Dimarts:

La conferència de Wannsee:

Al migdia, en un palau situat a la riba del llac Wannsee, a les afores de Berlín, a l’antiga vila de l’industrial Ernst Marlier, en el carrer Grossen Wannsee número 56-58, que feia d’oficina de la Comissió Internacional de la Policia Criminal,  va començar una conferència entre els alts càrrecs nazis de la cúpula de les SS, de la policia, dels ministeris, del NSDAP i del govern polonès per preparar un projecte per exterminar els jueus d’Europa, el que més tard s’anomenaria l’Holocaust. Els alemanys varen arribar a la conclusió de que si els jueus sobrevivien després de la guerra la victòria no seria total i, per tant, se’ls havia d’eliminar de forma immediata. Abans d’aquesta conferència el 80% dels jueus que van morir a l’Holocaust encara eren vius.

Les actes de la reunió van ser redactades per Adolf Eichmann i va ser organitzada per Reinhard Heydrich. Entre els convidats hi havia un representant de Hans Frank, Josef Bühler, el cap de la Gestapo, Heinrich Müller, i el seu especialista en el problema jueu, el SS-Oberstumbannführer Eichmann, el comandant de la Policia de Seguretat del Govern General i de Letònia, Karl Schoengarth i Rudolf Lange, el gauleiter Alfred Meyer del Ministeri d’Alfred Rosenberg per les regions ocupades de l’Est, el secretari d’Estat del Ministeri del Interior, el doctor Wilhelm Stuckart, el secretari d’Estat del Ministeri de l’Aire, Ernest Neumann, el subsecretari d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors, Martin Luther, el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Roland Freisler, el cap del gabinet de la Cancelleria del Reich, Friedrich Wilhelm Kritzinger, a més de cinc oficials més de les SS a part de Müller, com el SS-Oberührer Karl Eberhard Schöngarth. Ernst von Weizsäcker va assistir a l’acte com observador del Ministeri d’Afers Exteriors.

La reunió, que va durar entre una i dues hores en el menjador del palau, la va inaugurar Heydrich explicant que Hermann Göering l’hi havia confiat la responsabilitat de preparar la Solució Final de la qüestió jueva europea i que la responsabilitat global era del seu superior, Heinrich Himmler. Heydrich va analitzar la trajectòria antisemita del règim i després va manifestar que l’evacuació dels jueus a l’Est havia suggerit ara, amb el permís d’Adolf Hitler, com una altra solució enlloc de l’emigració. El cap del SD va parlar d’adquirir experiència pràctica en el procés per la imminent Solució Final que inclouria fins a 11 milions de jueus de tot Europa. Heydrich va comptar la població jueva de cada país europeu, inclús a molts que estaven fora de l’esfera alemanya. Per exemple, va comptar 4.000 jueus a Irlanda, 3.000 a Portugal, 8.000 a Suècia i 18.000 a Suïssa.

En el colossal procés de deportació es “netejaria” d’oest a est de jueus, va afirmar, i va dir que una minoria de jueus deportats se’ls posaria a treballar en grans quadrilles de treball agrupats per sexes per construir les carreteres que anirien cap a l’Est. Heydrich ja preveia que molts d’ells moririen. Als individus forts que sobrevisquessin se’ls tractaria, va deixar clar, com es mereixien, o sigui, eliminant-los. Llavors, Bühler va preguntar directament si podia començar aquelles noves ordres a la seva zona, on vivien dos milions i mig de jueus, perquè va dir que volia eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar i va afegir que la gran majoria dels dos milions i mig no estaven en condicions per treballar. Bühler va manifestar  que s’havia d’eliminar el tema de la qüestió jueva el més aviat possible. Es va planejar que s’hauria d’enviar al gueto de Theresienstadt els jueus de més de 65 anys i els jueus amb condecoracions de guerra o que haguessin patit ferides greus en la Primera Guerra Mundial. A continuació, els reunits varen discutir els problemes que comportaria convèncer als països ocupats o aliats perquè entreguessin als jueus. Heydrich no preveia cap problema a Eslovàquia i Croàcia, on ja havien començat els preparatius, i creia que a Hongria només feia faltar enviar-hi un conseller d’assumptes jueus i que a Itàlia només seria necessari posar-se en contacte amb el cap de la policia italiana. Respecte a França, Heydrich va comunicar-los que només a la zona de Vichy i les seves colònies del nord de l’Àfrica i vivien 700.000 jueus i hi preveia problemes. El sotssecretari Luther el va tranquil·litzar assegurant-li que no preveia problemes i va senyalar que les dificultats sorgirien en els països nòrdics. A continuació varen discutir què fer amb les persones de més d’una raça.  L’únic que va formular una queixa va ser Wilhelm Stuckart del Ministeri de l’Interior perquè no volia eliminar als mig-jueus pels tràmits burocràtics que provocaria i va suggerir la possibilitat d’esterilitzar-los i anul·lar els matrimonis mixts. Neumann no hi va estar d’acord. A continuació, Bühler va demanar que comencessin les deportacions en el Govern General, on la gran majoria de jueus no havien sigut seleccionats pel treball. En la part final de la conferència, Meyer i Bühler varen insistir en la necessitat de prendre mesures preparatòries en els territoris designats. La conferència va acabar amb una nova crida de Heydrich perquè ampliessin l’ajuda necessària per posar en pràctica la Solució Final.

