15 de desembre de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A França:

Philippe Pétain va enviar una carta a Adolf Hitler per demanar-li un nou Exèrcit i més col·laboració.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre tractament del seu metge Felix Kersten i li va explicar com havien anat les conversacions el dia anterior amb un grup de prominents musulmans. Himmler va lloar el món islàmic i volia que el llenguatge i els mites musulmans l’entenguessin els soldats perquè creia que els incitaria a lluitar, ja que segons la seva opinió els animava a jugar-se la vida a canvi de recompenses com la d’obtenir dones al més enllà. Himmler considerava la religió islàmica més adient que la catòlica, que la va criticar durament perquè segons el seu parer tenia missatges de pau que no es complien. Kersten el va replicar dient-li que no creia que cap soldat amb mentalitat moderna es creuria que l’esperaven a l’altra vida belles dones, però Himmler li va contestar ràpidament que no ho descartés, ja que la gent es creia les mentides de l’Església. El cap de les SS llavors va lamentar que el guerrer turc Kara Mustafà no hagués conquerit Viena el 1683 i hagués portat la religió islàmica a Europa enlloc de seguir conservant la catòlica.

Aquell mateix dia, Himmler va rebre d’Adolf Eichmann un segon informe sobre el genocidi jueu sota el títol Informe d’operacions i situació de 1942 sobre la Solució Final pel problema jueu europeu.

Precisament, Joseph Goebbels va escriure que el judaisme havia de pagar “pels seus crims” com havia profetitzat Hitler el 30 de gener de 1939 amb l’eliminació dels jueus d’Europa i de tot el món (aquí el ministre va posar un potser).

A Itàlia:

A Roma, Eberhard von Mackensen va visitar el comte Galeazzo Ciano per concretar una reunió urgent entre els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini. Von Mackensen li va explicar que Hitler no podia abandonar el seu lloc de comandament, i ja que Mussolini no estava en condicions de viatjar, encara arrossegava forts dolors de panxa, fos ell qui visités al líder alemany en el lloc del seu sogre. Llavors, Ciano li va comunicar a Mussolini que es tenien que entrevistar amb Hitler, però novament el dictador italià li va reiterar que no volia abandonar Itàlia perquè la nova cura que estava realitzant li estava donant bons resultats. Al final varen decidir que fos Ciano qui s’entrevistés amb Hitler amb un missatge clar: tenien que arribar a un acord amb Rússia i concentrar el 1943 una defensa a l’Àfrica, als Balcans i l’Europa occidental.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soviètics varen envoltar completament els alemanys dins la ciutat de Stalingrad sense possibilitat d’escapar per terra.

A Líbia:

A la matinada, Bernard Montgomery va despertar als corresponsals britànics i nord-americans per dir-los que Erwin Rommel se li havia escapat per molt poc. Aquell dia, Rommel va abandonar El Aghelia i es retirava cap a Tunísia.

A Japó:

L’ambaixador Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que ara reconeixia de que la guerra contra la Unió Soviètica no estava evolucionant segons el previst.


Les autoritats judicials japoneses varen trobar culpable a Richard Sorge d’haver violat la Llei per la Preservació de la Seguretat Pública. Però el cas es va remetre al Tribunal Suprem perquè dictés sentència.

14 de desembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la ciutat de Hannover, en la Kuppelhalle, Saló de la Cúpula, es va fer un míting del partit nazi on el ministre Joseph Goebbels va pronunciar un discurs davant de 5.000 persones. El ministre, després, va mencionar en el seu diari algunes protestes que havien tingut lloc a Londres i va afegir que aquestes manifestacions no ajudarien als jueus, a qui va tornar a culpar de preparar la guerra. Goebbels va insistir de que els jueus havien de pagar “els seus crims” tal i com havia profetitzat Adolf Hitler el 30 de gener de 1939 i va assegurar que això volia dir eliminar per complert la raça jueva d’Europa i possiblement del món. Però el ministre també va manifestar en no contestar, tal i com havia exigit el seu Ministeri el 8 de desembre, les acusacions dels “jueus internacionals” sobre les atrocitats que havien comès a Polònia contra els jueus.  


