Dijous:
A Tunísia:
Harold Alexander es va entrevistar amb el comandant George Patton i volia que el seu 2º Cos intentés avançar cap a Gabes i passés per davant a l’Exèrcit Panzer italià, tallant-li la retirada, mentre el 8º Exèrcit britànic entrava a la bretxa de Tebaga.
Dimecres:
A Tunísia:
A la nit, els britànics varen entrar als turons de Matmata.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Seguint les ordres de Heinrich Himmler, Richard Korheer va proporcionar una llista de tots els jueus deportats en els camps de l’Est fins el 31 de desembre de 1942 en un informe de 16 pàgines. La llista arribava a 1.873.539 persones. Himmler va demanar l’1 d’abril que es preparés una estimació resumida per Adolf Hitler. Korheer també li va indicar en el seu cap que havien sigut assassinats un total de 633.300 jueus russos pels Einsatzgruppen. L’estadista de Himmler no va utilitzar el terme assassinats sinó el de reinstal·lats.
L’Oficina de Martin Bormann va permetre que l’empresa Katag A.G., una empresa tèxtil de Bielefeld que havia sigut arianitzada en els anys 1937-1938, pogués mantenir el seu nom temporalment mentre durés la guerra, tot i que mantenia una síl·laba del nom jueu Katz. L’empresa havia consultat prèviament al Ministeri de Justícia per s’hi havia de canviar el nom.
A Polònia:
En el camp de concentració d’Auschwitz varen ser assassinats només arribar 1.700 gitanos procedents de Bialystok.
A Grècia:
Després de que es queixés el dia anterior el primer ministre grec, l’arquebisbe d’Atenes Damaskinos i els presidents de 29 organitzacions diferents varen protestar contra les brutalitats que les forces d’ocupació feien patir en els jueus grecs.
Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
A Auschwitz es va acabar de construir el crematori IV de Birkenau.
A Alemanya:
Els nord-americans varen bombardejar Wilhelmshaven. Precisament, el tinent Heinz Knoke, que posava en pràctica una nova idea per contrarestar els bombardejos Aliats, amb el seu Me-109G i amb una bomba de 225 quilograms, era a l’aire en aquells moments. Knoke es va apropar als bombarders nord-americans i, quan era damunt d’ells, els va llençar a bomba, destruint a tres avions. El Me-109 va poder tornar a la seva base de Jever. A la nit, el tinent va rebre una trucada d’un major de Hermann Göering, que el va interrogar sobre la seva idea. Després va parlar amb el mateix Göering, que li va dir que l’hi havia encantat la seva gesta. L’endemà, però, Knoke va ser durament esbroncat pel general Kammhuber, el comandant del 12º Cos Aeri, fet que va portar al tinent a no continuar amb la seva idea.
A Grècia:
El primer ministre grec Logothephulus va protestar enèrgicament davant l’ambaixador alemany Altenberg per les mesures antisemites a Grècia.
A la Gran Bretanya:
En el camp de presoners a Trenent Park, els britànics varen poder sentir discutir dos generals del Afrikakorps, Cruwell i Von Thoma, sobre les perspectives del programa de coets.
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, en el Dia de la Commemoració dels Herois, la Heldengedenktag, es va celebrar una cerimònia en el Zeughaus (l’antic arsenal en el centre de la ciutat). Adolf Hitler, acompanyat per Hermann Göering, Wilhelm Keitel, Fedor von Bock, Karl Döenitz i Heinrich Himmler, va pronunciar un discurs després de sentir la Setena Simfonia de Bruckner, on va assegurar un cop més que la guerra acabaria amb els jueus perquè, segons les seves paraules, l’objectiu dels jueus era exterminar tots els pobles conscients del seu ser nacional en el continent europeu i va assegurar que el primer d’aquests pobles era l’alemany. Literalment va dir:
La força conductora és l’odi etern d’aquesta maleïda raça que des de fa milers d’anys castiga a les nacions com un flagell de Déu, fins que arriba el temps en que les nacions tornen en si i s’alcen contra aquests que els molesten.
