Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de premsa Otto Dietrich va parlar davant de la premsa alemanya de la Batalla de Stalingrad i la va definir com “una batalla èpica”, tot i que el resultat era imminent. Tot i que sabia que la batalla estava perduda, Dietrich volia que els soldats quedessin com uns herois.

A Polònia:

A Auschwitz, un transport d’un hospital psiquiàtric d’Apeldoornse Bosh, amb 921 jueus, va arribar al camp. Hi havia gent malalta, nens i personal mèdic, entre ells. Després de la selecció, només 60 dones i 16 homes varen quedar registrats. Els demés varen ser assassinats a les cambres de gas. També va arribar aquell dia un grup de dones franceses i comunistes, entre elles Marie-Claude Vaillant-Couturier o Danielle Casanova.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el camp de Theresienstadt hi varen arribar 2.029 jueus (771 homes i 1.258 dones i nens). Després de la selecció, 147 homes i 80 dones varen ser registrades al camp. La resta va ser també assassinada a les cambres de gas.

A Holanda:

En el campament de Westerbork hi varen arribar 516 homes, dones i nens jueus. 18 homes i dues dones varen ser registrades després de la selecció i 496 persones varen ser assassinades immediatament a les cambres de gas.

A França:

Els alemanys varen destruir el Port Vell de Marsella.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes varen quedar separades en dues parts i només es comunicaven per ràdio. Aquell dia va sortir l’últim avió alemany de Stalingrad amb dinou ferits i set bosses plenes de cartes dels soldats per les seves respectives famílies. Aquestes cartes mai varen arribar al seu destí perquè el Ministeri de Propaganda les va requisar, ja que en elles els soldats criticaven l’estratègia militar i el règim nazi. Al cap de poques hores de sortir l’últim avió, els alemanys varen perdre l’aeròdrom i va desaparèixer tota esperança de salvació pel 6º Exèrcit. Els soldats alemanys estaven en una situació desesperada i es varen submergir en els gelats subterranis de Stalingrad.

A primeres hores del matí, sabent que tots moririen, el general Von Hartmann, el comandant de la 71º Divisió, va conduir a un petit grup d’homes cap als terraplens de ferrocarril i quan va veure als soviètics a l’altra banda dels camps nevats va ordenar disparar sense contemplacions. En veure aquella acció suïcida, el coronel Günther von Below va córrer des del subterrani de Friedrich Paulus amb l’ordre d’aturar aquella bestiesa. Però Von Hartmann no va fer cas a l’ordre del coronel i va seguir disparant fins que una bala soviètica li va tocar directament al cap. Poc temps després, un altre general alemany, Stempel, va fer una acció similar en saber que el seu fill, un tinent, havia mort quan intentava conduir a alguns homes fora de la ciutat, i va treure la seva pistola per atacar als soviètics. L’última bala la va guardar per disparar-se al cap. Al cap d’unes hores, el comandant de la 297º Divisió, el general Drebber, es trobava en un carrer i, juntament amb els seus ajudants, es varen dirigir a les línies soviètiques per ser capturats.

A les nou del matí, Paulus va rebre una carta del comandant Drebber. Mentre obria la carta va esclatar una bomba a fora la finestra del subterrani i ell i el seu ajudant, el coronel Wilhelm Adam, varen quedar coberts de trossos de vidres i de pedres. Commocionats, varen rebre assistència mèdica pels cops i, en aquells moments, Paulus va aprofitar que li curaven els talls per llegir la carta. En ella, Drebber li declarava que ell i els seus homes havien sigut ben rebuts pels soldats soviètics i que havien sigut víctimes de la falsa propaganda de Joseph Goebbels. Drebber li insistia en rendir-se i deixar de banda la resistència. Deixant la carta a una banda, Paulus va demanar consell a Adam, però abans que aquest pogués dir una síl·laba va entrar a la sala Arthur Schmidt. Quan li va explicar el contingut de la carta, Schmidt va declarar que Drebber no podia haver escrit aquella carta i va dir que si ho havia fet havia sigut sota amenaça. Confós, Paulus va tornar a telegrafiar a Adolf Hitler per demanar-li deixar-lo rendir, però el dictador li va prohibir en un missatge radiofònic i li va ordenar lluitar fins l’últim home per salvar Occident. Davant de la negativa de Hitler, molts caps i oficials alemanys es varen suïcidar. Els soldats alemanys es varen veure condemnats a morir de gana i de fred, i molts varen desertar i es varen entregar amb les seves armes i els seus equips als soviètics. No obstant, els soviètics ara no tenien pressa i es desplaçaven en precaució.