Després de la reunió, els 27 homes que hi van ser presents varen beure brandi i van fumar tant tranquil·lament. Heydrich, Eichmann i Müller es varen asseure al costat de la xemeneia per beure’s el conyac.

---

Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li que tota la culpa de que hi hagués aquella guerra era del primer ministre Winston Churchill perquè no acceptava negociar la pau amb ells quan era el moment. A la nit, Hitler va parlar amb els seus convidats del que s’havia de fer per fer desaparèixer els jueus d’Europa.

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Himmler, i els va assegurar que en l’època de l’antic Imperi s’havia fet tot els possibles per excloure els obrers de la comunitat alemanya i va afirmar que aquesta mentalitat havia causat les grans catàstrofes. El dictador, després de dir que els homes que havien de comandar havien de ser els més preparats i no els qui ho fessin per altres causes, els va reconèixer que ell preferia com a comandants de companyia a homes de 26 anys enlloc d’homes de 40 perquè aquests últims eren massa teòrics.

A França:

Gaston Gallimard va intentar adquirir l’editorial Calmann-Lévy, que havia sigut d’un propietari jueu.

A Iugoslàvia:

Mentre els nazis es preparaven per dur a terme el genocidi més gran de la història, a Iugoslàvia centenars de nens jueus i dones jueves se’ls va obligar a caminar molts quilòmetres enmig de la neu cap al camp de concentració de Sajmiste.

En el front oriental:

La Wehrmacht continuava patint les conseqüències d’aquell dur hivern i tenien aquell dia a 50.000 ferits per congelació, 4.000 de tercer grau i 1.800 amputacions.

En el sector sud:

Fedor von Bock va tornar del seu permís per malaltia però ara com a oficial al comandament del Grup d’Exèrcits del Sud.

A Líbia:

En el port de Mersa Brega, controlat fins llavors pels alemanys, es varen produir diverses explosions i es varen destruir algunes embarcacions. D’immediat, els Aliats varen creure que Erwin Rommel abandonava la ciutat i que en aquells moments estava destruint el port per deixar-lo inservible. Però aquelles destruccions eren simulades per Rommel en una operació que no havia dit res en els italians, ni tant sols a l’Alt Comandament alemany, amb la intenció de forçar els britànics a que avancessin sobre la suposada retirada alemanya sense saber que els havia preparat un moviment en pinça per arribar a la rereguarda aliada i atrapar-los en una gran bossa. Amb aquesta idea, a la nit dues columnes de les tropes de Rommel varen sortir de Mersa Brega direcció a Tobruk amb l’objectiu de tancar els britànics en aquesta bossa. La primera columna, formada per la 90º Divisió lleugera i unitats de la 21º Panzerdivsionen, va avançar per la costa. La segona, amb el gruix de l’Afrikakorps, es va dirigir a Wadi Faregh pel desert. En la bossa hi varen caure un centenar de carros blindats, 40 canons i un miler de soldats.

En el Pacífic:

En la continuada ofensiva japonesa contra les possessions aliades, quatre portaavions varen iniciar atacs aeris a Rabaul, Nova Bretanya, i dos submarins varen bombardejar l’illa de Midway. Per la seva part, embarcacions de guerra nord-americanes i australianes varen enfonsar un submarí japonès davant de Darwin.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A l’hora d’esmorzar, Adolf Hitler va parlar amb Joseph Goebbels sobre els jueus i el dictador va mantenir la seva posició de que havien de ser durs amb ells perquè els culpabilitzava de la guerra.

