Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Stanislawów, al sud de Galítzia, Hans Krüger, el cap de la Policia de Seguretat, va ordenar a primera hora del matí detenir a tots els jueus de la ciutat i per grups els varen posar en fila en una llarga cua que anava fins la vora d’unes tanques obertes que s’havien excavat en el cementiri de la localitat. Allí, policies alemanys del Batalló policial 133, gent d’ascendència alemanya i ucraïnesos nacionalistes els esperaven per assassinar-lo. El primer grup, 1.000 jueus, un cop varen passar la porta del cementiri se’ls va ordenar que es despullessin i llavors els varen disparar. Els morts queien en unes fosses, on el costat Krüger hi havia col·locat taules amb menjar i vodka. Krüger mateix va supervisar els afusellaments amb una botella de vodka. En total més de 12.000 jueus varen ser assassinats. Alguns varen intentar escapar escalant el mur del cementiri o llançant-se a les fosses per camuflar-se entre els cadàvers, però cap d’ells va poder escapar de les bales alemanyes. Quan varen acabar la matança, els alemanys varen organitzar una festa amb menjar i alcohol per celebrar-ho. Krüger, ja de nit, va anunciar que els jueus que quedaven havien rebut un indult de Hitler i varen ser conduïts de retorn al gueto.  

A Iugoslàvia:

A Zasavica, els alemanys varen assassinar a diversos centenars de jueus i gitanos. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen rodejar pel sud la línia fortificada de Mojaisk i varen ocupar Briansk, Viazma i Kaluga. Vuit exèrcits soviètics havien quedat atrapats i 648.196 homes varen quedar presoners. Els bombarders alemanys també atacaven amb força i durant un d’aquests atacs varen ferir greument al tinent general Andrei Yeremenko, al comandament del Front de Briansk.

En el sector sud:

El Front Sud de les VVS va continuar atacant al 1º Exèrcit Panzer sobre el riu Mius i Mariupol. El 17º Exèrcit va perdre a 200 soldats i 238 cavalls sota aquests atacs aeris.

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau es trobava en aquells moments a Bogodujov, a 65 quilòmetres al nord-oest de Khàrkiv.

A la Unió Soviètica:

El diari soviètic Pravda parlava del terrible perill que corria la nació. El Comitè de Defensa Nacional va decidir fer una crida als ciutadans de Moscou per formar una primera línia de defensa a certa distància de la capital, una segona línia en el límit exterior de la ciutat i dues més al llarg dels bulevards perifèrics, ja dintre la ciutat. A més, Iosif Stalin va ordenar que 400.000 soldats amb experiència, 1.000 carros de combat i 1.000 avions es desplacessin direcció oest per Sibèria per situar-se darrere de Moscou

Mentre es cridava a la població perquè resistís, el govern soviètic va traslladar a Kuibichev i a altres ciutat de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a Moscou.

A la vegada, físics soviètics, entre ells Piotr Kapitsa, varen fer públic la seva intenció de col·laborar amb els físics Aliats occidentals per incloure’ls en el programa atòmic. 

---

Els soviètics varen rebre dels britànics 20 carros de combat pesats i 193 caces. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt en el qual li va comunicar que desitjava que parlessin sobre l’estudi del seu Comitè MAUD, que estudiava les investigacions secretes, i del Projecte Manhattan per coordinar i posar en marxa conjuntament qualsevol iniciativa que poguessin prendre. El President es va fer ressò de la conversa que Vannevar Bush i James Conant havien mantingut amb Charles Darwin. El primer ministre va tardar més de l’habitual en contestar la nota del seu homòleg nord-americà perquè no estaven interessats en compartir els secrets i els avenços que havien fet sobre l’energia nuclear. 

A Japó:

Després de la negativa nord-americana d’un acord de pau, el príncep Fuminaro Konoye, que precisament aquell dia feia anys, es va reunir amb Hideki Tojo per dir-li que ell volia acceptar les exigències nord-americanes com la de retirar algunes tropes de la Xina per no conduir el país cap a una nova guerra. Tojo, tot i les acusacions que va rebre, no va cedir. 

Dissabte:

En el Reich:

Després de la roda de premsa del dia anterior de l’Otto Dietrich, els diaris alemanys varen proclamar amb grans titulars:

Sentenciada la campanya de l’Est! La gran hora ha arribat!.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tempestes de neu i les carreteres gelades varen dificultar els moviments dels dos bàndols.

---

El districte militar de Moscou, després de rebre quatre regiments de bombarders procedents del districte militar d’Àsia Central, va iniciar una ofensiva contra les bases aèries de la 2º Flota Aèria. Els resultats varen ser escassos.

En el sector sud:

La Leibstandarte SS Adolf Hitler i la SS-Division Wiking varen arribar al riu Mius, a només 55 quilòmetres a l’oest de Rostov. Però els alemanys varen ser atacats pels bombarders del Front Sud de les VVS, que varen efectuar com a mínim 300 sortides. La II./JG 7 només va poder enviar uns quants Messerschmitt Bf-109 per fer-los front. Aquests atacs aeris soviètics varen obligar al 4º Cos de l’Aire a tornar a atacar les bases aèries soviètiques i aquell mateix dia varen atacar un aeròdrom proper a Stalino, on varen destruir entre 8 i 10 aeronaus segons els informes.