A Marroc:

Aquell dia va acabar la Conferència de Casablanca que havia començat 14 de gener entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt amb la idea de planifica la rendició incondicional d’Alemanya i dels seus aliats. Llavors, el President i el primer ministre es varen dirigir a una conferència de premsa i varen fer assentar amb ells a Charles de Gaulle i a Henri Giraud, que no mantenien una bona relació, i els varen obligar a encaixar-se les mans en públic davant dels periodistes i fotògrafs. Després els varen fer reunir a Dakar. Tot i que les mirades havien de ser posades amb De Gaulle i Giraud, els periodistes varen quedar molt sorpresos en veure a Roosevelt i a Churchill perquè no sabien que estaven a Casablanca. En la conferència, Roosevelt va declarar que estaven convençuts de que el món només podia aconseguir la pau si s’eliminava la potència militar d’Alemanya i de Japó, i va dir que els seus objectius era la rendició incondicional d’Alemanya, Japó i Itàlia. Després de la conferència, quan tot estava a punt perquè tothom tornés als seus respectius països, Churchill va convidar a Roosevelt a visitar Marrakech durant un parell de dies. El President va acceptar de bona gana la invitació. Els dos caps d’Estat, escortats per soldats nord-americans, varen fer en el mateix cotxe els 230 quilòmetres de desert i varen arribar al famós oasi del Sahara. Al vespre varen arribar a Marrakech, on hi passarien la nit.

A Líbia:

A la frontera amb Algèria, la columna de Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de Rhat.

A Tunísia:

Després de ser contrarestats pels britànics, Jürgen von Arnim va suspendre l’atac alemany i va ordenar en els seus homes que s’atrinxeressin en les seves noves posicions.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler feia dies que viva en un ambient malenconiós. Albert Speer i Joseph Goebbels es varen quedar durant unes hores amb ell reflexionant davant de la xemeneia de la sala discutint com havien de solucionar els fronts que tenia obert el Reich. El desastre de la Batalla de Stalingrad era ja una realitat com també en el nord de l’Àfrica. L’últim aeroport que ocupaven de la ciutat de Stalingrad, l’aeròdrom de Gumrak, que era un desert nevat ple d’avions i vehicles, va caure en mans soviètiques, i la ciutat de Trípoli, a Líbia, va caure en mans britàniques. Les notícies eren frustrants pels interessos alemanys i italians. Hitler els va explicar que 200.000 soldats alemanys estaven rodejats a Stalingrad i que no podien fer res per alliberar-los dels soviètics i, a sobre, la Luftwaffe prenia mesures insuficients per contrarestar els atacs soviètics. A Stalingrad molts dels soldats del 6º Exèrcit morien de gana i no tenien municions per defensar-se. Goebbels va quedar tant impactat per la situació que va decidir canviar la seva estratègia dins del seu Ministeri de Propaganda per preparar a la població pel pitjor i volia explicar la realitat del que passava en el front oriental. Pel ministre era el moment de la victòria o de caure en mans dels bolxevics i, per tant, no es podien permetre un altre desastre com el de Stalingrad, ja que sinó considerava que seria el final d’Alemanya. Hitler havia ordenat a Friedrich Paulus que la rendició quedava prohibida i que el 6º Exèrcit mantindria les seves posicions fins l’últim home. 

---

A Auschwitz va arribar-hi el transport dels 230.

A Alemanya:

Per intentar motivar a la població, el cap de premsa del Reich, Otto Dietrich, va donar instruccions a la premsa perquè expliquessin el gran i commovedor sacrifici que feien les tropes alemanyes envoltades a Stalingrad per la nació.

---

A Munic, el ministre de Francisco Franco, José Luis de Arrese, va marxar de la capital bavaresa i va donar per finalitzat el seu viatge a Alemanya que havia d’apropar les relacions dels dos països. Arrese va ser l’últim diplomàtic important espanyol que es va reunir amb representants del règim nazi a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El 6º Exèrcit es va començar a descompondre. Es va dividir en dos quan es varen trobar les tropes soviètiques que havien penetrat des del sud i des de l’oest.

A Romania:

Davant la posposició romanesa de continuar deportant jueus del 11 d’octubre de 1942, Luther, sota les ordres de Joachim von Ribbentrop, va ordenar a l’ambaixador Manfred von Killinger que informés als romanesos de que farien entrar en sendera als italians per continuar amb les deportacions des de l’Europa occidental.

A Líbia:

El 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery va conquerir la ciutat de Trípoli, fet que va provocar que Itàlia perdés l’últim territori del seu imperi africà. A partir d’aquesta conquesta, els soldats britànics es varen reagrupar.

A Marroc:

A la conferència de Casablanca, en l’última reunió oficial amb els caps d’Estat Major del Consell mixt, aquests varen presentar el seu informe definitiu sobre la direcció de guerra del 1943 amb les seves futures operacions com la invasió de Sicília, els bombardejos sobre Alemanya i la intensificació en les batalles a l’Atlàntic i al Pacífic. En donar la seva aprovació, Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill varen enviar una carta als seus respectius caps de l’Estat Major comunicant-los que havien aprovat l’informe del Consell mixt i que insistien en seguir-los punt per punt.