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que l’hi havia costat molt que els seus homes no es batessin en duels i va recordar una baralla de Rudolf Hess amb un estudiant borratxo, que va estar a punt d’acabar amb un duel si no hagués sigut per la seva intervenció, i l’assassinat del seu periodista Strunk, que havia sigut abatut en un duel després de que insultessin a la seva esposa. Tot i això, Hitler els va assegurar que feia la vista grossa i que impugnava la condemna quan algú era condemnat per haver defensat el seu “honor”.

A Alemanya:

A Leipzig, igual que passaria el 27 de gener, es varen deportar els jueus de la ciutat en camions tot i les baixes temperatures.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de que els alemanys no tinguessin èxit en la seva ofensiva, Adolf Hitler va substituir el cap del Grup Centre, Fedor von Bock, pel comandant del 4º Exèrcit, el mariscal Günther von Kluge. Von Bock va substituir al mariscal Walther von Reichenau, que havia mort el dia anterior, com a cap del Grup d’Exèrcits Sud. De la mateixa manera, Wilhelm Ritter von Leeb, comandant del Grup d’Exèrcits del Nord i que ja havia demanat ser rellevat, va ser enviat a la reserva forçosament i no va dirigir més les tropes durant la resta de la guerra.

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que en la seva vida sempre havia tingut que persuadir als seus contrincants i va recordar una entrevista amb el president Paul von Hindenburg el 1932, en la qual, segons el dictador, el President va quedar convençut dels seus arguments i a partir de llavors el va tenir en gran consideració. Parlant de Franz von Papen, Hitler va dir que l’hi havien d’estar agraïts que els hagués obert les portes a la Cancelleria gràcies als seus contactes amb el President, però va afirmar que no era un gran home que pogués fer gran cosa més. A continuació, Hitler va assegurar que si Ion Antonescu no aconseguia tenir el suport del poble estaria perdut i, comparant-lo amb Von Papen, va afirmar que aquest havia sigut el problema de l’antic canceller. El dictador llavors els va recordar la dura crisi econòmica en que es va trobar quan va arribar a la Cancelleria i els va dir que el primer que havia fet havia sigut no pagar els deutes estrangers, però que això l’havia fet tema de que els francesos ho fessin servir de pretext per ocupar Magúncia.

A la nit, recordant el programa del NSDAP, Hitler els va dir en els seus convidats que aquell programa pertanyia a la història i per tant no es podia modificar com alguns li demanaven. Parlant de les batalles a l’Est, els va afirmar que el problema no era tant l’hivern en si, com en el fet de tenir homes i no saber com transportar-los. Canviant de tema, el dictador els va dir que era millor que ell fos qui parlés el dia 30 de gener en la cerimònia de la pujada al poder enlloc de Joseph Goebbels perquè ell sabia pujar la moral i va criticar que el ministre en la seva última crida havia exhortat als soldats a romandre forts i tranquils. Parlant d’història, Hitler els va assegurar que quan parlaven dels avantpassats havien de designar sempre als grecs de la Grècia antiga i no els qui desenterraven en terres alemanyes.

A Alemanya:

De Berlín va sortir un comboi carregat de jueus per ser deportats a Polònia.

---

Karl Döenitz va instar a l’enginyer Hellmuth Walter perquè profunditzés i accelerés el desenvolupament d’un nou submarí, el V-80, que podia viatjar a 23 nusos sota l’aigua i romandre completament submergit durant llargs períodes de temps.

A França:

El U-564 de classe VII del comandant Teddy Suhren va salpar de La Pallice per dirigir-se a la costa est-nord-americana. El submarí anava ple de subministres per satisfer el llarg trajecte.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Demiansk, el 2º Cos alemany, amb uns 100.000 homes, va ser envoltat pels soviètics.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va celebrar el 60è aniversari i entre les felicitacions que va rebre destaca la de Winston Churchill, que li va enviar un telegrama en el qual li va dir que esperava que en el següent aniversari es poguessin veure en la següent etapa del camí que s’obria davant d’ells. El President li va respondre que “resultava divertit compartir aquella dècada amb ell”.