Heinrich Himmler va conversar durant una bona estona amb un grup de prominents musulmans. A continuació, Himmler va reunir-se amb el seu doctor Felix Kersten i li va preguntar per Finlàndia, país que havia visitat a finals del mes de juliol per acordar, entre altres coses, l’entrega dels jueus finlandesos. Kersten, per justificar els finlandesos, que li havien promès al líder de les SS que el mes de novembre prendrien una decisió, li va explicar que el govern finlandès no s’atrevia a convocar el Parlament per debatre un tema tan espinós.

En el front oriental:

En el sector sud:

A les afores de Stalingrad, al matí la 6º Divisió Panzer d’Erich von Manstein es va dirigir al Kessel i va xocar directament contra uns reforços soviètics de prop de 300 carros. Un batalló de carros alemanys es va veure atrapats per 40 T-34 i una bateria blindada que van anar a ajudar-los va estar a punt de trobar-se amb aquests carros soviètics. Pintats de blanc, igual que els dels alemanys, amb números negres a les torretes, els tancs soviètics estaven rodejats de soldats. De seguida les dues formacions es varen disparar. Els soviètics varen fallar per complet, tot i tenir-los a poc distància, uns 300 metres, en canvi els artillers alemanys varen ser més precisos. Mentre es produïa aquesta batalla, Junkers 52 i Heinkel 111 de transport es dirigien a l’aeroport de Pitomnik per ajudar als soldats del 6º Exèrcit atrapats a la ciutat. L’ajuda encara era insuficient pel 6º Exèrcit.

A la Unió Soviètica:

El transport Tupolev Ant-20bis va patir un accident aeri i va patir uns danys tan greus que les autoritats soviètiques varen prendre la decisió de no reparar-lo.   

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va entregar un informe oficial sobre el genocidi jueu al gabinet britànic.


Els britànics varen entregar Madagascar al Comitè Nacional de la França Lliure.

13 de desembre de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a les cinc de la tarda, Adolf Hitler es va entrevistar per últim cop amb Agustín Muñoz Grandes, que havia sigut rellevat com a cap de la Divisió Blava per Esteban Infantes. En la reunió hi varen ser presents Alfred Jodl, Rudolf Schmundt, Walther Hewel i Heinrich Hoffmann, que aquest va actuar com a traductor. Hitler va estar molt agraït a Muñoz Grandes pels seus serveis i li va entregar les Fulles de Roure per la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Seguidament varen debatre molts temes que els afectaven com la complicada situació en que vivien les forces de l’Eix al nord-oest de l’Àfrica, l’organització d’una divisió republicana a Mèxic, la influència anglosaxona a Espanya, l’operació a Tunísia, el posicionament d’Alemanya sobre França, l’actitud de Portugal en el conflicte pensant en la possibilitat de que passés al bàndol Aliat, i l’entrega d’armes i la neutralitat espanyola. Quan acabava la reunió, Muñoz Grandes li va explicar que faria tot el que pogués per demostrar en el poble espanyol que Alemanya ajudaria a Espanya, però Hitler el va advertir de que no podria enviar a Espanya grans masses de tropes, però sí tropes especials molt preparades amb les millors i més modernes armes.


Com a part del programa de deportació de polonesos des de la regió de Zamosc, que s’havia de convertir en una colònia alemanya, va arribar a Auschwitz el primer transport de polonesos del camp de Zamosc amb 314 homes i 318 dones. Homes i nens varen ser registrats amb els números 82548-82859, 83910 i 83911, i les dones i les nenes varen ser registrades amb els números 26810-27032, 27034-27038 i 27040-27129. Durant el transport 14 persones varen aconseguir escapar.