A Romania:

Els alemanys varen establir els primers guetos en el país. Per tal d’evitar que els jueus romanesos morissin, Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves a Romania, va escriure una carta al dictador Ion Antonsecu per intercedir per la meitat dels deportats, per als que Transnistria significava la mort de gent innocent sense més culpa que la de ser jueus.

A Japó: 

Isoroku Yamamoto va reunir a bord del buc de guerra Nagato a cinquanta almiralls i alts caps per parlar del futur atac a Pearl Harbor. Alguns almiralls varen mostrar els seus temors davant d’aquell atac i el vicealmirall Nagumo va detallar tots els perills que hi havia. Mentre tots exposaven els seus temors i opinions, Yamamoto en va prendre nota i quan tots varen acabar les seves exposicions va dir que mentre ell sigui el comandant de la Flota Combinada es faria l’atac contra Pearl Harbor. L’Estat Major de la Marina de seguida es va continuar oposant al pla, però el govern japonès estava decidit a actuar.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la seva particular visió que tenia dels imperis alemanys i britànics a la Història. Estava convençut de que havien sigut abans els alemanys un gran Imperi que els britànics i va afirmar que si no hi haguessin hagut tantes lluites internes per la religió, la Gran Bretanya no hagués tingut mai ni veu ni vot en el continent europeu. Per Hitler l’única força continental que hi havia a Europa era Alemanya.

Al migdia, Hitler va explicar en els seus convidats que la guerra havia tornat a trobar la seva forma més primitiva fent referència a la guerra a l’Est, tot i que va deixar clar que ara la guerra era una lluita per la possessió de les riqueses naturals i va tornar a defensar el darwinisme social. Després Hitler va atacar el cristianisme definint-lo com una protesta contra la naturalesa. 

A la nit, Hitler va criticar davant dels seus convidats als alts comandaments militars alemanys de la Primera Guerra Mundial i va afirmar a la vegada que el Kàiser Guillem II no tenia noció del comandament i el va comparar amb els soviètics. Hitler només va lloar la figura del comandant austríac Conrad von Hoetzendorf per, en la seva opinió, reconèixer les necessitats d’ordre polític i militar.

A Alemanya:

A Berlín, en el Ministeri de Propaganda, Otto Dietrich va anunciar en els periodistes davant d’un mapa gegantesc de la Unió Soviètica que la guerra estava a punt d’acabar. Ràpidament la premsa alemanya va anunciar les victòries alemanyes al front. Per augmentar més l’odi contra els seus enemics, la Parole der Woche que es va publicar aquell dia es podia llegir les paraules del polèmic nord-americà Theodore N. Kaufman: Alemanya té que ser aniquilada – Sempre la mateixa aspiració. 

---

Davant la vida pròpia que havia agafat l’Arma SS, el comunicat del sector SD de Nuremberg d’aquell dia deia que el Brigadeführer SS doctor Martin s’havia proposat, com a cap de les SS del sector, intervenir personalment per mantenir en un sol bloc totes les organitzacions de les SS, però que els seus intents havien sigut envà per l’actitud del cap de l’Arma SS, el Sturmbannführer SS Loh. 

---

A Berlín, Veturia Goga, l’esposa del difunt primer ministre romanès Octavian Goga, va ser convidada en el Frauentag (dia de les dones). Goga es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va explicar alguns detalls sobre l’alçament de la Guàrdia de Ferro. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, Reinhard Heydrich va presidir una reunió on hi varen assistir els més alts comandants locals de les SS i Adolf Eichmann. Heydrich els va informar que 50.000 deportats serien enviats a Riga i a Minsk, i que planejava pel Protectorat l’establiment de dos camps de trànsit, un a Moràvia i un altre des de Bohèmia, des dels quals els jueus serien traslladats cap a l’Est després d’haver sigut fortament delmats. Heydrich va tancar la reunió dient que Hitler desitjava que els jueus fossin evacuats de l’espai alemany possiblement a finals d’aquell any i que tots els temes importants havien de resoldre’s de forma immediata i que cap problema de transport havia de crear cap dificultat.  

A Iugoslàvia:

El general Franz Böhme va dictar una ordre en la que deia que els comunistes o els homes que fossin sospitosos de ser comunistes, tots els jueus i un número especificat d’habitants nacionalistes i amb inclinacions democràtiques, tenien que ser capturats com ostatges i executats en una proporció d’un centenar per cada soldat alemany que haguessin matat els partisans i de cinquanta per cada soldat ferit. 

En el front oriental:

Walter von Reichenau va donar les seves directrius per l’Operació Barba-roja deixant clar que l’objectiu principal de la campanya era l’aniquilació completa de les forces bolxevics i l’extermini de la influència asiàtica i jueva. A partir de llavors, els soldats soviètics havien de considerar-se representants del bolxevisme i havien de ser tractats “com a tal”. Amb aquesta idea, el comandant del 6º Exèrcit va continuar dient que el soldat tindria unes missions que s’apartaven dels treballs comuns de tot soldat. Volent deixar clar aquesta idea, Von Reichenau va continuar dient que el soldat en el front oriental no era només un guerrer d’acord amb les regles d’art de la guerra, sinó que també era el portador d’una idea popular implacable i el venjador de tota bestialitat. Per això, segons Von Reichenau, el soldat havia de tenir el total convenciment de la duresa i, també, de la brutal inferioritat jueva afirmant que tenia l’objectiu de tallar les arrels dels alçaments a la rereguarda de la Wehrmacht, que segons ell estava sent ordida pels jueus. Finalment, Von Reichenau també va exhortar a les seves tropes dient que la guerra contra l’enemic en el front mai més seria presa seriosament.