A les Índies Orientals:

El ABDA, un comandament Aliat unificat, va traslladar la seva seu de comandament a Lemberg, a prop del Bandung, on estaria més protegit dels atacs aeris i navals.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Walter von Reichenau, el cap del Grup d’Exèrcits del Sud, va morir quan era transportat a Alemanya. El 12 de gener de 1942 havia patit una hemorràgia cerebral quan havia sortit a caminar a 40 graus sota zero en el front oriental i es trobava hospitalitzat des de feia cinc dies en un hospital militar. Quan Adolf Hitler va tenir notícies sobre el seu estat de salut va ordenar traslladar-lo en avió a un hospital d’Alemanya, però quan aterraven a terres alemanyes l’aparell va patir un accident i Von Reichenau va sortir-ne ferit, morint al cap d’unes hores quan era transportat en una ambulància a un hospital. Segons alguns testimonis, Von Reichenau no va morir per culpa de les ferides de l’accident sinó per un atac de cor. Més tard van sortir rumors de que havia patit una mort violenta per les desavinences que havia tingut amb Hitler els últims mesos.

---

Un diari alemany va fer sarcasmes contra els diaris londinencs que, segons el diari, inventaven i publicaven un plànol de Berlín amb nius de metralladores de les SS.

A Polònia:

A la nit, Hitler va assegurar en els seus convidats que tots els llibres que parlaven de Rússia parlaven de neu i gel, i va afirmar que la incertesa del temps havia provocat que els soldats no estiguessin preparats per les temperatures que estaven afrontant. El dictador demanava que els generals fossin més durs, criticant a Walter von Brauchitsch de tou, i va dir que si no fos pel gel ara estarien 600 quilòmetres més a l’est. A continuació, després de demanar que volia locomotores que duressin uns anys, Hitler els va dir que els seus avions eren molt millors que els nord-americans. Parlant de Malta, el líder alemany va dir que la tàctica allí consistia en atacar sense descans.

---

Heinrich Himmler va participar en una cacera a Leissienen, a Prússia Oriental, organitzada pel gauleiter Erich Koch.

A la Gran Bretanya:

A les deu del matí, després de concloure la seva estada a Washington les últimes setmanes i després d’un vol transatlàntic de 18 hores, Winston Churchill va aterrar a Plymouth.

A Líbia:

Les guarnicions alemanyes i italianes de Sollum i Halfaya, uns 5.500 homes, es varen rendir als britànics perquè no tenien aigua des de feia tres dies i estaven envoltats pels britànics dins de l’Operació Crusader, que precisament aquell dia es va donar per finalitzada.

A la Unió Soviètica:

La Stavka va rebre de Bucarest una intercepció d’un telegrama italià xifrat en el qual es parlava d’un bloqueig de trànsit dels ferrocarrils romanesos per permetre d’aquesta manera el trànsit de centenars de combois ferroviaris de tropes alemanyes amb destí al sud de la Unió Soviètica.

A l’Àrtic:

Els U-Boots varen efectuar el seu primer atac sobre un comboi Aliat a l’Àrtic. El U-454 va enfonsar el destructor Matabele i una embarcació mercantil del comboi PQ-8.

A Malàisia:

Al sud de la ciutat de Muar, el 19º Batalló britànic va entrar en contacte amb els japonesos.

A les Filipines:

A Batan, després del contraatac del dia anterior dels filipins, el major general Naoki Kumira, al capdavant de 5.000 homes, va atacar al front occidental de Batan.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats la història d la regió de Hochlenzer i després els va parlar de la seva casa de muntanya, el Berghof. Els va confessar que tenia moltes ganes de tornar-hi i els va narrar que havia sigut gràcies a Dietrich Eckart que havia conegut la zona d’Obersalzberg quan el varen tenir que amagar de la policia l’any 1922. Hitler els va assegurar que va quedar tan fascinat per aquelles muntanyes que cada cop que podia hi anava sota el sobrenom de senyor Wolf i que només la família Büchner sabia del cert la seva identitat. Parlant d’aquell passat, Hitler els va confessar que la seva època més bella era quan no era conegut i podia viatjar tranquil·lament. Els va dir que quan va sortir de la presó de Stadelheim el 1924 el primer que va fer va ser viatjar a Obersalzberg i que quan el 1928 va saber que es llogava la casa Wachenfeld va tenir clar què tenia que fer. Segons va explicar Hitler, va trucar a la seva germanastre Àngela Raubal perquè dirigís la casa i els va explicar que allí hi havia passat les millors hores de la seva vida i que tots els seus grans projectes s’havien concebut en aquella zona. Després de dir que en aquells dies havia tingut grans moments d’oci amb els seus amics, Hitler va recordar amb admiració la figura d’Eckart, de qui va confessar que havia sigut el seu mentor. El dictador també els va dir que en aquella època havia conegut a moltes noies, però que en cap cas va pensar en el matrimoni perquè a la seva menor imprudència podia acabar reclòs sis anys a la presó i no volia deixar una esposa sola i per aquest fet, segons la seva opinió, havia rebutjat a certes oportunitats. A continuació va lloar la figura del doctor Emil Gansser per haver-lo ajudat en aquell temps en el NSDAP a conèixer diferents personalitats, tot i que els va narrar que era impuntual i catòlic. També els va dir que a Munic havia trobat a gran addictes al partit nazi i que quan els retrobava ara per casualitat encara es commovia i va rememorar aquella època en que eren un partit marginal i a diferents personalitats com Neuner, el criat d’Erich Ludendorff, o Max Erwin von Scheubner-Richter, entre altres. Per acabar, Hitler va afirmar que s’hi un desconegut com ell havia acabat dirigint a tota una nació era gràcies a aquestes “grans personalitats”.