A Alemanya:

Berlín va arribar-hi un tren de provisions procedents d’Ucraïna amb aliments, sobretot mantega. Però el ministre Joseph Goebbels va ordenar distribuir les provisions únicament entre els ferits, les famílies nombroses i la gent gran. Goebbels aquell mateix dia va escriure en el seu Diari que els italians eren laxes en la seva manera de tractar als jueus i va assegurar que protegien als jueus italians, tant a Tunísia com a la França ocupada, i que no els obliguen ni a treballar ni a dur l‘Estrella de David


Heinrich Himmler li va demanar a Ernst Kaltenbrunner qui el podia substituir com a cap de la Policia del sector Danubi-Viena ara que seria cap del RSHA. Kaltenbrunner li va suggerir Hermann Behrends, però el cap de les SS ho va desestimar.

A França:

A Vichy, Pierre Laval va declarar que la victòria d’Alemanya evitaria que la civilització francesa s’enfonsés en el comunisme. A continuació, va dir que hi havia diferents rutes a elegir, i que ell havia elegit l’única que podia portar la salvació de França.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les cinc de la matinada, Iosif Stalin va tornar trucar a Aleksandr Vasilevski per aprovar el seu pla que la nit anterior havia rebutjat enèrgicament. En seguit, el 2º Exèrcit de Guàrdia es va posar en marxa. Mentre avançaven per topar-se amb les tropes d’Erich von Manstein, els carros alemanys creuaven el riu Aksai per un insegur pont.


A Stalingrad, Friedrich Paulus estava desesperat per no tenir notícies dels avanços de les tropes del mariscal Von Manstein a l’aeroport de Gumrak i va ordenar a deu operadors de ràdio que investiguessin totes les longituds d’ona per trobar missatges. Mentrestant, el 62º Exèrcit soviètic atacava als alemanys des de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, en el barranc Tsaritsa. A la nit, un altre grup soviètic d’assalt va creuar les línies alemanyes creient uns informes del servei secret soviètic que deien erròniament que el búnquer de comandament de Paulus estava dins dels límits de la ciutat. Tània Chernova, una noia franctiradora, i tres soldats soviètics varen ser enviats per matar-lo. Però per culpa d’una explosió provocada accidentalment per una vaca en trepitjar una mina, Tània va quedar ferida i Vasili Zaitzev la va ajudar a tornar a les seves línies per portar-la ràpidament a un hospital de campanya instal·lat en un subterrani.

A Líbia:

Bernard Law Montgomery va llançar una ofensiva a El Agheila, on les tropes d’Erwin Rommel havien establert una línia de defensa. Però quan el 8º Exèrcit va arribar a El Agheila, Rommel ja no estava allí i no hi va haver la batalla esperada.

A Itàlia:

Alguns dirigents italians estaven estudiant la possibilitat de declarar Roma ciutat oberta per no ser bombardejada pels Aliats. Inclús el papa Pius XII va estudiar la qüestió dels bombardejos, i sembla ser que va demanar en els britànics que respectessin alguns edificis o determinats districtes.

A la Gran Bretanya:

Els especialistes de l’Escola de Bletchley varen desxifrar els codis Shark de l’Enigma gràcies als codis que es varen trobar en el U-559 el 30 d’octubre. A més, els desxifradors varen enviar un teletip al Centre d’Intel·ligència d’Operacions de l’Almirallat amb la localització de 12 submarins a l’Atlàntic.

