Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast, ple de gom a gom, per celebrar el novè aniversari del seu ascens al poder. Abans el dictador es va reunir amb Joseph Goebbels en privat per parlar de l’últim discurs de Winston Churchill, i varen arribar a la conclusió de que el primer ministre era un home dèbil i cansat. Hitler li va recordar que al principi del conflicte tots els britànics consideraven que Churchill era un beneït, i que el mateix Neville Chamberlain li havia expressat així. Llavors, canviant de tema, el dictador li va manifestar la seva preocupació per les greus pèrdues patides per la “raça blanca” a l’est d’Àsia. Quan va acabar la trobada, Goebbels en va sortir molt satisfet perquè va veure a Hitler amb un bon aspecte físic.

Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast. El líder alemany va dir en el seu discurs continuava ferm amb la seva idea de derrotar als jueus i els britànics, i els va responsabilitzar de la guerra i va expressar la seva idea d’eliminar al poble jueu perquè creia que volien destruir la raça ària. El dictador va exclamar que tal i com havia declarat l‘1 de setembre de 1939 (No ho va dir l’1 de setembre sinó el 30 de gener de 1939, però es va equivocar un cop més expressament) aquesta guerra acabaria amb els jueus i va assegurar que per primer cop la vella llei jueva d’ull per ull, dent per dent, s’aplicaria. El líder alemany va advertir als jueus de que com més avancés la guerra més s’estendria l’antisemitisme i va dir que havia arribat l’hora que l’enemic mundial més malvat de tots els temps, referint-se als jueus, deixessin de complir el seu paper com a mínim durant 1.000 anys. Tot i que Hitler tenia informes de que la gent necessitava tornar a sentir la seva veu, el discurs va deixar un sentiment de decepció, ja que el poble esperava paraules de consol i d’ànims.

Al migdia, reunit amb Robert Ley, Reinhard Heydrich, Benno von Arent i el doctor Webber, va confessar-los que el seu adversari més perillós havia sigut Ballerstedt perquè era un dialèctic “diabòlic” i el va acusar d’estar venut als francesos. Hitler els va recordar que per haver-lo acusat de traïció havia sigut condemnat a presó i va assegurar que els juristes eren persones estúpides. Després de recordar-los el seu pas a la presó de Landsberg i com Kriebel es queixava de la falta de calefacció a les cel·les, el dictador va explicar-los que tenien que presentar a Emil Hacha com un dels grans homes que havien existit amb la condició de que deixés en els txecs un testament que els aniquilava per sempre més. Hitler va afirmar que acabarien amb els txecs si aplicaven una política dura, tot i que va dir que eren d’origen germànic i no veia impossible germanitzar-los.

---

Abans del discurs i de trobar-se amb Hitler, Goebbels va recordar a la seva editorial els grans problemes de l’any 1932, arribant a la conclusió de que no es podia aconseguir cap gran objectiu sense esforç, sense suor, sense sacrifici i sense sang. Pel ministre es demostraria qui tenia el cor fort i qui no, i va continuar amb el seu plantejament dient que en aquells moments crítics era més valuós la raó i l’intel·lecte.

---

Erwin Rommel va tornar de Bengasi i Hitler, que estava molt satisfet d’ell, el va ascendir a coronel general. Però no només Rommel va ser ascendit, Arthur Greiser, governador del Reich, va rebre el rang honorari d’Obergruppenführer de les SS i Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia de la regió, va ser ascendit per Heinrich Himmler al rang de SS-Obergruppenführer i General der Polizei.

A Ucraïna:

Sepp Dietrich havia de volar amb una avioneta de guerra cap a Dniepropetrovsk per reunri-se amb els seus homes que estaven a Rostov quan l’arquitecte Albert Speer, que feia poc que se li havia ordenat de reconstruir les infraestructures d’Ucraïna, li va demanar viatjar amb ell. L’equip en que treballava Speer ja es trobava a la ciutat ucraïnesa per reparar les instal·lacions ferroviàries i només faltava que hi anés Speer. L’arquitecte es va veure obligat a viatjar a Ucraïna per la dificultat que tenien els alemanys en la reconstrucció de les línies ferroviàries per culpa dels soldats soviètics, que havien destruït les infraestructures quan es retiraven cap a Moscou, i també per culpa de la neu que va paralitzar les obres de reconstrucció. El viatge que varen emprendre en el Heinkel 111 del Staffel personal de Hitler va ser llarg i durant el trajecte varen veure els efectes destructius de la guerra. Un cop varen aterrar a Dniepropetrovsk, Speer va poder sentir les terribles temperatures baixes de la zona i es va imaginar el que devien patir les tropes alemanyes que lluitaven al front oriental.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar que la terra pertanyia a qui la conquerís i, sobre aquesta base, va justificar la invasió a la Unió Soviètica. També va dir que Alemanya necessitava expandir-se cap a l’est per aconseguir l’espai vital per les futures generacions. Per aconseguir els plans de Hitler, l’Oficina d‘Alfred Rosenberg va elaborar una Reforma Agrària per les zones ocupades a l’Est en la que es preveia tornar a la propietat privada de la terra.