---

Aquell dia va començar el reassentament dels jueus del gueto de Lodz, que varen ser enviats per primer cop a Chelmno, més d’un mes després de que comencessin les matances al camp. Eren jueu elegits en una selecció feta pel Consell Jueu del gueto presidit per Mordechai Chaim Rumkowski. Precisament, i coincidint amb les matances, els alemanys varen interrompre els intercanvis de posats amb els jueus alemanys deportats allí.

A Alemanya:

A Berlín va morir el director general August Diehn a l’edat de 67 anys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va ser acceptada la renúncia de Wilhelm Ritter von Leeb com a comandant del Grup d’Exèrcits del Nord després de que Hitler no li aprovés el 12 de gener una retirada d’algunes divisions. Von Leeb va ser substituït pel general Georg von Küchler, a qui Franz Halder li va ordenar amb fermesa que tenia que obeir les ordres de Hitler.

A les Filipines:

A Batan, on les tropes nord-americanes i filipines estaven atrinxerades, un contraatac filipí va agafar per sorpresa als japonesos i, inclús, els va sobrepassar obrint una bretxa que va tenir que tancar el regiment del coronel Susumu Takechi.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va crear la Junta de Producció de Guerra, la WPB.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que quan Winston Churchill tornés a la Gran Bretanya de Washington no tindria problemes per convèncer a la Cambra dels Comuns, però els va assegurar que les persones que tenien la seva fortuna a l’Índia no es deixarien enganyar i va creure possible que els britànics es retiressin de la guerra per salvar l’Imperi. Hitler llavors es va queixar de l’alta natalitat índia. Martin Bormann va intervenir a la conversa per explicar-li que de les 50 famílies d’Obersalzberg, 24 havien tingut fills el 1941. Hitler va exclamar que aquest fet els apropava a la natalitat russa, però va avisar del problema de la falta de vivenda.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que quan era jove Àustria era un país insegur i per això anava armat. Canviant de tema, el dictador va assegurar que ell era una persona incorruptible perquè no tenia protegits i no admetia que al seu voltant hi hagués sistemes de protecció. Hitler va queixar-se de que una ordre seva tardava cinc dies en la Wehrmacht a que es traduís en fets, mentre que en el partit nazi es feia sempre de forma ràpida i simple. El líder alemany llavors els va augurar que en un futur el mineral de ferro s’acabaria en el món, igual que el carbó, que pensava substituir per l’aire i l’aigua. Parlant del sexe femení, Hitler va assegurar que hi havien dones extraordinàries com Angelica Kauffmann, una gran pintora. El dictador va parlar llavors de museus i va assegurar que amb el diner que li havia donat Walther Funk pensava construir un museu a Königsberg, on reunirien tot el que trobessin a la Unió Soviètica, i una òpera grandiosa i una biblioteca. A la vegada volia reunir els museus de Nuremberg en un de sol perquè tenia por que els locals s’incendiessin i va afirmar que s’ocuparia de la nova ciutat noruega que volia construir a Trondheim. Per acabar, Hitler els va assegurar que les guerres s’oblidaven i només quedaven les obres del geni humà.

A Alemanya:

Durant aquell dia va sortir un rumor que deia que Hitler volia sentir que ja no quedaven més jueus a Alemanya.

En el front oriental:

En el sector nord:

Wilhelm Ritter von Leeb va dimitir com a cap del Grup d’Exèrcit Nord davant de Wilhelm Keitel per la negativa de Hitler de retirar les seves tropes de Demiansk. Von Leeb va ser substituït per Georg von Küchler, el comandant del 17º Exèrcit.

En el sector sud:

L’artilleria alemanya va atacar en el Mar Negre.