12 de desembre de 1942

Dissabte:

En el front oriental:

A Stalingrad:

A un quart de sis del matí, el mariscal de camp Erich von Manstein va mirar d’ajudar al 6º Exèrcit llançant un atac contra les forces soviètiques amb 230 tancs pintats de blanc de la 6º Divisió Panzer provinents dels suburbis de Kotelnikovo. Von Manstein, que havia llançat el Grup Holldit contra les posicions al nord del riu Don, va ordenar al 57º Cos de Panzer (Divisions 6º, 17º i 23º), sota el comandament de Hermann Hoth, amb el suport del 4º Cos Aeri, arribat del Caucas, i al 4º Exèrcit romanès d’Infanteria i part del 3º que anessin a socórrer les tropes envoltades a Stalingrad, que es trobaven a 100 quilòmetres d’on estaven ells. Aquella operació de rescat es va anomenar l’Operació Tempesta d’Hivern (Operació Wintergewitter). Von Manstein planejava atacar les línies de defensa soviètiques, el 51º Exèrcit soviètic, al sud del Don, però l’Operació va fracassar.

En el poble de Verjne-Tsaritsin, a 75 quilòmetres al nord-est de Kotelnikovo, els dirigents soviètics es varen reunir per discutir l’ofensiva alemanya. El mariscal Aleksandr Vasilievski i Nikita Kruschev presidien la reunió. Convençuts de que les forces soviètiques no eren suficients, Vasilievski va trucar a Iosif Stalin, però no va poder contactar amb ell. Cada cop més alarmat per les notícies que l’hi arribaven, va demanar al general Konstantin Rokossovski que comandés el 2º Exèrcit de la Guàrdia, situat de reserva en el front de Stalingrad, fins una línia al nord del riu Mishkova. Però Rokossovski s’hi va negar al·legant que necessitava més tropes per seguir retenint a Friedrich Paulus a la bossa. Vasilievski va insistir, però Rokossovski es va mantenir ferm. Fart de que no li fes cas, Vasilievski va amenaçar-lo en trucar directament a Stalin i va trucar un altre cop al Kremlin. Però els circuits estaven sobrecarregats i va tardar unes quantes hores per aconseguir una connexió. A la nit, Vasilievski va poder parlar amb Stalin per explicar-li el desenvolupament de les últimes hores. Li va comentar que els alemanys havien arribat a la riba sud del riu Aksai i va sol·licitar permís per treure el 2º Exèrcit de la Guàrdia des del front de Stalingrad i desplaçar-lo ràpidament cap a una posició de bloqueig davant els panzers alemanys. Però Stalin tampoc va estar d’acord en el seu pla i el va acusar de posar-se amb les forces de Rokossovski sense consultar-ho primer amb la Stavka de Moscou i el va amenaçar advertint-lo que el feia responsable de tot allò. Preocupat perquè ningú acceptava les seves ordres, Vasilievski li va dir que discutiria com defensar-se de l’ofensiva de Von Manstein aquella nit en una reunió del Comitè de Defensa i va penjar el telèfon enfadat.


