Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, el ministre d’Armament, Albert Speer, va fer firmar un decret a Adolf Hitler on exigia que l’economia general havia de quedar subordinada a les necessitats de l’economia armamentista. Hitler va explicar que s’havia d’aconseguir el màxim rendiment de l’economia amb la menor despesa de recursos possible. Speer també va demanar-li que només el seu Ministeri pogués controlar la justícia dins dels seus col·laboradors d’armament i que només per petició seva es poguessin obrir causes criminals que imputaven als seus col·laboradors. Quan Hitler ho va acceptar, Speer es va assegurar de que no s’obrissin càrrecs o es detinguessin als seus col·laboradors que no estaven afiliats al NSDAP i, d’aquesta manera, tenien una protecció legal. Speer estava ansiós de més poder i sabia que Hitler, que l’apreciava enormement per la seva eficàcia, li donaria sense cap problema. El que potser Speer no es va pensar en aquells moments és que Hitler no estaria disposat a firmar tot el que ell volgués, cosa que el va portar en el futur a més d’una depressió per la impotència que sentiria. Però amb els poders que li havia donat Hitler aquell dia i amb un Hermann Göering més tranquil, el ministre va poder posar en marxa l’autoresponsabilització de la industria perquè beneficiés a l’armament militar.

---

Hitler va nomenar a Fritz Sauckel plenipotenciari per la Distribució del Treball, que quedaria sota la supervisió de Speer. La seva feina consistia en trobar treballadors fora d’Alemanya.

A Alemanya:

Al matí, Joseph Goebbels va tornar a Berlín des del quarter general de Rastenburg. Només arribar va rebre un informe que explicava que la ciència alemanya estava investigant la desintegració atòmica per utilitzar-la com una arma mortífera. A la tarda, el ministre es va entrevistar amb Göering durant tres hores, i Goebbels li va manifestar que estava amoïnat per tal i com anaven les coses en el conflicte i li va dir que veia complicat que l’ofensiva de la primavera i l’estiu acabessin amb la campanya soviètica. Per la seva part, Göering li va afirmar que acabaria amb les veus crítiques al règim, com les de l’Església o la d’alguns generals de l’Exèrcit.

---

Reinhard Heydrich va renyar al gauleiter Wilhelm Kube per les seves queixes cap a la manera com tractaven a les víctimes de l’Holocaust.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Després de detenir al dia anterior a l’agent Paul Thümmel, l’agent A-54 pel govern txecoslovac, la Gestapo va saber que Thümmel havia quedat aquell dia amb el líder dels espies, Václav Morávek. Agents de la Gestapo es varen presentar a la cita, però quan Morávek els va veure va disparar-los. Finalment, després de veure que no tenia sortida, es va suïcidar d’un tret.

Als Estats Units:

Per consell de l’exèrcit nord-americà, Franklin Delano Roosevelt va ordenar desallotjar a 112.000 persones d’ascendència japonesa, 71.000 d’elles eren ciutadans nord-americans, de les costes del Pacífic per ser internades en campaments de l’interior.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Joseph Goebbels, que des del dia anterior estava en el quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler, va parlar amb Julius Schaub, que li va explicar que els últims dies el líder alemany s’havia trobat malament de salut. Al migdia i a la tarda, Goebbels es va reunir en privat amb Hitler durant moltes hores per parlar del seu viatge a Àustria, de l’aliança amb Benito Mussolini i dels Aliats occidentals. A l’habitació on estaven reunits també hi havia un gos petit que l’hi havien regalat a Hitler i que el dictador no li treia la mirada de sobre perquè tota l’estona volia jugar amb ell. Hitler li va explicar a Goebbels que des del novembre les coses no havien anat tal i com les havien planejat i en va culpar als seus generals per no fer cas de les seves ordres. El dictador, tot i això, li va prometre que per la primavera i l’estiu d’aquell any pensava conquerir el Caucas i Leningrad, però no Moscou, contràriament al que pensaven els seus generals, i li va manifestar el seu desig de que el Reichstag li donés poders il·limitats per poder expulsar de l’Exèrcit als oficials que no li fessin cas. Goebbels va observar que Hitler havia canviat l’opinió sobre els generals. En el final de la reunió varen parlar dels jueus i van arribar un cop més a la conclusió que havien de desaparèixer d’Europa.