Parlant de l’alimentació, Von Reichenau va ordenar no alimentar als habitants de la zona i als presoners de guerra que no estiguessin al servei de la Wehrmacht, i va exclamar que les cuines de l’Exèrcit no eren humanitàries ordenant que no s’entreguessin cigarretes i pa. Després d’explicar de la necessitat que tenia Alemanya d’aliments, Von Reichenau va continuar la seva exposició dient que el soldat no tenia que regalar res al seu enemic.

---

En el bàndol soviètic, Gregory Zhukov va obtenir el comandament suprem de tot el Front Oest substituint el general Simon Timochenko. Per altra banda, el diari soviètic Pravda va incitar a la població russa a la vigilància extrema i va explicar en un dels seus articles que els alemanys no només avançaven sobre la capital, afirmant que intentaven desorganitzar la rereguarda amb una xarxa d’agents secrets, espies i provocadors. Però els soviètics, tot i les seves crides, sabien que l’avanç alemany era imparable en aquells moments i aquell dia les dones i els nens varen començar a ser evacuats cap a l’Est. Els soviètics tenien el problema que molts homes intentaven escapar de la batalla i aquell dia la NKVD va escriure un informe on deia que s’havien arrestat a un total de 657.364 soldats per retirada no autoritzada o deserció. D’entre ells, 632.486 varen tornar a la línia del front sense més repercussió; 10.201 varen ser sentenciats a mort i executats i només 3.321 varen ser afusellats a la línia de front. 

En el sector central:

Després de que el dia anterior no poguessin fer gaires sortides per culpa de la boira, la 2º Flota Aèria va poder fer 537 sortides i va notificar la destrucció de 450 vehicles i 150 peces d’artilleria. 

En el sector sud:

A prop del mar Azov varen continuar els combats aeris entre els dos bàndols i la Leibstandarte SS Adolf Hitler va informar que havien rebut intensos atacs per part de grups de fins a 20 aeronaus. 

A Japó:

La Tokko va arrestar als espies Tomo Kitabayashi i Yotoku Miyagi, els dos membres del partit comunista nord-americà. A l’habitació de Miyagi, els investigadors japonesos varen trobar-hi un informe sobre les reserves de petroli japoneses. Durant l’interrogatori, Miyagi es va intentar suïcidar tirant-se per la finestra del segon pis, però un agent de la policia va saltar darrere seu i els dos varen sobreviure. Més tard, Miyagi va confessar tot el que sabia i va dir els noms dels espies per als quals hi treballava, Max Clausen, Richard Sorge i Hotsumi Ozaki.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler en sortir de la sala de conferències li va ordenar en el seu cap de premsa Otto Dietrich que es presentés davant d’ell en mitja hora perquè volia donar informació a la premsa per explicar en el poble tot el que s’havia amagat. Dietrich es va presentar davant Hitler al cap de mitja hora acompanyat pel seu secretari i el dictador li va demanar que convoqués per l’endemà una conferència de premsa en el Ministeri de Propaganda per explicar en el poble alemany que en poques setmanes cauria l’exèrcit soviètic, que farien presoners a 2.400.000 soldats, destruirien a 14.000 avions, 17.500 tancs i 21.600 peces d’artilleria. Dietrich ja havia fet publicar en els diaris alemanys sota els titulars Ha arribat la Gran Hora, que la campanya en el front oriental ja estava decidida i que el bolxevisme estava acabat. Hitler li va afirmar a Dietrich que els soviètics estaven perduts i que la batalla a l’Est ja estava decidida. En sortir de l’habitació, Dietrich va redactar la convocatòria per l’endemà i el comunicat que havia d’emetre la premsa, però abans el va fer revisar pel general Alfred Jodl.  

A la nit, Hitler va explicar que estava molt satisfet amb el dictador romanès Ion Antonescu perquè creia que els seus soldats atacaven amb valentia als soviètics. Entusiasmat, el dictador va afirmar que havien aniquilat els exèrcits russos i que ara només quedava per fer unes missions de vigilància. Després, Hitler va explicar que només era mèrit dels alemanys que els huns, els àvars i els magiars s’haguessin aturat a Europa central i va afirmar que ja llavors eren un gran imperi quan els britànics encara no havien començat a edificar el seu imperi marítim. El líder alemany va assegurar que si ells no s’haguessin anat desplaçant mútuament al llarg de la història, la Gran Bretanya mai hagués tingut ni dret ni vot en l’equilibri de forces continental i va afirmar que els britànics només representaven un perill quan tenien la possibilitat d’oposar a una potència que amenaçava la seva supremacia. També va assegurar que la victòria britànica en la Primera Guerra Mundial era pírrica i va afirmar que per sostenir l’Imperi britànic, els britànics només necessitaven al seu costat una forta potència continental i aquesta segons ell només podia ser Alemanya. 