A la ciutat, per tal de que els oficials del 6º Exèrcit no fossin capturats vius, l’Exèrcit va promulgar una ordre que deia que tot oficial que es veiés en perill de ser capturat viu tenia que suïcidar-se. Tot i això, l’oficial no tenia el dret i el deure de suïcidar-se fins que les posicions de les seves tropes estiguessin perdudes. En el quarter general del 6º Exèrcit ja sabien que s’apropava Von Manstein. Friedrich Paulus i Arthur Schmidt varen esperar durant tot el dia els informes del progrés de l’Operació.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va planificar i encarregar les màquines i les eines per treballar en la construcció dels nous coets. Volia construir molts coets per fer un atac massiu contra els Aliats. Després es va reunir amb els seus generals per parlar de la situació de Stalingrad. Entre ells hi havia Kurt Zeitzler, que acabava de trucar a Von Manstein, Alfred Jodl, Adolf Heusinger i sis generals més. Zeitzler va dir que s’acostaven dies durs en el que hi havia molt en joc, però Hitler li va replicar, tot i estar d’acord amb ell de que estaven en una situació molt precària, que no tenien que cedir sota cap circumstància. A continuació, el dictador va ser informat de que el dia anterior el 6º Exèrcit només havia rebut cinquanta tones de munició, quinze metres cúbics de combustible i vuit tones d’aliments. Quan va veure que els números eren molt baixos va reconèixer que era poc el que enviaven, terrible segons les seves paraules, i va exclamar que si fossin russos els diria que es mengessin un altre rus. Jodl va explicar els perills creats per la invasió anglosaxona al nord de l’Àfrica i la derrota d’Erwin Rommel a El-Alamein. Mentre Jodl parlava, Hitler l’interrompia per fer comentaris mordaços respecte els soldats i els exèrcits. De Rommel va dir que havia tingut que fer front a tota classe de miserables elements i que entenia que tingués els nervis destrossats. El líder alemany va assegurar que ” la més brutal de les veritats, per cruel que resultés, era més suportable que una situació idíl·lica, però falsa i inexistent”. Més alterat i cridant, el dictador va dir que estava tan preocupat per l’actuació de l’exèrcit italià a l’Àfrica i a la Unió Soviètica que no havia pogut dormir aquella nit. Criticant un cop més als italians, va dir que “quan una unitat abandona desapareix de seguida els llaços de la llei i l’ordre a menys que es mantingui una disciplina de ferro”, i va cridar que els alemanys tenien èxit per això, cosa que no podia dir el mateix dels italians. La reunió va durar fins les tres de la tarda i es va suspendre quan varen ser informats sobre el programa de provisions aeri de Stalingrad. Tot i que les xifres eren bones, s’amagava que els carregaments no arribaven a les tropes envoltades en el Kessel. Els avions alemanys no podien complir la missió pel mal temps i, a més, els caces soviètics havien començat a pressionar la ruta aèria i les bateries antiaèries havien sigut reforçades.

A Alemanya:

Hermann Göering, que havia d’ajudar al 6º Exèrcit a través de la Luftwaffe atacant l’exèrcit soviètic que rodejava Stalingrad, no tenia previst fer-ho aquell dia, ja que a la nit és re-inaugurava la Staatsoper, el principal teatre opera de Berlín ubicat a l’avinguda Unter den Linden. Aquest edifici havia quedat destruït l’any 1941 per un bombardeig Aliat, i Göering el 18 d’abril de 1941 havia ordenat reedificar-la de nou. Durant la inauguració, Göering va convidar a part de la cúpula del NSDAP i els va fer seure a la llotja del Führer vestits de frac o amb l’uniforme de gala. Durant la funció es va representar l’obra Els mestres cantors de Nuremberg de Richard Wagner, sota la direcció de Wilhelm Furtwängler. Tot i ser un gran dia per alguns, molts dels assistents es penedien d’estar allà, ja que mentre el seu Exèrcit estava a punt de perdre la Batalla més dura ells estaven escoltant una òpera.


Joseph Goebbels va arribar a la ciutat de Dresden per assistir al funeral de Hans Posse, el director de la Galeria d’Art del Estat de Saxònia. La cerimònia es va celebrar en el Gran Saló del Palau de l’Exposició, on Goebbels va pronunciar unes paraules en record de Posse. Després de l’acte, el ministre es va dirigir al seu hotel on es va reunir amb Àngela Raubal, que li va explicar que el seu marit havia estat en el front oriental durant més d’un any tenint més de 65 anys. Abans de marxar de Dresden, Goebbels va rebre la notícia de la mort d’Emil Georg von Strauss, un dels financers més coneguts d’Alemanya i director del Deutsche Bank i de moltes empreses industrials alemanyes.


Heinrich Himmler va fer una visita d’inspecció entre Peenemünde i Friedrichsruh.


La revista Der Stürmer va publicar una fotografies de Fritz Fiala en que es podien veure a jueus vivint còmodament en els guetos de l’Est.


Oswald Pohl es va casar amb Eleonore després de divorciar-se el 1940 de la seva primera esposa, Margarete Lehmann.