Goebbels va quedar molt sorprès per tal i com havia envellit Hitler. Tenia el cabell pràcticament gris i estava seriós, i es notava que li havia afectat aquell hivern especialment fred. De fet, a Rastenburg estava sempre nevat (aquell dia el quarter estava cobert de neu i gel) cosa que li afectava a Hitler, que odiava la neu.

Durant al sopar, que es va servir abans del previst per ordres de Hitler perquè Goebbels havia de tornar a Berlín, el dictador i el ministre varen parlar de les victòries japoneses. Hitler estava molt satisfet amb els nipons, però estava preocupat perquè pensava que si els japonesos ocupaven tota l’Àsia oriental acabarien amb la raça blanca en aquella regió. Seguidament, el líder alemany li va transmetre el seu disgust de que Ion Antonescu no col·laborés més activament amb les forces de l’Eix. A dos quarts de nou del vespre, Goebbels es va acomiadar de Hitler per tornar a Berlín. En el seu Diari, el ministre va escriure que amb aquell estat d’ànim les seves propostes per la radicalització de l’autoritat bèl·lica havien tingut un efecte positiu a Hitler i va deixar constància de que ell només necessitava tocar un tema per tenir el que volia, ja que el dictador Hitler acceptava tot el que li proposava individualment, punt per punt, sense posar cap objecció.

---

A Auschwitz, la RSHA va enviar-hi el primer transport carregat de presoners. Al mateix temps, en el camp de Birkenau varen començar a funcionar les cambres de gas del búnquer I búnquer II. Les víctimes eren uns jueus ancians polonesos de Schmelt, a l’Alta Silèsia.

---

De Zgierz, els alemanys es varen endur a un centenar de polonesos d’un camp de treball proper per afusellar-los i als 6.000 habitants de Zgierz i dels pobles veïns els varen portar al mercat per obligar-los a veure les execucions.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Davant de la falta de resultats i el fet de no haver detingut encara a Václav Morávek, la Gestapo va entrar a la casa de l’agent Paul Thümmel, l’espia A-54 pel govern txecoslovac, per esperar-lo. Quan va tornar sol el seu domicili, Thümmel va ser arrestat.

A Malta:

Els alemanys varen bombardejar amb intensitat un dels principals aeròdrom de l’illa, el de Takali. Precisament, aquell mateix dia, per ordres de l’almirall Andrew Cunningham, un comboi britànic va sortir d’Alexandria escortat amb una considerable força de combat. De seguida els italians els varen intentar enfonsar, però no varen tenir l’èxit esperat. Cunningham va seguir els esdeveniments des d’Alexandria.

En el front oriental:

En el sector central:

Les unitats del grup d’assalt del tinent general Walther von Seydlitz varen començar a obrir el cèrcol de Demjansk.

En el Pacífic:

El Departament de Guerra nord-americà va promoure a Wainwright a tinent general i se’l va nomenar Comandant de totes les forces a Filipines després de la marxa de Douglas MacArthur. El major general Edward P. King Jr. el va succeir en el comandament de les forces que quedaven a Luzon.