A Brasil:

En la sessió d’obertura de la Conferència Inter americana a Rio de Janeiro, el subsecretari d’Estat dels Estats Units, Sumner Wells, va demanar en els països d’Amèrica llatina que trenquessin totes les relacions amb els països de l’Eix.

A Malàisia:

Les tropes japoneses van trencar la Línia Johore de les forces de la Commonwealth, a 40 quilòmetres de Singapur.

A les Índies Orientals Holandeses:

Per frenar l’avanç de les tropes japoneses va entrar en funcions el ABDA, American, British, Dutch, Australian, un comandament unificat que tenia l’objectiu de mantenir la línia Malàisia-Sumatra-Java-Illes menors de la Sona-Austràlia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va ordenar en el seu departament del seu Ministeri que a partir d’ara es farien càrrec de tot el mobiliari dels jueus que havien sigut deportats de les regions occidentals ocupades. Rosenberg va nomenar com a director del Servei Occidental el cap de la Creu Roja alemanya, Kurt von Behr, que fins llavors es dedicava al robatori d’obres d’art. Von Behr es va fer càrrec de portar tots els mobles dels jueus cap a les ciutats alemanyes. Però qui realment donava les ordres sobre els robatoris dels immobles jueus varen ser els alts comandaments de l’Exèrcit de Terra, els Oberkommando des Heeres (OKH), amb l’aprovació d’Adolf Hitler. Von Behr es va encarregar amb molta eficàcia de fer arribar ràpidament al comerç alemany articles que començaven a escassejar com roba, vestits, porcellana, estris de cuina, coberteria… Sobretot es va distribuir gran part del mobiliari jueu a les ciutats que havien sigut bombardejades.

---

Després de l’èxit de les donacions de peces de vestir per al front oriental, on varen arribar a reunir 67 milions de peces, Joseph Goebbels va anunciar en un discurs a través de les emissores alemanyes que aquelles donacions eren una prova convincent de la resolució amb què la nació alemanya estava disposada a dur aquella guerra a la victòria.

---

Segons l’informe número 15 de la RSHA, a conseqüència dels assassinats perpetuats per les SS i les forces letones del 30 de novembre fins el 9 de desembre de 1941 el número de jueus que quedaven a Riga havia quedat reduït a 2.500 persones jueves. Abans d’aquestes dates en el gueto de Riga i malvivien 29.500 jueus.

A França:

Els alemanys varen celebrar un judici contra resistents francesos que va acabar amb afusellaments.

En els Estats Units.

A Washington va concloure la Conferència Arcàdia entre nord-americans i britànics. Els dos països varen pactar crear un consell combinat de caps d’Estats Majors, i es va donar prioritat a la lluita contra Alemanya i a l’ocupació de l’Àfrica del nord francesa. Després de la Conferència, el primer ministre Winston Churchill va abandonar la Casa Blanca després de passar-hi pràcticament un mes. Harry Hopkins va ser present a l’última trobada entre Churchill i Franklin Delano Roosevelt.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden es va reunir amb el coronel Charles de Gaulle per exigir-li que acceptés la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, que havia ocupat el desembre de 1941 sense el consentiment dels nord-americans, i li va demanar que les illes fossin controlades pels funcionaris Aliats. Eden el va informar que els Estats Units tenien pensat enviar a Saint-Pierre un cuirassat i dos destructors.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va publicar el famós poema de Konstantin Simonov titulat Espera’m, que era cant de qui enyorava la seva llar des del front i dels que agradaven el seu retorn. El poema feia:

A l’Àsia:

A Java, el general britànic Archibald Wavell es va fer càrrec del comandament de les forces concentrades a l’illa. A Malàisia, els japonesos varen arribar a Johore i allí es varen enfrontar contra la 8º Divisió australiana del major general Gordon Bennett, que no va poder aturar-los.

A Japó:

El departament d’operacions de Tòquio va fer saber a l’Exèrcit de Kwantung, a Manxúria, que podia esperar l’arribada de reforços de consideració pel mes de març per cometre un atac contra la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre el comunicat de l’Exèrcit que parlava un altre cop de combats a prop de Leningrad i a l’est de Charkow. A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb i Josef Terboven, i els va reconèixer que els txecs estaven dividits entre els que volien tractar amb ells i els qui eren partidaris d’Eduard Benes i va exigir mà dura per solucionar la divisió. Confiava que Emil Hacha passés com un dels grans homes de la història txeca i va recordar-los com havia entregat Praga el març de 1939.