A Líbia:

Les tropes franceses varen reconquerir Bir Hakeim.

11 de desembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Eichmann va rebutjar personalment el permís d’emigració que Jochen Klepper havia sol·licitat perquè la seva filla passés a Suïssa. La seva esposa era jueva. La família va prendre la decisió de suïcidar-se.

A França:

Un comando britànic de 10 homes va ascendir en canoa pel riu Gironde i va inutilitzar sis embarcacions en el port de Bordeus en un arriscat atac.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va saber que del cert que el pont aeri era un complet fracàs. A més, els soviètics varen aconseguir destruir 18 avions de transport alemanys que es dirigien a Stalingrad. Andrei Yeremenko va informar a Iosif Stalin de la victòria.

En el sector sud:

En el Caucas, els alemanys es varen retirar a la línia Mozdok-Elista i ja es veia que no podrien arribar en el Mar DCaspi.

A Itàlia:

El govern italià va publicar una llista de baixes que havien patit el mes anterior al nord de l’Àfrica. Segons la llista havien mort 300 soldats i desaparegut 23.000. Quan Joseph Goebbels va veure que els italians publicaven la llista de baixes, va observar que la proporció era desoladora i va prohibir a la seva premsa fer referència a la llista italiana.


Bombarders britànics van tornar a bombardejar la ciutat italiana de Torí.

A Algèria:

Tres torpedes humans italians varen entrar en el port d’Alger i varen enfonsar quatre embarcacions de provisions aliades.

10 de desembre de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va apuntar després d’una reunió amb Adolf Hitler que havien acordat liquidar entre 600.000 i 700.000 jueus de França. Aquell mateix dia, el cap de les SS va dir en els seus subordinats que Hitler havia donat l’ordre de que els jueus i els demés “enemics” del Reich a França fossin detinguts i deportats del país. 


La Kriegsmarine, per ordres d’Erich Raeder, va afusellar a dos membres d’un comando Aliat. És estrany veure aquells actes en el cos de la Kriegsmarine.


A Berlín, el doctor Felix Kersten havia de tractar aquell dia al doctor Robert Ley. Quan va entrar a la casa del doctor se’l va trobar passejant d’una banda a l’altra de l’habitació insultant a la seva esposa, Inge Ley, que volia rebre abans que ell tractament del doctor pels seus problemes de nervis i marejos. Kersten li va demanar a Ley que sortís de l’habitació perquè volia està a soles amb la seva pacient, tal i com feia sempre. Sota quatre ulls, Inge li va confessar en el doctor que moltes dones segurament l’envejaven per la seva posició, però li va assegurar que no ho farien si sabessin la infelicitat en la qual vivia. Va arribar a dir que algun dia el seu marit la mataria. Kersten li va preguntar per què no la deixava, i Inge li va respondre que Ley ja l’havia amenaçat que si ho feia la mataria.


A Dresden hi va morir l’encarregat de Hitler de construir un Museu del Führer a Linz, Hans Posse.


L’escriptor  Jochen Klepper, la seva esposa i les seves fillastres es varen suïcidar aquella nit després de que Adolf Eichmann li confirmés a l’escriptor que la seva esposa no tindria cap permís per poder abandonar el país pel fet de ser jueva. 

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz hi va arribar un tren amb 2.300 persones. Només es varen elegir 500 homes per treballar al camp, la resta va ser eliminada a les cambres de gas.


En el poble de Wola Przybyslawska, els alemanys varen executar a set polonesos per haver amagat a jueus. 

A la Gran Bretanya:

François Darlan va enviar el general Georges Catroux a Gibraltar per negociar amb els Aliats occidentals la seva entrada a Algèria. Dwight D. Eisenhower va acceptar l’entrevista i va donar el seu avió privat al coronel Holmes perquè hi assistís. Per la seva part, el general MacFarlane, governador de Gibraltar, va rebre l’ordre del govern britànic d’assistir a la reunió. Catroux, que es va sentir ignorat pels Aliats, va demanar que no ataquessin a Darlan a Algèria, i va explicar que estava disposat a retirar-se. Els Aliats no varen escoltar-lo amb l’interès que esperaven els francesos.