Al matí, Hitler es va desplaçar a Berlín per celebrar el 9è aniversari de la pujada al poder. A la tarda, ja a la capital alemanya, el dictador, que estava molt cansat pel viatge i sobretot per tal i com es desenvolupava la guerra, es va reunir amb Joseph Goebbels i varen mantenir un llarg canvi d’impressions. Segons sembla, Hitler va estar d’acord amb les idees del seu ministre sobre una totalització de la guerra.

---

Aquell dia ja més de 10.000 jueus del gueto de Lódz havien sigut deportats directament al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

Els responsables del Ministeri de l’Est varen organitzar una nova reunió interministerial per definir el concepte de jueu en els territoris ocupats. El representant del Ministeri de Justícia, Bernard Lösener, va afirmar que en la Conferència de Wannsee del 20 de gener s’havia aprovat (cosa no certa) que els mestissos jueus del Reich no serien assimilats als jueus, sinó esterilitzats i mantinguts en el territori, posició que va defensar en la conferència perquè considerava que eren perillosos per la seguretat.

A la vegada, Werner Mansfeld, delegat general pel Treball en l’Oficina del Pla Quadriennal, va emetre una circular dirigida a diverses autoritats civils i militars en els territoris ocupats en el qual delineava els mètodes i les estratègies per obligar als treballadors anar a Alemanya.

A Bielorússia:

Un alt responsable del Sipo–SD de Minsk va declarar que a la primavera tindrien lloc importants execucions de jueus.

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering es va reunir durant tres hores amb Benito Mussolini. El ministre estava molt enfadat per la situació a la Unió Soviètica i va atacar als generals alemanys per ser poc o gens nazis, però li va explicar en el dictador italià que creia que aquell any guanyarien als soviètics i en el següent als britànics.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel varen entrar a Bengasi.

A la Gran Bretanya:

Tropes nord-americanes van desembarcar a Irlanda del Nord per ajudar als britànics.

Als Estats Units:

El comandant general Millard Harmon va succeir al general Carl Spaatz com a comandant general de la Força Aèria de l’Armada dels Estats Units. Spaatz es va fer càrrec del comandament de combat de la Força Aèria.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els japonesos varen ocupar Pontianak i l’aeroport Singkawang II.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i l’oficial Erhard Milch per parlar de la situació del conflicte. Després, Hitler va rebre el coronel Adolf Galland per entregar-li la creu de Cavaller pels seus mèrits militars a la Luftwaffe com a comandant dels caces alemanys. Al migdia, reunit amb Milch, Galland i Hans Jeschonnek, Hitler els va dir que quan es pensava en Frederic el Gran s’enfrontava a forces dotze vegades superiors a les seves, un es deia a si mateix: Quin gran company hagués sigut!, i va afirmar que ara eren ells qui tenien la supremacia, però que es sentia confós.

A la tarda, Hitler va dir convençut que la burgesia tenia menys fills perquè “egoistament” així havia de repartir menys i, en canvi, els obrers tenien tendència a multiplicar-se. El dictador va afirmar que França estava destinada a estancar-se, ja que les parelles només tenien dos fills i va dir que els productes de la indústria francesa eren de mala qualitat. En contraposició, Hitler va afirmar que a Alemanya no hi hauria aquest problema perquè la natalitat era alta i podrien viure perfectament gràcies als territoris conquerits de l’Est. Per aquest fet, demanava lluitar aferrissadament per conquerir aquests territoris.

A Ucraïna:

A partir d’aquest dia es varen enviar diàriament des de Berlín un tren carregat d’obrers i de maquinària a Ucraïna. La finalitat dels alemanys era la reconstrucció de les línies ferroviàries del país que havien quedat destruïdes pels soldats soviètics quan es retiraven dels soldats alemanys a mitjans del 1941. Tot i que aquest dia va començar l’enviament de forma diària, a la ciutat de Dniepropetrovsk ja hi havien arribat des de feia uns dies treballadors alemanys per començar els preparatius de la reconstrucció.