A Alemanya:

Segons un informe del SD, el decret que ordenava l’obligació als jueus de dur l’estrella groga era vista amb entusiasme per part de la població alemanya.

---

El comissari general Schoene va informar sobre el seu treball a Podolien i dels problemes que tenia amb la Wehrmacht. També es va mostrar insatisfet amb l’autoritarisme d’Erich Koch. 

A França:

Els alemanys varen obligar en els jueus a tornar-se a inscriure en un registre.

En el front oriental:

En el sector central:

L’espessa boira només va permetre a la 2º Flota Aèria alemanya fer 189 sortides. 

En el sector sud:

Després de que els soviètics ataquessin sense dificultats a la Leibstandarte SS Adolf Hitler a Mariupol, un grup de caces de la II./JG 77 varen ser enviats a la zona de combat per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs aeris soviètics també varen dificultar l’avanç del 17º Exèrcit, que va informar que havia arribat a un punt que era impossible continuar avançant. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el diari soviètic Pravda va invitar al poble de Moscou a mobilitzar totes les seves forces per rebutjar l’ofensiva alemanya.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va demanar en el Congrés que revisés la llei sobre Neutralitat perquè permetés l’armament en les embarcacions mercantils i perquè poguessin navegar a ports bel·ligerants. Per altra banda, el President i el vicepresident Henry A. Wallace es varen reunir amb el científic Vannevar Bush perquè aquest els volia informar de les últimes notícies sobre el desenvolupament de la bomba atòmica. En vista dels últims descobriments, Roosevelt va concedir a Bush els fons que sol·licitava.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la notícia de que Moscou volia obrir negociacions amb Alemanya, però no en va voler fer cas perquè estava convençut de que tenia la victòria al seu abast. De fet no li faltava raó en aquells moments: en el sector central les tropes de la Wehrmacht van conquerir la ciutat de Mojaisk i Orel, i es trobaven a 360 quilòmetres al sud-est de la capital soviètica. Però aquell dia va començar una intensa pluja, a més de que varen caure les primeres nevades, que va alentir l’avanç cap a Moscou. La pluja va transformar les carreteres en un fangar; els vehicles patinaven, s’encallaven i quedaven immobilitzats. A la nit, Hitler va parlar del gir decisiu que s’havia produït en la situació militar durant els tres dies anteriors. Alfred Jodl va afirmar que havien guanyat la guerra.

---

A Polònia es va començar a construir el camp de concentració de Birkenau, a Auschwitz, on hi morien més d’un milió de persones, la gran majoria jueus i gitanos.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de trobar el dia anterior els cadàvers dels integrants de tres regiments, el comandant de la 61º Divisió d’Infanteria va fer afusellar de forma sumaríssima a 93 soldats russos.

En el sector sud:

Després de que els alemanys arribessin al mar Azov, els soviètics varen reaccionar ràpidament i aquell mateix matí tota la força aèria del sud va atacar a la Leibstandarte SS Adolf Hitler, que havia conquerit Mariupol.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, al Kremlin, Iosif Stalin va donar l’ordre d’aguantar els atacs alemanys com fos. Tot i disposar de més reforços, no els va voler llançar a l’auxili fins que no fossin suficients per garantir l’èxit d’una contraofensiva. A part, Stalin va emetre una ordre per desplegar tres unitats femenines, incloent el 588º Regiment de Bombardeig Nocturn. Per impulsar més a la gent a resistir, el diari de l’Exèrcit, l’Estrella Roja, va sortir publicat amb un article que deia que la pròpia existència de l’Estat soviètic es trobava en perill i que cada soldat de l’exèrcit soviètic havia de resistir fins al final, ja que consideraven la nova ofensiva alemanya com un últim i desesperat atac.

Durant aquell matí, Gregory Zhukov, des del dia anterior comandant del Front Oest, va explicar a Stalin de les dificultats que tenien i el va avisar que el principal perill que tenien eren les carreteres que anaven a Moscou perquè no hi havien defenses.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar prohibir acceptar la rendició de Leningrad i de Moscou, com també va prohibir l’entrada en elles dels soldats alemanys perquè no volia patir les baixes que havia tingut en la conquesta de la ciutat de Kiev. El dictador també va ordenar disparar contra totes les persones que sortissin d’aquestes ciutats i s’apropessin a les línies alemanyes, tot i que va acceptar que la població d’aquestes ciutats fugissin cap a l’interior del país. Aquelles ordres varen ser firmades per Alfred Jodl. Durant aquell dia varen caure les primeres boles de neu a Rastenburg. Tot i això, Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en el front tot anava bé i que Hitler continuava sent extraordinàriament optimista.

---

Des del mateix quarter, Koeppen va anunciar que Hitler estava decidit a “allunyar” a tots els jueus del Protectorat, de Berlín i de Viena, si així ho permetien les necessitats en matèria de transport de la Wehrmacht. Koeppen va deixar clar que no se’ls deportaria al Govern General sinó més a l’Est. 

A la Unió Soviètica:

Els alemanys varen començar l’assassinat massiu de més de 17.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

Mentre els alemanys avançaven anaven complint les ordres cruels establertes. La 61º Divisió d’Infanteria va descobrir els cadàvers dels integrants de tres regiments i l’endemà el comandant de la divisió va fer assassinar a 93 soldats russos.