L’ambaixador polonès a Londres, el comte Edward Raczynski, va enviar al Foreign Office un informe detallat sobre els exterminis en massa a Polònia titulat: L’extermini massiu de jueus a Polònia sota l’ocupació alemanya. Aquest informe va arribar a les mans de Winston Churchill, que va demanar més detalls.

A Canadà:

La Reial Policia Muntada de Canadà (RCMP) va detenir l’únic espia alemany enviat a Canadà des del començament de la guerra. La seva documentació falsa l’acreditava com a Mr. Braunter, un venedor d’articles de ràdio resident a Toronto, però en realitat era un oficial de la Kriegsmarine anomenat Janowskyn, que havia desembarcat la nit anterior d’un submarí a Chaleur Bay. Janowskyn va arribar a la població de New Carlisle i allí va cometre l’error d’intentar canviar moneda canadenca, que ja no estava en circulació, i va ser al cap d’unes hores quan la Reial Policia Muntada de Canadà el va detenir per aquell fet. Janowskyn va confessar un cop detingut la seva missió i va dur els agents a la platja on havia desembarcat i va desenterrar el seu uniforme de capità. Gràcies a la seva col·laboració es va convertir en el primer i únic agent doble operatiu a Canadà.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen establir una línia defensiva a uns nou quilòmetres a l’oest de l’aeròdrom Hendeson Field. Els japonesos tenien en aquells moments una força de 20.000 homes mentre que els nord-americans tenien una força de 58.000 homes que a la vegada estaven millor equipats i amb més provisions.

A Guinea:

A Kokoda, al nord de l’illa, els nord-americans i els australians varen assaltar Gona.

9 de desembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Theodor Morell va apuntar que Adolf Hitler patia flatulències, halitosis i malestar en general. 

A Alemanya:

Un SS-Obersturmbannführer va informar al seu superior de que havia arribat recentment un tren a Kiev de Prezmsyl carregat amb 319 treballadors ucraïnesos, però es va queixar de que 81 d’ells tenien tracoma, una malaltia ocular infecciosa, 54 patien tuberculosi i 5 estaven cecs. El que li molestava realment a l’oficial de les SS era que algú se les havia arreglat per declarar a aquella gent apte pel treball, fent perdre així el temps administratiu i el transport per portar-los fins al Reich, d’on havien tingut que enviar-los de retorn perquè no eren útils per treballar.


Encara fent referència a les manifestacions jueves del 2 de desembre, Joseph Goebbels va reconèixer que els jueus de tot el món s’estaven mobilitzant contra ells i els va acusar d’amenaçar-los a ells amb un terrible càstig per les atrocitats (ell va posar suposades atrocitats) que s’havien comès a Polònia. El ministre, tot i això, creia que aquestes amenaces no es traduirien en fets perquè, en les seves paraules, els jueus europeus no tenien res que anunciar.

A França:

El Commissariat Général va ordenar a Lambert que acomiadés a tots els jueus estrangers que encara treballaven per la UGIF (aproximadament una quarta part del personal) i va assegurar que pagant aquest preu evitaven la deportació dels treballadors francesos. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació era molt precària pels soldats del 6º Exèrcit alemany, que feia dies que estaven envoltats a Stalingrad i rebien pocs subministraments del pont aeri. De seguida es va fer patent que no hi havien suficients queviures i aquell dia varen morir per primer cop dos soldats per inanició. Des de fora es varen enviar 157 aparells amb queviures per ajudar al 6º Exèrcit, però cap va aconseguir aterrar dins la bossa. 