A Guadalcanal:

Els nord-americans del general Alexander Patch es varen apoderar del mont Austen i varen obrir pas per la costa.

A Nova Guinea:

Els nord-americans i els australians varen donar per acabada la campanya aniquilant les restes de les forces japoneses a Sananda Point.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va dir des del quarter general de Rastenburg que el seu objectiu prioritari en la construcció d’armament era el programa de tancs. Hitler era un amant dels tancs i va atorgar plens poders al ministre d’Armament, Albert Speer, perquè augmentés la producció de tancs a les indústries bèl·liques. El dictador havia vist com la Unió Soviètica havia augmentat molt en la seva producció d’armament i com havia construït un tanc superior a l’alemany, i això no ho podia permetre. Speer va anunciar aquell mateix dia aquest programa, que es coneixeria com Programa Panzer Adolf Hitler, en el que va assegurar es doblaria la producció de tancs fins a 900 i la dels canons autopropulsats als 2.000 al mes. Per complir tal programa, es donaria prioritat en l’assignació d’acer i els treballadors de les fàbriques de tancs no serien cridats a files. A més, es va imposar una setmana laboral de 72 hores i es varen assignar racions i roba addicionals als treballadors. 

A la tarda, Hitler va rebre la carta del comandant del 6º Exèrcit Friedrich Paulus, on li demanava ajuda ja que el seu Exèrcit es trobava encerclat a la ciutat de Stalingrad per les tropes soviètiques i li suplicava que li donés el permís per rendir-se davant dels soviètics. Paulus sabia que Hitler no podia fer res per ajudar-los. Quan Hitler va llegir la carta li va respondre que lluitessin fins al final i que no es deixessin capturar en vida. Per tant, li negava el permís per rendir-se. Després, el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Kurt Zeitzler, li va demanar permís perquè Paulus es rendís, però Hitler va insistir que el 6º Exèrcit tenia que lluitar fins l’últim home i l’última bala. Poc després, el dictador va rebutjar una petició similar d‘Erich von Manstein. A la nit va telegrafiar al 6º Exèrcit per dir-los que havien fet una contribució històrica en la lluita més gran de la història alemanya.

Al cap d’una estona, Joseph Goebbels, que acabava d’arribar al quarter general disgustat per la decisió del dictador del 18 de gener de deixar-lo fora de la comissió per la mobilització popular, va parlar amb Hitler sobre la situació de la Batalla de Stalingrad. Durant la reunió va ser precisament quan Goebbels va saber la trista veritat de la situació a Stalingrad. Hitler, per justificar-se dels errors que havien comès, va culpar de les derrotes als soldats i als generals per no saber lluitar i va dir que eren uns covards davant de l’enemic. També va culpar a la Luftwaffe per no haver mantingut les seves promeses sobre els nivells de subministraments. Parlant del tema que l’interessava en el ministre, el dictador va justificar la seva decisió de deixar-lo fora de la comissió al·legant que no volia que hi entrés personalment perquè no carregués amb els treballs administratius d’aquest programa. Les atencions de Hitler, però també el reconeixement de Rudolf Schmundt i de Zeitzler, varen animar en el ministre. Enmig de la conversa, Hitler va rebre una trucada on el varen informar que els soviètics havien atacat les línies alemanyes i que els obligaven a retirar-se del territori soviètic sense poder oferir resistència. Després de la trucada Hitler es va enfonsar davant del seu ministre, que aquest marxaria més endavant a Berlín i asseguraria en el seu entorn que Hitler estava profundament afectat per la situació de Stalingrad. Després de la reunió amb Hitler, Goebbels va parlar a soles amb Schmundt, que aquest li va dir que els nivells de subministraments que s’havien donat per Stalingrad eren irreals. El personal de Hermann Göering havien proporcionat una visió optimista de la situació.

A Alemanya:

El ministre del dictador Francisco Franco, José Luis de Arrese, i els seus ajudants varen viatjar a Munic on varen visitar la Casa Prada acompanyats pel secretari Martin Bormann.

---

Davant dels constants atacs que rebien els jerarques nazis i els alts càrrecs per part del SD, el gauleiter Karl Weinrich va declarar que es negava a continuar tolerant que el SD fiqués el nas en els seus assumptes i va comparar la situació que vivien amb la de la GPU de la Unió Soviètica.

---

En el domicili de Peter York von Wartenburg va tenir lloc una conferència del Cercle Kreisau presidida pel general Ludwig Beck. En aquesta trobada es varen discutir durament Karl Goerdeler i Helmuth von Moltke sobre la futura política social i econòmica d’Alemanya. La Gestapo va tenir constància del que es va dir en aquesta reunió.   