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering va arribar-hi en tren per reunir-se amb Benito Mussolini. El comte Galeazzo Ciano no va voler assistir a la reunió perquè estava enfadat amb els alemanys per tal i com estaven duent la guerra. Només baixa del tren, Göering va dir que estaven passant per temps difícils. En conversació amb Mussolini, el ministre va culpar de l’estancament a la Unió Soviètica als generals i es va mostrar escèptic amb que França fes una contribució útil a l’Eix, però estava convençut de que la Unió Soviètica cauria durant el 1942 i la Gran Bretanya el 1943. Göering també volia tornar a atacar Malta, però Mussolini li va replicar que no hi havia res més que es pogués fer en aquell hivern.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va presentar el seu memoràndum, Política sobre Rússia, al Gabinet de Guerra en el qual va argumentar, que en unes relacions fluïdes i de confiança, no tenia sentit oposar-se a les exigències de Iosif Stalin sobre els Estats bàltics. Considerava de que si la Unió Soviètica ocupava aquells territoris ni ells ni els nord-americans tenien que actuar militarment. Winston Churchill, que no va ser present a la reunió, i va enviar Clement Atltlee perquè la precidís i aquest va deixar clar de que tot i no li agradava no deixarien d’enviar tancs a la Unió Soviètica.

---

El ministre polonès a l’exili, Wladislaw Raczkiewicz, va entregar una nota en nom del govern polonès a l’ambaixador soviètic Bogomolov per queixar-se de la desaparició de molts milers d’oficials polonesos que no havien sigut trobats.

A Brasil:

A Rio de Janeiro va acabar la Conferència Panamericana de ministres d’Afers Exteriors. El subsecretari d’Estat nord-americà Sumner Wells va proclamar satisfet que els delegats de les vint-i-una repúbliques americanes declaraven oficialment que recomanaven conjuntament la ruptura de relacions diplomàtiques amb Alemanya, Itàlia i Japó.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, i va assegurar que els soldats que la Gran Bretanya havia utilitzat en les seves guerres tenien sang alemanya en la seva gran majoria. El dictador va afirmar que si un poble volia dominar el món havia d’estar disposat a pagar-ho amb la seva pròpia sang i va recordar que durant l’imperi romà els romans només varen utilitzar mercenaris quan “la seva sang” estava esgotada. Hitler llavors va tornar a relacionar el cristianisme, que l’acusava de la caiguda de l’Imperi Romà, i el bolxevisme. També va tornar a insistir de que Neville Chamberlain havia caigut un greu error en no convocar eleccions parlamentàries quan havia tornar de la Conferència de Munic perquè estava convençut de que s’hi hagués apostat per la pau en unes eleccions hagués guanyat per majoria. Els va confessar que quan va ocupar el Territori de Memel, Chamberlain l’hi havia fet saber per una tercera persona que comprenia aquella ocupació, però que no podia manifestar públicament la seva opinió. Hitler preveia la possibilitat de que el poble britànic es revoltés contra el seu govern, tot i que creia que seria una mala solució, ja que apostava perquè Oswald Mosley i els seus homes fossin alliberat i dirigissin un nou govern. Canviant de tema, el líder alemany va defensar eliminar els prejudicis de classe i apostar per estimular les persones de valor. Hitler va acusar llavors al poble britànic i altres pobles d’estar compostos de diferents races entre si i preveia que a la llarga hi hauria una guerra de races. Després de continuar apostant per destruir els perjudicis de classe, el dictador va defensar que hi hagués un màxim d’equitat en l’ordre social establert i va assegurar que el poble que no estigués disposat a lluitar per la seva supervivència seria condemnat a desaparèixer.

A la tarda, Hitler va comentar en el seu entorn que els Estats Units hauria de viure en l’abundància, però que la racionalització havia causat una gran misèria i va acusar als jueus d’haver-hi provocat aquesta pobresa. Els va relatar que quan va pujar al poder havia tingut que acomiadar a alguns alts funcionaris del Ministeri d’Economia i posar a Wilhelm Keppler perquè no entenien la seva política econòmica i no volia a “corruptes” entre els seus homes. Per aquest motiu va assegurar que havia posat en marxa el Pla Quadriennal amb Hermann Göering al capdavant i havia nomenat a Walther Funk ministre d’Economia. Després de recordar que no havia sigut fins el 1936 que havia recuperat el control dels ferrocarrils de l’Estat, abrogant les clàusules del Tractat de Versalles, el dictador els va dir que els japonesos no tenien problemes de transport perquè allà on s’instal·laven podien viure dels recursos locals i només els faltaven municions. Hitler llavors va tornar a criticar que els britànics els declaressin la guerra i un cop més va assegurar que els britànics perdrien el seu Imperi. El dictador els va recordar a continuació la re militarització de Renània i els va confessar que no havia tingut problemes en mentir a la comunitat internacional quan havia dit que s’hi no es resolia el tema com ell volia enviaria a Renània sis divisions suplementàries quan només disposava de quatre regiment. Hitler va dir que Joachim von Ribbentrop no era un company especialment agradable, però que era un home sòlid i hàbil, però va defensar que Constantin von Neurath durant l’operació de Renània havia mostrat les mateixes qualitats que l’actual ministre. Anant més enrere en el temps, el líder alemany va assegurar que el nacionalsocialisme havia sortit després de que el 1919 es firmés el Tractat de Versalles perquè havia representat la desaparició de la nació alemanya i va defensar al primer ministre David Lloyd George perquè havia declarat de que el Tractat seria l’origen d’una nova guerra. Hitler va acusar als jueus de que els polítics britànics no escoltessin al seu antic primer ministre i firmessin el Tractat i va assegurar que la Royal Navy havia estat d’acord en firmar un tractat d’amistat amb ells, tal i com volia Lloyd George. En parlar dels jueus, Hitler es va exaltar i va exclamar que havien de desaparèixer d’Europa, que havien d’anar a Rússia, i va assegurar que quan es tractava dels jueus ell ignorava tot sentiment de pietat perquè, en les seves paraules, eren “el ferment que incitava als pobles a lluitar entre si”. També va demanar que es retiressin de Suïssa i Suècia, ja que creia que eren més “perillosos” en llocs en els que es trobaven en petites quantitats i va dir, com exemple, que si es posessin 5.000 jueus a Suècia en poc temps ocuparien tots els càrrecs. Per acabar va defensar ocupar-se “d’aquesta qüestió” en un marc general europeu, ja que estava convençut de que no era suficient expulsant els jueus d’Alemanya.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va tornar a conversar amb Josef Dietrich i junts varen criticar als generals alemanys que lluitaven en el sector sud del front oriental i varen considerar a la població civil de l’Est com a inferiors.