A Japó:

Els japonesos varen fer el primer vol del prototip M-20, el futur Mitsubishi J2M Raiden, el Tro. La prova no va ser del tot satisfactòria pels pilots navals perquè la seva cabina era estreta, tenia mala visió i era complicat de maniobrar en comparació amb els A5M/A6M.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Amb un fred terrible, al matí Joseph Goebbels va arribar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler per convèncer al dictador perquè donés suport a les seves noves mesures radicals, que combatien als privilegis i reprovaven la burocràcia de l’Estat, sobretot la dels jutges i els advocats. El dictador li va parlar del fatal hivern que havien passat i li va confessar que l’havia repercutit en el seu estat d’ànim i que li havia deixat una marca profunda. Es va queixar de que la falta de transports l’impedia portar aliments des d’Ucraïna i va culpar al Ministeri de Transports de l’escassetat de locomotores. Per això, estava decidit a prendre mesures severes. Anant pel camí que volia, Goebbels va criticar el sistema judicial i li va explicar que volia crear les condicions legals segons les quals qualsevol que atemptés contra els principis de la direcció de masses nacionalsocialistes serien castigats amb la presó, la reclusió o, en els casos més greus, amb la mort. El ministre també es va queixar del secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Schlegelberger, ja que sempre l’insistia de que les seves mesures no tenien base legal. En la seva opinió, la Justícia no podia defensar per si sola un Estat. El ministre volia posar en el Ministeri de Justícia sota les mans d’Otto Thierack, el SA-Gruppenführer que en aquell moment presidia el Tribunal del Poble. Llavors varen parlar sobre la implantació del deure del treball femení i, en molts punts, Hitler aprovava l’opinió del seu ministre sense que arribessin a punts concrets. El dictador, per la seva part, li va dir que els jueus havien de ser expulsats d’Europa i, per aconseguir-ho, utilitzarien els mètodes més brutals si eren necessaris.

---

Hermann Göering va firmar una llei per combatre l’especulació i el mercat negre.

A Iugoslàvia:

L‘Exèrcit alemany va aprovar una nova directriu per totes les tropes d’ocupació a Sèrbia i Croàcia en la que s’insistia que, en tots els territoris on hi hagués activitat partisana, les vivendes i inclús en els pobles que es sospités que havien sigut utilitzades pels partisans havien de ser destruïdes. La directriu afegia que el trasllat de la població als camps de concentració també podria ser útil. A més, es deia que si no era possible detenir als propis partisans es podrien aplicar mesures de represàlies més generals com afusellar als homes de les localitats veïnes. La directriu explicava que l’afusellament es tenia que fer segons una proporció específica; per exemple, un centenar de serbis per cada alemany mort; cinquanta serbis, per cada alemany ferit. 

En el front oriental:

En el sector central:

El 2º Exèrcit soviètic va quedar envoltat al costat del riu Voljov, a la Unió Soviètica, i, d’aquesta manera, els alemanys varen aturar l’assalt soviètic en el front de Voljov.

---

Els alemanys varen emprendre l’Operació Munic per tal de desactivar l’activitat partisana, que era la que causava més baixes dins les files alemanyes. Amb suport aeri, les tropes alemanyes varen atacar les bases partisanes en tota la zona de Yelnya-Dorogobuzh.

A les Filipines:

Jonathan Wainwright va ser nomenat tinent general i va passar a dirigir la defensa de les illes.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va accedir aquest cop sí a finançar la idea de Henry Kaiser de construir des de zero una planta siderúrgica.

Dimecres:

En el Vaticà:

El Vaticà va rebre el memoràndum de Richard Lichtheim i Gerhart Riegner, enviat a través del nunci a Berna, que va oferir una visió general sobre les mesures antisemites que estaven aprovant Eslovàquia, Croàcia, Hongria i la França de Vichy.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt, preocupat per les males relacions entre britànics i soviètics, va enviar-li una carta al primer ministre Winston Churchill per assegurar-li que considerava que ell podia maniobrar millor a Iosif Stalin que el seu Ministeri d’Afers Exteriors o el seu departament d’Estat (en aquest cas es referia al seu propi, el nord-americà). En forma de retret, li va recomanar que es centrés només en les coses importants.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va passar gran part del dia amb Heinrich Himmler. Els dos varen esmorzar i sopar junts.