A Tunísia:

Hans-Jurgen von Arnim va ocupar el càrrec del recent 5º Exèrcit cuirassat juntament amb el general Ziegler, el seu substitut permanent.

En els Estats Units:

Un informe nord-americà del Economic Warfare Division havia arribat a la conclusió de que per causar greus danys a Alemanya s’havia de bombardejar algunes indústries indispensables, sobretot les indústries de carburant i les centrals elèctriques. El pla es va acceptar i es va tirar endavant el 1944.

A Itàlia:

La RAF va bombardejar la ciutat de Torí.

A Guadalcanal:

El general Alexander Patch va substituir al tinent general Alexander Vandegrift com a comandant d’operacions a Guadalcanal. La 1º Divisió de Marines va ser substituïda pel 14º Cos nord-americà.

A la Nova Guinea:

Els australians varen vèncer l’última resistència japonesa a la zona de Gona. 

8 de desembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va enviar equips d’hivern, sobretot roba d’abric, als soldats alemanys del front nord i central del front oriental. Els alemanys no volien que es tornés a produir les catàstrofes de l’hivern anterior, on el fort fred va obligar-los a retrocedir de Moscou.


El Ministeri de Propaganda va demanar explícitament ordres de no parlar en cap cas dels moviments de les institucions jueves en que es denunciava les matances de jueus europeus per tal d’evitar possibles represàlies contra els seus interessos i s’anés sabent el destí final dels jueus.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va rebre a una delegació de líders jueus. Tot i que la conversa només va durar mitja hora, el President va afirmar que sabia perfectament què estava passant amb els jueus a les mans dels alemanys.

A Guadalcanal:

La 1º Divisió del Cos de Marines del general Alexander A. Vandergrift, considerat l’heroi de Guadalcanal, va ser rellevada pels regulars de l’Exèrcit del general de divisió Alexander M. Patch perquè expulsessin els soldats japonesos de l’illa. Aquell mateix dia, els japonesos varen intentar enviar més reforços tant a Guadalcanal com a Nova Guinea i en els dos intents els nord-americans varen contrarestar-los.

7 de desembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys continuaven buscant als jueus amagats a la zona de Parczew i aquell dia varen entrar en el poble de Bialka i varen assassinar a 96 polonesos per ajudar als jueus.


En una sessió del govern del districte de Lublin, Richard Wendler va exigir cautela en els seus homes per tal com tractaven a la població polonesa perquè considerava que només es podrien contenir als grups resistents, a qui va definir com a bandes, si la pròpia població col·laborava. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys varen aconseguir aterrar dins de la bossa en que estava envoltat el 6º Exèrcit a 135 aparells que portaven 362 tones de queviures. Aquest va ser el màxim d’aparells en un dia que va socórrer al 6º Exèrcit.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va parlar amb el rei Victor Manel III, que es va mostrar favorable a traslladar el Comandament Suprem de Roma, per evitar el bombardeig dels Aliats a la ciutat. Ciano li va prometre que traslladaria la seva proposta a Benito Mussolini.

A la Gran Bretanya:

A la nit, tres torpedes humans italians varen intentar entrar en el port de Gibraltar. Tres dels sis homes varen morir en combat, dos varen caure presoners i un va tornar a la seva embarcació.

6 de desembre de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Stary Ciepilow, les SS varen tancar a 13 polonesos en una casa de camp i a 10 més a un graner i els varen cremar vius per ser sospitosos d’haver donat refugi a jueus. Aquell mateix dia, els alemanys varen buscar a més de 1.000 jueus que s’havien que estaven amagats.

A Itàlia:

August von Mackensen va demanar al comte Galeazzo Ciano que Benito Mussolini es traslladés a Alemanya per entrevistar-se amb Adolf Hitler. Von Mackensen li va dir que Pierre Laval també assistiria a l’entrevista, però només a la segona part.

A Tunísia:

Les forces blindades alemanyes varen travessar les posicions nord-americanes a El Guettar.