---

L’arquitecte Albert Speer va rebutjar la proposta d’Alfred Meyer del 24 de novembre de 1941 de construir ciutats a les zones ocupades de la Unió Soviètica per por a la uniformització de totes les ciutats. A més, Speer no volia nous projectes perquè considerava que ja tenia molta feina, ja que en aquella època s’ocupava entre altres coses de les obres dels exèrcits de Terra i Aire.

---

A la nit, a Berlín va sonar una alerta d’un possible atac aeri britànic que finalment no es va produir.

---

El SS Friedrich Jeckeln va ser condecorat amb la Creu al Mèrit de Guerra amb Espases per executar a principis de desembre a 25.000 persones en el bosc de Rumbula, a Letònia, acatant ordres del més alt nivell.

---

Com el 19 de gener, les SS varen deportar en camions la resta dels jueus de la ciutat de Leipzig tot i les baixes temperatures.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va afirmar, referint-se a Erwin Rommel, que s’enfrontaven a un adversari molt hàbil i a un gran general.

A Malàisia:

Després del potent avanç japonès, el tinent general Arthur Percival va aconseguir que Archibald Wavell l’autoritzés per retirar-se a l’altre costat de l’estret de Johore i atrinxerar-se a Singapur.

A les Índies Orientals Holandeses:

Les primeres tropes japoneses de la força occidental varen desembarcar a Borneu.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que l’horroritzaven les dones que es posaven en política i les trobava insuportables si es ficaven en temes militars. El dictador va defensar que en cap secció local del NSDAP les dones ocupessin un càrrec, però va afirmar que ell no era un misogin perquè donava importància a la dona en el que respectava a la formació de la joventut i als centres d’assistència. Llavors els va recordar que el 1924 dues dones, Von Treuenfels i Mathilde von Kemnitz, l’hi havien demanat formar part del Reichstag i que ell les havia hagut de rebutjar perquè, segons els va dir, el 90% de les qüestions del Parlament eren “coses d’homes”. Hitler va defensar un cop més que el lloc de la dona no era en la política i va afirmar que s’havia d’ocupar d’altres qüestions per les quals considerava que tenia més talent com la d’organitzar una casa com feia Gerdy Troost. El dictador va senyalar a quatre dones a les quals havia donar un paper preponderant: Troost, Winifred Wagner, Gertruld Scholtz Klink i Leni Riefensthal. Parlant de dones, Hitler va exclamar que hi havia moltes de dones delicioses al món i que en la seva joventut a Viena havia conegut a un munt de noies encantadores. Canviant radicalment de tema, el dictador els va dir que els nord-americans eren admirables en el que referia a la producció en sèrie i va assegurar que això els anava molt bé perquè els seus blindats eren inutilitzables i per tant desitjava que en construïssin milers. També va explicar-los que hi havia persones que preveien que a Estats Units hi hauria un crac econòmic més gran que el de 1929 perquè els nord-americans es quedarien sense matèries primes.

---

En el gueto de Varsòvia, la Policia jueva va organitzar una batuda en totes “les cases de joc”. El diner trobat va ser confiscat.

A Alemanya:

Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen ordenar que detinguessin, els donessin una pallissa i obliguessin a treballar a dues influències swinger: Hannelore Evers i Kurt-Rudolf Hoffmann. Els pares tenien que ser interrogats i enviats a un camp de concentració si se’ls trobava culpables d’haver donat tendències anglofílies als seus fills.