El discurs va provocar unes quantes crítiques dins de la societat alemanya, ja que no va mencionar en cap moment Stalingrad i la xifra de 542.000 alemanys morts. Només ho va mencionar de passada al final. A més, aquest discurs va ser un dels més breus que Hitler va fer mai, i va llegir de forma ràpida i monòtona. Però un cop més va estar de sort aquell dia perquè el coronel Rudolf von Gersdorff estava decidit en eliminar-lo en un atemptat suïcida. Quan el dictador va visitar l’exposició del botí de guerra capturat als soviètics, una visita concebuda per omplir temps entre la cerimònia en el Zeughaus i la col·locació de la corona en el cenotafi de l’exterior, era quan s’havia de cometre l’atemptat. Von Gersdorff, que havia arribat a l’última hora del matí, es va col·locar a l’entrada de l’exposició, a les dependències del Zeughaus, i portava en cada una de les butxaques de la seva guerrera una bomba amb el seu dispositiu detonador. En veure el dictador entrar a l’exposició, va aixecar el braç dret per saludar-lo mentre pressionava amb la mà esquerra el detonador d’una bomba, que tardava uns 10 minuts en explotar. Esperava que Hitler es quedés a l’exposició mitja hora com a mínim, però per culpa dels bombardejos el recorregut a l’exposició es va fer ràpid i en prou feines Hitler va mirar el material exposat. Von Gersdorff li va intentar explicar les peces que s’hi exhibien, però el dictador no el va ni escoltar i caminava de forma lleugera. Al cap de dos minuts ja era fora i la ràdio va anunciar, amb un re-doble de tambors, que el dictador es disposava a passar revista a la guàrdia d’honor a la Tomba del Soldats Desconegut. Von Gersdorff no el va poder seguir i en veure que havia fracassat va anar veloçment als lavabos més propers per desactivar la bomba. El coronel havia sigut prèviament, en entrar a l’exposició, pel coronel Rudolf Schmundt de que Hitler no es quedaria a la sala més que vuit o deu minuts. A Smolensk, el general Henning von Tresckow, que sabia de l’atemptat, va seguir amb ansietat la retransmissió de la cerimònia amb un cronòmetre a la mà.
Continuant amb els actes de celebració, el dictador va visitar els soldats ferits a l’Unter den Linden i va presenciar una desfilada militar de la Wehrmacht. Aquesta celebració s’havia de celebrar el 14 de març, però Hitler va canviar-ho per aquest dia. Aquest canvi de dates i el fet de que el discurs fos breu i hagués parlat tan ràpid, va provocar que per Alemanya sortissin molts rumors sobre la seva salut. Després de que molts berlinesos veiessin que Hitler estava bé, alguns varen començar a dir que aquell no era Hitler, sinó un doble, mentre l’autèntic Führer estava tancat sota arrest domiciliari a Obersalzberg per haver patit un col·lapse mental després de Stalingrad.
Felix Kersten va enviar una carta a Himmler per avisar-lo de que Ernst Kaltenbrunner havia fet detenir príncep holandes Adolf Friedrich von Meckenburg sota l’acusació de ser un espia de la reina Guillermina i de beure xampany tot desitjant una victòria aliada, a més d’escopir sobre un retrat de Hitler. Kersten li va afirmar que totes aquestes acusacions eren falses i va acabar la carta recordant-li la seva promesa de no prendre represàlies contra la família del príncep. El doctor va aprofitar les últimes línies per demanar-li l’alliberació de tres estonians, quatre francesos, onze holandesos, dos belgues i tres noruecs. Totes aquestes persones varen ser alliberades i la Gestapo va demanar disculpes a Von Mecklenburg a qui varen invitar a tornar al seu castell.
A Eslovàquia:
En moltes esglésies es va llegir una carta pastoral en que es condemnaven les futures deportacions de jueus.
En el front oriental:
En el sector sud:
L’ofensiva iniciada per Erich von Manstein el 20 de febrer es va donar per acabada per culpa de les pluges de la primavera. Aquesta va ser l’última gran ofensiva alemanya en el front oriental.