En el camp d’extermini de Belzec, els alemanys varen continuar assassinant els jueus a través de les cambres de gas sota la direcció del comissari criminalista Christian Wirth. Aquell dia varen arribar els primers deportats en el camp i varen ser assassinats a la línia ferroviària Lublin-Lemberg. També varen començar a deportar als camps els jueus del gueto de Lublin.

A Lituània:

La Gestapo va matar a trets a 24 jueus que es trobaven a fora del gueto del Kaunas per haver intentat comprar aliments als residents lituans.

A Bielorússia:

A Ilja, al nord de Minsk, els alemanys varen reunir i afusellar a 900 jueus, tot i la resistència col·lectiva.

A Suïssa:

Gerhard Riegner i Richard Lichtheim varen ser rebuts per monsenyor Filippe Bernardini, el nunci apostòlic a Berna. Després de la reunió va ser emès al nunci un llarg memoràndum sobre el destí dels jueus europeus en els països sota govern o control alemany. Bernardini va enviar el memoràndum al Vaticà. L’informe parlava de camps, guetos, execucions en massa amb tot detall.

A l’Índia:

El virrei de l’Índia va reunir als prínceps indis per demanar-los seguir al costat de la Gran Bretanya.

A la Unió Soviètica:

El nou ambaixador japonès a la Unió Soviètica va declarar a Kuibyschev que el dia següent de la victòria les potències de l’Eix farien una desfilada naval a Londres o a Nova York.

A la Gran Bretanya:

Arthur Harris va escriure-li a Arthur Tedder per informar-lo que la majoria dels tripulants que havien sigut enviats a l’Orient Mitjà en l’últim any no havien tornat tot i les sol·licituds que hi havia. Harris demanava canviar la situació per aplicar la seva estratègia de bombardeig sinó preveia una desfeta.

En el Pacífic: 

Douglas MacArthur va ser nomenat comandant de la zona del Pacífic sud occidental, i aquell mateix dia va arribar a Austràlia escapant dels japonesos a les Filipines.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va mostrar satisfet de que les enemistats entre Albert Speer i Hermann Göering s’haguessin resolt, almenys de cara al públic, perquè per Berlín es començava a comentar l’enemistat dels dos ministres. Per posar fi a tots els rumors, Speer va comunicar a la premsa el seu nomenament dins del Pla Quadriennal, i va decidir posar en els diaris una fotografia en la que el ministre Göering posava amistosament la mà a la seva espatlla. Però aquella fotografia no va agradar gens a l’Oficina de Premsa de Göering, ja que creien que només ells podien decidir posar les fotografies on sortia el ministre de l’Aire. Tot i això, aquell anunci a la premsa no va fer tancar els rumors d’enemistat, sinó tot el contrari, ja que per tothom era evident que Göering havia sigut derrotat per Speer dins de la cúpula nazi, ja que el nou ministre d’Armament  s’havia fet amb el control del Pla Quadriennal enlloc de Göering.

A Polònia:

En el camp d’extermini de Belzec, recentment estrenat, es varen produir els primers gasejaments. Les víctimes eren 1.600 jueus de Lublin. Fritz Rauter, funcionari de l’Oficina de Població i Benestar Social del districte, va discutir la nova situació amb el Hauptsturmführer Hermann Höfle, el principal expert de les deportacions d’Odilo Globocznik.  

A Alemanya:

Heinrich Himmler, que acabava de tornar de Lublin i estava enrabiat perquè les seves ordres no es complien tal i com ell desitjava, va escriure una carta on ordenava a tots els seus caps de Direcció general que es preguntessin si els agradaria ocupar el càrrec desproveït de tota dignitat i autoritat. També els demanava que pensessin sobre el futur de les SS i de la Policia d’aquí 10 anys. Al mateix temps, Himmler va traslladar la Inspecció dels Camps de Concentració a l’Oficina Central d’Economia i Administració de les SS dirigida per Oswald Pohl. A través de l’Oficina els empresaris sol·licitaven la mà d’obra esclava. 

Himmler va sopar aquell dia amb Günther d’Alquen.