---

El responsable de la comunitat cultural jueva de Berlín, Hermann Samter, va explicar en una carta el rumor àmpliament difós segons el qual els jueus deportats a Kaunas i Riga eren assassinats.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb els soviètics continuant fent retrocedir als alemanys, aquell dia varen tallar les línies de provisions del 4º Exèrcit alemany.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va arribar el primer comboi de tropes nord-americanes. Eren els homes de la 34º Divisió d’Infanteria Red Bull.

A Tailàndia:

Tailàndia va declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

A les Índies Orientals Holandeses:

A Kendari, els japonesos varen tornar a atacar les posicions claus aliades i varen avariar a quatre hangars. Veient que no es podien defensar, les autoritats varen decidir retirar definitivament els hangars que encara quedaven operatius. Però els Aliats no es varen quedar amb els braços creuats veient com els japonesos ocupaven el continent asiàtic. A davant de la costa de Malàisia, diverses embarcacions japoneses varen ser atacades per 68 avions britànics, dels quals 13 varen ser destruïts. A la nit, els britànics varen incrementar els seus atacs. El destructor Thanet i el destructor australià Vampire varen ser enfonsats mentre atacaven a un comboi japonès.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comunicar-li per telèfon a Joseph Goebbels que no desitjava que es reduís la circulació del setmanari Der Stürmer perquè era fidel al seu ideari, i li va demanar que li enviés urgentment una llista dels subscriptors del Servei Seehaus perquè aquests eren crítics amb l’Operació Barba-roja. Goebbels, d’immediat, es va reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris per parlar de com afectaven les publicacions del Servei Seehaus en molts oficials del OKW i el OKH, que començaven a ser derrotistes, i va prendre la decisió de limitar les publicacions del Servei Seehaus.

En un discurs, Hitler va acusar a la burgesia alemanya de ser massa sentimantalista amb la deportació dels jueus i va afirmar una vegada més que els jueus havien d’abandonar Europa.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que el matrimoni hagués sigut una catàstrofe per ell i va assegurar que el moment fatal d’una relació matrimonial era quan l’home no disposava del temps que la dona li exigia i del qual creia que era just que reclamés perquè, segons les seves paraules, la dona només viva per l’home. En canvi, Hitler va afirmar que l’home era esclau dels seus pensaments i estava dominat pel deure i que entenia que en algun moment volgués abandonar la dona i els fills. El dictador va assegurar que s’hi ell s’hagués casat la seva hipotètica esposa s’hauria vist abandonada i insatisfeta o, del contrari, hauria faltat als seus deures polítics i va afirmar que cap home s’hauria de casar. En aquells moments va veure les cares llargues de les seves secretàries, Johanna Wolf i Christa Schroeder, i va precisar de que només es referia als “homes superiors”. Schroeder va exclamar:

Això és precisament el que jo pensava, Führer!

Hitler llavors els va dir que la de la dona s’havia creat una imatge ideal, agafant una silueta d’una, la cabellera d’una altra… i va assegurar que sempre li havia agradat alliçona a una noia jove. També va confessar-los que Erich Kempka i la seva xicota Dora no serien feliços perquè el seu xofer s’interessava massa per la mecànica i era massa intel·ligent. El dictador va fer gala de que moltes dones embogien per ell i va definir a Helene Hanfstaengl, l’ex esposa d’Ernst Hanfstaengl, com una de les més belles que eclipsava a totes les demés. També va afirmar que en la seva joventut a Viena havia conegut a moltes dones.

Més tard, Hitler els va explicar en els seus convidats que s’hi hagués de tornar a tenir un gos seria un pastor alemany, preferiblement una gossa, i va mostrar la seva admiració cap als gossos pigalls. El dictador llavors els va recordar una gossa, la Blonde, que va tenir durant l’hivern de 1921-22 i un altre que li va regalar Ulrich Graf, en Muck. Parlant del passat històric, Hitler va afirmar que els antics grecs, a qui considerava germànics, eren molt superiors als grecs actuals, va assegurar que entre els egipcis hi havia homes de la classe dels grecs i va dir que només sabien una petita part de la Història. Després de relatar-los que les llegendes sorgien de coses que havien existit i que la humanitat havia conservat en un record limitat, el dictador els va dir que estava disposat a admetre les teories còsmiques de Hörbiger i, després de narrar-los la seva teoria sobre la Terra i la Lluna, va afirmar que les religions tenien el seu origen en unes imatges passades que la memòria humana havia retingut. Hitler llavors els va afirmar que el temps que concorria entre el segle III i mitjans del segle XVII era el pitjor que havia conegut la humanitat perquè només hi havia sang, ignomínia i mentida. El dictador els va confessar que s’havia dedicat a la política contrariant les seves aficions i va assegurar que el dia més bonic de la seva vida seria aquell en el que deixés enrere la política, amb els seus disgustos i esclavituds, i va afirmar que un cop acabés la guerra es retiraria per escriure. Hitler els va explicar que era un enamorat de l’art i de Richard Wagner en concret i va tornar a reiterar que li atreien les arts i la filosofia, però que la seva preocupació per l’existència del poble alemany l’obligaven a dedicar-se a la política.