A Tunísia:
El 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery va continuar atacant per la línia Mareth, desbordant-la per l’oest i obligant als alemanys a retirar-se. Els britànics estrenyien d’aquesta manera la pinça sobre Tunísia.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
A la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín, on va ser rebut triomfalment per molts berlinesos que estaven eufòrics de veure de nou al seu líder. Un cop va acabar la desfilada en el seu honor, Hitler es va entrevistar amb el ministre Joseph Goebbels per posar-se al dia de tot el què passava. El dictador li va assegurar que ara tornaven a derrotar els soviètics i li va dir que estava convençut de que es col·lapsarien per la falta d’homes. Per la seva part, Goebbels el va informar de l’últim bombardeig a la ciutat d’Essen i a la ciutat de Munic, i li va recomanar que quan tornessin a bombardejar la Gran Bretanya ho fessin en els districtes aristòcrates. Després van parlar dels jueus i Hitler va quedar molt satisfet quan Goebbels li va narrar que havien expulsat la majoria dels jueus de Berlín. Un cop van acabar de parlar dels temes militars i polítics, Hitler li va comentar que patia dolors estomacals i que segurament s’hauria d’agafar uns dies de vacances. A mitjanit, Hitler se’n va anar a dormir. Per ordres del seu metge es va agafar tres setmanes de vacances a Obersalzberg. S’havia passat des del 28 de juliol de 1941 pràcticament cada dia vivint en el seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, des d’on dirigia la guerra i el govern del Reich. La vida al quarter li provocava que en moltes ocasions estigués aïllat de la realitat, i molts dels seus col·laboradors o ministres ho van aprofitar per agafar més poder o per donar ordres sense el seu consentiment.
El coronel Von Gersdorff després es va reunir amb Walter Model i amb Rudolf Schmundt. Modeli li va preguntar a Schmundt per l’hora exacte per la visita de l’endemà al museu, en la qual hi aniria Hitler, perquè volia visitar a la seva esposa abans de tornar el front. El coronel no li va voler respondre al principi sota el pretext de seguretat. Model, però, hi va insistir i finalment Schmundt va cedir. Després, Schmundt li va dir que havia comprovat la llista de convidats i que Von Gersdorff no figurava en ella. Model va protestar i va demanar que Von Gersdorff l’acompanyés i respongués a totes les preguntes tècniques de Hitler. Schmundt va acceptar i va afegir a Von Gersdorff a la llista de convidats.
A les deu de la nit, Von Gersdorff va anar a veure al coronel Fabian von Schlabrendorff a la seva habitació de l’Hotel Eden, ja que aquest l’hi havia portat dues bombes amb detonadors. Aquests detonadors explotaven deu minuts més tard de posar-los en marxa, però degut a les baixes temperatures d’aquell hivern podien passar quinze o vint minuts abans d’explotar. Von Gersdorff pensava utilitzar-les l’endemà en una cerimònia on estava previst que després d’un discurs de Hitler aquest es quedés en el patí del museu on s’exposaven trofeus de guerra durant mitja hora, temps suficient perquè explotés la bomba que duria el coronel.
Bombarders nord-americans van bombardejar la ciutat de Bremen causant grans pèrdues industrials.
A Polònia:
A Auschwitz varen arribar els primers deportats sefardites de Salònica.
A Tunísia:
El 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery va atacar amb forces franceses i neozelandeses la Línia Mareth, desbordant-la per l’oest i obligant als alemanys a una ràpida retirada per trencar frontalment el sector del riu Zigzau. Però els britànics es van quedar atrapats en el camp de mines i no varen poder seguir als alemanys. En una altra ofensiva, els britànics varen intentar el mateix sobre les posicions que ocupava el comandant italià Giovanni Messe, amb l’objectiu de rodejar-lo i aïllar-lo del 5º Exèrcit alemany. En aquesta ofensiva també varen ser rebutjats, però varen patir més baixes.