En el sector central:

Mentre queien les primeres nevades, que de seguida es varen desfer, tot i que deixant un munt de fang a la carretera, les tropes de Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner van rodejar al 32º Exèrcit soviètic a Viazma, i el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian, el 2º Exèrcit i el 47º Cos d’Exèrcit van acorralar al 3º Exèrcit soviètic a Briansk. A la nit, un comunicat oficial soviètic parlava per primer cop de durs combats en el sector de Viazma. A més, Guderian va informar dels primers casos greus de congelació entre els seus homes. 

En el sector sud:

Els alemanys del 1º Grup Panzer varen arribar a la costa del mar Azov, deixant aïllats al 9º i 18º Exèrcits del Front del Sud a l’oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic veia l’avanç alemany com imparable i Iosif Stalin va ordenar el trasllat del govern soviètic i de l’administració central de la ciutat a Kuibyshev, a l’altre costat del Volga. El dictador soviètic va cridar al general Gregory Zhukov perquè es presentés davant seu i, quan el general va arribar a primera hora a la capital, va sentir com Stalin li deia a Lavrenti Beria que utilitzés el seu servei secret a l’estranger per saber si hi havia la possibilitat de firmar la pau amb Hitler. Stalin va preguntar-li en el general si considerava que Ivan Konev, que estava al comandament del Front Oest, era un traïdor i li va ordenar que el substituís. Zhukov va acceptar-ho, però li va dir que necessitava al coronel general. 

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a l’hora de dinar es va parlar de l’eliminació de la resistència txeca després del nomenament de Reinhard Heydrich el 27 de setembre com a Protector de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler va parlar intensament de les formes en què pensava reduir als txecs i de la deportació dels jueus com una solució. El dictador va afirmar que tots els jueus que havien de ser expulsats del Protectorat no només ho havien de fer en el Govern General, sinó molt més a l’est, però també va explicar que per ara no es podia dur a terme aquella missió per la falta de transports, ja que eren utilitzats per l’Exèrcit. Tenint clar el seu objectiu, va exclamar que juntament amb els jueus del Protectorat, tots els jueus de Viena i Berlín havien de desaparèixer al mateix temps i va justificar les seves intencions dient que els jueus eren en totes parts el conducte pel qual circulaven a la velocitat del vent totes les notícies de l’enemic en tots els sectors de la població.

A França: 

A París, Otto von Stulpnagel va saber qui eren els autors dels atemptats del 3 d’octubre a la capital francesa i va escriure en el gran quarter general per queixar-se de que el obersturmführer Sommer, per ordres de Helmuth Knochen, havia donat en “els criminals francesos” substàncies explosives d’origen alemany.

En el front oriental:

En el sector central:

En el front de Smolensk, les unitats blindades alemanyes varen travessar la línia de defensa Rjev-Viazma i varen avançar direcció a les posicions fortificades de Mojaisk, a uns 80 quilòmetres a l’oest de Moscou, i varen començar l’ofensiva cap a la capital soviètica. A més, els primers soldats alemanys varen entrar a la ciutat de Briansk i els soviètics ja havien perdut el control de tot el front central. Però, a la nit, va començar a nevar, una cosa poc habitual en aquella època, cosa que va alentir l’avanç alemany.

---

Per intentar frenar l’avanç del 4º Grup Panzer d‘Erich Hoepner, els soviètics varen enlairar enmig d’una espessa boira tots els aparells disponibles i varen atacar a les tropes alemanyes en el sector de Yujnov. Els aviadors soviètics varen aconseguir destruir un pont sobre el riu Ugra, però es varen trobar una forta oposició alemanya. 

A la nit, la 5º Divisió Panzer, propera a Ugra, al sud-oest de Viazma, va fer una emboscada contra la 1º Bateria especial d’artilleria de coets del capità Ivan Fliorov, que va morir en aquell atac.  

---

La 4º Brigada Blindada del 1º Cos de la guàrdia va tornar a enviar els seus T-34 contra la 4º Divisió Panzer del 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian a Mtsensk. Els alemanys varen perdre 10 carros de combat i cinc peces d’artilleria, mentre que els soviètics només varen perdre dos T-34 i quatre més varen rebre danys de diferent consideració. Els soviètics també varen comptar amb el suport aeri. 

---

A la nit, els bombarders alemanys varen atacar una fàbrica d’armes de Rostov.

En el sector sud:

Part del 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul Ewald von Kleist es va desviar cap al sud per capturar Berdiansk, al costat del mar d’Azov, atrapant a 100.000 soldats del 18º Exèrcit soviètic. El KG 27 i el KG 51 varen començar a bombardejar la ciutat, on els avions de reconeixement soviètics varen detectar que els soviètics estaven sent evacuats per mar. Al mateix temps, la divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler, del 1º Grup Panzer, va capturar gran part de l’Estat Major del 9º Exèrcit soviètic. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es varen reunir l’ambaixador polonès Jan Kot i el ministre d’Afers Exteriors soviètic Andrej Vichinski en una reunió molt tensa. Kot li va explicar que durant l’ocupació soviètica a Polònia un total de 9.500 oficials polonesos havien sigut fet presoners de guerra i havien sigut deportats a diverses regions de la Unió Soviètica, i que després d’alliberar-los només hi havien 2.000 oficials i en trobava a faltar a uns 4.000. Vichinski li va contestar que havia de pensar que des del 1939 havien canviat moltes coses i que la gent havia anat d’una banda a l’altra sense control. Però Kot, que no es va creure aquesta justificació, li va replicar que si un d’aquest homes hagués sigut posat en llibertat ells se’n haurien assabentat. Veient que no li podia dir la veritat i que no trobaria una resposta que el convencés, Vichinski va posar fi a l’entrevista amb una resposta evasiva. El ministre soviètic volia amagar com fos que es sabés que aquests oficials que trobaven a faltar havien sigut assassinats a Katin pels soviètics.