---

Heinrich Himmler va informar a Richard Glücks de que com que no s’esperaven més presoners de guerra russos en un futur immediat, enviaria en els camps (Maïdanek i Auschwitz) a un gran número de jueus i jueves d’Alemanya perquè treballessin com esclaus i li va ordenar que fos tot el necessari per la recepció de 100.000 homes jueus i més de 50.000 jueves durant les següents quatre setmanes.

Aquell mateix dia, Himmler va transmetre als més alts responsables de la Policia i del SD, tant a Alemanya com en els països ocupats, en especial a França, de que a partir d’aquest moment les SS serien qui portarien la política antisemita respecte als seus homòlegs civils o militars.

A Alemanya:

Sepp Dietrich va arribar a Berlín del front oriental per casar-se. Abans del casament, Dietrich es va reunir amb Goebbels per explicar-li que era optimista amb la situació militar a l’Est. Goebbels es va posar molt content en sentir les paraules del cap de les Waffen-SS i estava convençut que ells eren molt més valents que els soldats de la Wehrmacht pel fet de que havien tingut una formació nacionalsocialista. En aquells moments Hitler i Goebbels començaven a desconfiar de l’exèrcit regular.

---

El Govern va publicar un comunicat especial anunciant que els submarins alemanys havien aconseguit enfonsar 125.000 tones de vaixells Aliats en les costes americanes de l’Atlàntic.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel varen reconquerir Benghazi.

En el Pacífic: 

Els japonesos varen desembarcar a les illes Salomó i després, pel nord, a Nova Guinea.

A les Índies Orientals Holandeses:

Nou bombarders japonesos varen destruir els hangars i els dipòsits de carburant de l’aeroport de La-Ha.

A Tailàndia:

El govern tailandès va declarar la guerra a Gran Bretanya i els Estats Units.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler els va lloar en els seus convidats el seu Pla Quadriennal de 1936 i després va afirmar que els britànics s’adonarien que no tenien res a guanyar a Europa. El dictador preveia l’enfonsament de l’Imperi britànic i va afirmar que o bé es desinteressaven d’Europa i conservaven Orient, o passaria el contrari perquè creia que ja no podien “jugar” a dos bàndols. Estava segur de que amb un canvi de govern la Gran Bretanya decidiria abandonar Europa i estava convençut de que Winston Churchill no duraria gaire en el càrrec de primer ministre i va assegurar que en el moment que els britànics abandonessin la guerra els Estats Units s’enfonsaria econòmicament.

Més tard, amb Heinrich Himmler com a convidat especial, Hitler els va confessar que Hermann Göering volia que firmés un decret que donés poders a Stuckart i a Fritz Reinhardt per una reorganització dels serveis administratius, però que s’hi havia negat. Creia que per renovar l’administració s’havia de reduir o bé els pressupostos o bé el personal. Hitler va defensar que només hi hagués quatre impostos indirectes a pagar: l’impost sobre els articles de luxe, els drets del segell, l’impost sobre les fortunes i l’impost sobre els beneficis comercials. Pel que fa als impostos directes, pensava que el més senzill era agafar com a base el total pagat l’any anterior. Si guanyava més el contribuent havia de pagar més i si guanyava menys havia de pagar menys, però si mentia i no declarava la realitat demanava un càstig rigorós. Hitler va acusar als funcionaris de no aplicar aquestes mesures “senzilles” i va afirmar que fins i tot Hans-Heinrich Lammers defensava el seu sistema. A continuació, el dictador va mostrar-se partidari d’instal·lar els ministeris en edificis majestuosos i monumentals i va defensar el Ministeri de Propaganda per estar al “servei de tots”. Hitler va dir llavors que Franz von Papen dins de la Vicecancelleria era un home inofensiu, però inútil a la vegada. Alfred Jodl va intervenir a la conversa per assegurar que per la Wehrmacht la burocràcia havia arribat a ser una cosa espantosa. Himmler li va dir que el seu servei havia aconseguit que cada un dels seus subordinats firmés a títol personal per així cadascú assumí les seves responsabilitats i va criticar durament l’administració en les seves relacions amb el públic. Hitler li va dir que per aquest fet ell mai havia elogiat al cos de funcionaris i va demanar canviar-ne el sistema. Després de lloar al cap de les SS, el dictador va dir que pensava que el pagès podria pagar els seus impostos en espècies i va afirmar que a Rússia ho farien d’aquesta manera.