---

La pilot Melitta Schenk Gräfin von Stauffenberg es va convertir en la segona dona en obtenir la Creu de Ferro de Segona Classe. Només ella i Hanna Reitsch la varen aconseguir.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El 57º Exèrcit soviètic va travessar les línies alemanyes a prop de Voroponovo i va penetrar la ciutat. La guarnició alemanya estava en unes condicions lamentables per la falta d’aliments i pràcticament no tenien ni carburant ni munició. A les set del matí, un Heinkel 111 sobrevolava sol per damunt de la ciutat sense poder aterrar i va llançar els aliments que transportava. Els ferits en aquells moments s’amuntegaven en el camp d’aviació de Gumrak sense deixar de mirar a l’horitzó occidental esperant l’arribada d’avions que els traguessin d’allí. Al cap d’unes hores varen aparèixer tres vells Ju 52 que varen donar voltes en cercle i varen començar a descendir. En veure’ls aterrar, tots els ferits varen córrer cap a ells per fugir. L’últim Ju 52 en enlairar-se portava a 19 ferits i l’endemà el camp d’aviació va caure en poder dels soviètics.

A Marroc:

A Casablanca, finalment, després d’amenaçar-lo en deixar-lo de banda, Charles de Gaulle va arribar a la ciutat marroquí per participar en la conferència. El líder de la França Lliure es va negar a visitar a Henri Giraud, que era més ben vist que ell pels nord-americans i era el motiu del per què De Gaulle no havia participat en la conferència. Winston Churchill, en veure el paper distant que tenia De Gaulle, hi va mantenir una conversa freda i li va fer comprendre que no dubtarien en trencar amb ell si persistia en ser un obstacle. Finalment, De Gaulle es va reunir durant dues hores amb Giraud. A la tarda, De Gaulle es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt però, tot i que per primer cop hi va haver bona sintonia entre ells dos, no varen arribar a cap acord.

A Nova Guinea:

A Papuàsia, 15.000 soldats nord-americans i australians varen destruir l’exèrcit japonès, que va ser evacuat a Buna, i la campanya aliada a l’illa pràcticament estava acabada. Dels 17.000 soldats japonesos només 3.000 varen sobreviure, la majoria eren malalts o ferits.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant dues hores amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. El dictador li va assegurar que obtindrien la victòria, però li va demanar un cop de mà per eliminar als soviètics.

A Alemanya:

L’ex ministre de Finances del Reich, Hjalmar Schacht, va deixar de ser ministre sense cartera per les seves diferències amb el règim nazi i no va tornar mai més a la cúpula nazi i es va retirar de la política.

---

A la tarda, Joseph Goebbels es va entrevistar amb el ministre del Partit del dictador Francisco Franco, José Luis de Arrese, per parlar de les relacions entre els dos països. Goebbels va sortir de la reunió amb bones impressions, tot i que sabia que els espanyols es limitarien a donar suport verbal a Alemanya però en cap cas pràctic.

A Holanda:

A la nit, la Schutzpolizei sota el comandament d’Aus der Fünten va assaltar la institució mental jueva més gran del país, Het Apeldoornse Bos. Els pacients, molts d’ells dones grans, varen ser colpejats violentament i introduïts en camions per portar-los a l’estació d’Apeldoorn, que estava cordonada. Unes 50 infermeres jueves varen acompanyar al transport. Tots ells varen ser deportats més tard a Auschwitz sota la promesa de Der Fünten de tornar-los d’immediat després del viatge per treballar en una institució mental moderna a l’Est. Pocs se’l varen creure i alguns veure en seu destí final varen saltar per sobre de la barrera, però varen ser assassinats a trets. La resta va ser gasejada només arribar al camp.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini va qualificar de tendencioses les paraules del dictador Ion Antonescu del 19 de gener i va confirmar el seu desig de lluitar al costat d’Alemanya fins al final. Segons explicava Mussolini, amb només 500 tancs Tiger, 500.000 homes que hi havia en reserva i un nou canó alemany modificarien la situació bèl·lica.

A Líbia:

A la regió Tripolitània, el 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery es va enllaçar amb la columna del comandant francès Philippe Leclerc, que havia ocupat la ciutat de Mizda, a pocs quilòmetres al sud de Trípoli.

A la Gra Bretanya:

Els caps dels Estats Major conjunt varen ordenar a les forces aèries britàniques i nord-americanes dur a terme la destrucció i la dislocació progressives del sistema militar, industrial i econòmic alemany, així com deixar la moral de la població alemanya fins a un punt en que la seva capacitat per la resistència armada s’hagués debilitat fatalment.