A la vegada, Wilhelm Stuckart va enviar una carta molt extensa als participants de la Conferència de Wannsee del 20 de gener en que defensava la seva postura de no deportar els Mischlinge a l’Est, tot el contrari del que havia demanat Reinhard Heydrich. Stuckart va explicar que els Mischlinge, com a portadors de sang alemanya, la qual qualificava de gran qualitat, podrien suposar un perill en el futur si eren enviats a l’Est perquè es convertirien en enemics molt poderosos. Per això, considerava necessari retenir-los al Reich i, si calia, esterilitzar-los.

---

La carta del desaparegut aviador de la Luftwaffe, Werner Mölders, en la que criticava al règim nazi va començar a circular per tot el món. Ràdio Londres se’n va fer ressò.

---

Joseph Goebbels va llegir un informe del SD on s’explicava que en les regions ocupades en el front oriental l’activitat dels partisans anava creixent i estaven organitzant una guerra de guerrilles perfectament organitzades.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va rebre a un grup de soldats que acabaven de tornar del front i els va confessar que no es fiava dels seus aliats i que tenia informes que apuntaven que després de derrotar Moscou Hitler havia expressat la seva intenció de firmar un tractat de pau separat amb els britànics i els nord-americans. També, segon el dictador, tenia constància de que els cercles dirigents britànics desitjaven un acord amb els alemanys i va recordar el viatge de Rudolf Hess a Escòcia. Per Stalin, Hess havia anat a la Gran Bretanya amb la idea de negociar en nom de Hitler un acord de pau amb els britànics i que aquests havien sondejat aquesta possibilitat.

A la Gran Bretanya:

El secretari del gabinet sir Edward Bridges va redactar un memoràndum en el que advertia de que les conversacions telefòniques entre Londres i Washington seguien donant mostres d’una flagrant falta de discreció per part dels nord-americans.

A l’Atlàntic:

A la nit, el U-99, comandat pel tinent Otto Kretschmer i que tenia el rècord d’haver enfonsat a 44 embarcacions, va ser atacat, juntament amb el U-100, pel destructor HMS Walker del capità de fragata Donald MacIntyre. El U-99 va patir greus danys després de rebre diverses càrregues de profunditat. Sense torpedes i sense possibilitat de fugir, el submarí alemany va sortir a la superfície per evacuar a la seva tripulació abans de que l’embarcació s’enfonsés al fons del mar. Kretchmer va aconseguir sortir a l’últim moment. El U-100 també va ser enfonsat.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Ehrenhof, el patí d’honor, a l’Unter den Linden, Adolf Hitler va fer el seu tradicional discurs en el Dia de la Commemoració dels Herois, la rememoració dels morts de la Primera Guerra Mundial, on va prometre, després de descriure els mesos anteriors com una lluita contra un hivern que no s’havia vist des de feia pràcticament un segle i mig, que eliminaria als bolxevics l’estiu d’aquell any i va afirmar que no li passaria igual que Napoleó Bonaparte el 1812 quan va intentar atacar Rússia. Hitler un cop més va amenaçar als jueus. Però el discurs del dictador no va animar la moral de la gent, que estava més preocupada pels rumors que sortien sobre una imminent i dràstica reducció de les racions d’aliments que de les promeses de Hitler que ja no es complien.

Després de l’acte, Hitler va oferir una recompensa de 100.000 Reichsmarks per la detenció de l’autor de la carta, que ells creien que era falsa, de l’aviador i heroi de guerra Werner Molders, en la que aquest criticava al règim nazi.

---

Heinrich Himmler va tornar a Berlín després de passar els últims dies al Govern General per ordenar l’extermini dels jueus polonesos i visitar les ciutats de Cracòvia i Lublin.

---

Els Aliats occidentals van bombardejar durament la ciutat de Colònia. Per culpa de l’atac es van produir cinc grans incendis, vint de mitjans i trenta-i-cinc de petits. Algunes línies ferroviàries van quedar momentàniament aturades, una fàbrica de cables va quedar destruïda, el departament cinematogràfic de la ciutat també va quedar totalment destruït i una bomba va tocar el pont que creua el Rin a Muehlheim.