A Suècia:
Sven Hedin, l’explorador suec, va saber que el Ministeri de Propaganda alemany tenia problemes respecte la publicació del petit devocionari Tägliche Losungen und Lehrtexte i que el volia prohibir. L’explorador va escriure una carta en el ministre Goebbels, on l’informava que aquell petit llibre es publicava anualment des de feia 213 anys a Alemanya i que la seva família el llegia diàriament en l’edició suec Dagens Lösens des de feia 64 anys. Hedin li va confessar a més que quan feia exploracions a l’Àsia llegia sovint aquell petit llibre i va aconsellar-li que no el prohibís.
Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb els generals Heinz Guderian i Wilhelm Keitel ,entre altres.
Durant aquestes dates, a fora d’Alemanya circulaven rumors que deien que Hitler estava malalt i que la seva salut era molt dèbil.
El doctor Hoven va enviar una carta sobre el camp exterior de Buchenwald Junkerswerke Schönebeck/Elbe en el que demanava incinerar els cadàvers dels presoners sense certificat mèdic a Bernburg.
Joseph Goebbels va rebre informes sobre les retirades alemanyes en el front oriental de l’hivern passat i va observar que en aquestes retirades perdien molt material bèl·lic.
En el front oriental:
A la Unió Soviètica:
Tropes de les SS varen reconquerir la ciutat de Bielgorod.
A Tunísia:
Davant la imminent derrota, Erwin Rommel va deixar per sempre el desert i va marxar cap a Alemanya. Totes les unitats, en secret, varen quedar en mans del comandant Hans Jürgen von Arnim.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A la tarda, el ministres Joseph Goebbels, Walther Funk i Albert Speer, i Robert Ley es varen reunir amb Hermann Göering en el seu palau de la Leipziger Platz de Berlín durant tres hores. El tema de la reunió era la manera de treure de l’aïllament polític en què creien que es trobava Adolf Hitler per culpa del seu secretari Martin Bormann i l’Alt Comandant de les Forces Armades (OKW), Wilhelm Keitel. A Goebbels el preocupava que Bormann pogués utilitzar els seus contactes amb els caps regionals per organitzar una resistència contra les seves aspiracions i, per això, va demanar que el nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich, que controlarien ells, pogués espiar i oposar-se a les activitats dels caps regionals. Goebbels va proposar que es celebressin reunions cada setmana i creia que si Göering, com a president del Consell, no podia ser present a cada reunió el presidís ell. Göering que va acceptar la proposta de Goebbels, i va donar una detallada exposició del seu criteri sobre l’actual divisió de poders i va analitzar la psicologia de Hitler, senyalant que era el major problema que tenien. Seguidament van fer una exposició dels bombardejos que patien per part dels Aliats, però a tots els presents a la reunió els va sorprendre que Göering, com a ministre de l’Aire, no estigués gens informat dels atacs que rebien. Llavors, Speer, canviant de tema per atacar al seu íntim enemic, va dir-los que estava convençut que Fritz Sauckel mentia a Hitler en el número real de treballadors que hi havia a les fàbriques, i va demanar unir les forces per obligar-lo a facilitar els números de forma més fiable. Speer sempre va creure que Sauckel no li donava la suficient ma d’obra que ell desitjava.
A la nit, Goebbels va rebre notícies del quarter general que informaven que les SS anaven de victòria en victòria en el front oriental. Llavors, el ministre va rebre una trucada de Hitler, que li va comunicar que volia que públiques les gestes de Josef Dietrich. També li va comentar que estava en desacord amb l’Exposició d’Art Juvenil de Viena que estava sota la direcció de Baldur von Schirach, i li va ordenar que fos ell qui se’n ocupés.
Heinrich Himmler va ordenar construir un enllaç ferroviari entre Weimar i el camp de Buchenwald com artèria de comunicació per la Gustloff-Werke, que havia instal·lat una sucursal a prop del camp per tal de que els presoners hi anessin a treballar. Es va calcular la construcció d’una línia de 13 quilòmetres de longitud i Himmler va fer saber que volia que estigués acabada en un termini de tres mesos com a màxim.