A la nit, després d’escoltar la Setena simfonia de Bruckner, Hitler els va comentar que aquella obra s’havia compost sobre aires populars de l’Alta Àustria i que li recordava els balls del Tirol de la seva joventut. A continuació, el dictador els va parlar dels grans músics i els va assegurar que Brahms havia tingut el suport dels jueus i que en canvi Richard Wagner era un home del Renaixement que no es podia criticar. Parlant de Mozart i del seu final en una fossa comuna, Hitler es va referir a Paul Ludwig Troost, de qui va dir que havia sigut un revolucionari en l’arquitectura i que gràcies a ell el seu geni s’havia pogut contemplar. El dictador va afirmar que els països tenien que realitzar grans sacrificis per als “grans homes” perquè els considerava les ànimes d’una nació.

---

A Auschwitz II, Birkenau, es va utilitzar per primer cop en el camp el gas Zyklon-B per eliminar als presoners.

A la Unió Soviètica:

El general Von Roques va firmar una ordre dirigida a totes les tropes del sector sud en la qual alertava contra la utilització per part dels russos d’adolescents que, després d’haver-se guanyat la confiança dels homes de la Wehrmacht, ara treballaven com espies. Per això demanava no tenir contemplacions ni pietat amb aquests joves i va exigir que fossin entregats als òrgans components de la Policia o del SD.

A Lituània:

En el gueto de Vilna, els alemanys hi varen establir una Guàrdia Alemanya per controlar la vida del gueto.

A l’Atlàntic:

A la nit, els U-Boots alemanys varen ser llançats, sota el nom clau d’Operació Redoble de Tambor, contra les embarcacions que estiguessin davant de la costa est dels Estats Units. El U-123 dirigit pel tinent Reinhard Hardegen tenia en el seu periscopi les llums dels gratacels de Nova York. Inclús varen poder contemplar els llums dels vehicles que transitaven pels carrers de la ciutat nord-americana. Tot i que el capità va tenir l’esbojarrada idea de disparar contra la Cinquena Avinguda, havia rebut ordres estrictes de Karl Döenitz de limitar-se a enfonsar embarcacions cisternes carregades de combustible. D’aquesta manera, el U-123 va disparar dos torpedes contra un petrolier que acabava de sortir del port i, després d’enviar-lo al fons del mar, va marxar sense dificultats. Per sort dels alemanys, el telegrafista del petrolier va enviar un missatge en el que assegurava que l’explosió s’havia produït en xocar contra una mina.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en el Saint-James Palace va tenir lloc una reunió de vuit governs a l’exili més la França Lliure en la que es va acordar castigar als líders de l’Eix responsables de crims de guerra i contra la humanitat.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va encarregar en el general William Donovan, Wild Bill, la creació d’un servei secret, l’OSS (Office of Strategic Services), que el juliol de 1947 es convertí en la CIA.

A les Índies Orientals Holandeses:

Totes les posicions claus al voltant de Tarakan i a Manado ja estaven en mans japoneses.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Ritter von Leeb i aquest, al comandament del Grup d’Exèrcits del Nord, va demanar la retirada d’algunes posicions que considerava indefensables per evitar més pèrdues. Hitler, amb el suport de Franz Halder, si va negar perquè pensava que debilitaria el flanc nord i dificultaria la campanya de l’estiu.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que havia ordenat que tots els graus de la Wehrmacht executessin totes les ordres que es donaven. A continuació, el dictador va lamentar que els estava costant enviar provisions al front oriental i va culpar a les extremes temperatures com una de les grans dificultats que tenien alhora d’enviar provisions. Després d’explicar que ara tenien un Exèrcit enorme i modern, Hitler va afirmar que quan aquestes regions de l’Est estiguessin unides a la xarxa ferroviària alemanya construirien locomotores adaptades a les condicions locals i es va tornar a queixar de l’extrem fred que feia aquell hivern i de que ningú l’havia escoltat quan havia reclamat certes millores en els instruments de guerra per evitar congelacions.  Creia que si poguessin tenir un casc folrat de pell i una careta de cel·luloide solucionarien el problema del fred. Canviant radicalment de tema, Hitler va acusar un cop més a Winston Churchill d’estúpid i d’enviar el seu país a la guerra, però va assegurar que un cop caigués Singapur el primer ministre seria acomiadat. El dictador llavors el va acusar d’estar influenciat pels jueus i va insultar a lord Halifax definint-lo com un hipòcrita i un mentider. Parlant de les batalles a l’Àsia, Hitler va augurar que els japonesos no conqueririen l’Índia, ja que creia que només es limitarien a bloquejar-la, però també va afirmar que els hindús es revelarien contra les autoritats britàniques. El dictador va lamentar llavors que Oswald Mosley i els seus homes estiguessin empresonats perquè creia que podrien canviar el destí de la Gran Bretanya, ja que no volien la guerra. Fent mofa, Hitler es va dirigir a Martin Bormann i li va exclamar que s’estava tornant religiós. Bormann li va respondre que sempre havia sigut molt religiós. Llavors, el dictador els va concretar que volia dir que s’estava convertint en una figura religiosa perquè aviat seria el gran cap dels tàrtars i va assegurar que àrabs i marroquins barrejaven el seu nom en les seves pregàries. En to burlesc va dir que ell, com a vegetarià, no podria menjar depenen de quins plats fessin aquells líders religiosos.