---

Segons un informe del SD de Bielefeld sobre l’actitud general de la gent cap a la guerra, es posava en relleu que gràcies a la influència de la propaganda a la població li havia quedat clar que el jueu era l’instigador de la guerra i que se’l tenia que responsabilitzar. L’informe senyalava que la propagació del text del jueu nord-americà Kaufmann, que demanava esterilitzar a tots els alemanys, havia contribuït a augmentar l’antisemitisme. 

A França:

Otto Abetz va tornar a París per ocupar-se novament de l’Ambaixada després de passar una llarga estada a Berlín.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes alemanyes varen començar l’Operació Raubiter per intentar trencar la bossa soviètica a l’oest del Voljov.

A França:

Les autoritats franceses varen aprovar una llei que definia el mercat negre com a il·legal i només aprovaven utilitzar-lo per satisfer directament les necessitats personals o familiars.

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

A última hora de la tarda, a Viena es va celebrar en la Plaça dels Herois la commemoració del Anschluss en una cerimònia en la que hi varen assistir més de cent mil persones. Baldur von Schirach va fer un discurs d’inauguració de l’acte i, seguidament, va parlar Joseph Goebbels, que acabava d’arribar de Graz.

A Alemanya:

A Essen, el director de la fàbrica de locomotores Krupp, Hupe, va informar que durant els últims dies havien comprovat que l’alimentació dels russos que treballaven en les seves fàbriques era una misèria i que aquells homes estaven molt dèbils. Hupe es queixava de que aquells obrers ja no es estaven capacitats per complir amb els seus treballs perquè no tenien forces i va afirmar que aquesta situació també es donava en molts altres llocs de treball on els treballadors eren obrers russos.

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar Lublin acompanyat per Friedrich-Wilhelm Krüger i Richard Wendler. A la nit va convidar a diversos caps de les SS a una reunió en la que hi hauria Wendler i Odilo Globocznik i va donar la senyal de sortida a l’extermini dels jueus polonesos. Precisament, aquella tarda es varen arrestar a milers de jueus de Lviv per deportar-los en els primers combois cap al camp d’extermini de Belzec.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill gaudia d’un cap de setmana a la residència de camp dels primers ministres a Chequers quan va rebre a l’ambaixador soviètic Ivan Maiski, que li portava una carta de Iosif Stalin. Anthony Eden havia rebut a l’ambaixador i l’havia dut davant del primer ministre que, amb el seu vestit blau, va llegir atentament la carta. En ella, el dictador soviètic li va assegurar que amb la unió de les seves forces derrotarien a l’enemic i que l’any 1942 seria testimoni d’un canvi decisiu. Un cop llegida la carta, Churchill va declarar que no veia que aquell any hagués de convertir-se en un any decisiu. A continuació li va dedicar un llarg discurs a Maiski sobre la incapacitat de gran Bretanya de satisfer les exigències soviètiques de crear un segon front aquell mateix any. A canvi, li oferia una gran ofensiva aèria contra objectius industrials alemanys per alleugerir la càrrega de l’exèrcit soviètic.

---

El Comitè del Servei Secret Conjunt del Gabinet de Guerra va arribar a la conclusió de que la següent gran ofensiva alemanya es dirigiria contra el front meridional rus.

En els Estats Units:

El representant dels caps dels Estats Majors a Washington va explicar que Churchill havia ofert a Stalin una gran ofensiva dels bombarders britànics contra objectius industrials alemanys perquè encara no podria obrir un segon front com demanava el dictador soviètic. El representant va explicar que s’intensificarien els bombardejos per tal de treure un pes de sobre a la Unió Soviètica.