---

Iosif Stalin va tornar a rebre directament de Winston Churchill el calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk. 

A la Gran Bretanya:

Els finlandesos varen enviar un comunicat per al govern britànic per reiterar-los que Finlàndia no secundava la política del dictador alemany i que l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht. De fet, l’exèrcit finlandès tenia llibertat d’acció.

En els Estats Units:

A Washington es va rebre el missatge desxifrat que havia rebut el consol japonès a Hawaii, Nagai Kita, el 24 de setembre on havia rebut instruccions per enviar a Japó informació sobre les embarcacions de guerra de Pearl Harbor. Els nord-americans no li varen donar importància. 

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va sopar amb Heinrich Himmler, que havia estat els últims cinc dies a Ucraïna. El cap de les SS va explicar les seves impressions sobre Kiev i va comentar que podia prescindir del 80 o el 90% de la gent pobra de la ciutat. Llavors, el dictador va parlar sobre els dialectes alemanys i va explicar la seva aversió per l’accent saxó i va rebutjar tots els demés dialectes perquè creia que no feien res més que dificultar l’aprenentatge de l’alemany als estrangers i dificultava el seu camí de convertir l’alemany en el mitjà de comunicació general a Europa.

A França:

A Metz, durant un míting del districte de Westmark, Joseph Goebbels es va mostrar més pessimista que Hitler durant el seu discurs del dia 3 d’octubre sobre el resultat de la campanya de l’Est.

En el front oriental:

En el sector central:

Després de rebre gràcies a la Luftwaffe 55 metres cúbics de combustible, la 7º Divisió Panzer va poder avançar. Al mateix temps, la 10º Divisió del 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner va ocupar Yujnov des del sud-oest amb l’objectiu de trobar-se amb les 6º i 7º Divisió Panzer del 3º Grup Panzer a l’est de Viazma. Un avió de reconeixement soviètic va interceptar aquesta columna de blindats que avançava cap a Yujnov, a no més de 130 quilòmetres de Moscou. Però aquesta informació quan va arribar al Kremlin es va donar per no creïble. Lavrenti Beria va voler arrestar a l’oficial de les forces aèries per haver transmès aquella informació. Llavors es varen enviar dos aparells més per confirmar la informació. Els pilots varen donar la raó a l’oficial. En seguit, en el Kremlin es va estendre el pànic i Iosif Stalin va donar ordres al comandant del districte militar de Moscou per mobilitzar tots els seus efectius. Per intentar frenar l’avanç alemany, totes les unitats de les VVS varen sortir per trobar al 4º Grup Panzer.

---

Eduard Wagner, intendent general de l’Exèrcit, va escriure en un missatge privat que l’operació cap a Moscou estava en marxa i que tenien la impressió de que no faltava gaire pel gran col·lapse definitiu i que aquella mateixa nit en el Kremlin estaven fent les maletes. Parlant de Hitler, Wagner va deixar constància de que el dictador estava intervenint de forma decisiva i que fins llavors no s’havia equivocat mai. Wagner va afirmar que la victòria del sud era exclusivament de Hitler.

---

A la nit, tres He-111 de la 9./KG 55 varen bombardejar l’enorme fàbrica de carros de combat de Kramatorsk. 

En el sector sud:

A primera hora, els caces Messerschmitt Bf-109 es varen enfrontar al Front Sud de les VVS. Un cop els soviètics varen quedar anul·lats des de l’aire, el 1º Grup Panzer va poder obrir camí cap a Orejov i aquella mateixa nit els seus carros de combat estaven a Semionovka, a només 70 quilòmetres de Berdians, en el mar Azov. Per aquesta i altres derrotes, l’oficial al comandament del Front Sud, el tinent general Dimitri Riabishev, va ser rellevat i substituït pel coronel general Yakov Cherevichenko, que havia dirigit el 9º Exèrcit.

En el bàndol alemany també hi varen haver canvis, ja que el general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ser substituït com a comandant del 17º Exèrcit pel coronel Hermann Hoth, que fins llavors havia sigut el comandament del 3º Grup Panzer. Precisament, aquell dia el 55º Cos d’Exèrcit del 17º Exèrcit va patir 42 atacs aeris en els que varen participar al voltant de 250 aeronaus.  

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín, on el dia anterior havia pronunciat un discurs per al seu poble, Adolf Hitler va visitar el quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per felicitar al mariscal Walther von Brauchitsch pel seu 60è aniversari. A la nit, durant el sopar, Hitler estava de molt bon humor i es va posar a parlar del futur de l’Alemanya oriental. Preveia que en els següents 50 anys s’establirien allí 5 milions de granges d’ex soldats que mantindrien unides al continent mitjançant la força militar. El dictador va dir que no concedia cap valor a les colònies i que podria arribar ràpidament a un acord amb la Gran Bretanya sobre elles i va concloure que el seu Mississipí havia de ser el Volga, no el Níger.