A Nova Guinea:

Després de conquerir Sanananda, els nord-americans varen preparar un avanç cap al nord-oest per expulsar els japonesos de Salamua i Lae. El control nord-americà sobre el mar i l’aire al voltant de Papua-Nova Guinea obligava en els japonesos a abandonar finalment l’illa.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

El major Coelestin von Zizewitz va volar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler per ordres d‘Erich von Manstein. Havia de convèncer al dictador d’abandonar la Batalla de Stalingrad. El major va ser rebut a la sala de mapes. Els mapes de les operacions militars estaven desdoblats sobre una llarga taula que ocupava gran part de l’habitació. Quan Hitler va entrar a la sala va convidar al seu invitat a seure en un tamboret de davant la taula. Amb Von Zizewitz assegut, Hitler li va dir que tenia la idea de socórrer Stalingrad amb una columna nova de tancs Panther que portarien subministraments i reforçarien la potència defensiva del 6º Exèrcit. El major va quedar estupefacte pel què sentia. Aprofitant una pausa del dictador, Von Sizewitz va començar el seu informe que havia redactat i li va parlar de la falta d’aliments, municions i medicines, fet que portava a abandonar els ferits. Després de descriure-li els horrors que havien de patir per culpa del fred, el major li va explicar la xifra de morts i de ferits abans d’implorar-li que abandonés la Batalla. Incrèdul davant del que oïa, Hitler es va limitar a dir-li que l’home es recuperava molt ràpid abans de donar-li l’esquena i va donar per acabada l’entrevista.

A Alemanya:

A Berlín es va tornar a celebrar una altra reunió de ministres, però hi va haver molt mal ambient perquè el ministre Joseph Goebbels no havia sigut elegit per dirigir una comissió per la mobilització de la població per la guerra. Amb el suport dels arguments dels ministres Walther Funk i Albert Speer, Goebbels va defensar les seves idees radicals, mentre Hans Heinrich Lammers, que presidia la reunió, i Wilhelm Frick s’hi oposaven. Durant quatre hores, Goebbels va lluitar per les seves mesures que no va poder imposar finalment. L’afirmació de Fritz Sauckel de que podia aportar la quantitat exigida de mà d’obra, inclús qualificada, de l’estranger va anul·lar part de les mesures de mobilització laboral proposada per Goebbels, però no li va fer perdre la seva determinació.

---

El ministre espanyols José Luis de Arrese va visitar una fàbrica d’avions de Berlín, l’Estadi Olímpic i va entrevistar-se amb Robert Ley.

---

Heinrich Himmler va enviar un nou requeriment al secretari d’Estat del Ministeri de Transports, el doctor Theodor Ganzenmüller, per explicar-li que per la seguretat interna de l’Est i l’Oest era essencial la deportació accelerada dels jueus i li demanava rebre més trens per completar la “seva missió”.

Himmler també va ordenar-li a Richard Glücks que enviés una circular als comandants dels camps de concentració per demanar-los que reduïssin la taxa de mortalitat i, en aquest sentit, els feia responsables “d’esgotar totes les possibilitats de mantenir la força física dels presoners“. L’orde anava inclosa d’una còpia de la carta de Glücks i Oswald Pohl del 31 de desembre de 1942 sobre les noves categories de presoners que havien de ser enviats als camps.

A França:

Per reprimir les activitats de la Resistència, els alemanys varen aprovar una nova llei en que s’instituïa els Consells de Guerra i es va establir que els noms dels tres jutges, no magistrats, dels tribunals es mantinguessin en secret, que es poguessin reunir a porta tancada a l’interior de les presons, i que les seves sentències fossin executades d’immediat. A les presons no hi havia ni procuradors ni advocats.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va exposar a l’Alt Comandament que degut el fred, la gana i les epidèmies era humanament impossible continuar amb la lluita. Aquell dia només havien rebut per part de la Luftwaffe 55 quilograms de provisions. Però l’Alt Comandament es va limitar a respondre-li que la capitulació era impossible. Mentrestant, els soviètics varen avançar per tot el front, de Voronezh al Caucas.

A Hongria:

El comandant en cap del Oberkommando de la Wehrmacht va exigir que s’expulsessin als jueus de tots els cossos armats d’Hongria.

A Croàcia:

Croàcia va firmar la Convenció de Ginebra, per tant va ser reconeguda com un país bel·ligerant.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, el ministre espanyol José Luis Arrese es va reunir primer amb Joachim von Ribbentrop i després amb Adolf Hitler i Martin Bormann. Arrese li va entregar a Hitler una carta de Francisco Franco en què li explicava que amb l’entrega d’armament l’exèrcit espanyol incrementaria el seu poder defensiu. Quan Hitler va haver acabat de llegir la carta es va decebre perquè encara pensava que Franco podia entrar a la guerra al seu costat i, un cop més, no li va mencionar aquesta possibilitat.

---

En el gueto de Varsòvia, després de la resistència jueva del dia anterior, els jueus varen continuar cavant trinxeres per defensar-se de l’ofensiva alemanya. Els alemanys els volien dur al camp d’extermini de Treblinka.