A Austràlia:

Un gran número de tropes nord-americanes varen començar a arribar al país provinents de les Filipines.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ser informat per Albert Speer sobre la precària situació dels treballadors forçats de l’Est que treballaven a Alemanya i el va avisar de que això provocava un descens de la productivitat. El dictador va ordenar que els treballadors civils russos no estiguessin confinats i que rebessin millors salaris, plusos de rendiment i racions millors.

Aquell mateix dia, Hitler va concedir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro al líder de la Divisió Blava, Augustín Muñoz Grandes.

---

Els alemanys varen obrir un nou camp d’extermini, el de Belzec, situat a l’extrem oriental del Govern General. Els primers 6.000 jueus deportats provenien des de la ciutat de Mielec, en el sud de Polònia. A les víctimes els  varen dir que els necessitaven per treballs agrícoles més a l’est, però varen ser assassinats a les cambres de gas.

---

Heinrich Himmler va aterrar Cracòvia per nomenar oficialment a Friedrich-Wilhelm Krüger nou secretari d’Estat de Seguretat. Abans del nomenament, el cap de les SS va reunir-se amb el governador Richard Wendler i després va visitar Lublin, on va ordenar l’evacuació dels jueus. Durant el sopar de gala a Cracòvia, Hans Frank, qüestionat per tothom, va pronunciar un discurs en el qual va parlar dels mèrits que havia obtingut en arribar a un ple acord sobre la col·laboració entre la Policia i l’Administració.

A Àustria:

Joseph Goebbels va ser rebut per milers de persones a la ciutat de Gratz. A la nit, el ministre va pronunciar un discurs en el nou Volkshalle davant de 25.000 persones.

A Alemanya:

L’Oficina Central de Seguretat del Reich va ordenar enganxar una estrella de paper blanc a l’entrada de cada llar habitada per un jueu o a l’entrada de les institucions jueves.

A la Gran Bretanya:

S. B. Jacobson, representant a l’est d’Europa de l’organització Joint, va comunicar en una conferència de premsa que els alemanys havien assassinat a 240.000 jueus a Ucraïna.

A Canadà:

Davant dels problemes administratius i de funcionament que creava, les Canadian Women’s Army Corps, les CWAC, es varen integrar formalment dins de l’exèrcit canadenc i varen deixar de ser un cos independent. Amb el seu nou estatus, el Cos va adoptar estructures i insígnies de rang de l’Exèrcit.

A Japó:

El primer ministre japonès, Hideki Tojo, va pronunciar un discurs on va oferir negociacions separades de pau a Austràlia, i la va amenaça de que si no acceptava l’oferiment tindria la mateixa sort que la de Java.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va intentar convèncer a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima perquè fes unes declaracions en les que indiqués que Japó estaria disposat a donar participacions a les potències de l’Eix en les riqueses i en les reserves de matèries primes de les zones que s’havien apoderat recentment.

---

Adolf Eichmann li va comunicar a Theodor Dannecker de que, en resposta a la petició de les autoritats franceses, es deportaria a un grup addicional de 5.000 jueus francesos.

---

El ministre de Justícia, Franz Schlegelberger va escriure a la Cancelleria del Führer per protestar contra la deportació dels Mischlinge perquè ho trobava inviable.

A Lituània:

Deu paracaigudistes soviètics varen aterrar a prop de Birzai, però els alemanys els varen veure i els varen matar i varen confiscar tot el seu equip.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va presidir una reunió del Comitè de Defensa del Gabinet de Guerra, on el Ministeri de l’Aire va demanar continuar amb la seva política de bombardejos sobre Alemanya.

En el Mar de Java:

Després de la derrota aliada en la Batalla del Mar de Java, els Aliats varen firmar ràpidament la capitulació davant la superioritat japonesa.

A les Filipines:

A Bataan, mentre els nord-americans veien que ja era impossible mantenir la situació, Douglas MacArthur va arribar a Mindanao amb la seva esposa i el seu fill.

A Nova Caledònia:

Forces nord-americanes, inclòs el primer desplegament d’enginyers Seabee, varen començar a establir una base a Numea.