---

El president del Govern Uebelhor de Lódz va escriure una carta a Heinrich Himmler per indicar-li que la política contra els gitanos causaria un enorme problema econòmic i que era probable que els gitanos cremessin les matèries primes que estaven processant per l’Exèrcit.

---

Ulrich von Hassell va escriure que després de parlar amb Frida Dohnanyi, entre altres, i després d’un informe d’Auerley Thomas, que acabava de tornar del front oriental, es confirmaven les continuades atrocitats que es cometien contra els jueus, de qui deia que eren assassinats sense cap tipus de vergonya. Hassell senyalava que un oficial mèdic del quarter general havia informat de que havia provat les bales dum-dum russes en les execucions contra els jueus.

A Alemanya:

Però no només amb els gitanos es preveien problemes per la política racista que es seguia, aquell mateix dia Reinhard Heydrich, que es va reunir amb Alfred Meyer, representant d‘Alfred Rosenberg, així com amb altres funcionaris del Ministeri de l’Est, va manifestar que existia el perill de que en molts casos es reclamés, sobretot en el camp econòmic, la permanència del jueu com a força laboral imprescindible sense que ningú fes cap esforç per substituir-lo per cap altre treballador. Heydrich aquell dia es va referir al pla que hi havia per una evacuació total dels jueus dels territoris que havien ocupat, però tenien el problema de la rivalitat de competències entre l’Administració Civil i la Policia. Heydrich va manifestar que podia tolerar als administradors de Rosenberg, l’Administració Civil, sempre hi quan no posessin traves a l’hora de “materialitzar el tractar cap als jueus”.

Però la deportació de jueus i els assassinats que es cometien començaven a arribar a més oïdes. Aquell dia, Ulrich von Hasell va escriure en el seu diari, que Georg Thomas, l’oficial en cap de les adquisicions de les forces armades, li havia parlat en tornar del front oriental sobre les continuades crueltats repulsives, en especial contra els jueus, que afusellaven en massa.

---

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que Hitler estava optimista després de trobar-se el dia anterior i que estava convençut de que si el temps continuava sent favorable l’exèrcit soviètic quedaria destruït en 15 dies.

A Ucraïna:

Heinrich Himmler va ordenar que el comandament especial Lange, que ja havia assassinat a malalts en vagons de gas, es dirigís a Nóvgorod d’immediat per afusellar allí als presoners de tres manicomis, ja que les instal·lacions eren necessàries per les tropes. A Nikolaiev, el cap de les SS es va dirigir llavors als membres del Einsatzgruppe D i els va informar que la guerra contra la Unió Soviètica servia tant a l’extermini bolxevic com a l’obtenció d’espai d’assentament.

A Lituània:

A Kaunas, tots els pacients, metges i infermeres de l’hospital del gueto, igual que els orfes de l’orfenat jueu, varen ser tancats a l’edifici, que poc després va ser incendiat. Els que varen intentar escapar varen ser disparats.

En el front oriental:

En el sector central:

Els atacs aeris soviètics continuaven amb la mateixa intensitat i aquell dia fins i tot el coronel general Heinz Guderian va escapar per ben poc durant un atac per part de diversos Pe-3. Com a resposta a aquells atacs, a primera hora els alemanys varen enviar 48 Stukas i 32 bombarders mitjans contra línies ferroviàries i moviments de tropes a la zona de Sumny-Lgvov-Kursk, on varen tallar les comunicacions entre els fronts de Briansk i Sud-oest.

---

Més al nord, la 128º Brigada Blindada soviètica va atacar a la 6º Divisió Panzer, que avançava cap al sud-est amb l’objectiu de rodejar el Front Oest a la zona situada a l’oest de Viazma. En l’atac, 15 carros de combat de la 6º Divisió Panzer varen quedar inservibles. Quan la situació era crítica pels alemanys, va aparèixer la Luftwaffe, que va aturar la 128º Brigada i va impedir que els reforços soviètics arribessin a la batalla. En total, la 4º Flota Aèria va fer durant aquell dia 958 sortides.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va saber directament per Winston Churchill del calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.

---

Des de Japó, Max Clausen va enviar un missatge al govern soviètic per informar que un atac japonès sobre la Unió Soviètica era altament improbable. Aquesta va ser l’última transmissió de Clausen.

---

Davant la imminent arribada dels alemanys, els soviètics varen evacuar les indústries de la ciutat de Taganrog, en el sector sud. El material va ser transportat a Novosibirsk.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre les seves entregues de petroli al Japó.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una de la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín en el seu tren. El primer que va fer en arribar a la capital va ser entrevistar-se amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va explicar que estava convençut de que si el temps era favorable destruirien l’exèrcit soviètic en dues setmanes. El seu plantejament no era del tot erroni sinó fos per la data en què estaven perquè en la doble batalla a Viazma i Bransk semblava que acabaria aviat en victòria alemanya. Quan va acabar la reunió, Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast (el Palau dels Esports) per inaugurar l’obra de socors hivernal, on estava previst que Hitler fes el primer discurs des de que va començar l’Operació Barba-roja. L’últim discurs havia sigut el 4 de maig de 1941.