A Alemanya:

Carl Goerdeler va reunir-se amb Friedrich Olbricht, Hans Gisevius i Ludwig Beck per intentar saber si estarien disposats a actuar contra el Govern per enderrocar-lo. Olbricht no es va mostrar interessat en actuar si no tenien el vistiplau de Friedrich Fromm, el seu superior.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al matí va aterrar a l’aeròdrom de Gumrak un oficial de la Luftwaffe, el comandant Thiel, per examinar la situació. En baixar de l’avió l’oficial va quedar horroritzat en veure l’estat de les pistes. Tretze avions estaven destrossats per les pistes d’aterratge, que estaven plenes de cràters. Ràpidament es va dirigir al búnquer de comandament, on es va reunir amb Friedrich Paulus, Arthur Schmidt i Heitz, a més d’altres ajudants. De seguida tots varen criticar el paper de la Luftwaffe en la batalla i Paulus es va queixar davant en l’oficial de la Luftwaffe de que tenia els seus homes sense menjar i que ja no podien recuperar cap posició perquè els homes es desmaiaven per esgotament. Aquell dia només havien pogut subministrar-los des de l’aire 16 tones. El comandant del 6º Exèrcit li va relatar que ja s’havien menjat els últims cavalls i que els seus homes s’havien llançat sobre un cadàver mig podrit d’un cavall, li havien arrencat el cap i l’havien devorat cru. A la nit, el comandant Thiel va tornar al seu avió i va abandonar el Kessel convençut de que era impossible ajudar al 6ª Exèrcit. Durant les nou hores que va estar allí ningú havia descarregat els subministraments del bombarder Heinkel.

A Romania:

Ion Antonescu estava de retorn del Quarter General alemany quan va manifestar a un interlocutor italià que Alemanya es trobava en unes condicions tràgiques, i va expressar que Itàlia i Romania necessitaven contactar amb els Aliats.

A Líbia.

A Trípoli va començar la retirada de les tropes alemanyes i italianes de Trípoli. Els Aliats van anunciar que havien enfonsat 14 vaixells de l’Eix carregats de proveïments per Trípoli, i tres més havien siguts danyats.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va crear una comissió tripartit formada per Martin Bormann, Hans Lammers i Wilhelm Keitel per prendre les mesures necessàries per mobilitzar obligatòriament a la població alemanya per la guerra. Joseph Goebbels, que era l’instigador d’aquella mobilització, va quedar molt decebut per aquella decisió, ja que només se li va concedir una funció consultiva quan ell pensava presidir la comissió.

---

En el gueto de Varsòvia, com era costum les SS varen rodejar el gueto per seleccionar a un grup de jueus per portar-los als camps d’extermini per ser assassinats després d’una breu visita de Heinrich Himmler. Les forces de vigilància de la Gestapo i les SS varen rebre reforços per dur a terme l’ordre de liquidar el gueto. Els alemanys varen ordenar a tots els habitants del gueto que es presentessin davant d’ells, però ningú els va fer cas. Aquesta vegada els jueus es varen rebel·lar, el Consell Jueu es va amagar i uns quants, entre ells Mordeçai Anielewicz, el comandant de la ZOB, varen treure les seves armes que havien obtingut amb el contraban, i varen disparar contra uns homes de les SS que escortaven a una columna de deportats. Aquests varen aprofitar el caos per escapar. L’alt cap de les SS i de la policia, Ferdinand von Sammern-Frankenegg, va organitzar una batuda en seguit i va ordenar disparar peces d’artilleria pesada contra unes quantes cases, però no van aconseguir detenir als organitzadors de la rebel·lió. Durant tot el dia la població jueva es va dedicar a cavar trinxeres per resistir els atacs alemanys. De 5.000 a 6.000 jueus varen ser capturats finalment en l’operació de gener. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler, gens content amb les estadístiques que li enviaven del genocidi jueu, es va queixar a Heinrich Müller afirmant que l’Oficina Principal de Seguretat del Reich s’havia de veure alliberada de les seves responsabilitats estadístiques, ja que els materials estadístics enviats fins aquella data no tenien uns nivells adequats de precisió professional. El cap de les SS va posar a càrrec de l’informe al cap estadístic de les SS, Richard Korhher. 

En el front oriental:

En el sector nord:

L’exèrcit soviètic va trencar un segon intent de bloqueig de l’exèrcit alemany a la ciutat de Leningrad i varen establir una via terrestre d’accés a la ciutat. Més de 15.000 soldats alemanys varen morir en aquell atac. Fins llavors la ciutat havia quedat aïllada i bloquejada per l’exèrcit alemany, que l’havia rodejada el setembre de 1941 per tal de deixar morir de gana la població tal i com volia Hitler.

En el sector sud:

Els soviètics varen avançar direcció Dönets.