---

En el gueto de Lódz varen començar les primeres deportacions al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

Hermann Göering va celebrar el seu aniversari amb una luxosa recepció. La premsa es va referir a ell amb el títol de Paladí del Führer.

---

Un informe del govern deia que segons els comunicats recopilats per la delegació central SD d’Erfurt, la població rebutjava casi massivament les ostentacions propagandístiques de les últimes setmanes. Tant els titulars com els comentaris del diari Thühringer Gauzeitung eren poc realistes, es deia, i les conclusions eren tan exagerades que no hi havia ningú que es prengués seriosament el diari, s’afirmava.

En el front oriental:

En el sector sud:

El mariscal de camp Walter von Reichenau va patir una hemorràgia cerebral quan va sortir a caminar a quaranta graus sota zero. Al cap de cinc dies moriria.

A Iugoslàvia:

El general Dusan Simovic va dimitir com a primer ministre del govern iugoslau a l’exili. El professor Yovanovic el va substituir.

A la Gran Bretanya:

Alexander Hardinge, en nom del rei Jordi VI, va contestar la carta de Rudolf Hess de feia uns dies dirigida al monarca. En ella es va precisar que el rei havia llegit la carta i que havia demanat transmetre-la al Foreign Office. Hardinge va concloure que Hess era víctima d’un complex de persecució i que no hi havia res a fer. Alexander Cadogan, en rebre la carta del monarca i llegir el text de Hess, va gravar unes paraules a la carta de Buckingham en tinta vermella que deia:

Espero que els presoners dels camps de concentració gaudeixin de coixins elèctrics per escalfar-se.

Hess havia demanat en la seva carta a Jordi VI, a més d’unes ulleres, un coixí elèctric per alleugerir els seus dolors estomacals.

A Líbia:

Erwin Rommel va acceptar un pla proposat pels seus oficials per contraatacar als Aliats. La força naval britànica en el Mediterrani estava tan desgastada en aquells moments que no va poder evitar que els alemanys fessin arribar més subministrament a Líbia. Al mateix temps, les forces aliades varen patir la marxa de la 7º Brigada Blindada, a més de la de dues divisions australianes, que varen ser enviades al Pròxim Orient.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen entrar al país per envair-lo i expulsar-hi els britànics.

A Malàisia: 

Els japonesos varen ocupar Kuala Lumpur, la capital.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va crear el War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) per evitar les vagues, controlar els salaris, la inflació i tots els temes relacionats amb l’economia de guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va passar el dia reunit amb el comandant Günther von Kluge per intentar trobar una manera de frenar als soviètics, ja que era conscient que la seva situació era molt crítica.

A Alemanya:

Després de prolongar-se uns quants dies més, aquell dia es va acabar la col·lecta de peces de vestir per enviar-les al front oriental per als soldats alemanys desprotegits del terrible hivern d’aquell fred. En total es varen donar més de 67 milions de peces de vestir.

---

Joseph Goebbels va escriure un article en el Das Reich on va dir, entre altres coses, que Winston Churchill hauria de dirigir una companyia de teatre però mai l’Imperi britànic. L’article no va ser gaire acceptat per la població.

A Líbia:

Enmig de la retirada, l’Afrikakorps d‘Erwin Rommel va abandonar Cirenàica i va arribar a El Arghelia, una zona ideal per la defensa per la seva situació geogràfica.

A Malàisia: 

Kuala Lumpur es va rendir als japonesos.

A les Índies Orientals Holandeses:

A primera hora, els japonesos varen desembarcar a Manado en tres punts diferents i amb facilitat varen acabar amb la dèbil resistència.