A la nit, Hitler va parlar de música i va assegurar que Tristan i Isolda sempre seria l’obra mestra de Richard Wagner i va defensar a Cosmina Wagner per ser una gran dona i va afirmar que la família Wagner l’hi havia sigut de gran ajuda en el passat. Després de dir-los que cada una de les obres de Wagner li havien proporcionat una gran alegria, el dictador els va dir que encara recordava la primera vegada que havia entrat a Wahnfried. Hitler els va relatar que es posava trist el dia següent de que s’acabés tant el Congrés de Nuremberg com el Festival de Bayreuth perquè eren especials per ell. Tot i això, els va confessar que els dies dels Congressos tenia que fer sobreesforços i va relatar-los que es retiraria el dia que ja no pogués aguantar aquella pressió. Poc després, Hitler els va confessar que la seva vida estava a les mans de poques persones. Va explicar-los que Erich Kempka, el seu xofer, tot i que en la seva opinió no era tan valent com el seu antecessor Julius Schreck, conduïa amb molta prudència i va confessar-los que parlava de cotxes amb Kempka. Parlant d’aquest entorn proper, els va dir que Hans Hermann Junge li havia demanat anar al front, que Heinz Linge era un bon noi, però poc intel·ligent i molt distret, que Bussmann que era de classe inferior i que Krause tenia una tendència a explicar vulgaritats. Hitler va afirmar que era massa tolerant amb ells, però els va dir que el que no suportava era la mentida.

A Alemanya:

A Berlín, al migdia es varen celebrar els funerals en honor al mariscal Walther von Reichenau. La cerimònia va ser organitzada pel OKH, però no va agradar gens al ministre Joseph Goebbels perquè després dels himnes nacionals els alumnes de l’Escola de Músics de l’Exèrcit varen interpretar el primer temps de la Cinquena Simfonia de Beethoven, fet que no li va agradar gens en el ministre. L’enfadada va arribar a tal extrem que li va dir en el general Rudolf Schmundt que a partir de llavors les cerimònies funeràries d’Estat les organitzaria el seu Ministeri.

A França: 

Gilbert Renauld, conegut com el coronel Rémy, el cap de la Resistència gaullista, va desxifrar en el seu pis de l’avinguda la Motte-Piquet de París, un missatge de ràdio emès des de Londres on li demanaven aconseguir com més aviat millor tots els detalles de les condicions que hi havia en una instal·lació costera d’un canal alemany a Saint-Bruneval, a prop del cap d’Antifer, a Normandia. Els britànics volien destruir aquella instal·lació alemanya.

En el front oriental:

En el sector central:

Al sud de Moscou, l’exèrcit alemany va obtenir una victòria a Soukhinitchi.

---

Els soviètics varen ascendir a tinent general a Andrei Vlasov i el varen condecorar amb L’Orde de la Bandera Roja. Vlasov es farà famós més tard per lluitar en el bàndol alemany contra els seus antics companys d’armes.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel continuaven atacant triomfalment a les tropes britàniques.

En el mar de Java:

Quatre destructors Aliats varen enfonsar diversos transports de tropes japoneses i varen retardar uns quants dies l’atac japonès a Java.

A les Filipines:

A Batan, Douglas MacArthur va ordenar a totes les seves tropes la retirada de la línia defensiva d’Abucay i va establir una nova línia entre les vessants dels dos volcans de la península.

A les Índies Orientals:

A petició d’Archibald Wavell, es va ampliar la circumscripció del ABDA, un comandament Aliat unificat, per incloure com a objectius de defensa Port Darwin i la costa nord-occidental d’Austràlia per tal d’impedir possibles desembarcaments japonesos que els permetés establir una base aèria en aquella zona. Però les opcions aliades a les Índies era molt complicada, i tota la guarnició de Balikpapan es va retirar sense combatre i les primeres unitats japoneses varen desembarcar a Kendari, on hi havia un excel·lent aeròdrom que permetia sobrevolar Java. A més, al matí, els aparells dels portaavions Soryu i Hiryu, en la seva primera missió després de Pearl Harbor, varen bombardejar Ambon, defensada per tropes australianes i holandeses.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Hans-Heinrich Lammers, Heinrich Himmler i el coronel Kurt Zeitzler, i va criticar-los el plurinacionalisme que s’havia viscut a Àustria i va lloar entre les nacions que havien format part de l’Estat austríac a la nacionalitat txeca. El dictador va assegurar que eren tant astuts que fins i tot havien enganyat a l’antic Protector, Constantin von Neurath, i va afirmar que eren els més perillosos de tots els pobles eslaus perquè eren treballadors. Tot i això, Hitler va assegurar que eren els seus enemics naturals i que per això no tenien pietat amb ells. Parlant dels jueus, el líder alemany va afirmar que havien de marxar d’Europa i que s’havia d’actuar radicalment en el tema perquè, segons les seves paraules, impedien que hi hagués comprensió entre els europeus. Després d’afirmar que era “extraordinàriament humà” amb ells perquè considerava que no els maltractava com en altres èpoques, el dictador va assegurar que si els jueus es negaven a marxar voluntàriament no veia més opció que l’extermini i va assegurar que en els camps de presoners de guerra n’estaven morint molts, tot i que va afirmar que ell no en tenia la culpa i que tampoc havia volgut la ni la guerra ni els camps de presoners. Hitler va acusar un cop més als jueus d’haver començar la guerra i va afirmar que tardarien com a mínim 300 o 400 anys abans de que els jueus tornessin a trepitjar Europa.