A Stalingrad: 

L’aeroport de Pitomnik, controlat pels soviètics, en aquells moments estava ple de ferits procedents de tot el Kessel. Els metges treballaven en torns de 18 hores atenent als seus pacients que estaven estirats en el gèlid terra. Quan la temperatura va baixar a 20 graus sota zero, els ferits varen cridar de dolor sol·licitant ajuda.

A Marroc:

A Casablanca, davant la negativa de Charles de Gaulle de participar en la Conferència de Casablanca, Winston Churchill li va enviar un missatge en què li deia que la seva negativa comportaria conseqüències negatives tant per ell com pel seu moviment, la França Lliure, i que l’opinió pública condemnaria la seva decisió. Churchill també li va explicar que si no venia a Marroc seria més difícil que el seu moviment fos acceptat pels nord-americans i el va avisar de que seguirien amb el guió planejat sense ell. Finalment De Gaulle es va dirigir a Casablanca el 22 de gener de 1943.

A Tunísia:

La 10º Divisió Panzer va dur a terme un atac en el nord, a prop de Bou Arada. Però els britànics, amb l’ajuda del fang i les mines, varen aconseguir que els alemanys no avancessin suficient. Més al sud, la infanteria de l’Eix i diversos Tigers varen penetrar la vall de Useltia, defensada pel 19º Cos francès, i ràpidament varen fer 3.500 presoners. La 36º Brigada britànica i el Comandament de Combat B va tenir que anar a la zona per aturar als alemanys. 

A Guadalcanal:

El 14º Cos d’exèrcit del general Alexander Patch va començar una sagnant ofensiva en el mont Austen.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Mentre Adolf Hitler decidia en el quarter general de Rastenburg qui s’encarregaria de la comissió tripartit per mobilitzar a tota la població alemanya per la guerra, Joseph Goebbels, confiat en si mateix, va dir als quatre vents que ell seria un dels elegits per ser una de les persones influents de Hitler i per ser l’artífex d’aquella mesura. L’endemà s’enduraria una forta patacada.

---

Com el dia anterior, a dos quarts de nou de la nit va sonar a Dresden l’alarma antiaèria i, com l’últim cop, no va passar res i al cap d’una hora i mitja va cessar l’alarma.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soviètics ja havien ocupat dos terços de la seva bossa i anaven estrenyent el cercle del 6º Exèrcit alemany.

A Líbia:

Erwin Rommel va reconèixer que no existia la possibilitat de mantenir les posicions i va ordenar que es retrocedís fins a la següent línia, la de Homs-Tarhuna, l’última abans de Trípoli. Aquesta decisió comportaria la pèrdua de la capital libanesa.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar la ciutat de Berlín. Entre els qui varen participar en aquest atac hi havia el periodista i locutor Richard Dimbleby. Abans d’arribar a la capital, a la frontera holandesa, els bombarders varen ser atacats per l’artilleria antiaèria, però aquest atac no els va frenar. Pels volts de les dues de la matinada els bombarders tornaven a les seves bases de Syerston.

A dos quarts de nou de la nit, a la ciutat de Dresden va sonar l’alarma antiaèria, però, tot i que l’artilleria antiaèria va disparar, no es va produir cap atac i ,al cap d’una hora i mitja, va cessar l’alarma.

---

Després d’un llarg període on no es va informar a la població, va sortir un informe del comandament suprem de la Wehrmacht que explicava que les tropes alemanyes estaven tenint una lluita defensiva heroica en la Batalla de Stalingrad, ja que els soviètics els estaven atacant per totes bandes”. Llavors es varen donar instruccions a la premsa perquè parlés sobre l’enorme i “commovedor” sacrifici que les tropes envoltades a Stalingrad estaven oferint a la nació alemanya. Tot i les lloances que els hi poguessin oferir, des d’aquell dia els soldats del 6º Exèrcit varen veure com se’ls hi reduïa considerablement les provisions que arribaven des de fora la ciutat.

A la Unió Soviètica:

Des del centre de Moscou, el director d’espionatge soviètic va felicitar per la ràdio a la xarxa Lucía, que operava a Suïssa, que per la seva ajuda s’havia derrotat als alemanys a Stalingrad. Però aquella radiació va ser escoltada pels suïssos i el cap de la xarxa, Rudolph Rossler, va ser descobert com espia per la policia i va ser empresonat durant un temps.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava desesperat per tal i com estava avançant la Batalla de Stalingrad. Dins d’aquella desesperació, el dictador va donar en el mariscal Erhard Milch un poder especial perquè prengués mesures respecte tant a l’aviació militar com la civil per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad. Volia que fos Milch qui realitzés les mesures necessàries per enviar provisions a Stalingrad, 300 tones diàries de subministraments, sense la intervenció del ministre de l’Aire, Hermann Göering, que era vist com un incompetent. Gràcies a Milch es varen produir més vols d’ajuda a Stalingrad i es varen poder evacuar a uns quants ferits, però no va ser suficient per parar els soldats soviètics.