Quan varen arribar al Palau d’Esports una multitud de gent els estava esperant i, després dels aplaudiments del públic, Hitler va fer el seu esperat discurs on va defensar la invasió a la Unió Soviètica com un atac preventiu, tot i que va admetre que no havien tingut idea dels gegantescs que eren els preparatius que havien fet els soviètics contra Alemanya i Europa, ni la magnitud del perill. El líder alemany va arribar a admetre que havien escapat pels pèls de que no només Alemanya fos aniquilada, sinó tot Europa. Però el dictador va afirmar que la campanya a l’Est estava a punt d’acabar i que els seus enemics no es tornarien a aixecar. També va explicar que s’havia vist obligat a entrar en la guerra pel bel·licisme de la Gran Bretanya i dels jueus, però va dir que estava confiat de que els seus enemics estaven a punt de caure. El públic es va mostrar en tot moment eufòric davant les paraules del seu líder i no paraven d’aplaudir-lo amb entusiasme i, durant el tram final, varen interrompre el discurs amb sonors aplaudiments. En l’últim moments del discurs, e públic del Palau es va posar dempeus i va dedicar-li una frenètica ovació. Aquella acció va emocionar a Hitler, però va tenir que marxar de l’acte. A les set de la tarda, quan va acabar l’acte, Hitler va ser dirigit a l’estació per tornar al seu quarter general de Rastenburg. Goebbels va acompanyar-lo en el trajecte a l’estació i, abans d’arribar-hi, varen rebre les últimes notícies del front. L’avanç estava anant millor del què esperaven.

---

Walther Funk va convocar una reunió de direcció per palar sobre la moneda alemanya. Tant Funk com Alfred Rosenberg varen defensar els bitllets de crèdit del Reich com a fase de transició cap al marc, però finalment el ministre d’Economia es va decantar per la proposta de Hermann Göering de tenir una moneda de crisis amb valor 2:1. Finalment no es varen posar d’acord i varen posposar la decisió final. 

A França:

A París, a la matinada, els cagoulards varen fer explotar una sèrie d’explosius per atacar objectius alemanys. A les 2:30 a la sinagoga de la rue des Tourelles, a les 3:40 a la rue Notre-Dame de Nazareth, a les 4:30 a la gran sinagoga de la rue de la Victorie, a les 5 i a les 5:15 a la rue Saint-Isaure. Aquests atemptats s’hi han d’afegir el d’una bomba a la rue Pavée i una altra en un oratori privat de l’avinguda Montespan. En total, dos soldats alemanys que feien ronda varen resultar ferits i les flames varen causar danys de consideració en els immobles. Segons sembla, els francesos que varen actuar contra els interessos alemanys ho varen fer seguint les ordres de Helmuth Knochen. El SD estava disgustat com Otto von Stulpnagel estava portant les represàlies contra els comunistes que havien atacat interessos alemanyes. Les consideraven massa suaus. 

A Txecoslovàquia:

La Gestapo va descobrir i capturar l’emissora que utilitzava l’agent alemany A-54 per informar als Aliats. Aquest descobriment, seguit d’altres, varen dur als alemanys a saber que Paul Thümmel de l’Abwehr estava espiant encontra d’ells. 

En el front oriental:

En el sector central:

Mentre Hitler parlava de victòria, la 4º Divisió Blindada del Grup de Combat de Heinrich Eberbach, sota les ordres del coronel general Heinz Guderian, va arribar a Orel agafant desprevinguts als soviètics, que no varen tenir temps de destruir les fàbriques que quedaven. Els alemanys varen quedar al·lucinats en entrar a la ciutat amb els seus tancs i veure que els tramvies encara circulaven pels carrers amb tota la normalitat i que la xarxa elèctrica encara funcionava. Andrei Yeremenko i la resta de la comandància del Front de Briansk varen escapar per ben poc de la ciutat. La caiguda de la ciutat també va suposar el tallament de la comunicació telefònica amb el quarter general. 

El 2º Cos de l’Aire va atacar aquell dia l’aeròdrom del Kursk i la 2º Flota Aèria va dur a terme 984 sortides de combat i va notificar la destrucció de 679 vehicles soviètics. Tot i això, els soviètics varen continuar portant problemes des de l’aire i aquell dia va caure un dels grans asos de la JG 51, el brigada Heinrich Hoffmann. 

---

Més al nord del 2º Grup Panzer, la 10º Divisió Blindada del 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner va arribar a Ustrozheno, a 40 quilòmetres d’on es trobava el dia anterior. 

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a la ciutat de Zaporiyia, a 60 quilòmetres al sud de Denpropetrovsk. Tot i la conquesta, la major part de l’equip industrial de la ciutat estava fora, inclosa l’enorme siderúrgica Zaprotizhstal. 

Tot i les victòries alemanyes a la zona de Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar de que les forces aèries soviètiques havien sigut molt actives durant el dia i que havien patit greus pèrdues. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va firmar un Protocol, vàlid fins el juliol de 1942, en què la Gran Bretanya i els Estats Units es comprometien a enviar a la Unió Soviètica tancs, avions i alumini canadenc.

A Estats Units:

El resultat dels científics britànics per desenvolupar la bomba atòmica es va comunicar oficialment al professor Conant.