A Líbia:

Les tropes d‘Erwin Rommel van atacar a les tropes britàniques obligant-les a retrocedir.

En el Pacífic:

Les tropes japoneses van capturar la base naval de Rabaul a l’arxipèlag Bismarck després de desembarcar a Nova Guinea, tot i la resistència australiana. Els japonesos varen ocupar ràpidament el port de la base per poder des d’allí continuar avançant en tot el territori de Nova Guinea.

A les Índies Orientals Holandeses:

Els holandesos varen enfonsar tres embarcacions de transport japoneses, i el vicealmirall holandès Conrad Helfrich creia, erròniament, que podia aturar la invasió nipona.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre del tinent coronel Martin una declaració escrita que seria enviada a Adolf Hitler on es precisava informació sobre les tendències derrotistes en el OKW i el OKH. El ministre també va rebre informes del SD que demostraven la inquietud del poble alemany respecte a la situació en el front oriental. Realment el poble alemany tenia motius per estar preocupat, ja que aquell dia va acabar la batalla per la capital soviètica i les línies alemanyes havien retrocedit a l’oest de Moscou.

---

Les SS varen redactar un informe on es denunciava que les relacions sexuals entre alemanys i alemanyes amb els treballadors estrangers s’havien disparat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill es va reunir amb Charles de Gaulle. El primer ministre estava molt nerviós perquè els nord-americans estaven molt enfadats amb de Gaulle perquè el desembre de 1941 havia ocupat les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon sense el consentiment de ningú i li va presentar un ultimàtum perquè les retornés recordant-li l’acord d’agost de 1940 que estipulava que les seves relacions podien concloure i que podia ser el final del suport britànic al Comitè Nacional de Londres. En veure que De Gaulle no volia acceptar la neutralitat de les illes conquerides i l’administració d’aquestes per part de funcionaris Aliats, Churchill va cridar-li que ell no era França i que no el reconeixia com el cap de França. De Gaulle no va tenir cap més remei que acceptar la publicació, escrita des de Washington, d’un comunicat conjunt dels governs nord-americà, britànic i canadenc que afirmava que les illes eren franceses però que serien administrades pel Comitè consultiu, que seria bàsicament nord-americà i canadenc.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar des de les illes Carolines, al nord de l’arxipèlag de Bismarck.

A les Filipines:

Després de l’ofensiva de la 65º Brigada de Homma Matsarahu en una batalla al voltant d’Abucay, l‘exèrcit nord-americà i filipí de Jonathan Wainwright es va tenir que replegar a una segona línia de defensa.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín després d’una visita al quarter general de Rastenburg on es va entrevistar amb Adolf Hitler. Un cop instal·lat a la seva oficina, el ministre va donar en el govern un detallat informe de la situació militar basat en les seves conversacions amb el dictador. Després va parlar amb el tinent coronel Martin, a qui li va demanar que li entregués els noms de tots els oficials del OKW i del OKH que creguessin en la derrota alemanya.

---

Reinhard Heydrich va trucar a Heinrich Himmler, que es trobava a Prússia Oriental, per informar-lo sobre la reunió del dia anterior, la Conferència de Wannsee. 

---

A Berlín, el govern eslovac va rebutjar oficialment enviar 20.000 treballadors eslovacs al Reich i va proposar substituir-los per joves jueus eslovacs.

A Bielorússia:

Els alemanys varen assassinar a més de 12.000 jueus del gueto de Minsk.

A Líbia:

L’Afrikakorps d’Erwin Rommel, després de rebre reforços, va llançar una segona poderosa ofensiva contra el 8º Exèrcit britànic, atacant Benghasi i, d’aquesta manera, les forces de l’Eix varen fer retrocedir als britànics 570 quilòmetres fins tornar a la localitat de Ganzala, a prop del port de Tobruk, en disset dies de lluita ferotge.

A les Filipines:

A Batan, on hi havien atrinxerades forces nord-americanes i filipines, els homes del major general Naoki Kimura varen arribar al mar envoltant a les tropes aliades, que no varen tenir més sortida que fugir a través del mar.