A les nou de la nit, el capità Winrich Behr, que el 13 de gener havia escapat de Stalingrad per ordres del comandant Friedrich Paulus, es va reunir amb Hitler. En entrar a la sala de reunions es va posar nerviós, ja que hi havia els generals Alfred Jodl, Adolf Heusinger i Rudolf Schmundt, el mariscal de camp Wilhelm Keitel i el secretari Martin Bormann. Quan Hitler se li va apropar per saludar-lo, els nervis del capità se li varen passar de cop pensant en la delicada situació del 6º Exèrcit. El dictador va ser encantador amb ell i es va interessar pel seu llarg vol. Quan li va demanar que parlés en total llibertat, el capità va explicar detalladament la situació descrivint com 200.000 homes morien per l’abandonament oficial. Després de la seva intervenció va parlar Hitler, que es va inclinar sobre una taula i va moure la mà d’una banda a l’altra sobre un mapa. Tot i que va admetre que s’havien comès errors, li va assegurar que havia demanat que una altra expedició trenqués el bloqueig soviètic per arribar al 6º Exèrcit en unes setmanes. Creia que el pont aeri seria capaç de permetre a Paulus resistir abans no vingués l’expedició. Sabent que no era la mesura adequada, Behr li va contestar que el pont aeri no donaria resultat. Perplex, Hitler li va explicar que els informes de la Luftwaffe demostraven les suficients sortides com per mantenir el 6º Exèrcit a un nivell superior a la inanició. Però Behr anava fent que no amb el cap i, en aquells moments, es va adonar que Keitel l’assenyalava amb un dit perquè callés. Intimidat, el capità va continuar dient que molts d’aquells avions no arribaven al seu destí per culpa del foc soviètic o pel mal temps i va afegir que els avions llançaven els aliments en paracaigudes caient, la majoria dels cops, en les línies soviètiques. Sabent que no tenia res a perdre, Behr va exigir-li a Hitler que informés al 6º Exèrcit sobre la quantitat de subministraments que rebrien i li va repetir que estaven en una situació límit i que s’havia de ser clar sobre si es podia comptar o no amb l’assistència i el suport de l’exterior durant les pròximes 48 hores. Mirant-lo fixament, tothom pensava que Hitler el castigaria per la seva impertinència, el dictador va sospirar i amb un somriure a la boca li va dir que volia discutir l’assumpte immediatament amb els seus consellers. Convençut de que havia fet el correcte, Behr el va saludar rígidament i va abandonar la sala.

---

Heinrich Himmler va enviar un missatge tant a Krüger com a Oswald Pohl per informar-los que en la seva visita a Varsòvia havia inspeccionat els magatzems que contenien el material i els béns requisats en els jueus i li va demanar a Pohl que preparés un acord escrit amb Walther Funk sobre cada categoria individual de cada material o bé. Després d’afegir alguns exemples, el cap de les SS va advertir que no podien ser molt precisos, però li va demanar a Pohl que preparés amb la màxima precisió aquestes categories perquè aquests materials o béns serien distribuïts més tard al poble alemany.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El front alemany al llarg del riu Rossoshka es va trencar per l’ofensiva soviètica, que no varen tardar en arribar a Pitomnik, el principal aeròdrom alemany dins de la bossa. Per substituir aquell aeròdrom que feia de pont aeri, els alemanys varen fer entrar en servei el de Gumrak, que tenia pistes disponibles per aterratges nocturns.

A la Unió Soviètica:

L’exèrcit soviètic, per motius de disciplina, moral i facilitat d’integració, va aprovar re introduir en els rangs militars representats per xarretes o altres signes similars de graduació.

A Marroc:

En la Conferència de Casablanca, començada el dia anterior, Dwight D. Eisenhower es va unir a la conferència després d’un viatge molt arriscat. Harold Alexander va exposar clarament en la reunió la situació al nord de l’Àfrica i va dir que esperava ocupar Trípoli el 26 de gener i desplegar sis divisions davant la Línia Mareth a mitjans de març.

A Suïssa:

Max-Egon Hohenlohe-Langenburg, àlies Paul pels nord-americans, i un cap del SD, enviats per Walter Schellenberg, varen començar negociacions amb el delegat nord-americà Allen Dulles per tal de negociar una pau. El delegat nord-americà li va insistir de que no era possible una pau amb Hitler i, per tant, li aconsellava que el fessin desaparèixer.

En els Estats Units:

A Washington es va inaugurar el Pentàgon.

---

Walt Disney va estrenar una pel·lícula animada de deu minuts anomenada Education for Death: The Making of the Nazi basada en el llibre de Gregor Ziemer i distribuïda per RKO Radio Pictures. La pel·lícula explica la història d’un jove alemany anomenat Hans que assisteix a classe i es adoctrinat per les idees nacionalsocialistes.