Per altra banda, Himmler, contestant el consell del 2 de febrer de Bormann de que tranquil·litzés els gauleiter davant dels atacs que rebien per part del SD, li va dir en un escrit que el SD tenia, com sempre, l’ordre escrit de no ocupar-se dels assumptes interns del NSDAP.
A Tunísia:
Després d’alliberar Gafsa el dia anterior, els anglosaxons, amb els Ràngers al capdavant, varen ocupar El Guetar.
A l’Amèrica del Sud:
La Guaiana francesa es va adherir a la França Lliure.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el cap de les SS, Heinrich Himmler, per crear més divisions de les SS en els països ocupats.
A Alemanya:
Walther Funk, Robert Ley i Albert Speer es varen reunir amb Hermann Göering, que els va informar que era molt important gestionar a Hitler de forma adequada en el moment adequat.
En una reunió del Govern es va llegir un decret de Hitler, redactat per Hans Heinrich Lammers, en el que s’exigia a les personalitats destacades de l’Estat i del NSDAP que tinguessin una vida privada en acord a les necessitats dels temps de guerra. Aquell decret es va publicar perquè homes destacats de l’Estat i del NSDAP com Wilhelm Frick, Bernhard Rust, Walther Darré, Konstantin Hierl, Walther von Brauchitsch i Erich Raeder estaven acusats de corrupció per guanyar diners de forma il·lícita.
Mentre les forces de l’Eix estaven a punt de ser aixafades per les forces aliades al nord de l’Àfrica i la derrota era imminent, Erwin Rommel es trobava a Wiener Neustdat de permís gaudint d’unes setmanes de vacances.
A Grècia:
Aquell dia va sortir un segon comboi de jueus direcció a Auschwitz.
A Bulgària:
El govern búlgar també es va oposar a la deportació dels jueus als camps de concentració alemanys.
A Espanya:
Per primer cop dins del règim franquista es varen inaugurar les Corts Espanyoles amb el carlista Esteban Bilbao com a president, i José María Alfaro i Luis Carrero Blanco com a vicepresidents. Francisco Franco va pronunciar un discurs d’inauguració en el que va deixar clar que no seguiria els sistemes liberals perquè, per ell, eren incompatibles amb la unitat, l’autoritat i la jerarquia espanyola.
A Tunísia:
Els anglosaxons, amb la Gran Ú Roig al capdavant, varen capturar Gafsa.
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va guardonar al mariscal Erich von Manstein amb les Fulles de Roure. Després va donar a través d’un decret plena autoritat a en Fritz Sauckel sobre el Ministeri de Treball, que va quedar sota la seva jurisdicció.
Alfred Rosenberg va enviar una carta a en Hitler per dir-li que en el dia del seu aniversari l’hi enviaria un àlbum de 53 fotografies dels quadres més valuosos de les col·leccions jueves abandonades que havia guardat l’Estat Major especial en els territoris ocupats de l’Oest. El ministre li suplicava que en la seva pròxima audiència li fos permès presentar l’abast i l’estat actual dels objectes artístics que tenien, i li va prometre que li enviaria catàlegs i més àlbums de fotografies d’obres d’art.
Heinrich Himmler, acompanyat pel SS-Gruppenführer, Gottlob Berger, va presenciar la dissolució de la legió noruega a Mitau, Letònia.
En el front oriental:
Les SS estaven aconseguint victòries contra les tropes soviètiques i es varen establir entre Spas, Demiansk i Belyi.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin, cansat de que els seus Aliats anglosaxons no li donessin una data per l’obertura d’un segon front a Europa, va escriure-li una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que la seva falta de concreció en no posar una data a l’obertura d’un segona front a França provocava una inquietud que no podia silenciar. El dictador soviètic els va acusar de retardar el final de la campanya a Tunísia amb l’objectiu de diferir en el desembarcament a Europa.
Diari del Tercer Reich 