es posés més èmfasis en ensenyar les coses essencials per la futura professió que senyalés l’alumne. Recordant el seu temps com alumne, el dictador els va assegurar que la meitat dels seus professors estaven trastornats i eren dolents en el seu ofici, tot i que va afirmar que els que eren bons eren excepcionals, i va dir, segurament pensant en si mateix, que trobava tràgic que aquestes persones (els professors dolents) poguessin tancar el camí d’un jove. Hitler va assegurar que a ell li feia falta deu cops menys de temps que als seus companys per fer els deures i que la seva assignatura favorita era la Història. Per acabar el seu relat, el líder alemany va afirmar que els “empollons” que passaven brillantment els exàmens més tard es trobaven que veien triomfar als seus companys “més dotats” que ells mateixos havien qualificat de mandrosos. 

---

De la població de Zychlin, els alemanys es varen endur 3.200 jueus cap al camp d’extermini de Chelmno per assassinar-los amb el gas. 

Per la seva part, Joseph Bühler, sots altern de Hans Frank, va enviar una carta al cap del districte de Lublin per donar el seu consentiment per un trasllat molt més limitat de jueus al Govern General i el va informar que aprovava el trasllat de 14.000 jueus al districte de Lublin perquè ho fossin allotjats de manera temporal en un camp de trànsit.  

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe secret sobre la situació a Londres i va deduir que un ampli sector del govern britànic treballava per una pau separada amb Alemanya, però que en cap cas ho acceptava el primer ministre Winston Churchill.

---

La població s’enfrontava a noves restriccions per la necessitat de matèries primes per la indústria de guerra. Però el govern estava més preocupat per la circulació d’una carta (que ells consideraven falsa) del desaparegut aviador Werner Mölders, considerat un heroi nacional, on criticava durament al règim nazi per atacar a l’Església.

---

El bombarder britànic Lancaster va dur a terme la seva primera operació, deixant caure mines a la badia de Heligoland, en el Mar del Nord.

A França:

A París, més de 200 bombarders de la RAF varen bombardejar els suburbis industrials i van destrossar les fàbriques Renault de Billancourt. Dels 3.000 treballadors de la plantilla només en varen morir 5, però unes bombes varen errar l’objectiu i varen caure sobre les cases del costat, ocasionant uns 600 morts i 1.000 ferits. Tots francesos, cap alemany.

A Eslovàquia:

Vojtech Tuka va anunciar al seu Gabinet que representants alemanys havien donat finalment la seva aprovació a la deportació total dels jueus eslovacs.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va reconèixer el coronel Charles de Gaulle com a dirigent del Moviment Francès de Resistència.

A la Gran Bretanya:

El Comitè Nacional francès es va reunir enmig d’una greu crisi després de que De Gaulle hagués tingut que acceptar la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon i l’administració compartida de les illes. De Gaulle va explicar que havia tingut raó en donar l’ordre d’ocupar-les, tot i l’opinió dels seus aliats. Llavors els va explicar com li havia anat la reunió que havia mantingut amb Churchill el 22 de gener. Un cop va explicar-ne tots els detalls, l’almirall Émile Muselier, molest pel tracte que havia rebut De Gaulle i pel fet de veure que no els consideraven uns aliats, va anunciar que presentava la seva dimissió com a comissari nacional de la Marina.

En el Mar de Java:

A la tarda, els japonesos varen anunciar l’enfonsament d’un creuer pesat i dos destructors britànics que havien sortit de Batàvia, portant refugiats cap a Austràlia.

A Austràlia:

Nou caces japonesos varen atacar durant quinze minuts la ciutat de Broome i varen destruir 23 avions australians, nord-americans, holandesos i britànics i varen matar a unes 70 persones. Un bombarder nord-americà, que va aconseguir enlairar-se, va ser enfonsat al mar. 

A Kènia:

A Nairobi, Amadeu de Savoia-Aosta va morir a la presó on era arrestat.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb els generals Georg von Küchler, Fritz Lindemann i Friedrich-Wilhelm von Chappuis per establir els preparatius per l’Operació Raubtier, que havia de trencar i eliminar la bossa soviètica a l’oest del Voljov.

---

De Krosniewice es va deportar a 900 jueus al camp d’extermini de Chelmno per matar-los en els furgons de gas.

A Bielorússia.

Els alemanys varen assassinar a 8.000 jueus del gueto de Minsk.

A Malàisia:

Els japonesos es varen annexionar el nord de Malàisia. 

A Ceilan:

Davant la superioritat japonesa, l’almirall holandès Conrad Helfrich va rebre l’ordre de retirar les seves últimes unitats. Però els japonesos varen intuir el moviment dels Aliats i, per impedir l’evacuació del personal i de les embarcacions que encara quedaven a Java, varen enviar una potent formació naval amb la missió de vigilar la costa meridional de l’illa.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va anticipar un atac aeri sobre Hawaii pel dia 4 de març.

---

El comandant del Comandament de Defensa Occidental, el general John L. DeWitt, va pronunciar el seu primer discurs en el que va suggerir que els nord-americans d’origen japonès haurien de ser expulsats de la Cosa Oest amb l’objectiu “d’acabar amb l’espionatge i els actes de sabotatge”.

A Austràlia:

Tots els civils adults australians varen ser considerats aptes pel servei en files.

A Xile:

El govern xilè va enviar una nota a les potències de l’Eix advertint-les de que si continuaven navegant per les seves aigües els atacarien.